Tribuna Maresme 272

FOTO: OLGA BOIX

TRIBUNAmaresmemesames

Número 272. Febrer 2013

Mataró estrena

bibliotecaLa capital del Maresme inaugura la biblioteca Antoni Comas, al recinte de l’antic escorxador.

www.tribunamaresme.com

ENTREVISTA. A l’advocat i periodista Joan Safont.

HISTÒRIA. La lauda sepulcral de Santa Maria.

VALORS. La revista ‘Valors’ arriba al número 100.

CALENDARI. Productes de la Terra 2013.

FIRES. 20è Saló Boda i 35a Fira de l’Arbre i la Natura.

CARNESTOLTES. Selecció d’actes del carnaval.

CRÒNIQUESBiblioteca nova de trinca

Gegants, castellers, una destacada representació política de Mataró, el Maresme i les institucions catala-nes, la vídua d’Antoni Comas, Dolors Lamarca, col·lectius veïnals i molta, molta gent, van donar la benvinguda a la nova biblioteca. Entre els assistents, el conseller de Cultura de la Genera-litat, Ferran Mascarell i el president de la Diputació de Barcelona, Salva-dor Esteve.

L’amfi trió, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, va destacar en el seu parlament els valors de l’equipament, que són molts: la recuperació de l’arquitectu-ra de l’antic escorxador, recinte ca-talogat i obra modernista de Melcior de Palau; el nom que homenatja i re-corda Antoni Comas, fi lòleg i histo-riador mataroní de referència que va contribuir a la difusió de la cultura i la llengua catalana en els difícils anys de la represa i normalització; i també el paper cohesionador que l’equipament té en un dels grans barris de la ciutat.

En el seu discurs, Mora no va deixar de banda el treball col·lectiu del con-sistori que ha portat a la consecució

d’aquest equipament, apuntant, tam-bé, que des de l’Ajuntament es treballa per trobar “la forma que sigui” perquè la biblioteca de Caixa Laietana passi a ser pública, garantint així la continuï-tat del projecte en uns moments com-plexos dins l’Obra Social de l’entitat fi nancera i perfi lant també l’oferta d’equipaments públics d’aquestes ca-racterístiques a la ciutat. A més, amb el rerefons de la convulsa situació política actual a l’Estat, l’alcalde ma-taroní va ser crític i constructiu, asse-gurant als assistents que “ens hem de preservar de la mala política perquè hem de tirar endavant el país”.

Un cop fets els parlaments, es va donar pas al públic a visitar el nou equipament d’una manera molt orga-nitzada que va permetre que tothom pogués veure el recinte de forma gra-dual i molt fl uïda.

L’equipament, que porta el nom del fi lòleg i historiador mataroní Antoni Comas, s’ubica en les tres naus des-tinades en l’antic escorxador a la matança i ocupa una superfície total construïda de 2.300 m2. Les obres es

van iniciar el febrer de 2010 i van fi -nalitzar el gener de 2012.

La inversió total, que inclou les obres de la biblioteca, la urbanització dels entorns, enderrocs de diferents naus i el mobiliari, ha suposat una xi-fra de 4,5 milions d’euros, amb parti-cipació de la Generalitat, a través de la Llei de barris per cofi nançar projectes de millora de Rocafonda-El Palau-Es-corxador, la Diputació de Barcelona i una subvenció del PUOSC.

El conjunt d’edifi cis, d’estil mo-dernista, es va projectar el 1909 per l’enginyer Melcior de Palau i la seva construcció es va acabar el 1915. Va mantenir la seva activitat fi ns al 1989, quan va ser clausurat perquè no com-plia els requisits de la nova normativa sanitària.

El 1996, l’Ajuntament el va declarar bé cultural d’interès local (BCIL), i al 1999 el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró va atorgar al conjunt un nivell de protecció a les fa-çanes, volumetria i estructura general dels edifi cis.

L’any 2005 es va començar a plan-

La capital del Maresme ja ha obert les portes de la segona biblioteca pública de la ciutat, que porta el nom del fi lòleg Antoni Comas i s’emplaça al recinte de l’antic escorxador. Va fer-ho el passat diumenge 3 de febrer, dins un matí carregat de propostes culturals i amb una assistència multitudinària.

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. [email protected].

[email protected]. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNAmaresmemesames

Amb el suport de

30.123 EXEMPLARS

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

03 ImpostosEl municipi d’Alella ingressa els impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya.

04

06

08

10

20

22

23

30 CarnestoltesSelecció d’actes del carnaval als pobles de la comarca. Arriba la festa de la disbauxa.

Fira de l’ArbreLa 35a Fira de l’arbre i la Natura torna de nou al Parc Central carregada de propostes.

100 ValorsLa revista ‘Valors’, impulsada per l’associació cultural del mateix nom, arriba al número 100.

Saló BodaEl 20è Saló Boda se celebrarà del 15 al 17 de febrer al Centre de Congressos de TecnoCampus.

PatrimoniMataró recupera una lauda sepulcral paleocristiana que és única a l’Estat.

EntrevistaL’escriptor Sebastià Bennasar entrevista l’advocat i periodista mataroní Joan Safont i Plumed.

CentenariSant Andreu de Llavaneres commemora el centenari de la mort del cardenal Vives i Tutó.

DiputacióL’alcalde de Vilassar de Mar, nou vicepresident de la Diputació de Barcelona.

3 TRIBUNAMARESME FEBRER 2013

tejar el canvi d’usos de l’equipament. L’antic edifici de la triperia es va re-habilitar per inaugurar al gener de 2007 l’actual Escola Bressol Els Menuts. Precisament, dins el recinte del parc de l’Escorxador, a més de la biblioteca, s’hi troba la seu de la co-lla castellera Capgrossos de Mataró, l’Escola Bressol Els Menuts i l’As-sociació de Veïns Les Santes-Escor-xador. Les obres de rehabilitació del recinte han mantingut les tres naus i han fet una intervenció per adaptar el conjunt al nou ús.

D’altra banda, pel que fa a equipa-ments, la Biblioteca Pompeu Fabra va ser la primera biblioteca pública de Mataró, inaugurada el 1997. La Biblioteca Antoni Comas és la sego-na. Totes dues estan integrades dins la Xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. La Bi-blioteca Antoni Comas actuarà com una extensió de la Pompeu Fabra i com a centre de proximitat.

Una de les novetats de la nova bi-blioteca és l’ús de la tecnologia RFID per a l’autopréstec. La tecnologia RFID (Ràdio Freqüència i Identifi-

cació) permet identificar els docu-ments perquè els usuaris puguin fer ells mateixos de forma ràpida i sen-zilla les transaccions de préstec. És una de les primeres biblioteques pú-bliques de la província que implanta aquesta tecnologia. A més, la Bibli-oteca Pompeu Fabra també ha po-sat en marxa el servei d’autopréstec juntament amb la Biblioteca Antoni Comas des del 4 de febrer.

Tot l’espai de la biblioteca és zona WIFI gratuït amb el carnet de la bi-blioteca i alhora, amb la posada en marxa de la Biblioteca Antoni Comas també s’ha iniciat la Xarxa de Biblio-teques de Mataró, ja que totes dues biblioteques treballaran de forma conjunta, complementària i coordi-nada per definir i oferir un servei únic de biblioteca pública a la ciutat.

Text: Albert CallsFotos: Oga Boix

CRÒNIQUES

A l’esquerra, imatge de la multitudinària inauguració. A dalt, l’alcalde Joan Mora,

acompanyat del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i del president de la Diputació, Salvador Esteve. A la dreta,

interior de l’equipament cultural.

Alella s’afegeix a Gallifa i ingressa els impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya

L’alcalde d’Alella, Andreu Francisco (ERC), va pagar l’IRPF de l’Ajuntament corresponent al desembre del 2012 a l’Agència Tributària de Catalunya, i va anunciar que a partir d’ara ingressarà en aquest organisme tots els impostos estatals que generi el consistori (IVA i IRPF). El passat 17 de gener s’hi van ingressar 42.000 euros, tot i que el que genera l’Ajuntament d’Alella al llarg d’un any és prop de mig milió d’euros, segons va explicar Francisco. Alella s’afegeix així a la campanya impulsada fa mig any per l’Ajuntament de Gallifa (Vallès Occidental). “És un gest de so-birania fiscal. Complim amb les nos-tres obligacions i en cap cas es tracta d’un acte d’insubmissió”, va explicar Andreu Francisco.

L’alcalde també va assegurar que l’Ajuntament continua complint amb les seves obligacions, però amb aquesta ac-ció el que reclama és que sigui l’Agència Tributària de Catalunya la que gestioni

els tributs dels catalans. “Estem en una conjuntura transcendent”, va al·legar. “Davant la situació d’asfíxia a la qual ens obliga l’administració de l’Estat calen gestos”, va afegir Francisco.

L’alcalde d’Alella va estar acompanyat pel de Gallifa i també per un grup d’em-presaris de la Plataforma Catalunya Diu Prou, que també van ingressar els seus impostos.

Per la seva banda, la regidora soci-alista i membre del govern municipal d’Alella, Glòria Mans, va ser crítica amb la decisió d’ingressar les quotes d’IRPF a l’Agència Tributària Catalana en lloc de fer-ho en l’organisme tributari espa-nyol.

Mans va assegurar que es tracta d’una decisió que “en cap moment” ha obtin-gut el vistiplau del grup socialista, que forma part del govern ni figura en l’acord signat amb ERC el juny del 2011.

Text: Jordi Pujolar /ACN.

L’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, a l’Agència Tributària de Catalunya.

4 FEBRER 2013 TRIBUNAMARESME

Concentracions en suport a la declaració de sobirania del ParlamentEl passat 23 de gener, prop de 300 persones es van concentrar a la porta de l’ajuntament de Mataró per celebrar l’aprovació de la declaració de sobirania al Parlament de Catalunya, text que es va aprovar amb els vots de CiU, ERC, ICV i un de la CUP (els altres dos diputats es van abstenir). Per la seva banda, el PSC, PP i Ciutadans van rebutjar el text, tot i que cinc diputats socialistes no van votar.

La concentració a la capital del Maresme –també convocada a nombrosos municipis de la comarca, com arreu de Catalunya– va ser promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana.

L’alcalde de Vilassar de Mar, nou vicepresident de la DiputacióEl president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va signar el passat 4 de febrer el decret que ha ma-terialitzat el trencament de CiU i PPC a l’organisme intermunicipal. El 3 de fe-brer, a Mataró, Esteve va anunciar que l’alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU), serà el nou vicepresident de l’ens. Esteve va informar també que les àrees de Promoció Econòmica i Cul-tura, fins ara en mans dels populars, les gestionaran un regidor de Vilassar de Mar i una regidora de Sant Adrià del Be-sòs, respectivament. El president de la Diputació va fer aquestes declaracions –recollides per Catalunya Ràdio– en la inauguració de la segona biblioteca pú-blica de Mataró.

Ja fa més de dos mesos que la fede-ració nacionalista va obrir un procés de reflexió per decidir si CiU mantindria el pacte amb el PP, després dels resul-tats del 25-N. El passat 31 de gener, la Diputació va aprovar en ple els pressu-postos, amb els vots dels populars. El 4 de febrer, però, el trencament es feia oficial.

RAMON REIXACH, NOU REGIDOR D’ADMINISTRACIÓ I ATENCIÓ CIUTADANA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ

Ramon Reixach i Puig (Mataró, 1971) va prendre possessió com a regidor de l’Ajuntament de Mataró en un Ple extra-ordinari celebrat el passat 25 de gener. Assumeix les competències d’Adminis-tració i Atenció Ciutadana, que fins el mes passat havien estat de la regidora

Carolina Soler, la qual va renunciar sobtadament al càrrec per reemprendre la seva carrera professional, segons va assegurar.

Reixach, que va presentar-se a les eleccions com a independent dins CiU, és Doctor en Història i Llicenciat en Economia i ha guanyat tres vegades el Premi Iluro de monografia històrica. Col·laborador habitual amb els seus articles a TRIBUNA Maresme, a través

de la secció d’Opinió ‘Via fora!’, a partir d’aquesta edició passarà a fer-ho amb la secció ‘Notes històriques’, dins l’àmbit de Cultura.

El nou regidor mataroní, a més de Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2007) i Lli-cenciat en Economia per la Universi-tat de Barcelona (1995), té un Màster en Iniciació a la Recerca en Història Comparada, Social, Política i Cultura i un Diploma d’Estudis Avançats en His-tòria Contemporània. Des del 2007 ha estat professor d’Economia; Economia i Organització d’Empreses; i Història al Grup d’Escoles de Mataró (GEM). És coneguda la seva trajectòria com a membre de l’equip del Museu Arxiu de Santa Maria i com a president de l’Asso-ciació Jaume Isern d’Amics de l’Orgue de Mataró, que en promou la restaura-ció. També ha publicat diversos llibres, entre els quals destaca el llibre polític Ciutadà Mora i els estudis realitzats sobre el catolicisme social i la política liberal catòlica a Mataró.

Text: Redacció

A l’esquerre, el president de la Diputació, Salvador Esteve, i l’alcalde de Vilassar de Mar,

Joaquim Ferrer. A dalt, Ramon Reixach en el moment de ser nomenat regidor de Mataró.

CRÒNIQUES

5 TRIBUNAMARESME FEBRER 2013 CRÒNIQUES


Sant Andreu de Llavaneres commemora el centenari de la mort del cardenal Vives i Tutó (1854-1913)Va lluitar des de Roma perquè no s’imposés a Catalunya el catecisme en castellà.

Sant Andreu de Llavaneres commemora aquest any el centenari de la mort del seu fill més il·lustre i internacional, el carde-nal Vives i Tutó (1854-1913). Al llarg del 2013 s’organitzaran actes per recordar i difondre la seva figura, més enllà del poble. “Hem de fer que surti al carrer; no només val que tingui el seu nom en un carrer”, comenta Fra Valentí, arxi-ver dels caputxins de Catalunya. Tant l’ordre caputxina com el mateix Ajunta-ment valoren molt especialment el com-promís de Vives i Tutó amb Catalunya i l’Església catalana. Entre els mèrits que se li atribueixen destaca la seva influèn-cia sobre el papa Pius X per aconseguir, des de Roma, que no s’imposés el cate-cisme en castellà a les escoles.

Josep de Calassanç Vives i Tutó, ca-putxí llavanerenc de mitjans del segle XIX va ser nomenat cardenal l’any 1899. Durant la seva vida eclesiàstica va col-laborar molt directament amb el papa

Pius X, a Roma, on va morir l’any 1913. Per al poble on va néixer, Sant Andreu de Llavaneres, aquest és el seu fill més il·lustre i enguany es commemora l’Any Vives i Tutó coincidint amb el centenari de la seva mort.

Durant tot el 2013 s’organitzaran actes d’homenatge a Llavaneres, però també a Igualada, Arenys de Mar, Mataró o Sant Vicenç de Montalt, mu-nicipis amb els quals Vives i Tutó va te-nir certa relació personal. L’acte central serà a la parròquia de Llavaneres el 7 de setembre, dia de la mort del cardenal, on se celebrarà una eucaristia presidida pel cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinez Sistach.

A banda de la programació més insti-tucional, la intenció dels organitzadors de l’Any Vives i Tutó és fer-ne també una commemoració de caire popular. Per això hi haurà actes fora dels cen-tres religiosos i d’una gran vistositat, com una encesa de 4.000 espelmes al voltant del monument a Vives i Tutó que hi ha a l’entrada de Sant Andreu de Llavaneres.

En aquest sentit, també s’ha progra-mat un concert per al mes de novembre al Palau de la Música de Barcelona i s’ha produït material divers per a la di-fusió de la figura del cardenal. Entre els productes de marxandatge, destaca un licor i unes galetes commemoratives: el Purpurat de Llavaneres i les Delícies de Cardenal.

Text i foto: Jordi Pujolar/ACN

L’alcalde de Llavaneres, Bernat Graupera, i l’arxi-ver dels caputxins de Catalunya, Fra Valentí. Pro-

ductes commemoratius en motiu del centernari

Fins a 1.600 animals abandonats troben família el 2012 malgrat la crisi

La SPAM tanca l’any 2012 fent públi-ques les dades dels moviments dels animals que han passat pels centres que gestiona. Aquestes xifres perme-ten conèixer l’estat de l’abandonament i l’adopció però també són un indicador dels canvis que viu la societat catalana.

Les dades de l’adopció han sigut positi-ves malgrat la crisi. S’ha aconseguit trobar llar a 1.597 animals, tenint en compte que

l’SPAM va deixar dos dels quatre cen-tres que gestionava com a conseqüència de les greus dificultats econòmiques de l’entitat. D’aquests, 1.104 han estat gos-sos, 463 gats i 15, altres animals de com-panyia. Aquesta xifra mostra un continu augment de l’adopció com a opció vàlida a l’hora d’acollir un gos o gat a casa.

La SPAM ha recollit dels carrers la dramàtica xifra de 2.142 animals. Però aquest cop, el més alarmant són les re-collides de gossos i gats en un estat de salut límit. En concret, han augmentat les entrades d’animals a la fi de la seva vida, amb 14 o 15 anys, en situacions que sovint són molt crítiques. També han in-

crementat els casos de gossos amb ma-lalties cròniques en estat molt avançat.

La presidenta de l’entitat, Sílvia Ser-ra, adverteix que aquests nous casos són conseqüència de la pèrdua de poder ad-quisitiu de la gent: “En molts casos, les persones ni tan sols poden fer front al pagament de l’eutanàsia del seu animal i d’altres no poden pagar ope-racions o els tractaments veterinaris. El resultat és que molts propietaris es veuen obligats a veure deteriorar l’estat de salut del seu animal o fins i tot abandonar-lo perquè no poden pagar-li una mort digna”.

Text: SPAM.

CRÒNIQUES

7 TRIBUNAMARESME FEBRER 2013 CRÒNIQUES

L’ENTREVISTA8

La Primera Guerra Mundial va su-posar un moment molt important per a la història de Catalunya. La neutralitat de l’Estat espanyol va propiciar un fort desenvolupament econòmic de la indústria de casa nostra, que feia de proveïdora a Europa. Però a la vegada va ser un moment molt interessant en el debat intel·lectual. Joan Safont (Mataró, 1984) ha analitzat la pro-ducció de la revista Iberia, un dels principals òrgans dels aliadòfils catalanistes a Per França i Angla-terra (Acontravent).

Com se li va ocórrer començar a investi-gar la publicació Iberia?

Tot té un origen i una explicació, i en aquest cas s’ha de situar en l’obligació que tenia de presentar un treball final, una tesina, a l’acabar el Màster en Re-porterisme que vaig fer a la Facultat de Comunicació Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Gràcies a lectures prèvies, tant de clàssics com Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Eugeni Xammar o Agustí Calvet ‘Gaziel’, com de biografies o memòries d’aquests personatges, tenia clar que volia fer una investigació histò-rica sobre el periodisme català. El pro-blema era l’extensió del concepte, dels períodes, dels personatges o les publica-cions a estudiar. En aquest període previ, de definició de l’objecte de la tesina em vaig topar amb una petita obra del perio-dista i ninotaire Jaume Passarell en què esmentava la importància de la Primera Guerra Mundial per la premsa catala-na. Ja teníem el període històric en què em mouria, però no podia estudiar tota la premsa catalana en relació a la Gran Guerra. El fet de trobar una publicació feta a Barcelona, dedicada íntegrament a donar suport als aliats (França, An-glaterra, Itàlia, els Estats Units) durant la guerra, en què se seguia el conflicte des de i per a Catalunya, i a més amb les millors plomes del periodisme del mo-ment, va ser gairebé providencial.

En el seu estudi intenta demostrar que l’aliadofília de la Primera Guerra Mun-dial era una manera d’internacionalitzar les aspiracions nacionals de Catalunya…

A partir de 1914 es fa evident que un altre món sortirà de la Gran Guer-ra que s’està disputant a Europa i res-pecte la qual Espanya roman neutral. A Catalunya, que en aquell moment posa les bases de la primera experièn-cia institucional 200 anys després de la desfeta de 1714, també s’interpreta el conflicte d’aquesta manera. A part, el país es manifesta majoritàriament aliadòfil o francòfil, i aquesta aliadò-fila es creu que serà el factor clau que farà que França i la Gran Bretanya (que sovint justifiquen la guerra com un alliberament dels pobles sotmesos als Imperis Centrals) en vèncer i com a agraïment forcin un canvi en l’estatus de Catalunya. A més, amb l’entrada dels EUA a la guerra i els 14 punts del Presi-dent Wilson, aquesta esperança no farà més que créixer. Tot això és el que por-ta a molts joves a allistar-se a la Legió Estrangera francesa, als intel·lectuals a signar manifestos d’adhesió a França i a aquest grup de periodistes, escriptors i polítics a fundar la revista Iberia, per explicar a Catalunya l’actualitat de la guerra, des del punt de vista dels aliats, i alhora, fer avinent als aliats aquest es-tat d’opinió proaliat del país.

Creu que ara que han passat més o menys cent anys d’aquests fets, calen més esforços en aquest sentit?

La passió aliadòfila dels catalans for-ma part, evidentment, d’aquests esforços d’internacionalitzar el cas català. Ara bé, no deixa de ser una història que no acaba bé. Com diuen alguns dels homes de la revista Iberia, l’agraïment de França per la seva campanya proaliada no va passar de concedir-los la Legió d’Honor. Si mai havien fet cap promesa o havia sem-blat que la feien, aviat la van oblidar en pro de l’estabilitat i el manteniment de l’statu quo. Després, la història del país ha estat tan complicada que fins ara no hem tornat a fer aquest exercici d’inter-nacionalització. Penso que, més enllà de

ENTREVISTA A JOAN SAFONT I PLUMED, ADVOCAT IPERIODISTA MATARONÍ, AUTOR DE ‘PER FRANÇA I ANGLATERRA’

“Si volem ser un país independent ens ho hem de fer sols”


la satisfacció per l’interès que desperta Catalunya als diferents països d’Europa i als Estats Units, si volem esdevenir un país independent ens ho hem de fer sols. Per més que ens coneguin, la feina l’hem de fer nosaltres i en tot cas després, els amics, si és que existeixen, o els països a qui puguem interessar ja ens reconeixe-ran o ens ajudaran.

El seu estudi també serveix per rescatar de l’oblit (o d’un cert oblit) alguns intel-lectuals de primer ordre del país, com Ametlla, Rovira i Virgili o Amadeu Hur-tado entre altres. Per què, aquest oblit sistemàtic dels nostres prohoms?

Com deia abans, la història del país ha estat summament complicada, dura, el país va suportar un règim que gairebé l’aniquila i la reconstrucció ha estat tam-bé costosa i fràgil. En el camp de la his-tòria, potser s’ha dedicat molt d’esforç a resseguir i estudiar aquest moment de la Guerra Civil i el Franquisme, passant a l’oblit d’altres períodes o personatges. Sovint, a més, s’ha fet amb excessiva generalització, és a dir, l’oblit no ha es-tat per manca de temps o de dedicació sinó que ha estat un oblit interessat i voluntari. Sovint, les complexitats dels personatges –d’aquests prohoms com vostè els qualifica–, els seus tarannàs, judicis del passat, posicions polítiques i manca d’hereus intel·lectuals ha con-

tribuït a aquest oblit. Com a exemple li diré que dels personatges que biografio al llibre, tots ells republicans i catalanis-tes, Ametlla, Hurtado, Elias, Xammar i Plana, van marxar del país ja entre el 1936 i el 1937, amenaçats pel desori revolucionari de la rereguarda. Un exili que serà defini-tiu a partir de 1939. El catalanisme republicà, liberal, civilitzat, anti-dogmàtic, intel·lectual, que ells havien defen-sat des d’Iberia, la Pu-blicitat, Mirador, Acció Catalana, el país en què ells havien viscut, de tertúlies, redaccions de diaris, llibreries, revistes, editorials, etc., va quedar totalment arrasat amb la victòria franquista i la repressió pos-terior. Va desaparèixer totalment i per tant, evocar-lo i recuperar-lo ha estat una feina complicada i ingrata, però que calia fer. I no deixa de ser curiós que els hàgim recuperat persones educades en democràcia, en una Catalunya amb mit-jans de comunicació i llibres en la nos-tra llengua, en un moment que neces-sita mirades com la seva, liberal, gens dogmàtic, civilitzada…

Creu que els nostres periodistes tenen un desconeixement profund de la història i de la cultura, que aquests són aspectes que es bandegen de la formació del peri-

odista contemporani?Jo no sóc periodista de

formació estricta. Vaig llicenciar-me en Dret a la Universitat Pompeu Fabra i, com he dit, uns anys després vaig fer un postgrau en Periodisme. Per tant, no m’atreviria a afirmar que els peri-odistes surten de la fa-cultat sense formació històrica i cultural. En tot cas, penso que en aquest moment a les universitats catalanes, tant pel que fa a Peri-odisme, com a Filolo-

gia, s’està fent bona feina per recuperar aquest llegat periodístic i literari català. A part, tot i que encara hi ha molta feina a fer, mai com abans s’havien recuperat figures com Irene Polo, Josep Maria Planes, Domènec de Bellmunt, Eugeni Xammar, a banda dels clàssics Pla, Sa-garra, Carles Soldevila, etc. Potser som quatre gats els interessats, però com diu l’Enric Vila –un autor clau en aques-ta recuperació– en el seu darrer llibre sobre la Rambla, no és d’estranyar que

aquesta recuperació del periodisme dels anys 30, vingui associada al re-naixement de la cultura urbana català i coincideixi amb la popularització de l’independentisme.

Per què va ser modèlica la revista Iberia i per què ha centrat la vostra atenció en aquesta publicació i no en qualsevol al-tra de les múltiples que hi ha en aquella època?

La Primera Guerra Mundial es veu amb una intensitat total a Barcelona, hi ha una polarització de l’opinió i un gran interès per la informació que pro-vé d’Europa. Per tant, aquest lustre de 1914 a 1919 es converteix en un foment epifànic, fundacional per la premsa catalana, que passarà d’uns diaris par-tidistes i reduïts a la gran premsa mo-derna i cosmopolita dels anys 20. I crec que, en aquest sentit, la revista Iberia, actua com a punt de reunió i formació de la gran generació de periodistes, es-criptors, intel·lectuals i artistes del seu moment i no és d’estranyar que anys després els seus homes acabin fundant i dirigint mitjans, col·laborant en els principals diaris i revistes o ocupant llocs de responsabilitat política.

Entrevista: Sebastià Bennasar.Foto: Mariana Castel Juanmartí.

L’ENTREVISTA

CULTURA10

La llibreria Robafaves de Mataró abaixa la persiana “provisionalment”

La llibreria Robafaves de Mataró va abai-xar el passat gener la persiana amb un cartell on s’hi pot llegir “tancat provisi-onalment”. La històrica cooperativa està pendent d’una oferta per vendre el local del carrer Nou. Es tracta d’una operació que asseguraria la viabilitat de la llibre-ria, segons ha explicat a l’ACN el gerent de Robafaves, Esteve Guardiola. Les op-cions passarien després per quedar-se a la botiga actual en condició de llogaters o bé traslladar-se a un altre local de la ciu-tat. Guardiola ha explicat que la situació amb els proveïdors és “molt tensa” i que la llibreria té dificultats per proporcionar novetats literàries als clients.

Robafaves va decidir tancar uns dies per centrar tots els esforços en negociar la venda del local del carrer Nou, de 900 metres quadrats de grandària. Segons Esteve Guardiola, la llibreria està pen-dent d’una oferta d’uns inversors que volen comprar la botiga. El gerent asse-gura que el tancament no és definitiu i que la voluntat és que sigui una situació “provisional”. En aquest sentit, assegu-ra que l’única possibilitat de salvar la cooperativa passa per “desfer-se de la càrrega financera que suposa el local”, malgrat això suposi haver de traslladar-se a un altre punt de Mataró.

Robafaves compta actualment amb 7 socis que fa més de cinc mesos que no cobren. En l’últim any han plegat 7 persones més i se n’ha hagut d’acomia-dar 5 més. La cooperativa havia engegat diverses iniciatives per evitar el tanca-ment, com ara la campanya SOS Ro-bafaves on demanaven la col·laboració dels ciutadans.

Text: Lluís Vilaró / ACN

La capital del Maresme ha recuperat una lauda sepulcral paleocristinia única a l’Estat. La peça arqueològica, trobada el 1958, s’ha restaurat re-centment i s’exposa a l’antic baptis-teri de la basílica de Santa Maria. És una tapa de tomba del segle V, d’una sola peça i amb una creu en relleu.

La lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria, datada al segle V, és una peça emblemàtica de la ciutat de Mataró perquè és una de les primeres mostres de la incorporació del cristi-anisme en el context local del darrer període romà i confirma la pervivència de poblament durant l’etapa de deca-dència de la ciutat d’Iluro, en la desco-neguda antiguitat tardana.

La lauda és, a més, una peça singular, única i de primer ordre en el panorama arqueològic català i peninsular, perquè conté, en la capçalera, un crismó en re-lleu com a destacat element decoratiu.

Es tracta d’una lauda rectangular que havia estat la tapadora d’una tomba, la caixa de la qual estava feta amb parets de pedra i morter. És d’una sola peça de grans dimensions (2,10 m x 0,85 m) i va ser modelada in situ amb una capa molt fina d’opus signinum (morter de calç i picadís d’obra cuita).

La superfície presenta una forma còncava i apareix ornada amb un gran crismó en relleu (de 49 cm d’amplada, 68 cm de llargada i 35 mm de gruix). La creu està decorada amb les lletres de l’alfabet grec T “tau“ i P “rho” sobre-

Apunts sobre la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria

posades, una variant del monograma de Crist que va ser símbol paleocristià, especialment estès a partir de l’Edicte de Milà de l’emperador Constantí.

La lauda i la tomba van ser desco-bertes durant les excavacions arque-ològiques que l’any 1958 es van dur a terme als voltants de l’església actual de Santa Maria. Dirigides per Marià Ribas, s’excavaren les necròpolis pale-ocristianes sorgides a l’entorn del vell temple pagà i el primer cristià. Van ser trobades, junt amb altres conjunts fu-neraris de menor relleu, davant mateix de la façana de l’església.

Durant uns anys la lauda va estar ex-posada al públic en el vestíbul del Mu-seu de Mataró, a l’anomenada casa de Can Serra. L’any 1975 la lauda va pas-sar a mans del Museu Arxiu de Santa

Maria i es va col·locar a la cripta de la Capella dels Dolors. Però amb el temps van sorgir problemes en la integritat de la peça a causa de les condicions ambi-entals adverses. Després d’un complex procés de restauració, dut a terme al Centre de Restauració de Béns Mo-bles de Catalunya, la lauda s’exposarà a l’antic baptisteri de Santa Maria, espai situat a la planta baixa, sota la torre del campanar, espai ben accessible que ga-ranteix una bona visibilitat de l’objecte museístic en condicions òptimes. La nova ubicació farà més proper aquest element patrimonial tan important de la nostra història. Serà més proper per la comunitat parroquial i pels visitants.

Text: Nicolau Guanyabens.Director del Museu Arxiu de Santa Maria.

A l’esquerra, la lauda sepulcral l’any 1958 quan va ser trobada.

A dalt, en una imatge recent.

F. M

assa

chs

Mus

eu A

rxiu

San

ta M

aria

Mat

aró

11 TRIBUNAMARESME FEBRER 2013 CULTURA

Una nova web d’exposicions d’art en sales virtuals

Exposiciones y Selecciones de Arte (www.expoart.es), és una nova pàgina web d’exhibició i venda d’obra artísti-ca, nascuda com a conseqüència dels intensos canvis que actualment es pro-dueixen al món de l’art, tant per la crisi econòmica, com per la transformació del concepte d’oci i col·leccionisme dins la societat.

www.expoart.es, és una divisió de Artinternacional (Subastas on line SL). Una pàgina web destinada a l’ex-posició d’obres d’art, oferint un nou concepte d’exhibir i mostrar un treball artístic, sense limitacions ni d’estils, ni de temes, ni de criteris galerístics, ni d’horaris d’obertura i tancament, ni de transport d’obres.

Davant la desaparició de sales d’art, públiques i privades, i el descens de visitants i clients en les actuals sales d’art, Expoart ofereix una nova alter-nativa: dinàmica, moderna i expansi-va, amb un cost mínim.

Per exhibir obra artística, només és necessari el lloguer d’una sala, per un temps determinat, a escollir per l’ar-tista, existint també l’opció de venda directa a través del web, amb tan sols el càrrec d’un 5% de comissió.

Com a galeristes virtuals, Exposicio-nes y selecciones de Arte, ofereix la pos-sibilitat d’expandir la mostra artística per Internet, a través d’un butlletí quin-zenal, així com posicionament i promo-ció virtual, i publicitat de la nostra web en premsa i webs especialitzades.

Text: Expoart

Prop de 300 persones van passar els dies 25, 26 i 27 de gener pel festival de novel·la negra catalana ‘Tiana negra’, que ha tancat la seva primera edició amb més d’una desena d’activitats i amb la participació de grans noms de la lite-ratura negra catalana, com Lluís Llort, Jaume Benavente, Salvador Balcells, Jordi Canals o Marta Banús, que han reflexionat sobre la situació del gènere a Catalunya. La directora de la Institució

de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, va encarregar-se de tancar la primera edició d’un festival que neix amb la vo-luntat de ser el pòrtic de la BCNegra, en marxa aquest febrer.

El festival ‘Tiana negra’ va tenir mo-ments destacats com la projecció del documental ‘Tor, la muntanya maleïda’, amb la presència del seu autor, Carles Porta, o una taula rodona dedicada a les dones que es dediquen al gènere.

El festival va comptar amb la compli-citat del poble de Tiana que ha organit-zat activitats al voltant del certamen. L’Agrupació Artística del Casal, un dels grups de teatre del poble, va organit-zar diverses actuacions per la localitat, abans i després del festival, i els comer-ços del municipi van preparar un ‘Clue-do’ tianenc amb persones destacades de Tiana sospitoses d’un assassinat.

Text: ACN

El festival ‘Tiana negra’ tanca la seva primera edició amb una assistència de prop de 300 persones


El passat 23 de novembre vaig assistir a la xerrada a càrrec de Nadia Ghulam impulsada per l’associació D’ones de Cabrera de Mar, que va tenir lloc a la bi-blioteca municipal Ilturo, de Cabrera de Mar.

Tan bon punt vaig assabentar-me d’aquest acte, vaig tenir clar que no em podia (ni volia) perdre aquella confe-rència. Uns mesos abans havia llegit un article d’opinió, escrit per Glòria Olive-lla, de l’Associació Unesco El Masnou, sobre la xerrada que Ghulam va fer a la biblioteca de Teià, i em va interessar molt la seva història. Així doncs, vaig co-mençar a llegir El secret del meu turbant per tal de poder conèixer a fons les vi-vències de la seva protagonista i coauto-ra del llibre, una noia de l’Afganistan que es va veure forçada a viure com a home durant uns quants anys.

Només vaig necessitar dos dies per llegir-lo. La força del relat, el valor que traspuava aquell testimoni i l’agilitat del llenguatge en van ser els responsables. De seguida em va seduir la protagonis-ta, un ésser de carn i ossos que semblava parlar-me a mi, confiar-me els seus re-cords, els seus anhels, la seva personal odissea... El seu periple em va commou-

La cultura és apreciada com la llibertat. A més, esdevé un signe de normalitat de-mocràtica quan per exemple pots visitar les biblioteques Ferrer i Guàrdia o bé Montserrat Roig, personatges insignes de la història del país. La primera, una biblioteca situada a Alella i la segona, a Martorelles, les quals protagonitzen precisament un conjunt d’activitats dins del projecte Biblioteques amb DO, ini-ciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

El mes de febrer, el maridatge entre

lletres i vi pren protagonisme amb la DO Alella a les biblioteques d’Alella i Martorelles, a banda i banda de la Ser-ralada de Marina: vins blancs lleugers, perfumats i cristal·lins –sense oblidar el negre i el cava– acompanyants de litera-tura, història, poesia, música... o millor dit, complementaris en un tot plaent. Cada mes excepte l’agost, les diferents DO catalanes organitzen territorialment propostes de dinamització cultural.

Quant al Maresme, la capacitat de ge-nerar un major nivell de promoció eco-

nòmica, satisfacció pels serveis culturals i educatius, i oportunitats als emprene-dors locals, té camp per recórrer en les sinergies que puguin establir-se entre operadors públics i privats a l’entorn del turisme cultural de la identitat. Con-centrar esforços en projectes estratègics intermunicipals, establir un fòrum de di-àleg participatiu i lideratges cooperatius, estimular l’expressió creativa i el conei-xement, són passes en positiu per des-envolupar-lo. El sentit no és un altre que pensar el territori amb les seves interde-pendències, promocionar-lo i relacionar-lo, perquè a més de valorada la cultura és –i ha de ser– independent i divertida.

Text: Jordi Albaladejo

CULTURA

Una nova anyada cultural

‘El secret del meu turbant’ a la Biblioteca Ilturo

re, però no perquè em provoqués indig-nació o llàstima, no, sinó per la seva ca-pacitat de fer-me veure la força que pot desvetllar el pur desig de viure.

En acabar el llibre, les meves ganes de conèixer la protagonista d’aquella temi-ble experiència eren immenses. Ja havia llegit novel·les testimonials, K.L. Reich o Si això és un home, però aquest era el primer cop que podria parlar amb el seu autor directament. Per això quan la vaig veure vaig sentir un gran respecte. De fet, em vaig sentir privilegiada de tenir l’oportunitat de xerrar directament amb un testimoni de la història, amb algú que havia conegut el cantó més fosc dels hu-

mans, algú que havia tensat els seus pro-pis límits i que, segurament, era el més semblant a un heroi.

Nadia Ghulam va omplir totes les ex-pectatives que tenia. Es va expressar en un català correcte, demostrant la seva gran capacitat d’aprenentage i les seves ganes de conèixer; i va saber comunicar, com ho fa al llibre, la intensitat de la seva experiència. Crec que tots els que érem allà vam quedar impressionats en veu-re la saviesa d’una dona tan jove. Sense haver arribat encara als 30, Nadia va ser capaç d’ensenyar-nos a valorar tot el que tenim i ens va demostrar que la voluntat és mes forta que la por.

El secret del meu turbant és fruit, se-gons ens va explicar, del seu desig que apreciem tot allò que ens passa desa-percebut. Perquè ella va perdre, fa molts anys, un munt de coses, entre elles part de la seva infantesa. Tanmateix, el re-cord d’aquell temps, d’aquella felicitat, no l’abandona i podem palpar-lo al llarg dels fulls. Enmig de les bombes, la fam i la lluita per sobreviure, hi ha una me-mòria que és, crec, la que la impel·leix a tirar endavant.

La història de Nadia Ghulam és del millor que he llegit darrerament. Per-què, a més de la importància del seu testimoniatge, el llibre està escrit amb una senzillesa elegant, feta de frases breus però sense deixar de banda una delicadesa gairebé poètica. És el resul-tat de l’habilitat literària d’Agnès Rotger i la nitidesa dialèctica de Nadia Ghulam qui, tal com va dir, va revisar amb cura tot el que la seva companya escrivia des-prés que ella li expliqués. Aquesta obra va obtenir el Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2010. Un guardó, sens dubte, ben merescut.

Text: Sílvia TarragóLaveudelroure.blogspot.com

A l’esquerra, l’autora del llibre signant.

Dón

es d

e Ca

brer

a de

Mar

SOTA LA COL


Los Miserables

Partint d’una novel·la de Victor Hugo, una de les més importants de la literatura universal, es va fer un musical, Les Misé-rables, que col·lecciona fans a tot el món. Les causes d’aquest fenomen són diver-ses. Per un costat tenim unes excel·lents cançons que resumeixen la gran trama ideada per Hugo. Unes composicions que, habitualment, són elevades de l’al-çada de música a la d’òpera. Aquest de-bat, massa sovint, fa oblidar que a nivell històric l’obra retrata una de les revoltes populars al París previ al fracàs defi nitiu de la Comuna. També, en un camp més social, Hugo va denunciar la desigualtat de classes així com l’arbitrarietat de les lleis humanes capaces de convertir un lladregot en un convicte de per vida.

Amb motiu del 25è aniversari del musical, Hollywood entra en acció amb el rodatge d’una versió cinematogràfi ca, que ha estat motiu d’alguna polèmica. Cal tenir en consideració que el llen-guatge escenogràfi c i el cinematogràfi c no són el mateix i que, per tant, no ho és tampoc interpretar en la distància d’un escenari que en la proximitat d’un primer pla. Tom Hooper, el seu direc-

tor, decideix fer una aposta arriscada: durant el rodatge es prescindirà del playback i els temes seran interpretats en directe pels actors amb l’ajut d’un pianista, afegint-li a posteriori la música convenientment orquestrada. L’encert d’aquesta opció és que aposta pel senti-ment i l’emoció més que per la correcta interpretació musical, oferint unes actuacions d’alt voltatge emocional i emocionants. Hooper també es decanta per una posada en escena que trenqui la frontalitat teatral. La càmera penetra dins l’acció sobrevolant París i les seves barricades o bé acostant-se el màxim possible als intèrprets per tal d’obtenir el seus pensaments més íntims.

HOTEL ELÈCTRIC

La revolta poètica (1964-1982)

En una de les seves sentències, el fi lòsof grec Aristòtil (any 384 aC - 322 aC) va dir: “La història explica el que va succeir, la poesia el que havia d’haver passat.”

La frase defi neix a la perfecció l’actual mostra temporal que la Fundació Palau ofereix fi ns al mes d’abril: La revolta poètica (1964-1982), una exposició més històrica que plàstica, si un es basa en el concepte habitual d’exhibicions, però no per això, menys interessant, ja que el seu muntatge, escenifi cació i la mostra d’algunes obres i objectes, bé mereixen l’atenció de la crítica artística.

Comissariada per Vicenç Altaió (poeta català, i director del KRTU d’Arts Santa Mònica) i Julià Guillamón, (escriptor i crític literari que des de 1994 publica els seus escrits a La Vanguardia), la mostra ofereix sense cap dubte, una lliçó d’his-tòria i de societat, tot i que a nivell de repercussió va ser la Nova Cançó la que va tenir una difusió més àmplia, gràcies als mitjans radiofònics de l’època.

Tal com ja s’ha esmentat, les arts plàstiques pròpiament dites, poden trobar-se en certa minoria: L’Automani-fest d’Antoni Padrós de 1967, els collage de Narcís Comadira: Anuncis impos-sibles (1973-1975), Eugènia Balcells i Horoscope (1972), la singular màquina d’escriure d’Eduard Arranz Bravo: The Noiseless (1971), etc.

Mereix, però, especial atenció la col-lecció de llibres de poesia: Llibres del Mall. El disseny de les seves portades es pot qualifi car d’únic, i els volums, evidentment en l’actualitat gairebé es podria dir que són de bibliòfi l. Antoni Tàpies va il·lustrar algunes cobertes d’aquests volums de poesia, però va ser principalment Joan Pere Viladecans qui en la majoria de les cobertes, utilitzava un emblema amb fi gures geomètriques, vectors, xifres i lletres. Un magnífi c sentit del disseny i l’avantguarda, innovador i atrevit, de creativitat absoluta.

Dins de l’estètica Pop del moment, s’ha de posar èmfasi en l’exhibició de portades de discos, còmics, pin badgets, etc., que confi guren tota una època i tot un entorn, viscut per totes les capes de la societat del moment. Un altre dels aspectes a destacar de la mostra és el cartell del Primer Festival Popular de Po-esia, dissenyat per Josep Guinovart, que va tenir lloc al Gran Price de Barcelona el 26 d’abril de 1970.

Una exposició que al marge del seu aspecte històric i divulgatiu, artística-ment pugui semblar llunyana, fi ns i tot “antiquada”. No obstant això, en els temps actuals, convida a refl exionar més sobre el context social i la seva meta-morfosi, que no sobre els aspectes artís-tics, per altra banda, ja coneguts.

ART AL MARESME

JESÚS GONZÀLEZCrític i historiador de l’art

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosenunaexposicion.com

CULTURA


HISTÒRIA - EL MARESME

Durant el segle XV, i segurament ja abans, els pagesos de Mataró van ser capaços d’explotar i exportar alguns productes naturals fora del terme superant l’agricultura de subsistència o d’autoconsum. Orientant algunes de les seves activitats a mercats fora del terme, van poder estalviar i con-vertir la platja de Mataró en un lloc de càrrega i descàrrega de mercaderies. En un primer moment, el protagonis-me fou dels fruits del bosc (fusta per vaixells, pegues/resina, pinyons...). Aviat, però, el vi va esdevenir el pro-ducte estrella fi ns a convertir gairebé tot el terme en una vinya (s. XVI-XVI-II). Així ho expliquen magistralment els Drs. Roser Salicrú i Joan Giménez.

Aquest tràfec, més la facilitat física (una vila emmurallada a tocar de mar), fi scal (pocs drets o impostos in-directes i aranzels) i la màniga ampla per fer contraban (la seva magnitud ens van valer més d’una visita del vir-rei), van convertir la platja de Mataró en una “mena de port franc” a cinc llegües de Barcelona –expressió encunyada per Antoni Martí Coll– per on entraven i sortien unes merca-deries que, en un principi, haurien d’haver passat pel port de la capital del Principat. És a dir, Mataró desvià comerç barceloní fi ns al punt de con-vertir-se en un seriós rival comercial. Tant, que alguns mercaders barcelo-nins, genovesos i d’altres procedèn-cies, es traslladaren o obriren botiga o sucursal a ‘la capital del Maresme’. S’uniren, així, des de fi nals del regnat de Felip II, a la nòmina de mercaders locals iniciada per aquelles antigues nissagues de pagesos mataronins que de fet s’havien convertit ja més en comerciants que en treballadors directes de la terra.

Si una agricultura oberta a l’exte-

rior havia provocat un port, i aquest port uns mercaders, ara, fi nals del segle XVII, aquests atraurien i ferien interessant l’establiment intramurs de Mataró d’artesans de manufac-tures. L’antecedent d’aquest procés fou el vidre. I en menor mesura les pells (origen dels “genovesos”). Més tard vindria la petita metal·lúrgia (pedrenyalers, daguers, estisorers...) i fi nalment el tèxtil (seders, passama-ners...). Què millor que estar a prop d’aquells mercaders que et comprari-en i col·locarien la producció, fi ns i tot a les colònies americanes! L’agricultu-ra havia creat comerç. Ara, el comerç creava indústria.

A partir de 1714, el port de Mataró va canviar el seu paper de rival co-mercial de Barcelona, pel d’imitador. La desviació de comerç deixava pas a un comerç amb Amèrica que fomen-tava la industrialització local. Això valia per la capital de Catalunya com per Mataró, que es va convertir en un gran obrador de productes tèxtils (retorcedors i tintorers de seda, velers i velluters; perxers, passamaners i galoners i calceters; randers i pun-taires...). La progressiva ampliació dels mercats (colonials i peninsular) van fomentar l’especialització (Adam Smith dixit). Així va néixer, dins del gremi de l’Art de la Seda, els mitgers, primer de seda i després de cotó. Origen de la tradició del gènere de punt de Mataró. La tradició tèxtil lo-cal (treballadors amb coneixements i empresaris amb iniciativa) van atreu-re, a mitjans segle XVIII, les primeres fàbriques de teles de cotó a la plana (les indianes) i, fi lles d’aquestes, les posteriors fabriques especialitzades en la fi latura. Tot de moment ma-nual, fi ns que l’any 1838 s’obria el vapor Gordils. El “vapor” (l’edifi ci

d’estil manchesterià) conservat dem-peus més antic de Catalunya. Brogit de persones i mercaderies que feu pensar a un veí del carrer Sant Antoni que feria possible, per rendible, la instal·lació d’un transport nou encara no introduït a l’Espanya peninsular. I tot, vapor i estació de tren, al capda-vall del carrer Sant Agustí.

Rere la producció tèxtil, el vapor i el tren van venir les foneries (Roure, Font...), les fàbriques d’instal·lació i reparació de màquines de vapor i fi nalment de maquinària tèxtil del gènere de punt. Fins i tot les fàbri-ques de cartró per fer capses, com la centenària i avui tancada Fàbregas del carrer Lepant.

Sense tren ni les bombes extrac-tores d’aigua dels pous, hauria estat gairebé impossible fer menjar Mataro Potatoes a tot Londres durant més de quinze dies de primavera. I sense Mataro Potatoes, fer venir un cisteller de Fornells de la Selva especialista en coves per dur-les de cognom Torra, pare del gran Mestre Enric Torra, autor del tall gros de la part musical del millors Pastorets de Catalunya.

Les forques del Castell de Burriac eren situades en els límits del terme, concretament dalt del Turó de Cerdanyola, on encara podem veure els forats excavats en la roca on s’alçaven els cadafals; i també en l’anome-nat Turó de l’Infern al vessant de Cabrera de Mar. Era la manifestació de la justícia exemplifi cadora.

De manifestacions d’aquesta justícia n’hi ha d’altres, també properes, com ara la suposada bruixa executada a Argentona i de la qual s’exhibí el cap dins d’una gàbia durant anys. La gàbia la van trobar en fer unes obres al Centre Parroquial, lloc on sembla que hi havia hagut l’antic cementiri.Però les grans manifestacions d’aques-ta justícia, sempre les hem vist relacionades amb la justícia reial i els grans episodis històrics, per tant, allunyats de la història local de la comarca. Però aquest imaginari que tots tenim present a través, per exemple, d’un William Wallace torturat i esquarterat des de la mirada d’un Mel Gibson a Braveheart, el trobaríem igualment molt a prop de casa. Un general Moragues, per exemple, esquarterat i del qual es va exhibir el cap, també dins d’una gàbia, en el portal de Mar i la resta del cos repartit entre els altres portals de la muralla de Barcelona, com a represàlia borbònica vers els defen-sors de les llibertats el 1714.

I encara en trobaríem de més propers, com el del frustrat regicida Joan de Canyamars, que el 1492 va etzibar una ganivetada al rei Ferran el Catòlic a Barcelona. Com a càstig, va ser exhibit pels carrers de Barcelona mentre se l’anava mutilant.

Però encara en trobaríem un cas més proper: el del batlle de Mataró Jeroni Fornells i Roig, un pagès que es va veure implicat en la conspiració de 1645 que llavors volia deslliurar Catalunya de l’autoritat francesa per retornar-la a la corona espanyola. Fornells fou delatat per un altre mataroní: Onofre Arnau, que si bé en aquell moment era partidari de la corona francesa, al fi nal prendria partit per la causa dels Àustries. El qui ara vindria a ser l’alcalde de Mataró, fou detingut, jutjat i executat a la plaça dels Traïdors de Barcelona el 1646. Els botxins van tenir el detall d’executar-lo al garrot abans d’esquarterar-lo. Com manava el costum, el cap fou exhibit dins d’una gàbia al mig de la plaça.

Tradicions econòmiques Sang i fetge

CULTURA

JAUME VELLVEHÍlaraconera.blogspot.com

RAMON REIXACHHistoriador i economista

TRIBUNA DE LA HISTÒRIANOTES HISTÒRIQUES

Imatge de la xemeneia Vapor Gordils.


PORTOBELLO-Vintage, antiquari amb personalitat pròpia al cor del Baix Maresme

PORTOBELLO-Vintage és una botiga-exposició que es troba a Vilassar de Mar des de fa 7 anys. Aporta una oferta comercial a la zona diferent del que és habitual, ja que trencant qualsevol tòpic no és un establiment a l’ús, sinó que es planteja com un espai que es dedica al comerç d’objectes antics de diverses maneres: buscant el client i no esperant que aquest passi per davant de la porta, mostrant interessants objectes per a la seva compra i oferint, també, a qui ho desitgi, un servei per assessorar i

ajudar a vendre peces.

Al capdavant de PORTOBELLO-Vintage hi ha Andrea, llicenciada en Història de l’Art que compta amb una dilatada trajectòria professional. Els clients i visitants d’aquest original

establiment hi trobaran peces dels àmbits de la decoració, del col·leccionisme o objectes valuosos pel seu disseny, fi rma o

antiguitat.

“Volem atraure un públic que busqui peces especials, personals, de caràcter i estil propi. Ens fem càrrec de la situació econòmica actual, ens adaptem amb els preus, perquè el nostre objectiu es vendre no emmagatzemar les coses”, explica la propietària de

PORTOBELLO-Vintage.

Els clients d’aquest antiquari també troben a la seva disposició la botiga virtual a www.portobello-vintage.com,

tot i que cal destacar que l’ampli catàleg de què disposen i la seva mobilitat no sempre fa possible que totes les peces siguin localitzables a l’espai web.

Un altre interessant àmbit de la seva oferta és el vintage. S’hi pot trobar roba, accessoris, bolsos, bijuteria fi na..., de marques com Hermés, Gucci, Chanel..., entre d’altres. “Qui disposa d’aquestes peces pot trobar una bona sortida per a les coses bones, que ha guardat tota la vida a l’armari perquè li fa pena llançar-ho o regalar-ho”,

assegura Andrea.

A més, PORTOBELLO-Vintage ha treballat especialment per reforçar l’ús de les noves tecnologies a la xarxa. “facilitatem el contacte amb el client, ja que un particular interessat en vendre un objecte ens pot contactar per correu electrònic, enviar fotos i nosaltres li fem la valoració per mail o telèfon per agilitzar la gestió”, expliquen.

9. Caixa metàlica pintada sobre peana pintada de blanc decapat. 10. Canelobre antic de 5 braços d’alpaca platejada. 11. Taburet o posapeus giratori de Disney anys 70. 12. 2 jocs de tocador, anys 50, un de vidre color carabassa, i l’altre infan-til de porcellana, per la 1a comunió. 13. Gran mirall amb marc pintat. 14. Taula niu de menjador de la prestigiosa fi rma escocesa Mcintosh. 15. Cadira alfonsina pintada amb color turquesa.

1. Abric de pella amb coll de guineta hippie anys 70 amb collar anys 80. 2. Bolso de festa bordat amb fi l de plata i amb pedres semiprecioses. 3. Guants llargs al estil Rita Hayworth anys 50-60 de pell de napa fi nísima i suau. 4. Bolso sac tipo “Luis Vuiton”, anys 90. 5. Costurer de fusta, anys 50, molt pràctic per guardar joes i bisuteria o eines. 6. Pulsera esclava de vidres de Bohemia, anys 50. 7. Parella de gerres antigues de vidre de Murano bufat. 8. “Buddha feliç” gran de pocellana.

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

1415

CULTURA

T

OPINIÓ16

Què espera CiU per trencar amb el PP al Consell Comarcal?

Encara no s’entén que CiU mantin-gui el seu pacte amb el PP al Consell Comarcal del Maresme. És increïble la doble moral de la federació nacio-nalista al nostre territori. Governes amb el partit del ministre Wert, el que es vol carregar el model d’immer-sió lingüística, i et quedes tan ample. Com expliques que ets regidor de CiU d’Arenys de Munt, on governes amb la CUP, i manes al Consell Comarcal amb aquells que envien els advocats de l’Estat a denunciar el teu ajunta-ment per la bandera o per haver-se declarat “territori lliure català”? No

és acceptable la hipocresia segons la qual la política comarcal no sap què fa la política nacional. En una situació de gravíssima crisi econòmica i instituci-onal, en un context de xoc de trens amb l’Estat, fa certa vergonya que la insti-tució comarcal sigui governada per les forces que condueixen els dos trens que han de descarrilar entre Madrid i Barcelona. A la plaça mataronina de Miquel Biada, qui va promoure el pri-mer ferrocarril peninsular, cap tren no descarrila entre CiU i el PP, i després els polítics es queixen de la desafecció i de la pèrdua de prestigi social dels càrrecs públics.

CiU i el PP governen en solitari una institució en hores baixes, sense mus-culatura fi nancera, però també sense el lideratge supramunicipal que el Maresme es mereix. L’oferta de pac-te que li ha fet l’esquerra, sobretot el PSC, obté la dilatòria per resposta. Quan la insinuació arriba d’ERC, com que l’aritmètica no permet el pacte a dos, encara pitjor. ICV-EUiA, en altres mandats corresponsable al govern, no hi serà només amb CiU i el PP, de tal

manera que el replantejament seria un acord molt ampli, amb els cinc grups comarcals, o una entesa de CiU amb l’esquerra plural.

Vostès es preguntaran, i per què tant de merder, si el Consell Comarcal no té ni cinc de calaix? Doncs per una qüestió d’exemplaritat, i de respondre a la realitat municipalista de la comar-ca. Exemplaritat democràtica perquè no s’hi val concedir quotes de poder comarcal a qui predica la desaparició d’aquestes institucions i vilipendia qualsevol estructura d’Estat propi. I per refl ectir al Consell Comarcal la pluralitat dels governs municipals d’una comarca que no rutlla sense transversalitat.

Avui CiU és la força hegemònica a nivell local, però les últimes elecci-ons al Parlament de Catalunya apun-ten possibles moviments de cara a les properes cites a les urnes. CiU no pot menystenir ni el PSC ni ERC. Socia-listes a ciutats importants on l’aritmè-tica els fa indispensables, i republicans per sumar quan tornin a tenir repre-sentació on l’han perduda.

EDITORIAL

La cultura que cohesionaMataró compta ja amb una se-gona biblioteca, batejada amb un nom de referència per a la cultura de la capital del Mares-me, Antoni Comas. Amb un acte multitudniari es va donar el tret de sortida a aquest nou equipa-ment que combina i equilibra l’edifi ci modernista de l’antic escorxador amb una estructu-ra arquitectònica molt actual, funcional i alhora diàfana i respectuosa amb la tradició pa-trimonial, també molt pràctica i operativa, destinada al servei de la cultura i la cohesió social.

Les biblioteques públiques de la xarxa de la Diputació han esde-vingut, en els darrers anys, un projecte cultural de referència. S’hi poden trobar llibres, docu-ments, accés a la xarxa... i una àmplia proposta d’actes culturals per a tots els públics. Funcionen com a punt de trobada i cen-tre neuràlgic, a banda d’espais preocupats per salvaguardar la cultura local sense defugir la projecció universalista, presents en els llibres i a la xarxa global.

Amb aquest nou equipament, Mataró crea un nou pol cultural d’ampli abast i recondueix una tradicional mancança d’equipa-ments per a una gran ciutat. Pre-cisament, durant l’acte inaugural, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, va apuntar la voluntat del con-sistori de trobar la manera que la tercera biblioteca de la ciutat, en aquest cas la de Caixa Laietana, acabi sent pública, perfi lant així un teixit d’equipaments d’alt ni-vell que tenen el llibre i l’entorn cultural al seu centre.

Espanya té un problema, i no és Catalunya

Fins a on arribarà la capacitat de resis-tència de la gent davant tanta incertesa i com es canalitzarà. No falten motius per a la consternació. La desesperança creix en una Espanya esgotada, fatiga-da, extenuada. S’instal·la la indignació i la desconfi ança de la ciutadania que mira amb ulls garratibats els casos de corrupció. Escandalosa corrupció sense resposta contundent i exempli-fi cadora. I fa molt de mal, a tanta gent que es dedica a la política des d’una causa noble, a la ciutadania que veu el sistema des de la inseguretat. Posa en joc el propi sistema democràtic.

Si crisi signifi ca moment de canvi i transformació, no es fan les lectu-res apropiades perquè aquest sigui en positiu. Els rescats bancaris sense depurar responsabilitats i mantenint escandaloses indemnitzacions, men-tre creixen els desnonaments. Les retallades de serveis bàsics i les poc transparents privatitzacions de béns comuns que desmantellen el sistema

de benestar. La reforma laboral com una evident agressió als drets laborals. L’atac contra la cultura i l’educació, quan el capital humà és la principal riquesa. El talent que marxa en busca de millors oportunitats. Sis milions d’aturats i molta precarietat. La crisi la paguen sobretot les classes mitjanes i treballadores, i creix una societat cada vegada més dual. Es demana sacrifi ci com a compromís col·lectiu per sortir del forat, però sacrifi ci per a què. No es crea compromís sense confi ança, i les actuacions polítiques ara per ara pre-cisament no en generen.

La noció d’Espanya es desdibuixa al no reconèixer les diversitats i les nacionalitats territorials. Un model autonòmic exhaurit i una proposta, la del PP, encara més recentralitzadora. Quan fa temps que calia un pas més cap un Estat Federal, i sí, asimètric, i també més càlid. En aquest sentit,

malauradament el PSOE va deixar la idea d’Espanya exclusivament en mans dels populars sense una oferta alternativa i atractiva, acomplexat pel PP de les signatures contra l’Estatut.

Espanya té un greu problema, de projecte de futur. El present s’està ges-tionant molt malament precisament perquè no hi ha visió de l’esdevenidor comú. Més tacticismes que política de mirada ampla.

Cal una contundent regeneració democràtica, política, cultural, de lideratges i de valors. La batalla és ideològica. Cal alternatives urgents. Si no, cada vegada més empobrits en el sentit més eixamplat de la paraula, econòmic, social, cultural,…

Com diu Daniel Innerarity, “el pro-gressisme està avui allà on es posen en marxa processos per a confi gurar el fu-tur desconegut, on es gestiona respon-sablement la incertesa”. Doncs això.

SAÜL GORDILLOPeriodista

www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

BLOC SENSE FULLS

CONSOL PRADOSSociòloga. Regidora de l’Ajuntament de Mataró pel PSC

loga. Regidora de l’Ajuntament de


Tenim la clau des de la societat civil?A la societat catalana sempre hem tendit a organitzar-nos per tirar endavant projec-tes que interessen als que hi participen. Si mirem molts anys enrere trobem les corals, els grups de teatre o, a diferent nivell, les cooperatives, entre d’altres que sovinteja-ven a casa nostra. La guerra i la llarga etapa franquista van esmicolar molts d’aquests projectes i en van esborrar les traces.

Justament per lluitar contra aquesta pèr-dua d’identitat, l’any 1961, es creà una altra d’aquestes entitats, Òmnium. El reduït nu-cli que van iniciar cinc prohoms barcelonins és avui una força indiscutible de la societat civil catalana que, amb més de 31.000 socis d’arreu del país, suposa un referent en tot allò que es relaciona amb la llengua, la cul-tura i la nació catalanes. Diversos centenars de persones que formen els equips directius locals i el nacional esmercen temps i esfor-ços endegant tota mena de projectes per en-fortir la llengua, reforçar la cohesió social i ajudar a caminar cap a un estat propi. I tot això amb la complicitat de la resta d’associ-ats. Molta feina arreu del territori!

Darrerament la nostra societat, cansada d’imposicions i maltractaments, ha tornat a unir-se per un gran projecte, aquesta vegada únic i general a tot el país: aconseguir la inde-pendència. Durant més de dos anys van bullir les consultes. A petits municipis i grans ciu-tats grups de voluntaris informaven, recolli-en vots i anaven escampant el convenciment que era possible aconseguir-la. Avui, resultat de tot allò, tenim una gran organització po-pular, l’Assemblea Nacional Catalana. En mig any, des de la seva constitució el març, ha estat capaç d’omplir els carrers de Barcelona i marcar el ritme de la política. Ara, mentre els polítics reaccionen, treballa a peu de car-rer per eixamplar la majoria social favorable a la independència. És només des de la mo-bilització unànime que podem aconseguir l’objectiu, i sabem que hi estem arribant.

MIGUEL GUILLÉNBURGUILLOSPolitòleg

El dogma de l’austeritatL’austeritat està esdevenint, si és que ja no ho és, un dogma. Des de determi-nats sectors ens volen fer creure (i ens ho estem creient) que no hi ha alterna-tiva a les polítiques basades en les reta-llades de la despesa pública. Retallades que, no ho oblidem, estan patint en exclusiva els serveis que fan servir les classes populars, com per exemple la sanitat i l’educació públiques. Aquestes polítiques de retallades, però, no estan servint per sortir de la crisi: ja són uns quants els anys que portem patint-les i l’economia no millora; ans al contrari, la situació s’agreuja, l’atur augmenta, l’economia decreix i la precarietat i la

És hora d’estalviar

La voluntat de l’Ajuntament de contri-buir a la sortida de la crisi practicant l’austeritat i gestionant efi caçment els recursos no és cap novetat.

Recordem que l’anterior Govern municipal, l’any 2009 va encarregar un estudi a la Diputació amb l’objec-tiu de valorar què podia comportar la transformació dels instituts muni-cipals (inicialment coneguts com a patronats, creats pels primers ajun-taments democràtics), ja que s’intuïa la necessitat de replantejar la seva continuïtat en el mateix format, anant cap un canvi de model per adaptar-los millor als objectius, que si bé han de continuar sent el mateixos, l’evolució

viscuda en les darreres dècades en la gestió municipal, molt més àgil, recla-mava la transformació, per dos motius, encara que diferents, molt evidents i entenedors.

Per una banda, econòmics, ja que continuar mantenint ens autònoms amb una estructura pròpia en tots els àmbits i nivells en el marc d’una situ-ació de crisi com la que estem patint, no hi ha dubte és una càrrega gairebé insuportable que obliga a optimitzar recursos, eliminant duplicitat de des-peses, que s’aconsegueix integrant-los dins l’estructura de l’Ajuntament.

Un nou informe del 2011 indicava clarament l’estalvi d’un 10% del pres-supost de cada institut, lligats a temes de contractació, de manteniment dels diferents edifi cis i de gestió. És obvi per tant que s’hagi optat per aquesta solu-ció, que cal dir no ha comportat reduc-ció de plantilla, sinó la subrogació de totes les plantilles dels ens autònoms eliminats. Per tant, sense la necessitat d’aplicar cap reducció de plantilla.

A part dels motius estrictament

econòmics i d’agilització en la gestió que hem comentat i que ningú pot qüestionar, n’hi ha d’altres que no po-dem obviar i que cal tenir en compte, referents al funcionament com a orga-nismes autònoms, amb la participació de representants dels partits polítics, d’entitats, associacions i persones de reconegut prestigi, constituïts en con-sells rectors o altres òrgans de decisió, que han estat garants de la pluralitat en la presa de decisions i que també s’han eliminat alhora que ho feien els diferents ens autònoms i que entenem que són necessaris per garantir una gestió plural i participada que reculli les inquietuds ciutadanes.

En aquesta línia podem afi rmar que l’Administració a través dels consells de participació que es constituiran fi nalitzat el procés d’elaboració que va endegar el nou Govern municipal, garanteixen el dret de la ciutadania a continuar col·laborant, aportant idees, iniciatives i projectes en el marc dels diferents mecanismes de participació oberts a tothom.

pobresa estan destrossant les classes populars. La crisi, en defi nitiva, l’està pagant qui no l’ha provocat. A més, ens volen fer creure que hem viscut per so-bre de les nostres possibilitats. És com si una família humil que fa l’esforç que un fi ll estudiï a la universitat es plantegi no gastar diners en la matrícula i prefe-reixi que aquest fi ll es posi a treballar. Però si està demostrat que aquesta in-versió en formació farà que aquest fi ll pugui tenir en el futur una feina millor! Això, que sembla de sentit comú, no s’està aplicant des dels poders públics.

Recentment, el Fons Monetari In-ternacional (FMI) ha presentat un informe titulat “Errors en les previ-sions de creixement i multiplicadors fi scals”. Es tracta d’un document on l’FMI fa autocrítica de les polítiques d’austeritat que la pròpia institució ha vingut recomanant en els darrers anys, i arriba a la conclusió que es va subes-timar l’impacte en l’atur, el consum i la inversió. En el seu dia, els economistes de l’FMI pensaven que per cada euro

que deixava de gastar l’estat es des-truïen “només” 0,5 euros d’activitat (l’anomenat “multiplicador fi scal”). La realitat, però, ha demostrat que per cada euro que es deixava de gastar s’han destruït 1,5 euros. Una catàstro-fe, aquest “austericidi” del que darre-rament tant se’n parla.

Sobre les retallades, la teoria eco-nòmica ens dóna diferents visions. Simplifi cant, en una banda tindríem els economistes d’arrel keynesiana, que pensen, grosso modo, que retallar limita el creixement econòmic; i en una altra els clàssics, que opinen que les retallades fan que s’impulsi l’eco-nomia. Doncs bé, aquests economistes “clàssics” ja han tingut l’oportunitat que les seves receptes es portin a ter-me. I han fracassat. La pregunta és: fi ns quan seguirem aquesta senda destruc-tora? Quan se’ls donarà l’oportunitat d’aplicar les seves alternatives a aquells economistes que creuen que la solució passa pel creixement econòmic i no per les retallades? Potser serà massa tard...

MERCÈ COLOMERMembre de la Junta d’Òmnium Cultural

TRIBUNA ÒMNIUM

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

TRIBUNA ÒMNIUM

OPINIÓ


Beneïts beneitsCom la rutina d’aquell malalt que en lle-var-se el primer que fa és prendre la me-decina, cada començament d’any tinc el malson que algú em fa combregar amb rodes de molí. I quan em desperto ama-rat de suor per la lluita d’haver intentat mantenir els llavis ben prets sense acon-seguir-ho i em llevo amb la gola, el pit i la

boca de l’estómac adolorits per allò que m’acabo d’empassar, em sembla haver sentit una veu dient-me: “Beneïts els be-neits perquè ells ens faran rics”.

Perquè s’ha de ser beneit per acceptar les pujades de tot el reguitzell de serveis, que any rere any, ens apliquen per Reial Decret tant si plou com si fa sol. Tant se val si nedem en l’abundància del ben-estar econòmic o estem enfonsats en la més negra foscor d’una profunda crisi; de si els sous van a l’alça, es mantenen o es retallen; de si el que puja és l’índex d’ocupació o el d’aturats. Tant se val, perquè igual que el concert amb polques i valsos de la família Strauss o els salts d’esquí, els increments de preu són inhe-rents al canvi d’exercici.

De tots aquests serveis que veiem com s’enlairen, el de la llum ja és quelcom que ratlla l’indecent. La nostra tarifa domèstica és un 11,24% més cara que la mitja ponderada dels 27 estats de la UE. Al mateix nivell o per sobre nostre —dei-xant de banda Itàlia, amb qui massa so-vint ens emmirallem pel dolent i Xipre, una illa sense recursos hidrogràfi cs— hi tenim Àustria, Suïssa, Noruega, Bèlgica, Alemanya i Dinamarca; països que se’m fan llunyans a l’hora de comparar-nos pel que fa al poder adquisitiu i a la qua-litat dels serveis. Paguem tarifa de rics mentre cobrem sous de pobres.

Però el pitjor no és el greuge que pa-tim com a consumidors fi nals suportant tal o qual tarifa domèstica, sinó el poc

competitius que ens fa la tarifa indus-trial. Si la comparació la fem prenent com a referència el consum d’un centre productiu amb cara i ulls, trobarem no tan sols que el cost d’electricitat aquí és un 18,03% superior a la mitjana dels 27, sinó que a més en aquest punt tots els països rics estan per sota nostre.

Queda clar doncs que, sent com som uns beneits —i que ningú se m’ofengui—, amb les decisions dels polítics que hem escollit perquè ens governin com a poble, seguirem perpetuant-nos allà on ens toca dins l’Europa de dues velocitats; però tot i arruïnats, desnonats o passant fam, no patiu, que els que de veritat manen sense ser polítics, seguiran lloant: “Beneïts els beneits perquè ells ens faran rics”.

De l’esforç a la il·lusió

Vivim temps estranys. Mai no havíem produït tant. Mai no havíem tingut tant. Mai no havíem viatjat tant. Mai no haví-em conegut tant. I malgrat tot, la majoria de nosaltres tenim dins nostre un senti-ment profund que ens acaba tenallant amb més o menys força. És una barreja d’una certa apatia, una manca d’espurna, fi ns i tot m’atreviria a parlar de desassos-sec. Tot plegat perquè no entenem com pot ser que vivint –aparentment– l’èpo-ca de més benestar de la humanitat pu-guem notar tanta falta d’il·lusió.

A mi també em passa. Els temps que corren, evidentment, no hi ajuden. Hi ha centenars de raons per no tenir il-lusió. Però l’hem de recuperar. Costi el que costi. També hi ha desenes de raons per tenir-ne. Per exemple, en la cultura. Mai com ara la cultura havia disposat de tants mitjans per fer-la arribar a qualse-vol lloc del món, ni havia estat tan senzill

generar-la. Parlo des del cinema fi ns a la música, passant per la literatura o la fo-tografi a. O parlem d’economia. Mai com ara hi havia tantes iniciatives vinculades a l’economia solidària. La que vincula la pràctica del dia a dia empresarial amb bones pràctiques en àmbits com cercar un retorn social a les activitats, implicar l’empresa en el seu entorn territorial més proper o impulsar productes de valor afegit que apostin per l’artesania, el medi ambient o la sobirania alimentària.

Sense il·lusió gairebé res té sentit. El meu avi sempre m’havia explicat que l’únic regal de Nadal que recordava de tota la seva infantesa era un petit estoig de fusta de faig envernissat de color dau-rat. La nit de Nadal els meus besavis li van deixar repenjat a l’ampit de la fi nes-tra, simulant que havien passat els Reis. Durant la matinada, la llum de la lluna s’hi refl ectia, i un gat juganer del jardí li va esgarrapar tot el vernís amb les ungles. Malgrat tot, l’endemà, el meu avi va aga-far l’estoig on hi posava llapissos, gomes d’esborrar i maquineta. I va acabar sent, amb tota la il·lusió del món, comptable i administratiu durant més de cinquanta anys. La il·lusió és impossible que ens la robin si sabem que allò que n’esperem no només depèn dels diners. La il·lusió de compartir allò que fem, de rebre con-sol quan estem tristos o cansats, de ser

escoltats o que t’esperin quan arribes tard de treballar, que algú ens confi ï els seus somnis, projectes o confi dències… aquesta és la il·lusió necessària i la que ens ha de fer moure.

Segurament ha arribat el moment de preguntar-se el sentit profund de moltes coses. Fins ara, per una mal entesa co-moditat provocada per accés sense gaire límits als diners, a la feina o a la riquesa material, ens havíem oblidat d’un principi bàsic: l’esforç per guanyar qualsevol cosa. La il·lusió, crec molt profundament, ve donada en bona part per aquest esforç to-talment necessari. Sense projectes llargs, difícils i plens de difi cultats la il·lusió és fàcil que desaparegui. Perquè amb els projectes compartim, col·lectivitzem, els convertim en lluites quotidianes per a ser millors professionals, ciutadans i per-sones. És el nostre repte personal per a construir quelcom, per aportar quelcom. Ens hem de tornar a ‘mutualitzar’. Ens hem d’ajudar més els uns als altres. Hem de reprendre amb més força la lluita per

la solidaritat i la fraternitat com a motors de canvi d’actitud. Tindrem il·lusió si sa-bem que estem fent un lloc millor per a tots i totes i no només per a uns quants.

Recuperar la il·lusió, l’engrescament general, l’esperança, també ha de ser tas-ca dels joves. No de forma única però sí de forma majoritària. Estic fart de sentir que l’única sortida que ens queda a tota una generació és escollir entre la misè-ria al nostre país i marxar fora. He estat vivint a l’estranger, al nord d’Europa. Allà els catalans i catalanes som tractats laboralment com els immigrants magri-bins o llatinoamericans que arriben a casa nostra. Rentarem plats. Netejarem escales i ofi cines. Servirem plats i copes. Però no ens enganyem: marxar fora so-vint és l’opció pels que en realitat volen fugir de la seva pròpia exigència. L’obli-gació moral que crec que tenim tots d’impulsar cadascú el seu propi projecte vital de realització personal i col·lectiva.

Ens cal més compromís. Ens cal més esforç. Ens cal més sacrifi ci. Però sobre-tot ens cal recordar que som nosaltres, els fi lls de la democràcia, els que hem de rein-ventar la il·lusió. Ens hi va la convivència col·lectiva i el nostre estat democràtic. Ara més que mai. O lluitem pels nostres som-nis amb il·lusió o demostrarem que no hem entès res. De l’esforç i la mutualització en sortirà la il·lusió. N’estic convençut.

JUGANT A ESCRIURE

FERRAN PLANELL

Escriptor

ELOI AYMERICH

Realitzador audiovisual

La il·lusió és impossible que ens la robin si sabem que allò que n’esperem no només depèn dels diners

Realitzador audiovisual

OPINIÓ


La il·lusió perduda

Tot i tenir clar el fet de trobar-nos en un entorn molt negatiu, propi d’una societat desencisada que no creu en res i passa de tot, cal ser optimistes i entendre que no hi ha mal que per bé no vingui. L’actual pèrdua d’il·lusió per lluitar contra una crisi que no s’entén i no se sap com acabarà, s’està convertint en una condició necessària per no angoixar-se. És millor no preo-cupar-se pel que hagi de passar, ja que passarà igualment. És la manera de pensar d’una societat covarda que ha renunciat a lluitar per una vida digna. És la mentalitat d’un equip perdedor, encaixador de grans golejades, al qui se li poden marcar fàcilment gols, com el desmuntatge de l’estat del benestar, el sistema de pensions, l’augment de la desigualtat social i molts d’altres, tant o més negatius.

Des del Moviment Sènior, entenem l’actual crisi, com una gran oportunitat per repensar una societat que fa aigües per tot arreu. Dos fenòmens clarament visibles, caracteritzen la societat actu-

al. Un d’ells és el d’un creixent atur que pot superar al 30% i que difícilment no baixarà del 15% en el futur. L’altre, és el d’una societat cada vegada més envelli-da, que en el futur suposarà el 30% de la població. La qüestió de l’atur està di-rectament relacionada amb el sistema de pensions i l’estat del benestar. En l’actualitat menys de dues persones as-salariades, per cada una de pensionis-ta, contribueixen en el manteniment del sistema de pensions. La situació de l’atur cada vegada es veu més negre, fi ns a l’extrem que 6 persones de cada 10 aturades pensen que no trobaran feina.

Els esmentats fenòmens de l’atur i d’una societat envellida, cal estimar-los més aviat com a reptes que és precís assumir. Per fer-ho cal cercar soluci-ons, cal partir d’un coneixement estric-te de la realitat, cada vegada més nega-tiva, però també més visible. L’actual sistema capitalista ha convertit l’atur en estructural, que simplement vol dir que és incapaç de proporcionar feina per a tothom. Llavors, la plena ocupa-ció s’ha convertit en la mare dels ous per començar a caminar cap una nova societat. No podem tolerar de cap de les maneres l’atur i l’aparcament dels vells en residències geriàtriques. Són un clar atemptat contra la dignitat hu-mana. Per fer-ho possible però, cal ser valents i recuperar la il·lusió perduda, és imprescindible.

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

[email protected]

El paper de Sala Cabanyes

Un dels esports que més agrada al Mataró Centre –porció de la ciutat coneguda també com “de les capelle-tes”– és el del foc amic, disparar als que se suposa que són del propi bàn-dol. Criticar-lo, apuntar-lo i, si s’es-cau, matxacar-lo. Al Mataró Centre la lògica de la cooperació entre diferents agents, això que es porta ara a les esco-les de negocis de Barcelona, encara no ha arribat i previu la mentalitat feudal que cadascú intenta sobreviure a costa d’enfonsar el seu suposat amic. Si, a més, s’aconsegueix tirar a terra tot allò de bo que hi ha a la ciutat –que n’hi ha i molt– encara millor, perquè així tenim l’excusa perfecte per seguir lamentant-nos i exclamant que no hi ha res a fer amb Mataró i que “no sortim al mapa per res, només quan hi ha assassinats”.

Dins d’aquesta cosmovisió tan ma-taronina, un ase dels cops habituals és la Sala Cabanyes, pertanyent al Cen-tre Catòlic. Rep, habitualment, per tot arreu: uns se n’enfoten pel seu origen confessional, uns altres la critiquen per

haver oblidat excessivament aquests orígens, uns tercers la injurien per no haver sabut gestionar adequadament l’afer del Cafè Nou, encara uns altres per ser una entitat tancada i endogàmi-ca... La llista de greuges és llarga i pa-radoxalment s’amplia a mesura que la potència creadora de la sala creix.

Ningú parla del seu paper exemplar a l’hora de conservar un espectacle de la cultura popular durant gairebé cent anys i alhora anar-lo actualitzant, del paper motor que du a terme la Sala a la Cavalcada de Reis o a Les Santes, dels actors, directors i tècnics que tot just ara s’obren camí al nostre país i ho fan sota el segell de la Sala; ningú parla tampoc del paper cohesionador que juga a la ciutat ni de la tasca a favor de la cultura i la llengua que fa la Sala. Mataró no se-ria igual sense la Sala Cabanyes i no ara sinó des de fa molts anys.

Mentre fora la Sala moltes llengües verinoses es dediquen a criticar-la per motius la majoria de les vegades ja su-perats i fi ns i tot caducats, dins d’aquell edifi ci de La Riera, la cultura popular crea i recrea sense afany de lucre i dei-xant una importantíssima empremta a la ciutat de Les Santes. Tot això ho pen-sava aquest passat gener, mentre veia una nova edició de L’Estel de Natzaret, els nostres Pastorets; ja els agradaria a molts mataronins tenir la marxa que s’observa a la Sala Cabañes, sobretot en la seva secció jove.

LARIERA48

JOAN SALICRÚ

joansalicru.blogspot.comTwitter: @joansalicru

LARIERA48

OPINIÓ

APUNTS20

Durant els propers mesos, anirem pre-sentant les diferents espècies animals vertebrades que habiten als boscos del Maresme. Avui, per començar, us presentem el mamífer maresmenc més petit. La musaranya nana (Suncus etruscus), de la família Soricidae, és un mamífer dels més petits que hi ha al món, amb una longitud corporal de 3,5 a 5 cm amb una cua de 2 a 3 cm, i un pes d’1,8 a 3 grams. Perquè ens entenguem, el pes d’una cullerada sopera de sucre equivaldria a unes 5 musaranyes! Com totes les musaranyes, te el cap més gros en proporció al cos, el musell allar-gassat, les orelles prominents i els ulls negres i grans. El seu pel és molt curt, i generalment és de color gris, tot i que pot tenir coloracions marronoses.

De requeriments típicament medi-terranis, habita en llocs oberts, com vinyes, brolles, màquies, herbassars, però també en boscos poc densos, com els alzinars, les suredes, algunes pine-des i castanyers. Es refugia en marges

i cúmuls i murs de pedra seca. Es dis-tribueix des del nord d’Àfrica, per tot el sud d’Europa i fins a Àsia.

Té entre 3 i 5 cries, que pesen 0,25 grams en néixer. La seva dieta està composta bàsicament per insectes, i arriba a menjar diàriament el doble del seu pes corporal! Us imagineu cada un de nosaltres menjar diàriament el do-ble del seu pes en proteïna, com carn, formatges, llet, peix...?

Entre els seus enemics té l’òliba, pe-tits carnívors i algunes serps. Pel que fa a nosaltres, és una espècie protegida, i no es pot caçar, ni destruir-ne els caus.

Són molt i molt difícils de veure al bosc. Bàsicament, trobarem el seu rastre en les egagròpiles (boles de ma-terials indigeribles que són regurgita-des per diversos ocells, especialment rapinyaires), on no ens serà difícil de trobar les seves mandíbules.

MEDI AMBIENT

La musaranya nana, el mamífer més petit del Maresme

FIRES

El Saló Boda celebra els 20 anys amb més serveis i un nou patrocinador

Enguany el Saló Boda arriba a la 20a edició. La fira de celebracions i esdeve-niments organitzada per la Unió de Bo-tiguers de Mataró té lloc els dies 15, 16 i 17 de febrer. Aquesta edició, s’emplaça Centre de Congressos del TecnoCam-pus Mataró-Maresme per segon any consecutiu i compta amb el patrocini de Maresmenuvis.

El Saló Boda Mataró i Maresme, su-perat l’interès amb el qual es va iniciar ara fa vint anys, i consolidat com una de les fires monogràfiques més importants de Catalunya, enguany seguirà por-tant-se a terme al TecnoCampus, tal i com es va fer a la passada edició, i que va evidenciar un gran èxit de públic.

El Saló Boda s’ha convertit en un punt de trobada d’empreses exposito-

res relacionades amb les celebracions familiars de tot tipus i esdeveniments d’empresa i està considerat com un dels salons monogràfics del sector més importants a Catalunya. A causa del gran èxit de l’edició anterior, enguany la passarel·la, que es portarà a terme a l’Auditori, també correrà a càrrec de MSM Fashion Group by Magda Simó.

La presentació de l’esdeveniment va fer-se el passat 30 de gener a l’audito-ri del Centre de Congressos del TCM Mataró, amb la intervenció del presi-dent de la UBM, Jordi Vallcorba; Mi-quel Nogueras, representant de Ma-resmenuvis i Magda Simó, de MSM Global Comunication Group.

Text: Unió de Botiguers de Mataró.

MIN

ISTERIO D

E AGRICULTU

RA

ORIOL BASSA. ENGINYER I [email protected]


Sovint trobem als mitjans de comuni-cació notícies sobre l’evolució de l’Eu-ribor, l’índex de referència que s’utilitza per calcular el tipus d’interès de la im-mensa majoria d’hipoteques en vigor a l’Estat espanyol. En conjuntures com l’actual, amb l’Euribor situat en mínims històrics, les notícies acostumen a fer referència a l’abaratiment que suposen aquestes baixades per a les quotes men-suals de la nostra hipoteca. Molta gent, però, comprova que, diguin el que di-guin els diaris, els pagaments de la seva hipoteca no es redueixen.

I com és possible això? Aquesta és la pregunta que es fan els titulars de fins a 3 milions d’hipoteques a tota Espanya sense saber, en la majoria de casos, que la resposta als seus dubtes s’anomena clàusules sòl.

El tipus d’interès que paguem per la nostra hipoteca es calcula prenent un índex de referència -com dèiem al prin-cipi, gairebé sempre l’Euribor- i afegint-hi un diferencial que va ser acordat en el moment de signar l’hipoteca. Així, per exemple, si l’Euribor està situat a l’1% i vàrem acordar amb l’entitat un diferen-cial del 2%, pagarem en total un 3% d’in-

teressos. Malauradament per a moltes persones, les hipoteques que inclouen una clàusula sòl funcionen de forma di-ferent. En aquest cas, l’entitat estableix un percentatge mínim d’interessos que estarem obligats a pagar. Si el “sòl” de la nostra hipoteca és del 4%, nosaltres pa-

garem aquest percentatge d’interessos encara que, com en l’exemple, anterior, de la suma de l’Euribor i el diferencial resulti un percentatge menor i, per tant, més barat per a nosaltres.

Així doncs, les clàusules sòl protegei-xen els beneficis de les entitats finance-

res que les inclouen en les seves hipo-teques en un escenari com l’actual, on l’evolució de l’Euribor jugaria a favor de la nostra butxaca.

QUÈ PODEM FER SI LA NOSTRA HIPOTECA TÉ UNA CLÀUSULA SÒL?

Encara que el Tribunal Suprem de mo-ment no s’ha pronunciat al respecte, nombroses sentències d’altres tribu-nals ja han considerat que la inclusió de clàusules sòl en la hipoteca és una pràc-tica abusiva i és molt possible que fins i tot la Justícia europea es pronunciï contra aquestes clàusules en un termini breu. És, doncs, perfectament realista afirmar que si ens adrecem als tribunals per denunciar la presència d’una clàu-sula sòl a la nostra hipoteca, acabem aconseguint una sentència favorable als nostres -i mai millor dit- interessos. Una sentència que obligui l’entitat a anul·lar la clàusula i retornar-nos els diners que hem pagat de més. Us hi animeu?

OSCAR SERRANOAdvocat del Col·lectiu Ronda

MÓN LEGAL

Si l’Euribor baixa... per què no baixa la meva hipoteca?

APUNTS


Valors va néixer el dia de Nadal de 2003 com una revista de paper, modesta, de 32 pàgines, editada a Mataró i amb vo-cació local. Nou anys després, però, no es pot dir que sigui només una revista ni que els seus límits estiguin al Maresme. De fet, que nasqués com una revista de paper no vol dir que la seva vocació que perseguia fos aquesta sinó que des del primer dia la direcció que ha guiat tot el projecte ha estat produir continguts en tots els formats possibles i fer-ho sem-pre al servei de la refl exió.

El primer terreny que es va explorar fora del paper va ser el digital. Així, pocs mesos més tard després de l’aparició de la revista, es va posar en marxa Valors.org, inicialment com una web estàtica on hi havia informació de la revista i el projecte i que, de mica en mica, s’ha anat convertint en un format amb vida pròpia. La última renovació, que data del maig de 2012, suposa un enorme salt qualitatiu tant des d’un punt de vista vi-sual com des del prisma dels continguts i la concepció.

Per seguir adequadament la història cal explicar que, a banda de produir continguts periodístics sobre els va-lors, l’Associació Cultural que promou i sosté la revista va tenir clar de seguida que també seria interessant la promo-ció d’activitats al voltant d’aquest tema -conferències, taules rodones, presen-tacions...- fent el que els darrers temps

se’n diu “crear comunitat”. Però és que resulta que la celebració

d’aquestes activitats va obrir, inespera-dament, noves potes al projecte: per tal de donar el màxim de difusió a aquestes activitats, de seguida es va veure la pos-sibilitat d’obrir un nou espai, l’audiovi-sual, a partir de l’enregistrament dels actes. D’aquesta manera es garantia que aquests tinguessin molta més res-sonància, més enllà del nombre d’assis-tents. Va ser així que es va obrir un canal Vimeo per a penjar-hi les conferències senceres i un altre a Youtube per a di-

positar-hi les versions resumides dels actes –un vídeo de Teresa Forcades té 13.528 visites, sent el contingut més po-pular produïts des de Valors en tota la seva història.

Una cosa porta a l’altre i, per incre-mentar encara més les possibilitats de difusió dels vídeos penjats als canals Yo-utube i Vimeo, el 2008 Valors va obrir un perfi l a la xarxa social Facebook per tal d’entrar en la lògica de compartir continguts entre els amics de la revis-ta que també participaven en aquesta xarxa. Aquest perfi l té ara més de mil

amistats. Una mica més tard, el 2010, es va procedir en el mateix sentit amb la xarxa Twitter, amb la qual s’ha arribat a 1.700 followers, sent la novena revista en català que més seguidors té.

Les possibilitats en el camp televi-siu, descobertes arran de la celebració d’actes, també es van explorar amb la producció de la sèrie Valors.tv, el 2010-2011, per a la xarxa de televisions locals Comunicàlia, que va ser emesa a una trentena de televisions de tota l’àrea dels Països Catalans. Una sèrie de 13 capítols on va intervenir Lluís Bassat, Màrius Serra, Asha Miró o Muriel Ca-sals. Una experiència que va demostrar que també es pot parlar de valors a la te-levisió i fer-ho de manera amena.

Entremig de tot això, de forma cau-sal, va aparèixer la possibilitat de col-laborar a Ràdio Estel. Aquest setembre Valors ha fet el salt a una ràdio de refe-rència com La Xarxa i ara el programa s’anomena Valors a l’alça.

Valors va néixer com una revista, dèiem al principi, però a aquestes alça-des no es pot dir que només sigui això. Revista de paper, web, canal a les xar-xes, programa de ràdio i programa de televisió. Totes les eines al servei d’un projecte que vol promoure la refl exió al voltant dels valors.

TRIBUNA AMB La revista ‘Valors’ arriba al número 100

En el marc del seu desè aniversari, la publicació ‘Valors’ va arribar el passat gener al número 100. La revista mensual de Mataró, editada des del voluntariat, es dedica des de fa una dècada a la refl exió entorn els valors humans. El número 100 és especial i inclou articles de col·laboradors històrics, com els fi lòsofs José Antonio Marina i Francesc Torralba o la doctora en ètica Begoña Roman. Dins aquesta efemèride, el 22 de gener va celebrar-se un

acte públic commemoratiu al Tecnocampus Mataró-Maresme amb una conferència a càrrec de l’escriptor Àlex Rovira. D’altra banda, ‘Valors’ i l’editorial Proteus preparen un llibre d’entrevistes a personatges de prestigi professional per analitzar els valors que hi ha darrere l’èxit. ‘Valors’ va nèixer el 24 de desembre de 2003 i està editada per l’Associació Cultural Valors, una entitat sense ànim de lucre. Fa difusió de la refl exió i el debat entorn els valors humans i també sobre l’actualitat, vista des del prisma de l’ètica. La dirigeixen Maria Coll i Joan Salicrú.

Valors, més enllà d’una revista

Gravació d’un Valors.tv amb Màrius Serra, a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Foto: Valors.

JOAN SALICRÚ.joansalicru.blogspot.com

APUNTS


L’Associació Amics de les Plantes, Ani-mals i Jardins del Maresme és l’entitat impulsora de la Fira de l’Arbre i la Na-tura, un esdeveniment que any rere any acosta el món agrícola i artesanal al pú-blic assistent. La fira ofereix una variada mostra de plantes, flors, arbres i pro-ductes de jardineria, artesania variada, productes artesanals d’alimentació i de-

DISSABTE 16 FEBRER

A les 9 h, al Parc de MataróInauguració de la 35a edició de la Fira de l’Arbre i la Natura.

De 10 h a 14 h i de 16 h a 21 h,al Parc Central NouExposició d’Ikebanes

A les 11 hInici del Concurs de Dibuix InfantilCal recollir el material a l’estand ofici-al de la Fira.

A les 12.30 h, als terraplens del parcSembrada de plantes A càrrec de la mainada.

A les 13 hVeredicte del concurs de dibuix infantil

A les 17 hDemostració habilitats caninesA càrrec de Ramon Torralba del Centre Smart Dog.

A les 17.30h, al Casal de la Gent Gran del ParcPresentació de l’entitat Som el que sembrem

A les 19 h, al stand oficial de la FiraRepartiment dels premis del concurs de dibuix infantil

DIUMENGE 17 FEBRER

De les 10 h a 14 hDemostració de poda i tala d’arbresA càrrec de Jardineria Integrada.

A les 12 hDemostració habilitats caninesA càrrec de Ramon Torralba del Centre Smart Dog.

A les 12 hVisita de les autoritats municipals

A les 13 h, al Parc Central NouEspectacle d'exhibició i doma de cavallsA càrrec de Hípica Fontanet.

A les 13 h, a l’auditori del parcDesfilada de gossos per adopció A càrrec de la Protectora d’animals SPAM.

FIRES

La Fira de l’Arbre i la Natura arriba de nou a la capital del Maresme

gustacions, a més de productes agrícoles de proximitat. Durant dos dies, els visi-tants poden veure diverses exposicions i participar en les nombroses activitats que s’ofereixen. Les propostes d’aquesta edició són el concurs infantil de dibuix, la sembrada de plantes per la mainada, l’exposició d’animals de corral, la Prime-ra Mostra de gats de raça de Mataró, la

demostració d’habilitat canines, l’exhibi-ció i doma de cavalls, l’exposició d’ikeba-nes, la mostra de cactus i plantes crasses, la demostració de poda i tala d’arbres, la presentació de som el que sembrem, els

tallers i demostracions d’oficis i la desfi-lada de gossos per adopció.

Segons explica l’entitat organitzado-ra, l’Associació d’Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme: “La nostra entitat des dels seus inicis i fins l’actualitat ha cercat el sentit pedagògic i cultural de la fira, per tal conscienciar al públic en general i en particular la mainada, del respecte per al medi ambient i la natura”.

La inauguració de la XXXV Fira de l’Arbre i la Natura tindrà lloc el proper dissabte 16 de febrer, a les 9 del matí, al recinte firal del Parc de Mataró i la clo-enda serà diumenge 17 a les 8 del vespre.

PROGRAMA D’ACTES

APUNTS

24

GASTRONOMIES24

LA RECEPTA

ARRÒS AMB SARDINA

ROURA NEGRE “COUPAGE”

Per tercer any consecutiu, el Consell Comarcal ha editat el calendari de Productes de la Terra, una publicació ideal per recordar durant tot el 2013 que el Maresme és territori de pro-ductes alimentaris de qualitat i d’una exquisida gastronomia que mes a mes ens convida a assaborir els productes de temporada i de proximitat. En total se n’han editat 5.000 exem-plars que s’han fet arribar als ajunta-ments, a les ofi cines de turisme, al Pa-lau Robert, a les cooperatives alimen-tàries i als productors que formen part de la Xarxa de Productes de la Terra Maresme per tal que en facin la dis-tribució. També es poden demanar al propi Consell Comarcal i al Consorci de Turisme del Maresme.

El calendari d’aquest any està il-lustrat amb imatges de la fotògrafa Marga Cruz que ressalta en les seves instantànies el ric impacte visual dels

productes alimentaris maresmencs a partir dels colors, de les formes i de les textures. Un conjunt que posa en alerta els cinc sentits tot projectant el moment de parar taula i poder as-saborir els pèsols, les maduixes, les cireres, les mongetes del ganxet, els tomàquets, els dolços, els vins, etc.

El Consell Comarcal del Maresme, a partir del projecte Productes de la Terra Maresme que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha editat el calendari 2013 per do-nar a conèixer i valoritzar els nostres productes de proximitat i, a la vegada, ajudar els productors i artesans ali-mentaris de la comarca en el procés de comercialització. Per aquest motiu, cada gamma de productes està acom-panyat d’informació sobre els produc-tors o artesans que els elaboren.

Text: Consell Comarcal del Maresme.

Calendari amb productes de la terra

INGREDIENTS: Arròs, Sardines, Ceba, Pebrots verds, Pebrots vermells, Tomàquet, Aigua o fumet de Peix, Alls i juliverts, Oli i sal.

PREPARACIÓ: Fem un sofregit amb la ceba i els pebrots, sobretot amb pebrots verds. Després afegim el tomàquet, els alls i el julivert picats al morter. Incorpo-rem l’aigua o el fumet. Quan bulli això tirem l’arròs. Tres o quatre minuts abans que estigui cuit –procurem que quedi una mica sucós i cru– tirem les sardines netes i sense cap ni tripa. Per últim ta-pem la cassola i la deixem reposar uns tres minuts aproximadament.

És un plat molt apreciat a l’Alt Empordà ja que és un plat de pescadors molt antic.

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

VARIETATS: Cabernet Sauvignon, Gar-natxa, Merlot. Raïms escuats, fermen-tats a 28ºC. Un any de criança en dipòsit i 3 mesos de criança en bota de roure

americà Ohio.

VISUAL: Brillant, de bon cep i tonalitat vermell robí. OLFACTE: Aroma fi na d’intensitat sufi cient,

amb caràcters de cri-ança de tipus vainilla, amb un fons de cafè. GUST: Agradable, d’acidesa moderada. Sufi cient amb con-sistència i extracte. Equilibri i bo en tanins. Bona aroma de boca amb records de la varietat, amb retrogust de persis-tència mitjana.

La presentació de la nova edició de les Jornades de Cuina Aranesa va tenir lloc el passat dissabte 2 de febrer, a l’Hotel d’Entitats de Cabrils. A l’acte van participar el Conseller d’Admi-nistració Pública i Coneixement del Conselh Generau d’Aran, Luis Carlos Medina; l’alcaldessa de l’Ajuntament de Cabrils, Lina Morales; l’histo-riador Melquiades Calzado; Elena Vidal, professora de Cuina de l’Es-cola d’Hostaleria de Lés; i la regidora

de Promoció econòmica de Cabrils, Carme Torres. Un total d’onze restau-rants de Cabrils participen en aques-tes jornades on es poden assaborir alguns dels millors plats de la gastro-nomia aranesa, com l’Olla Aranesa o el Paté d’Aran. També s’oferiran altres plats com els civets de senglar, cérvol o d’isard, així com la pularda farcida, les truhes (patates farcides de carn) o els Pescajons (creps).

Text: Redacció.

Jornades de Cuina Aranesa a Cabrils

Una imatge del mes de febrer del calendari editat pel Consell Comarcal.

María José Robledo publica un nou llibre de receptes

Relájate cocinando... con María José Robledo és, com explica la pròpia autora, un llibre senzill que pretén ajudar i fer més fàcil cuinar. El recep-tari té com a objectiu animar a tots aquells que no s’atreveixen a mos-trar les seves habilitats culinàries. Amb 200 receptes fàcils de fer, es vol mostrar que elaborar plats pot ser un joc per passar-ho bé. María José Ro-bledo fa anys que imparteix classes de cuina i, a més, és col·laboradora de la emissora municipal Mataró Rà-dio, on participa cada divendres en el programa “Viu la vida dia a dia”, en la secció “Mis recetas”, a més d’impul-sar un programa de poesia.

A la venda un nou DO Alella d’edició molt limitada

Vall Cirera és la darrera novetat amb el segell de qualitat de la DO Alella i acaba d’aparèixer al mercat a no-més vuit botigues especialitzades. Es tracta d’un vi de l’anyada 2011, d’agricultura ecològica, elaborat principalment amb Garnatxa Blan-ca. La seva producció s’ha limitat a 200 ampolles numerades que no tindran continuïtat.

La Vall Cirera és on es troben les instal·lacions del celler Alta Alella, que ha elaborat aquest vi per encàr-rec de ‘Papers de vi’ (www.papersde-vi.cat), la revista de vi i gastronomia de l’àmbit d’aquesta denominació d’origen.

El celler Bouquet dobla la producció del seu vi negre

La bona acollida del Bouquet d’A Syrah 2010 va fer que s’esgotés en només cinc mesos. Per aquest mo-tiu, el jove celler de la DO Alella ha decidit ampliar a 4.000 ampolles la producció de Bouquet d’A Syrah 2011. Més del doble de la quantitat posada a la venda de l’anyada 2010.

L’increment s’ha fet sense oblidar la fi losofi a del celler de fer vinifi ca-cions petites per cuidar al màxim els vins resultants. El Bouquet d’A Syrah 2011 presenta millores res-pecte la seva primera edició. Segons els responsables “serà un vi encara més agradable que el de l’edició pre-cedent, i més fàcil de beure”.

VISUAL: cep i tonalitat vermell robí. fi na d’intensitat sufi cient,


Aquest Març, La Gota de Premià de Mar ha posat en marxa els ‘Sopars a la carta’ durant els caps de setmana. La Gota és un bar-restaurant situat a les instal·lacions del nou centre esportiu municipal de Premià, amb entrada pel c/ dels batlles número 10 i obert a tot el públic que ho desitgi.

Davant la bona resposta de la seva oferta, després d’un any i mig fidelitzant clients, ara, amb els ‘Sopars a la carta’ volen contribuir a millorar la oferta gas-tronòmica de la localitat. Els ‘Sopars’ es fan els divendres i dissabtes i compten amb una carta de cuina mediterrània i de mercat, amb productes frescos i de temporada amb els que elaboren plats entre els quals podem destacar alguna opció vegetariana com el farce-llet de verdures rostides amb formatge de cabra, les verduretes en tèmpura o l’hamburguesa vegetal de la casa, entre moltes d’altres propostes que es poden degustar, en un local acollidor, on us re-bran amb un tracte amable i familiar.

La Gota també ofereix el servei de

bar-restaurant-cafeteria amb esmor-zars, berenars, entrepans calents, freds i vegetals, rebosteria. De dilluns a diven-dres tenen menú (10,90 €) i mig menú (7,50 €) de 13:30 a 15:30; el dissabte fan menú i mig menu a la mateixa hora a 12,90€ i 9,50€ respectivament. En el menú sempre hi ha opcions per a ve-

getarians i pels comensals més petits. També disposen d’ofertes per a grups adaptant-se al màxim a les necessitats dels seus clients, així com de WIFI gra-tuït pels seus clients.

A més, el local està comunicat amb les instal·lacions d’un centre dedicat a la salut, amb sales de fitness i activitats

dirigides, zona d’aigües (piscina clima-tizada, saunes, jacuzzi...)

Cal destacar entre les properes ac-tivitats, la presentació dels sopars a la carta el dissabte 2 de març, de 20:00h a 23:00h. Oferiran beguda per tothom i un tastet dels seus productes tot ame-nitzat amb música en directe.

El restaurant La Gota de Premià de Mar amplia l’oferta grastronòmica de la ciutat

BAR RESTAURANT LA GOTADels Batlles, 10 (recinte nova Piscina Municipal)PREMIÀ DE MAR. Tels. 93 752 24 80 / 600 48 60 [email protected] / Fb: lagota.premiademar.

HORARI: dilluns a dijous de 7:30h a 21:00h / divendres 7:30h a 23:00h / dissabte 9:00 a 23:00 /diumenge 9:00 a 14:00 / diumenge tarda tancat.

GASTRONOMIES


El Centre de Reproducció Assistida de la Clínica Sagrada Família, CRA Sagrada Família, és un referent mun-dial en el desenvolupament d’inno-vadores tècniques de reproducció assistida mitjançant eines generades amb alta tecnologia.

Està situat en el centre de Barcelona, en un edi� ci annex a la Clínica Sagrada Família, convertint així el complex en un dels més com-plerts d’Europa.

El CRA està dirigit pels Doctors Julio Herrero i Juan José Espinós, ginecòlegs amb reconegut presti-gi nacional i internacional. L’equip mèdic compta amb 23 professio-nals: ginecòlegs, biòlegs, andròlegs i infermers que aporten professio-nalitat i coneixement en tècniques de fertilitat. Conjuntament, es tre-balla per aconseguir nous tracta-ments de fertilitat menys invasius i més e� caços.

El centre posa a disposició de to-tes aquelles dones que per diferents motius no aconsegueixen ser mares, les tècniques més innovadores inter-nacionalment, amb un tracte proper i la major privacitat.

La comunicació entre els experts i les persones és l’eix vertebrador del plantejament mèdic del Centre. L’experiència posa de manifest que per l’èxit en els tractaments és es-sencial una comprensió per part dels pacients; en aquest sentit, el CRA compta amb un servei d’assessora-ment psicològic que acompanya la dona i les parelles en tot el procés.

L’ATLES INTERACTIU DE LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA, PER COMPRENDRE LA MEDICINA REPRODUCTIVA

Des del CRA i dirigit pel doctor Julio Herrero, s’ha desenvolupat una eina in-novadora que permet visualitzar i com-prendre, mitjançant vídeos 3D, els mè-todes i tècniques utilitzats en el camps de la reproducció assistida per part dels pacients: l’Atles Interactiu de la Reproducció Assistida. Aquest instru-ment, que ha facilitat la tasca dels ex-perts d’explicar als pacients la ciència reproductiva, s’ha divulgat a Espanya, Alemanya, Itàlia, Llatinoamèrica i Àsia.

La Clínica de Reproducció Assistida de la Clínica Sagrada Família, pionera i referent en el desenvolupament de noves tècniques de reproducció assistida

Imatge del programa de donació d’òvuls.

‘MUJER AYUDA A MUJER’

En una societat com l’actual, on la dona allarga l’edat de tenir el pri-mer � ll, moltes dones es troben amb problemes per quedar-se embaras-sades. Davant d’aquesta situació i, amb l’objectiu d’ajudar les dones que no aconsegueixen ser mares de forma natural, el CRA ha impulsat un programa per la donació d’òvuls. Aquest projecte, que compensa les dones que de manera solidaria i amb vocació d’ajuda a altres dones es sotmeten a un tractament per la donació d’òvuls, s’emmarca sota l’eslògan ‘Mujer ayuda a mujer’.

PUBLIREPORTATGE SALUT

Diverses imatges del Centre de Reproducció Assistida de la Clínica Sagrada Família,

situada al centre de Barcelona.

Torras i Pujalt, 1 · BARCELONA · Tel. 93 51 17 100 www.reproduccion-asistida.com

Si les dades del seu negoci no són correctes o no hi surten poc contactar amb nosaltres al

93 799 18 40 o a [email protected]

Estem preparant els anuaris comercials 2013 de

PREMIÀ DE MAR i VILASSAR DE MAR


La residència per a gent gran Amma Teià, situada en l’avinguda President Kennedy, 74, d’aquesta localitat, s’ha consolidat en els seus gairebé vuit anys de vida com una referència de qualitat assistencial a la tercera edat a la comarca del Maresme, la qual cosa l’ha fet mereixedora del certi�cat ISO 9001:2008 d’AENOR, així com de la con�ança de la Gene-ralitat de Catalunya a l’hora de con-cedir-li places concertades.

La residència, amb capacitat per a 180 residents i 30 usuaris de cen-tre de dia, ha estat dissenyada �ns a l’últim detall per facilitar la vida quotidiana als residents, amb acu-rades instal·lacions i àmplies zones verdes. S’estructura en diverses uni-tats de convivència, en cadascuna de les quals resideixen persones en un estat de salut i unes necessitats d’atenció similars, i disposa també d’un mòdul especí�c per a persones amb Alzheimer.

La residència ofereix estades per-

manents o temporals (per convales-cència i rehabilitació, o per descans de vacances dels cuidadors famili-ars). Les persones grans compten amb una àmplia cartera de serveis:

teràpia ocupacional, perruqueria, podologia, treball social, rehabilita-ció i �sioteràpia, unitat de memò-ria, psicologia, unitats d’estimulació cognitiva, servei mèdic, infermeria,

animació sociocultural, servei reli-giós, neteja i bugaderia, entre d’al-tres.

L’equip que treballa a la residèn-cia està format per persones exper-tes de nombrosos àmbits perquè l’atenció prestada a residents i fami-liars sigui el més completa possible. A més, es duen a terme plans periò-dics de formació continuada perquè els professionals puguin actualitzar els seus coneixements i competèn-cies.

GRUP AMMALa residència Amma Teià va ser la primera que va obrir a Catalunya el Grup Amma, una de les companyies capdavanteres a nivell nacional en l’atenció a les persones grans, que compta amb tres centres més a la província de Barcelona (Horta, Sant Cugat del Vallès i Vilanova del Camí) i un total de 30 centres a tot Espa-nya, amb gairebé 5.300 places i més de 2.400 treballadors en plantilla.

PUBLIREPORTATGE SALUT

Residència per a gent gran Amma Teià, una referència de qualitat al Maresme en l’atenció a la tercera edat

Av. President Kennedy 7408329 TEIÀTel: 93 540 49 40 www.amma.es


Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu [email protected].

PROPOSTESE L M A R E S M E M E S A M E S

CONCERTS

ALELLA. CAN LLEONARTRitmes a les golfes. Concer de Big Mma & The Crezy Blues Band. Divendres 15 a les 22h. Big Mama, veu i guitarres; Victor Puertas, harmòniques i piano; Isaac Coll,baix, i Olivier Rocque, bateria. La unió entre la veu blanca més negra de totes i una banda amb un nom que homenatja el primer disc de blues de la història. Preu: 4€/ gratuït per als menors d’edat. Més informació a www.canlleonart.com.

ALELLA. CAN LLEONARTRitmes a les golfes. Concert d’Andrea Motis & Joan Chamorro & Josep Traver. Divendres 22 a les 22h. Andrea Motis veu, saxo i trompeta; Joan Chamorro, contrabaix i saxo; i Josep Traver, guitar-ra, banjo i ukelele. Andrea Motis i Joan Chamorro són considerats la revelació del jazz català. Preu: 4€/ gratuït per als menors d’edat. Més informació a www.canlleonart.com.

MATARÓ. CLAPLa Fuga + Exceso. Divendres 8 a les 22h. La Fuga, una història de constància, esforç i rock&roll. Obriran la nit els arenyencs Exceso. Preu: 12€ anticipada/15€ taquilla. Organitza: Casa de la Música de Mataró.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍObac Ensemble. Dissabte 9 a les 20.30h. Concert d’aquest quintet de vent dins el VIII Cicle de Concerts de Cambra i Joves Intèrprets. Preu: 12€.

MATARÓ. EL PÚBLICBorn54 + Flor Braier. Diumenge 10 a les 20.30h. 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Preu: 5€. Organitza: Casa de la Música de Mataró.

MATARÓ. ESCOLA MARISTES VALLDEMIAConcert de les Candeles. Divendres 15 a les 20h. Amb els joves músics Pepe Reche (trompa) i Toni Costa (piano).

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALAlbert Pla. Divendres 15 a les 22h. 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. El músic presen-ta la seva última creació, Manifestación, un nou projecte en el que s’autoproclama ‘heroi justicier’ i es reinventa, mol més crític. Preu: 17€ anticipada/20€ taquilla. Organitza: Casa de la Música de Mataró.

EXPOSICIONS

MATARÓ. CLAPGoodtime + Illa Carolina. Dissabte 16 a les 22h. 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Nit de perfecció i delicadessa local, des de Mataró i Granollers, on hi haurà sul, jazz i pop. Preu: 6€ anticipada/8€ taquilla. Organitza: Casa de la Música de Mataró.

MATARÓ. EL PÚBLICMinimum. Diumenge 17 a les 20.30h. 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Preu: 4€ (venda d’entrades el mateix dia a El Públic). Organitza: Casa de la Música de Mataró

MATARÓ. AUDITORI DE L’AULA DE MÚSICA MASAFRETSSchubert per a piano. Divendres 22 a les 21h. Recital de piano a càrrec de Maria Mauri.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALSílvia Pérez Cruz. Divendres 22 a les 22h. 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Després dels projectes amb Las Migas o Javier Coli-na ens defensarà el seu primer disc com a solista i compositora. 20€ anticipada/24€ taquilla.Organitza: Casa de la Música de Mataró.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALMayte Martín. Dissabte 23 a les 21h.Presentació del darrer espectacle de la cantautora, Flamenco clásico. Preu: 16€ anticipada /18€ taquilla.

MATARÓ. CLAPGatillazo + La pandilla basura. Dissabte 23 a les 22h. De les cendres de La Polla Records, Evaristo i els seus ens portaran les seves punkarrades.

PREMIÀ DE MAR. AUDITORI ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICAAuditori Viu. Dijous 21 a les 19h. A càrrec dels alumnes de l’escola i grups de cant coral. Entrada lliure.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATMúsica: Estimat Toldrà. Divendres 22 a les 21.30h.La soprano Júlia Arnó i la pianista Montse Massaguer han enregis-trat recentment l’obra integral per a veu i piano d’Eduard Toldrà.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATREGala de Combos. Dissabte 23 a les 17.30h. A càrrec del Taller de Música de Premià dirigit per la Maite Vernet.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSVa de jazz i música moderna. Diumenge 17 a les 19h. A càrrec de Sota mínims (pop-rock català), amb Samuel Ramos, veu guitarra i compositor; Ramon Roig, guitarra; Albert Rovira, piano; David Ramos, sintetitzador i veus; Pepe Flix, baix elèctric; i Tomàs Ors, bateria.

ALELLA. CAN LLEONARTIniciació al rus. Un curs per iniciar-se en el rus i apropar-se a la cultura russa. Profes-sora: Anastasia Mishina, llicenciada en Filologia. Dimecres de 9.30 a 11h a partir del 6 de febrer (7 sessions). Preu:51 €. Més informació a www.canlleonart.com.

ALELLA. CAN LLEONARTIntroducció al llenguatge cinematogrà-fic. Una oportunitat de conèixer les bases del llenguatge cinematogràfic i gaudir molt més del cinema com a espectadors. Professor: Enric Ros, llicenciat en comu-nicació audiovisual i professor titular d’Història del cinema per la Universitat de Barcelona. Dijous de 18 a 19.30h a partir del 7 de febrer (6 sessions). Preu: 50€. Més informació a www.canlleonart.com.

CABRILS. HOTEL D’ENTITATSTaller Iniciatives i intercanvis juvenils. Dimarts 19 a les 19h. Organitza: Assessoria de Mobilitat Internacional Jove del Ma-resme. Més informació : Espai Jove Altell [email protected].

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALEquilibri, harmonia i relaxació. Dilluns 18 a les 18h. Sessió teoricopràctica de tai txi i txi kung, a càrrec de Marta Domín-guez, professora de Tai-txi de la Fundació Hospital. Entrada lliure. Nombre de places limitat, reserva la teva: www.fundaciohos-pital.org.

PREMIÀ DE DALT. PLA DE BARRIS Taller de Relaxació. Dimarts 19 de 18h a 20h. Coneixeràs tècniques i eines per relaxar-te. Informació i inscripcions: Punt d’informació del Pla de Barris, http://pla-debarrispremia.wordpress.com. Seu de l’Associació de Veïns del Barri Sta. Maria – Sta. Anna – Tió. Acció vinculada al Pla de Barris.

PREMIÀ DE DALT. PLA DE BARRIS Curs d’alfabetització digital. Del 25 al 28 febrer de 9.30h a 13.30h.Dirigit a perso-nes en situació d’atur i treballadors/es en actiu. Durada 16 hores. De dilluns a dijous. Informació i inscripcions: Punt d’informa-ció del Pla de Barris, http://pladebarris-premia.wordpress.com. Acció vinculada al Pla de Barris.

PREMIÀ DE DALT. PLA DE BARRIS Taller Dones que Donen. Dimarts 26 de 18h a 20h. Projecte “banc del temps”: sistema d’intercanvi de serveis per temps. Informació i inscripcions: Punt d’informa-ció del Pla de Barris, http://pladebarrispre-mia.wordpress.com, Seu de l’Associació de Veïns del Barri Sta. Maria – Sta. Anna – Tió. Acció vinculada al Pla de Barris.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE L’AMISTATVols aprendre la tècnica del cant?. La Coral l’Amistat de Premià de Mar et dona l’oportunitat d’iniciar-t’hi. Grups reduïts. Sessions d’1 hora. Dilluns o dijous de 19 a 21h. Inscripcions al 2n pis del Centre l’Amistat el dijous 7 de febrer, de 19 a 20.30h. Inici de classes l’11 de febrer. Preu 25€ al mes. http://coralamistat.entitats.premia.cat

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓTallers familiars al museu: Teles d’arreu del món: Tie & Die a Àfrica. Diumenges 3 i 10 a les 12h. Reserves: 93 7529197.

CURSOS I TALLERS DIVERSOS

ALELLA. CAN LLEONARTCinema social. Incendies. Dijous 7 a les19.30h. adaptació de l’obra de Mo-uawad Wajdi. La producció teatral del text ha estat l’obra d’èxit de la temporada pas-sada a Catalunya. (Doblada al castellà).

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIABiblioteques amb DO: Espectacle musi-copoètic Videvida. Divendres 8 a les 20h. Amb Marc Egea, viola de roda, i Salvador Giralt, poeta. Dijous 14 a les 20h: Club de lectura amb El silenci de les vinyes, de Gisela Pou. Dimarts 19 a les 17.30h: L’hora del conte, a càrrec de Roger Cònsul. En Pansa Blanca i en Syràh dins la bóta de Sant Ferriol. Dijous 21 a les 20h: Contes sorneguers de Pere Calders interpretats per Carme Pla.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Calçotada popular. Diumenge 24 a les 14h. Organitzen les entitats del poble. Preu del tiquet: 20€.

CABRILS. CAN BOTELLACelebració de la Festa de Sant Antoni Abat. Diumenge 10 a les 9h. Esmorzar dels cavallistes i concentració de cavalleries. A les 12.30h: Tradicionals 3 tombs.

CABRILS. BIBLIOTECAInici de la XII Campanya de Lectura els Superlectors. De l’11 de febrer fins el 23 d’abril.

EL MASNOU. PLAÇA DE RAMÓN Y CAJALMercat de segona mà. Dissabte 16 a les 9h. Els petits encants del Masnou. Venda d’objectes de segona mà: antics, moderns, de col·lecció, discos, llibres, DVD...

MATARÓ. SALA D’ACTES CAIXA LAIETANAMataroní de l’any 2012. Dilluns 11. Gala de lliurament. Organitza: El Tot Mataró

MATARÓ. AJUNTAMENTSalve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits. Dissabte 16 a les 18h. Tot passejant coneixerem la Mataró romana i seus els vestigis arqueològics: observarem, escoltarem, degustarem i tocarem textu-res i elements per endinsar-nos de ple en l’època romana.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMECinefòrum. Divendres 15 a les 22h. Projec-ció de la pel·lícula Un Amor de Juventut, de la directora Mia Hansen-Love.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSSopar de la fam. Divendres 22 a les 20.30h. Els tiquets es podran adquirir a la taula dels zeladors del temple de dimarts a dissabte d’11h a 13h, i de dilluns a diven-dres de 18h a 20h.

ALELLA. CAN MANYÉTaksu off Bali, un ritu compartit. De l’1 al 20 de febrer. Una particular mirada a la comunitat balinesa, de l’artista alellenca Rosa López Calull. Visita comentada per l’artista: Diumenge 10 a les 12h. Taller familiar Balance: Diumenge 17 a les 12h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESExposició de grafits contra la violència de gènere. Del 19 de febrer fins al 12 de març. El grup de joves del Centre Obert Maricel va estar treballant el tema de la violència de gènere en diferents activitats.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAEl tren: el progrés industrial a Mataró. Fins al 10 de febrer. De la col·lecció d’En-ginys Mecànics. Recerca i recuperació de Josep Castellsaguer.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAUn nàufrag a Venècia – Noemí Carrau. Del 21 de febrer al 7 d’abril.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAEntre mar i terra. Del 26 de febrer al 7 d’abril. Pintures i escultures de Carme Riera. Entre terra i mar. Del 26 de febrer al 7 d’abril. Paisatges de Concha Ibáñez.

MATARÓ. CAN PALAUETA través del mirall. Joan Fontcuberta. Fins al 28 abril. Inauguració divendres 8. L’exposició recull dues parts del projecte expositiu Reflectogrames, que aplega imatges en què les persones es fotografien davant el mirall, publiquen a internet les fotografies i les difonen mitjançant l’ús de les xarxes socials. Els visitants poden afegir-se a l’exposició mitjançant el seu retrat.

MATARÓ C. DE SANT JOSEP.,9 CAPS.A. 13/13. 2/13. Passes perdudes (1992), d’Ernest Borràs. Inauguració divendres 22 a les 20 h.Divendres 22, a les 20h / Dissabte 23 a les 12h i 9 h / Diumen-ge 24 a les 12h.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAEscriure en temps difícils: Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales De l’11 al 24 de febrer. Inauguració dilluns 11 a les 19h. Exposició que commemora els cent anys del naixe-ment dels quatre escriptors.

MATARÓ. A17 ART CONTEMPORANIVoyeurs. Fins al 28 de febrer. Mostra de dibuix de Sonia Pulido, Jonathan Notario, Manuel Antonio Dominguez, Diego Mallo, Clara Nubiola i Craig Stewart.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICHExposició de pintura a càrrec d’Antonio Antana i Ana Campozo. Fins 15 de febrer.

PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIARTExposició de pintura. Del 15 al 24 de febrer. Obres del jove artista Pol Peiró.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Exposició fotogràfica del grup Una mirada particular. Fins al 23 de febrer. Exposició de maquetes arquitectòniques. Fins al 26 de febrer. Elaborades pels alumnes de 1r de batxillerat de l’INS. Vilatzara.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAExposició Col·lectiva de Premiart. Fins al 24 de febrer.


porquets. Diumenge 17 a les 18h.Un espectacle que s’endinsa en els grans clàssics dels germans Grim. A càrrec de La Pera Llimonera. Preu: 7€.

MATARÓ. CENTRE DE CULTURA CAIXA LAIETANALlegim el conte: L’homenet de massapà, de Raquel Méndez amb il·lustracions d’Elia Moreno. Dijous 21 a les 17.30h. En Juli i la Sara, problemes al pati, de Júlia Donald-son amb il·lustracions de Axel Scheffler. Dijous 28 a les 17.30h.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALEl conte de l’eriçó bru. Diumenge 24 a les 12h. Concert familiar a càrrec de Xerra-mequ Tiquis Miquis. La història d’amistat entre en Bru l’eriçó i en Pot el mussol a través de les cançons. Preu: 6€.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ I LLOVERASL’hora del conte: Aquí no hi ha gat amagat! Dimecres 20 a les 18h. A càrrec de Glòria Arrufat.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT PREMIANENCLa Xarxa presenta: La camisa de l’home feliç. Diumenge 24 a les 18h. De la compa-nyia Zum-Zum Teatre, considerat un dels millors espectacles de la temporada.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORL’hora del conte: La maleta de les dis-fresses. Dimarts 12 a les 18h. La Bleda, contacontes i pallassa, arriba amb la ma-leta carregada per presentar-nos aquest espectacle de carnaval.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORTeià explica contes: Teremok i La hormi-guita retozona. Dimarts 19 a les 18h. La Liudmila Sadouskaya explicarà el conte rus Teremok i la Kenia Yusley Beckford Cobas, el conte cubà, La hormiguita retozona. Les dues els narraran en la seva llengua materna.

VILASSAR DE DALT. CENTRE RECREATIU L’ALIANÇA - CASINETCarnaval Infantil. Diumenge 10 a les 18h.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRERFlash de contes. Contes de la Pau, a càrrec d’Àngels Blàzquez. Divendres 22 a les 18.30h. Sessió adreçada als nens i nenes de 4 a 6 anys.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL L’hora del conte: El meu gosset vol fer ballet, i altres contes. Divendres 15 a les 18h. A càrrec de Mireia Martínez.

TEATRE

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET (FONTANILLS, 77-79)Chicago. Dissabte 9 a les 21h i diumenge 10 a les 19h. Musical adaptat de la pel-lícula Chicago, de Rob Marshall. Muntatge de la companyia Bibiana Morales, dirigit per Bibiana Morales i produït per La Flor de la Palma de Teià. Preu: 5€. Punts de venda: a taquilla dues hores abans de l’espectacle, anticipada: www.quedat.cat.

EL MASNOU. GENT DEL MASNOUDiumenge amb Lletres. Diumenge 24 a les 19h. Una vetllada cultural amb mo-nòlegs còmics, música, cant, fragments teatrals, dansa, contes, poesia, literatura, etc. Un entreteniment que us farà passar una tarda divertida i agradable l’últim diumenge de cada mes, de la mà del grup Rauxa.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍOkupes de Segona. Diumenge 17 a les 18.30h. Una obra d’Albert Capel, a càrrec del grup Vada Retro Teatre. Dins la IX Mostra de Teatre Amateur. Preu: 6€/5€ socis i jubilats.

MATARÓ. CASAL GENT GRAN DEL PARCGente bien + La capseta dels petons. Dissabte 23 a les 18h.Organitza: Grup Independent de Teatre.

MATARÓ. SALA CABANYESEl diari d’Anna Frank. Dissabte 23 a les 21.30h i diumenge 24 a les 18.30h. Diri-gida per Joan Peran. Adaptació teatral de la terrible història d’una adolescent jueva que viu, durant dos anys, amagada amb set persones més en un espai minúscul i secret de la ciutat d’Amsterdam. Preu: 11€ platea /9€ amfiteatre.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATTeatre amateur: Chicago, el musical. Dissabte 16 a les 21.30h.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAAnguilas. Dissabte 16 a les 21h. A càrrec del monologuista Andrés Cavallin. És un espectacle teatral, basat en cinc històries escrites i dramatitzades pel mateix actor. Preu: 12€ - 10€ anticipada. www.teatrela-massa.cat. Entrades a: www.telentrada.com. TAQUILLA: dues hores abans.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSALeo Bassi “The best of”. Dissabte 23 a les 21h. Amb “The Best of” ha volgut fer un recull dels números que més li han agra-dat de tots els seus espectacles. Preu: 15€ - 12€ anticipada. www.teatrelamassa.cat. Entrades a: www.telentrada.com. TAQUI-LLA: dues hores abans de l’espectacle.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROL’hora del conte. Dijous 14 a les 18h. Maleta de contes de la mare oca, selecció d’històries de Charles Perrault, a càrrec de la narradora Gisela Llimona.

CABRILS. BIBLIOTECAHora del Conte. Divendres 22 a les 18h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESL’Hora del Conte: El so d’un viatge. Divendres 15 a les 18h. Conte musical. Direcció: Anna Remartínez i Carmen Amo. Text literari i narració: Maria Puig. Ajudant: Gemma Plans. Hi col·labora: Blandeguix.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESContes en llengua d’origen. Divendres 22 a les 18h. Persones de diferents països ens expliquen contes tradicionals de la seva infantesa. En aquesta ocasió seran en portuguès. Activitats adreçada a nens a partir de 4 anys.

MATARÓ. CA L’ARENASEl geni del mar. Dissabtes 9, 16 i 23 a les 18h. Activitat en què tota la família coneixerà els artistes Jordi i Jaume Arenas, així com la temàtica principal del centre, “Mar de Fons”. Places limitades. A partir de 5 anys.

MATARÓ. CAN SERRAEls enigmes de la Venus d’Iluro. Diumen-ge 10 a les 11.30h. Activitat familiar en què els participants, grans i petits, descobriran tots els secrets d’una peça del Museu. Pla-ces limitades.A partir de 5 anys.Organitza: Comissió de Carnestoltes

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇAVisca Rodari. Diumenge 10 a les 12h. Cre-ativa escenificació de contes amb diferents tipus de titelles. A càrrec de Teatre Buffo. Preu: 7€.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASL’hora del conte especial: El cul d’en Jaumet i altres contes. Dilluns 11 a les 18h. A càrrec d’Assumpta Mercader. Matrioska i altres històries de joguines. Dilluns 25 a les 18h.Conte de Dimiter Inkiow, a càrrec de Sílvia Barragan.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAL’hora del conte: Biblioburro. Dimarts 12 a les 18h.Una història real de Colòmbia. Cada setmana, en Luis, l’Alfa i en Beto porten la biblioteca ambulant cap als llo-garets més apartats, on els nens no tenen llibres. Conte de Jeanette Winter, a càrrec de Mercè García. Leopold, el cavaller del Milpeus. Dimarts 19 a les 18h. Conte de Nicolas Gouny, a càrrec d’Isabel Tudurí. Pots pescar una sirena? Dimarts 26 a les 18h.Conte de Jane Ray, a càrrec de Montse Margalef.

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓLa capsa de la imaginació. Diumenge 17 a les 11.30h.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALGrim Grim o la Blancallops i els set

INFANTIL

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADASSortida: El Parc Natural de la Serra del Montsant. Dimecres 13 a les 8h. Pujarem a Roca Corbatera i visitarem ermites com la de Sant Joan del Codolar. Dificultat mitjana. Preu: 22€ (transport). Cal inscriu-re-s’hi. www.canlleonart.com.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSVisita cultural a la Seu de Caixa Laieta-na. Casa Coll i Regàs. Diumenge 24 de 10h a 12h.

MATARÓ. DIVERSOS INDRETSItineraris. Un recorregut per les arqui-tectures de referència a Mataró. Fins a l’1 d’abril. Els autors d’aquest projecte, guanyador de la Beca Mataró 2012 promo-guda per Can Xalant, són els arquitectes Josep Muñoz i Manel Recio. Han selecci-onat 12 arquitectures de diferents arqui-tectes que són edificis amb referències als grans mestres de l’arquitectura. El mes de març hi haurà un recorregut i la presenta-ció del projecte. www.itineraris.cat.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUMEExcursió Grup de Muntanya. Dissabte 9 a les 8h.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTAMatinal familiar a: Pels voltants de Can Bruguera (Serralada Litoral). Diumenge 10 a les 8h. Molt a prop nostre, tenim ermites i fonts que mai hem visitat, amb els pri-mers brots de la primavera. Desplaçament en cotxe. Dificultat: Fàcil. Coordinador: Joan Pallàs. Organitza: MONTALTREK.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTANordik walking a: Camí del mig. Diumen-ge 17 a les 9h. Caminarem entre els camps de conreu i els hivernacles que voregen aquesta antiga Via Romana. Ens movem per terreny pla i en marxes relativament curtes de unes dues hores i mitja, en un ambient molt relaxat. Dificultat Baixa. Desplaçament en cotxe. Es necessari portar bastons de Nordik Walking. Montaltrek pot llogar els bastons per 4€, sempre que s’indiqui fins a 4 dies abans de la sortida. Coordinador: Josep Grau. Org: MONTALTREK.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTARaquetes de Neu - Llacs de la Pera i Pic de Perafita. Dissabte 23 i diumenge 24. Sortida dissabte 23 a les 8h. Serà un plaer caminar amb les Raquetes pel bell mig del bosc nevat, i continuar fins fer el Cim del Perafita. Farem estada al Refugi dels Llacs de la Pera en règim de MP. Dificultat Mitja. S’han de portar raquetes de neu. Cal fer reserva 10 dies abans. Cal portar esmorzar i dinar. A partir de 12 anys. Coordinador: Sisku Calopa. Organitza: MONTALTREK.

SORTIDESI VISITES XERRADES

ALELLA. CAN MANYÉTertúlia: La dona real i la dona imagi-nada. Dijous 7 a les 20h. A càrrec d’Erika Bornay, historiadora de l’Art de la UB.

ALELLA. CAN LLEONARTCrisis i salut mental. Dijous 28 a les 20h. A càrrec del Dr. Salvador Ros.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROVivències d’una xarnega integrada i al-tres memòries d’África, de Carme Rovira. Dimarts 19 a les 19h.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROCases saludables, ciutats sostenibles. Dijous 21 a les 19h.

CABRILS. BIBLIOTECATertúlia literària: La Neblina del ayer, de Leonardo Padura. Divendres 8 a les 18h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESArquitectura modernista. Entre tradició i modernitat. Dimarts 12 a les 18.30h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESReformar la Constitució? Dimarts 19, 18.30h

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALL’hort a casa. Dijous 7 a les 18h. Vols plan-tar i menjar les teves pròpies verdures?

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORSConferències El París de la Belle Époque. París, icona de la modernitat: Dilluns 11 a les 18 h. De l’impressionisme a l’Art Nouveau: Dilluns 18 a les 18 hà. La joie de vivre, oci i negoci: Dilluns 25 a les 18h. Preu 5€.

MATARÓ. CA L’ARENASTerenci Thos i Codina: la Renaixença en xar-xa. Dijous 14, 20h. A càrrec Jaume Vellvehí.

MATARÓ. LES ESMANDIES CASAL DE BARRICrisi: Com afrontar positivament la deso-cupació. Divendres 15 a les 19h.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRESPresentació del llibre L’aire que respires, de Care Santos. Dijous 21 a les 19.30h.

MATARÓ. ACADÈMIA EL TRIANGLERudolf Nureyev. Dilluns 25 a les 20h. Conferència a càrrec de Maria Teresa Julià.

MATARÓ. ÒMNIUM CULTURALEl bicentenari de Richard Wagner, refor-ma operística i repercussió a Catalunya. Dijous 26 a les 19.30 h. A de Joan Vives.

MATARÓ. SALA D’ACTES CAIXA LAIETANAEl nou paper de les religioses avui. Dimarts 26 a les 20h.

PREMIÀ DE DALT. SANT JAUMEGlops de nit, de Montse Assens i Anna Rispau. Dissabte 9 a les 19.30h.

PREMIÀ DE DALT. ASSOCIACIÓ GENT GRANXerrada: Seguretat subjectiva de la Gent Gran. Dimarts 19 a les 18h.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Hores detingudes, de Ramon Solsona. Dijous 21 a les 19h.

ALELLAFesta de Carnestoltes. Diumenge 10 a les 11 h a la plaça de l’Ajuntament. Xocolatada. Cercavila amb la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella. Espectacle Infantil “Carnestoltes, 25 voltes” i cremada del Carnestoltes.

CABRERA DE MARConcurs de disfresses de Carnaval. Dissabte 9 a les 21 h a l’envelat municipal. A les 23h: Ball de Carnaval, amb DJ i animacions.

CABRILSSopar Popular. Divendres 8 a les 21 h al centre cívic. A les 9 de la nit, al Centre Cívic.Tot seguit: Gran Concurs d’elecció del Rei i la Reina del Carnaval.

Concentració de carrosses, disfresses i disfressats. Dissabte 9 a les 11.30h al Mil·lenari de Catalunya. A les 12h, pels carrers i places de Cabrils: Gran Rua de Carnaval 2013, amb premis a les millors comparses. A les 13h, als Horts de Santa Creu: Ball de Carnaval 2013.A les 14h, als Horts de Santa Creu: Entrega de Premis del Concurs de comparses.

Sala de Vetlla, cercavila i enterrament de la sardina. Dimecres 13 a les 19h A la sala de la Concòrdia i pels carrers. En acabar, als Horts de Santa Creu: Sardinada Popular.

Tallem la pota a la Vella Quaresma. Dijous 14, 21 i 28 a les 17.30h. a la Biblioteca.

EL MASNOUCercavila de Carnaval i xocolatada popular del Centre Obert. Divendres 8 a les 17.30h a la plaça de Ramón y Cajal. Rua de Carnaval amb xocolata desfeta a la plaça de Ramón y Cajal. Els infants del Centre Obert Maricel amb les seves famílies sortiran al carrer a lluir disfreses.

Rua diabòlica. Dissabte 9 a les 19.30h A l’Altell de les Bruixes. A partir de les 1 h, tallers de disfresses. A les 19.30h: Inici de la Rua diabòlica, amb la participació dels tabalers de la Colla de Diables i el Grup de Bruixes del Masnou. S’oferirà manduca de bruixa. Recorregut: inici al carrer de Fontanills i fi nal a l’Altell de les Bruixes.

Rua de Carnaval. Diumenge 10 a les 12h. pels carrers de la vila. Sortida de l’avinguda de Pau Casals i arribada a la plaça de Marcel·lina de Monteys.

Espectacle infantil. Diumenge 10 a les 13h a la plaça de Marcel·lina de Monteys. Espectacle d’animació infantil Quin Sarau! Amb Xarop de Canya. Petits i grans... prepareu l’olfacte!! L’Home dels Nassos us ha preparat un viatge trepidant ple de música, dansa, jocs i cançons.

MATARÓLlegim el conte: Pastís per a enemics, de Derek Munson, amb il·lustracions de Tara Calahan King. Dijous 7 al Centre de Cultura Caixa Laietana. A més Celebrem dijous llarder!

Carnestoltes a la biblio! Divendres 8 al Centre de Cultura Caixa Laietana. Llegim el conte: Carnaval, de Javier Sobrino, amb les il·lustracions de Rebeca Luciani. A més... Llegim el conte: Ara ve Carnestol-tes, de Teresa Sabaté i Rodié, amb il·lustracions de Rita Culla i Perarnau.

Ball de Gitanes. Dissabte 9 a les 12h a la Plaça de Santa Anna. Ball tradicional de Carnestoltes recu-perat a Mataró per l’Associació cultural i d’esbarjo Mestres del Gai Saber. Amb la cobla La Principal de la Bisbal.

Gran Rua de Carnestoltes. Dissabte 9 a les 18h a la plaça d’Alexander Fleming. Podeu inscriure-us i participar al concurs a la millor comparsa a www.mataro.cat.

Ball de Carnestoltes. Dissabte 9 a les 22h A la pla-ça de l’Ajuntament. Amb els mataronins A la Quieta Band i els Pastorets Rock.

Ball infantil. Diumenge 10 a les 12h A la plaça de l’Ajuntament. Amb el grup d’animació Landry el Rumbero.

Llegim el conte: Neda que neda, de Leo Leoni. Dimecres 13 a les 17.30h al Centre de Cultura Caixa Laietana. A més...Celebrem el dia de l’enterrament de la sardina!

Acte de comiat d’en Pellofa i arribada de la Vella Quaresma. Dimecres 13 a partir de les 20h a diver-sos indrets. Ajuntament, plaça de la Muralla i plaça de la Peixateria.

Llegim el conte: En Carnestoltes i la Vella Quares-ma, de Núria Figueras amb il·lustracions d’Andrés Cañal. Dijous 14 a les 17.30h al Centre de Cultura Caixa Laietana. A més... Ens preparem per a la Quaresma!

L’hora del conte: El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma. Dilluns 18 a les 18h a la Biblioteca Antoni Comas. Conte de Núria Figueras, a càrrec de Josep Roca.

PREMIÀ DE DALT

Celebració de “Dijous gras”. Dijous 7 a les 18h a l’Associació de la Gent Gran.

Taller : Preparem el Carnestoltes del Barri. Di-marts 5 i 12 de18h a 20h. Informació i inscripcions: Punt d’informació del Pla de Barris i a la seu de l’Associació de Veïns del Barri Sta. Maria – Sta. Anna – Tió. Acció vinculada al Pla de Barris.

Arribada del Rei Carnestoltes i Ball de l’Espolsa-da. Diumenge 10 a les 12h a la plaça de la Vila. A les 12.30h: Gran Rua de Carnaval. A les 13.30h: Repartiments de premis. Premis en metàl·lic a les millors disfresses. Més informació a la pàgina web: www.grupcarnestoltes.com.

Festa de Carnaval. Diumenge 10 a les 18h a l’Asso-ciació de la Gent Gran.

Crema del Rei Carnestoltes. Dimecres 13 a les 19h a la plaça de la Vila. Amb pa torrat amb all i julivert, sardines i bon vi.

PREMIÀ DE MARRebuda a SM el rei Carnestoltes. Dijous 7 a les 17.30h a la plaça dels Països Catalans. Sa Majestat Primilià XI és a punt d’arribar a Premià de Mar. I cal preparar-se per rebre’l amb tots els honors que es mereix. A continuació: Pregó d’en Carnestoltes, berenar amb botifarra d’ou i espectacle d’anima-ció infantil.

El despertar dels Penjaculpes, els Versots al car-rer. Divendres 8 a les 22.30h. Els Penjaculpes es des-perten aquest any fent una sessió golfa dels Versots. Aniran en cercavila, amb els músics, per diverses places de Premià, i a cada una llegiran uns quants versots. El recorregut anirà acompanyat també d’un servei mòbil de begudes. Recorregut: Pl. Països Catalans / pl. Sardana / pl. Nova / pl. Ajuntament.

Cantada de caramelles infantils. Dissabte 9 a les 18.30h a l’Espai l’Amistat. Com a acte previ al despertar dels Penjaculpes aquest any podrem gaudir de les caramelles infantils que ofereix l’as-sociació cultural L’Amistat Creativa. A les 19: Posem a Caldo!, els Versots al teatre. Per segon any els Penjaculpes actuaran dins el teatre de l’Amistat. I en acabar, l’acte Beu-te el caldo, en que se servirà, com cada any, un got de brou calentet per a tothom que ho vulgui, a la sortida del teatre.

Tabalada cap al ball! Dissabte 9 a les 23h a la plaça dels Països Catalans. En Primilià XI té ganes de xerinola ius convida a tots perquè el seguiu pels carrers de Premià,cap a l’inici del Ball de Carnaval.

Ball de Carnaval. Dissabte 9 a les 23.30h a l’Espai l’Amistat. Hi haurà un espectacular concurs de disfresses, amb regals com a premi. La inscripció es podrà fer el mateix dia. Preu de l’entrada: amb disfressa,3€; sense disfressa, 5€.

Cantada de caramelles infantils (repetició). Diumenge 10 a les 11h davant l’Espai l’Amistat. No-vament podrem gaudir de les caramelles infantils que ofereix l’associació cultural L’Amistat Creativa. A les 11.30h: Carnaval infantil (en cas de pluja, a l’Espai l’Amistat). Nens i nenes, pares i mares, avis i àvies, tietes i tiets aniran en cercavila fi ns a la plaça dels Països Catalans, on lluiran les seves millors disfresses. Els acompanyaran els tabalers petits de De Bòlit! Hi haurà animació.

Ball de la Disfressada. Diumenge 10 a les 13h a la plaça dels Països Catalans. L’any 2008 l’entitat De Bòlit! va recuperar un antic ball de Carnaval, per-dut a Premià de Mar. És un ball de Gitanes i ara el podem tornar a veure ballar cada any a la plaça. Hi haurà la música en directe del grup La Coixinera.

XXVII Rua de Carnaval. Diumenge 10 a les 17h A la plaça Joan Corominas. Veniu a veure la desfi lada que es farà al llarg de la Gran Via de Lluís Com-

panys, entre les places de Joan Corominas i dels Paï-sos Catalans. Podeu consultar les bases del Concurs de Comparses al Centre Cívic, a www.premiademar.cat o a www.festamajordhivern.org.

Testament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina. Dimecres 13 a les 17.30h a la plaça dels Països Catalans. En Primilià XI és mort i a punt per cremar a la foguera. Veniu a escoltar el seu testament, ens el llegirè els Penjaculpes i, tot seguit, tothom que hagi portat la seva sardina podrà llençar-la a la foguera. A les 18h: Crema de la foguera. La Vella Quaresmacaminant amb les seves 7 cames, vindrà per encendre la foguera i acabar amb el regnat d’en Primilià XI.

Arrencada de la cama de la Vella Quaresma. Cada divendres a la plaça de l’Ajuntament. Durant les 7 setmanes que dura la Quaresma, se li arrencarà una cama a la Vella de fusta penjada de la façana de l’Ajuntament.

VILASSAR DE DALTRua de Carnestoltes 2013. Dissabte 9 a les 17h a la plaça de la Vila.

El 23-F al suelo todo el mundo! Aixequem un rocòdrom a Vilassar! Dissabte 23 de 10h a 19h al Parc de Can Rafart. Dinar popular amb festa grossa: infl ables, rocòdrom, tirolines, ponts de mico, circuit d’orientació, slacklines, proves d’habilitat, curses, gegants, diables, street art, servei de bar, taller de fotografi a i projeccions, atraccions de fi ra amb pa-rada de tir i atraccions infantils, rifa de material de muntanya, música en directe, espectacle de màgia, mercat de calaf, performances, àudio musical i molt més. Més informació a: www.lamassaccv.org.

VILASSAR DE MARArribada del Rei Carnestoltes i inici del Carnaval 2013. Dijous 7 a les 17.30h a la plaça de l’Ajunta-ment. Carnaval infantil i, a continuació, berenar amb botifarra d’ou.

Carnaval infantil. Dissabte 9 a les 12h a la plaça Picasso.

Concentració de les comparses. Dissabte 9 a les 19h. Carrer Santa Eulàlia/Sant Artur.

Pregó del Rei Carnestoltes i Gran Rua 2013. Dissabte 9 a les 19.30h. Recorregut: Sant Artur, Santa Maria, Via Octaviana, Maria Vidal, Sant Genís, Montserrat, Sant Joan, Montevideo, Eduard Ferrés, Migjorn, Narcís Monturiol, Santiago Rusiñol i Pavelló d’Esports Municipal.

Ball de disfresses, coronació de la Reina del Carnaval 2013 i lliurament de premis. Dissabte 9 a les 21.30h al Pavelló d’Esports Municipal.

Arribada del XXXVI Carnestoltes Firobi. Diumenge 10 a les 12h A la plaça del Círcol. Amb la Cia. Encara Farem Salat.

Enterrament de la sardina. Dimecres 13 a les 19.30h. a l’Espai Cultural Can Bisa.

El Carnestoltes al MaresmeUNA SELECCIÓ DELS ACTES QUE ES CELEBREN A LA COMARCA


ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classifi cats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

DIVERSOS

PROFESSOR DE MÚSICA. S’ofereixen classes de guitarra, baix, cant, llenguatge musical, improvisació... Bones condici-ons. [email protected]

CLASSES PARTICULARS DE MÚSICA. Teoria, llenguatge, improvització, piano modern. Professor amb Titulació Superior. També domicili. Tel.679.935019.

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fi txer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectifi cació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: [email protected] en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat benefi ciats amb el premi. Un cop confi rmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notifi cació, podran identifi car-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confi rmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de gener van ser: PILAR GRAUPERA FLORIACH, FERRAN GARCIA GARCIA, MANUEL CAMERO MARÍN, FRANCESCA LLADÓ.

SERVEIS PROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la fi nestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confi ança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

TRANPORTS. Es busca treball com a xófer, tinc tots els carnets, també carnet de camió grúa, carretiller i prevenció de riscos laborals. Ramón. 639.79.04.86.

SEÑORA BUSCA FAENA POR HORAS. Limpieza, plancha, cuidado niños, fregaplatos, ay-udante locutorio, buzoneo publi. Contacto 618.007.330 .

NOIA CATALANA s’ofereix com a cangur i per cuidar gent gran. Tíitol d’atencio socio-sanitària, llengua de signes 645.13.45.46, [email protected].

FORNER. Pastisser ofi cial 1a. S’ofereix forner, pastis-ser ofi cial de 1ª amb molta experiència. Tel.672.081.995 [email protected].

EXTERNA A HORAS. Chica ca-talana con referencias se ofrece para cuidar personas,limpieza,canguro,etc,con coche para des-plazamientos. Soy seria y res-ponsable. Tel.689.38.39.48.

VIGILANTE-MANTENIMIEN-TO. Hombre catalan, mas de 20 años en la construccion se ofrece como vigilante nocturno 2,50€ o mantenimiento de co-munidades, particulares,10€. Tel.696.77.09.56.

NOIA CATALANA PER NETE-JA. Noia Catalana de mitjana edat s’ofereix per neteja i feines de la llar. Molta experiència. Ve-hicle propi. També per cuidar gent gran. Tel.654.260964.

SALUT IBELLESA

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

20%descompte

Dillunstarda i dijous

COMPRA · VENDA

VENDA MOTOR FUERABORDA. Vendo motor Tohatsu: 8 CV, 2 ti-empos. Caña corta. Año 2005. En muy buen estado y pasada re-visión mantenimiento recientemen-te. 600 €. [email protected]

RENAULT CLIO III. 100CV 1.4L 3.600€. Pack Dynamique febre-ro 2006 gasolina / 115.000Km / Pack Look / Llantas 16”/ ESP / ABS / Tapicería ISOFIX / ITV hasta 2014. Siempre ha dor-mido en garaje/no fumador. [email protected]

VENC TALLER S/P. Venc taller de viseras i fornitures per gorres. [email protected]

TEBEOS, CÒMICS, MAN-GA, ETC... Compro tebeos antics,còmics,Manga, àlbums de cromos, llibres, postals, ca-lendaris de butxaca, monedes, Playmobil, soldats de plom, per comprar. Tel.630.93.06.16.

COMPRO COTXE PARTICU-LAR. Compro cotxe petit o mit-jà en bon estat, de particular a particular, màxim deu anys i 100.000 km. Pagament comptat. Tel. 652.07.94.30.

VENDO BISUTERIA, AMERI-CANAS mujer 40/42 y zapatos y botas talla 41 por no usarlos. Es-tan nuevos. Precio negociable.Todo 100€. [email protected]

VENDO CAMISA en Mataró. Vendo camisa caballero a cu-adros talla L, algodón 100%, sin estrenar, marca JACK & JONES. Precio 35 €. [email protected]

PATINETE SEMI NUEVO. Vendo patinete semi nuevo por no usar-se. Gris y de buena calidad. 35€. [email protected]

MINI CADENA SONY. Vendo mini cadena musical sony. 35€. En perfecto estado. Vendo por no usarla. [email protected].

VINILS ORIGINALS BEATLES. Particular Ven discos dels Beat-les i d’altres anys 60/70 Dóno in-formacio a interessats. Bon preu. [email protected]

ENSENYAMENT

REPARTO DE FOLLETOS PU-BLICITARIOS. Particular se ofrece para realizar reparto de folletos publicitarios (buzoneo, carteles) experiencia y serie-dad en el reparto, económico. Tel.622.327.353.

DESBROSSAMENTS - DES-BROCES. Zona Maresme: Nete-ja de parcel·les, fi nques, patis… Recuperació d’espais naturals, camins. Preus econòmics. [email protected]

ADIESTRADOR CANINO A DO-MICILIO. Necesita ayuda con su perro? Consulte nuestra oferta de pack de Adiestramiento Básico. Visite nuestra web: www.yoteloa-diestro.com o tel.609.79.39.06.

PSICOLOGIA INTEGRAL (indi-vidual o grup). Orientació psi-cològica i creixement conscient. Sessions individuals i/o tallers de grup. Opció servei a domicili. Preus molt assequibles.

MANETES. S’ofereix manetes, reparaciOns de tot tipus, pintura de pisos. Econòmic. 672081995.

FESTES INFANTILS. Festes infantils, magia, pallassos, glo-bofl exia, maquillatges, monito-ratge... [email protected]. Tel.645.13.45.46.

TRANPORTS I MUDANCES. Es fan transports i/o mudances amb camions de caixa tancada i camión grúa amb caixa oberta. Bon preu i màxima serietat. No dubteu en trucar-nos! Ramón. [email protected]

TÉCNICO INFORMATICO a domicilio. Reparación de pcs y portátiles, confi guración de adsl o cualquier otro pro-blema, Diagnóstico gratuito. Tlf.610.85.36.62.

ATENCIÓ PSICOLÒGICA. Ra-mon Domingo. Visites concer-tades. 665515869 St. Elies 28, Mataró. [email protected].

APLICADORS DE PINTURA I SISTEMES DECOR. Som aplica-dors de pintura i sistemes deco-ratius amb experiència. Pintura de cases, lacat, revestiments, www.colorexperiencia.es

Tribuna Maresme 272

Documents

Transcript of Tribuna Maresme 272