TRIBUNAmaresmemesames

Número 242Agost 2010

Més informació a www.tribunamaresme.com

NOVA PLATAFORMA. Parlem amb Antoni Esteban, portaveu de Preservem el Maresme / LES SANTES. Protagonistes d’un documental i d’un llibre / PESRSPECTIVES POLÍTIQUES. Entrevista a Xavier Safont-Tria i a Juli Cuéllar, de la CUP / CABRILS. Arriba la XXIII Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans / FESTES MAJORS. Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Vicenç de Montalt

JordiBilbenyL’historiador rebelLa catalanitat de Cristòfor Colom i la censura en la història centren les seves investigacions

02 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNAmaresme | 03

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

SUMARI EDITORIAL

Preservar el Maresmea través del diàlegLa nova Coordinadora Preservem el Maresme, integrada per una trentena d’entitats de la comarca, sorgeix com un nou espai de reivindicació a la problemàtica generada per la mobilitat al Maresme i l’intent de solucionar-la, especialment en els darrers temps, des de les administracions. La coordinadora és un espai de trobada transversal de persones i col·lectius i entre els seus primers objectius hi ha especialment aturar les obres dels laterals de la Ronda de Mataró. Reuneix persones i entitats civils implicades en salvar la nostra comarca del Maresme del pla de mobilitat que proposa una nova via paral·lela, la C-31, en lloc de fer les millores necessàries a l’actual C-32, segons les seves pròpies paraules. Aquest plantejament xoca frontalment amb l’acord de mobilitat pres al Consell Comarcal del Maresme, i en clau positiva, la nova plataforma cívica vol treballar per arribar a una nova proposta i model de mobilitat del Maresme, per evitar el que considera “que ens trinxin la comarca”. L’àmplia representació que integra l’entitat torna a posar sobre la taula els acords presos al si del Consell Comarcal, reobrint velles ferides que demanen més que mobilitzacions i protestes, molt de diàleg. Caldrà, doncs, forçar-lo al màxim per agilitzar una solució a la mobilitat satisfactòria per a una majoria de ciutadans i resoldre un problema que fa massa temps que dura i que va creixent amb el temps.

04ReportatgeL’historiador arenyenc Jordi Bilbeny ens explica el seu treball centrat en la censura aplicada a la història

06Entrevistaa Antoni Esteban, porta-veu de la nova platafor-ma cívica Preservem el Maresme, contrària al Pla de Mobilitat del CCM

08La CUPEntrevistem Xavier Safont-Tria i Juli Cuéllar, de la CUP

12Les SantesEnguany, dos nous productes culturals s’afegeixen a l’oferta de Les Santes, un documental i un llibre

13El CàntirArriba la Festa del Càntir i la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, dels dies 4 al 8 d’agost.

14‘Paraules’El periodista maresmenc Albert Lladó, recull en un llibre entrevistes a alguns dels més destacats creadors catalans.

15OpinióUna àmplia selecció amb articles de temàtiques de la comarca. L’opinió de l’actualitat vista pels seus protagonistes.

26GastronomiesLa recepta de l’Àvia Remei i un suggeriment de vi de la DO Alella, a més d’altres textos de temàtica culinària.

28Agendaamb actes i propostes dels municipis dels pobles del Maresme, ordenats per dies i també per epígrafs temàtics.

18XXIIIMostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils. Del 13 al 16 d’agost, una cita de referència.

20Festes majors de Cabrils,Vilassar de Dalt i Sant Vicenç de Montalt.

04 | TRIBUNAmaresme

REPORTATGE

L’escriptor i historiador arenyenc Jordi Bilbeny ha aconseguit, al llarg dels anys i d’una intensa feina, que molta gent passi del somriure irònic al dubte davant de les seves sorprenents tesis sobre la mani-pulació històrica. Tenaç, obsessiu en la seva recerca, ha treballat per demostrar la catalanitat de Cristòfor Colom i, molt més enllà encara, la censura i tergiversació al voltant de personatges com Miguel de Cervantes, les obres El Lazarillo de Tormes o La Celestina. També, més recentment, ha ampliat les seves investigacions en les figures de Marco Polo o Leonardo da Vinci. La tasca de l’historiador, a més de poder-se llegir en els seus llibres, es mostra en interessants docu-mentals com 42º, de Xevi Mató, o Enigma Cervantes, de David Grau, i el prestigiós canal Discovery Chan-nel s’ha fet ressò dels seus treballs. Provocador i rebel davant les versi-ons oficials, Bilbeny ens mostra la història des d’un altre angle i, com a mínim, ens crea el dubte davant d’unes certeses que creiem inqües-tionables.

Quan en Bilbeny em va mostrar, fa uns anys, unes il·lustracions de la desco-berta d’Amèrica amb caravel·les amb banderes catalanes i mariners amb barretines, em va fer dubtar. Molt més, encara, després que m’ensenyés la firma de Bartomeu Casaus, a qui jo sempre havia conegut com a Fray Bar-tolomé de las Casas.

Però la tasca de l’historiador are-nyenc no pot simplificar-se en aquests dos exemples, té múltiples angles que sorprenen. Bilbeny busca i rebusca do-cuments i proves que donin suport a les seves arriscades afirmacions i, admirat o vilipendiat, no deixa mai indiferent a ningú.

Un dia d’estiu el visito a casa seva, a Arenys de Munt, i parlem de la seva fei-na, envoltats de llibres i llibres subrat-llats fins a l’esgotament, de papers que desvelen com era el nostre passat.

La vocació de Bilbeny com a historia-dor cal buscar-la des d’una perspectiva nacionalista ja des de la seva infantesa: la família, la publicació Vida Parro-quial, la influència de Fèlix Cucurull… “Llegir llibres i la història pròpia, descobrir el país secret, amagat, tot això et porta a la investigació, que és una actitud. Perquè un país sigui lliure, cal conèixer els fets”, assegura.

La seva trajectòria tampoc no pot

desvincular-se, en cap cas, de l’activi-tat política i el compromís amb el ca-talanisme. Propostes a les quals està vinculat com les Jornades Indepen-dentistes i el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), o la seva integració a la CUP, suposen una apor-tació més al substrat del polèmic refe-rèndum sobiranista d’Arenys de Munt, un esclat del qual Bilbeny va ser també un dels artífexs. “En Josep Manuel Ximenis desenvolupa la viabilitat pràctica de la idea. Pensàvem que el referèndum s’estendria, però no que tindria dimensió internacional. La gent en contra el va multiplicar”, explica l’historiador.

Quan Bilbeny comença les seves in-vestigacions ho fa per “saber el què ha passat”, afirma. De l’estudi de la censura en els textos bíblics passa a la figura de Cristòfor Colom l’any 1992, del qual en defensa la seva catalani-tat. “Em vaig adonant com treballa la maquinària censora i trobo in-formació contradictòria, com han canviat o fet desaparèixer gravats”, assegura. També afegeix que “abans de la Guerra franquista, els llibres ja parlaven del paper de Catalunya en la descoberta d’Amèrica, en el segle XIX ja es diu com s’ha distorsionat. Rere la manipulació hi ha un Real

Decreto o pacte d’estat”.Per l’historiador, “l’Estat xucla la

ment, l’absorbeix i seus els histo-riadors defensen la versió oficial, la dels que paguen. Això ha fet que quedi una pseudohistòria i creen la realitat com volen”. També, en el des-envolupament de la seva tasca, Bilbeny ha trobat molts obstacles: “Ensenyo les meves investigacions i no les vo-len ni veure”, afirma.

D’altra banda, preparant la docu-mentació que li serveix de base per als seus estudis, l’arenyenc asegura: “Comences a llegir i descobreixes que Les Índies són part de la nació catalana en l’estructura de virreis, veus naus amb banderes catalanes, mariners amb barretines, que la mo-neda que s’utilitzava molt sovint era la catalana o la toponímia (Illa de Montserrat), les armes de Colom… Quan hi entres ho vas descobrint.”

Sobre la qüestió de què faltaria per evidenciar del tot que Colom era català, Bilbeny respon que “els documents ja els tenim, necessitem polítics cultes que quan parlin ho facin amb conei-xement. Jo explico a la gent com ens han rentat el cervell. Els polítics hau-rien de tractar aquests temes com un signe de normalitat. Per què els d’aquí no defensen el nostre Colom?”.

Jordi Bilbeny contra la manipulació de la història

Comences a llegir i desco-breixes que Les Índies són part de la nació catalana en l’estructura de virreis

Els polítics haurien de tractar aquests temes com un signe de normalitat. Per què els d’aquí no defensen el nostre Colom?

La meva feina qüestiona el que ens diuen sobre els personatges d’una època concreta en la qual Catalunya era un imperi

TRIBUNAmaresme | 05

LA CENSURA ALS CLÀSSICS

Una trajectòria de 25 anys d’investi-gació han dut Jordi Bilbeny a formular tesis encara més agosarades que la ca-talanitat de Colom, que és el que l’ha fet més conegut. Actualment, des de l’Insti-tut Nova Història (www.inh.cat – www.novahistoria.org), l’historiador ha picat més alt i algun cop s’ha enrampat, rebent fortes crítiques, però les repercussions mai no l’espanten i continua tirant cap endavant. Així, en aplicar la seva mira-da sobre la censura de la història, ha fet plantejaments que en escoltar-los fan trontollar els fonaments oficials del que coneixem.

Bilbeny ha escorcollat en El Quijote, de Miguel de Cervantes, i ha trobat re-ferents catalans que el fan sospitar dels veritables orígens del seu autor. Entre molts d’altres coses, cita en l’obra la llo-ança del bandoler Perot Rocaguinarda o de la nació catalana com a indicis impor-tants de la manipulació històrica al vol-tant del seu escriptor. Així, si situa Co-lom a Barcelona, amb Cervantes ho fa a Xixona i troba una família catalana, els Servent, que s’instal·len a Granada i allà es passen a dir Cervantes. Per Bilbeny, el mateix autor del gran clàssic ja dóna moltes pistes de la seva veritable identi-tat en la novel·la.

L’historiador arenyenc també aplica la seva metodologia a El lazarillo de Tor-mes, del qual defensa que seria “Llàtzer de Tormos i un viatge de Tormos a València”, i a La Celestina, que situa a València.

En totes aquestes obres, indica Bilbeny, sovint ha desaparegut la pri-mera edició. “Si del Tirant lo blanc no s’haguessin trobat dos exemplars el segle XIX, ara seria un clàssic en cas-tellà”, afirma.

UNA ALTRA VOLTA DE ROSCA

Dins la investigació que Jordi Bilbeny segueix de grans personatges històrics, són destacables els treballs en els quals analitza la manipulació sobre les figures de Marco Polo i Leonardo da Vinci.

En el cas de Marco Polo, l’investi-gador arenyenc el que fa és denunciar l’adulteració textual del seu llibre i mos-trar alhora les duplicitats que hi ha en-tre aquest personatge i Jacme d’Alarich. “Marco Polo és un personatge en el qual es donen més condicions per ser suplantat. El manuscrit més antic de la seva obra està en franco-provençal i és ambaixador. Per a aquesta su-plantació penso en d’Alarich o algun ambaixador pròxim a Jaume I, pleni-potenciari contra la Croada a l’Islam amb l’emperador de Bizanci i el Gran Ka, mirant l’aliança política”, explica Bilbeny.

Pel que fa a Leonardo da Vinci, l’inves-tigador també en qüestiona els orígens. “No sabem qui és i en tot cas trobem llacunes en el que ens han explicat. Sabem que no és el qui ens diuen”, assegura Bilbeny, que afegeix que “Da Vinci era enginyer militar de Cèsar Bòrgia, tenia un escut d’armes amb les barres catalanes, havia estat ci-rurgià i tenia un zoo a casa, coses que fan plantejar-se qui era de veritat”.

Totes les afirmacions que Bilbeny fa en els seus estudis tenen, però, al rere-fons, una única conclusió estructural: “Qüestionar el que ens diuen sobre els personatges d’una època concre-ta en la qual Catalunya era un impe-ri. En els grans puntals de Catalunya ens falta la capa intermitja”, assegu-ra l’historiador. També afegeix que “la memòria oral ha preservat la veritat mentre els oficialistes ens expliquen la menjada de coco”.

D’altra banda, les seves investigaci-ons, a més d’analitzar la censura dels fets, tracten també l’adulteració dels noms que passen a castellanitzar-se. “És impossible que no hi hagués res de Catalunya els segles XIV, XV i XVI. No era Andorra, com ens volien fer creure. Has de pensar que el mapa d’en Cresques, al segle XIV és l’equi-valent al telescopi espacial Hubble”, conclou l’investigador.

Albert Calls

De la poesia a la lluita contra els censorsJordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és escriptor i investigador, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Ha compaginat les tasques de recerca amb la de professor de llen-gua catalana per a adults.

Acabat de llicenciar-se, comença a estudiar la censura en els textos cris-tians al llarg de la història. També es proposa escriure una novel·la històrica sobre la figura de Cristòfor Colom i s’adona que les dades al voltant del personatge i de les gestes són incohe-rents i contradictòries.

Mogut per la curiositat, comença la seva carrera d’historiador. El seu primer llibre, Brevíssima relació de la destrucció de la història, és el resultat de les seves investigacions sobre la censura, que el porten a obrir una nova perspectiva sobre la història de Catalunya.

L’investigador considera que la his-tòria de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació des del segle XVI per afavorir la construcció d’un estat espanyol llunyà del proto-federalisme de la Corona d’Aragó i proper al centralisme de la Corona de

Castella. Tal com assegura, “minvant el protagonisme de Catalunya —o la Corona d’Aragó— en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l’ocultació i la censura —i l’apropiació—, s’afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la cons-trucció de l’estat espanyol naixent”.

Movent-se en aquesta direcció, l’his-toriador no centra únicament la seva tasca en la investigació sobre Colom, sinó que els seus treballs actuals s’ei-xamplen en tots els sentits del passat històric de Catalunya, segons afirma, “amb una voluntat de confirmar o des-mentir la sospita de la identitat oficial de figures històriques com en Miguel de Cervantes o Servent i, en un altre registre més d’anàlisi literària, d’obres de la literatura escrites en original català però manipulades, tergiversa-des i fetes traduir, com l’anònima El Lazarillo de Tormes o La Celestina”.

També, entre d’altres títols, Bilbeny és autor dels llibres El dit d’En Colom: Catalunya, l’Imperi i la primera colonit-zació americana (1492-1520); La vida de Llàtzer de Tormos; Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya o Brevíssima rela-ció de la destrucció de la història.

06 | TRIBUNAmaresme

GENT DEL MARESME

ENTREVISTA A ANTONI ESTEBAN. Portaveu de la Coordinadora Preservem el Maresme

“El Pacte de Mobilitat és una agressió sense precedents a les persones, al

territori i a la sostenibilitat del Maresme” Per què i amb quins objectius neix la Coordinadora Preservem el Mares-me?

La Coordinadora Preservem el Mares-me neix amb un únic objectiu, evitar el Pacte de Mobilitat signat pel consell Co-marcal del Maresme, signat a esquena de la ciutadania, amb el desconeixement de la majoria dels municipis, que hipoteca-rà amb ciment el nostre futur i destruirà barris sencers quan es posi en marxa.

Quantes entitats integren la Coordi-nadora? S’hi pot pertànyer a títol in-dividual?

A dia d’avui mes d’una trentena d’enti-

A més, el dia 16, en l’inici de la Festa Major del barri del Camí de la Serra de Mataró, un dels que en sortirà més perju-dicats, juntament amb el de Cerdanyola, si s’arriba a engegar aquest Pacte de Mo-bilitat, ja que perdran una part important del seu territori (cases, empreses, Can Soleret...), també vam procedir a llegir la “Crida” i a informar a tots els veïns de la magnitud del projecte, ja que per la falta de transparència tant de l’Ajuntament de Mataró com del Consell Comarcal, ho desconeixien absolutament i no sabien fins quin punt els pot afectar a les seves vides i a les dels seus descendents.

Quines mobilitzacions preparen? Tots sabem que aquesta tardor és perí-

ode d’eleccions, i nosaltres, malgrat d’ha-ver demanat a crits diàleg, en no tenir resposta de cap classe, com ja és habitual, ens veurem en la necessitat d’entrar en campanya, realitzant totes les accions ne-cessàries perquè en els actes dels partits signants (PSC, CIU i ERC), les perso-nes que acudeixin tinguin la informació necessària del que aquestes formacions polítiques pretenen fer amb la nostra co-marca (la de tots, no la seva únicament). També realitzarem els nostres propis ac-tes públics per a explicar a la gent perquè no han de votar a alguns partits.

A més d’irrompre en la campanya políti-ca de tot el Maresme, el mes de setembre es realitzarà un gran acte de presentació a Mataró, un acte a l’aire lliure i també en un local amb exposicions i parlaments de persones que realment entenen el proble-ma i es preocupen per la nostra comarca.

D’altra banda, començarem campanyes de conscienciació per tots els pobles, do-nant suport amb les plataformes munici-pals, amb conferències, cartelleria, díp-tics, adhesius, etc., i actes al costat de la Ronda de Mataró perquè tots puguem vi-sualitzar el que significarà que ens posin quatre metres de murs de ciment davant les nostres cases.

També conferències i actes públics en barris i empreses, recollida de firmes, la gent ha de saber que per on volen cons-truir les carreteres (recordem que són quatre carrils), ara hi ha cases i empreses que les destruiran i els treballadors es trobaran sense llocs de feina.

al territori i a la sostenibilitat del Mares-me i que o ho parem o ens destruiran la comarca per sempre.

Quin sistema de funcionament intern tenen?

Des del primer dia s’ha funcionat per un sistema assembleari, en el qual es prenen decisions per majoria de vots dels repre-sentants de totes les entitats. Però mal-grat que aquest és l’òrgan suprem de la nostra formació, per efectivitat operativa, ens hem dividit en comissions per a por-tar a terme tots els objectius proposats. Aquestes comissions, que ja estan funci-onant són: Comunicacions, amb dos por-taveus, s’encarrega de donar a conèixer els nostres objectius; Tècnica, que està estudiant un pla alternatiu i els errors le-gals del pla, format per arquitectes, engi-nyers i tècnics de Mobilitat; Acció Ciuta-dana, que està preparant totes les accions que a partir de setembre es realitzaran per a conscienciar la població, i totes les mesures de força que siguin necessàries per a respondre a aquest acte d’agressió i defensar els nostres drets; Jurídica, per a dur a “tots” els tribunals possibles -naci-onals o internacionals- les nostres reivin-dicacions, basant-nos en fets reals, legals i degudament contrastats que ja comen-cen a arribar al nostre poder; i Finances, per a aconseguir els recursos necessaris per a portar a terme la defensa de la nos-tra comarca davant de qui faci falta.

Quines activitats s’han fet? Fa poc que ens hem constituït en Coor-

dinadora, l’assemblea de constitució va tenir lloc el passat 22 de juny al Centre Cívic de Premià de Mar, o sigui que en-cara estem en l’inici, tot i que ho hem fet amb molta força i sobretot amb moltes ganes.

El passat 9 de juliol vam fer la prime-ra lectura de la nostra Crida, tallant la Nacional II a l’alçada de Premià de Mar durant més de dues hores, i aprofitant per sopar a la carretera i, conjuntament amb les Plataformes NO N-II, seguir reivindi-cant la seva lluita pel trasllat de l’N-II i la gratuïtat de la C-32, que fa anys que dura i que esperem que algun dia l’Administra-ció es posi les piles i aprengui a treballar en equip.

tats, plataformes i associacions de tota la comarca s’han sumat a aquest clam gene-ral. Dia a dia van augmentant les adhesi-ons a la nostra Crida a través de la pàgina web de la Coordinadora i dels contactes amb altres grups que venim realitzant des de la nostra fundació.

Actualment i a causa de les múltiples peticions en aquest tema, ja disposem d’un sistema per a adhesions individuals i també per a regidors i càrrecs electes.

El nostre creixement és important ja que unim molts grups d’ideologies i ob-jectius diferents, però tots han vist molt clar que aquest Pacte de Mobilitat és una agressió sense precedents a les persones,

TRIBUNAmaresme | 07

Aixecament de barreres en els peatges aleatòriament dissabtes i diumenges, talls de la Ronda de Mataró en caps de setmana i celebració d’actes a la calça-da, talls i retencions a la japonesa en les principals artèries urbanes, ocupació de llocs públics emblemàtics com Ajunta-ment, Delegacions del Govern o Diputa-ció, Consell Comarcal... Tot allò que sigui necessari fins que es pari el projecte i co-menci el diàleg.

L’administració no ha resolt bé, doncs, amb la seva proposta el problema de l’N-II?

El problema de la Nacional II és antic, fa anys que plataformes ciutadanes re-clamen una solució i han proposat públi-cament alternatives, el que passa és que els interessos d’alguns partits i d’alguns polítics no passa per millorar la vida de la gent, sinó per beneficiar-se de la política del ciment a qualsevol preu.

Els polítics sempre estan dient, a través dels mitjans de comunicació, que fa 15 anys que treballen per la comarca i que cada quatre anys els passen un examen, però mai no hem vist en cap programa de cap partit polític que prometés construir quatre carrils al llarg del Maresme. Si ho haguessin fet, ningú no els hauria votat! Aturar els laterals de l’autopista és el primer objectiu de la Coordinadora?

Sí. Tant el Consell Comarcal del Ma-resme com l’Ajuntament de Mataró, par-len de “rondes per a millorar els accessos a Mataró”, això és una gran mentida i una falsedat ja que és un projecte dintre d’un Pla Global de Mobilitat que ens afec-tarà greument a tota la nostra comarca, no és un tros que es pugui separar. Per què necessiten 10 o 12 carrils d’accés a Mataró (que no tenen ni en la ciutat de Barcelona) si no s’entén com una part del gran pla de la nova megautovia del Ma-resme que volen construir? Si es porta a terme, Mataró significarà l’inici de la des-trucció del Maresme.

Aquesta plataforma és una evolució dels NO N-II?

Es podria entendre com alguna cosa així, encara que hi ha components nous.

Les plataformes NO N-II del Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar, fa temps que denuncien tots aquests fets i fa més d’un any, el 5 de juliol de l’any passat, en la celebració del 40 aniversari de la inaugu-ració de l’autopista de peatge, ja vam de-nunciar públicament l’intent del Consell Comarcal d’aprovar un projecte de cons-trucció de calçades laterals a l’autopista.

Curiosament, representants polítics de diferents partits ara signants del Pacte de Mobilitat, ens van dir llavors que érem uns alarmistes i que estàvem sembrant la por a la comarca.

Les NO N-II segueixen aquí, ara do-nant suport a la nova Coordinadora Pre-servem el Maresme, amb molta més gent i amb uns objectius que comparteixen ja que són els seus des de fa temps. La lluita continua, però ara amb molta més força i suport.

El Pla de Mobilitat és, però, una pro-posta sòlida o de moment només una declaració d’intencions?

És una veritat a mig dir, com tots els acords polítics, ells parlen sempre gene-ralitzant, però a Mataró ja hi ha projecte, s’ha licitat, volen expropiar ja i començar les obres abans d’acabar l’any. Per què

tanta pressa? Què hi ha realment dar-rere de tot això? Ningú parla de la resta del projecte “al qual pertany inexcusa-blement”. Ningú sap realment l’abast d’aquest pla, perquè si estigués perfec-tament projectat, amb estudis globals d’impacte ambiental, amb estudis globals de mobilitat i transport, amb informació pública en tots els ajuntaments, amb ma-quetes a escala, amb indicació del territo-ri afectat, amb els noms de les persones que expropiaran i dels llocs que destrui-ran, llavors parlaríem d’un projecte real, obert, democràtic, sostenible, transpa-rent i racional, però com que tot això no existeix l’única cosa que tenim clara és que l’alcalde de Mataró i el president del Consell Comarcal del Maresme tenen molta pressa per començar les obres al preu que sigui.

La mobilització és la principal estra-tègia que seguiran per aturar aquest pla?

Com ja hem indicat anteriorment, utilitzarem “tots els mitjans i accions necessàries per a respondre a aquesta agressió”. Ells han generat un conflicte de dimensions que no s’imaginen, ells han donat el pas de la confrontació total

davant les nostres peticions contínues de diàleg (l’última en una conferència sobre aquest pla del Sr. Josep Jo a Vilassar de Mar, fa menys d’un mes), ells han decidit unilateralment no escoltar la ciutadania que teòricament representen, ells seran els únics responsables del que ens oferei-xi el futur.

Per això, des d’aquí fem una crida a la raó i al seny de tots els responsables po-lítics de la nostra comarca, als represen-tants dels nostres ajuntaments i especial-ment al Consell Comarcal del Maresme perquè per una vegada escoltin el crit unànime i parin un projecte que atempta contra les persones, el territori i la soste-nibilitat de la nostra comarca.

Senyors, senyores, pel Maresme... DIÀ-LEG JA!

Per acabar, com es pot contactar amb la Coordinadora?

La Coordinadora Preservem el Mares-me informa a través de la seva web, www.coordinadoramaresme.cat, de totes les plataformes, entitats i associacions que la componen, i dels seus portaveus Antoni Esteban i Lluís Mas. I a través del seu mail: bustia@coordinadoramaresme.cat.

Albert Calls

Molt actiu en el món cívic i veïnal, Antoni Esteban és el portaveu de la plataforma NO N-II de Vilassar de Mar, secretari de la coordina-dora NO N-II del Maresme, presi-dent de l’Associació de Veïns de La Xinesca i ha estat coordinador de la consulta sobre la independèn-cia també a Vilassar de Mar. Dins aquesta tasca, acaba d’assumir un nou repte, portaveu de la Co-ordinadora Preservem el Mares-me que engega aquests dies i que agrupa una trentena d’entitats de la comarca en defensa del territo-ri i contra l’acord de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme.

08 | TRIBUNAmaresme

PERSPECTIVES POLÍTIQUES

“L’actual govern té poques complicitats amb els sectors socials organitzats d’esquerres, cada

dia estan més lluny de l’esquerra política”

Com valora l’experiència d’aquests primers anys que la CUP té represen-tació a l’Ajuntament?

Estem molt satisfets per la feina feta, ens vam proposar ser la veu del carrer i dels sectors que fins ara no tenien cap mena de representació. S’han acomplert les expectatives. Hem demostrat que un sol regidor entre 27 pot fer molta feina. Hem introduït reclamacions i alternati-ves en un ple massa acostumat a l’immo-bilisme municipal, ens hem fet sentir. De cara a les properes eleccions quins són els seus objectius?

En primer lloc volem mantenir el nos-tre tarannà: ser coherents amb allò que defensem i proposem. Qualsevol canvi important ha de manar des de la base

social, nosaltres pretenem aprofundir el vincle amb els moviments socials de la ciutat per a debatre i sumar esforços da-vant les pressions cada vegada més grans de les polítiques neoliberals i centralit-zadores de l’estat espanyol. Per fer això, caldrà mantenir la nostra representació municipal, i de cara a les properes elecci-ons municipals esperem sumar dos o tres regidors.

Vostès, que són d’esquerres, però, fan d’oposició al tripartit d’esquerres.

Nosaltres som l’únic grup que manté una política coherent i permanent en defensa dels interessos populars; cada dia són més i més persones que pateixen l’atur, la precarietat laboral o la desaten-ció social. És important que nosaltres de-

fensem els drets de les persones davant dels interessos empresarials o la lògica del sistema capitalista. El nostre paper, com a oposició d’esquerres és denunciar sistemàticament les externalitzacions de serveis públics que tendeixen a privatit-zar l’atenció social, defensar un model de ciutat basat en la qualitat de vida i no en l’especulació urbanística, defensar els drets dels treballadors que massa sovint són trepitjats per la mateixa institució municipal. L’actual govern té poques complicitats amb els sectors socials or-ganitzats d’esquerres, cada dia estan més lluny de l’esquerra política.

Des de l’Ajuntament de Mataró, s’ha afrontat com calia la crisi?

És evident que no, tenim uns dels índex d’atur més elevats del país. S’han comès errors importants, com ara no preveure i aturar a temps les polítiques locals que engreixaven la bombolla immobiliària que ha estat una de les principals causes de l’actual crisi. Estaven avisats i no ens van fer cas. No es poden donar ajudes per desindustrialitzar la ciutat afavorint els moviments especulatius del sòl. Som una de les ciutats amb els pitjors índexs de formació acadèmica, moltes persones te-nen greus problemes d’inserció i aquesta hauria de ser una de les prioritats.

La ciutat de Mataró té poca diversifica-ció empresarial, pensem que cal priorit-zar aquells sectors productius davant dels sectors especulatius. Mataró necessita ser capdavantera en sectors emergents i nosaltres proposem reorientar el Tec-nocampus com a impulsor d’un sector de coneixement i producció del de les noves energies netes aplicades a l’ús industrial, al domèstic, de la salut, l’habitatge i fins i tot de les relacions humanes. Hi ha tot un món emergent que planteja alternati-ves als sistemes productius d’energia, de mobilitat, d’habitatge (bioconstrucció), de salut humana, de l’alimentació, que parteix de la base que el planeta és un ele-ment viu que cal cuidar i gestionar amb el màxim respecte. Mataró hauria de plan-tejar-se ser una potència capdavantera en aquest sector com a generador de treball i camí de canvis socials i ambientals.

El referèndum sobre la independència demostra que a Mataró hi ha més in-dependentistes del que semblava?

Demostra que el cicle autonomista dels Estatuts s’ha acabat. A qui més inte-ressa la independència són precisament aquells sectors més desfavorits de la soci-etat. Els ciutadans de Mataró, i dels Paï-sos Catalans en conjunt, entenem que cal disposar de les eines polítiques i econò-miques necessàries per donar resposta a les demandes i reptes socials , econòmics, culturals i polítics de l’actual situació del país. Els Estatuts són una llei orgànica espanyola que nega i impedeix gestio-nar directament les nostres polítiques i recursos. Una gran majoria de catalans i catalanes, vinguin d’on vinguin, han en-tès que la independència va lligada a una millor qualitat de vida i a la supervivència cultural catalana davant l’hostilitat per-manent de l’estat espanyol.

L’independentisme ha de traçar una estratègia comuna per avançar de forma sòlida i el més aviat possible cap a la inde-pendència dels Països Catalans. No podem deixar en mans dels partits catalanistes fidels a les lleis espanyoles la gestió de les reclamacions populars; només reforçant l’independentisme de base, garantirem que no s’enganyi novament la ciutadania.

En el tema de Can Fàbregas, un dels eixos d’aquest mandat, vostès hi han

XAVIER SAFONT-TRIA. Portaveu i regidor del grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Mataró

Xavier Safont-Tria (Mataró, 1969) ha desenvolupat sempre una activitat professio-nal lligada a la pagesia i com explica, “ja de ben petit, al costat del pare o la mare, era habitual ajudar a encaixar tomàquets o netejar cebes”. Afegeix: “Fa molts anys que a casa meva fem agricultura ecològica perquè entenem l’agricultura i la terra com un espai de vida i no d’explotació i veig important respectar la mare terra”. D’altra banda, pel que fa a la seva acció política, des de molt jove milita a l’esquerra independentista i actualment és el portaveu i regidor del grup munici-pal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a la ciutat de Mataró, formació que ha destacat en aquest mandat per la seva actitud reivindicativa. Aquesta entrevis-ta tanca el cicle ‘Perspectives polítiques’.

TRIBUNAmaresme | 09

intervingut molt activament. Se’ls ha acusat de judicialitzar la política i de no voler El Corte Inglés.

Tot el procés ha estat molt manipulat de forma intencionada. Des de la CUP, com des de sectors socials de la ciutat, hem defensat el patrimoni arquitectònic com un actiu i símbol de la nostra iden-titat local. En molts països europeus es protegeix i revaloritza el patrimoni per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI, ja sigui per a noves activitats socials o productives que generen una estampa reconeguda més enllà del mateix terri-tori. Aquí sembla que tot si val a l’hora d’iniciar una operació urbanística, i no hi ha escrúpols per tirar a terra allò que prèviament havíem protegit. Això és el que políticament la CUP hem denunciat, i sistemàticament és el que des del govern municipal s’han negat a dialogar. El regi-dor d’urbanisme sempre ens havia em-plaçat a anar als tribunals quan nosaltres oferíem alternatives per mantenir el pa-trimoni inclús amb la compatibilitat d’un centre comercial com El Corte Inglés. La judicialització no ve per si El Corte In-glés arriba o no, ve per un suposat delicte contra el patrimoni arquitectònic de la ciutat tal com afirma el jutge. Nosaltres encara esperem diàleg en aquest tema. És preocupant perquè amb tota aquesta operació l’Ajuntament perd molts i molts diners per una imprudència i temeritat del govern local en comprar a crèdit tota una illa urbana per fer-se amb l’operació urbanística lligada a El Corte Inglés, un sector prèviament protegit pel patrimoni arquitectònic. Amb un govern més dialo-gant aquest tema ja estaria resolt.

Què suposarà per a la ciutat l’arribada de la locomotora comercial?

Aquest no és el nostre model comercial de ciutat, nosaltres creiem més en el co-merç de proximitat, divers i ric en oferta davant d’aquestes apostes per multina-cionals que al final monopolitzen tot el sistema comercial. Aquestes grans multi-nacionals acaben collant els productors i distribuïdors amb l’únic interès del bene-fici propi, i acaben exercint un poder so-bre el consumidor controlant tota l’oferta comercial. Allà on arriben tenen poder

per eliminar el petit comerç amb polí-tiques comercials agressives per al final monopolitzar tot el mercat. Encara està per demostrar que El Corte Inglés sigui una locomotora: aquestes grans cadenes eliminen el comerç de proximitat per afavorir franquícies de la mateixa mul-tinacional. Tampoc és cert que El Corte Inglés generi més llocs de treball, està demostrat que eixos comercials com un mercat municipal generen més llocs de treball per m2 que no pas una gran àrea comercial. Amb la plaça de Cuba hem perdut una oportunitat per fer una aposta més valenta a favor del comerç local.

Parlem de preservació del territori a Mataró i el Maresme.

El Maresme és una comarca sobre-explotada que ha patit greus agressions contra el territori, especialment les zo-nes agrícoles. No hi ha una planificació d’àmbit comarcal que prioritzi una gestió racional del sòl per a recursos en infraes-tructures de mobilitat, urbanes, agríco-les, forestals, energètiques, industrials, de serveis... S’han destruït les principals zones agrícoles en benefici del totxo, els eixos comunicatius han dividit i esquar-terat la comarca en benefici d’un model

basat en el cotxe privat altament conta-minant i agressiu.

Les zones forestals de Mataró els úl-tims anys han patit greus agressions per culpa de l’ampliació de noves urbanitza-cions sense sentit, les zones agrícoles no s’han protegit com calia i s’han abandonat a la sort dels seus propietaris. Calen polí-tiques actives que dinamitzin el sector agrícola per fer-lo potent i atractiu eco-nòmicament així com un espai singular que aporta qualitat de vida a la ciutat.

La CUP ens oposem a la nova agressió que pretenen fer amb els absurds laterals de l’autopista perquè hi ha alternatives com ara aixecar el peatge de l’autopista i millorar el transport públic. Emplacem a tothom a fer un front comú per defensar una comarca prou desfeta.

En temes de medi ambient encara es-tem molt lluny del que caldria?

S’han de plantejar canvis de dalt a baix i el màxim de transversals possibles: des de la producció, la distribució i el consum de productes. No podem conformar-nos amb els canvis estètics que proposen els governs, ens hi juguem la vida del nostre planeta i de les futures generacions.

Els canvis han de venir sobretot des de l’administració pública imposant nous sistemes de producció no contaminants ni agressius amb el territori, amb noves polítiques de mobilitat que prioritzin de forma majoritària el transport públic, amb una nova gestió dels residus urbans i industrials que passi pel reciclatge i no la incineració. També necessitem una nova consciència humana menys consumista i més respectuosa amb el medi ambient. Tot això ho hem de fer el màxim de ràpid possible, com més esperem més traumà-tica i difícil serà la solució.

Pel que fa a la problemàtica generada pels megaprostíbuls, què creuen que s’ha fet malament?

En primer lloc creiem que no s’ha parlat amb qui calia: amb les mateixes treballadores sexuals que encara no sa-bem què en pensen de tot plegat. Ens preocupa, sobretot, les condicions soci-als i laborals d’aquest col·lectiu que està en una situació d’al·legalitat total que les

manté desprotegides davant de qualsevol abús laboral o físic. Més enllà del que es pugui fer a nivell local, caldrà buscar una solució d’àmbit nacional que aclareixi la situació de la prostitució a casa nostra.

Amb els veïns i l’oposició també caldrà establir un diàleg, és lògic que es denunciï un macroprostíbul ja que tindria un seguit d’afectacions importants en el veïnatge.

Les reivindicacions dels barris encara estan massa allunyades del centre?

Hem de canviar aquesta visió de la ciu-tat, per a nosaltres Mataró som tots els barris, el centre n’és un més entre els al-tres. Nosaltres pensem que els barris són presents de manera activa a l’Ajuntament. En la majoria de plens municipals vénen reivindicacions veïnals dels diferents barris de la ciutat, això és així i haurà de continuar essent així per mantenir la veu de la gent del carrer. Una altra cosa és el cas que des del govern municipal facin a les reclamacions veïnals.

Tecnocampus i l’aposta pel front marí-tim, són les grans opcions de futur?

El Tecnocampus, com ja hem dit, arri-ba massa tard, s’han posat els fonaments perquè les empreses participin i encara no s’han obtingut els resultats esperats. S’hi han invertit molts diners que d’algu-na manera haurem de revertir en el be-nefici de la ciutat. El que pot aportar el Tecnocampus actualment, altres ciutats ja ens han passat al davant, no som cap-davanters ni singulars. Nosaltres creiem que el Tecnocampus hauria de ser motor del nou sector emergent de les energies netes i apostar per esdevenir una ciutat capdavantera en aquest sector. No ens agrada el model universitari del Tecno-campus que tendeix cap a la privatització de l’ensenyament universitari.

Com a formació política volen gover-nar o solament reivindicar?

El nostre objectiu no és el poder en si, sinó la transformació de la societat cap a quotes de democràcia, llibertat i felici-tat més elevades. Els canvis importants vénen de l’agitació, l’organització i recla-mació des del carrer. Hem demostrat que des de l’oposició es pot fer molta feina.

Som l’únic grup que manté una política coherent i permanent en defensa dels interessos populars

Mataró té poca diversifica-ció empresarial, pensem que cal prioritzar aquells sectors productius davant dels sectors especulatius

Per a nosaltres Mataró som tots els barris, el centre n’és un més entre els altres

10 | TRIBUNAmaresme

Nosaltres accedirem al poder polític quan una massa important de la societat estigui organitzada per assumir els can-vis necessaris que nosaltres plantegem de caire transformador, anticapitalista i independentista del Països Catalans.

Quina sintonia tenen amb les altres forces nacionalistes (CiU i ERC)?

La CUP ha forçat a definir-se políti-cament la resta de grups municipals que s’autoanomenen catalanistes. Ara ja no hi ha espai per a l’oportunisme i el catalanis-me de fireta del últims anys. Tota la resta de grups municipals han deixat clar que estan per l’estatut espanyol que ens nega com a poble, i que nosaltres optem per la via sobiranista que passa per exercir de-mocràticament el dret a l’autodetermina-ció com a pas cap a la independència dels Països Catalans. La nostra nació són els Països Catalans, encara hi ha molta feina per trencar tabús i agressions que des de sempre han pretès dividir-nos. Se’ls acusa d’anar sempre a la contra. Si governessin, per on començarien?

Sobretot en la transparència i la par-ticipació ciutadana que avui està molt lluny de les quotes òptimes. La societat de mica en mica s’ha anat desorganitzant en part per la frustració que generen els actuals mecanismes de participació, gens vinculants i teledirigits des del poder.

Si governéssim també prioritzaríem una mobilitat basada en el transport pú-blic com alternativa real al cotxe privat, guanyaríem espai al carrer, menys con-taminació, menys caos i més qualitat de vida. Activaríem el teixit productiu de la petita i mitjana empresa per diversificar l’economia local, impulsaríem les coope-ratives de consum i de treball, redefinirí-em un altre model de ciutat sense ànsies especulatives, prioritzant els sectors es-tratègics de ciutat per davant els interes-sos immobiliaris, garantiríem l’atenció pública especialment per aquelles perso-nes més necessitades, impulsaríem l’espai agrícola desplegant el Pla Especial de les Cinc Sènies, seríem molt més combatius a l’hora de reclamar els pressupostos que any rere any ens retallen des del govern central espanyol...

Com veu la resposta que s’ha donat, des de les forces polítiques catalanes, a la sentència de l’Estatut del TC?

Després de la mobilització ciuta-dana més important dels darrers 30 anys, encara no hi hagut cap resposta política a l’alçada de les circumstàncies. Tot plegat és una vergonya. Però això no és gens estrany si tenim en compte que l’actual sistema de partits, nascut durant la transició postfranquista, es fonamenta en la submissió a les regles de joc imposades per la Constitució es-panyola. L’immobilisme i l’ambigüitat dels discursos polítics i els múltiples casos de corrupció que els esquitxen, posen de manifest que aquests polítics

són una llosa que impedeix el progrés social i l’emancipació nacional.

La societat civil fa referèndums i es manifesta multitudinàriament, però tot aquest clam amb rerefons inde-pendentista no sembla que tingui una traducció política.

Hem hagut d’esperar quatre anys d’en-çà que es va votar i promulgar la reforma de l’Estatut, i ara ja hi ha una part signi-ficativa del poble català que veu clar que amb l’autonomisme no anem enlloc. Les manifestacions del 2006, 2007 i 2010 han posat de relleu la fi del cicle autonò-mic i la falsa pluralitat del discurs federa-lista espanyol, defensat pel PSC-PSOE

o ICV. Ara bé, els canvis socials no són immediats. Vivim uns moments de can-vi, on hi haurà nous agents que encara hauran de disputar el terreny als vestigis de l’ordre social i polític establert.

Hi ha massa ànsia de protagonisme, potser, entre els dirigents polítics?

Pensem que sí. Un dels principals problemes és que en l’actual sistema de partits els càrrecs electes no reten comptes davant dels electors. Això afa-voreix la picaresca i l’oportunisme en la política. La solució passa per modificar la llei electoral, amb representants elec-tes del territori i amb llistes obertes.

Quan la situació els és favorable, la CUP no es presenta a les eleccions del Parlament de Catalunya. Per què?

El juny de 2009 la CUP va decidir apostar municipalisme com a via per aprofundir i desplegar un projecte inde-pendentista i d’esquerres sòlid, arrelat als pobles i viles i amb la complicitat dels moviments socials. Certament, du-rant l’últim any l’escenari polític català ha canviat força i molta gent voldria que ens haguéssim presentat a les autonò-miques... Però, justament, l’experiència de les consultes sobre la independència ens han servit per valorar molt més l’ac-ció local i municipalista i, per això, pen-sem que la decisió presa per la CUP és encertada i, encara més, estem conven-çuts que a les municipals del 2011 serem determinants a molts pobles i ciutats.

Veu viable algun projecte d’encaix entre les forces independentistes, si-guin de dretes o d’esquerres?

La configuració d’una plataforma

JULI CUÉLLAR. Representant de la territorial del Maresme al Consell Polític de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

“Cap partit no mourà un sol dit si al carrer no hi ha un moviment social potent i organitzat que pressioni a favor de la independència”

Juli Cuéllar (Barcelona, 1974). Viu a Mataró, és historiador i treballa a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Milita a l’esquer-ra independentista des dels 16 anys. Actualment, ha representat la territorial del Maresme al Consell Polític de la Candidatura d’Unitat Popular. Parlem amb ell del paper de la CUP dins l’àmbit nacional en un moment en el qual l’independentisme és al mig de la centralitat política.

TRIBUNAmaresme | 11

electoral patriòtica unitària només tin-dria sentit si realment ens trobéssim a les portes de la ruptura amb l’estat espa-nyol i si es garantissin els interessos de les classes populars. La situació actual reflecteix un augment de la consciència independentista i el fet que ja hem co-mençat a esquerdar els pilars de l’Espa-nya de les Autonomies, però pensem que encara ens queda un bon tros de camí per assolir una majoria social a favor de la independència. Malgrat tot, caldrà es-tar amatents a les opcions de vot que es puguin configurar en els propers mesos.

Molta gent coincideix que s’ha acabat l’etapa de l’autonomisme. I ara què?

És important que a les urnes es voti en clau independentista i d’esquerres. Però, sobretot, cal fer molta pedagogia. Cal fer entendre a la gent que amb so-birania fiscal disposarem dels recursos que ara ens manquen per millorar les in-fraestructures, els equipaments i serveis públics. Que amb la sobirania política podrem desplegar un marc de relacions laborals propi que respongui a la nostra realitat i no als capricis del ministre de Treball espanyol de torn. Encara cal convèncer molta gent i per això cal ser conscients que cal anar més enllà de les institucions, perquè hi ha molts àmbits de lluita (sindical, lluita per la llengua, defensa del territori, estudiantil, etc.) i feina per a tothom. Finalment, des de la CUP considerem que cap partit no mourà un sol dit si al carrer no hi ha un moviment social potent i organitzat que pressioni a favor de la independèn-cia, a semblança del que va ser en el seu moment l’Assemblea de Catalunya. Per tant, cal una mica més de temps, més implicació i més organització.

L’independentisme català és solidari amb la resta del món?

L’esquerra independentista tenim molt clar que la solidaritat és la tendre-sa dels pobles. El problema està quan la solidaritat no és fruit d’una decisió lliure sinó d’una imposició. Els Països Cata-lans som una nació tremendament soli-dària, fins al punt que prop d’un 10% del nostre PIB serveix per engreixar l’estat espanyol, un estat que no ens retorna pràcticament res i que constantment està posant en joc la nostra identitat lin-güística i cultural, la nostra cohesió i el benestar social.

La CUP es mou des de l’assemblea-risme. En cas d’haver de governar, aquest sistema no dificulta molt la gestió?

L’assemblea és una expressió de radi-calitat democràtica que garanteix que la presa de decisions es fa des de la base i no pas des de la cúpula. Aquest és un principi bàsic de la CUP, que ens defi-neix i ens diferencia respecte a la resta d’opcions polítiques i que treballem per aplicar-lo a la realitat dels nostres mu-nicipis. L’assemblearisme i la democrà-cia participativa són una altra manera de fer i entendre la política que no té res

a veure amb la mentalitat burocràtica i de gestió empresarial de les grans ma-quinàries de partit.

La corrupció és a l’ordre del dia. Què falla en l’estructura política, cada cop més desacreditada?

La corrupció és la prova que, malgrat honroses excepcions, no hi ha un pam de net. Necessitem una regeneració política profunda: més esquerra, més democràcia i més sobirania. Cal un dis-curs valent i combatiu davant de la crisi econòmica, que planti cara a les exter-nalitzacions de serveis i a les deslocalit-zacions d’empreses i que defensi el valor d’ús enfront del valor de canvi imperant. Calen més òrgans de participació i con-trol ciutadà, calen llistes obertes a les eleccions i, sobretot, cal garantir que els nostres ajuntaments i governs autonò-mics compten amb prou recursos per tal d’evitar que siguin els interessos privats els que acaben marcant la pauta a seguir. Una mesura important, en aquest sentit, seria gravar de forma efectiva els movi-ments del capital financer i especulatiu.

La implicació de la societat civil en la política és vital. Com s’aconsegueix?

La gent només s’implica quan sap que la seva opinió és determinant i que serà respectada. Els actuals processos de participació ciutadana són una comèdia; només cal recordar la instrumentalitza-ció partidista i empresarial de la consul-ta sobre la Diagonal de Barcelona.

Els Països Catalans tenen vigència encara? Ho dic perquè hi ha molta gent que quan es tracta aquest tema gira la cara.

Els Països Catalans són la nostra nació. És obvi que existeixen diferents ritmes polítics, però no serem nosaltres, els independentistes, els qui renunciem a cap part del nostre territori nacional.

Cap a on va Catalunya ara?El poble català ha començat a caminar

cap a la independència. Des d’una pers-pectiva d’esquerres i ecologista, els nos-tres reptes passen per la preservació dels ecosistemes que ens donen vida i perquè la llibertat nacional vagi acompanyada de justícia social en benefici de la majoria.

Albert Calls

Encara ens queda un bon tros de camí per assolir una majoria social a favor de la independència

L’experiència de les consultes sobre la independència ens han servit per valorar molt més l’acció local i municipalista

ART AL MARESME

Krasimira Dimova. Laberint d’abstraccionsEssencialment, el concepte d’art abstracte té com a si-nònim el que és incompren-sible, llunyà, inintel·ligible... estrany. No obstant, formes, espais, colors i símbols poden resultar no gaire distants, en el precís moment que capten la nostra atenció.

L’obra de Krasmira Dimova, que presenta a Gal Art (ronda O’Don-nell, 89, de Mataró), Sinphonia, obe-eix a la més estricta noció acadèmica de l’abstracció: un llenguatge visual autònom, amb les seves pròpies sig-nificacions que, en general, deixa de considerar justificada la representació figurativa.

Dimova, nascuda a la ciutat de Pleven (Bulgària), i amb experiència artística a partir de l’any 2003, amb exposicions a França i Suïssa, treballa en format mitjà i gran, amb tècnica oli s/tela, utilitzant un pinzell ampli i lluminós, no dubtant a afegir altres tipus d’instrumentació artística, que li permeten ofererir una paleta rica en continguts i en conceptes

cromàtics, defugint de formes i arque-tips, per decantant-se de la realitat.

La seva formació artística autodidac-ta –tot i que disposa d’amplis estudis de restauració per a la conservació d’obres antigues– té, però, un reflex en la seva obra: algunes faltes d’equilibri i plantejament, que si bé no l’eximeixen d’originalitat, sí que demostren certes imprecisions.

Dimova, però, és una artista jove (36 anys), plena de dinamisme, amb desitjos d’experimentació i una obra complexa, molt vitalista i amb conno-tacions oníriques.

Marta Teixidówww.croniquesmataronines.blogspot.com

12 | TRIBUNAmaresme

CRÒNIQUES

El passat divendres 16 de juliol a la Casa Coll i Regàs de Mataró es va fer la pre-sentació de Santes15!. El projecte audio-visual, impulsat per l’Obra Social de Cai-xa Laietana, produït per Clack Produc-cions Culturals i amb el suport d’M1TV, l’EUPMT i Can Xalant, va enregistrar durant Les Santes 2010 un total de 15 curtmetratges documentals sobre dife-rents temàtiques i espais de Les Santes de Mataró, l’expressió de cultura i passió popular més viscuda durant l’any a la ca-pital del Maresme.

L’encarregat de dirigir el projecte és el jove realitzador mataroní Eloi Aymerich (Vilassar de Mar, 1982), membre de la xarxa Clack Produccions i que va coor-dinar un equip pluridisciplinar i plurige-neracional de realitzadors per a mostrar com és la Festa Major de Mataró.

L’objectiu d’aquest treball, segons as-seguren els seus promotors, és “poder mostrar com a les portes del segle XXI Les Santes són per sobre de tot, una autèntica i apassionada història hu-mana construïda de petites vivències que giren al voltant de la festa, la tra-dició, la gastronomia, la ciutat, el mar i

Es presenta Santes15!, la primera gran obra audiovisual de la Festa Major de Les Santes de Mataró

la calor de les tardes i nits d’estiu”.Del treball se’n farà una exposició a la

primavera del 2011 i es preveu l’edició d’un DVD amb els 15 documentals i una versió cinematogràfi ca de 75 minuts re-muntada pel director del projecte.

Per primera vegada en la història de la festa mataronina, per tant, s’ha realitzat una obra audiovisual basada en el treball de 15 equips de realització diferents per-què expliquin des dels seus punts de vista com veuen aquesta experiència única. També, Santes15! presenta una mescla d’autors consagrats com Lluís Josep Co-merón, passant per realitzadors professi-onals del documental com Lupe Pérez o el mateix Aymerich, joves directors com Francesc Páez o Alex Manzanares, artis-tes visuals com Narcís Rovira o Xavier Roldan i alumnes dels darrers cursos de la universitat com Oleguer Rocafull o Maiol Díez. Aquest treball es presenta, també, “com una mirada plural a una festa diversa. La primera gran obra audiovisual de la nostra festa major”.

Font: Caixa Laietanai Clack Produccions.

Un llibre sobre la història, els elements i els actes de la festa de les Santes El passat 22 de juliol es va presentar el llibre Les Santes, la festa major de Mataró, un compendi de la història, els elements i els actes de la festa major mataronina, des de 1681 fi ns a l’actualitat. Es tracta d’una síntesi entre la història i la vivència immedi-ata del ritual festiu de fi nals de juliol que dóna sentit identitari als mata-ronins.

El llibre, de format quadrat i ben manejable, és fruit de l’encàrrec que Arola Editors em va fer fa uns mesos. Ha estat publicat amb la col-laboració de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC). De fet, és el volum sisè d’una col·lecció anome-nada “Post Festum”, que l’editorial tarragonina dedica a les festes popu-lars del nostre país. La primera part està formada per les fotografi es de Quim Puig que repassen la crònica de la festa amb la captació de l’expe-riència de cada moment i el refl ex de les Santes en el rostre, l’expressió i el moviment dels participants.

El periodista Espartac Peran és el prologista del llibre. Mataroní i apassionat de la festa, dóna una visió oberta a partir del seu treball actual en el programa Divendres, de TV3, gràcies al qual recorre molts punts de Catalunya. Ell conclou que “sentir-nos arrelats allà on vivim i tenir elements que ens identifi quin és bàsic per fer ciutat”.

La meva relació continuada amb el Museu Arxiu de Santa Maria m’ha permès conèixer i estudiar la docu-mentació de les confraries que varen fer-se càrrec del culte a les santes Ju-liana i Semproniana a partir de l’arri-

bada de les seves relíquies l’any 1772. Els programes, els articles de prem-sa, els cartells, les peces artístiques i la documentació de la parròquia i de l’Ajuntament, són la base per com-pletar la trajectòria històrica de la festa fi ns als nostres dies.

El segon capítol repassa, una per una, les comparses mataronines i els altres actors de la festa com la Co-lla Castellera, la Banda o el grup de Campaners de Santa Maria. El tercer capítol està dedicat als 28 actes de cultura popular que conté la festa: la Dormida, La Missa de les Santes, els Focs, el Desvetllament Bellugós, les Matinades… He volgut un llibre amb rigor històric, i alhora divulgatiu, que es pot llegir de tirada o, amb l’ajuda de l’índex, picotejant fragments com si d’una enciclopèdia es tractés. Un text pensat també per al lector no mataro-ní, que explica la potència i l’actuali-tat de Les Santes com a festa.

Nicolau GuanyabensHistoriador i arxiver

FE D’ERRADESCom a empresa editora de l’Anuari Co-mercial del Masnou, us fem saber que el telèfon que consta a la pàgina 16 del mateix, a l’epígraf “electrodomèstics, venda i reparació”, que correspon a Electrodomésticos Calbet, és un error. El telèfon correcte és: 93 540 25 77.

Demanem disculpes pels problemes que s’hagin pogut causar.

Com a empresa editora de l’Anuari Co-

TRIBUNAmaresme | 13

60 Festa del Càntir 2010Un any més la Festa del Càntir (Fes-ta Major d’Argentona) i la Fira In-ternacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona no coincidiran en dates. Així doncs, es comptarà amb una set-mana plena d’activitats on poder gau-dir de tota l’oferta lúdica i cultural que ens ofereix la vila d’Argentona. Per una banda, la Festa del Càntir del dia 4 d’agost oferirà totes les activitats característiques de la diada de Sant Domènec, i, per altra banda, la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa que es celebrarà els dies 6, 7 i 8 d’agost, reunirà, com cada any, una gran varie-tat de ceramistes i terrissers de tot el món, a més d’exposicions de ceramis-tes de renom internacional com la de Claudi Casanovas, tallers i demostra-cions de ceràmica i l’habitual Mostra de Cinema ceràmic.

Càntir de l’any 2010: el càntir de bateigEs tracta d’un càntir amb forma de petxina, símbol de la cerimònia del bateig. Aquest model és d’una tipolo-gia de gran càrrega simbòlica, ja que era utilitzat antigament en algunes ce-rimònies del bateig, ja que servia per portar l’aigua beneïda a les esglésies en aquest sagrament catòlic. També

es creia que servia per a portar l’aigua beneïda quan el sacerdot havia de ba-tejar una criatura a la casa seva si es te-mia per la seva vida i no hi havia temps de fer el bateig a l’església.

Una de les raons per les quals s’ha escollit aquesta peça singular, usada només en festivitats importants, com el bateig d’un fill, és que enguany cele-brem una festa molt especial: la 60 edi-ció de la Festa del Càntir d’Argentona que, casualment, coincideix amb l’any

sant compostel·là o any “jacobeo” amb una gran peregrinació a Sant Jaume o Santiago de Compostela (Galícia), en la qual el símbol més important del pelegrí és, precisament, la petxina.

Finalment, cal dir que el museu presenta tot l’any 2010 una exposició temàtica dedicada als càntirs en forma d’animal, un dels quals és, precisament el càntir de bateig.

Amb motiu dels 60 anys de la Fira del Càntir s’ha fet també l’edició espe-cial d’un càntir de vidre 2010. Està fet de vidre bufat, a mà, amb la tècnica del bufat i aspirat de canya en vidre blau i forma de tortell. És de fabricació arte-sanal a càrrec del mestre vidrier Paco Ramos, artesà del Museu del Vidre de Vimbodí (Conca de Barberà) i consta d’una edició limitada, numerada i per encàrrec.

D’altra banda, a la Fira del Càntir d’enguany també destaca l’exposi-ció Càntirs d’artista, que del 3 al 22 d’agost es podrà veure a la sala d’expo-sicions de la Casa Gòtica. Es tracta de càntirs decorats per artistes professio-nals que aportaran la seva creativitat i visió contemporània.

Font: www.museucantir.org

L’ESPAI DE VALORS

Valors, molt més que una revista de paper

Quan el gener de 2004 naixia la revista Valors tení-em clar que del que es tractava era de reflexionar sobre els valors humans i les qüestions ètiques as-sociades en tants formats com fos possible. El pri-mer, com que som amants del paper, va ser en for-mat revista. És el nostre producte original i el més preuat, que es pot trobar cada mes a 25 punts de distribució del Maresme i Barcelona. Ben aviat vam obrir una primera versió de la nostra web, www.va-lors.org. En els darrers cursos hem ampliat els diver-sos formats en què es distribueixen els continguts de la revista. En aquests moments Valors compta amb un perfil propi a les xarxes socials Facebook i Twitter (www.twitter.com/valors, estrenat fa po-ques setmanes) i canals de vídeos a les plataformes Youtube (www.youtube.com/revistavalors, per a vídeos curts) i Vimeo (www.vimeo.com/valors, per a vídeos llargs). També tenim un podcast a Revis-tavalors.podcast.es, on anem penjant els espais de Nits Estel amb Valors que setmanalment anem produïnt per al magazín Nits Estel amb ‘Valors de Ràdio Estel’. Són vuit formes de difondre els con-tinguts de Valors que ben aviat es veuran ampliats amb un nou programa de televisió. A tot això cal sumar-hi la pota presencial del projecte, a partir de la qual enguany hem organitzat mitja dotzena d’actes entre els quals la III Jornada Valors i Com-promís. Tot plegat es troba recollit a la web www.valors.org. El projecte Valors creix i va endavant. Tots sou convidats a participar-hi.

Associació cultural Valors

Cròniques

14 | TRIBUNAmaresme

AMB LLETRES DEL MARESME

El periodista i escriptor de Pineda de Mar Albert Lladó (Barcelona, 1980), va pre-sentar el passat Sant Jordi un nou llibre. Amb el títol Paraules (Abadia Editors), aquesta nova obra centrada en el gènere de l’entrevista mostra l’àmbit pluridisci-plinar d’un escriptor que s’ha mogut sem-pre en el camp de la narrativa amb ganes d’obrir nous camins.

Paraules, quarta obra de l’autor, mostra les veus d’alguns dels creadors més desta-cats de la cultura catalana, en entrevistes que ja havíem vist publicades als mit-jans habituals en els quals es mou Lladó –redactor de La Vanguardia– com el seu projecte digital Diari Maresme.

El llibre està integrat per 20 entrevis-tes a personatges de l’àmbit cultural, amb les il·lustracions de Jaume Bagés i el prò-leg de Diego Giménez, director de Revis-tadeLetras.net.

“Com un art és, també, saber fer la pregunta correcta en el moment pre-cís. Un art que Albert Lladó comença a dominar i que és capaç de donar-nos, potser, els últims testimonis de perso-natges com Palau i Fabre o Paco Can-del. La necessitat de saber, de donar a conèixer, de difondre el pensament

Les ‘Paraules’ d’Albert Lladó FRAGMENT DEL LLIBRE D’ENTREVISTES

Caldes d’Estrac. Matí. Sol. A la Fundació Palau, on es pot visitar el fons artístic del poeta, ens reben dues noies. Criden un as-censor i pugem al darrer pis. Allà, en una bonica butaca, seu Palau i Fabre, vestit de manera impecable, amb uns pantalons de pana verds, una elegant boina i amb una barba que es nota molt treballada. El dandisme i la bohèmia encara es reflec-teixen en aquest poeta de vuitanta-nou anys. Estem davant d’uns ulls amables que han vist passar la Història del segle XX per la seva mirada plena de curiositat i sensibilitat.

- El seu pare era pintor i decorador. Com va influir això en la seva formació?Va influir tant que la meva formació de petit era aquesta, és clar. Era molt amic de reconeguts pintors i jo, de petit, ja sentia parlar de pintura. Això era un fet natural, per a mi. Per contra, em va portar d’intern a una escola d’una disciplina molt rígida, molt diferent a aquest ambient artístic. Malgrat tot, el que jo sentia a casa era el que em cridava l’atenció. El meu pare, de petit, em portava a les exposicions que ell anava. M’iniciava i m’ensenyava quan una pintura era bona o no. Aquesta educació la vaig tenir, sí, des de sempre.

artístic i cultural són el que fa de tota proposta periodística una necessitat que, fent referència a l’enfilat lingüís-tic que ens defineix, no pot prescindir de les paraules, perquè mitjançant aquestes paraules podem dir qui som, d’on venim, què i com estimem, què vo-lem... en definitiva, tot allò que ens fa humans. Per això, aquest recull d’en-trevistes emergeix per cobrir un buit de la nostra memòria recent i passada en un collage d’experiències en què

Lladó selecciona els testimonis que ell creu que no s’han d’oblidar”, afirma Gi-ménez en el pròleg.

I en el fons i la forma, construint el vo-lum, les veus en directe, capturades en el paper, de creadors com Toni Sala, Em-par Moliner, Jaume Font (de Comedi-ants), Josep Maria Espinàs, Isabel-Clara Simó, Paco Candel, Josep Maria Flotats, Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra o Josep Palau i Fabre, entre d’altres.

Redacció

Una de les il·lustracions que recull el llibre Paraules. En concret la que fa referència a Josep Palau i Fabre.

TRIBUNAmaresme | 15

OPINIÓ

Xavier AmatPeriodista

DES DEL SEIENT DEL COSTAT

PROPINESSi ens cau a terra una moneda de 50 cèntims o d’1 euro, som capaços de posar-nos sota un cotxe per reco-llir-la. No obstant, regalem aques-tes quantitats i més una vegada i una altra perquè un estrany costum diu que, a segons quins serveis, cal ampliar allò que ens cobren amb la famosa propina. Si no ho fas, quedes com un garrepa, o, encara pitjor, un mal educat. Doncs, em sap greu, però jo no he entès mai aquest concepte el nom del qual em sona a medicament ni, sobretot, per què a determinades feines sí i a determinades feines no es gratifica els treballadors amb els esmentats extres. Aquests dies que molta gent marxa de vacances, tro-ba a les guies de viatge ben detallat els percentatges de propina que cal deixar a cada lloc; en cap paràgraf, però, s’explica quin és el càstig si no es compleix. Ens detindran, si no en deixem? Hi ha qui diu, referint-se en concret al sector restauració, que als cambrers els serveix per completar el sou, que el tenen molt baix. Però, aquest és el meu problema? Un amic que treballava en una d’aquestes fei-nes que es veu que déu nostre senyor va dir que se’ls havia de deixar pro-pina, em comentava que, amb el que treien d’aquest concepte, anaven tres o quatre vegades l’any tots els de l’empresa a devorar tot el marisc que trobaven en un conegut restau-rant. Doncs bon profit. La propina és un robatori de guant blanc que compta amb el somriure de l’atracat, fins i tot quan el servei és pèssim. El mínim que podríem fer és distingir quan algú es mereix una propina i quan no.

L’oportunitat

I tu, què fas per Catalunya?Aquest any la Joventut Nacionalista de Catalunya celebrem els 30 anys. Moltes dècades de joves patriotes compromesos amb la construcció del país des de tots els racons del territori.

Un relleu de moltes generacions en què ara tinc l’honor de contribuir com a nou cap comarcal del Maresme. La nos-tra comarca va ser pionera juntament amb Barcelona, que va fer una acció de reivindicació de l’estatut del 79. Aquesta acció feta l’any 76 va ser l’embrió que va promoure la creació de la JNC.

El Maresme és la comarca on vivim més joves de Catalunya, sempre ha estat una de les capdavanteres i ha de continu-ar així.

La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l’exercici del dret a l’autode-

terminació de Catalunya.Lluitem, doncs, per la plena sobirania

de Catalunya perquè creiem en l’existèn-cia d’una nació catalana, ni millor ni pit-jor, però sí diferent, que té dret a la seva pervivència com a poble. A la vegada també perseguim un país de qualitat, és a dir, un país ple d’oportunitats, especial-ment per als joves. Sobretot en moments com els que vivim, en què l’atur juvenil és especialment alt.

Ara tenim una nova oportunitat per encarar aquests dos reptes en un moment difícil, amb crisi, en plena globalització... És un moment de canvi, necessitem un nou equip capaç de liderar aquest gran projecte. Un grup de persones formades, amb ganes de fer les coses ben fetes però sobretot amb sentiment de país. Això no-més serà possible si creiem en Catalunya i la seva gent. Amb l’Artur Mas al capda-vant aconseguirem que Catalunya arribi

allà on ha d’arribar. Sense límits. Amb tot això els joves tenim molt a dir,

no podem passar de tot. Ja no som el fu-tur, som un present viu que ha d’assumir la seva responsabilitat. Nosaltres no ens conformem a ser crítics amb la política, sinó que hi participem per transformar les coses. Si passes de la política, la polí-tica passarà de tu.

Joves maresmencs que avui ens llegiu com a JNC del Maresme us demanem que us impliqueu, que participeu dia a dia en la política, en la política dels vos-tres municipis i us convidem a acompa-nyar-nos en aquest viatge cap a un país millor i lliure.

Jofre Serret i Ballart

President Comarcal de la JNC Maresme.

L’estat espanyol no és una democràcia, però em sembla que no hem d’odiar nin-gú per això, sinó que podem ajudar els espanyols i el seu govern a reflexionar sobre el seu model d’estat. D’altra banda, podem donar les gràcies a l’estat perquè està posant al descobert un problema de l’inconscient col·lectiu que tots i cadas-cun de nosaltres hauríem d’identificar, admetre i corregir.

Tenim l’oportunitat de construir l’es-tat democràtic català i l’estat democràtic espanyol en una Unió Europea que ara també es podria revisar. Molts pensem que se n’han d’encarregar els polítics. Jo això ja no ho penso, sinó que vull ser la meva política. No vull asseure’m i contemplar-ho. No vull continuar dra-matitzant els vells hàbits de la falta de confiança i de la por. No vull delegar la

responsabilitat als altres per després poder culpabilitzar-los si la cosa no va com jo voldria. Jo sóc la meva política i em faig càrrec de la meva felicitat i de la meva llibertat.

I què puc fer com a política? Un primer pas és observar-me per deixar de ser-me una perfecta desconeguda, perquè co-neixent-me a mi (les meves frustracions, les meves enveges, les meves fantasi-es maquiavèl·liques) conec els altres, i veient el meu dolor (aquest pànic a ad-metre la finitud de tot plegat, posem per cas) veig el dels altres. No vull construir un país fonamentat en l’odi, sinó en l’al-truisme. Vull veure i escoltar les perso-nes, adonar-me de què els passa. Això és política. I també és política cuinar i dut-xar-se i treure la pols i ser conscient del que vols dir quan dius que sí o quan dius

que no. També és política admetre que algú ha fet molt bé una cosa i que això no significa que tu siguis pitjor. Fer ser-vir les paraules és política, dir “sempre”, dir “vosaltres”. I és política reconèixer les teves necessitats. No vull construir un país obsedit per les diferències, sinó que vull viure en una comunitat com-posta per les veus de tots els individus. Vull viure en un país de persones lliures. I com ho farem per ser persones lliures? Com ho farem per adonar-nos que som persones lliures?

Laia Noguera i Clofent

Filòloga, poeta i músic. Amb el llibre ‘Triomf’ va obtenir el Premi Miquel de Palol 2009.

www.immomaresme.com

www.immomaresme.comEntre tots construirem

el millor i més econòmicportal immobiliari del Maresme

Per 0 € al mestots els immobles sense límits

Registra’t ja!!www.immomaresme.com

Més informació: 93 799 18 40 o 677 59 78 36

16 | TRIBUNAmaresme

OPINIÓ

Manuel Roca i CuadradaPeriodista

ADOPTA’LSAquests animals només demanen una cosa: tornar a trobar l’afecte d’una família, que una persona els retorni la confiança que la vida els anirà millor del que els ha anat fins ara. Ajuda’ls a recuperar l’esperança!

Si voleu adoptar aquests animals,podeu enviar un email a info@protectoramataro.org o visitar directament el CAAC de Mataró

www.protectoramataro.org

BRANNI: És un gos mestís de mast. El van abandonar sense escrúpols. Va arribar al refugi infestat de paparres i amb una ma-laltia anomenada dirofilària. Pot curar-se, però requereix un tractament delicat. La vida en el refugi no l’ajuda a recuperar-se, per això és urgent trobar-li una família. És un tros de pà, bo i fidel. La SPAM es fa càrrec de la seva adopció i les despeses sanitàries que ocasioni.

CANDY: És molt dolça i delicada. Per això neces-sita urgentment una familia que s’ocupi d’ella. És petitona de mida i està espan-tada. Vols ajudar-la a recuperar l’alegria? La SPAM es fa càrrec de les despeses de la seva adopció.

FURIA: És tot un senyor gat. Va arribar mostrant-nos el pitjor caràcter que pot mostrar un gat, però en poc temps se li va passar l’emprenyament d’haver sigut abandonat i ara es troba en l’altre ex-trem. És molt carinyós i et segueix com un gosset. És jove, té un color preciós i un caràcter immillorable. Només neces-sita una família per tornar a ser feliç.

XULI: És una gata preciosa de raça de “color blau”, que alguns anomenen de Nibelungo. Vivia en una casa amb molts altres gats desnodrits. Va arribar en molt males condicions i ara s’està recuperant. Però viu espantada en un raconet a la gatera. Ajuda-la a superar el que ha viscut. La SPAM es fa càrrec del cost de l’adopció.

CLARIFICACIÓ

Manuel Roca i CuadradaPeriodista

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

TURISME D’ESTARPER CASA

Mataró, ciutat eminentment industrial, ha viscut d’esquena al turisme. Més ben dit, mai no ha estat una de les seves prioritats. Ara sembla que comen-ci a preocupar-nos, ja que el Port i la instal·lació de nous hotels a la ciutat obren possibilitats turísti-ques que caldria aprofitar en un moment de crisi en la majoria de sectors econòmics.

Durant moltes dècades hi ha haver un únic hotel a la ciutat, el Suís, que gairebé fins ben entrats els seixanta no va començar a rebre turistes estran-gers. La cosa va funcionar mig bé i fins i tot va haver d’ampliar la capacitat per poder atendre la deman-da. Es va habilitat l’antiga Fonda Pepín, també al carrer sant Agustí, cantonada amb Camí Ral, con-vertint-la en residència. Anys més tard, l’hotel de la família Vergés, al Camí Ral, i el Castell de Mata, als afores de la ciutat, però res més amb cara i ulls que ens permetés pujar al carro del turisme que envaïa en aquells anys poblacions de l’alt Maresme, com Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat.

La indústria del gènere de punt donava pas a la del turisme. Antigues fàbriques es convertien per art de màgia en hotels o residències per a turistes. Naixia una nova activitat econòmica que sembla-va que no s’acabaria mai.

Mataró, però, va continuar amb el gènere de punt i la construcció de maquinària tèxtil. El turisme era una activitat residual que no comptava, ni tan sols la creació –per ordre del ministre Fraga Iribarne– del Centre d’Iniciatives i Turisme de Mataró i el Ma-resme, va servir de revulsiu per animar un sector que no acabava d’encaixar en el nostre tarannà em-presarial.

Potser el temps acabarà per donar la raó a aquells que mai no hi varen confiar, des de l’admi-nistració local fins a la iniciativa privada. O al con-trari, ens penedirem de no haver estat amatents a un fenomen que sense cap mena de dubte també econòmicament hauria estat rellevant.

Empresaris o “amos”?La reforma laboral aprovada el 16 de juny pel govern espanyol és la més lesiva pels interessos dels treballa-dors i treballadores de tot el perío-de democràtic. N’hi ha per tant? La resposta és que sí, i per molt més. Facilita i abarateix l’acomiadament; fomenta la dualitat del mercat de treball, i permet a les agències de recol·locació amb ànim de lucre a participar en la intermediació labo-ral. Quasi cinc milions de treballa-dors i treballadores amb contracte indefinit ordinari –fins ara amb 45 dies d’indemnització– podran ser acomiadats només amb 20 dies i substituïts per cinc milions d’aturats que seran contractats amb caràcter temporal i, els que tinguin sort, po-dran acabar tenint un contracte in-definit que dóna dret a 33 dies d’in-demnització.

A més, el decret llei retalla drets referits a la negociació col·lectiva. A partir d’ara els empresaris podran

negociar empresa per empresa as-pectes que fins ara estaven regulats pels convenis col·lectius. La modifi-cació dels articles 41 i 42 de l’Esta-tut dels Treballadors fa possible que la jornada de treball, la distribució del treball o la mobilitat funcional o geogràfica es modifiquin en l’àmbit de cada empresa amb independèn-cia d’allò establert en el conveni de sector de referència. També atorga a les empreses la possibilitat de des-penjar-se de l’aplicació dels salaris marcats en el conveni col·lectiu. El conveni col·lectiu que coneixíem fins ara canvia la seva naturalesa. Qui negociarà amb l’empresari en nom dels treballadors i treballadores to-tes aquestes condicions que queden al marge de la negociació col·lectiva? La resposta és clara, al 64% de les empreses, en no tenir representació sindical, ningú; serà l’empresari, re-convertit en “amo”, el que fixarà uni-lateralment les condicions.

Qui pot negar que aquest país ne-cessita també una reforma laboral? Aquesta reforma hauria de comen-çar per canviar el model productiu i per això fa falta un mercat de tre-ball estable: limitar la temporalitat i fomentar la contractació indefinida. La reforma del govern va dramàtica-ment en sentit contrari. Ara els tre-balladors i treballadores del nostre país tenim raons per mobilitzar-nos i fer front de manera organitzada a aquesta reforma laboral. Cal que tots i totes treballem al centre de treball, a l’empresa, al barri i al poble perquè la vaga general del 29 de setembre sigui un èxit.

Jaume RoigCoordinador comarcal del Maresme i secretari de Política Social i Immigració. Unió Intercomarcal Vallès Oriental - Maresme de CCOO

El Grup Municipal PSC de Caldes d’Estrac vol manifestar molt breument que el motiu que el va moure a la rèplica, donant lloc a l’escrit “Des del Grup Municipal”, aparegut en el TRIBUNA Maresme, núm. 240, foren precisament unes paraules ben negatives, resposta de l’alcalde en acabar el reportatge de Caldes, difós en el TRIBUNA núm. 239, pàgina 28, quan al preguntar-li el periodista sobre la relació amb el nostre Grup, l’alcalde va fer l’afirmació: “Aquesta situació la cura el temps, és de qui està en l’oposició i es pensa que governa. És difícil arribar a un acord amb qui no té capacitat de decisió”, que creiem deformen el tarannà i la manera de fer de l’oposició. En aquest sentit, coincidim amb les paraules del propi govern de CIU, escrites en el darrer paràgraf de la “Rèplica a l’escrit del PSC” publicat en el darrer TRIBUNA

Maresme, on, precisament, es lamenta que es gosi traslladar fora de Caldes una imatge negativa que no s’ajusta a la realitat. Exactament, la nostra intervenció va anar en aquest sentit: vam considerar que amb aquesta afirmació desafortunada l´alcalde donava una imatge externa al municipi del nostre Grup totalment tergiversada. De la rèplica referida per CIU en aquest darrer TRIBUNA es desprèn que el govern municipal no va saber captar el sentit en què el nostre Grup va redactar el nostre escrit.

Grup Municipal PSC. Ajuntament de Caldes d’Estrac

Rosabel Cantenys, Miquel González, Pedro Cano i Elena Díaz.

TRIBUNAmaresme | 17 Opinió

Aquesta crua realitat social ve generada per un cúmul de dificultats i mancances que pateixen un bon nombre de per-sones, per raons econòmiques, socials, ètniques… i que donen lloc a situacions conflictives en les comunitats de veïns, si bé existeixen possibles solucions le-gals.

El problema, en línies generals, pre-senta el següent patró: uns llogaters, habitualment de nacionalitat estran-gera, que conviuen en un mateix pis en deplorables condicions higièniques i d’espai; un arrendatari que procedeix a subarrendar el pis a aquells amb afany de lucre; un arrendador que no es preo-cupa massa pel fet que el seu pis estigui sobreocupat i dels problemes que això genera i una xarxa de perfil mafiós que s’encarrega de connectar tots aquests actors. Tanmateix, sempre existeix una comunitat de propietaris que pateix de ple els problemes que es deriven d’aquest trist fenomen i que veu altera-da la seva convivència i tranquil·litat.

Davant de tot això podem enumerar una sèrie de possibles solucions legals. En primer lloc, es pot plantejar una re-clamació judicial contra el propietari-arrendador del pis per incompliment de

la Llei de Propietat Horitzontal i dels estatuts de la comunitat. Tanmateix, podrem reclamar judicialment pels danys i perjudicis que es generin de l’ac-tivitat irregular i molesta dels ocupants del pis. Una altra opció és interposar denúncia davant l’Administració com-petent (Ajuntament...), donant lloc a l’inici d´un procediment administratiu que determinarà la il·legalitat de la so-breocupació del pis i les responsabilitat que se’n derivin.

Actualment són quantioses les sen-tències judicials que ordenen el ces-sament de la sobreocupació del pis i el desallotjament dels seus ocupants si es demostra la realitat de les molèsties i ir-regularitats (brutícia, baralles, sorolls a tota hora, pudors...) causades per aquest problema. En conclusió, existeixen mitjans legals que permeten combatre aquesta desagradable i injusta situació i que persegueixen fixar pautes de con-ducta dels afectats per aquest creixent fenomen social davant de la persistèn-cia de l´actual crisi econòmica i la difi-cultat per accedir a una vivenda quan no es tenen recursos econòmics.

Xavier Casas MartínezBufet Casas-de Doria & Advocats S.C.P.

Món legal

Habitatges sobreocupats, un problema en augment

Comunicació

Parla de tu. Parla de totsEl mes de gener de 2010 es materialitzava la fusió de Maresme-digital TV i TVM-Televisió de Mataró. La unió de la histò-rica televisió fundada pel Col·lectiu de Mit-jans Audiovisuals de Mataró i la moderna i tecnològicament avançada plataforma televisiva impulsada per diversos municipis maresmencs, en-capçalats per l’Ajuntament de Mataró, a través del Consorci Digital Mataró-Maresme, ha propiciat que la comarca disposi actualment d’un mitjà de comu-nicació amb una audiència consolidada de 47.000 espectadors, esdevenint la te-levisió de referència del Maresme. Du-rant sis mesos, el canal sorgit d’aquesta fusió ha mantingut els noms de les dues televisions amb la voluntat que els es-pectadors identifiquessin el nou projec-te a les seves pantalles.

Ara, la televisió pública ha estrenat nova identitat corporativa, una nova marca que respon a la pluralitat territo-rial de la comarca i la seva personalitat com a televisió de referència. La nova marca és m1tv, i amb ella culmina el procés de fusió de la televisió local ma-resmenca. Com a mosca, la marca apa-reix representada a les pantalles amb

una lletra i un número: m1. La m representa el Ma-resme i la seva diversitat territorial i geogràfica. La marca entronca amb la que identifica des de fa

un temps el canal m2tv del Consorci Teledigital Mares-

me Nord. La nova marca neix amb la voluntat

de representar els valors de proximitat, pluralisme, rigor, qualitat i innovació que caracteritzen aquest mitjà comar-cal. Voluntat que queda també explici-ta a la frase que acompanya la marca: “Parla de tu. Parla de tots”.

El llançament de la marca coincideix amb la incorporació del periodista ma-taroní Joan Catà com a nou director gerent del mitjà. En aquest temps, el canal públic ha iniciat una nova etapa amb la incorporació d’informatius per-sonalitzats per municipis durant el cap de setmana i la realització de programes extraordinaris amb motiu d’esdeveni-ments locals de relleu.

El canal disposa també de servei de televisió a la carta amb la plataforma xiptv.cat de la Xarxa de Televisions Lo-cals. Tots els informatius i programes de m1tv i m2tv es poden veure a tra-vés d’aquesta plataforma i de la pàgina www.m1tv.cat. m1tv

La SPAM sempre ha tingut constància de la poca sortida que tenen els gats negres. Però aquesta realitat està arribant a límits que la protectora encara no havia viscut. Dels 53 cadells de gat que hi ha en els re-fugis de la SPAM, 23 són negres i cap d’ells no ho està tenint fàcil per trobar una famí-lia.

Fins ara, la poca atracció que l’adoptant sentia pel color negre només havia afectat gats i gossos adults. Ara, però, sembla que aquesta tendència també perjudica els més petits. Les famílies que estant venint a adoptar escullen qualsevol color menys el negre. El resultat és que els 23 cadells de gats negre s’estan fent grans a la protectora sense que ningú no ho pugui evitar.

La presidenta de la SPAM, Sílvia Serra, afirma que aquest poc interès pels gats ne-gres “està íntimament relacionat amb la superstició històrica, que tant mal ha fet a aquests animals”. A més, també apunta que hi ha adoptants que busquen “factors estètics com ara colors rossos, blancs o grisos deixant de banda una bona part de la població felina”.

A més, la situació empitjora perquè no paren de recollir cadells de gat negres

Les nostres mascotes

La superstició i l’estètica deixen orfes desenes de cadells de gat negres

abandonats. Sílvia Serra assegura que no sap a què atribuir aquest increment nota-ble de naixement de gats negres. “Però el que sí que sabem és que quan recollim una capsa de cadells negres abandonats les probabilitats d’adopció disminuei-xen”, afirma.

El temps corre tant per aquests cadells de gat negre com per als de colors perquè estan creixent en la protectora sense conèi-xer l’afecte d’una família com dels altres. El més gran ara ja té 4 mesos. Si en les prope-res setmanes la SPAM no troba una llar per a ells, la possibilitat que siguin adoptats en un futur es reduirà dràsticament.

Per això, la protectora ha engegat una campanya per promocionar l’adopció de tots els cadells. Qui vulgui adoptar-ne un d’entre tres mesos i un any tindrà un des-compte important en el preu i el podrà adoptar per només 50 €. L’animal es dona-rà identificat amb un xip, desparasitat in-terna i externament i amb les vacunes cor-responents. També inclou l’esterilització.

Amb aquestes mesures, la SPAM inten-ta fer front a un fet inèdit que tant mal està produint a aquests cadells.

Font: SPAM

TRIBUNAmaresme | 18 XXIII MOSTRA GASTRONÒMICA DE CABRILS

Cabrils convoca la Mostra Gastronòmicai una nova edició de la Festa Major

La Mostra Gastronòmica és l’esdeveni-ment turístic, social i econòmic més im-portant que es realitza durant tot l’any a Cabrils, una localitat que també destaca per la importància de la seva oferta en restaurants.

L’alcalde del municipi, Joaquim Co-lomer (PSC), explica de la Mostra que és “un autèntic aparador gastronò-mic que demostra, any rere any, que és capaç d’apropar a les demandes d’uns visitants cada cop més exigents la clara orientació vers la qualitat que ofereixen els nostres virtuosos dels fogons”. Per a Colomer, també, “la gran afluència de visitants i el creixent nombre de professionals de la res-tauració, artesans i comercials que hi volen participar, en són un gran exemple. D’aquesta manera es posa en evidència l’oferta i la qualitat cu-linària existent al municipi, fet que genera un important motor econòmic mitjançant la gastronomia”.

Per la seva banda, el regidor de Turis-me i Mostra Gastronòmica, Jordi Serra (Grup pel Progrés de Cabrils), explica que la novetat més important de la Mos-tra d’aquest any és que s’ha mecanitzat la venda de tíquets i que això permetrà que, especialment en les hores punta, si-gui més ràpid accedir al recinte.

Segons també explica Serra, enguany també es posarà a l’entrada un compta-dor de visitants. “Ens permetrà saber l’estadística de persones i tastos exac-tement, valorar d’on vénen les perso-nes i amb aquestes dades poder veure on es coneix més o menys la Mostra”, assegura Serra.

Pel que fa a la mobilitat, l’aparcament es manté com l’any passat, tot i que no

hi haurà trenet a causa d’unes obres que s’estan fent.

També, segons explica el regidor i com a bona mostra de l’èxit d’aquest certa-men, “es mantenen els participants i parades en l’espai previst, que està limitat. Hi ha gent a qui s’ha hagut de dir que no perquè ja no s’hi cabia”.

El preu dels tiquets no s’ha apujat i continua sent una incògnita si la crisi afectarà l’edició d’aquest any. D’altra banda, el cartell que dóna la imatge a la Mostra 2010 ha estat dissenyat per Anna Tarruella, de Cabrils, que propo-sa un treball de tonalitats fosques amb contraposats de siluetes molt encerta-des d’utensilis relacionats amb la gas-tronomia. El cartell es podrà veure en totes les publicacions i comunicacions que es facin durant aquesta edició de la Mostra.

UNA FESTA MAJOR DE SANTA HELENA CARREGADA DE PROPOSTES

Lligat a la Mostra i al mes d’agost, Cabrils també celebra la Festa Major de Santa Helena. La Regidoria de Festes i la Comissió encarregada, han preparat una àmplia oferta d’actes pensats per a tothom i per poder gaudir de la festivitat plenament.

La regidora de Festes, Olga Enfedaque (Grup pel Progrés de Cabrils), explica que enguany la Festa Major compta amb actes consolidats com “La Troca” a l’ini-ci de la festa i la “Gambarrada”, que es va iniciar l’any passat i aquest es repeteix.

Les persones que s’apropin a la Festa Major de Cabrils veuran que és molt àm-plia la varietat de propostes de Santa He-lena, oberta a tots els públics: des d’om-

La Mostra de Cabrils arriba enguany ja a la seva 23a edició. Se celebrarà del 13 al 16 d’agost al recinte de l’Escola l’Olivera del municipi i disposa d’una web oficial en la qual es pot trobar tota la informació d’aquest esdeveniment de referència: www.mostragastronomica.cat

TRIBUNAmaresme | 19 FESTA MAJOR DE SANTA HELENA. DEL 13 AL 18 D’AGOST

Un any més, i ja en van vint-i-tres, tor-nem a sentir a Cabrils les aromes, els sons i els gustos, de la nostra Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans, envoltats del clima agradable de les nits d’estiu que, aquest any, s’avança uns dies a la festa de la nostra Santa Hele-na, per veure’ns del 13 al 16 d’agost.

I un any més els nombrosos restau-rants participants tornaran a deixar el pavelló de la Mostra ben alt, pre-sentant els millors plats de les seves cartes, fent gaudir els paladars més exigents amb les seves creacions. Es-deveniments com aquest, o com la re-cent inauguració de les Jornades del Tomàquet del Maresme a Can Tosca, fan que la restauració de Cabrils sigui àmpliament reconeguda arreu, fet que ens omple d’orgull a tots els que esti-mem el nostre poble.

I un any més ens tornarem a trobar tots asseguts al voltant d’una taula, la colla que sempre ens reunim, els ve-ïns de davant de casa, els companys de feina, i tots els ciutadans i ciutadanes de Cabrils que vulguin passar-s’ho bé amb tot el que la Mostra els pot donar: parades d’artesans i comerços per als

grans, atraccions de la fira per als més petits.

I un any més, tampoc fallaran els nostres veïns de Vilassar, Mataró, i de la resta de pobles del voltant, conver-tint de nou la Mostra en un esdeveni-ment de referència a tota la comarca, com ho demostra la presència, de nou, dels bons vins i caves de la DO Alella i del programa d’artesania alimentària del Consell Comarcal, un programa que aglutina Maresme, qualitat i gas-tronomia, tres paraules que van lliga-des amb la Mostra des de la seva pri-mera edició.

I un any més, un cop acabada l’hora dels sopars, gaudirem dels concerts i d’altres activitats que la Festa Major de Santa Helena ens té preparats, uns ac-tes de festa i alegria per a petits i grans propis d’aquestes dates.

Finalment, només dir-vos que, un any més, espero que gaudiu d’una bona Mostra Gastronòmica i Festa Major de Santa Helena.

Joaquim Colomer GodàsAlcalde de Cabrils

plir la plaça de colors perquè els nens pintin fins a una novetat d’enguany, una cata d’aigües a la qual s’afegirà una cata de vins i caves per veure com les dife-rents begudes casen millor.

Un dels eixos de treball que desta-ca de la festa de Cabrils la regidora és “incloure activitats de cost petit i

fomentar la participació per estalvi-ar despeses”. Enfedaque també deixa clar que la celebración no seria possible “sense el treball de les persones de la Comissió de festes” i assegura que la Mostra Gastronòmica i la Festa Major són propostes complementàries.

Redacció

Salutació de l’alcalde

Casa Graupera presenta la neula farcida de “maduixes del Maresme”Fruit de la participació en el projecte de Productes de la Terra i Artesania Alimentària del Maresme “Posa el Maresme al plat”, portat a terme des del Consell Comarcal del Maresme, va sorgir la possibilitat de fer una neula al-legòrica a la comarca. És així com neix la idea de crear un nou sabor per a les neules farcides tan conegudes de Casa Graupera.

Per elaborar aquest producte, Casa Graupera ha estudiat la manera de tractar les maduixes perquè el seu sa-bor no quedés absorbit per la dolçor de la neula. També s’ha treballat amb una varietat especial conreada pel produc-tor Joaquim Ginesta, de Sant Pol de Mar, de la “Vall de Golinons”; es trac-ta de la varietat “Charlotte”, d’origen

francès, implantada al Maresme des de l’any 2008, una maduixa gustosa, aromàtica, empeltada amb maduixa del bosc.

L’han maridat amb Xocolata Blanca i Iogurt Mediterrani donant-li un sabor suau i refrescant, i és per això que l’han anomenat la Neula d’estiu.

Presentació a la Mostra Gastronòmica

La presentació del nou producte es fa en actes diferents, el primer va ser a Mataró dins del marc de les festes de les Santes. La segona, serà en el marc de la Mostra Gastronòmica de Cabrils, quan es faran tastos d’aquestes postres, muntades amb maduixes fresques del Maresme de la varietat escollida.

TRIBUNAmaresme | 20 XXIII MOSTRA GASTRONÒMICA DE CABRILS

DIVENDRES 13 D’AGOST

A les 7 de la tarda, a la Plaça de l’Església

La TrocaUn any més, és moment de desembolicar la Troca per tal de començar la Festa Major. Cabrilencs i cabrilenques ens trobarem ple-gats per donar un bon inici a la festa. L’acte serà presentat per Joan Ferrer Galbany.

EL PREGÓ. un cabrilenc o cabrilenca que durant anys hagi destacat per la seva col-laboració i dedicació al poble, serà l’es-collit/da. Qui serà el PREGONER 2010?

LA REPICADA. Les campanes prenen el protagonisme per anunciar l’inici de la Festa Major, a càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer.

LA BALLADA. La imatgeria festiva de Cabrils i els grups tradicionals treuen les seves millors gales per lluir aquest inici de la Festa Major.

LA BAIXADA. La imatgeria festiva, les au-toritats i tots els cabrilencs i cabrilenques que ens acompanyeu, baixa cap a la Mostra Gastronòmica per inaugurar-la.

A les 8 del vespre, al Recinte de la Mostra(CEIP L’Olivera)

Inauguració de la Mostra Gastronòmica, comercial i d’artesans 2010.

A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Nit jove Amb el grup Se atormenta una vecina i dis-comòbil.

En acabar,

Esmorzaramb orxata i croissants.

DISSABTE 14 D’AGOST

A les 12 del migdia, als Horts de Santa Creu

Xeringada 2010Col·labora Pere i Àngel.

A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça dels Motius

Juga jugaTarda de jocs gegants i tallers.

Santa Helena torna a oferir una proposta de Festa Majoroberta a tot tipus de públicDel 13 al 18 d’agost, poques poblacions poden oferir un ventall tan ampli i atractiu d’opcions per a l’oci com Cabrils. I és que un gran pol d’atracció com la Mostra Gas-tronòmica, Comercial i d’Artesans coincideix amb la completa oferta lúdica i cultu-ral de la Festa Major de Santa Helena, patrona del municipi. Així, la cuina d’autor i els menús suculents troben per a les postres els balls de Festa Major, els concerts, el teatre, les cercaviles i totes les propostes d’un programa pensat perquè petits i grans no vulguin que acabi mai l’àpat lúdic que els ofereix aquesta població.

PROGRAMA D’ACTES

EL PETIT ROURA. Vilassar de MarOus estrellats a l’estil Petit Roura · Pastís d’albergínia al parmesà · Arròs caldos amb gambes · Saltejat de peus de porc amb bolets i verdures · Arrosejat de fideus · Ti-retes de carns saltejades amb verdures · Mandonguilles amb sépia.

XARET. CabrilsCrep pes Xaret · Pastís de truites · Salmó marinat · Pè-sols a la catalana · Paella de fideus negres · Estofat de bou · Roastbeef amb salsa tàrtara · Marmitako · Suquet de rap · Crep pes variades · Crep pes suzzete · Arròs amb llet · Llet fregida.

CAN POCURULL. Vilassar de MarCalamars farcits · Bacallà a la llauna · Cuixa de pernil al forn · Canelons de bolets · Canelons d’espinacs a la catalana · Lasanya · Patates farcides de pernil · Man-donguilles amb pèsols · Risotto · Pèsols estofats · Assor-tit de formatges amb melmelades · Pastís de fruites del bosc · Amanida d’ànec confitat amb pinyons i reducció de vinagre de Mòdena.

EL RACÓ DE CAN FELIU. Vilassar de DaltFideuà amb allioli · Bacallà confitat amb salsa de ceps · Popets estofats amb mongeta blanca · Caneló farcit d’ànec i bolets amb beixamel · Pastís de xocolata.

XEFLIS. CabrilsArròs negre · Peus de porc guisats amb llagostins · Cala-mars a la cassola · Llagostins flamejats · Amanida de faves amb vinagreta de mostassa · Popets a la cassola · Tripa de vedella estil xeflis · Bacallà amb salsa de ceps · Cargols a les herbes · Mandonguilles amb sípia · Conill amb samfai-na · Pèsols a la catalana · Coulant de xocolata.

CAL GRAS. CabrilsEsqueixada · Coctail de gambes · Bacallà amb samfai-na · Mandonguilles amb calamar i pèsols · Barrejat de bolets amb botifarra · Peus de porc · Cargols guisats · Gambes · Fricandó · Macarrons amb tomàquet · Creps.

PASTISSERIES FALGUERAS. Vilassar de MarRebosteria variada · Tartaletes de fruites · Pastissos · Pinyes · Flamets · Lioneses.

SOLKO. AlellaPasta fresca farcida amb salsa suau de gorgonzola · Ri-sotto de ceps amb espàrrecs verds de marge i parmesà · Spagueti nero a la crema de bacallà, cloïsses i gambes · Couscous de verdures · Pizzes artesanes · Brownie de xocolata i nous amb gelat de vainilla.

SPLA. CabrilsCanelons de rostit · Terrina de foie, poma i formatge de cabra · Croquetes ceps · Steak tàrtar · Suquet de peix · Braó de porc rostit · Bacallà amb cendres del volcà · Fish & chips · Pollastre amb escamarlans · Pinya al forn amb panacota de tè (sense sucre) · Pastis sacher · Puding de coco amb crumble i salsa vermella.

CA L’ESTRANY. CabrilsPollastre de pagès desossat farcit de bacó i formatge amb la seva crema · Tàrtar de bonítol marinat, amb les seves torradetes · Amanida de pop a la gallega amb pa-tata confitada i allioli · Amanida de formatge de cabra caramelitzat i reducció de mòdena · Pernil ibèric de glà tallat a mà · Trencadissa d’ ous de pagès amb patata i pernil ibèric de glà · Canelons de rostit fets a casa amb beixamel de tòfona negra · Escamarlanets d’ arenys sal-tejats amb picada tradicional · Pebrots del piquillo farcits amb brandada de bacallà fets a casa · Cua de bou desos-sada i farcida de espàrrecs verds i lligadet de cansalada ibèrica · Costelles de porc ibèric de glà confitades amb reducció de Pedro Ximenez · Steak tàrtar de vedella amb les seves torradetes · Empedrat de bacallà esqueixat amb mongetes de santa pau i ous de guatlla.

CAN RIN. CabrilsAmanida de brie arrebossat amb panses, pinyons i vi-nagreta de fruits vermells · Cuixetes d’ànec al forn amb mango, xereç dolç i grosella · Coulant de xocolata amb crema d’espècies.

MOSSEGADA. CabrilsCalamars farcits · Croquetes de la casa · Canelons · Car-gols guissats · Mandonguilles amb samfaina · Arròs a l’americana · Bacallà a la pallaressa · ”Callos”.

LOCANDA DEL LEON D’ORO. Vilassar de DaltInsalata panzanella · Crostini di salmone all’aneto · Crostino toscano · Bruschette rustiche · Ravioli di car-ne al burro fuso e parmigiano · Gnocchetti alle erbe · Maccheroni allamatriciana · Manzo all’olio con polenta · Pannacotta con cioccolato fuso.

SAL I PEBRE. CabrilsCarpaccio de tomàquet amb formatge de cabra i oli-vada · Cargols “sal i pebre” · Assortit de croquetes · Gambetes a l’allet amb bolets confitats · ”Callos” amb cigrons · Assortit de botifarres amb bolets · Bacallà amb samfaina · Llagostins saltejats · Musclos a la marinera · Pasta fresca farcida de brie i trufa amb pesto · Cors de carxofa farcits de llagostins i verduretes · Espatlla de xai al forn · Cargols “sal i pebre” · Cloïsses amb salsa verda · Timbal d’escalivada amb tonyina i anxoves del cantà-bric · Magret d’anec amb crema de poma.

CARPI PIZZA. CabrilsPizza “serranito” · Pizza veneciana · Pizza de pernil · Pizza de tonyina · Pizza margarita.

BOTAVARA. Vilassar de MarFideuà · Bacallà amb samfaina · Espatlla de xai desossa-da a la mediterrània.

EL PALLER. Premià de MarCroquetes de pa amb tomàquet i pernil · Botifarra a la brassa amb mongetes del ganxet · Cuixeta de pollastre amb llagostins · Espatlla de pollastre al forn · Arròs ma-rinera · Pastís de carbassó amb romesco.

Plats de la mostra 2010

TRIBUNAmaresme | 21 FESTA MAJOR DE SANTA HELENA. DEL 13 AL 18 D’AGOST

EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIAI DEL VIATGE PERSONALITZAT

L’agència de viatges Senda Tours va obrir les seves portes el passat més de maig a Cabrils. Anterior-ment, però, els seus propietaris ja havien obert una altra agència a Barcelona, fa més de 30 anys.

Actualment, al capdavant de Senda Tours, a Cabrils, hi ha Eu-làlia Fasius, que compta amb una trajectòria d’una vintena d’anys d’experiència en l’assessorament i organització de les millors propos-tes qualitat-preu per anar-se’n de viatge.

Senda Tours ofereix als seus cli-ents els serveis generals d’una agència de viatges, entre els quals es poden trobar grans viatges pri-vats i col·lectius, per a gent gran, estudiants o empreses, entre d’al-

tres. Els seus clients hi trobaran les millors ofertes del moment en viatges de luxe personalitzats, con-gressos, etc.

El tracte personalitzat i el fet que saben adequar-se i buscar el millor per al seu client; la millor tarifa i un hotel de referència en la desti-nació, són algunes de les claus que garanteixen els millors resultats. També, la sinceritat i el bon tracte són d’altres dels valors d’aquesta agència.

“Si fa el cas, aconsello gastar 10 euros més perquè no m’agrada l’oferta i que el client quedi satis-fet del seu viatge”, assegura Eulà-lia, ‘Lali’, a qui avala l’experiència en les propostes que ofereix.

Entre els destins més buscats

aquest any pels clients de Senda Tours hi ha “els grans viatges com els creuers, ja reservats des de fa mesos amb venda anticipada, Euro Disney, un viatge a Dubai de luxe (que pot adequar-se al client) o les goletes a Croàcia, atractius recorreguts en motovelero amb solament un centenar de perso-nes”, una forma diferent de viat-jar, explica Lali.

A les 11 de la nit, des de la Plaça del Mil·lenari fins a la plaça de l’església

Correfoc de festa major a càrrec dels Peluts de Foc i la seva bèstia, en Brolla.

A les 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Ball de festa major Amb la Beat club orquestra i discomòbil.

DIUMENGE 15 D’AGOST

De 10 a 2 de la tarda, a La Fàbrica

V Trobada d’intercanvi de plaques de cava

A la 1 del migdia, al Parc Anselm Clavé

Gambarrada 2010 Torna el concurs de menjar gambes. Les inscripcions es faran 30 minuts abans de co-mençar el concurs. Premis gastronòmics pels guanyadors.

A les 6 de la tarda, a la plaça de l’església

KolorainesBall amb rumba, ska i rock, amb la Compa-nyia Plural.

A les 7 de la tarda,a la plaça del Mil·lenari

Concert suau Amb el grup Amants de Lulú. Se servirà el tra-dicional suau a tots els assistents.

A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Ball de Festa Major amb La banda del coche rojo.

DILLUNS 16 D’AGOST

A les 11 del matí, a la plaça de l’església

Esmorzar de festa major

A les 12 del matí, a La Fàbrica

Blau cel, groga llimona Espectacle de titelles amb la Cia. l’Estenedor.

A les 5 de la tarda, als Horts de Santa Creu

Torneig de bàsquet 3x3 Importants premis per als 3 millors equips i regals per a tots els participants gràcies a In-tersport Ronda 43 Sports, així com fruita i ai-gua. Inscripcions gratuïtes al Centre Cívic “La Fàbrica” fins el mateix dia. Límit 16 equips.

A les 6 de la tarda, a la plaça de la Bodega i a La Fàbrica

Tastet de música i ballsA la Plaça de la Bodega es podrà tocar instru-ments de percussió amb l’Escola Municipal de Música de Cabrils. Per ballar, a La Fàbrica es podrà gaudir de danses urbanes.

A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Ball de Festa Major amb l’Orquestra Cimarrón.

DIMARTS 17 D’AGOST

A les 12 del migdia, a la sala de La Concòrdia

Cata d’aigüesSaps quin tipus d’aigua combina millor amb els vins i els caves? Coneix-les! Activitat limi-tada a 30 persones. Inscripcions a l’Ajunta-ment. Preu: 2 euros.

A les 8 del vespre, des del Campanar

Repicada de campanes de la vigília de la Festa Major a càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer.

DIMECRES 18 D’AGOST

DIA DE SANTA HELENA

A les 10 del matí, des del Campanar

Repicada de campanes de la Festa Major a càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer.

A les 12 del migdia, a l’Església

Ofici de Festa MajorMissa concelebrada per Mn. Antoni Babra, acompanyat dels preveres de les poblacions veïnes. Presidirà i predicarà Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa. Es cantarà la missa del Santíssim Sagrament de Josep Ribera amb la participació de solistes, la Co-ral Santa Helena i gent del poble.

Tot seguit, a la plaça de l’església

Vermut popular Preu del tiquet: 1€.Amb la col·laboració de Xurreria MENXU.

A les 6 de la tarda, a la plaça de l’església

Colors a la plaça Vine a dibuixar amb guixos de colors!

Tot seguit,

Gelatada de Festa Major

A 2/4 de 8 del vespre, a la plaça de l’església

Ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Cornellà.

A les 10 de la nit, a La Fàbrica

Nit de teatre amb l’espectacle No som res de la companyia Dosics, ex-membres de Teatre de Guerrilla. Venda d’entrades anticipades al Centre Cívic “La Fàbrica” i a l’estand de la Mostra.

TRIBUNAmaresme | 22 FESTA MAJOR DE SANT GENÍS DE VILASSAR DE DALT

PROGRAMA D’ACTES

La Festa Major de Sant Genís omple Vilassar de Dalt d’activitats i propostes

Mestra Viladrosa, 5 · 08339 Vilassar de DaltTels. 93 750 72 44 · 661 38 34 66 · www.solsonaisolsona.com

Us desitgem una bona festa Major!!

La 4a edició del Geganit, el tradicional pregó, balls, cercaviles i correfocs, activitats infantils… Aquests són alguns dels ingredients amb què els veïns del municipi de Vilassar de Dalt preparen el seu particular homenatge al seu patró, Sant Genís. Així, del 24 al 27 d’agost aquesta emblemàtica localicat del Baix Maresme tornarà a sortir com cada any al carrer per gaudir d’una celebració el programa de la qual compta amb activitats i propostes perquè tots els vilassarencs s’ho passin d’allò més bé i deixin de banda durant uns dies els maldecaps quotidians amb la seva Festa Major.

DIMARTS, 24 D’AGOST

A les 7 de la tarda, des de la plaça de la Vila

Arriba el moment d’obrir oficialment la Festa Major!Presentació de la samarreta de la FESTA MA-JOR, Repicada de campanes, enlairada de co-ets des del terrat de l’Ajuntament i cercavila amb els Gegants de Vilassar. Recorregut: Pla-ça de la Vila, c/ del Carme, Riera Salvet, Avda. Santa Maria (parada a l’hospital de Sant Pere), Avda. Santa Maria, Pius XII, Murillo, Manuel Moreno, Anselm Clavé, Sant Antoni, Nou, Mestra Viladrosa, Àngel Guimerà i arri-bada a la Plaça de la Vila.

A 2/4 de 10 del vespre, a la plaça de la Vila

Pregó de Festa Major a càrrec de Mª Teresa Gomis de Can Dimas.

Tot seguit,

Penjada de l’Asea càrrec de l’A.E. Serra de Marina.

A les 10 del vespre a la plaça de la Vila

Sopar a la fresca per celebrar l’inici de la festa. La Comissió de Festes ens prepararà, com ja és habitual, el pa amb tomàquet amb embotit. Preu: 3 euros.

A 2/4 de 12 de la nit, a la plaça de la Vila

Ball de nit I després de sopar, tots a ballar amb l’orques-tra Setson fins ben entrada la matinada.

DIMECRES 25 D’AGOST

A 2/4 de 12, a l’església parroquial

Ofici solemne de la Festa MajorL’ofici es farà en honor dels sants Genís d’Arles, notari, i Genís de Roma, comediant. Tots dos titulars, màrtirs i copatrons de la nostra vila. L’ofici serà presidit pel Sr. Rector Jordi Gutiérrez Bassa. En acabar, hi haurà la veneració de les relíquies dels sants i el cant dels Goigs.

A 2/4 d’1 del migdia, a la plaça de la Vila

Vermut popular i lliurament d’un record a tots els Genissos i Genisses de Vilassar de Dalt.

A 2/4 de 6 de la tarda, a la Plaça de la Vila

Audició de sardanes a càrrec de la Cobla Premià.

A les de 6 de la tarda, al Museu Arxiu Municipal

Inauguració de l’exposició Del dibuix a la fotografia d’Antoni Prats.

A les 7 de la tarda, a la plaça de la Vila

VI Sindriada popularConcurs de menjar síndria obert a tothom, grans i petits.

A les 8 del vespre, a la plaça de la Vila

Ball de tardaamb la Tribu de Santi Arisa

A les 12 de la nit, a la plaça de la Vila

Ball de nit amb la Tribu de Santi Arisa!

DIJOUS 26 D’AGOST

A les 10 del matí, a la plaça de la Vila

Xocolatada infantil per a tots els nens i nenes i, a continuació, per fer-nos passar la calor... festa de l’aigua i l’escuma!

De les 5 a les 7 de la tarda, al Parc de Can Rafart

Mercat de Calaf a càrrec de l’A.E. Serra de Marina.

A les 6 de la tarda, al pavelló municipal

Partit de bàsquet entre regidors, Comissió de Festes i voluntaris.

A les 7 de la tarda, a la Pèrgola de Can Rafart

Pubilleta o HereuetSi tens entre 7 i 11 anys, tu també pots viure aquesta experiència. A les 8 del vespre, a l’Església Parroquial

Missa en memòria dels vilassarencs i vilassarenques que han mort durant aquest any.

A les 9 del vespre, a la plaça de Vila

Tastet d’estiu a la frescaEl sopar constarà de plats cuinats per dife-

rents restaurants i establiments del municipi. Preu: 6 euros.

A les 10 del vespre, des de la Placeta Barberà

Festa del Correfoc a càrrec dels Diabòlics Anònims. Recorregut: Placeta Barberà, c/ Marquès de Barberà, c/ Pau Piferrer, c/Notari, c/Salvador Riera, Riera Targa, pàrquing de la Quintana.

Després de sopar

Orquestra PrivadaDesprés de sopar comença la nit més llarga de la festa amb l’orquestra Privada. I a partir de 2/4 de 3 ball per a gent jove fins que es faci clar.

DIVENDRES 27 D’AGOST

De les 5 a les 8 tarda, al parc de Can Rafart

Activitat infantil Gargot de JocJocs gegants fets amb materials recuperats, repartits per l’era de can Rafart per fer jugar la imaginació.

A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça de la Vila

Música a la frescaa càrrec del grup Dmoments que ens faran gaudir, de forma totalment desinteressada, de música estàndards de jazz i bossanova.

A 2/4 de 9 del vespre, a la Plaça de la Vila

Perfomancea càrrec de la comissió Dindori.

T

TRIBUNAmaresme | 23 DEL 24 AL 27 D’AGOST

A 2/4 de 9 del vespre, a la plaça de la Vila

Proclamació de l’Hereu i la Pubilla 2010Entrada de les pubilles i hereus a la plaça de la Vila, i seguidament proclamació de la Pubilla, l’Hereu, la Pubilleta i l’Hereuet de Vilassar de Dalt 2010.

A 1/4 d’11 de la nit a l’aparcament de can Bruguera

Piromusical 2010Espectacle de foc i música que posarà el punt i final a la festa. L’espectacle anirà a càrrec de la pirotècnia Igual.

Tot seguit a Can Rafart

Nit d’havaneres i rom crematUn cop acabat el Piromusical, a Can Rafart el grup d’havaneres Serra de Marina posa-rà el punt final a la nostra Festa Major dels Sants Genís amb la tradicional cantada d’havaneres. A la mitja part se servirà el cremat de rom per a tothom.

DISSABTE 28 D’AGOST

A partir de les 10 del matí al Camp Municipal d’esports de Vallmorena

Diada del Club CE Vilassar Per tercer any consecutiu celebrarem la Diada del CEVilassar, on es realitzaran moltes activitats per a nens, nenes i fami-liars. L’èxit de cada edició ens fa millorar i és per això que volem que passeu pel camp de futbol i participeu de la festa més gran del club. Activitats: Mini golf, porteries de punts, footvoleil, inflables, campionat de Jorkyball, exhibició d’estels de competició, Taller d’estels, llançament de caramels, taller de bombolles gegants de sabó podrem aprendre a fer bombolles gegants, Taller de màgia infantil (ens en-senyaran trucs de màgia), Arrossada po-pular, música, remullades generals, sor-teigs de molts regals, Gegants, saltadors de Jumpers, mini mercat artesanal, guar-deria infantil amb possibilitat que els més petits puguin dormir, Partit de futbol del Primer Equip, Regals per a tots els partici-pants més petits. Pots adquirir els tiquets de l’arrossada a les oficines del club (18 a 20 h) o a Autoequip. Vine a gaudir amb tota la família!!

A partir de les 4 de la tarda a les pistes de Can Rafart

Campionat interclubs de petancaamb els Amics de la Petanca de Vilassar de Mar. Organitzat per Club Petanca de Vilassar de Dalt.

A partir de 2/4 de 5 a les 8 de la tarda a la Plaça de la Vila

I Mercat d’intercanvi a càrrec de la Comissió Dindori i Casal dels Joves de l’Estrella.

A partir de les 7 de la tarda a les pistes de Can Rafart

GEGANiT 2010Per quart any consecutiu, la Colla de Ge-ganters organitzem la GEGANiT, una festa per gaudir dels gegants i la Cultura Tradici-onal d’una manera diferent.

A partir de les 7 de la tarda, al Parc de Can Rafart

GegantardaVine a jugar i competir!!! Llançament d’es-pardenyes, curses de faixes... Hi haurà re-gals per a tots els participants. A 2/4 de 10 del vespre, al Parc de Can Rafart

Sopar popularVine a sopar el típic menú geganter!!! Menú botifarra, cansalada i pa amb tomà-quet Preu 5 euros (beguda a part)

A 2/4 de 12 de la nit, des del Parc de Can Rafart i fins al C/ Marquès de Barberà

Cercavila bojaAmb els gegants de la GEGANiT. (Cinto, Maravilles i Pupaqui) Vigila no rebis un cop d’un gegant!!! Esquiva’ls, riuràs com mai!

Tot seguit, des del C/ Marquès de Barberà i fins al Parc de an Rafart

Correaigua Prepara’t per quedar xop de dalt a baix. El Burricorni de Canovelles, torna per no deixar cap vilassarenc/a sec/a. Amb la col-laboració dels ADF Vilassar de Dalt. Per acabar, al Parc de Can Rafart

La balladaEixuga’t la roba, ballant!!! Amb Discomò-bil i el tradicional BÒTIL, la beguda de la GEGANiT!! Hi haurà servei de bar.

EXPOSICIONSAIGÜES, és una mostra refrescant de diversos aspectes en què es mostra aquest element essencial per a la vida, vista pels fotògrafs del Grup Fotogràfic. Oberta els festius i dies de Festa Major, de 18 a 21 hores. A a la sala d’exposicions del centre Vilassarenc.

ENTRE LLUMS. El fotògraf Jaume Cusidó ens mostra un recull d’imatges de paisatges i viatges on la recerca de la màgia de la llum ha estat el principal objectiu, treure d’un lloc el seu millor moment. Segons la llum, pot canviar radicalment la percepció i la bellesa d’una escena o indret. Del 20 d’agost al 10 de setembre, al Centre Cultural.

DEL DIBUIX A LA FOTOGRAFIA. Ens mostra el caràcter més intimista de l’artista Antoni Prats Janer (1916-2001) i la interrelació entre el dibuix i la fotografia en el seu procés creatiu. A finals dels anys seixanta, Antoni Prats, conegut per la seva trajectòria pictòrica, aplicarà també els seus dots artístics a la fotografia i ho farà com un suport a la seva creació i com un “divertimento˝ creatiu. Del 25 d’agost al 24 d’octubre, al Museu Arxiu Municipal.

TRIBUNAmaresme | 24 FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT

Sota el lema Vine i capbussa-t’hi, Sant Vicenç celebrarà la Festa Ma-jor d’Estiu entre el 13 i el 15 d’agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció. El correfoc, les sardanes, els balls populars, el bany de nit, les havaneres a la vora del mar o el cas-tell de focs d’artifici són algunes de les moltes activitats preparades per celebrar aquesta festa grossa. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, mitjançant la Regidoria de Cultura, ha treballat per orga-nitzar un programa amb un ampli ventall de propostes que volen satisfer els gustos i els interessos de tota la població.

Tot i que la majoria d’actes es concentren entre el 13 i el 15 d’agost, ja des del dia 11 es podrà gaudir de diverses propostes, dirigides al públic familiar, com la sessió de Contes en pijama, el Cinema a la fresca o la Bibliogimcana de La Muntala, que se celebrarà el dia 12. Al programa, no hi falten els actes més tradicionals, com l’Ofici re-ligiós i l’actuació de l’Orfeó Parroquial El Delme, el rom cremat que ens prepararan els Amics de la Petanca a l’estil dels vells pescadors o la passejada de gegants, que conviuen amb altres activitats.

Enguany, els actes centrals de la festa arrencaran el dia 13 d’agost a la nit, a la recentment oberta pista annexa al pavelló, on tindrà lloc el sopar popular i el primer ball de Festa Major. Els tiquets del sopar els podreu comprar, al preu de 10 euros, a l’Ajuntament els dies 2, 3 i 4 d’agost de 9 del matí a 2 del migdia.

Dissabte, dia 14, ens deixarà tres propostes, on el foc i l’aigua pre-nen tot el protagonisme. Així, l’Av. Toni Sors, nou punt de trobada de l’activitat cultural, festiva i lúdica de Sant Vicenç, acollirà una festa matinal per a tota la família, amb escuma de colors, cançons i balls. Ja a la nit, el foc dels Diables de Caldes ens farà córrer pels carrers i places del poble fins arribar a la piscina, on sota l’ombrel·la dels estels i mig amagats en la foscor de la nit podrem apaivagar les calors del correfoc.

Diumenge, dia 15, la repicada de campanes i la petardada ens anun-ciaran l’inici d’una jornada llarga i intensa, on hi tindran cabuda l’Ofici, la passejada de gegants, les sardanes, el vermut popular, les havaneres, la cremada de rom, el castell de focs i el segon i darrer ball de Festa Major.

Un concert de guitarra clàssica, a càrrec de Rafael Sala, que se cele-brarà el dia 21 a l’Església, tancarà la Festa Major d’Estiu 2010.

Sant Vicenç de Montalt convida a capbussar-se de ple en la seva festa

PROGRAMA D’ACTES

DIMECRES 11 D’AGOST

A les 8 de la tarda, a la BibliotecaContes en pijamaA càrrec d’en Pep Duran. En Pep Duran, tragi-ner de contes, arribarà a La Muntala a l’hora convinguda, carregat de maletes d’on traurà llibres i capses i objectes i misteris i tresors per despertar als nens i nenes, i també als adults que els acompanyin, les ganes de descobrir to-tes les històries que amaguen els llibres. Organitza: Biblioteca Municipal La Muntala.

A les 10 del vespre, a l’Av. Toni SorsCinema a la frescaamb la pel·lícula Cazadores de dragones. En un futur molt llunyà, en un món format per innu-merables illes suspeses en l’aire, dracs llegen-daris amenacen amb destruir la Humanitat. L’univers de “Cazadores de dragones” està ha-bitat per una gran varietat de dracs, totes molt temibles. Tots ells arrasen el terra que van tre-pitjant amb l’únic objectiu de buscar preses per alimentar-se. En un món, en el qual la principal preocupació consisteix en no ser devorat, l’ofi-ci de caçador de dracs és indispensable, a més d’estar considerat tot un art.

DIJOUS 12 D’AGOST

Durant tot el matí, a la Biblioteca BibliogimcanaTema: Dinosaures. Us proposem gaudir d’un matí molt agradable participant i fent proves de les de tota la vida. Es tracta de formar grups amb amics, germans, cosins... En definitiva, per participar-hi només cal que tingueu ganes de passar-vos-ho bé. Públic a qui s’adreça: Infants a partir de 7 anys. Inscripcions: a partir del dia 2 d’agost, a la Biblioteca.Organitza: Biblioteca Municipal La Muntala.

DIVENDRES 13 D’AGOST

A les 10 de la nit, a la pista annexa al Pavelló Toni SorsSopar de Festa MajorMenú: Pollastre a l’ast amb patates al caliu. Rebosteria. Pa, aigua, vi i cava. Preu tiquet: 10 euros. Els tiquets del sopar els podreu comprar a l’Ajuntament els dies 2, 3 i 4 d’agost de 9 del matí a 2 del migdia.

Tot seguit,Ball de Festa Majoramb el grup Pa d’àngel, que farà parada a Sant Vicenç per tocar les seves peces que repassen els temes del panorama musical, d’avui, d’ahir i de sempre.

DISSABTE 14 D’AGOST

A les 12 del migdia, A L’Av. Toni SorsAvui toca banyA càrrec de Viri Virom. El millor espectacle per passar els calorosos dies d’estiu, una autènti-

TRIBUNAmaresme | 25 DEL 13 AL 15 D’AGOST

ca festa de l’escuma per a tota la família. Escuma de colors, aigua a dojo, això sí, abans cal suar la cansalada amb el grup Viri Virom, que ens farà una súper selecció de temes infantils, balls, coreografies i dan-ses, amb la intenció que no pararem ni un moment... i al final, l’escuma que no falti!!

A les 10 del vespreCorrefocAmb la Colla de Diables de Caldes d’Estrac.

En acabar el correfoc, i per treure’ns la calor, a la Piscina MunicipalBany de nitSota l’ombrel·la dels estels, mig amagats en la foscor de la nit podrem gaudir del bany més típic i refrescant de l’estiu sant-vicentí. Un bany, compartit per menuts, grans i més grans que ens ajudarà a apai-vagar les calors del correfoc.

DIUMENGE 15 D’AGOST

A les 10 del matíRepicada de campanesi petardada anunciant la Festa Major.

A 2/4 d’11 del matíPassejada populari acompanyament dels gegants de Sant Vicenç a les autoritats de camí cap a l’Ofici primer, i després fins a la Plaça del Poble.

A les 11 del matí, a l’església Parroquial.Ofici en honor a la Mare de Déu de l’AssumpcióAmb l’Orfeó Parroquial el Delme.

A les 13 del migdia, a la Plaça del PobleBallada de sardanesA càrrec de la Cobla Premià.Hi haurà vermut per a tothom.

A 2/4 10 de la nit,a la platja de Sant VicençCantada d’havaneres amb el grup Els pescadors de l’Escala. Els Amics de la Petanca ens prepararan un bon rom cremat a l’estil dels vells pescadors.

A continuacióCastell de focsCol·labora: Centre de jardineria ARQUÉ

A les 12 de la nit, a Montaltparc.Ballamb el grup Maracaibo. Per tancar la jor-nada central de Festa major, els Maracaibo arriben a Sant Vicenç amb els seus ritmes ballades i en una òrbita festiva.

DISSABTE 21 D’AGOST

A les 10 de la nit, a l’Església ParroquialConcert de guitarra clàssica A càrrec de Rafael Sala.

El programa de Festa Major conté l’agenda d’actes previstos fins el moment de tancar l’edició. Qualsevol canvi, així com el recorregut del correfoc el podeu consultar a l’agenda del web de l’Ajuntament www.svmontalt.cat

26 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIES

6es Jornades del Tomàquet del Maresme

Els tomàquets del Maresme reivindiquen el seu lloc a la cuina i a la taula

El tomàquet agafa un protagonisme principal a l’horta maresmenca quan arri-ba la calor. Al mercat tenim a l’abast diverses varietats de diferents procedèn-cies, però els conreats al Maresme ja s’han fet un lloc destacat dins de les pre-ferències dels consumidors. Les 6es Jornades Gastronòmiques del Tomàquet del Maresme reforcen la qualitat i el gust dels nostres tomàquets i atorguen a aquest producte un paper preferent a la cuina i a la taula.

Cru o cuinat, el tomàquet és un produc-te indispensable a la cuina durant tot l’any, però molt més a l’estiu, en plena temporada productiva. Del 15 de juliol al 28 d’agost, la seixantena de restau-rants que participen en la promoció del tomàquet conreat al Maresme a través de la sisena edició de les jorna-des gastronòmiques dedicades a aquest producte, sorprendran els clients amb plats propis que ressalten el gust i la qualitat del tomàquet del Maresme.

Les Jornades, que es van presentar a Cabrils el passat 15 de juliol, volen es-tablir un vincle directe entre el sector productiu comarcal, la restauració i el consumidor final. Amb aquesta filoso-fia, el Consorci de Turisme i el Con-sell Comarcal del Maresme, que han finançat l’edició del fulletó informatiu, promocionen els productors (28 page-sos de 12 municipis), la seixantena de restauradors dels 12 municipis que hi participen i ofereixen al consumidor

una recepta per experimentar a la cui-na (tomàquet confitat amb sopeta de mozzarela, anxoves, crostonets de pa i gelat d’oliva negra).

Els productors maresmencs de to-màquet es troben a: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta i Vilassar de Mar.

Pel que fa als restaurants, oferiran plats especials de tomàquets del Ma-resme establiments de: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Dalt.

EL TURISME GASTRONÒMICCosta de Barcelona-Maresme ja és co-neguda dins del turisme de proximitat com a destinació gastronòmica que es pot visitar al llarg de tot l’any per la seva riquesa culinària i la varietat de productes de qualitat autòctons que promociona amb més de 50 jornades gastronòmiques.

L’afluència de visitants atrets per la cultura culinària és una bona oportuni-tat per promocionar els atractius que té cada població i el conjunt de la comar-ca. És per això que l’opuscle editat pel Consorci de Turisme per promocionar les Jornades del Tomàquet incorpora un apartat amb visites recomanades al municipi.

Font: Consell Comarcal del Maresme

Alta Alella Cava Privat llança al mercat dos nous vins “extrems”

Seguint amb la tendència innovadora que caracteritza el celler Alta Alella, ja estan a punt per la seva distribució dos nous vins que no deixaran ningú indiferent: es tracta de PS XTREM 07 i S XTREM 07. Aquests dos productes, amb Denomina-ció d’Origen Alella, estan elaborats amb les varietats Petit Syrah i Syrah, respec-tivament.

L’anyada 2007 es va caracteritzar per un estiu molt sec amb temperatures anormalment fresques i un alt contrast tèrmic entre el dia i la nit; això va donar lloc a una verema molt aromàtica i a una maduració avançada que podríem quali-ficar d’ideal.

El resultat de la mateixa són vins de molta frescor i contundència. Tenint en compte les característiques d’aquesta ve-rema i amb l’afany de seguir el camí cap a la transparència dels vins, Alta Alella ha decidit deixar expressar intensament les varietats Petit Syrah (que es cultiva de manera experimental a la DO Alella) i Syrah. El resultat: PS XTREM 07 i S XTREM 07, dos vins “extrems” en què predominen el caràcter de frescor i la contundència, sense por a l’expressió ve-getal, que els proporciona una persona-litat molt marcada i, fins i tot, una certa rusticitat que els aparta de l’amabilitat estàndard i els fa entrar de ple en el món de la diferenciació i l’atreviment.

Font: Pansa Blanca

TRIBUNAmaresme | 27

PREPARACIÓ:Per començar, farem un brou amb el coll i el pedrer de l’ànec. Salem, empebrem i untem l’ànec amb llar o amb oli. Des-prés pelem una taronja, la fem a trossos i la posem dintre de l’ànec. Agafem la cassola, hi posem oli o llar, els alls sense pelar, les cebes i les pastanagues pelades i tallades a trossos grossos. Posarem l’ànec a la cassola i deixarem que cogui una mica. Tot seguit, hi tirarem el brou que ja tenim fet, el got de vi blanc i un raig de conyac i el suc d’una taronja. Taparem la cassola i la posarem al forn durant una hora aproximada-ment. Traieu la cassola del forn i traieu la taronja que li hem posat a dins de l’ànec. Tritureu totes les verdures amb tot el suc, però si veiem que ha desprès massa greix, la traurem. Tornem a posar l’ànec dins la cassola, amb tot el que hem tri-turat, i tallarem una taronja a rodones. Tornem a posar la cas-sola al forn una mica més, just per comprovar que ja és cuit. La presentació pot ser en una safata ovalada amb les rodones de la taronja al voltant.

Pots consultar més receptes de l’Àvia Remei a la seva pàgina web: www.aviaremei.com

ÀNEC AMBTARONJA

La recepta de l’Àvia Remei

INGREDIENTS:1 ànec · 2 pastanagues 3 taronges · Alls Llar de porc o oliCebes · Oli · Conyac 1 got de vi blanc sec Sal · 1 got de brou Pebre negre 1 i 1/2 gots d’aigua

El vi recomanat

VARIETATS: Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah. EXAMEN VISUAL: Brillant en superfície. Capa mitjana-alta i tonalitat vermell robí. EXAMEN OLFACTIU: Elegant aroma de criança, de bona in-tensitat, especiat. EXAMEN GUSTATIU: Llaminer a boca, amb bon equilibri acidesa-tanins. Vellutat, de retrogust ampli i bona persistència. GASTRO-NOMÍA: Xarcuteria a base de curats i embotits, carns, cacera i formatges cremosos i de criança mitjana. TEMPERATURA DE SERVEI: 16-18ºC. GRAU ALCOHÒLIC: 13 % Vol.

Roura negre “tres ceps” criança

I Festa de la Vinalia RvsticaEls Vinalia eren festes dels antics romans dedicades a la vinya i en honor a Júpiter i Venus. Es celebraven dues vegades l’any, el 19 d’agost els Vinalia Rustica i el 23 d’abril, els Vinalia Urbana.

Als Vinalia Rustica es pregava a la divinitat pel raïm que co-mençava a madurar i coincidia amb el dia que començava la vere-ma. La festa de la verema la iniciava el Flamen Dialis, quan davant l’altar espremia un grapat de raïm amb les mans.

Durant els dies 4 i 5 de setembre el Parc Arqueològic Cella Vinaria celebra l’inici de la verema del 2010 amb tot un seguit d’activitats que us aproparan al món romà i de ben segur que us entusiasmaran!

DISSABTE 4 SETEMBRE

11.30 a 13.30 h Jardins del Mil·lenari i Cal Ros de les Cabres (El Masnou)

Taller d’arqueologiai taller de mosaic

11 h. Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT

Ruta: “El vi al Maresme: passat i present”Inclou visita a la Cella Vinaria, visita al celler modernista Alella Vinícola i degustació vi Marfil DO Alella. Preu: 7 euros (inscripció prèvia)

17.30 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Conferència “Papirs de vi”a càrrec de Montserrat Tudela. Filòloga i directora de la revista Auriga.

19.00 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Conferència: “El vi a l’Antic Egipte”a càrrec de Núria Rosselló, historiadora i arqueòloga.

20.00 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Presentació del XXXVI Porró de la Festa de la Verema 2010 d’Alella de la col·lecció del Casal d’Alella

DIUMENGE 5 SETEMBRE

10 a 17 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Tallers món romà Per a públic familiar. Accés lliure.

10 a 14 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Mostra de museus i entitats

10h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Visita guiada teatralitzada a la Cella Vinaria. Inscripció prèvia.

10.30 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Visita guiada al campament militar de la Legio VII GEMINAInscripció prèvia.

10.45 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Inauguració de la VINALIA RUSTICA a càrrec del Flamen Dialis.

10.50 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Puellae GaditanaeLes ballarines faran tres coreografies que ens evocaran els balls romans.

11 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

CaroenvmElaboració i tast d’aquest producte tan apreciat pels romans que era el resultat

del bullit del most abans de fermentar fins a aconseguir aproximadament un terç del seu volum.

11.15 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Visita guiada al campament militar de la Legio VII GEMINAInscripció prèvia.

11.30 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Visita guiada teatralitzada a la Cella Vinaria. Inscripció prèvia.

12 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Legió VII GEMINADemostració d’armaments i vida quoti-diana del legionari romà.

13.15 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Visita guiada teatralitzada a la Cella Vinaria. Inscripció prèvia.

13.30 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Puellae Gaditanae

14 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Rostit de porc a l’antigaAl llarg del matí els nostres cuiners rosti-ran uns porcs amb condiments romans que podrem degustar.

Més informació a www.cella-vinaria.cat. Orga-nitza: Ajuntaments d’Alella, Teià i el Masnou

PROGRAMA D’ACTES

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

28TRIBUNAmaresme

Demostració de cuina d’estiu. Divendres 20 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec de Rosario Montoza.

Un mar de plantes, una passejada. Dissabte 21 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec de Carme Buixalleu. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

Elecció de la Pubillla i l’Hereu d’Arenys de Mar 2010. Dissabte 21 a les 19.30 h al pati de l’edifici Xifré. Amb la Cobla Medi-terrània. Presentació de les candidates i candidats. A la mitja part de les sarda-nes proclamació de la Pubilla i l’Hereu d’Arenys de Mar 2010

Passejada per la platja, aprendre com mantenir net el nostre mar. Dimecres 25 a es 10 h a la Biblioplatja. Activitat familiar. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

7è Arenys de contes: Sessió dedicada a Salvador Espriu. Dimecres 25 a les 22 h a la Biblioplatja. A càrrec de Carles Alcoy i d’Albert Estengre.

Festa del carrer Sant Ramon. Diven-dres 27 a les 15 h al carrer Sant Ramon. Durada: Fins dissabte 28. Organitzat per A.A.V.V. del carrer Sant Ramon.

Torneig Volei Platja mixte 2X2. Dissabte 28 a les 9 h matí a la platja Picòrdia.

Tast de mar i rial, una passejada. Dissab-te 28 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec d’Enric Badosa. Les inscripcions es poden fer a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

EXPOSICIONSExposició del VIII Concurs de fotografies Fira del Solstici. Del 14 al 30 d’agost a la Sala de les Bótes del C.C. Calisay: Tema: Sant Joan. Lliurament de premis dissabte 14 a les 13 h.

Exposició: Una vida de Batik. Del palau del sultà als pobles de Java. Fins al 26 de setembre al Museu Marès de la Punta.Al centre de Java (Indonèsia), el batik és des de fa segles un art de cort, fet per artesans que viuen als poblets de muntanya o de les grans planes arrosseres. És un com-pendi de coneixements populars i màgics que alimenten les arts de palau i alhora en resulten ennoblits.

Saló d’Art Estiu 2010. A la Riera Pare Fita fins al 22 d’agost.

INFANTILHora del conte i taller: El mim vol mam. Dijous 5 a les 16.30 h a la Biblioplatja. A càrrec de Mon Mas.

Diumenges infantils: Construïm castells de sorra i jocs gegants. Diumenge 8 a les 18 h al parc de Lurdes. Els nens i nenes a partir de 3 anys s’endinsaran en un castell i podran jugar a construir estructures amb diferents sorres de colors molt vius.

Passejada per la platja, aprendre com mantenir net el nostre mar. Dimecres 11 a les 19 h a la Biblioplatja. Activitat familiar. Inscripcions a la Biblioteca.

Teatre infantil: Els Pirates a la Platja. Di-jous 12 a les 18.30 h a la Biblioplatja.Obra de teatre per infants, diferent i a l’aire lliu-re, tot per gaudir de l’estiu.

Diumenges infantils: El laberint i els inflables. Diumenge 15 a les 18 h al pati del Xifré.

Hora del conte i taller: Petons de drac. Dijous 19 a les 18.30 h a la Biblioplatja. A càrrec de Mon Mas.

Diumenges infantils: Jocs gegants amb Juguimòbil. Diumenge 22 a les 18 h al parc de Lurdes.

Hora del conte: Compte amb el conte. Dijous 26 a les 18.30 h a la Biblioplatja. A càrrec de Mª Mercè Rubí.

Taller de cuina per a infants. Dissabte 28 a les 11 h a la Biblioplatja. A càrrec de Ro-sario Montoza.

Diumenges infantils: Tallers amb Ecoma-gina. Diumenge 29, 18 h, parc de Lurdes.

MÚSICADijous sardanes. Dijous 5 a les 19.30 h, pla-ça de l’església. Amb la Cobla Marinada.

XIX Festival de Jazz. Divendres 6 a les 23 h al pati del Xifré.Amb Randy Greer & Biel Ballester Trio.

Música a la gruta: Concert de piano i flauta. Dissabte 7 a les 22 h a a la Gruta del parc de Lurdes. A càrrec de Míriam Marí i Irene Recolons.

Música a la gruta 2010: Concert de piano i audiovisual Sons i visions. Dissabte 14 a les 22 h a la Gruta del parc de Lurdes. A càrrec de la Blanca Soler, Carme Boleda i Anna Caballero

Dijous sardanes. Dijous 19 a les 19.30 h a la plaça de l’església. Amb la Cobla Iluro.

XIX Festival de Jazz. Divendres 20 a les 23 h al pati del Xifré. Ivanow Jazz Group & Mayte Alguacil.

Música a la gruta: Concert de violí i gui-tarra. Dissabte 21 a les 22 h a la Gruta del Parc de Lurdes. A càrrec de Ma. José San-tos i Caty Santos.

Dijous sardanes. Dijous 26 a les 19.30 h a la plaça de l’església. Amb la Cobla Ma-rinada.

XIX Festival de Jazz. Divendres 27 a les 23 h al pati del Xifré. Publio Delgado Quintet & Laia Porta.

Música a la gruta: Concert de cant. Dissab-te 28 a les 22 h a la Gruta del Parc de Lurdes. A càrrec de la Rosa Maria Campasol.

ARENYS DE MUNT

ACTES, DIA A DIAFira Artesana. Diumenge 22 de 10 h a 14 h a la plaça de l’església.

Sopar d’estiu de l’Esplai Verge del Re-mei. Dissabte 28 a les 20.30 h a la pista poliesportiva (en cas de mal temps es farà a la Sala Municipal).

Xerrada d’autonomia personal: Si jo em sento bé, tot va bé. Divendres 3 de setem-bre a les 18 h a la Sala Municipal.

Matí de la Gent Gran. Dissabte 4 de se-tembre de 8 h a 15 h, plaça de l’església.

Nit de Ratpenats. Dissabte 4 a les 18 h a la plaça de l’església. Tallers i contes. A les 20 h a la Sala Municipal: Xerrada. A les 21.30 h: Sortida per trobar ratpenats.

Fira artesana. Diumenge 5 de setembre de 10 h a 14 h a la plaça de l’església.

Arròs solidari. Diumenge 5 a les 9 h a l’Eixample. Organitzat per la Breda de l’Ei-xample i Voluntaris per Arenys de Munt.

EXPOSICIONSExposició de pintura de Julia Hernández Granelli. Del 16 al 31 d’agost a la Sala d’Exposicions.

MÚSICASardanes d’estiu. Diumenge 15 a les 20 h a la plaça de l’església.

VI Cicle de Música Mediterrània Castell Jalpí: Folkincats en concert. Diumenge 22 a les 20.30 h al Castell Jalpí. Preu: 10€. Venda d’entrades anticipades a l’ajunta-ment (matins de 9 h a 14 h i tardes de 16 h a 19 h).

CABRERA DE MARACTES, DIA A DIARecital. Desvetllant poemes: lectura de les sardanes més populars. Dijous 9 de setembre a les 19 h a la biblioteca Ilturo. A càrrec de Núria Feliu.

Festa Major de Santa Helena d’Agell. Dimecres 18 i dijous 19 d’agost.

CURSOS I TALLERSXII Curs d’orgue del Maresme. Del 30 d’agost al 4 de setembre a l’església Sant Feliu. Organitza: Associació per la Música d’orgue.

INFANTILL’hora del conte. Efemérides. Anades i vingudes de l’Amades: de la Gatzoneta a la Xirinxina. Dijous 26 a les 18 h a la bibli-oteca Ilturo. A càrrec de Rah- mon Roma.

L’hora del conte. Tocadits. Dijous 2 de setembre a les 18 h a la biblioteca Ilturo. A càrrec de Tantàgora.

MÚSICAConcert Michael Radulescu. Dilluns 30 a les 20 h a l’església Sant Feliu. Organitza: Associacio per la Música d’orgue.

Concert cloenda XII Curs d’orgue del Ma-resme. Dissabte 4 de setembre a les 20 h a l’església Sant Feliu. Organitza : Associa-cio per la Música d’orgue.

CALDES D’ESTRAC

ACTES, DIA A DIADormida. Dissabte 28 a les pistes de vò-lei platja. Enguany la Dormida arriba a la seva 17a edició amb aquestes activitats: a les 18 h Concurs de castells de sorra. A les 19 h: Animació infantil amb el grup La Coctelera. A les 20 h: Espectacle de circ. A les 21 h: Sopar i música. A les 23 h: Concert del grup Lád Cuig. A les 24 h: Espectacle de circ. A les 00:30 h Concert del grup Bongo Botrako. A l’1 h: Espectacle de circ. A les 2 h: Concert amb el grup Rauxa. A les 3 h: Actuació D’Estrac Tucupack. A les 3:30 h: Concert de Microguagua.

III Festa de cloenda d’estiu. Divendres 3 de setembre de 15 h a 19 h al pavelló municipal. Inflables flotants i diversió en remull a la Piscina Municipal. (Juntament amb la festa cloenda del III Campus Lúdic-Esportiu.

Actuació dels trabucaires de Llinars del Vallés. Divendres 3 de setembre a les 19:30 h al Camí Ral. Els trabucaries de Lli-nars del Vallès donaran el tret de sortida del Brindis de Festa Major.

Brindis de Festa Major. Divendres 3 de setembre a les 20 h al Camí Ral.Enguany el Camí Ral acollirà el brindis de Festa Major. Es podran adquirir copes comme-moratives.

Ball popular amb l’orquestra Metropol. Divendres 3 de setembre a les 23:30 h a l’esplanada de Can Muntanyà.

Escumada i xeringada. Dissabte 4 de se-tembre a les 11 h a la Plaça de la Vila. A càrrec de Servei de Neteja Pere i Àngel.

Plantada de gegants. Dissabte 4 de se-tembre a les 17 h a la Plaça del Molí. Colles participants: Sant Antoni de Vilamajor, Aiguafreda, Taradell, Canet de Mar, Bar-celoneta, Lliçà d’Amunt, Hostalets de Balenyà, Prats de Lluçanès, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Colla Carretero de Mataró, Sant Miquel de Balenyà, Premià de Dalt i Caldes d’Estrac.

Cercavila de gegants. Dissabte 4 de se-tembre a les 18 h. La Colla de Geganters i Grallers de Caldes d’Estrac, juntament amb les colles convidades ens guiaran per dife-rents carrers fins a la Plaça de les Barques. Itinerari: sortida de la Pl. del Molí continu-ant per la Riera, Carreró, C. St. Josep, C. St. Pere, Riera i Plaça de les Barques. Tot seguit les colles faran ballar els gegants al so dels grallers i en acabat, lliuraran un record a les colles convidades.

Actuació de la colla castellers Capgros-sos de Mataró. Dissabte 4 de setembre a les 20 h al Parc Joan Maragall.

Torneig de Festa Major de petanca. Diu-menge 5 de setembre a les 10 h a les pis-tes de la petanca de la platja del Bassiot. Categoria sènior. Organitza: Club Petanca Caldes d’Estrac.

Concentració de tambors. Diumenge 5 de setembre a les 21 h la pl. de les Barques. Les colles de percussió es reuniran a la pla-ça de les Barques per començar a animar l’ambient del correfoc.

Correfoc. Diumenge 5 de setembre a les

22 h. Recorregut: plaça de les Barques i Ri-era fins arribar a la plaça de la Vila. Colles participants: Sant Feliu de Codines, Gòtic, Horta, Vilassar de Dalt, Colla Vella de Ca-net i Caldes d’Estrac. En acabar el Correfoc, ruixada a la Plaça de la Vila.

Repicada general de campanes en honor a la Mare de Déu del Remei. Dimecres 8 de setembre a les 10 h.

Missa solemne concelebrada. Dimecres 8 de setembre a les 12 h a la Parròquia de Santa Maria. Tot seguit a la capelleta del Remei: Ofrena floral.

CINEMACinema a la fresca: Planet 51. Divendres 10 de setembre a les 22 h al Parc Joan Margall.

EXPOSICIONSPau Oller, polièdric. Fins al 29 d’agost a la Fundació Palau. Horari: Dimarts a dis-sabte de 10:30 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i festius de 10.30 h a 14 h.

INFANTILCampionat Infantil de Petanca. Torneig de Festa Major. Dissabte 28 a les 17 h a les pistes de petanca de la platja del Bas-siot. Edat: de 4 a 12 anys. Organitza: Club Petanca Caldes d’Estrac.

Parc mòbil infantil. Dimecres 8 de se-tembre d’12 h a 14 h i de 17 h a 20 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Atraccions inflables de brau mecànic, circuit de cars, piscina “Oeste”, futbolí humà, tobogan ice, botti vaixell, pista americana cars i cursa de bidons.

MÚSICANit Jove. Dissabte 4 de setembre a les 24 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Actuació de Miquel del Roig, gran mestre del popurri musico-cultural català com el defineix la gent que ha vist en algun dels seus concerts. A l’1:30 h: Actuació de La Loca Histéria. El seu directe imprevisible, original i amb una àmplia capacitat de sorpresa, en el que reinterpreten els clàs-sics universals de la música pop, disco, rock i funky.

Audició i ballada de Sardanes amb la co-bla Iluro. Diumenge 5 de setembre a les 12 h a la Pèrgola del Parc Joan Maragall.

Ball popular amb l’orquestra Mitjanit. Diumenge 5 de setembre a les 24 h a l’es-planada de Can Muntanyà. Mitjanit és una formació que ha anat guanyant adeptes allà on mostra el seu espectacle pel seu so, el seu repertori, i la seva posada en escena i actitud davant el públic, alguns s’atrevei-xen a definir-la com el nou concepte en grup de versions i orquestres de ball.

Concert a càrrec de la cobla Montgrins i el grup Port Bo d’havaneres. Dimecres 8 de setembre a les 20 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Espectacle Acoblats. Selec-te concert d’havaneres, música catalana i havaneres “acoblats” amb instruments de cobla.

EL MASNOU

ACTES, DIA A DIAI Festa de la Vinalia Rústica. Durant els dies 4 i 5 de setembre el Parc Arqueològic Cella Vinaria celebra l’inici de la verema del 2010 amb tot un seguit d’activitats que us aproparan al món romà i que de ben segur us entusiasmaran! Més informació a a www.cella-vinaria.cat. Organitzen: Ajun-taments d’Alella, Teià i El Masnou.

CINEMACinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consul-teu programació. Tel.93 555 43 01.

CURSOS I TALLERSInici de les inscripcions per al curs d’es-criptura creativa (adults). Dimecres 1 de setembre a les 15.30 h a la Biblioteca Pú-

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes d’agost. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 25 de cada mes en curs i seran publicades.

ALELLA

ACTES, DIA A DIAI Festa de la Vinalia Rústica. Durant els dies 4 i 5 de setembre el Parc Arqueològic Cella Vinaria celebra l’inici de la verema del 2010 amb tot un seguit d’activitats que us aproparan al món romà i que de ben segur us entusiasmaran! Més informació a a www.cella-vinaria.cat. Organitzen: Ajun-taments d’Alella, Teià i El Masnou.

XXXVI Festa de la verema. Divendres 10, dissabte 11 i diumenge 12 de setemebre.

EXPOSICIONSExposició: Alimentum, menjar i beure a l’època romana. Fins al 16 de setembre. Horari de 10 h a 19h. Parc Arqueològic Cella Vinaria-CAT. Gratuït.Més informació: www.cella-vinaria.cat.

INFANTILPresentació del llibre infantil: Epictet. Esclau de Luci Pedani Clement. Història del vi laietà i del celler romà de Teià. Di-mecres 8 de setembre a les 20 h al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT.escrit per Andreu Bosch i Isabel Rodà. Organitza: Ajuntaments d’Alella, El Masnou i Teià.

ARENYS DE MAR

ACTES, DIA A DIADe la mà de les nostres lletres, una pas-sejada. Dissabte 7 a les 19 h a la Biblioplat-ja. A càrrec de Ramon Verdaguer. Inscrip-cions a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

Festa del carrer de la Perera. Dissabte 7 a les 17 h al carrer de la Perera. Durada: fins diumenge 8. Organitzat per A.A.V.V. del carrer de la Perera

Fira del Col·leccionisme. Diumenge 8 a les 10 h a la plaça davant del Calisay. Intercanvi, compra i venda de peces de col·lecció.

Sensacions i cafè: Cafè art. Dimarts 10 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec de Pere Montserrat, mestre barista. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

7è Arenys de contes: Penjant d’un fil. Dimecres 11 a les 22 h a la Biblioplatja. A càrrec d’UllDistret.

Sant Roc 2010. Concurs de colles impro-visades amb la Cobla Premià. Dijous 12 a les 19.30 h a la plaça de l’església.

Sant Roc 2010. XIX Festival de Jazz amb Big Mama Montse. Divendres 13 a les 23 h al pati del Xifré.

Sant Roc 2010. DISSABTE 14: Torneig Ju-venil de Sant Roc de futbol. Taller d’estels. Lliurament de premis del VIII Concurs de fotografies Fira del Solstici. Concurs de crits. Cercavila nocturna de gegants. Ball popular. DIUMENGE 15: Torneig Juvenil de Sant Roc de futbol. 27a Pedalejada Popu-lar. III Festa de talents: Almorratxa Roc Fes-tival. Cantada d’Havaneres. DILLUNS 16: Ofrena de macips, macipes i captadores a Sant Roc i cantada dels goigs. Cercavila de macips, macipes i captadores. Cercavi-la de gegants, nans i el drac Arenyot. Ofici en honor a Sant Roc. Tradicional Dansa d’Arenys. Audició curta de Sardanes.

Passejada per la platja, aprendre com mantenir net el nostre mar. Dimecres 18 a les 10 h a la Biblioplatja. Activitat familiar. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

Passejada i contes a la golondrina: Pes-ca de cuentos. Dimecres 18 a les 20 h a la Biblioplatja. A càrrec de Carlos Sàez. Preu: 10 €. Inscripcions a la Biblioteca o a la Bi-blioplatja.

7è Arenys de contes: Cajón desastre. Di-mecres 18 a les 22 h a la Biblioplatja. A càrrec de Carlos Sáez.

29TRIBUNAmaresme

Sardanes amb la Cobla Thermalenca. Diumenge 22 a les 19 h a la plaça de les Mèlies.

Sardanes amb la Cobla Osona. Diumen-ge 29 a les 19 h a la plaça de les Mèlies.

PREMIÀ DE DALT

ACTES, DIA A DIAMissa i exposició. Dimecres 11 a les 19.30 h al Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. Recepció del Ciri commemoratiu del Centenari de l’Hospitalitat de Lourdes, de Barcelona. Vespres. Missa. Exposició de fo-tografies dels pelegrinatges. Piscolabis.

Festes Barri Santa Anna-Tió i Santa Maria. Divendres 13 a les 20 h al Torrent Santa Anna: Inauguració, trobada d’Al-caldes i pica-pica. A les 22.30 h al Torrent Santa Anna: Disco Mòbil FREAK.

Festes Barri Santa Anna-Tió i Santa Maria. Dissabte 14 a les 11 h pels carrers del barri: Pita y mójate. A les 12 h a la pista de la Petanca: Escuma i inflables. A les 18 h al Torrent Santa Anna: Concurs Lluvia de estrellas i Dj. Mr. Juli. A les 22.30 h al Tor-rent Santa Anna: Orquestra Màgic.

Festes Barri Santa Anna-Tió i Santa Maria. Diumenge 15 a les 11 al Torrent Santa Anna: Gran Gimcana organitzada per Los Pedros i Dj. Mr. Juli. A les 14 h: Paella Popular. A les 20 h: Havaneres La Gavina i Ron Cremat. A les 22.30 h: Espec-tacle pirotècnic.

Novena a la Mare de Déu de la Cisa i Eu-caristia. Del 31 d’agost al 8 de setembre. Totes les celebracions al Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. Organitza: Parrò-quia de Sant Pere.

CINEMACinema a la fresca. Harry Potter y el mis-terio del príncipe. Divendres 6 a les 22.30 h a la pista de Sant Jaume.

EXPOSICIONSExposició col·lectiva de pintura de l’As-sociació d’Artistes. Fins al 15 d’agost a la biblioteca Jaume Perich. Organitza: Asso-ciacio Artistes Premià de Dalt.

Exposició Andreu Mairal. Fins al 8 d’agost a l’espai d’Arts i Lletres de Sant Jaume. Ai-guades, aquarel·la, mixta i acríl·lic sobre fusta. Inauguració divendres 30 a les 19 h.

Exposició de fotos de Premià de Dalt. Abans i ara. 1910-2010. Durant tot l’any al bar restaurant Sindicat.

Poemes il·lustrats. Durant tot l’any a l’Auditori de Can Figueres. Exposició per-manent de poemes il·lustrats.

Exposició de pintura de Santos Díez. De l’1 al 15 de setembre a la Biblioteca Jaume Perich. Organitza: Associació d’Artistes de Premià de Dalt.

INFANTILFestival Infantil. Diumenge 5 de se-tembre tot el dia al Parc Felicià Xarrié. Organitza Associació Recreativa i Cultural Carnestoltes.

MÚSICAXXXIII Festival de Música del Maresme. Al voltant d’Isaac Albéniz. Dissabte 7 a les 20 h a l’església de Sant Pere. Amb l’orquesta de Cambra Catalana. Director: Joan Pàmies. Entrada 10€.

Havaneres. Dissabte 7 a les 22 h al parc Felicià Xarrié. Plaça de l’Associació Recre-ativa i Cultural Carnestoltes. Amb Barca de Mitjana.

Sardanes. Diumenge 8 a les 20 h a la pis-ta de Sant Jaume. Amb la cobla Iluro.

Sardanes. Diumenge 15 a les 20 h a la pista de Sant Jaume. amb la Cobla Ciutat de Mataró.

Sardanes. Diumenge 22 a les 20 h a la pista de Sant Jaume. Amb la Cobla Iluro.

Sardanes. Diumenge 29 a les 20 h a la pis-ta de Sant Jaume. Amb la Cobla Premià.

Danses Tradicionals Catalanes i del món. Dissabte 4 de setembre a les 11.30 h a la Sala de l’Orfeó.

Les Santes 2010, ha estat organitzada per la Colla dels Gegants i Nans de la Ciutat i l’Institut Municipal d’Acció Cultural.

Les Santes en el record. Fins al 30 d’agost a la biblioteca Pompeu Fabra. Mostra bi-bliogràfica i documental sobre com recor-den alguns mataronins les Santes.

Contes de la Mediterrània. Fins al 17 d’agost a la biblioteca Pompeu Fabra. A partir de 7 contes, il·lustrats per Delphine Labedan, es pretén fer un viatge que ens apropi a diferents punts de la Mediterrà-nia.

Mataró fa recerca sobre el canvi cli-màtic. A la biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metereològica i el mesurador del CO

2 atmosfèric, instal·lats a Mataró, dins

el Projecte Europeu Carboschools+. Orga-nitza: IMAC-Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i Institut Català del Clima (IC3).

INFANTILL’hora del conte. Maaaaaarrrramiiiiaa-aaooouuuu!!! Dimarts 10 a les 18 h a la biblioteca Pública Pompeu Fabra.

L’hora del conte. La llegenda d’en Lla-drefaves. Dimecres 11 a les 19 h a Can Palauet.

Som la Creu Roja de l’Art. Dimarts 17 a les 19 h a Ca l’Arenas. Activitat familiar per als més petits. Recomanació: a partir de 5 anys. Organitza: IMAC – Museu de Mataró.

L’hora del conte. Sota les onades. Di-marts 17 a les 18 h a la biblioteca Pública Pompeu Fabra.

L’hora del conte. Una mà de gínjols. Di-marts 24 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

L’hora del conte. El casament de la Tone-ta i en Maneló. Dimecres 25 a les 19 h a Can Palauet.

L’hora del conte. Qui no té nas. Di-marts 31 a les 18 h a la biblioteca Pública Pompeu Fabra.

SORTIDES I VISITESUna volta pel món del gènere de punt. Di-jous 5 de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 7 a les 19 hores al Clos arqueològic de Tor-re Llauder.

Visita a Ca l’Arenas. Dimarts 10 a les 19 h a Ca l‘Arenas.

Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 12 de 15 a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 14 a les 19 h al Clos arqueològic de Torre Llauder.

Una volta pel món del gènere de punt. Di-jous 19 de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 21 a les 19 h al Clos arqueològic de Torre Llauder.

Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 26 de 15 h a 19 hores a la Fundació Jaume Vilaseca.

Destrucció, espoli i salvaguarda del pa-trimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Dissabte 28 a les 19 hores a Ca l’Arenas.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 28 a les 19 hores al Clos arqueològic de Torre Llauder.

Ruta audioguiada per Mataró. Tots els dies de la setmana des de l’Oficina de Turisme (La Riera, 48). Per descobrir al vostre aire l’empremta dels romans, els carrers i les places barroques, els edificis neoclàssics, l’arquitectura modernista i una de les primeres obres d’Antoni Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataronense, co-neguda com la Nau Gaudí.

Ruta comercial audioguiada. Tots els dies de la setmana des de l’Oficina de Turisme. Us permetrà descobrir la història comerci-al de la ciutat. Informació: 93 758 26 98 turisme@ajmataro.cat. Horari: de dilluns a dissabte de 10 h a 13 h i de 17 h a 19 h. Diumenges i festius de 10 h a 14 h. Cal fer reserva prèviament. Gratuït.

blica Joan Coromines. Preu: Gratuït. Orga-nitza: Ajuntament del Masnou / Biblioteca P. Joan Coromines.

Inici del curs de dibuix i pintura. Dime-cres 1 de setembre a c/de Buenos Aires, 20. Curs estable de dibuix i pintura per a infants i adults. Organitza: Blancdeguix

I Festa de la Vinalia Rustica. Taller d’ar-queologia i taller de mosaic. Dissabte 4 de setembre d’11.30 h a 13.30 h als jardins del Mil·lenari i Cal Ros de les Cabres (entre c/ Jaume I, 119 i c/ Santiago Rusiñol, 12-14). Activitat gratuïta. Més informació a www.cella-vinaria.cat. Organitza: Ajunta-ments d’Alella, Teià i El Masnou.

MÚSICAJazz a la carta. Dissabte 7 a les 22 h al c/ d’Ernest Lluch, 40 (Teià). Amb Jordi Blanch al saxo tenor, Toni López a la gui-tarra, Ricard Tejada al baix i Marcus López a la bateria. Organitza: Centre d´Acollida Turística del Masnou, Alella i Teià-Cella Vinaria.

SORTIDES I VISITESSortida de vuit dies a Platja d’Aro. Di-marts 31 a les 10.30 h. Durada: vuit dies. Informació i reserves: Casal de Gent Gran Can Malet, passatge de Marià Rossell, 2. Tel.: 93 555 47 26. Organitza: Casal de Gent Gran Can Malet.

Fakaló Jove. Dimecres 1 de setembre a les 19 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Sor-tida a Port Aventura. Organitza: Regidoria de Joventut.

MATARÓ

ACTES, DIA A DIASerenata del carrer Sant Ramon. Del 26 al 29 d’agost a diversos indrets. Organit-za: AV c/ Sant Ramon.

Festa del barri Les Santes-Escorxador. Del 27 al 29 d’agost a diversos indrets / Del 27 al 29 d’agost. Organitza: AV Les Santes- Escorxador.

Festa del barri de Cirera. Del 27 al 29 d’agost a diversos indrets. Organitza: AV Cirera.

CINEMACinema al Teatre Monumental. Tots els dijous a les 21.30 h i el 2n i 4t diumenge de mes a les 19h. Informació a www.cultu-ra.mataro.cat.

Cinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

EXPOSICIONSArt i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova temporada 2009-2010 de Ca l’Arenas. Primera planta: Destrucció, espoli i salvaguarda del patri-moni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Mostra la salvaguarda del patri-moni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català, i sobretot el local. Menjador: El martiri de sant Cugat de Jordi Arenas. Fins al 26 de setembre. Mos-tra d’esbossos de Jordi Arenas per refer la pintura de l’altar major de Santa Maria que es va destruir durant la Guerra Civil.Sala 1: Marià Fortuny. Crònica de la guer-ra d’Àfrica (1860). Fins al 26 de setembre. En col·laboració amb el Museu d’Art i His-tòria de Reus, es mostra un dels episodis de la guerra d’Àfrica, quan Marià Fortuny va rebre l’encàrrec de cobrir la campanya que va iniciar a l’exèrcit espanyol com a pintor professional. Sala 2 i La galeria. Para Bellum 12 mm. 6a Intervenció. Fins al 26 de setembre. Exposició de l’artista Pep Dardanyà Alsina, on presenta la instal-lació vídeo-fotogràfica Postdata.

Postal de gegants. 25 anys. Colla de Gegants i Nans de Mataró. Fins al 12 de setembre a Can Palauet. La mostra gira a l’entorn d’un dels actes més emblemàtics de Les Santes, la Postal de Gegants, fent una mirada a la seva trajectòria des dels inicis fins a data d’avui i fent un repàs a les 25 postals rebudes fins ara dels gegants convidats a les Festes de Mataró. L’ex-posició, que forma part del programa de

PINEDA DE MAR

ACTES DIA A DIAFesta Major de Pineda de Mar. Del 26 al 29 d’agost.

Fira-Mercat d’artesania. Durant tot el mes a la plaça del Mar i la plaça Sara Llorens.

La Petita del Circ: + 65, Cia Fadunito. Dis-sabte 7 a les 19 h al pati de Can Comas. Itinerant, inici i final del recorregut al pati de Can Comas.

Festes de Can Cornet. Dissabte 7 a la plaça de Pau Casals. Matí: Botifarrada popular i torneig futbol sala (Escola Mediterrània). Tarda: Globus aerostàtic (Escola Mediter-rània), gimcana i xocolatada infantil, mos-tra de l’escola de dansa a càrrec d’Alícia Lluís. Vespre: Concurs de truites, sopar popular, lliurament de premis i gran ball a càrrec de l’orquestra Nou Duet.

Berenar per als avis del barri de Les Creus. Dissabte 7 a la Masia Mas Rafat. Organitza: Associació de veïns del barri de les Creus.

La Petita del Circ: Residual Gurus, Cia Ka-ram. Dissabte 14 a les 19 h al pati de Can Comas. Itinerant. Inici i final del recorregut al pati de Can Comas.

Fira d’artesania. Dissabte 14 a pl. de les Mèlies. Tot el dia.

Festes de Can Carreres. Dissabte 14 al re-cinte Centre Cívic Casal El Mirador de Can Carreres. Organitza: Associació de Veïns Can Carreres El Mirador de Pineda.

Festes de Can Bel. Dissabte 14 a la plaça de Can Bel. Organitza: Associació de Veïns de Can Bel.

Revetlla Popular a Poblenou. Dissabte 14 a la plaça del Sol amb passeig Europa. Organitza: Associació de Veïns Unió de Poblenou.

Festes de Can Carreres. Diumenge 15 al recinte Centre Cívic Casal El Mirador de Can Carreres. Organitza: Associació de Ve-ïns Can Carreres El Mirador de Pineda.

Festes de Can Bel. Diumenge 15 a la plaça de Can Bel. Organitza: Associació de Veïns de Can Bel.

La Petita del Circ: Can ResMés, Cia. Circ Petit. Dissabte 21 a les 19 h a Can Comas.

Festes Can Moré. Dissabte 21 a la pl. de Can Moré. Organitza: Associació de Veïns de Can Moré.

CINEMACinema amb estrelles. Mamma Mia, de Phyllida Lloyd. Dijous 5 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 3€. A serious man, dels germans Coen. Dijous 12 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 3€. Crepúsculo, de Catherine Hardwicke. Dijous 19 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 3€.

EXPOSICIONSLes maculatures de Tharrats. Del 25 d’agost al 12 de setembre a la Sala Mu-nicipal d’exposicions.Organitza: Fundació Tharrats i Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.

MÚSICAAcords d’Estiu. Slapstick, Nou cinematò-graf Napoleon. Divendres 6 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 4€; pensionistes i menors de 25 anys: 2€.

Sardanes amb la Cobla Principal de Cas-sà. Diumenge 8 a les 19 h a la plaça de les Mèlies.

Acords d’Estiu. La música que volíem fer, Joan Eloi i Pere Bardagí + Cordes impos-sibles. Divendres 13 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 4€; pensionistes i me-nors de 25 anys: 2€.

Sardanes amb la Cobla Cervianenca. Diumenge 15 a les 19 h a la plaça de les Mèlies.

Acords d’Estiu. Jazz in black and white. The Ties Trio i Raquel Xiberta. Divendres 20 a les 22 hores al pati de Can Comas. Preu: 4 euros; pensionistes i menors de 25 anys: 2 euros.

DESTAQUEM

GEGANiT 2010VILASSAR DE DALT. Dissabte 28 a les 19 h a les pistes de Can Rafart.

Per quart any consecutiu, la Colla de Geganters organitza la GEGANiT, una festa per gaudir dels gegants i la Cultura Tradi-cional d’una manera diferent.

XXXIII Festival de Música del MaresmePREMIÀ DE DALT. Dissabte 7 a les 20 h a l’església de St Pere

Al voltant d’Isaac Albéniz a càrrec de l’orquesta de Cambra Catalana. Director de l’OCC: Joan Pàmies (director artístic del Festival de Música del Maresme). Entrada 10€.

XIX Festival de JazzARENYS DE MAR. Els divendres d’agost al pati del Xifré.

A les 23 h al pati del Xifré.Divendres 6: Randy Greer & Biel Ballester Trio. Divendres 20: Ivanow Jazz Group & Mayte Al-guacil.Divendres 27: Publio Delgado Quintet & Laia Porta.

I Festa de la Vinalia RvsticaALELLA, TEIÀ I EL MASNOU. 4 i 5 setembre al Parc Arqueològic Cella Vinaria.

Els Vinalia eren festes dels antics romans dedicades a la vinya i en honor a Júpiter i Venus. Es celebraven dues vegades l’any, el 19 d’agost els Vinalia Rustica i el 23 d’abril els Vinalia Urba-na. Als Vinalia Rustica es pregava a la divinitat pel raïm que començava a madurar i coincidia amb el dia en què s’iniciava la verema. Més informació a a www.cella-vinaria.cat.

Lectura de les sardanes més popularsCABRERA DE MAR. Dijous 9 de setembre a les 19 h a la biblioteca Ilturo.

A càrrec de Núria Feliu.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

30TRIBUNAmaresme

Sardanes. Diumenge 5 de setembre a les 20 h al Pati de Sant Jaume. Amb la Cobla Ciutat de Mataró.

SORTIDES I VISITESSortida nocturna als voltants de Premià de Dalt. Dissabte 28 a les 21 h al pati de Sant Jaume. Organitza: Grup de Munta-nya SC Sant Jaume.

Pelegrinatge a Lourdes. Del 23 de juliol al 10 de setembre. Inscripcions a la Par-ròquia.

PREMIÀ DE MAR

ACTES, DIA A DIAFestes del barri Santa Anna-Tió Santa Maria. Divendres 13 a les 20 h al Torrent Santa Anna: Trobada d’Alcaldes i pica-pica. A les 22.30 h al Torrent Santa Anna: Disco Mòbil FREAK. Col·labora: Associació de Veïns del Barri Santa Anna-Tió Santa Maria.

Festes del barri Santa Anna-Tió Santa Maria: Dissabte 14 a les 11 h pels carrers del barri: Xiula i mulla’t / Pita y mójate.A les 12 h a la pista de la Petanca: Festa de l’escuma amb inflables. A les 18 h al Torrent Santa Anna: Concurs Lluvia de estrellas amenitzat per Dj. Mr. Juli. Inscrip-cions fins un quart d’hora abans. D’1 a 18 anys. Els participants hauran de portar la música de l’actuació gravada en un CD. Es valorarà originalitat, caracterització i simpatia. Es pot participar individualment o en grup.

Festes del barri Santa Anna-Tió Santa Maria. Diumenge 15 a les 11 h al Torrent Santa Anna: Gran Gimcana organitzada per Los Pedros i amenitzada per Dj. Mr. Juli. A les 14 h al Torrent Santa Anna: Pae-lla Popular. Tiquet 2€ (venda anticipada a l’Administració de Loteries del barri). A les 20 h al Torrent Santa Anna: Havaneres a càrrec del grup La Gavina i rom cremat. A les 22.30 h a la pista de la Petanca: Espec-tacle pirotècnic.

6è Aplec de Nit. Dissabte 28 a les 18.30 h a la plaça de l’ajuntament. Concurs de Colles i Botifarrada. A càrrec de les Cobles Premià, Sant Jordi i Marinada.

Festes del Barri del Gas. Divendres 27 a les 22 h a la Fàbrica del Gas: Havaneres i rom cremat amb Barca de Mitjana.

Festes del Barri del Gas.Dissabte 28 a les 12 h a la plaça de la palmera: Màgia i xo-colatada. A les 21 h a l’av. de Roma, entre Joan XXIII i Gran Via: Sopar veïnal. A les 23 h al c/ Roger de Llúria cantonada av. de Roma: Ball.

Festes del Barri del Gas.Diumenge 29 a les 10.30 h a l’av. de Roma cantonada passatge Roma: Sardinada.

CINEMACinema a la fresca (pel·lícules a determi-nar). Dijous 5, 12, 19 i 26. Més informació a la cartellera del Centre Cívic i a la web www.premiademar.cat.

Cinema al Patronat Teatre. Tots els caps de setmana de juliol. Consulteu la progra-mació de cinema a la cartellera.

MÚSICABallada de Sardanes. Divendres 6 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament. A càrrec de la cobla Ciutat de Terrassa. Divendres 13 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament. A càrrec de la cobla Sabadell. Divendres 20 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament. A càrrec de la cobla Marinada.

SANT ANDREUDE LLAVANERES

CINEMACinema en pantalla gegant:Harry Pot-ter i el misteri del Príncep.Dimecres 25 a les 22 hores a la sala gran d’El Casal de Llavaneres.Col·laboració de 5 euros. Or-ganitzat per Comissió Salvem l’ermita de Sant Sebastià.

CURSOS I TALLERSSessions de Ioga, taller d’art, curs de teatre juvenil, balls de saló, Tai-Txi, curs Country nivell zero, sessions d’escacs, ceràmica per a nens, pintura i classes de gralla i tabals. A El Casal de Llavaneres: casaldellavaneres@hotmail.com.

INFANTILEspectacle infantil. Diumenge 8 a les 19 h al parc de Ca l’Alfaro.Amb la companyia Els Yakumba. Diumenge 22 a les 19 h al parc de Ca l’Alfaro.Amb la companyia Xa-rop de canya.

MÚSICAMusical: Mamma Mia!. Dimecres 11 a les 22 h a la sala gran d’El Casal de Llavaneres. Col·laboració de 5€.

Sardanes. Diumenge 15 a les 19 h a la pla-ça de la Vila. Amb la cobla Premià.

Audició d’òpera. Dimecres 18 a les 22 h a la sala gran d’El Casal de Llavaneres. Col-laboració de 5€.

Sardanes. Diumenge 29 a les 19 h a la pla-ça de la Vila. Amb la cobla Thermalenca de Mataró.

SORTIDES I VISITESMarxa Nocturna al Corredor. Dissabte 7 a les 19 h al Casal de Llavaneres. Inscripcions fins dijous dia 5 a El Casal. Preu: Socis 3€, no socis 5€. Sopar a part.

SANT VICENÇDE MONTALT

ACTES, DIA A DIAFesta Major. De l’11 al 15 d’agost. (vegeu pàgines 24 i 25)

EXPOSICIONSExposició de fotografies: Un tastet de

Sant Vicenç 2010. Exposició de pintures a l’oli de Jaume Nogué. Fins al 15 d’agost, al Centre Cívic El Gorg.

Exposició itinerant: De l’abc a l’sms. Fins al 22 d’agost a la biblioteca municipal La Muntala.

Exposició de treballs de Patchwork. Fins al 31 d’agost al Casal de la Gent Gran.A càrrec dels alumnes del taller organitzat pels Xurravins. Organitza: Associació de Gent Gran Els Xurravins.

SORTIDES I VISITESSortida juvenil a Water World Lloret. Di-vendres 13 a les 9 h. Preu: 15€ ( transport i entrada al recinte). Inscripcions: fins l’11 d’agost a l’Espai Jove El Cau. Organitza: Regidoria de Joventut.

TEIÀ

ACTES DIA A DIAI Festa de la Vinalia Rústica. Durant els dies 4 i 5 de setembre el Parc Arqueològic Cella Vinaria celebra l’inici de la verema del 2010 amb tot un seguit d’activitats que us aproparan al món romà i que de ben segur us entusiasmaran! Més informació a a www.cella-vinaria.cat. Organitzen: Ajun-taments d’Alella, Teià i El Masnou.

VILASSAR DE DALT

ACTES, DIA A DIAInauguració de l’exposició fotogràfica Aigües. Dissabte 21 a les 20 h a la sala d’exposicions del centre Vilassarenc.

Festa Major dels Sants Genís 2010.Del 24 al 28 d’agost (Vegeu pàgines 22 i 23).

I Mercat d’intercanvi. Dissabte 28 de les 16.30 h a les 20 h a la plaça de la Vila. A càrrec de la Comissió Dindori i Casal dels Joves de l’Estrella.

EXPOSICIONSAigües. Del 21 al 29 d’agost a la sala d’ex-posicions del centre Vilassarenc. Mostra fotogràfica sobre aquest element dels fotògrafs del Grup Fotogràfic Vilassar. In-auguració: dissabte 21 a les 20 h.

Entre llums. Del 20 d’agost al 10 de se-tembre al Centre Cultural de Vilassar de Dalt. El fotògraf Jaume Cusidó ens mostra un recull d’imatges de paisatges i viatges on la recerca de la màgia de la llum ha es-tat el principal objectiu.

Del dibuix a la fotografia. Antoni Prats Janer. Del 25 d’agost al 24 d’octubre al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Mostra el caràcter més intimista de l’artista Antoni Prats Janer (1916-2001) i la interrelació entre el dibuix i la fotografia en el seu procés creatiu. A finals dels anys seixanta, l’Antoni Prats, conegut per la seva trajectòria pictòrica, aplicarà també

els seus dots artístics a la fotografia. In-auguració: dimecres 25 a les 18h. Horari de Festa Major: de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h. Dissabtes de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h i diumenge de 12h a 14 h.

INFANTILDiada del club CE Vilassar. Dissabte 28 a partir de les 10 h al Camp Municipal d’es-ports de Vallmorena. Activitats per a nens, nenes i familiars: Mini golf, porteries de punts, footvoleil, inflables, campionat de Jorkyball, exhibició d’estels de competició, taller d’estels, llançament de caramels, taller de bombolles gegants de sabó,etc.Regals per a tots els participants més pe-tits. Tiquets de l’arrossada a les oficines del club de 18h a 20 h o a Autoequip.

SORTIDES

Dolmens, menhirs, fites i creus. Diu-menge 5 de setembre. Passejada cultural d’uns 8,5 quilòmetres per les muntanyes de Vilassar. Roca d’en Toni, emplaçament de l’antiga creu del turó d’en Torres, el menhir de cal Camat, la fita termenera del Puig Calvell, la Pedra del Diable i la creu de Can Boquet. Inici: a les 8 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) o a les 9 h a la Roca d’en Toni. Final: apro-ximadament a les 17 h a la Creu de Can Boquet. Recomanacions: Cal portar calçat adequat, l’esmorzar i el dinar.La Comissió de Festes portarà beguda per a tothom. Hi haurà una furgoneta per traginar els pa-quets. Organitza: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt amb la col·laboració de la Comissió de Festes.

VILASSAR DE MAR

ACTES, DIA A DIAFestes del Barato. Dijous 5 a les 22 h a la plaça Vicenç Martí: Xupinaso. A les 22.30 h Sardanes amb la Cobla dels Lluïsos.

Festes del Barato. Divendres 6 a les 17 h: Festa infantil amb inflables, animació i pa-llassos amb el grup Bitxicleta. Xocolatada popular. A les 22 h: Cinema a la fresca. A les 24 h: Festa Jove.

Festes del Barato: Dissabte 7 a les 11 h: Bicicletada popular. A les 12 h: Xeringada. A les 19 h: Missa. A les 21.30h: Sopar de germanor. A les 23 h: Gran ball de gala amb l’orquestra Paradís.

Festes del Barato. Diumenge 8 a les 13 h: Paella. A les 22 h: Havaneres. A les 24 h: Focs.

Festes del carrer Sant Llorenç. Del 13 al 15 agost.

Marrec Atac. Dissabte 4 de setembre a les 20 h. Organitza: Centre Excursionista de Vilassar de Mar.

Burriac Atac Dissabte 4 de setembre a les 21.30 h a la plaça de l’ajuntament. Orga-nitza: Centre Excursionista de Vilassar de Mar.

Sopar de fi d’estiu de la parròquia amb cantades d’havaneres Dissabte 4 a les

21.30 h a la pista de l’Escola de la Presen-tació. A càrrec de Cavallitos de mar.

Contes per a adults: La part bona de les coses dolentes. Dijous 9 a les 21.30 h a biblioteca municipal Ernest Lluch. A càrrec de Carles Alcoy. Festival Multipolar http://festivalmultipolarmaresme.blogspot.com. (Biblioteques del Maresme).

CINEMACinema a la fresca: Com entrenar al teu drac. Divendres 6 a les 22 h a la plaça Vicenç Martí.

Cinema a la fresca. (Títol a determinar). Dissabte 21 a les 22 h a la plaça del Veral de l’Ocata.

Cinema a la fresca. (Títol a determinar). Dissabte 28 a les 22 h a la plaça del c/San-ta Marta.

CURSOSTaller: Menjar sa a la platja. Dimecres 18 a les 19 h a la platja de Palomares.

Activitats regulars. Tots els dies als locals de Pl. Carles Trias, 40, baixos. Dilluns de 20 h a 22 h: Sevillanes. Dimarts de 17 h a 19.30 h: Jocs de taula (gent gran) i de 18.30 h a 20 h: Ioga. Dimecres de 18 h a 20 h: Taller de reciclatge i de 20 a 22 h: Teatre adults. Dijous de 17 h a 19.30 h: Jocs de taula (gent gran) i de 20h a 22 h: Sevillanes. Divendres de 17.30 h a 18.15 h: Guitarra infants, de 18.15 h a 21 h: Guitarra adults i a les 21 h: Cinema. Dissabte (quinzenalment) de 18 h a 21 h: Biodinàmica (gimnàstica). Diumen-ge de 19 h a 22 h: Ball.

EXPOSICIONS15 anys d’Ssstrèpits. Fins al 20 d’agost a la biblioteca municipal Ernest Lluch.

Pensaments de dona. Del 2 al 18 setem-bre a la biblioteca municipal Ernest Lluch. D’Eva i Marta Monràs Ortiz, autores locals.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Ex-posició permanent. Museu de la Mina Ve-lla. Horari: dimecres a divendres de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h, dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h.

INFANTILTaller d’il·lustració per a infants. 1, 2 i 3 setembre de 17 hores a 19 h a la biblioteca municipal Ernest Lluch. A càrrec de Sandro Soriano, il·lustrador. Per a infants de 7 a 12 anys. Necessita inscripció prèvia.

MÚSICABall amb El duet dominó. Diumenge 8 a les 19 h a Centre Cívic del Passeig. Activi-tats gent gran.

Sardanes amb la Cobla Lluïsos de Taradell. Dijous 12 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament.

Sardanes amb la Cobla Ciutat de Ter-rassa. Dijous 19 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament.

Sardanes amb la Cobla Marinada. Dijous 26 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament.

Ball amb El duet dominó. Diumenge 29 a les 19 h a Centre Cívic del Passeig. Acti-vitats gent gran.

Envia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu:promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 2 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.

Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individu-als s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels beneficiaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneficiats amb el premi.

Els guanyadors de l’edició de juliol van ser: Francesc Rivière i Esmeralda Moreno Van Den Velden

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de juliol van ser: Manuel Camero Marín, Esther Mora Vilanova, Antoni Andrés Viñals, Josefa Parera Reig

TRIBUNA MARESME

et convida a PARADISE

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

TROBA LA TCONCURSOS

clas

sific

ats

31TRIBUNAmaresme

VENC IMPECABLE HONDA SCOOPY 49 CC amb només 15.000 Km, és del any 2000, impecable, ITV passada, té tota la documentació al dia. 800 euros. kikinas_15@hotmail.com. Tel.659.59.60.57

ES VEN PEUGEOT SPEED-FIGHT 49 cc a peces. Tota la moto sencera per 150 euros. No està disponible pel seu funcionament. victorhernandezrobledo@hotmail.com. Tel.605.24.60.65

COMPRO COCHE de par-ticular en buen estado, máximo diez años, pago al contado. Tel.652.07.94.30. alfandper@yahoo.es.

VENDO MOTO DERBI VA-RIANT 50cc de color verde en perfecto estado. Duerme siempre en garaje, ITV recien pasada hasta el 2012. Precio 300 euros. rivax_87@hotmail.com. Tel.686.44.14.29

ES VEN MOBILETT CADDY totalment restaurada, amb tota la documentació al dia, ITV passada, llesta per fer en canvi de nom, funciona perfec-tament. kikinas_15@hotmail.com. Tel.659.59.60.57

MOTORTREBALLOFERTA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

SERVEIS PROFESSIONALS

REFORMAS626 01 62 85

COMPRAVENDA

COMPRO COCHES, 4X4,

FURGONETAS YVEHICULOS

DE GAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

SALUT I BELLESA

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · ManicuraPentinats cerimònies

Pedicura ambpeeling gratis

DIMECRES

20%descompte

Servei perruqueria

ENSENYAMENTDIVERSOS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERST’ajudaré a: des de penjar els qua-dres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

INFORMÀTICA

SE BUSCA PELUQUERA. Perruqueria Cliseida busca pe-luquera con experiencia para proxima apertura, el 01/08 en Mataró. Tel.664.13.08.25. s a i d z a h a r @ g m a i l . c o m . Tel.664.13.08.25

ES PRECISEN PERSONES per venda productes de cos-mètica, perfumeria francesa i bisuteria. Activitat indepen-dent bones comisions pro-ductes amb demanda. siscu.fes@wanadoo.es

TREBALLDEMANDA

SENYORA DE FER FEINES amb experiència. Treballo per hores. Només trucades. Tel.625.65.17.70

SEÑORA ECUATORIANA con documentos en regla se ofrece para canguro, limpieza, para llevar casa como fija, interina, tengo referencias y mucha ex-periencia. Tel.663.47.57.01

NOI AMB DISCAPACITAT CERCA FEINA. Mosso magat-zem, repartidor, operari, etc... No tinc secueles físiques ni psicològiques. Estic al 100%. Moltes aventatges fiscals. Inte-ressats envio CV. karotone@ya.com. Tel.661.78.22.33

BUSCO TRABAJO DE CO-MERCIAL ESTABLE. Hombre jóven, con experiencia labo-ral, estudios, buena presencia y trato. Busca empresa seria en el Maresme para trabajar como comercial con contra-to. ricard.sl@hotmail.com. Tel.607.87.11.37

MOSSO DE MAGATZEM. Chi-co de 33 años, busca trabajo de mozo de almacén, con car-net de carretillas elevadoras en Mataró y cercanias. Toni. 625.28.19.81.

CLASSES DE REPÀS. Dono classes de repàs de primà-ria i ESO a 10 euros l’hora. Sóc llicenciada i tinc experi-ència. almulatina@yahoo.es. Tel.676.02.11.69

CLASSES PARTICULARS. Jor-di Barros. Intensius: juliol, agost i setembre. Tel.93.750.13.25

TÈCNICA INFORMÀTICA (PROFESSIONAL) s’oferix clas-ses de tècnica informàtica “onli-ne”. Només online, és a dir, en un xat. guillemb.f@hotmail.com

COMPRO Tebeos antiguos, cómics de superhéroes, manga, álbumes de cro-mos, libros, calendarios de bolsillo, programas de cine, Scalextric. Tel.630930616. rogelioblanco@terra.es.

SE VENDE Lote de electro-domésticos usados un mes en perfecto esado: frigorífico Edesa + lavadora Zanussi de 7kg + secadora Zanussi. Todo por 780 euros. Gran oferta. Tel.972.30.08.23

SE VENDE sellos de correos actuales para todo tipo de franqueo (cartas, paquetes, certificados, ect), con un 10% de dto. sobre el valor del se-llo. vtomas33@hotmail.com. Tel.615.11.78.18

CARNET PRESTIGE DIR per a TOTS els centres i TOTS els horaris. Entrada al vestidor VIP i tots els avantatges del Pres-tige. Quota mensual 10,25 eu-ros!! sergispinola@gmail.com. Tel.652.33.67.85

BUSCO LIBROS DE TEXTO DE 1º DE ESO. Compro li-bros de 1º de ESO del colegio la Salle Premià, de 2ª mano. Tel.635.51.82.54

PARTICULAR COMPRA bille-tes, monedas y sellos nuevos de España (las monedas y bi-lletes tanto españolas como ex-tranjeras). Victor 615.117.818. vtomas33@hotmail.com.

VENDO TIENDA CAMPING TIPO CHALET. Marca Ines-ca, modelo Karina, 2 habi-taciones, vestidor-comedor, fachada movil, puerta trase-ra y porche. Medidas 3,80 x 4,80 x 1,80 (alto) envio fotos. joanborre l l@hotmai l .com. Tel.606.22.22.01

IMMOBLES

ALP. Venda lloguer aparta-ment 88 m2,3 habitacions, ar-maris encastats, sala d’estar llar de foc, 2 banys, terrassa, jardí, parquing i boniques vis-tes. nataliatorello@gmail.com. Tel.670.87.01.93

PARKING ARENYS DE MUNT. Prop l’Obrador 65 euros/mes. Tel.677.20.90.28

PERRUQUERIA LAURA. Pro-mocions cada mes. Mes de ju-liol: cada servei de perruqueria o estètica superior a 30 euros, pedicura gratis. Amb aquest anunci truca 667.67.32.38.

MASSATGE AYURVEDA. Massatge amb olis de la Índia indicat per a ciàtica, lumbàlgia, estres, depressió, ansietat, migranyes, insomni. Tel.627.93.60.41

PINTOR MISTERAPID. Pre-cios anti-crisis realmente muy económicos, limpio, rápido y de toda confianza experiencia y puntualidad:piso, torres, etc. Sr. Molins. Tel.697.85.08.08. seb i ta ra28@hotmai l .com. Tel.697.85.08.88

VETERINARIA ANSELM CLAVÈ. c/ Anselm Clavé, 78 L1, 17300 Blanes (Giro-na). Teléfono: 972 33 84 98. Urgencias: 615 053 440. info@veterinariablanes.com. Tel.972.33.84.98

RESPONSABLE MARKE-TING - COMUNICACIÓ. Pro-fessional en actiu cerca un càrrec de responsabilitat dins del camp de MKT-COM. Molt responsable i versàtil. Anglès nivell Advanced. Ideal PYMES. Tel.606.78.16.15

DINEROAL

INSTANTESólo nómina y DNI

Aprovaciónen 24 horas

T.675 40 58 37