Tribuna Maresme 204

Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt

TRIBUNAM A R E S M E

Número 204. del 29 de gener al 4 de febrer de 2009

El periòdic del Maresme des de l’any 2002 Controldistribució gratuïta

www.tribunamaresme.com

exemplarg r a t u ï t

Temps de lleureEduard Admetlla, pioner del submarinisme, a Mataró. Article de Jordi Lopesino

pàg. 10

Caixa Laietana portarà Sergio Dalma a cantar al Teatre Monumental el proper 20 de febrer

Concerts

pàg. 7

Troba la T i guanyaentrades de cinema

pàg. 14

Concurs

El temporal de vent malmet el MaresmeMés de 200 sortides dels Bombers per les fortes ventades del passat cap de setmana. Pàg. 3

Can Fàbregas es començarà a desmuntar el mes de maigMataró. PUMSA ha aprovat el projecte de desmuntatge de la nau catalogada, que durarà mig any. Pàg. 3

RAQU

EL ROM

ERO

MATARÓ. L’opinió de persones eminents sobre la sardana, recopilada en un llibre Pàg. 5

MARESME. L’Estat es compromet a arreglar les platges del Baix Maresme Pàg. 3

Premià de Mar mostra les fotografies inèdites d’Agustí Centelles Pàg. 6

CED

IDA

2 - del 29 de gener al 4 de febrer de 2009

qui és qui a VILASSAR DE MAR?

a PREMIÀ DE MAR?al MASNOU?

si vol que tothom conegui el seu negoci, ja pot contractar el seu espai a l’anuari

d’enguany trucant al 93 799 18 40

Anuari Comercial 2009-10VILASSAR DE MAR

PREMIÀ DE MAREL MASNOU

3del 29 de gener al 4 de febrer de 2009 -

Mn. Cinto Verdaguer, 5Tel. 93 752 27 41 · Premià de Mar

PREMIANENC

NETEJA EN SECBUGADERIA

COMARCA

Les fortes ventadesmalmeten la comarca

Després de les fortes pluges i la neu, el temporal de vent, una altra inclemència meteo-rològica del canvi climàtic a la qual no estem acostumats. Les previsions, aquesta vegada, van quedar curtes, com va admetre el govern de la Generalitat després que les fortes ventades hagin passat per Catalunya i hagin provocat tota mena d’incidents.

Al Maresme, els Bombers van fer més de 200 sortides, del total de més de 6.000 a Catalunya. Els municipis amb més actuacions van ser Mataró, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Malgrat, Pineda, Premià de Mar i Tordera.

La situació d’alerta meteoro-lògica a la comarca també va mantenir en guàrdia les forces de protecció civil. Així, entre els col·lectius que van treballar per evitar danys a la població, les agrupacions de defensa fo-restal (ADF) van mobilitzar 54

voluntaris per realitzar tasques de prevenció i de suport.

En concret, les sis ADF coor-dinades pel Consell Comarcal, i en estreta col·laboració amb els bombers, van tallar i retirar arbres caiguts a Pineda de Mar, Palafolls, Calella i la ur-banització Castellar d’Índies; van retirar arbres a Dosrius, Mataró, Argentona, Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar; van col·laborar en l’extinció d’un incendi de ma-tolls a Argentona, i van donar suport a la brigada municipal en l’extinció d’un altre incendi de matolls que es va declarar a la zona de la deixalleria de Vilassar de Mar, Cabrils i Ca-brera de Mar.

A Mataró, la capital de la comarca, la relació dels danys causats per les fortes ràfegues inclou 67 arbres malmesos de diferents espècies, set despre-niments de façana, afectacions a murs, marquesines, fanals,

senyals de trànsit, semàfors, cables i contenidors. Quant a equipaments esportius munici-pals, van rebre danys puntuals el d’hoquei, la piscina, el poliesportiu Euseubi Millán i el de Cirera. D’altra banda, en el centre escolar CEIP Tomàs Viñas, el vent va trencar un plafó de metacrilat i a diferents centres van caure branques

Una imatge de les destrosses causades pel vent a la comarca.

Compromís de l’Estat per arreglar les platges del Baix MaresmeMARESME. El passat 28 de ge-ner, el secretari general del Mar del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar, Juan Carlos Martín Fragueiro, va anunciar que en un termini de dos me-sos l’Estat arreglarà els danys causats a les platges del Baix Maresme pel darrer temporal i en concret a Cabrera de Mar, on els desperfectes són molt

greus. Segons també va dir el representant de l’Estat, aquestes reparacions a la platja, que no van concretar-se, anirien segui-des d’una solució definitiva per a la zona en la qual es donarà el mateix tractament a tots els municipis afectats.

Els alcaldes del Baix Maresme van reunir-se a l’Ajuntament de Mataró amb Martín Fragueiro;

RAQ

UEL

RO

MER

O

Arbres caiguts, hivernacles destruïts i trencaments de tot tipus al mobiliari urbà, són algunes de les des-trosses que ha deixat al Maresme el fort temporal de vent del passat cap de setmana del 24 i 25 de gener. D’altra banda, al conjunt de l’Estat, la tempesta va saldar-se amb 12 persones mortes, 7 a Catalunya.

d’arbres. També, entre altres incidències, el Parc Central es va haver de tancar el cap de setmana per netejar restes d’ar-bres que havien caigut i, pel que fa al transport públic, les línies de la ronda de la Cerdanya i la carretera de Galícia van desviar el seu trajecte una hora perquè el vial estava tallat.

Albert Calls i Xart

Un moment de la reunió.

ALB

ERT

CALL

S

la directora general de Soste-nibilitat de la Costa i del Mar, Alícia Paz Antolín, i el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel.

Per a l’alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, “la reunió ha estat seriosa i operativa, amb perspectives de futur”.

Per la seva banda, l’alcal-de de Premià de Mar, Miquel

Buch, va explicar que en la reunió també s’havia transmès “que els ciutadans del Baix Maresme estan aïllats del mar per la via i l’N-II”. A.C.X


Periòdic setmanal informatiu del MARESME

Editora: Elena González. Redacció: Albert Calls (cap) i Albert Canudas. Executius de publicitat: Teresa Ma-grià, J. Mª Ponce i Antonio Vega. Maquetació: Fe-licidad García (cap) i Gabriel Pujol. Administració: Verónica Moreno.

Camí Ral 495, 3r 4a | 08302 Mataró | Tel. 93 799 18 40 | Fax 93 799 86 [email protected] | redacció@tribunamaresme.com

Edita: Grama-Press, S.L. Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport deControl:

OJD: 34.865 (dades pendents d’auditar)

El periòdic TRIBUNA MARESME no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles i missatges comercials en l’edició

editorial

MATARÓ

Reaccions davantel canvi climàtic

Durant els darrers dies s’han viscut situacions excepcionals provoca-des per una climatologia a la qual no estem acostumats. Des de la neu fins als temporals que han des-trossat el nostre litoral, passant per la recent tempesta de vent que ha provocat malauradament la mort de 12 persones en dos dies. Les pèrdues han estat de molt diver-sificada tipologia i només cal mi-rar els hivernacles destrossats o el mobiliari urbà afectat. Al rerefons d’aquesta problemàtica, com s’ha manifestat des de les administraci-ons, hi ha el canvi climàtic i el fet que ens haurem d’anar acostumant a fenòmens atmosfèrics d’aquests tipus. D’altra banda, tot i que va alertar-se la ciutadania, també s’ha plantejat que caldrà revisar i millorar els mecanismes d’actuació davant un tipus de fenòmens cli-matològics per als quals no estem preparats. Algunes de les informa-cions que s’han donat aquests dies són prou aclaridores. Per exemple, la normativa de construcció no pre-veu ventades de més de 130 km/h a la plana. Tant les víctimes mor-tals com els danys causats, posen sobre la taula que cal revisar els mecanismes que tenim i la resposta ciutadana, únics paràmetres que sí que es poden controlar.

Llum verda al trasllat de la nau de Can Fàbregas

L’empresa municipal PUMSA (Societat Municipal de Pro-mocions Urbanístiques de Mataró), ha aprovat el projecte de desmuntatge de la nau cata-logada de Can Fàbregas.

El projecte contempla que l’antiga fàbrica es talli en frac-cions de 3x9 metres i quinze tones de pes, aquestes s’emma-gatzemin en un solar allunyat del mar, al veïnat de Valldeix, per evitar el deteriorament del material i que després tornin a ser muntades uns metres més enllà del seu emplaçament actual, deixant un solar buit abans de final d’any i garantint l’espai per a l’emplaçament d’El Corte Inglés.

PUMSA va encarregar a l’ar-quitecte Josep Maria Puig Bol-tà, el redactat de l’estudi tècnic per procedir al trasllat de la nau i la resta d’elements catalogats a l’altra banda del carrer de Miquel Biada, a la cantonada amb el carrer de Tetuán. ”S’ha

fet un treball molt minuciós i l’objectiu és recuperar el bé patrimonial en el seu estat ori-ginal”, va assegurar el passat 28 de gener regidor d’Urbanisme de Mataró, Ramon Bassas, en roda de premsa. Per a Bassas així “es farà possible la vinguda d’El Corte Inglés en un espai de centralitat urbana”.

La conservació de la nau ha suscitat una polèmica a la capital del Maresme que va començar poc abans de les darreres eleccions municipals, ha enfrontat els grups polítics locals i ha comportat la crea-ció de la plataforma ciutadana Salvem Can Fàbregas, que ja ha promogut diverses mobilitzaci-ons.La solució plantejada pel govern, que tampoc conveç la plataforma, permetrà preservar la fàbrica i deixar l’espai per a El Corte Inglés. El cost total del desmuntatge, trasllat i emma-gatzematge és d’1,5 milions d’euros que hauran de pagar

els propietaris del sector. Tot i així, amb l’operació de des-muntatge, que ja preveu una sèrie de recursos tècnics per a la reconstrucció, s’ha aconse-guit abaratir mig milió d’euros del que s’havia previst.

D’altra banda, actualment s’estan enderrocant les edifi-cacions no catalogades del vol-tant de la nau, però en el subsòl

Uns operaris fent treballs a la nau catalogada de Can Fàbregas.

582 llocs de treball amb el Fons Estatal d’Inversió LocalMATARÓ. L’Ajuntament de Mataró rebrà el finançament perquè es puguin executar 52 projectes d’obra a càrrec del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). Suposaran una inversió de 21 milions d’euros per a la capital del Maresme i que es pugui generar ocupació per a un total de 582 persones.

El consistori mataroní ha ha-

gut de fer un esforç en el darrer mes per redactar nous projectes i actualitzar-ne de pendents, i així poder rebre el màxim que li correspon per finançar obres de nova planificació i execució immediata, que no poden estar previstes al pressupost munici-pal del 2009.

D’altra banda, la licitació i adjudicació dels projectes serà

RAQ

UEL

RO

MER

O

Mataró dóna llum verda al trasllat de la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt, que començarà el maig i s’enllestirà a final d’any, i es deixarà el sòl buit en el qual ha d’anar el Corte Inglés. L’operació vol harmonitzar la preservació del patrimoni històric i el creixement urbanístic i comercial de la ciutat.

de la fàbrica s‘han trobat restes d’arqueologia industrials, com un pou i diversos tunels, cosa que va motivar que el Consell del Patrimoni, reunit el passat dimarts 27 de gener, frenés el dictamen sobre el projecte de desmuntatge. Les troballes, però, segons Bassas, s’analitza-ran i es documentaran.

Albert Calls i Xart

S’executaran 52 projectes d’obres.

RAQ

UEL

RO

MER

O

entre febrer i març i hauran d’estar executats el 31 de de-sembre.

Entre els projectes que es finançaran amb aquests ajuts de l’Estat hi destaquen la re-habilitació de les fàbriques Cabot i Barba i Can Marfà, la urbanització del Camí Ral entre la ronda de Barceló i el carrer de la Cooperativa, la creació

d’una de les naus de Can Gassol com a centre d’arts escèniques i la millora i adequació del Camp Municipal d’hoquei herba. A.C.X


TRATAMIENTOS APLICADOS A:

Tel. 629 79 43 65 · 93 794 36 05

Depresión, baja autoestima • EstrésMiedos, obsesiones, fobias • Inseguridad, timidez

Crisis de angustia, ansiedad • AdiccionesDificultades en el trabajo y/o estudio

Problemas de comportamiento • EnuresisHiperactividad, retraimiento • Fracaso escolar

Alteraciones del lenguaje (dislalia, disgrafía, tartamudez, etc.)Crisis de crecimiento • Orientación vocacional • Orientación a padres

Asesoramiento a profesionales y empresarial

www.terapiabreve.netTERAPIA BREVE

Restaurant Orfila proposa la millor cuina d’autor i menús temàtics des del Masnou

Xavier Orfila és un xef que s’ha fet a si mateix i que finalment ha aconse-guit donar forma a un somni, possible gràcies a la seva total dedicació, un gran esforç i l’inestimable suport de Mayte, la seva dona, que s’ha encar-regat de donar el toc definitiu a un local càlid i acollidor, amb suggeri-dores propostes gastronòmiques, el restaurant Orfila del Masnou.

Actualment, Xavier compagina la tasca de direcció amb la de xef en el seu establiment. Des del restaurant Orfila proposa als seus clients una cuina de qualitat, molt diversificada: d’autor, moderna, amb productes de temporada, tant les pròpies verdures com carns, peix, bolets o caça, entre d’altres. “Els nostres clients podran trobar, a més, un menú que surt de la normalitat. Crec que pot ser una pro-posta simpàtica i diferent”, assegura Xavier Orfila. Així, per sorprendre els paladars més exigents, a partir del fe-brer es proposaran durant la setmana menús temàtics en la qual cada dia es farà un tipus de cuina: tradicional catalana, oriental, marinera, vegeta-riana, etc.

De moment, el restaurant Orfi-la està tenint molt bona resposta de públic, que s’acosta a tastar les seves propostes culinàries en un indret molt acollidor, on es respecten els espais i s’aposta per la senzillesa i la comodi-tat, a un preu mig de 35 euros.

L’horari d’apertura al públic és de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h i el diu-menge està tancat. Situat en la zona centre del poble, al costat del Mercat Municipal, amb bons pàrquings prò-xims i amb molta expectativa de fu-tur, una de les claus de l’èxit d’aquest restaurant és, sens dubte, el tracte molt proper amb els seus clients.

MATARÓ

Un reconeixement universal a la sardana

“Aquesta dansa tan distingida, demostra com és el poble cata-là; hauria d’ésser coneguda de les altres nacions. És una obra d’art agermanada amb un es-port”, va dir el científic Albert Einstein. Cole Porter, l’autor de la música de tantes pel·lícules i de la cèlebre melodia Beguin the Beguine, es va comprar una tenora a la Costa Brava i el reconegut escriptor Truman Capote, autor de A sang freda, va connectar amb la sardana a través de Madeleine Carroll.

La Sardana reconeguda al món i mirant cap al futur és el títol del llibret que ha publicat en edició d’autor el mataro-ní Miquel Bruguera, històric promotor de nombroses acti-vitats al voltant de la difusió de la sardana a la capital del Maresme.

Gràcies a la tasca recopila-tòria de Bruguera, ara es pot saber què pensaven de la sar-dana i la cobla Albert Einstein,

el concertista Harold Bauer, Thomas Mann, Igor Stravinsky, Richard Strauss, Manuel de Falla, el premi Nobel Albert Schweitzer, Cole Porter, Artie Shaw o Truman Capote, entre altres reconegudes figures de l’art i la cultura mundials i sense deixar de banda altres referents locals com Pau Casals, Juli Garreta o el músic contem-porani Antoni Ros Marbà.

“M’ha agradat molt el ball popular de Catalunya, la sar-dana, acompanyat de la tenora. També jo el vaig ballar. Tothom es dóna la mà i balla en rodona. Tota la plaça és plena de gent. És encisador. És humà. De tot plegat, de la sardana, en guar-daré sempre un grat record”, va dir el premi Nobel Thomas Mann; el fotògraf nord-americà de fama internacional Irving Penn va descobrir aquest ball a Gràcia, en una nit de festa major i el va fotografiar, i molt més enrere en el temps, el

compositor Richard Strauss va manifestar sobre la cobla que “és el major impacte rebut com a oient de música. Em donaria per honorat de firmar una partitura com aquestes”.

L’acte de presentació del llibret d’impressions sobre la sardana que ha recopilat i publicat Miquel Bruguera es farà el proper 19 de febrer, a

Miquel Bruguera amb el llibre que ha fet i editat.

Care Santos reflexiona en un thriller sobre l‘eutanàsiaMATARÓ. L’escriptora mata-ronina Care Santos planteja en la seva darrera obra per a adults, Hacia la luz, publicada per Espasa, un nou còctel de gèneres amb trama narrativa que enganxa el lector i temàtica d’interès social de rerefons.

“Metges i fantasmes, una his-tòria sentimental i fantàstica, la mort, la reflexió sobre el fet

de morir i l’eutanàsia, són els ingredients d’aquesta novel·la en què hi ha un metge que ajuda a morir i no és el que sembla”, explica Santos sobre Hacia la luz.

El thriller de metges compta, a més, amb l’ambientació par-cial en el Maresme, ja que un dels protagonistes és un metge nascut a Mataró, hi surt l’Hospi-

ALB

ERT

CALL

S

Einstein, Stravinsky o Strauss són solament alguns dels reconeguts personatges mundials que coneixien la sardana i que la van elogiar. Ara, el mataroní Miquel Bruguera ha recollit en un llibre el que pensen aquests “grans homes” per reivindicar la importància d’aquest ball més enllà de les nostres fronteres.

dos quarts de vuit del vespre, al local de la UEC de Mataró. De moment, l’autor ha publicat 200 exemplars numerats en una edició acurada i molt il·lustrada a tot color, i espera poder-ne fer una segona tirada. Ha comptat per a l’edició del treball amb la col·laboració de l’escriptor mataroní Josep Puig i Pla.

Albert Calls i Xart

Care Santos.

CED

IDA

tal fictici Juliana i Semproniana i una luxosa casa de Caldetes. “Continuaré fent ambientaci-ons mataronines a les meves obres, tot i que en aquest cas considero que és maresmen-ca”, comenta l’autora.

D’altra banda, Santos també continua amb una intensa activitat literària en el camp de la narrativa per a joves. Un

dels seus darrers treballs és la novel·la Dos lunas, publicada per Montena i ambientada en el futur, amb la Terra governada per un tirà. A.C.X

6 - del 29 de gener al 4 de febrer de 2009 BAIX MARESME

L’últim llegat de Centelles, a Premià

PREMIÀ DE MAR. 56 fotografi-es que el cèlebre fotoperiodista Agustí Centelles va fer durant l’època de la Guerra Civil, la postguerra i l’exili. Aquest és el contingut de l’exposició que el Museu Municipal acollirà durant el mes de febrer.

Un dels principals atractius de la mostra és el component inèdit de les imatges, de les quals ni tan sols la família del fotògraf tenia coneixement de la seva existència. “Vam

CABRILS

S’estrena un sistema d’informació via SMS Els veïns de Cabrils podran re-bre a partir d’ara la informació municipal via SMS, gràcies a un nou servei gratuït posat en mar-xa per l’Ajuntament. Es poden escollir fins a cinc categories diferents de notícies: agenda cultural, calendari del contri-buent, propostes de l’Espai Jove-Altell, sessions del Ple i borsa de treball (només per a inscrits al Servei d’Intermediació Laboral). Per a inscriure-s’hi només cal lliurar al consistori un formulari que es pot descarregar al lloc web de l’Ajuntament. A.C.

VILASSAR DE DALT

El teatre La Massa pateix una bretolada L’equipament cultural vilassa-renc va ser objecte la setmana passada d’un seguit d’actes vandàlics que van causar alguns desperfectes a la façana del teatre. Concretament, dues de les lletres que decoren l’entrada han quedat malmeses i també es perceben marques de pilota a la paret que dóna accés a l’interior de l’equipament. A.C.

descobrir aquests negatius per sorpresa en una capsa de galetes i quan El Periódico ho va saber les va voler aprofitar com a bandera del seu 30è aniversari i les va exposar al Palau Robert de Barcelona”, explica en aquest sentit el seu fill, Octavi Centelles.

Fora de l’exposició que va tenir lloc a la capital catalana el novembre passat, Premià de Mar serà la primera ciutat per on passarà aquesta exposició

itinerant. “Ens va semblar el més convenient tenint en compte l’estima que el pare sentia per Premià de Mar”, diu Centelles. I és que el cèle-bre fotoperiodista, distingit el 1984 amb el Premi Nacional de Fotografia, va establir-se al municipi des del 1955 fins a la seva mort, el 1985. Del 7 al 22 de febrer els seus veïns podran contemplar el darrer llegat de la seva obra.

Albert Canudas

El president Companys i quatre consellers de la Generalitat, a la presó Model de Madrid.

Premià de Mar serà la primera ciutat en acollir l’exposició itinerant dels negatius inèdits que la família del fotoperiodista Agustí Centelles va trobar recentment. Les instantànies es podran veure del 7 al 22 de febrer al Museu Municipal.

Xavi Valbuena conquereix l’Antàrtida

Millores per al front marítim vilassarenc

VILASSAR DE MAR. Xavi Val-buena va aconseguir, el 20 de gener a les 21.20, hora catala-na, arribar al pol sud. El vilassa-renc, que va perdre la cama fa vuit anys en un accident de moto, formava juntament amb Jesús Noriega, al que li falta una mà, i Èric Villalón, que només té una visió del 5%, l’expedició “Pol sud sen-

se límits”, amb la qual volien demostrar la capacitat de les persones discapacitades d’as-solir qualsevol repte. Al blog polsudsenselimits.wordpress.com es recullen les experièn-cies d’aquest viatge, realitzat sota condicions extremes, amb temperatures de -40ºC i vents de fins a 300 km/h, durant prop de tres setmanes. A.C.

VILASSAR DE MAR. El Ministe-ri de Medi Ambient, a través de la Direcció General de Sosteni-bilitat de la Costa i el Mar, ha licitat les obres del projecte per millorar els accessos al front marítim del municipi, amb un pressupost d’1.362.688 euros. El projecte, que executarà la Demarcació de Costes de Barcelona, preveu l’adequació

dels passos existents sota la carretera N-II i la via fèrria, per facilitar-ne l’ús a persones amb escassa mobilitat o discapacita-des. L’objectiu de l’obra, segons el Ministeri, és la millora de la franja litoral “respectant les ca-racterístiques mediambientals i paisatgístiques de la zona i facilitant l’ús de la costa a tots els ciutadans”. ACN

TRIBUNA MARESME

CEDIDA

7del 29 de gener al 4 de febrer de 2009 -BAIX MARESME

El Masnou, amb l’accessibilitat

EL MASNOU. La reurbanitza-ció de carrers, l’accessibilitat i el repartiment equilibrat d’ac-tuacions al municipi han estat les prioritats a l’hora de con-sensuar el llistat de projectes que s’executaran amb els 3,88 MEUR que es rebran del FEIL.

Un 50% del fons es des-tinarà a obres relatives a la reurbanització de carrers i a l’accessibilitat. En aquest bloc es preveuen actuacions de millora al Camí Ral, per dotar

de continuïtat el paviment en 12 cruïlles, millorar passos de vianants i guals, reparar pavi-ments i urbanitzar o reformar diversos carrers del municipi. Un altre grup destacat d’actua-cions s’adreçarà a la millora de les infraestructures i d’alguns equipaments. En aquest apar-tat s’inclouen iniciatives com la millora de la xarxa d’abas-tament d’aigua,l’adequació de Ca n’Humet, reformes a l’Edifici Centre, la renovació

d’instal·lacions al poliesportiu, l’ampliació dels vestidors del CD Masnou o la construcció de nous nínxols al cementiri. També es construirà un jardí davant l’edifici dels Vienesos i una plataforma al parc esportiu Pau Casals per instal·lar-hi una pista d’skate.

Amb aquestes actuacions, l’Ajuntament preveu generar entre 150 i 200 nous llocs de treball durant el 2009.

Albert Canudas

Les obres del FEIL faran especial incidència en la millora dels carrers del municipi.

L’Ajuntament destinarà el 50% dels 3,88 MEUR que rebrà del Fons Estatal d’In-versió Local (FEIL) en actuacions per millorar l’accessibilitat a la població. Els grups polítics municipals han acordat un total de 18 actuacions al municipi.

CEDIDA

MATARÓ. El baladista sabadellenc actuarà per primera vegada a Mataró el proper 20 de febrer, en el marc d’una gira acústica per commemorar els seus 20 anys de trajectòria professional. “Hem escollit Mataró perquè és una ciutat on no havia actuat mai”, va comentar al respecte el cantant en la roda de premsa de presentació de la gira, que va tenir lloc el 20 de gener al Teatre Auditori de Sant Cugat. Dalma actuarà al Teatre Monumental, un es-cenari en la línia intimista que l’artista vol per a aquests recitals i que permet “fer un concert més dedicat i pensat per al públic que no pas els macrocon-certs que es fan en recintes molt més grans” un fet que, com va comentar, “sorprèn als assistents”. D’altra banda, Dalma també va assegurar que per a aquesta gira de celebració “no volia caure en el tòpic de les ciutats grans i les capitals”, una decisió que el por-tarà a visitar poblacions com Manresa, Sant Cugat o Figueres, entre d’altres. Els clients de Caixa Laietana tindran preferència per assistir al concert del Monumental aconseguint entrades anticipades a un preu especial a través dels llocs web serveientrades.cat o caixalaietana.cat. A.C.

CEDIDA

El Sergio Dalma més intimista visita Mataró

Els alellencs Ërase guanyen el 1r concurs musical Fr3qüència 3.0 ALT MARESME. El grup d’indie pop alellenc es va imposar en el primer concurs per a joves músics del Maresme, que organitzen les 3 Viles (Llavaneres, Sant Vicenç i Caldes). La segona posició va ser per al grup de pop-rock masnoví, Almargen, mentre que el premi del públic va recaure en els mataronins Can Funky. Ërase, com a guanyador del certamen, tindrà l’oportunitat de gravar cinc temes en un estudi musical dels quals se’n reproduiran 500 còpies. El segon podrà gravar un tema a una escola de Forma-ció Professional d’Imatge i So de Barcelona mentre que el premi del públic consisteix en la realització d’una minigira per les 3 Viles. A.C.

El jazz torna a Can Lleonart al febrerALELLA. El Centre Cultural Can Lleonart tornarà a acollir un cicle de jazz durant el mes de febrer. La Terrassa Dixie Sextet hi portarà el seu repertori fresc i original i la seva hàbil improvització el proper divendres 6 de febrer. La setmana següent, el dia 13, serà el torn del grup Tornasol. Finalment, el dia 20, la Global Jazz Quartet tancarà el programa de concerts. Totes les actuacions tindran lloc a les Golfes de Can Lleonart a les 22h del vespre i el preu serà de 3 euros. Els menors de 18 anys podran assistir de franc a tots els concerts. A.C.

8 - del 29 de gener al 4 de febrer de 2009 ALT MARESME

www.diaridelamusica.com

El flamenc de D’Callaos omple

el Clap en la primera nit del seu 9è aniversari

El Clap va iniciar el passat di-vendres 23 de gener la celebra-ció del seu novè aniversari amb D’Callaos, un grup que deu molt a la sala mataronina i que ara tor-na amb entrades venudes la con-fiança que els seus responsables van donar-los des d’un principi. La sala gran del Clap estava a rebentar, plena d’admiradors de tot el Maresme que no van deixar de cantar i ballar en cap moment del concert.

El grup de Terrassa va oferir la seva cara més flamenca, sense que aquesta opció els fes perdre ni un gram d’energia dalt l’esce-nari. La veu de Maribel Martin, la canija, va liderar sense proble-mes els set músics que l’acom-panyen i també tot el públic de la sala.

D’Callaos van presentar el seu nou treball discogràfic, Desde mi balcón que van alternar amb les melodies del seu primer disc, De paso. Aquesta combinació va permetre escoltar peces ja clàs-siques del grup, com Hasta que salga el sol o Los pajaros amb altres temes més recents com D prestao. En un i altre cas, però, el públic va mostrar-se gran co-neixedor de les lletres, demos-trant així l’èxit de l’estratègia de màrqueting de D’Callaos, que sempre han permès, i potenciat, la descàrrega gratuïta de la seva música.

La nit havia començat amb Juanito Makandé i la seva Banda Formal que van esclafar l’ambient amb una particular proposta de funk andalús, batejada pel seu líder com una barreja de Jamiro-quai i Camarón. Tot un descobri-ment que no va decebre ningú i que va ser un bon primer plat per una nit flamenca d’aniversari.

RITA VILLÀ

A partir d’ara, la versió ràdio del DDM també a la xarxaA partir d’aquesta setmana obrim una nova secció multimèdia al Diaridelamusica.com. La versió radiofònica del projecte, que s’emet cada dijous a 2/4 de 8 del vespre a Mataró Ràdio (89,3 FM) dins l’Informatiu Vespre, es po-drà descarregar des de la pròpia web. La periodista Laura Cera és la veu i redactora de l’espai, que inclou tota l’actualitat musical de la capital del Maresme de la ma-teixa manera que la versió tele-visiva del DDM, que s’emet els dimecres a 2/4 d’11 a Maresme Digital Televisió.

Festival “Descobreix i descobreix-te”Els dies 6 i 7 de juny de 2009 tindrà lloc, a Can Jalpí d’Arenys de Munt, el festival “Descobreix i descobreix-te”. Són unes jornades de teràpies naturals i espirituals. L’objectiu del festival és que totes les per-sones que treballen en diferents àmbits de les teràpies naturals o espirituals, ja siguin metges, escriptors, terapeutes, divulgadors, etc., donin a conèixer la feina que fan a través dels diferents mitjans a l’abast (con-ferències, tallers, tractaments, ponències, presentació de llibres...).

El dia 7 de juny es clourà el festival amb una meditació col·lectiva a càrrec d’en Ricard Rotllan (monjo budista, col-laborador del programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio).

Totes les persones o entitats que tin-guin interès a participar-hi es poden po-sar en contacte a través del telèfon mòbil 627312883, en el qual se’ls donarà una informació més detallada de tots els actes que s’estan programant.

RedaccióRicard Rotllan serà l’encarregat

de cloure el festival.

Llavaneres farà un parc a Can Riviére

LLAVANERES. La construcció del parc de Can Riviére, amb un cost de 621.965 euros, és un dels projectes que s’executaran gràcies a la inversió extraor-dinària d’1,7 MEUR del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).

La llista d’actuacions que l’Ajuntament podrà tirar enda-vant durant el 2009 es comple-ta amb uns altres vuit projectes consensuats entre els grups polítics municipals “tenint en compte les necessitats

ARENYS DE MAR

Rubirola renuncia al càrrec de regidorMiquel Rubirola va renunciar de forma oficial al càrrec de re-gidor del consistori arenyenc al Ple del 28 de gener. L’exalcalde de CiU ja havia anunciat prè-viament al seu partit la decisió d’abandonar les seves respon-sabilitats polítiques en arribar a l’edat de la jubilació. El seu substitut serà Agustí Massuet, el número vuit a la llista electoral de la federació nacionalista en els darrers comicis municipals. La direcció local del partit ha aparcat per ara l’elecció d’un nou candidat a l’alcaldia. A.C.

ARENYS DE MUNT

Comissen paranys il·legals a la muntanyaDos llaços sense topall i un cep, col·locats en passos de fauna d’una finca forestal del paratge Can Galtés, dins l’es-pai d’interès natural del Parc Montnegre-Corredor, van ser comissats per membres del cos d’Agents Rurals la setmana pas-sada. El propietari de la finca va ser denunciat i se li va obrir un expedient administratiu. A.C.

dels llavanerencs”, segons la regidora d’Urbanisme, Sandra Carreras. Un d’aquests és la construcció i adequació dels accessos al passeig marítim des de la rotonda de l’N-II, en el qual s’invertiran 413.905 euros. També es rehabilitarà la coberta i la façana de Ca l’Alfaro, que tindrà un cost total de 289.598 euros. A més, 108.914 euros seran per repavimentar i dotar d’enllumenat públic i mobiliari urbà el passeig marítim. El FEIL

també permetrà executar la re-forma del mòdul més antic del CEIP Labandària, 66.062 euros. En el condicionament de les instal·lacions del Poliesportiu Municipal s’invertiran 113.199 euros, mentre que 77.751 seran per canviar el paviment de la plaça de la Vila. Finalment, el consistori destinarà 34.355 euros en condicionar l’antic escorxador, que servirà provi-sionalment com a magatzem.

Albert Canudas

Imatge actual de la zona de Can Riviére.

Llavaneres construirà finalment un parc a Can Riviére. Aquest serà un dels nou projectes pendents que l’Ajuntament podrà tirar endavant gràcies als 1,7 MEUR que el consistori rebrà del Fons Estatal d’Inversió Local.

Balanç positiu de l’any per al Museu d’Arenys

El FEIL porta la fibra òptica a Sant Vicenç

ARENYS DE MAR. El Museu d’Arenys va tancar el 2008 amb un balanç de més de 6.000 visitants, una dada similar a la del 2007. Els responsables de l’equipament també destaquen l’increment de la capacitat or-ganitzativa a nivell d’activitats que va experimentar el museu l’any passat, fruit de la col-laboració amb altres espais cul-

turals del municipi. En aquest sentit, un total de gairebé 1.500 persones van prendre part de les propostes que es van pro-gramar. De cara al 2009, una de les activitats destacades que acollirà el museu serà l’exposi-ció sobre el jaciment iber de la Torre dels Encantats, amb motiu del centenari del naixement de Josep M. Pons Guri. A.C.

SANT VICENÇ. El consistori invertirà 75.643,15 euros, dels 932.197 euros que rebrà del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), per disposar d’una xarxa troncal de telecomunicacions d’alta velocitat, mitjançant la fibra òptica, que interconnecti diversos equipaments muni-cipals com l’Ajuntament, el Centre Cívic o la Policia Local,

entre d’altres. Els fons estatals també serviran per executar la urbanització del vial del Sot del Camp entre el camí del Padró i la carretera de Sant Vicenç, 672.876,64 euros; l’ordenació i rehabilitació de l’entorn de l’església, 148.902 euros, i la rehabilitació de la vorera sud de l’avinguda Verge de Montserrat, 34.783,32 euros. A.C.

CEDIDA

CEDIDA

10 - del 29 de gener al 4 de febrer de 2009 TEMPS DE LLEURE

Eduard Admetlla,homoaquaticus

El passat 24 de gener l’SPAS (Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró), amb motiu del cinquantenari de l’associació, va retre homenatge a Eduard Admetlla, pioner del submarinisme a l’Estat espanyol. Es va projectar la pel·lícula Meros y ánforas, filmada i dirigida pel mateix Eduard Admetlla als anys 60, i després es va fer un petit col·loqui. La sala d’actes del club esportiu estava plena de gent, ningú no va marxar decebut.

Eduard Admetlla té moltes aventures per explicar i cada dia no tenim l’opor-tunitat de parlar amb un pioner de l’exploració submarina. Quan li vaig preguntar per la primera vegada que es va submergir en el mar, es va treure l’aliança del dit i va llegir la inscripció gravada. “Va ser l’any 1947, el mateix any que em vaig casar. El viatge de noces el vam fer a Mallorca, allà vaig provar la pesca submarina en apnea. Llavors el submarinisme i la pesca submarina estaven considerats esports de risc, com el matrimoni (riu). I aquí em tens, 62 anys més tard, practicant el submarinisme i casat amb la mateixa dona”, assegura.

L’última immersió d’Admetlla va ser el novembre passat, a Mataró. “Teniu un fons marí molt maco a Mataró”, diu. Admetlla també m’explica que aviat es va adonar que ell no volia matar peixos, sinó observar-los i estudiar-los. Però fins

un any o dos després d’iniciar-se a la pesca no va tenir la possibilitat de provar la immersió amb aire comprimit. “Vaig conèixer un submarinista francès que estiuejava a Cadaqués. Li vaig demanar les ampolles per provar-les i em va sor-prendre molt que me les deixés. Va ser una experiència formidable”, afirma.

Per tal de continuar amb la pràcti-ca del submarinisme, l’Admetlla va dissenyar un escafandre autònom i el va construir amb l’ajut de l’empresa Nemrod, fabricants d’escafandres pio-ners al nostre país. “Llavors vaig tornar a Mallorca per practicar amb el nou equip, i per aprendre submarinisme pel meu compte”, comenta. Després, tot es va precipitar. Va conèixer gent amb les mateixes inquietuds subaquàtiques i van formar el CRIS (Centre de Recerca i Investigació Submarina), famós pels seus salvaments submarins. Llavors va arribar el temps de buscar els límits i

Eduard Admetlla va fulminar tots els rècords de profunditat arribant, amb l’escafandre autònom, als 100 metres de fondària. L’Eduard m’explica que es va posar en contacte amb ell el famós naturalista espanyol Félix Rodríguez de la Fuente. El televisiu naturalista tenia la intenció de fer una sèrie de televisió, amb l’ajut d’Admetlla, que es titularia El hombre y el mar i que seria el com-plement de la conegudíssima sèrie El hombre y la tierra. Desgraciadament Félix es va matar en un accident d’he-licòpter mesos abans de poder rodar els primers capítols.

La cara d’Eduard Admetlla s’il·lumina quan parla del món submarí. “El sub-marinisme és més que un esport, és un món de sensacions. Dins de l’aigua és com si volessis. No es pot explicar amb paraules, ho has de provar per entendre-ho”, conclou.

Jordi Lopesino

A l’esquerra, Eduard Admetlla (al mig) durant la seva última immersió a Mataró. A dalt,

Eduard Admetlla en els vells temps de rècord mundial de profunditat. A baix, Anna Maria

Claus presidenta de l’Spas entregant una placa d’homenatge a Eduard Admetlla.

El gimnàs Paradise de Mataró participa en una investigació de Fitness

d’àmbit europeu

El Centre Esportiu Paradise de Mataró participa en una investigació a nivell europeu que té per objectiu esbrinar i documentar els beneficis que s’obte-nen practicant de forma periòdica al-guna activitat esportiva. L’estudi, inici-at per l’Associació Europea de Fitness i Salut, GuP, amb la col·laboració del departament de medicina esportiva de la Universitat de Kiel (Alemanya), ja s’ha dut a terme a diverses poblaci-ons de països com França, Alemanya, Holanda, Suïssa, Bèlgica i Àustria. Tot plegat consisteix a escollir 100 volun-taris sense cap hàbit d’entrenament que estiguin interessats a millorar la seva salut i el seu benestar durant quatre setmanes seguint un programa d’entrenament personalitzat.

Abonant 20 euros en concepte de taxa de suport a la investigació, s’ofe-reix als voluntaris una àmplia anàlisi de fitness i salut en començar l’estudi que té en compte diversos paràmetres com la massa corporal o el seguiment de pulsacions, entre d’altres, a partir dels quals s’elabora un pla d’entrenament personalitzat. El programa se segueix un mínim de dos dies setmanals amb entrenaments al gimnàs Paradise de Mataró, que posarà a l’abast dels vo-luntaris la seva àmplia oferta d’entre-nament, wellness i classes col·lectives, fins a complir el període establert de quatre setmanes d’exercici. Superat aquest període de temps, es duu a terme una nova anàlisi per avaluar els resultats individuals que ha obtingut el participant, es comparen amb les dades recollides inicialment per a les conclusions de l’estudi i s’assessora el voluntari sobre com mantenir el bon nivell de salut i benestar que s’obté practicant esport de forma regular.

Aquesta investigació va arrencar a Mataró el passat 15 de gener, però encara ets a temps de participar-hi i comprovar així els beneficis que supo-sa per a la salut el manteniment d’una activitat física regular. Per a més infor-mació, truca al telèfon del Paradise, 937 414 987, acosta-t’hi, carretera de Barcelona nº24 de Mataró −al costat de la plaça de l’Arquera−, o bé visita la seva web www.paradisesport.com.

Redacció

11del 29 de gener al 4 de febrer de 2009 -TEMPS DE LLEURE

Bicicletes tot terreny

Coneixes prou la teva bicicleta?Es diu que l’origen de la bicicleta de muntanya es remunta a principis dels anys 70, quan un grup d’amics nord-americans va començar a utilitzar la bicicleta en camins de terra. La idea es va estendre a Europa i es va adoptar a les bicicle-tes de ciclocròs, canviant les seves llandes primes per altres de més amples i augmentant-ne el pes per tenir així més control sobre l’aparell, i així li van fer guanyar velocitat a la muntanya. Aquests models casolans van ser la llavor del que passaria a conèixer-se com a mountain bike o bicicleta tot terreny. Amb els anys s’ha esborrat qualsevol dubte sobre el seu èxit: des de 1985, el 60% de les bicicletes que es venen al món són de muntanya. Tot i aquesta acceptació, l’evolució tecnològica no ha deixat de banda aquests aparells, als quals ha aportat nous materials més lleugers i potents per a la seva fabricació.

La comoditat, aspecte bàsic a l’hora de triarUna bicicleta de muntanya ha de ser so-bretot còmoda i amb un quadre d’acord amb l’alçada de la persona que l’hagi d’utilitzar. L’oferta existent actualment al mercat permet escollir entre un model de sèrie o fer-se’n un a mida. La gam-ma més baixa de les bicicletes de sèrie, sempre d’acer, correspon als models més econòmics. Les fabricades amb alumini, en canvi, són les que tenen un preu més elevat. Però, l’altra opció, encarregar una bicicleta feta a mida, va guanyant ter-reny a poc a poc. Pagant una mica més, es poden triar en el catàleg el quadre i altres elements. Les botigues especialit-zades també ofereixen la possibilitat de fer híbrids: prenent com a base una bici-cleta de sèrie, es canvien les peces o els elements al gust del consumidor. Es triï l’opció que es triï, convé, com a mínim, aparaular un servei de postvenda, ja que als 30 dies d’ús de la bicicleta és neces-sari fer-hi un ajustament de les peces.

Elements d’una bicicletaQUADRE. El xassís sobre el qual està muntada la bicicleta, i el que determina el pes, l’alçada i la resistència de la mà-quina. Els materials més emprats per a la seva fabricació són:

• Ferro: pràcticament fora de mercat, ja que els que estan fets d’aquest materi-al resulten molt pesats. El ferro només s’utilitza en models molt econòmics. • Crom molibdè (Cro-Moly). Material resistent i de baix pes. No és estrany que s’utilitzi només en una part de la

COM ADOPTAR UNA POSTURA CORRECTAAltura del selló: ha de permetre que, un cop asseguts, el peu estirat arribi al pedal, i que estigui el més pròxim possible al terra.

Selló: ha d’estar anivellat perquè la seva posició sigui perpendicular a l’eix de centre (on es connecten les bieles dels pedals al quadre) i que la part prima del selló quedi prou endavant perquè el còccix no se’n ressenti.

Manillar: una posició correcta per-met empunyar el manillar mantenint els braços lleugerament flexionats i el cap en posició d’observar el terra sense forçar els ulls en un angle de 45 graus.

Frens: han d’estar col·locats en una posició còmoda per poder frenar amb

facilitat. Una mala posició afectarà els canells, bé contraient-los o bé es-tirant-los.

Grandària del quadre: aquesta és la causa més comuna de males postu-res a la bicicleta, una grandària ina-dequada del quadre. Per saber si el quadre té la mesura adequada a l’es-tatura, cal col·locar-s’hi damunt, just davant del seient. Una vegada aquí, s’ha de col·locar la mà entre l’entre-cuix i el quadre, i ha de quedar una mà de distància entre aquests. Si hi ha menys distància, el quadre és mas-sa gran i hi ha moltes possibilitats de caigudes; si hi ha massa distància, el quadre és petit i no s’aconsegueix la postura correcta.

bicicleta, per la qual cosa és important comprovar mitjançant l’etiqueta o en el catàleg que el quadre sigui 100% o Full Cro-Moly.• Acer hitten: en bicicletes econòmiques.• Alumini: en ser el material més lleuger, també és el més car. Degut al seu baix pes, els ciclistes novells acostumen a necessi-tar quadres més pesats i manejables.

GRUP. Per “grup” s’entén el conjunt de peces que permet frenar, canviar de ve-locitat o rodar. Està format pel desviador posterior per als pinyons, el desviador davanter per als plats, les manetes accio-nadores del canvi, el joc de pinyons, el joc de manetes i plats, el conjunt de frens (socs, manetes, etc.) i maces, i rodaments. Es poden classificar en 4 línies (com més velocitats tinguin, les prestacions seran més grans). Així tenim la Línia econòmi-ca, de 18 velocitats, la línia intermèdia, de 21, la línia alta, de 24, i la línia de competició, amb 27 velocitats. ALTRES PECES:

• Selló: els models amples i amb inte-rior de “gel” resulten més còmodes que els sellons fins (més durs i pensats per a la competició).• Manillar: la seva posició es pot can-viar per anar més dreçat. Una bona opció és el de tipus roseta. Els punys d’esponja són més còmodes.• Frens: preferiblement d’alumini.• Brides ràpides: a les dues rodes i al tub del selló.• Cobertes: les més llises i fines són per usar-les sobre asfalt. Per al fang i per agarrar-se en les pujades és important que tinguin un bon dibuix.

T


casa pairalfundació privada

C/ Rosari, 59 · 08340 Vilassar de MarTel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13

[email protected]

GENT GRAN

Actituds que hande cultivar els avis

• Conservar la pròpia independència, en la mesura del que sigui possible. Els avis han de poder gaudir del seu propi espai vital i disposar de temps per culti-var les seves aficions sense convertir-se en cangurs de forma permanent.

• Respectar les pautes educatives que els seus fills proposen per als néts. Així, no és convenient desautoritzar els pares davant dels néts, encara que puguin expressar les seves discrepàncies en privat. Són els pares els qui tenen la responsabilitat final d’educar els seus fills.

• Ser avi permet establir una relació amb els néts que no es va poder tenir amb els fills. És l’ocasió per viure lúdi-cament amb ells però sempre establint límits que evitin que els néts esdevin-guin petits tirans.

• Aprofitar qualsevol moment per transmetre vivències i records. És el patrimoni de les persones grans i el record que quedarà en la ment dels néts, amb l’afecte, la il·lusió i la nostàl-gia amb què es van transmetre aquests records.

• Completar, mai suplir, l’educació que porten a terme els pares. Aquest és un risc que avui en dia es corre, atès que les circumstàncies actuals obliguen en molts casos que els avis o les àvies siguin els qui tinguin cura durant moltes hores dels néts.

Una etapa per viureexperiències molt positives

Ser avi o àvia és una oportunitat única perquè sorgeixin moltes vivències positives convivint amb les tres generacions sorgides al si familiar. Per això és tan important que, en la mesura que permeti la nostra rutina diària, s’organitzin trobades familiars per estar junts i gaudir del plaer de veure’s, escoltar-se i sentir-se mútuament. Aquest és el millor homenatge que es pot fer als avis. En aquest escenari es plasmen els resultats d’històries personals moltes vegades plenes d’esforços i dificultats que per a ells suposen la prova irrefutable de que la seva vida ha valgut la pena.

Què podem fer per integrar les persones grans a la vida quotidiana?En primer lloc, transmetre a la societat en el seu conjunt les necessitats dels ancians, què pensen, com se senten. Tots hauríem de saber que és una si-tuació que ens arribarà, no podem continuar mirant cap a un altre costat i negar-nos a nosaltres mateixos que ens apropem a la tercera edat o que ja hi hem arribat. És difícil, perquè els interessos de mercat han instal·lat el mite de la joventut i han dictat que aquesta fase de la nostra vida, efímera per definició, ha de perdurar indefini-dament. Cada arruga és una ferida que hem d’ocultar, en lloc de la constata-ció feliç del fet que continuem vivint, gaudint del nostre creixement perso-nal i d’altres plaers desconeguts ante-riorment o insuficientment valorats.

Com pot ajudar la família a què els avis acompleixin la seva funció• Respectant la seva independència. Els avis volen tenir temps per a les seves coses i poder gaudir del seu espai. • Permetent que exerceixin d’avis. No és dolent deixar-los que “malcriïn” moderadament els néts concedint-los de tant en tant algun caprici. • Tractant-los com a adults i no com a nens grans que repapiegen. Cal evitar convertir-se en educadors dels avis.

Així, el més convenient és respectar els seus defectes com ells ho han fet abans amb els nostres i ser flexible amb les seves conductes. • Essent agraïts amb ells i ensenyant als néts que ho siguin. • Escoltant-los i respectant les seves maneres de pensar. Si no és cert que qualsevol temps passat va ser millor, tampoc ho és que tot allò actual és absolutament infal·lible.

Convertir-se en avi o àviaCal reconèixer el nou estatus i ser conscient que en aquest procés hi intervindrà:• La forma en què acceptem el nostre nou paper en la família.• La resolució del conflicte intern entre el desig i el temor per tenir ja néts. El de-

sig de ser avi està relacionat amb l’opor-tunitat de gaudir amb els fills dels fills, sense imitar, però, la pròpia maternitat o paternitat. El temor arriba de l’evidència que s’és més gran que aleshores.• La manera com es van viure els cicles vitals anteriors. Es recorda la relació amb els propis avis, i s’imita o es mi-llora. Per descomptat, també hi influeix com s’ha viscut l’edat adulta i com s’és, i com es va ser, pare i mare.• L’estat de salut i l’autonomia.• La manera com s’estigui vivint el cicle vital actual. Convertir-se en avi ja no té perquè voler dir passar a ser vell. Així, el naixement d’un nét no ha de fer canviar la plenitud laboral, social o familiar que es pugui experimentar en el moment de la seva arribada.

Redacció

13del 29 de gener al 4 de febrer de 2009 -GENT GRAN

L’incipient Moviment Sènior encara no ha pres consciència del repte generacional històric d’haver de liderar el naixement d’una nova civilització, compa-tible amb una societat envellida, que aposta per aparcar, com ob-jectes, la gent gran dependent en residències geriàtriques, que la converteix ràpidament en per-sones sense autoestima que es limiten a tenir una vida vegeta-tiva. D’aquesta manera es comet un clar atemptat a la dignitat hu-mana.

Estimem que el desmembra-ment dels actuals entorns famili-ars que tradicionalment han cui-dat dels vells, posa sobre la taula l’assignatura pendent d’un nou urbanisme, amb una clara base comunitària i d’autoajuda que fomenti l’autonomia personal. Sobre aquest nou plantejament urbanístic està tot per fer, si bé podria partir-se de l’experiència d’habitatges tutelats, del movi-ment comunitari hippy i del més recent, el cohousing, nascut a Dinamarca a la fi dels anys 60. Durant els propers vint anys, els actuals serveis geriàtrics seran declarats obsolets per les noves generacions de gent gran.

Una altra assignatura pendent

és la modificació de la Llei de la dependència, que amb la in-troducció del copagament està generant un efecte negatiu per la seva clara manca dels recursos econòmics necessaris. El recent acord d’incloure l’habitatge pro-pi, en la valoració de la capacitat econòmica dels usuaris, posa al descobert el rerefons mercanti-lista d’aquesta llei, que no acon-segueix emmascarar el possible espoli dels habitatges propis del 85% de la gent gran dependent, mitjançant la seva conversió en hipoteques inverses, rendes vita-lícies, etc., per atendre el copa-gament. Aquesta llei suposa un clar atemptat als principis bàsics de l’estat del benestar, sustentats en un sistema solidari de caixa única de repartiment o en un al-tre de justícia social i de redistri-bució de la riquesa.

Després de dotze anys d’inves-tigació vital sobre la nova edat sènior, completament descone-guda i sense cap tipus de referent històric, entenen que el sentit de la vida és l’autorealització, dife-rent per a cada persona, que faci possible completar el gran tren-caclosques d’una humanitat glo-balitzada en la que cada persona sigui útil i necessària. Sabem on

volem anar i, amb les motxilles plenes dels coneixements bàsics necessaris, podem iniciar la llar-ga i gran marxa que ens ha de portar, amb la incorporació de futures generacions, a la culmi-nació del Moviment Sènior, els objectius del qual són la creació d’una societat vàlida per a totes les edats i sense cap tipus d’ex-clusions ni discriminacions.

Ha arribat el moment de con-fiar en els nostres propis recur-sos humans, avui dia totalment infrautilitzats, per convertir aquesta gran marxa en impa-rable i possible, utilitzant per a això estratègies dinàmiques que permetin donar els primers pas-sos positius per superar els actu-als immobilismes, imputables a postures victimistes, de culpar els altres de les nostres pròpies incapacitats per anar avançant. Amb imaginació podem supe-rar el repte històric, imposat a la nostra generació, de donar els primers passos per generar una nova civilització basada més en el ser que en el tenir.

Josep AracilPresident del Consell Sènior

de Premià i d’Eurosenior

El Moviment Sènior avuiJornada sobre l’aplicacióde la llei de la dependènciaEl passat dijous 22 de gener, el GIMM va organitzar una jornada de debat sobre el desplegament i l’apli-cació de la Llei de la Dependència a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.

En la jornada, a la que van assistir més de 100 perso-nes i diferents mitjans de comunicació del Maresme, es va posar de manifest el descontent del col·lectiu de les persones amb discapacitat que veuen com una llei que havia d’esdevenir el quart pilar de l’estat del benestar s’està quedant en una llei de mínims, que no cobreix les necessitats de les persones amb dependèn-cia, amb manca d’infraestructures de serveis socials, amb prestacions mínimes que no s’adeqüen al cost real dels serveis i amb un nul foment de la figura de l’assistent personal que havia de ser clau a l’hora de potenciar l’autonomia i la independència personal.

El GIMM va comptar amb la participació de varis dels seus associats i amb membres d’altres entitats que van explicar les seves experiències sobre les sol-licituds, tramitacions i resolucions, caracteritzats pels greus retrassos i els beneficis escassos o nuls.

Del debat dels assistents es va concloure la necessi-tat de continuar fent pressió a l’administració perquè es revisi la Llei, es resolguin les necessitats reals de les persones amb dependència i esdevingui un verda-der avenç en l’estat del benestar. També es va posar sobre la taula la possibilitat de continuar fent actes reivindicatius, fer reclamacions i utilitzar la via ju-dicial com a mesures per poder exercir els drets que atorga la llei.

L’acte va finalitzar amb una recollida de signatures a favor de la revisió de la llei que es faran arribar als diferents estaments de l’administració que tenen competències en aquesta matèria.

Aquesta Jornada es una de les activitats que or-ganitza el Gimm com a entitat que dóna respostes i serveis a un ampli col·lectiu de persones afectades per discapacitats físiques, tant en l’àmbit social, com en aspectes formatius, laborals, de suport, de gestió i d’activitats. Font: GIMM.


CARTELLERA AGENDA D’ACTIVITATS

TELÈFONS D’INTERÈS

CONCURS

BOMBERSArenys de Mar 93 795 81 80 (Urg. 112). Badalona 93 388 00 88. Calella - Pi-neda de Mar 93 762 52 53 (Urg. 93 762 30 80). Malgrat de Mar 93 765 58 80. Mataró 93 757 86 86 (Urg. 085) Tordera 93 764 15 19.

CAPAlella 93 555 03 54. Arenys de Mar 93 795 80 74. Arenys de Munt 93.795.02.41. Argentona 93 756 10 92 - 93 756 11 38. Calella 93 766 59 50. Canet de Mar 93 795 68 67. El Masnou 93 555 74 11. Mataró (La Riera) 93 755 05 19. Mataró (Rocafonda Palau) 93 755 62 07. Mataró (Ronda Cerdanya) 93 741 57 85. Mataró (Ronda Prim) 93 757 87 50. Pineda de Mar 93 767 16 47. Poblenou 93 766 30 32. Premià de Mar 93 754 77 11. Sant Andreu de Llavaneres 93 795 24 27. Teià 93 540 12 03. Vilassar de Dalt 93 750 88 64. Vilassar de Mar 93 754 06 42

HOSPITALSMataró 93 741 77 00. Mataró (St Jaume i Sta Magdalena) 93 741 91 60. Calella (Sant Jaume) 93 769 02 01

MOSSOS D’ESQUADRA (088)Arenys de Mar 93 741 89 00. Mataró 93 741 81 00. Pineda 93 741 89 85. Premià de Mar 93 741 81 85

GUÀRDIA CIVIL (062)Calella 93 769 58 96. Canet 93 794 01 97. El Masnou 93 555 02 53. Premià de Mar 93 752 48 55

POLICIA MUNICIPAL Alella (092) 93 555 24 12 - 629 59 12 12. Arenys de Mar (092) 93 795 99 01. Arenys de Munt 93 793 79 70 - 629 20 47 40. Argentona 93 797 13 13. Cabre-ra 600 51 61 51. Cabrils 93 753 01 52 - 609 41 15 50. Caldes d’Estrac 93 791 21 21 - 629 35 93 59. Calella 93 769 03 13. Canet de Mar 93 794 00 88.

El Masnou 93 555 22 44. Llavaneres 93 792 69 69. Malgrat de Mar 93 765 42 24. Mataró 93 758 23 33 (085). Montgat 93 469 07 07. Palafolls 93 765 76 00. Pineda de Mar 93 762 96 00. Premià de Dalt 93 754 71 81. Pre-mià de Mar 93 741 74 22. Sant Pol de Mar 93 760 05 19. Santa Susanna 680 661 661. Sant Vicenç de Montalt 93 791 04 09. Teià 666 535 858. Tiana 93 395 15 15. Tordera 93 764 06 15. Vilassar de Dalt 93 753 98 38. Vilassar de Mar 93 754 10 20

TAXIRàdio Taxi Maresme 902 45 45 10. Rà-dio Taxi Mataró STAC 93 798 60 60. St. Andreu Llavaneres (24h) 670 408 444. Taxi Masnou (parada) 93 540 33 18. Rà-dio Taxi Masnou 93 5555 86 86. Ràdio Taxi Premià de Mar 93 752 57 57. Ser-vei taxi Premià de Dalt 678 29 88 08. Ràdio Taxi Calella 93 766 22 88. Ràdio Taxi Arenys Mar 93 792 41 41

PASSATEMPS

La solució dels mots encreuats de la contraportada és la següent:

La T de TRIBUNA del concurs de l’edició anterior estava amagada en l’anunci de “TOT X ELLS” de la pàgina 100. Els guanyadors de les entrades pels 8 Cinemes Arenys són: Luis Palet Villacampa (Alella), Gemma Guerola de Rocafiguera (Vilassar de Mar), Lia Barot Planas (Llavaneres).

Els guanyadors poden recollir les en-trades identificant-se a la taquilla dels Cinemes Arenys. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la publicació dels guanyadors les entrades caduquen.

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic i indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte.

Cada setmana sortegem 3 entrades de cinema dobles (una per tu i una altra per a un acompanyant) pels 8 Cinemes Arenys.

Pots contactar amb nosaltres:

· Per correu electrònic: [email protected]

· Per correu normal: Camí Ral, 495 3ª planta - 08302 Mataró

· Per fax a: 93 799 86 35

TROBALA “T”

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

LA TIRA

P R I N C I P A T I N A

L E G A L A V I R A M

O I Z O O L E G D I

M A R I E T A R A I S

E L E N E T U E D N E

J N O D R I S S A N

A D O B A R I S T M E

R I C S A N T A N A

F A C E C I A E O D

F U T U R A D A G I O

A S R E C L A M S M

V I L A T G E B E M A

A O P A N S I O S E S

EXPOSICIONSARGENTONARepública! Cartells i cartellistes (1931-1939). Fins al 12 de febrer a la Casa Gòtica.

MATARÓEduard Comabella. Exposició amb motiu del 20è aniversari de la mort de l’artista. Fins al 15 de febrer a les Sales d’Exposicions de Can Palauet.

Josep Cusachs i Cusachs. Exposició commemorativa del centenari de la mort del pintor. Fins al 8 de febrer a l’Ateneu Caixa Laietana.

Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. ‘Més enllà de l’objecte. Un cicle vital a les col·leccions del Museu de Mataró’, fins al 13 de setembre. ‘Ca l’Arenas: el taller’, fins al 29 de març. ‘Manuel Cusachs. Interiors familiars’, fins al 22 de febrer. ‘Margarita Pineda’, fins al 8 de febrer de 2009.

Exposició de diorames i pessebre monumental. Fins al 8 de febrer a l’edifici de la Presó.

Entre el cielo y el suelo. Exposició de l’obra mescla de pintures amb relleus de María José Poncela Mallo. Fins al 3 de febrer a la Comuna de l’Art.

Manuel Cusachs. Una vida d’es-cultor. Exposició retrospectiva de l’artista amb motiu del seu 75è ani-versari. Fins al 22 de febrer al Museu de Mataró.

Olimp. Exposició d’olis i tècnica mixta de la pintora mataronina Catherine Lorton. Fins al 15 de febrer a l’Espai Hatmann.

L’empremta de l’encens. Exposició de l’obra recent de l’artista mataronina Rosa Codina. Fins al 23 de febrer al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics.

SANT VICENÇ DE MONTALTMuseu del pessebre. Fins al 8 de febrer s’hi podran visitar les exposici-ons: ‘L’art del pessebre’, ‘Les casetes de suro’ i ‘Recordant els nostres pessebristes’.

TEIÀOrden y desorden. Mostra de l’obra del dibuixant i pintor Andrés Rábago,

més conegut com El Roto. Fins a l’1 de freber a Ca la Cecília.

MÚSICAARENYS DE MARCorals d’òpera a càrrec de Santi Ferran i Enric Puig. Dijous 29 a les 18h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay.

Ball a l’envelat. Amb Millenium el Tercet. Dissabte 31 a les 23h a l’Ate-neu Arenyenc. Diumenge 1 de febrer a les 18:30h.

Veniu, a Venècia s’hi fan concerts. Recital a càrrec de l’Orquestra Ca-merata XXI. Diumenge 1 de febrer a les 18h al Teatre Principal. Entrada 5 euros.

MATARÓSpunkfool. Dijous 29 a les 22h al Clap. Entrada 5 euros.

Galetes Franklin. Divendres 30 a partir de les 00h a la Sala Privat. Entrada 9 euros, 6 a Atrapalo.com i Caixa Laietana.

Concert d’hivern. A càrrec de l’Agru-pació Musical del Maresme. Dissabte 31 a les 18h al Teatre Monumental. Entrada lliure.

Emeterians. Reggae. Dissabte 31 a les 22h al Clap. Entrada 8 euros a taquilla, 6 l’anticipada i a la web (www.casadelamusica.cat).

SANT VICENÇ DE MONTALTParanoia Winter Festival. Festa de música electrònica amb els Dj’s Xixu, Litus, Cobretti, Ivan i Richi. Dv 30 a partir de les 19h a l’Envelat al costat del Centre Cívic El Gorg. Dues sessions: de 19a 23h per a menors de 18 anys, a partir de les 23h, festa per als majors d’edat.

VILASSAR DE DALTFilippo Landini. Concert del grup canetenc el dissabte 31 a les 21h al Teatre La Massa. Entrades 12 euros, menors de 25 i majors de 65, 10.

VILASSAR DE MARVa de jazz i música moderna. Amb ‘9 O’clock Quartet’. Diumenge 1 de febrer a les 19h a la Sala petita de l’Ateneu Vilassanès.

DIVERSOSARENYS DE MARDotze homes sense pietat. Obra de Reginald Rose, a càrrec del Grup Enric Borràs de Sant Feliu de Llobregat en el marc del XXXVII Concurs de Teatre Amateur Premi Vila d’Arenys de Mar 2009. Diumenge 1 de febrer a les 18:15h al Teatre dels Seràfics. Entrades 6 euros els no socis, 5 els socis i 1 els estudiants.

CALELLAXXXV Concurs de Teatre Ama-teur. Amb l’obra ‘Carnaval’, de Jordi Galceran, a càrrec del grup Elenc Dramàtic de Sant Vicenç dels Horts. Diumenge 1 de febrer a les 18:15 al Teatre Orfeó Calellenc.

EL MASNOUEl conte de la lletera. Espectacle familiar de teatre i titelles a càrrec de Xip Xap. Dissabte 31 a les 18h a la Sala polivalent de Ca n’Humet. Entrada 2 euros per a menors d’11 anys, 4 per a la resta.

MATARÓLa barca voladora. Conte per a nens de Quentin Blake. Dijous 29 a les 17:30h a la Biblioteca Caixa Laietana.

Frozen River. Preestrena d’aquesta pel·lícula de Courtney Hunt. VOSE. Dijous 29 a les 21:30h al Teatre Mo-numental. Entrada 5,70 euros.

PINEDA DE MARLos árboles mueren de pie. Obra d’Alejandro Casona interpretada pel grup El Centre, del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, en el marc del XXX Concurs de Teatre Vila de Pine-da. Diumenge 1 de febrer a les 18h al Centre Cultural i Recreatiu.

PREMIÀ DE MAR‘Diari d’un soldat de pic i pala’. Pre-sentació d’aquesta obra d’Isidre Bachs Colomer i Antoni Bachs Torné. Dijous 12 de febrer a les 19,30h a la llibreria Proa Premià.

SANT VICENÇ DE MONTALTTarda de Teatre amb l’Agrupació Emled. L’Agrupació Teatral Emled, sota la direcció d’Evarist March, pre-senta la tragicomèdia d’en Massimon, ‘Un dia només?. Només un dia’. Dg 1 de febrer a les 18h al Centre Cívic El Gorg. Entrada general 6 euros, majors de 65, 3 euros.

VILASSAR DE MARNosaltres, elles i el follet. Muntatge teatral a càrrec de Teatre Amateur de Cabrera. Diumenge 1 de febrer a les 18h a l’Ateneu Vilassanès.

VALKIRIA El “complot del 20 de juliol” per acabar amb Hitler és un dels episodis més heroics de la 2a guerra mun-dial. El Coronel Claus von Stauffenberg torna greument fe-rit d’Àfrica per unir-se a la resistència alemanya i ajuda a organitzar l’Operació Valkiria, un complex pla perquè un govern a l’om-bra reemplacés al de Hitler un cop mort aquest. Però les circumstàncies conspiren per projectar a Stauffenberg de ser un dels molts implicats en el complot a ocupar un paper central. No només haurà de liderar el cop i agafar el control del govern... Haurà de matar al mateix Hitler.

L’Agenda d’activitats és una selecció de les propostes que es fan durant el mes. Pots enviar informació dels teus actes a [email protected].

CINESA MATARÓ PARC C/ Estrasbug, 5 · Mataró. Tel. 902.33.32.31 Dimecres, dia de l’espectador Valkiria (est) 16:30, 17:30, 19:15, 20:00, 22:00, 22:30; dv i ds golfa a les 00:30 i 01:00; ds i dg ma-tinal a les 12:00 El juego del ahorcado (est) 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; dv i ds golfa a la 01:00; ds i dg matinal a les 12:10 La duda (est) 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; dv i ds golfa a la 01:00; ds i dg matinal a les 12:15 Mal ejemplo (est) 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; dv i ds golfa a les 01:00; ds i dg matinal a les 12:15 Mejor que nunca 20:00, 22:00 Revolutionary Road 17:45, 20:10, 22:35; dv i ds golfa a la 01:00; ds i dg matinal a les 12:10 La mujer del anarquista ds i dg matinal a les 12:10 El gran Stan 18:10, 20:15; dv i ds golfa a la 01:00 Transporter 3 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; dv i ds golfa a la 01:00; ds i dg matinal a les 12:15 Provoked (cicle d’autor) dm 20:00 Una familia con clase 17:00 (dv a dg no); dv i ds golfa a les 00:45 Siete almas 16:30, 19:15, 22:00; dv i ds golfa a les 00:45; ds i dg matinal a les 12:15 Guerra de novias 16:00, 18:00, 20:00 (dm no) La semilla del mal 16:00, 18:00, 20:00; dv i ds golfa a la 01:00 Resistencia 22:00 Australia 22:00 El intercambio 22:20 El valiente Despereaux ds i dg matinal a les 12:15 El ratoncito Pérez 16:00 Crepúsculo 15:55; ds i dg matinal a les 12:10 Bolt dv a dg 16:00, 18:00; ds i dg matinal a les 12:15 Madagascar 2 ds i dg 12:15, 16:00

8 CINEMES ARENYS Ctra. Nacional II, s/n · Arenys de Mar Tel. 93.792.33.90 · Dijous, dia de l’espectadorValkiria (est) ds i dg 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; resta de dies 18:00, 20:20, 22:40; dv i ds golfa a la 01:00 Mal ejemplo (est) ds i dg 16:00, 18:00, 20:15, 22:30; resta de dies 18:00, 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40 Revolutionary Road ds i dg 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; resta de dies 18:00, 20:20, 22:40; dv i ds golfa a la 01:00 Transporter 3 ds i dg 16:00, 18:00, 20:15, 22:30; resta de dies 18:00, 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40 Siete Almas ds i dg 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; resta de dies 18:00, 20:20, 22:40; dv i ds golfa a la 01:00 Guerra de novias tots els dies 18:00, 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40 Bienvenido al Norte ds i dg 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; resta de dies 18:00, 20:20, 22:40; dv i ds golfa a les 00:40 Resistencia tots els dies a les 22:00; dv i ds golfa a les 00:40 Australia ds i dg 16:00, 19:00; resta de dies 18:00 El valiente Desperaux ds i dg 16:00 CINE LA CALÀNDRIA C/ Doctor Agell, 7 · El Masnou · Tel. 93.555.43.01Dilluns, dia de l’espectadorBella dj 29 18:00, 20:00, 22:30; ds 31 21:10; dg 1 21:15; dll 2 22:30 Resistencia dv 30 20:00, 22:30; ds 31 18:45, 22:45; dg 1 18:45; dll 2 19:45 El valiente Desperaux ds 31 i dg 1 a les 17:00.

SALA MOZART C/ Església, 91 · Calella Tel. 93.769.04.91. Dijous, únic diaLos limoneros a les 18:00, 20:45, 22:30

CINECLUB GARBÍ C/ Carme, 26 · Centre Cultural de MalgratEntrada 4,5 euros Soy un Cyborg a les 22:30

herboristeriacomplements dietèticsaliments integralsi biològics,

Narcís Monturiol, 66 · VILASSAR DE MAR · Tel. 93 750 28 81


VIVIENDAS EN UNA ZONA EXCLUSIVA

JUNTO AL “PARC CENTRAL”

• Pisos de 2 y 3 habitaciones

• Locales tipo lofts

• Áticos con terraza privada

VIVIENDAS CON VISTAS AL MAR

i Tel: 93 757 87 24

• Centro de la población• Cerca estación y con vistas al mar• Viviendas 1, 2 y 3 dormitorios• Acabados de alta calidad• Construcción de tipo tradicional• Plazas de parking en el mismo edificio

MATARÓ

RESIDENCIAL

PARCCENTRAL

ZONA COMUNITARIA CON JARDÍN Y PISCINA

ÚLTIMOS PISOS EN

VENTA O EN ALQUILER CON

OPCIÓN A COMPRA EDIFICIOSANT LLUIS

VILASSAR DE MAR

VIVIENDAS CERCA DE LA ESTACIÓN i Tel: 93 322 68 11

TREBALL

TRABAJOS CASEROS: confec-cione desde casa collares, bar-cos, mecheros, conejitos, llave-ros, rompecabezas, puzzles y ranitas. INGRESOS de 1.500 euros. Teléfono 902.99.99.01

RRPP para bar musical. BUENA IMAGEN, edad 24-29 años. Compatible con otras activi-dades. Zona Vilassar-Cabrils. Imprescindible experiencia en organización de fiestas y mu-chos contactos. 663.41.23.81 Llamar de 15 a 21h. Samuel

LLOGUER

NAU INDUSTRIAL de 300 m2. Polígon Bovisa de PREMIÀ DE DALT. en lloguer. Trucar al tel.93.751.50.63

ALQUILO PISO EN CALELLA. 2 habitaciones dobles, gran te-rraza y comedor amueblado. 550 euros/mes (gastos inclui-dos). Tel.607.71.51.090

4,93€

ANUNCIS PER PARAULES

· TRIBUNA Maresme: Camí Ral 495 3a planta MATARÓ· Llibreria Proa: C/ del Nord, 71 PREMIÀ DE MAR· per fax al 93 799 86 35 Adjuntant el comprovant d’ingrés a favor de: GRAMA PRESS, SL. CAIXA LAIETANA 2042-0026-96-3300004576 i el nom del remitent.

ANUNCIS PER MÒDULS1 MÒDUL16,24€

OFERTA 3 x 4pagues 3 i surten 4 anuncis

Truca ja al 93 799 18 40o envia un email a

[email protected] també a:

TECNOLOGIA

SERVEI TÈCNICA DOMICILIReparació, xarxes,

manteniment informàticServeis a empreses

i particulars

Tel.646.17.90.24www.maresmenet.com

COMPRA-VENDA

EL MASNOU. VENDA O LLO-GUER. ÀTIC de 60m2, men-jador, cuina, 2 habitacions, 1 bany. Ben comunicat. Tot reno-vat. Terrasses de 12m2, i 8m2, + terrat privat de 60m2, vistes mar. VENDA: 360.000 euros. LLOGUER: 800 euros/mes. Tel.93.555.23.33

PREMIÀ DE MAR. Casa a 4 vents 125 m2 en 2 plantes, jardí 60 m2 i terrassa de 15 m2, 4 habitacions i 2 banys. Menjador amb llar de foc. Per entrar-hi a viure. DIRECTE PARTICULAR. 516.000 euros. Tel.645.068.535

IMMOBLES

FES-TE FUNCIONARI

C/ Santa Marta, 38 · 08302 MataróTel. 93 755 63 51 · www.som-hi.es

SERVEIS PROFESSIONALS

LAMPISTAS. Electricidad, agua, gas, mantenimiento de empre-sas, domótica, servicio de ur-gencias. RÁPIDO Y ECONÓ-MICO. Tel.670.96.76.78

REFORMAS ORIENTE

Reformas de pisos, locales, oficinas, cocinas y baños.

Trabajos de pladur, parquet, pavimentos.

Paleta, fontanería, pintura, etc.

626.68.36.71

DIVERSOS

COMPRO TURISMOS, 4X4,

MONOVOLÚMENESFURGONETAS

Pago al contadoTel. 619 020 839

DECORACIÓ

EL MASNOU. OBRA NOVA. Pisos i àtics en venda. Aca-bats moderns i d’alta quali-tat. Des de 200.000 euros. Tel.93.555.23.33

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA- SANT POL. Casa a 3 vientos Urbanización Vistamar. 90 m2 + 21 m2 garaje + 125 m exteriores (porche, piscina, la-vadero terraza). Reformada. Consta de 3 habitaciones (2 dobles), 1 baño, gran salón-comedor 2 ambientes, cocina office con electrodomesticos. integrados. Piscina climatiza-da. Tel.687.585.722

PREMIÀ DE DALTPreciosa torre de 300m2. PLAN-TA DIA: Sala-menj. 40m2, cuina-office 20m2, 1 hab. dob i 1 bany c. PLANTA NIT: 4 hab (1 suite i 3 dob), 2 banys. Garatge 2 cotxes. Terrasses. Jardí 300m2 i piscina.

CONSULTI’NSTel. 93 555 23 33

BUSQUESTREBALL?

BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

INFORMA’T A

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h.

a la Plaça de Cuba, 18 (2on pis) · MATARÓ

TRIBUNA D’OPINIÓ

Joan SalicrúPeriodista

Després de l’època de vaques grasses en ve una de vaques magres. Tothom sap que és així des que el capitalisme existeix. Encara més: el capitalisme es caracteritza per l’existència de cicles, com la vida. Quan tot va a l’alça, ens envaeix la satisfac-ció. Però quan tot comença a fer baixada, el món s’enfonsa.

En realitat som uns hipòcrites: les bases del creixement sobre les quals hem cavalcat durant més de deu anys eren de fang i ho sabíem. Però quan ha arri-bat la crisi ens hem esquinçat les vestidures i anem arreu queixant-nos de com de malament va tot. Ara s’ha posat de moda aquesta estupidesa de “deixem que passi el 2009 perquè al 2010 tot anirà bé”. Doncs no. Hem d’aprofitar el 2009 per canviar. Sinó, quan torni a venir “la crisi”, tornarem a patir. I a esquinçar-nos les vesti-dures. No podem pretendre evi-tar els cicles però sí esforçar-nos per construir unes bases pro-ductives diferents, sòlides, pen-sades a partir de les necessitats humanes.

És l’hora de canviar. Alguns sectors com el del tèxtil són una mena de far, en aquest sen-tit. L’economista Pere Lleonart defensa que el procés de rein-venció que han dut a terme els empresaris del sector -que els ha permès sobreviure-, ha es-tat exemplar. Mai les empreses tèxtils locals havien tingut tan prestigi.

Doncs això, tots a repensar-nos. Els periodistes, els primers. Com tota la resta haurem de preguntar-nos com podríem fer millor la nostra feina. D’aquesta manera, mica en mica, emergi-rem de la crisi amb una mirada diferent.

Reinventar-se

La solució dels mots encreuats la trobareu a la pàgina 14

HORITZONTALS:

1. Tant a Catalunya com a Mònaco s’hi troba com una princesa. 2. ‘Llega’ està mal escrit, però la llei ho permet. Mirava malament i s’esvalotava. 3. Angúnia. Si entrés al zoo segur que se li giraria feina. De dilluns a diumenge. 4. És més ben vista al camp que a ciu-tat. Troncs lligats per dur mandataris egipcis. 5. Veles desvorades. Deixen tantes coses per pagar que tomben d’esquena. 6. Ballaruga balear. Nau amb braguer. Nou buida. 7. Arreglar els efectes de la mal robada. Uneix territoris i deslloriga mites. 8. Com més en són més hi perdran, amb la crisi. Vorera perfecta per acabar amb una sargantana. 9. No sé què fa que fa riure. Enemics d’Operar Direc-tament. 10. Cada dia diu que arribarà. Va fent, lentament, entre el largo i l’andante. 11. Un campió al cabàs. Atracció per ànegues de centre comercial. Posen límits al suprem. 12. Poble frustrat en sa globalitat. Presbiteri bizantí (fet bé a mà?). 13. Extreu aigua del pou per l’altra banda. Deleroses pels ansiolítics.

MOTS ENCREUATS per Pau Vidal

VERTICALS:

1. Esbossar un escrit sobre l’escriptura a mà (no pas sobre perdre oli). Tan bleda que ni ella es pot dir. 2. Pot d’Ariel xarbotat per ordre del rei. Escampadissa per la comunicació. 3. Principi d’igualtat. Contaré d’alguna manera que no farà mai res de bo. Sortida sud de Calp. 4. Dins del jueu asquenazita, el seu propi enemic. Que poc clara, la història de la cosina d’en Marsé!. 5. Acte final. Una criatura de fa 500 anys en trigava un a po-sar-s’hi. 6. Sis sense seguretat social. Els paletes el fan servir per dur ci-ment amunt. Cigne que no sap vocalitzar. 7. Podria acompanyar a palau la de la 1H. Ni a les pel·lis se’n veuen, de vaques com aquestes. 8. Passa corrent per la caverna. Acostumada sense estar avesada. Encara aquells sis. 9. Si tens cap afer amb ella es notarà per les esgarrapades. Trona per dir missa al Salambó. 10. Al punt de mira. Quina munió de gent que puja! Viu en el desert. 11. S’esforcin a fer braçades com la Nadine. Sector del comunisme d’inspiració menorquina. 12. És la que fa no sé quants que surt disparada enlaire. Teixit de seda molt usat en el sadomasoquisme.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

LA TECNOLOGIA MÉS AVANÇADAA PREUS INCREÏBLES

Engonals + aixelles ...................................................................................99€Mitges cames inferiors + engonals.......................................................160€Cames senceres + engonals + aixelles................................................300€Mitges cames superiors + aixelles ........................................................160€Pit + abdomen........................................................................................130€Pit + aixelles.............................................................................................110€Pit + esquena..........................................................................................185€Pit + abdomen +aixelles........................................................................165€

PACKS PROMOCIONALS:

LLUM POLSADA + LÀSER ALEJANDRITAApte per a pells fosques

Preus per sesió (tarifes 2009)

PROVA GRATUÏTA

- Abdomen (abdomen)................. 73€- Aixelles (axilas)............................. 49€- Anus (ano) ................................... 20€- Arèola (areola) ............................ 13€- Barba masculina (barba masculina) .........................139€- Braços dona (brazos mujer)......... 49€- Braços home (brazos hombre)..... 99€- Cames senceres (piernas enteras)........................... 246€- Clatell (nuca) .............................. 24€- Coll (cuello).................................. 25€- Dits (dedos) ...................................13€- Engonals (ingles) ..........................73€- Entrecella (entrecejo).................. 24€- Espatlla (hombros) ....................... 49€- Esquena completa (espalda comp.)........................... 123€

- Integral (integral) ......................... 86€- Línia alba (línea alba).................. 13€- Línia biquini (línea bikini) ...............49€- Llavi inferior (labio inferior) ........... 20€- Llavi superior (labio superior)................................ 24€- Mentó (mentón) .......................... 24€- Mitges cames inf (medias piernas inf.) ........................ 99€- Mitges cames sup. sense engonals........................ 123€ (medias piernas sup. sin ingles)- Natges (glúteos) .......................... 73€- Orelles (orejas) ............................. 15€- Patilles (patillas) ........................... 24€- Pit (pecho) ................................... 73€- Pòmuls (pómulos)......................... 23€- Regió lumbar (lumbares)............. 73€

anivarG rerraC

ed açalPleuqiM adaiB

mitíraM giessaP

emsera

M led adugnivA

avit

arep

ooC

al ed

rer

raC

redo

ceR

emu

aJ a

dugn

ivA

EFNER

)EFNER( gnikraPP

FOTOTERÀPIA ESTÈTICA

INTEGRAL

Vine... i comprova-ho

Som especialistes en Tractaments làser

Rejoveniment cutani facial(Rejuvenecimiento cutáneo facial)

Taques: Ceratosi - Solars - Rosàcies...(Manchas: Queratosis - Solares - Rosáceas)Lesions vasculars: Capil·lars trencats(Lesiones vasculares: Capilares rotos)

Tensat facial (Tensado facial)

Potes de gall - Rictus - Perilabials - Flacciditat(Patas de gallo - Rictus - Perilabiales - Flacidez)

Rejoveniment cutani facial + Tensat facial(Rejuvenecimiento cutáneo facial + Tensado facial)

Fototeràpia acne (3-5 sessions)(Fototerapia acné) (3-5 sesiones) .............................................130€

90€

120€

}165€

1ª SESSIÓ

MATARÓ - GIRONA - GRANOLLERS - BADALONAREUS* - TARRAGONA* - LLEIDA*

*Centres Depilaser de propera obertura

DEPILASER MATARÓ. Av. Jaume Recoder, 74 (a prop estació RENFE) PÀRQUING GRATUÏT

937 412 073 · www.depilaser.esHorari ininterromput de: 9:30 a 21:00 h

Tribuna Maresme 204

Documents

Transcript of Tribuna Maresme 204