TRIBUNAmaresmemesames

Número 257. Novembre 2011

FOTO: XAVIER SABORIDO

Quinze anys‘fent pinya’

La Colla Castellera Capgrossos reivindica des de Mataró la

seva identitat comarcal

LA ‘VOLTA’. Entrevista al periodista Rafael Vallbona, autor d’una exposició i un llibre sobre els 100 anys de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya. 20-N. En plena campanya per a les eleccions a Corts Generals que se celebraran el proper diumenge 20 de novembre.

PREMI ILURO. Montserrat Gurrera guanya el Premi Iluro amb una obra sobre l’evolució del sistema educatiu a Mataró al segle XIX. JOSEP FADÓ. El tenor mataroní Josep Fadó interpreta Manrico, de l’òpera Il trovatore, al Teatre Reial de Copenhaguen.CONCERT SOLIDARI. Càritas de Mataró organitza la 3a edició de ‘Músics de casa’, un concert amb finalitats benèfiques.

FESTES MAJORS. Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Munt i Teià celebren aquest mes de novembre la seva Festa Major.

02

ALELLA: Proxim, CAP, Marfil, Duran Bar, Vinyallonga, Xarel·lo, Mercat Munici-pal, Ajuntament d’Alella, Garden Arenas, Sorli-discou, Peluqueria Dolors.

EL MASNOU: CAP Ocata, Condis, Farmàcia Ocata, Ca n’Humetc, Pastisseria Bautista, Bomboneria Miquel, Can Basomba, Merceria Romeu, Ajuntament del Masnou, Sabateria Teresa Serra, Associació Botiguers Centre, L’Esbarjo, CAP, Berhouse, Bianco e Nero, Bar Del Barri, Mercat del Centre, Oficina Ben-estar Social, Edifici Itàlia, Piscina Municipal, Bibliotec, Club Tenis Masnou, Forn Pomosa,Pastisseria Núria, Mateu Electrodomèstics.

TEIÀ: Biblioteca, Aluminis Teià, Ajuntament de Teià, Cafè del Baix, Club Tenis Barcelona-Teià.

PREMIÀ DE MAR: Papeleria Verge De La Mercè, CAP, Farmàcia Viayna, Pre-mià Motors, Xarcuteria Juan, Mercat Municipal, Premià In, Pastisseria Daunis, Superpressing, El Paller, Llibreria Sinera, No + Vello, Llibreria Marinada, Ajun-tament de Premià, Bar de la Plaça, Fruiteria, Primilia, Centre Cívic, Jardineria Mandri, Exclusives Catalunya, Pastisseria Canals, Pizzeria Rigoletto, Satec, Piscina Municipal, Casal Benèfic Premià, Tintoreria Vaper, Adm. Loteria, Vicky Perfumeria, Sorli -discount.

PREMIÀ DE DALT: Panaderia Pascual, Sorli-discou, Club de Tennis, CAP, Centre Sant Jaume, Fleca San Jorge, Ajuntament.

VILASSAR DE MAR: Piscina Municipal, Mobles L’Era, Servei d’Ocupació, CAP, Sorli, Mercat de la Flor (Restaurant Jardí), Pastisseria Falgueras, Can Pocu-rull, Xarcuteria Manel, Ajuntament de Vilassar, Toco-cotó, Disseny amb Vidre, J.Martin Aluminio, Index, Pere i Angel, Josep Selva, Mercat Municipal, Finques Viser, Eladio TV, L’Espigol, Restaurant L’Atlantida, Can Bofarull, El Rei del Pa.

CABRILS: Xeflis Restaurant, Pizzeria de l’Hort, Ajuntament de Cabrils, CAP, Spal Restaurant, Finques Cabrils, La Concòrdia, Proxim, Sorli-discou.

VILASSAR DE DALT: Daunis, Carnisseria Beltran, Mercat Municipal, Ajuntament de Vilassar, Bar Tropicana, Finques Tràmit, El Racó de Can Feliu, Piscina Muni-cipal, Papereria Issa.

CABRERA DE MAR: Cooperativa Agrícola, Autoservei Roig, Ajuntament de Ca-brera, Ortopèdia, Piscina Municipal, Sastre Verd, Natur Center, CAP, Rest. El Racó del Pla.

MATARÓ: ZONA PLA D’EN BOET: Mossos d’Esquadra, Tecnocampus, Caixa Laietana, Edifici de Vidre, Dinners Restaurant, Gimnàs Paradise, Farmàcia c/ Sant Valentí, Centro Cívico, AB Clinica Dental, Cuadros Vergara, El Racó Del Bierzo. ZONA CERDANYOLA: Bazar Oriental, Javier Equip, Centre Civic / Casal Avis Cerdanyola, Aldafran, Farmàcia Av/ Gatassa, Adm. Loteria, Muebles Eslar, Fet D’ara, Sorrall Gimnàs, CAP Cerdanyola Nord, Cotton Flor. ZONA PERAMÀS: Churreria Gemma, Metges Especialistes, Maxipa, Casal del Barri, Copimar, Bibli-oteca Pompeu Fabra, Espai Caixa Laietana. ZONA EIXAMPLE: CAP Rda. Prim, Bar Nou Fragola, Farmàcia, Oficina Central Correu, Eurocampers, Il·lustre Col·legi d’Advocats, Il·lustre Col·legi de Procuradors, Panaderia Paula. ZONA CENTRE: Garriga, Farmàcia Simon, Consell Comarcal del Maresme, Autoescola Marc, Su-per del Rio, EMDR (Lepant Centre), CETEMMSA, Pa Valls, C.Q.M.C., Geriatric Ma-resme, Pa Valls, Maxipa, Mercat Plaça Cuba, Garriga, Farmàcia J. Planas, Granja Sant Josep, Fermalli Maresme, Patronat Municipal de Cultura, La Nova Granja de la Riera, Foment Mataroní, Fet a Mà, Forn Uñó, Cafeteria Iris, El Crostonet, La Montserratina, La Coca de Mataró, Tienda de Té, Ajuntament de Mataró, Oficina Caixa Laietana (c. Palau), Bar Centre Mataroní, Pastisseria Miracle, Forn Can Bastons, Bar Mcdover, CAP la Riera, Ferreteria Colomer, Joieria Barcelona, Classic Coffe, Bar Iluro, Farmàcia Santa Anna, Som-hi, Mataro In (Edifici BBVA), Churreria Rosita, CAP Camí Ral, Casal Avis Can Marfá, Bar Sala Cabañes, Cambra de la Propietat, Autoescuela Beltran, Gimnàs Halteres, Forn Díaz, Club Nàutic de Mataró, Hospital (Antic), Fundació Hospital, OTT, Electrodomèstics M. Bruc. ZONA ESCORXADOR-PALAU: IMPEM, Panaderia Pons, Pastisseria El Pilar. ZONA ROCAFONDA: Casal d’avis / Centre Cívic Rocafonda, CAP, Forn Somi, Fet d’Ara. ZONA MOLINS: La Sirena, Estanc-20, Centre Cívic Molins, Piscina Municipal. ZONA CIRERA: El Pilar, Fet a Mà, CAP Cirera, Forn Rafael. ZONA VIA EUROPA: Bar Crisenc, Casal Gent Gran, Cerrajeros del Maresme, Aluminis Iluro, Forn Diaz, Optica Denuc, Casal Gent Gran La Llàntia, Hospital de Mataró,

SANT ANDREU DE LLAVANERES: Club de Golf, El Món dels Animals, Salome, Biblioteca, Ajuntament de Llavaneres, CAP, Panaderia Sant Pere, Club Nàutic Llavaneres.

SANT VICENÇ DE MONALT: Bar Casinet, El Món de la Fruita, Centre Cívic El Gorg, Peixateria Guitart, Condis, Ajuntament de Sant Vicenç.

CALDES D’ESTRAC: Ajuntament de Caldes d’Estrac, Fundació Palau, Mercat Municipal, Club jubilats Caixa Laietana, Farmàcia Riera, La Cervezeria, Hotel Colon.

ARENYS DE MUNT: Bazar Oriental, Mercat Municipal, Café Rovira, Ajuntament d’Arenys de Munt, CAP.

ARENYS DE MAR: Pavelló Municipal d’esports, CAP, Fermat, Mercat Municipal, Global Fincas, Biblioteca, Fundació IFO, Ajuntament d’Arenys de Mar, Ferreteria Cifec, Confort-10.

Troba el TRIBUNA MARESME el primer dijous de cada mes als següents punts de distribució:

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina

de Justificació de la DifusióEdita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport deTRIBUNAmaresmemesames

06 15 anysLa Colla castellera dels Capgrossos de Mataró celebra 15 anys. La productora Clack enregistra un documental d’aquesta trajectòria.

14 Poesia i televisióLa televisió local de Mataró i elMaresme, m1tv, estrena el programaClipemes, una obra audiovisual que fusiona imatge i poesia.

10 La cita del 20-NJornada electoral el 20-N. Els ciutadans estan cridats a votar a Corts Generals. Del resultat en sortirà el nou mapa polític.

16 Premi IluroCaixa Laietana atorga la 53a edició del Premi Iluro de monografia històrica, un certamen que és tot un referent en el seu àmbit.

11 Baix MaresmeEl Masnou, Alella i Teià planten cara contra la venda d’habitatge públic anunciada per l’INCASÒL, empresa pública de la Generalitat.

25 Noves tecnologiesTheGrowbox, un nou model de gestió que a través de la xarxa està pensat per donar servei a les incubadores i vivers d’empreses.

13 Carrefour planetCarrefour de Cabrera de Mar s’ha reinventat i proposa un nou model d’hipermercat. El balanç que fan del canvi, 100 dies després, és molt bo.

28 El bolet a la cuinaArrenquen les Jornades Gastronòmiques del Bolet del Maresme. Se celebren fins al proper dia 30 de novembre.

14 Josep FadóEl tenor mataroní Josep Fadó ha actuat fent el paper de Manrico, de l’òpera Il trovatore, al Teatre Reial de Copenhaguen.

31 Festes MajorsSant Andreu de Llavaneres, Teià i Arenys de Munt celebren aquest mes les seves festes majors carregades de propostes per a tots els públics.

06 10 11

13 14 14

16 28 40

També el podeu rebre a casa, pagant només la despesa d’enviament. Feu la sol·licitud enviant un correu

electrònic a: info@tribunamaresme.com

SUMARI

03

GENT DEL MARESME ENTREVISTA A RAFAEL VALLBONA, PERIODISTA

‘Volta’ Ciclista a Catalunya 1911-2011 és, en primer lloc, una exposició que acull el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, a Barcelona, aquests dar-rers mesos i que vostè ha comissariat. Com neix la idea de fer-la?

De vegades és primer la gallina que els ous. D’entrada la idea era fer un lli-bre on es recollís la petja que la ‘Volta’ a Catalunya ha deixat al llarg de 100 anys en la vida quotidiana del país. Va ser després que vam pensar en la pos-sibilitat d’aprofitar la sinergia del lli-bre per fer-ne una mostra. L’oferiment del Museu Olímpic va ser clau per de-cidir-nos a tirar-la endavant.

Amb aquesta mostra ha volgut reivin-dicar tota una trajectòria esportiva que roman en un cert oblit?

L’esport és avui en dia un espectacle de masses convertit en un immens ne-goci per la TV. Llavors, el que no dóna diners no interessa. En aquest aspecte lamento profundament el desinterès històric que TV3 ha tingut per la ‘Vol-ta’. És clar, al costat del Barça...

El presumpte oblit de Catalunya per la ‘Volta’ ha estat, sobretot, de les grans institucions, la Generalitat i els ajuntaments d’algunes grans ciutats com Barcelona, Girona o Lleida. La capital del Segrià, governada per qui aspira a ser el líder del PSC, va pre-ferir acollir una etapa de la Vuelta a Espanya que no li va aportar ni cinc,

abans que una de la ‘Volta’ que li om-plia els hotels de la ciutat durant dos dies.. Però els pobles, i la majoria de les capitals de comarca, sempre han estat, i estan, al costat de la cursa. I de la gent no cal ni parlar-ne. L’aco-lliment que la ‘Volta’ té als pobles per on passa és espectacular. Els catalans no obliden, són les seves grans institu-cions, i ho fan per tacticisme polític o per miopia, és clar.

Aquest proper mes de desembre sortirà el llibre del centenari de la ‘Volta’ pu-blicat per Cossetània Edicions. A part de trajectòria històrica, què més hi troba-ran els lectors?

Una impressionant col·lecció de més de 400 fotografies, des de la de la sor-tida de la primera etapa de l’any 1911, fins la del pòdium de l’edició del cente-nari, amb Alberto Contador al cap de munt. És un segle d’imatges de la vida catalana. Jo, que m’he mirat les fotos mil vegades, encara em sorprenc amb els detalls que hi descobreixo. La foto d’en Macià lliurant el trofeu al francès Alfred Bovet, guanyador de l’edició de 1933, a penes tres mesos abans de la mort del president, és de les que posa la pell de gallina.

A banda també hi ha palmarès com-plert amb els noms i els anys de tots els que han guanyat, almenys, una etapa al llarg de totes les edicions. Tots són herois i es mereixen ser recordats.

El periodista maresmenc Rafael Vallbona ha estat el comissari de l’exposició ‘Volta a Catalunya. 1911-2011. Un segle d’esport i país’, que des del 28 de setembre fins a final de novembre es mostra al Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona. Una exposició que relata l’aportació de la ‘Volta’ a la societat catalana i que evidencia la trajectòria d’una cursa que és tot un referent en la construcció de la Catalunya del segle XX. Anàlisi del món del ciclisme però també de la societat catalana i de la seva evolució, el treball de Vallbona prendrà ara forma en un llibre de gran format i un ampli contingut documental fotogràfic publicat per Cossetània Edicions, que sortirà el proper mes de desembre.

El president de la ‘Volta, Rubén Peris i el periodista Rafael Vallbona, en l’exposició del Museu Olímpic.

“La ‘Volta’ a Catalunya neix essent part d’un projecte de país”

04

Per preparar l’exposició i el llibre va parlar amb testimonis de primera fila, amb ciclistes històrics de la ‘Volta’. Què en destaca de la relació que hi ha esta-blert?

Sobretot l’estreta re-lació d’autèntic amor que tots ells tenen per la ‘Volta’. Cap ciclista no oblida els dies passats a les carreteres catalanes. Primer perquè la ‘Volta’ de sempre ha estat una de les curses més impor-tants del calendari. Però sobretot perquè crec que el país, la gent, el clima (vital per als ciclistes) i l’acolliment dels orga-nitzadors els porta a tots molts bons records.

En posar la seva mirada a la ‘Volta’ Ci-clista a Catalunya, com ha dit, reivindica el que ha estat un referent en la cons-trucció del país. Per què va ser tan im-portant per als catalans la implantació d’aquest fenomen esportiu a principis del segle XX?

Més que un referent esportiu, el que he volgut és situar la ‘Volta’ en el context de la història moderna de Catalunya. Una prova d’aquest estil, i que és la terce-ra més antiga del món després del Tour i el Giro, neix essent part d’un projecte de país; si no, ningú no s’hi embarca. La idea de modernitat de la Catalunya de primers de segle és clau per entendre el perquè de la ‘Volta’.

Sense una burgesia que es consolida-va econòmicament i social, una classe obrera organitzada i uns, encara que in-cipients, poderosos ‘mèdia’, la ‘Volta’ no hauria arribat mai a fer-se. Això potser no es recorda ara, però des de la singu-laritat cultural i lingüística, aquest país ha tingut sempre vocació de cosmopo-litisme absolutament interclassista que, crec jo, l’ha salvat de l’ensulsiada en nombroses ocasions.

Una imatge que sempre resta en la me-

mòria és la dels ciclistes passant per da-vant de casa. En temps del 2.0, les curses de ciclisme encara conserven aquesta capacitat de seducció?

Fatigats per tanta virtualitat, el 2.0 està fent renéixer l’inte-rès per la realitat tangi-ble, la que es pot tocar, la que passa per davant de casa. El soroll dels cot-xes dels equips, el brun-zir de les 200 bicicletes, els colors dels equips s’han de veure en viu.

La ‘Volta’ a Catalunya, ho apuntaven a la presenta-ció de l’exposició que van fer al Museu Olímpic, no passa pels seus millors moments. Què cal per

impulsar aquesta competició esportiva de referència a casa nostra?

Cap gran prova esportiva no passa per bons moments. La crisi ha minvat els patrocinadors; i això és el peix que es mossega la cua: sense patrocinadors no hi ha TV i sense TV no hi ha patrocina-dors. És el pecat per l’ambició sense lí-mits per convertir l’esport en un negoci. I això que el ciclisme, tret del Tour, és un esport de ‘pobres’. Qualsevol futbo-lista de segona guanya més que la majo-ria de corredors.

Jo crec que el que cal és racionalitzar les curses i les organitzacions i, a les que tenen un plus de representació nacio-nal, que els mitjans públics i les admi-nistracions els facin costat.

Vostè mateix és un amant del ciclisme en totes les seves formes: des de practicar aquest esport pur i dur fins a fer-ne blocs, un programa per a la televisió, llibres… Quan neix aquesta passió i com la manté viva?

La passió per la bici ens ve a tots de petits. És la primera màquina a la qual teníem abast i que ens donava autono-mia. Ens fascina. Com diu el sociòleg francès Marc Augé: “La bicicleta ens re-met a moments particulars de la infan-

tesa i l’adolescència. Gràcies a ella, tots hem descobert una mica del nostre pro-pi cos, de les seves capacitats físiques, i hem experimentat la llibertat a la qual està lligada.”.

El programa televisiu que condueix, ‘Carreteres secundàries’, no s’entén sen-se el paper de la bicicleta. Aquest mitjà

de transport és el que permet visitar mi-llor el territori?

‘Carreteres secundàries’ és un pro-grama de territori. El vam voler recór-rer en bici perquè creiem que és un mit-jà que té la velocitat i el ritme perfectes per poder descobrir el país amb calma, sense deixar-nos cap solc. A més hi ha el component modern i sostenible. Jo crec

A dalt en gran, primera sortida de la Volta l’any 1911. A l’esquerra, els presidents de la

Generalitat, Francesc Macià i Lluís Companys a l’arribada de Montjuïc a Barcelona l’any 1933. A la dreta, Jacques Anquetil a Sabadell l’any 1966.

Coberta del llibre Volta a Catalunya. 1911-2011. Un segle d’esport i país

GENT DEL MARESME

05

PERIODISTA, ESCRIPTOR, VIATGER I CICLISTA

Rafel Vallbona va néixer al barri de Gràcia, a Barcelona, el 1960. És peri-odista, escriptor i professor de perio-disme de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Viu a Premià de Dalt. Amb 18 anys va començar a col-laborar al diari TeleXpress, al qual van seguir l’Avui, Correo Catalán i després moltes més capçaleres: El País, El Periódico, Diari de Barcelona, el Ob-servador, El Punt i El Mundo. També ha treballat i col·laborat en diverses emissores com Ràdio Nacional d’Es-panya, Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RAC 1... i escrit i dirigit programes de televisió per a Televisió Espanyo-la, TV3 o la Xarxa de TV’s locals. Ha publicat més de 50 llibres de gèneres com poesia, narrativa, novel·la, vi-atges i divulgació, tant per a lectors adults com per a públic jove, alguns dels quals han estat traduïts a diver-ses llengües. Amant de la bici i dels viatges, condueix –visitant Catalunya sobre dues rodes– el programa tele-visiu ‘Carreteres secundàries’, emès per la xarxa de TV’s locals.

que la tele ha de transmetre missatges d’aquesta mena.

La bicicleta ha entrar a la nostra vida di-ària amb més força que mai. És el vehicle urbà del present i del futur?

Vagi a Nova York i observi Broadway. L’avinguda que semblava posada a la terra per a provocar el lluïment dels automòbils camí dels grans espectacles teatrals té avui la meitat de la seva cal-

çada ocupada per un carril bici curull a totes hores.

La civilització de l‘automòbil s’acaba. El petroli s’esgota. Les vendes minven i les grans ciutats els foragiten i obren camí a les bicis. El cotxe forma part del món d’ahir que s’extingeix. Al món d’avui, que ja ha obert les portes i malda per entrar, no hi ha lloc per tantes mà-quines inadequades per a la vida huma-na com són els automòbils.

La tecnologia de la bicicleta ha evolucio-nat amb la societat. Dels primers models més rudimentaris a veritables joies d’art

d’avui en dia. S’ha perdut, en aquest aspecte, un cert ‘romanticisme’ dels orí-gens?

Sap quina és la darrera tendència en el món de la bici? El ‘vintage’, les bicis antigues, els ferros que pesen com un mort. El romanticisme que ens torna a recuperar el passat davant la incertesa d’aquest present i el pànic al futur.

Ara, també li asseguro que hi ha més tecnologia punta a l’abast de qualsevol usuari, i per un preu més que raonable, en una bici que a la majoria dels cotxes. Això fa que, essent una indústria dinà-mica i on l’artesania encara hi té un bon lloc, els invents sorgeixin cada dos per tres. I són invents magnífics. Les bi-cis plegables que permeten accedir als transports públics o desar-les en pisos petits sense problemes, ja no tenen qua-tre dies, però avui en dia, modernitzades i millorades, s’han imposat a les ciutats.

Per sortir amb bicicleta és millor fer-ho en solitari o en grup?

Jo dic sempre que, per sortir, l’únic que necessito és la bici. I si m’acompa-nya algú, doncs millor, però si no tam-poc no m’arrugo.

Text: Albert Calls. Fotos: Cedides i Arxiu ‘Volta’

Ciclista de Catalunya.

GENT DEL MARESME

06

199628/07/1996. Mataró

El boom casteller dels 90 arriba també a Mataró

Presentació ofi cial dels Capgrossos en una plaça de l’Ajuntament plena a vessar.

199709/11/1997. Sabadell

S’assoleix tota la gamma de castells de 7

La primera torre de set descarregada culmina una temporada en què s’estrenen fi ns a 7 castells nous.

199826/07/1998. Mataró

El gran pas: estrena i consolidació del ‘carro gros’ en les grans pla-ces del món casteller

Les Santes veuen el primer quatre de vuit mataroní.

199925/07/1999. Mataró

Arriba el tres de vuit... i el primer folre!

Les Santes altra vegada assisteixen a la fi ta insòlita d’una torre de vuit amb folre desca-rregada.

200006/10/2002. Tarragona

Consolidats als 8 pisos

La recuperada torre de vuit amb folre permet per primera vegada als Capgrossos actuar en solitari en el marc del Concurs de Castells.

200104/11/2001. Mataró

L’any del cinc: el cinquè aniversari porta de regal la ‘catedral’

L’aleta sobre el cinc de vuit en la Diada de la Colla culmina una temporada irregular.

200206/10/2002. Tarragona

Entrant als castells de nou per la porta gran

El primer tres de nou amb folre descarregat suposa una tercera posició al Concurs de Castells.

200302/08/2003. Vilanova i la Geltrú

Fent el més difícil després d’arribar-hi: mantenir-s’hi

Es descarrega el primer pilar de sis blau marí.

200425/07/2004. Mataró

Arriba la Tripleta Màgica (3de9f, 4de9f, 5de8)

Assoliment del primer quatre de nou amb folre carregat, que es descarre-garia pocs mesos després al Concurs de Tarragona.

200506/11/2005. Mataró

L’any dels grans pilars

La Diada de la Colla exhibeix l’estat pletòric de la Colla acompanyant els tres i el 4 de 9 amb el pilar de set amb folre i l’inèdit 4 de 8 amb el pilar.

2006Un desè aniversari que no oblidarem mai

200701/11/2007.Vilafranca del Penedès

El repte de seguir mirant amunt: tornar-hi de 9

Revivint l’emotivitat d‘un any abans, es recupera el 4 de 9 amb folre.

200820/04/2008. Mataró

La il·lusió d’un nou local per una colla nova

S’inaugura la nova seu de la Colla.

200908-11-2009. Mataró

Any de renovació

Es culmina un gran any pilaner amb el primer tres de vuit amb el pilar en el marc de la Diada de la Colla.

201001/11/2010Vilafranca del Penedès

La cinquena colla de Gamma Extra

S’assoleix la torre de nou amb folre i manilles en una diada de Tots Sants històrica.

201124/07/2011. Mataró

Santes de Gamma Extra

Es repeteix, ara a casa, la gesta de carregar la torre de nou amb folre i manilles.

01/11/2007Vilafranca del Penedès

Es recupera el tres de nou després del fatal accident de Les Santes, enmig d’una de les ovacions més llargues i emotives de les que s’han viscut a la plaça més castellera.

03/09/2006. Londres

Castells de vuit al bell mig de Londres, el des-plaçament més emotiu i inoblidable de la Colla.

05/08/2006. Mataró

Pilar al funeral multitudinari de la Mariona Galindo Lora.

EL TEMA DEL MES

EL DOCUMENTAL DELS 15 ANYS. En paral·lel a la commemoració castelle-ra, la productora Clack ha impulsat el documental 165, Regent Street, sobre la trajectòria de la Colla.

El documental va presentar-se el passat dimecres 2 de novembre al cafè cultural El Públic. Una proposta que ha estat dirigida per Óscar Fernández i Jordi Rovira, amb el suport de més de 20 persones que s’han volgut sumar amb entusiasme i dedicació al projecte.

Però també hi haurà també una presentació ofi cial, pensada per a un públic més multitudinari, en el marc d’una vetllada el dimarts dia 15 de no-vembre, a les 9 del vespre, al Teatre Monumental, d’entrada gratuïta. Des del 2 de novembre, tothom que vulgui assistir-hi, pot recollir les entrades tant a l’IMAC com a El Públic.

UNA COLLA AMB UN ASCENS METEÒRIC. Però, quines són les claus perquè la colla castellera de Mataró hagi fet un creixement progressiu tan important? Ho explica, des de l’entitat, el seu vice-president, Cugat Comas: “S’entén des

de fets com aconseguir ser la cinque-na colla de gamma extra, arribar als 1.400 socis, tenir un local en molt bones condicions a l’Escorxador que fi nancem al 50% amb l’Ajuntament i el gran suport humà que es rep.”

Precisament, el naixement de la Co-lla Castellera Capgrossos de Mataró cal buscar-lo a partir d’una crida que fa el periodista mataroní Espartac Peran, a través de Televisió de Mataró, en el programa Mataró a Sac, quan el pre-sentava fa 16 anys. És a partir de la gent que truca i es mostra interessada, que comencen a construir-se els fonaments de l’entitat mataronina.

Els Capgrossos, al llarg dels 15 anys d’existència han anat imposant una normalitat que no existia, fi ns al punt que avui es trobarien a faltar si no hi fossin.

AMB VOCACIÓ I VOLUNTAT COMARCAL. Malgrat l’identifi catiu plenament ma-taroní dels Capgrossos (en el nom i en la roba), un altre dels èxits que han aconseguit en aquests 15 anys és que des de la resta de la comarca es vegi

La Colla castellera Capgrossos de Mataró celebra aquest mes de novembre 15 anys de trajectòria. Fent pinya i aixecant castells des de la capital del Maresme en un itinerari que els ha dut a projectar-se, tant a la resta de la comarca com arreu de Catalunya. TRIBUNA Maresme dedica en aquest número unes pàgines especials, amb diversos articles, a aquesta fi ta històrica que comporta la consolidació d’una entitat que ha esdevingut ja tot un símbol, tant de Mataró com de la comarca.

15 anys aixecant castells

Capgrossos en una plade l’Ajuntament plena a vessar.

una temporada en què s’estrenen fi ns a 7 castells nous.

primer quatre de vuit mataroní.

vuit amb folre desca-rregada

La Colla castellera Capgrossos de Mataró celebra aquest mes de novembre 15 anys de trajectpinya i aixecant castells des de la capital del Maresme en un itinerari que els ha dut a projectar-se, tant a la resta de la comarca com arreu de Catalunya. TRIBUNA Maresme dedica en aquest número unes pespecials, amb diversos articles, a aquesta fi ta històrica que comporta la consolidació d’una entitat que ha esdevingut ja tot un sMataró com de la comarca.

15 anys aixecant castells

07

Cronologia elaborada per: Lluís Martí i Garro

199628/07/1996. Mataró

El boom casteller dels 90 arriba també a Mataró

Presentació oficial dels Capgrossos en una plaça de l’Ajuntament plena a vessar.

199709/11/1997. Sabadell

S’assoleix tota la gamma de castells de 7

La primera torre de set descarregada culmina una temporada en què s’estrenen fins a 7 castells nous.

199826/07/1998. Mataró

El gran pas: estrena i consolidació del ‘carro gros’ en les grans pla-ces del món casteller

Les Santes veuen el primer quatre de vuit mataroní.

199925/07/1999. Mataró

Arriba el tres de vuit... i el primer folre!

Les Santes altra vegada assisteixen a la fita insòlita d’una torre de vuit amb folre desca-rregada.

200006/10/2002. Tarragona

Consolidats als 8 pisos

La recuperada torre de vuit amb folre permet per primera vegada als Capgrossos actuar en solitari en el marc del Concurs de Castells.

200104/11/2001. Mataró

L’any del cinc: el cinquè aniversari porta de regal la ‘catedral’

L’aleta sobre el cinc de vuit en la Diada de la Colla culmina una temporada irregular.

200206/10/2002. Tarragona

Entrant als castells de nou per la porta gran

El primer tres de nou amb folre descarregat suposa una tercera posició al Concurs de Castells.

200302/08/2003. Vilanova i la Geltrú

Fent el més difícil després d’arribar-hi: mantenir-s’hi

Es descarrega el primer pilar de sis blau marí.

200425/07/2004. Mataró

Arriba la Tripleta Màgica (3de9f, 4de9f, 5de8)

Assoliment del primer quatre de nou amb folre carregat, que es descarre-garia pocs mesos després al Concurs de Tarragona.

200506/11/2005. Mataró

L’any dels grans pilars

La Diada de la Colla exhibeix l’estat pletòric de la Colla acompanyant els tres i el 4 de 9 amb el pilar de set amb folre i l’inèdit 4 de 8 amb el pilar.

2006Un desè aniversari que no oblidarem mai

200701/11/2007.Vilafranca del Penedès

El repte de seguir mirant amunt: tornar-hi de 9

Revivint l’emotivitat d‘un any abans, es recupera el 4 de 9 amb folre.

200820/04/2008. Mataró

La il·lusió d’un nou local per una colla nova

S’inaugura la nova seu de la Colla.

200908-11-2009. Mataró

Any de renovació

Es culmina un gran any pilaner amb el primer tres de vuit amb el pilar en el marc de la Diada de la Colla.

201001/11/2010Vilafranca del Penedès

La cinquena colla de Gamma Extra

S’assoleix la torre de nou amb folre i manilles en una diada de Tots Sants històrica.

201124/07/2011. Mataró

Santes de Gamma Extra

Es repeteix, ara a casa, la gesta de carregar la torre de nou amb folre i manilles.

01/11/2007Vilafranca del Penedès

Es recupera el tres de nou després del fatal accident de Les Santes, enmig d’una de les ovacions més llargues i emotives de les que s’han viscut a la plaça més castellera.

03/09/2006. Londres

Castells de vuit al bell mig de Londres, el des-plaçament més emotiu i inoblidable de la Colla.

05/08/2006. Mataró

Pilar al funeral multitudinari de la Mariona Galindo Lora.

l’entitat com a representativa dels mares-mencs.

Aquest tret identitari és visible en les accions que s’impulsen i que permeten l’apropament de gent castellera de Mataró i del Maresme. El que sempre ha estat di-fícil, l’encaix comarcal, l’entitat l’ha sabut maniobrar amb bon ofici, prioritzant la construcció de castells a les places ma-resmenques: Premià de Mar, Vilassar de Mar (per la Festa Major de Sant Joan), Arenys de Mar, Canet de Mar, Dosrius o Tiana, entre d’altres localitats.

Els Capgrossos han anat fent camí i cada cop estan més a prop de les grans co-lles, en el marc d’un moviment que cada cap de setmana mou arreu de catalunya 6.000 castellers. El nom de Mataró, in-dubtablement, ja forma part del mapa casteller.

Un altre dels seus secrets, apunta Comas des de l’entitat, “és el mètode Capgròs: pas a pas i pis a pis. Ser molt curosos per portar els castells a plaça, evitar les caigudes. Altres colles apre-nen de la nostra manera de ser. Així, a poc a poc s’ha anat assolint personali-tat pròpia”.

TREBALLAR TOTS JUNTS, ‘FENT PINYA’. L’any passat 900 persones van anar amb la Colla al concurs de Tarragona i per Les Santes es compta amb uns 600. És habi-tual moure entre 200 i 300 persones. Per

fer castells calen molts castellers.I per això, un dels objectius és anar es-

tenent-se com una taca d’oli. Els Capgros-sos, a més dels assaigs que fan dos cops per setmana, aprofiten les actuacions per mostrar-se i anar incorporant persones a la colla: els “camises” i “samarretes”, com diuen, dues maneres de consolidar-se dins el grup, d’anar assumint compromis dins la pinya. A més, des de l’entitat tenen clar que tothom pot fer-hi alguna cosa. Un primer pas, pero, és acostar-se al local de la colla –a l’Escorxador, al Carrer Her-

LA COLLA DE LA CAPITAL DEL MARESMEEls Capgrossos de Mataró són la colla castellera de Mataró, creada l’any 1996. Per això el color de la seva camisa és blau marí com la bandera de la ciutat. L’entitat està presidida actualment per Jordi Fornells i el Cap de colla és Lluís Feliu. El castells més importants assolits per la colla són el pilar de 7 amb folre, 5 de 8, 4

CUGAT COMASVicepresident Colla

Castellera Capgrossos

FER PINYA: UN SENTIMENT ÚNIC

T’enganxes al cos del davant transmetent-li forces amb el pit o els braços i tot l’esforç conflueix al centre, d’on creix el castell. Notes amb el cap abai-xat si el castell va bé en un esforç quasi de ceguesa i confies en els teus i que la gralla segueixi sonant. El castell es fa i es desfà amb alegria al final i t’abraces amb qui, de ben segur, no comparteixes cap altra afició, idea o interès. Acabes esgarrapant minuts i estones de la família i gastant-los en aquesta mena d’equip majúscul en què es converteix la colla castellera. I acabes amb una filiació absoluta al que representa la teva camisa.

Això és formar part d’una colla com els Capgrossos. Almenys n’és una versió personal d’una vivència de més d’una dècada que de ben segur es compartirà arreu on s’escampa la taca d’oli de l’afició castellera. Com en el seu dia va passar al Maresme, on els castells van passar d’acció d’altri a passió pròpia quan, ja fa 15 anys, a la capital de comarca es creava una colla que passeja arreu, amb nivell i orgull, el nom de la seva comarca i de la seva ciutat. Són els Capgrossos.

Una colla capdavantera, crescuda per la força motriu de gent diversa que suma esforços tres dies a la setmana durant bona part de l’any. Una colla que ha estat capaç de veure com de la diferència en feia suma: heus aquí el secret dels castells, el sentir-se útil, l’ajudar, el cooperar. Partir de la individualitat per multiplicar esforços i acostar-se al cel.

Els castells també són maresmencs perquè ha estat la gent de la comar-ca la que ha fet pinya, expressió que tota la parla catalana ha fet seva i és de denominació castellera. Fer pinya: el que es reclama en tots els àm-bits, el que ajuda a superar problemes, la recepta amb la qual progressar. Aquest ‘fer pinya’ adquireix significat als castells on tothom, sigui com sigui, pot ajudar per a l’èxit final. Fer pinya és un sentiment únic tan difícil de definir com especial d’experimentar.

Fem pinya, doncs?

“Altres colles aprenen de la nostra manera de ser. Així, a poc a poc s’ha anat assolint personalitat pròpia”

“El món casteller dóna un exemple que ha de ser entès tant en el camp de l’ensenyament com el de l’empresa”

de 8 amb l’agulla, 3 de 8 amb l’agulla, 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i el 2 de 9 amb folre i manilles. L’1 de novembre de 2010 es van convertir en la cinquena colla de la història que assoleix un castell de gamma extra, en descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles a Vilafranca, en la mateixa diada de Tots Sants en què els Castellers de Vilafranca descarregaven el primer 2 de 8 net de la història.

EL TEMA DEL MES

08

rera de Mataró–, als assajos i començar a veure la dinàmica del grup.

I ARA QUÈ? EL FUTUR. Els Capgrossos, després de ser Colla de gamma extra, han assolit la torre de 9 amb folre i manilles en la Diada Castellera de Les Santes enguany a Mataró. Un detall important que s’ha de tenir en compte és que per descarregar-la necessiten ser unes 500 persones.

Amb aquests bons resultats, entre d’altres de visibles, l’entitat, després de 15 anys, es planteja com a objectius de futur segui consolidant-se, ampli-ar projecció i créixer amb més gent de Mataró i el Maresme.

Actualment assagen els dimarts i di-vendres, entre les 8 i les 11 de la nit, pri-mer els nens i després els adults.

”Ens preocupa que al Maresme entenguin la nostra voluntat co-marcal”, asseguren des de la Colla. En aquest sentit, dins de la seva estratègia de projecció desenvolupen tallers de castells als centres escolars, esplais o entitats i tenen moltes ganes d’apropar el món dels castells als instituts de Se-cundària.

TREBALLAR EN PINYA. Els Capgrossos, com tots els castellers, fan pinya, una tasca conjunta. “El món casteller dóna un exemple que ha de ser entès tant en el camp de l’ensenyament com el de l’empresa, la manera de treballar, el sentiment comú, és exportable”, assegura el vicepresident de l’entitat.

Els castellers mataronins mantenen, a més, molt contacte amb d’altres cas-tellers catalans, com els de Lleida o els de Vilafranca; i la coordinadora de co-lles que hi ha, serà presidida l’any que ve per un membre dels Capgrossos.

D’altra banda, enguany, la Diada Castellera dels Capgrossos ha passat a dir-se “Mariona Galindo Lora”, en record i homenatge a la jove castellera morta ara fa cinc anys en un malaurat accident.

Text: Albert CallsFoto: Xavi Saborido

Una història universal amb protagonistes de MataróEl passat mes de juliol, just abans de l’inici de Les San-tes, com a Clack presentàvem al Teatre Monumental de Mataró Santes15!, un projecte audiovisual al voltant de la nostra Festa Major: quinze equips de realitzadors coordinats per Eloi Aymerich mostraven la seva mirada sobre aquesta cita ineludible del calendari mataroní. Era un projecte, com ara el del documental de Capgrossos, que incidia en la dèria que tenim a Clack des de fa molt temps: explicar com som, a casa nostra, a través del llenguatge de la imatge, de l’audiovisual. Parlar de les “nostres coses”, sense voler dir que hagin de quedar entre nosaltres, a través del llenguatge del moment.

Aquest és l’esperit amb què mesos enrere vam en-tomar el repte de tirar endavant un documental sobre la colla castellera local, els Capgrossos de Mataró, a partir d’una idea plantejada per l’amic Efrén Garcia, periodista casteller, que ha estat un dels puntals del projecte. El quinzè aniversari de la colla, que se celebra aquest novembre, ens va semblar que era l’ocasió pro-pícia per explicar una de les històries més fantàstiques que s’han construït els darrers temps a la capital del Maresme. Una història molt humana on els sentiments, les emocions i els valors han estat claus i durant la qual els membres de la colla han exhibit en tot moment una gran capacitat de superació. Un relat que teníem moltes ganes d’explicar perquè tot i que els protagonistes són mataronins, la seva història és absolutament universal i creiem que pot interessar a moltíssima gent, arreu del país i més enllà.

De manera que, ara fa ja sis mesos, vam posar car-

burant a la màquina i vam engegar els motors de la producció intentant conformar el millor equip possible. Finalment, el documental el signen l’Òscar Fernández, realitzador membre de la xarxa Clack, i el periodista i casteller Jordi Rovira, au-xiliats en la part de l’ar-gument i la història pels propis Efrén Garcia i Ariadna Vázquez, també de la xarxa Clack. Tots plegats auxiliats per una vintena més de persones sense les quals res d’això no hauria estat possible. Sense els quals hauria estat impossible dur a terme un rodatge intens, que ens ha portat fins a Londres, rememorant el viatge de fa cinc anys que va esdevenir un dels punts d’inflexió més importants per a la colla.

Des de Clack, aquest 165, Regent Street és la manera de felicitar la colla castellera per la seva curta però in-tensa història, amarada d’humanitat i sensibilitat. Una història universal, amb protagonistes de Mataró, que ens ensenya de què és capaç un col·lectiu humà plural i divers quan decideix fer pinya de valent.

CLACK PRODUCCIONS

EL TEMA DEL MES

09

T

10

CRÒNIQUESPSC i CiU es juguen la continuïtat o el trencament de 34 anys d’hegemonia socialista a CatalunyaJa està en marxa la cursa electoral per a les eleccions a Corts Generals del proper 20-N, que tancaran un cicle en el mapa electoral espanyol i en les quals els ciutadans podran votar els seus diputats i senadors. Temps de crisi i inestabilitat en el món, marcats, es-pecialment, per la duresa de la situació econòmica per a moltes famílies. Ja en plena campanya, els grups polítics s’es-forcen per explicar les seves propostes en uns moments d’incertesa. També al Maresme, aquests dies, la política torna a estar en el punt de mira.

El PSC sempre ha guanyat a Catalunya en totes les eleccions gene-rals, també durant els 23 anys sense interrupció dels governs de Jordi Pujol. Una tendència que el pròxim 20-N es pot mantenir o bé trencar. Però, al llarg de la història, la diferència entre els dos grans partits de Catalunya ha anat vari-ant. La distància més àmplia ha estat de 15 diputats i la mínima, només d’un.

La victòria més contundent del PSC respecte CiU es va registrar en les passa-des eleccions del 2008 amb una diferèn-cia de 15 diputats i de gairebé un milió de vots, concretament 910.486 paperetes. El PSC va obtenir 25 representants amb 1.689.911 vots i la federació nacionalista es va quedar amb 10 escons a la cambra baixa i 779.425 vots. Un resultat històric del PSC només igualat en nombre de diputats pels comicis del 1982, quan Fe-lipe González va aconseguir una àmplia majoria absoluta. Però la situació dels

socialistes catalans respecte a les últi-mes generals ha canviat molt, en l’últim any el PSC ha perdut el Govern de la Ge-neralitat i l’alcaldia de Barcelona.

La diferència més ajustada entre els dos partits es va registrar el 1993, quan el PSC només va obtenir un diputat més que CiU, que en va aconseguir 17. En aques-tes eleccions, 112.055 vots van separar el partit socialista de la federació naci-onalista. En les passades generals, CiU va obtenir un dels seus pitjors resultats i només va poder repetir els 10 escons que ja tenia l’any 2004. Una xifra allunyada dels 18 electes que va aconseguir el 1989 i el 1986. Una de les incògnites del 20-N és saber si l’embranzida de la federació nacionalista en les últimes eleccions al Parlament i a les municipals pot fer cap-girar per primera vegada a la història l’he-

gemonia socialista en les generals.El PP aspira als 12 diputats de l’any

2000, les eleccions que van donar la majoria absoluta a José Maria Aznar. Els populars catalans compten amb el valor afegit de totes les enquestes que situen a Mariano Rajoy com a president del govern espanyol amb una àmplia majoria, fins i tot, més gran que la d’Az-nar. El partit d’Alícia Sánchez-Camacho afronta les generals amb una situació molt diferent a la de fa 4 anys, quan es va quedar en tercera posició amb 8 diputats i 610.473 vots, a 2 escons de diferència respecte CiU. Arriba al 20-N amb l’em-penta de les últimes eleccions al Parla-ment de Catalunya que l’han situat com a tercera força a la cambra catalana i de les últimes municipals que, amb un bon resultat, li han donat el govern d’alcaldi-

es com la de Badalona i Castelldefels.Les expectatives d’ERC estan molt

lluny dels 8 diputats que va aconseguir el 2004 i que, per primera vegada, els va do-nar un grup propi a la cambra baixa. Els republicans tenen com a objectiu aturar la sagnia de vots que han perdut en els úl-tims comicis i mantenir els 3 diputats del 2008, quan van obtenir 291.532 vots.

ICV-EUiA, que en l’última legislatura al Congrés ha compartit grup parlamen-tari amb ERC, és l’únic partit d’esquer-res a Catalunya que s’ha mantingut en les últimes eleccions municipals i al Par-lament. Els ecosocialistes es van quedar fa 4 anys amb un diputat i 183.338 vots. El seu millor resultat en unes generals es va registrar el 1993 quan van obtenir 3 representants al Congrés.

Text: ACN

11CRÒNIQUES

El Masnou, Alella i Teià fan front comú contra la venda de les promocions d’habitatge públicEls alcaldes del Masnou, Pere Pa-rés (CiU), d’Alella, Andreu Francisco (ERC) i de Teià, Joan Castán (Gent de Teià), han expressat la seva “oposició frontal” a la venda dels habitatges pú-blics anunciada per l’INCASÒL –em-presa pública de la Generalitat– i insten el Govern de la Generalitat a renunciar al que consideren la “privatització” de la borsa d’habitatge social de lloguer més important dels tres municipis.

Aquestes declaracions són fruit d’una reunió que els tres alcaldes van man-tenir el passat dijous 3 de novembre, al Masnou, per valorar la posada a la venda per part de l’Incasòl de cinc promocions d’habitatges públics de lloguer ubicats a les tres poblacions maresmenques i analitzar les possibles accions conjuntes que emprendran els tres ajuntaments contra aquesta comercialització.

Les cinc promocions que l’Incasòl ha posat a la venda (les de Can Jordana i el Sector Llevant al Masnou, la de Cal Doc-tor a Alella i les del Sector La Plana i la Fàbrica Bassols a Teià) consten de 193 habitatges, 194 aparcaments i cinc lo-cals comercials i són fruït dels convenis signats amb la Generalitat pels quals es regulava la cessió gratuïta dels terrenys per part dels ajuntaments. En aquests convenis s’establia també que els habi-tatges s’havien de destinar a famílies o persones residents o amb lloc de treball als municipis corresponents.

Els alcaldes recorden que, en tots els casos, aquesta cessió es va fer en tant que Administració pública i en cap cas els ajuntaments tenien la voluntat de cedir el sòl públic municipal a un pro-motor privat i més, tenint en compte que es tracta d’un bé molt escàs en aquestes tres poblacions i que per aconseguir-lo s’ha de recórrer, en moltes ocasions, a la reclassificació de sòls no urbanitzables o cal renunciar a terrenys per a espais o equipaments públics.

De la mateixa manera, els tres alcal-des consideren que el canvi de titulari-tat afecta greument la voluntat dels tres ajuntaments i els objectius dels convenis signats, perquè s’alteren les condicions d’accés als habitatges –quedant a criteri dels seu nou propietari i no garantint-ne la igualtat d’oportunitats– i perquè fa possible que, un cop finalitzat el termi-ni de protecció actual, es puguin posar a la venda i els municipis perdin les peces més importants dels seus parcs d’habi-tatge públic.

Per tot això van acordar instar l’In-casòl a retirar de la venda, de manera immediata, les cinc promocions d’ha-bitatge públic de lloguer del Masnou, Alella i Teià. També advertir-lo que en

cas de no atendre aquesta petició, els ajuntaments del Masnou, Alella i Teià emprendran totes les accions legals que considerin oportunes per tal d’impedir que aquesta venda es produeixi.

Text: Ajuntaments de El Masnou, Alella i Teià.

12 CRÒNIQUES

L’Hospital de Mataró premiat per la millor gestió hospitalària i l’àrea d’atenció al sistema nerviósL’Hospital de Mataró ha estat guardonat amb la distinció TOP 20 com un dels millors hospitals en gestió hospitalària en la cate-goría Grans Hospitals Generals a l’àmbit de l’Estat Espanyol. L’àrea d’atenció del sistema nerviós, per la gestió dels accidents vasculars ce-rebrals, ha estat premiada perquè presenta menors índexs de morta-litat, té menys reingressos i és més eficient en els temps de tractament dels pacients. En aquesta edició han estat avaluats un total de 126 centres assistencials de l’àmbit pú-blic i 37 privats.

El guardó premia la gestió global de l’hospital. És el novè cop, de 12 edicions, que el Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) és premiat amb el TOP 20 i és de les instituci-ons sanitàries de l’Estat Espanyol que més cops ha rebut aquesta dis-tinció. Això significa que manté una tendència d’excel·lència sostinguda durant un període llarg de temps.

En aquesta edició ha estat pre-miada també l’àrea d’atenció al sis-tema nerviós. Això significa que, a més de reconèixer l’actuació global de tota la institució, es destaca de manera especial una activitat con-creta; en aquest cas la gestió dels accidents vasculars cerebrals.

La Dra. Pilar Fossas, Cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de Mataró, explica que aquests re-sultats són fruit del treball en equip multidisciplinar (metges i infer-meres) “del nostre servei, amb d’altres com Urgències, Radio-logia, Unitat de Cures Intensives (UCI) i Rehabilitació; a més de tots els equips que participen en l’atenció al pacient quan viu un procés de tractament d’un acci-dent vascular cerebral”.

La Cap de Neurologia afegeix que l’obtenció del guardó “és també el reconeixement a una manera de treballar; en xarxa, per proces-sos i de manera conjunta entre

tots els actors implicats en el procés d’atenció al malalt. Tam-bé ha estat bàsica la coordinació amb l’Hospital Germans Tries i Pujol, com a centre de referèn-cia, a través del Codi ICTUS”.

Els premis TOP 20 els impulsa l’empresa de serveis d’informació sanitària, IASIST, que avalua els hospitals públics i privats que es presenten voluntàriament al pro-grama. Els hospitals que formen el TOP 20 de l’edició 2011 són els que millors resultats han obtingut en l’avaluació d’una serie d’indica-dors en matèria de qualitat assis-tencial, funcionament i eficiència econòmica.

Aquest premi reconeix la labor de tot l’equip del CSdM, focalitzat en l’aposta per cercar un alt nivell d’excel·lència en l’atenció al paci-ent.

Text: Consorci Sanitari del Maresme

13CRÒNIQUES

Del 20 al 23 d’octubre l’Espai Firal del Nou Parc Central va acollir la 2a edició de la fira dedicada al vehicle d’ocasió, km.0 i nou en condicions ex-cepcionals, amb un total de 300 vehi-cles exposats a la venda.

Tot i que en alguns moments dels quatre dies que va durar la fira la plu-ja va fer acte de presència, i tenint en compte la desfavorable conjuntura econòmica per la que està travessant el sector automobilístic, l’esdeveni-ment va tenir una important afluència de visitants i les marques participants van fer negoci.

El diumenge 23 a les 12.00 h. i com

a gran atracció de la fira, va tenir lloc en el mateix recinte firal una con-centració de motos i cotxes clàssics gentilesa de Maresme Clàssic. Una gran quantitat de curiosos i amants d’aquests vehicles van poder veure autèntiques relíquies, algunes dels anys 30 i 40. La trobada va transcór-rer en un ambient distès i cordial i va finalitzar amb un aperitiu per a tots els participants.

MotorTotal, ja prepara la 3a edició de la fira que es celebrarà la primave-ra de 2012.

Text: MotorTotal

Satisfacció dels visitants i participantsde la 2a edició de MotorTotal

El director de Carrefour Planet de Ca-brera de Mar, José A. Carrasco, expli-ca que les noves directrius aplicades a l’hipermercat han suposat una in-versió de més 5 milions d’euros. “Són un canvi generacional, comporten inversió en formació, atenció més directa i personal i més professio-nalitzada”, afirma Carrasco.

En la seva renovació, Carrefour pla-net ha contractat unes 40-45 persones més i reubicat personal internament. També ha reforçat mancances, creat conceptes nous com una perruqueria, un cafè bar, un celler i espais de bellesa i multimèdia, a més d’una àrea central amb productes frescos i de qualitat, en clau de mercat. També s’ha augmentat el pàrquing i tecnificat el sistemes de pagament –amb escàner manual– o a través d’una fila única, millora dels carros, zona de reciclatge.

Carrasco explica que la seu cen-tral de l’empresa Carrefour va fer 50.000 enquestes, en el marc d’un estudi general en el qual va detectar les mancances que el client apuntava dels seus centres comercials. “Es va fer un projecte i un test amb tres botigues pilot, a Bèlgica, París i

Madrid, del que va sortir el primer model dels planet”, afegeix el direc-tor de Carrefour. Precisament, el pri-mer a Catalunya va ser el de Cabrera.

“Cent dies després els resultats són molt positius”, apunta Carras-co, per al qual la qualitat i la trans-missió de valors són molt importants. “El nostre producte fresc, com les hortalisses, és de Cabrera. Creiem en el mercat tradicional i és molt important la proximitat”, assegura. També incideix que en aquesta nova etapa Carrefour planet ha treballat especialment “els valors, amb més formació a les persones i l’apropa-ment al client”.

Text: Albert Calls

Carrefour planet proposa al públic un nou model d’hipermercat

El director de Carrefour planet de Cabrera de Mar, José A. Carrasco.

14

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE

Exposició de fotografies: Construcció d’una escola a HomboriDel 30 de novembre al 7 de gener. A l’Edifici Centre, 1a planta (c/ Josep Pujadas Truch, 1A). Inauguració a les 18 h. Hi haurà un pica-pica per als assistents.

Conferència: Construcció d’una escola a Hombori”Subvenció 2010 Ajuntament del Masnou. A la sala Polivalent de la Biblioteca Joan Coromines a les 19h.

DIJOUS 1 DE DESEMBRE

Projecció de cinc curts de temàtica social guanyadors de festivals de cinema

A la sala polivalent de la Biblioteca Joan Coromines (c/ de Josep Pujadas Truch, 1A), a les 19 h. Per a adults.

• Camas calientesde Lluc Güell i Paula Morelló

• Contranaturad’Isaac Berrokal

• Clarividenciade Luis María Fernández

• Algo quedad’Ana Lorenz

• Por fin solosd’Ana Prieto

DIVENDRES 2 DE DESEMBRE

Projecció de cinc curts de temàtica solidària guanyadors de festivals de cinema

A la sala polivalent de la Biblioteca Joan Coromines (c/ de Josep Pujadas Truch, 1A), a les 19 h. Per a adults.

• Tiyabou Garmid’Octavi Royo i Albert Farnós

• Revuelta Colombiad’Octavi Royo

• Sobirania alimentàriad’Albert Farnós

• Revuelta en el Palmard’Octavi Royo

• Falloud’Alfonso Moral i Roser Corella

DISSABTE 3 DE DESEMBRE

Projecció de curts guanyadors de festivals de cinemaPer a infants de 3 a 10 anys.A la sala polivalent de la Biblioteca Joan Coromines (c/ de Josep Pujadas Truch, 1A), a les 12 h.

• L’Ou dur• El rínxol solitari• Melmelada de taronja• Kele • Un ocellot a propulsió• Diari de viatge• Toqui la botzina, si us plau• Adéu denteta, adéu!• Caramels(Curts del Projecte “Fet i amagar”, de la Federació Catalana de Cineclubs)

• El somriure de Garmid’Octavi Royo (conte)

CULTURA

m1tv, la televisió local de Mataró i el Ma-resme, va estrenar el programa Clipemes el passat divendres 28 d’octubre. Es trac-ta d’una obra audiovisual que fusiona la imatge amb la poesia i que consta de 10 episodis. Dirigida per Jacint Fornols (producció) i Marc Giner (fotografia), compta amb la col·laboració del poeta Joan Carles González Pujalte. Clipemes s’emet cada divendres abans de la mit-

Josep Fadó a Il trovatore Lima.

Després d’haver actuat a Lima el passat mes d’agost, on va protagonitzar l’opera Il trovatore, de Verdi, fent el paper de Man-rico per la inauguració del Teatro Muni-cipal de Lima, el tenor mataroní Josep Fadó ha tornat de nou a protagonitzar el mateix personatge. Ara, però, a Copenha-guen i per a la Danish National Opera al Det Kongelinge Teater, el Teatre Reial de Copenhaguen, dins de la seva temporada d’òpera i on ha fet el seu debut a terres daneses. En concret, Fadó va actuar el passat dimarts 1 de novembre, amb Yana Klein, Lars Fosser, Katja Lytting, Stephen Richardson, Annette Dhal i Tue de Stor-deur, sota la direcció musical de Giordano Bellincampi.

No és tampoc el primer cop que Fadó interpreta aquest paper, ja que l’ha cantat més de 30 vegades amb set produccions diferents.

UN TENOR MATARONÍ. Nascut a Mataró, Fadó va començar els seus estudis de cant al Conservatori del Liceu de Barcelona

amb Maria Àngels Miró. Finalitza els estudis fent el Grau Superior al Conser-vatori Superior de Música de Barcelona, també amb Maria Àngels Miró i repertori amb Manel Garcia Morante, acompa-nyant habitual de Victòria dels Àngels. També ha rebut classes de Francisco Lázaro a Barcelona, Aldo Danieli a Tri-este, Bonaldo Giaiotti a Milà i Ana Luisa Chova a València.

Fadó va debutar professionalment el 1999 amb el personatge de Manri-co, a Il trovatore, muntatge escenificat pels Amics de l’Òpera de Sabadell. Des d’aquest mateix any col·labora assídua-ment en les temporades d’Òpera del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb títols com: Turandot, Samson et Dalila, La bo-hème, Fidelio, Henry VIII, Ariadne auf Naxos, Aida, Roberto Devereux, Maria del Carmen, Nabucco, Lucia di Lammermoor, Luisa Miller, Salomé, Il trovatore i Der ro-senkavalier, entre d’altres.

Text: Redacció / Foto: Javier Sunico

El tenor mataroní Josep Fadó canta a terres daneses

‘Clipemes’, imatge i poesia a m1tvjanit i també es pot veure a través de la televisió a la carta (www.m1tv.cat).

Clipemes sorgeix d’un procés de pro-ducció inèdit ja que utilitza la fotografia com a element suggeridor de la poesia. Per a la creació de les imatges de cada clipema s’ha utilitzat una càmera ana-lògica i una pel·lícula d’emulsió química. S’ha treballat amb rodets de blanc i ne-gre per donar a la imatge un to més irre-

al, introduint posteriorment els sistemes digitals i la música com element que aca-ba de donar forma al clip. Després, s’ha incorporat la poesia que crea el poeta a partir del que li suggereixen les imatges. El resultat és la suma de dos llenguatges que aporten una visió diferent i comple-mentària que es denomina clipema (clip + poema) i dóna nom al treball.

Entre altres capítols, destaca “Ros-tres”, que compta amb la participació d’una quarantena de voluntaris, “Sals que fan arenes”, “Hi ha ràbia a l’escu-

ma” o “Balada per abans d’un incendi”. Amb aquest projecte m1tv referma

la seva aposta per la creació i la cultura. Recentment s’ha incorporat a la pro-gramació Espai d’Art, de Pere Pasqual. També en formen part Processos crea-tius, destinat als artistes, Última sessió, dedicat al cinema, Diaridelamusica.com (ddM), L’última troballa (llibres) o Es-cenaris (teatre) que s’emeten conjunta-ment amb les televisions de la Xarxa de Televisions Locals.

Text: m1tv

15

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

MARIÀ RIBAS I BERTRAN

El 1961 es posava al descobert la vil·la romana de Torre Llauder, enguany doncs fa 50 anys d’una descoberta i destrucció insigne del patrimoni cultural mataroní. En aquells moments Marià Ribas i Bertran i el col·lectiu d’arqueòlegs-activistes que s’havien format al seu entorn van revelar-nos la importància d’aquell jaciment pel qual treballaren a preservar.

Resulta molt, molt difícil parlar i entendre la història i l’arqueologia del segle XX mataroní, i també comarcal, sense Marià Ribas, la figura que convertí la historio-grafia romàntica precedent en disciplina moderna i científica.

Al seu voltant es formaren un bon gruix d’arque-òlegs, amateurs o no, que ens preservaren com van poder el nostre passat –recordem Can Xammar o la intensa tasca de salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra civil, des de l’Obra de Sant Francesc en

els primers anys del franquisme i, poc després, des del Museu de Mataró i la secció arqueològica que es bastí a l’entorn de l’arqueòleg. Però si bé Ribas és conegut per aquestes aportacions i la seva extraordinària obra científica, hem de recordar també vessants menys co-negudes com la d’escriptor i la de dibuixant.

Però, a més, aquell 1961 també marca el naixement de la Secció Arqueològica de Mataró, continuadora d’aquella Secció Històrico-Arqueològica de la postguer-ra, que a mitjans dels anys quaranta havia fundat la revista Mvseu en llengua catalana.

Quina bona ocasió per al reconeixement i el record de tot un col·lectiu, sintetitzat en la figura de Marià Ribas, com ha proposat el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb la sol·licitud de nomenament de Mataroní il·lustre i la col·locació d’un bust en el mateix jaciment de Torre Llauder!

JAUME VELLVEHÍlaraconera.blogspot.com

ART AL MARESME

VENÈCIA I L’ENCÍS DE LA LLUM NOCTURNA

Si bé els pinzells, els colors i els materials pictòrics con-necten ràpidament amb la paraula art, també és ben cert que la imatge sorgida de l’objectiu d’una càmera fotogràfica, captant el moment, l’instant únic i irrepe-tible, sense trucatges posteriors, és una altra forma d’expressió artística.

Manuel i Clara Contreras són una parella de fotògrafs ben coneguts dels mataronins aficionats a les arts plàs-tiques. Membres dels Dimarts al Llimoner, i de prestigi demostrat i reconegut en el món de les arts gràfiques, exposen fins el proper 13 novembre a la sala del Col·legi d’Aparelladors de Mataró la mostra fotogràfica: Venè-cia: ombres i llums, un conjunt d’imatges realitzades en un viatge a la ciutat dels canals la primavera del 2004.

Una exposició ja exhibida en el seu moment, i que bo i havent passat el temps, continua essent absolutament captivadora, en oferir una visió única i idíl·lica: una Ve-nècia, de nit, però amb una exquisida llum daurada que li dóna un aspecte barroc, sense perdre la seva identitat renaixentista, i on algunes postes de sol també hi tenen cabuda.

Tot i el títol de la mostra, l’espectador no observa om-

bres; però si se sap deixar em-portar, trobarà l’encís i misteri que embolcalla l’esplendor de la Serennissíma, no exempta de tocs de stravaganza que en absolut desfiguren la magnificència de la capital del Véneto.

Contreras és un artista; no tan sols fa fotografia. També és pintor, fet que li permet defugir de la imatge turística per mostrar-nos el silenci dels canals, el roman-ticisme de racons amagats, i la il·lusió d’una posta de sol a Venècia, sense oblidar el garbuix de la gent amb màscares de carnaval, ple de vistositat i amb tocs im-pressionistes.

Unes fotografies tècnicament acurades, sense cap mena de muntatge o expressió d’irrealitat, sorgides de les mans d’uns artesans, en Manel i la Clara Contreras, que han captat amb claror de nit, el màgic encant de llum de Venècia.

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosenunaexposicion.com

Càritas Mataró celebra la 3a edició de ‘Músics de casa’

Càritas Interparroquial de Mataró ha or-ganitzat per al proper 11 de novembre la 3a edició de “Músics de casa”. Es tracta d’un concert ideat com a acte benèfic per a què els assistents que ho desitgin es facin socis de Càritas de Mataró. Davant la perllongada cri-si econòmica que afecta nombroses famílies, l’entitat vol que cada soci aporti una quantitat mensual fixa per a tenir un pressupost estable i poder ajudar les persones que recorren a la solidaritat de Càritas.

El concert comptarà amb la participació d’intèrprets de Mataró i el Maresme. Tindrà lloc al Foment Mataroní a 2/4 de 9 del vespre i l’entrada serà gratuïta.

Aquesta idea va néixer ara fa 3 anys, des-prés dels actes de cloenda del 40è aniversari de Càritas Mataró, l’any 2008. La seva carac-terística definitòria serà la participació d’in-tèrprets de diferents estils musicals: clàssica, jazz, tradicional, rock, de cantautor. La seva voluntat és representar el conjunt de la soci-etat, ja que Càritas és un servei dirigit a tota la població.

Els artistes i grups musicals que hi partici-paran són la mezzosoprano Rosa Maria Cam-pasol, que posarà la veu en el duet amb Alfons Miró al piano. La Coral Juvenil Rodamón; el Dúo 71; Tuparik Xaobs; Xavier Dotras i Juan Carlos Narzekian; Darlas Qwart i Jordi Es-querra; i per últim, els Dealan.

El duet que formen la mezzosoprano Rosa Maria Campasol i el pianista Alfons Miró in-terpretarà un emocionant repertori. Aquest inclourà les peces següents: “Quando me’n vò” també conegut com “Vals de la Muset-ta”, ària de l’òpera “La Bohème” de Giacomo Puccini. Seguit de “Chanson des cueilleuses de lentisques”, de les cançons gregues de Maurice Ravel, i de la cançó “Meine Lippen sie küssen so heiß” de l’òpera “Giuditta” de Franz Lehar. No és la primera vegada que la cantant d’òpera actua per a Càritas Mataró. Ja va fer-ho per a celebrar el 40è aniversari de la delegació mataronina.

Text: Càritas Mataró

CULTURA

COMUNICAT DEL RESTAURANTEL PALLER DE PREMIÀ DE MARA causa d’un pla parcial que afecta part de l’estructura del co-negut restaurant El Paller, de Premià de Mar, han hagut de modificar l’entrada del recinte i adaptar-se a les obres que afecten la zona.

Tot i així, el restaurant El Paller continua obert al públic amb tota normalitat, com ve fent des de fa anys.

També indiquen que les obres duraran uns dies i segurament obligaran a haver de variar l’entrada alguna vegada, per aquest motiu demanen disculpes als seus clients, alhora que recorden que aquesta és una situació puntual que acabarà en breu.

16 CULTURA

En fer-se públic el veredicte, la guanya-dora de la 53a convocatòria del Premi Iluro va resultar ser Montserrat Gurre-ra i Lluch, amb el treball L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868). La historiadora va mos-trar-se emocionada per haver rebut el prestigiós guardó. A més d’agrair al jurat haver tingut en compte el seu treball, va fer-ho als responsables del Museu Arxiu de Mataró, la Biblioteca de Caixa La-ietana i els arxius històrics de Mataró i comarcal, on s’ha capbussat a la recerca d’informació per documentar-se sobre la seva obra.

”El treball intenta explicar com creix la xarxa escolar a Mataró, d’in-existent a molt complexa, durant el segle XIX”, va assegurar. Gurrera també va apuntar el destacat paper de nombrosos agents de la ciutat, com les institucions religioses i ciutadanes, el consistori i l’estat. “Tenim testimonis de gent escolaritzada i he anat bus-cant informació als arxius”, va afegir

sobre aquest itinerari de l’ensenyament a Mataró, d’un procés històric que aca-baria derivant en l’ensenyament obliga-tori.

Per la seva banda, el president del jurat, Antoni Pladevall, va destacar la vàlua del treball de la historiadora, de més de 700 fulls, que s’emmarca ”en un temps de creixement de Mataró, quan s’estava formant com a ciutat industrial”.

Pladevall també va incidir especial-ment en la nombrosa informació que s’aporta sobre col·legis i, com és habitu-al, va analitzar cadascuna de les sis obres presentades a concurs.

Precisament, en les seves reflexions sobre els treballs, va fer-ne esment de la qualitat. ”No hi ha cap obra que no sigui digna de presentar-se al premi”, va assegurar. I en concret, sobre una de les presentades: Julià Gual – Pere Pa-gès, una relació d’amistat, mataronina i catalana. Retrats d’una època, va sugge-rir que valdria la pena que fos publica-da. “La gent de Mataró hi disfrutaria amb aquest treball”, va dir.

Durant l’acte, el president de Caixa Laietana, Josep Ibern, que va fer d’am-fitrió, va destacar en una de les seves intervencions com “el temps passa, tenim l’Iluro i el tindrem”. Ibern va dir, també, com en uns moments que són complicats, Caixa Laietana segueix endavant i amb voluntat de projectar-se. “Seguim vius i tenim patrimoni con-servat”, va assegurar, alhora que, refe-rint-se al Premi Iluro, punta de llança cultural de l’entitat, va dir: “gràcies a les 53 convocatòries, el Maresme és la comarca més estudiada d’Espanya”.

Per la seva banda, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, va analitzar els valors que hi ha rere el guardó i que han ajudat a des-envolupar i consolidar el premi, com el rigor, el compromís o la feina ben feta, entre d’altres. “Els llibres publicats són un llegat pel futur des del present”, va assegurar Mora, alhora que també afir-mava que “l’interès pels temes locals no està renyit amb la qualitat, i alhora està inserit en el que és global”, en re-ferència a la importància que progressi-vament ha guanyat l’Iluro.

Montserrat Gurrera guanya l’Iluro amb un treball sobre l’evolució del sistema educatiu a Mataró al segle XIX

PREMI ILURO 2011 DE MONOGRAFIA HISTÒRICA

El jurat del Premi Iluro va fer públic el seu veredicte el passat dimarts 8 de novembre, en un acte acadèmic que va celebrar-se a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró. Com és habitual, durant l’entrega dels guardons, es fa una confe-rència. Aquest any va anar a càrrec del director del Museu d’Història de Catalunya, el Dr. Agustí Alcoberro Pericay, que va tractar en la seva intervenció “La cacera de bruixes a Catalunya als Segles XVI i XVII”.

LA REINTERPRETACIÓ DE LA HISTÒRIA A TRAVÉS DE LA CACERA DE BRUIXESEl Dr. Agustí Alcoberro i Pericay, direc-tor del Museu d’Història de Catalunya, va ser l’encarregat, enguany, de la confe-rència dels Premis Iluro. En la seva in-tervenció, Alcoberro va donar una lliçó

17CULTURA

El Premi Iluro està dotat per Caixa Laietana, amb 9.000 euros per a la persona que el guanyi. A més, es pu-blica l’obra i al llarg de totes les edici-ons dels guardons s’ha anat confegint una col·leccio única de monografies històriques que contribueixen a la salvaguarda del patrimoni històric comarcal.

El guardó s’atorga al millor treball inèdit sobre Mataró o sobre la co-marca del Maresme, tant de caràcter general, com sobre un determinat període o tema (art, arqueologia, economia, folklore, etc.). També es fa extensiu a estudis sobre memòries, diaris, fons documentals, biografies i autobiografies que constitueixin una aportació d’especial interès per al coneixement del passat històric de Mataró i el Maresme.

Aquest any, han estat sis els treballs que hi han participat. Es tracta d’obres que impliquen molt de treball, dedica-ció i temps en la seva elaboració. Els tí-tols dels treballs presentats, per ordre de recepció, han estat els següents:

- Homes i dones de mar a la Catalunya dels segles XVIII-XIX.- El Masnou durant la primera etapa de la Restauració (1875-1903). - L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema edu-catiu en una ciutat industrial (1808-1868). - Antoni Puigblanch (polític i acadè-mic, filòleg i poeta), un cas insòlit i paradigmàtic en el Mataró del segle XIX. Oda al Fanatisme (1816-1834, c.). Obra poètica catalana completa.- L’obra poètica de Joan Pujol, preve-re de Mataró. - Julià Gual – Pere Pagès, una relació d’amistat, mataronina i catalana. Retrats d’una època.

Sis treballs optaven a la 53a edició del Premi Iluro

magistral que amagava una contun-dent reflexió final: “La història ser-veix, també, per canviar el passat. Obliga a reinterpretar-lo. Gràcies a la recerca es poden explicar coses que fa 40 anys eren ignorades”.

L’historiador va saber capturar l’atenció de l’auditori de l’Ateneu

Caixa Laietana a través d’una amena conferència en la qual va revelar sor-prenents dades sobre les caceres de bruixes a Catalunya, obtingudes a tra-vés dels documents i dels treballs dels historiadors. Alcoberro va començar mostrant en una pantalla l’únic dibuix d’una ‘bruixa catalana’ de què es dis-

posa, detinguda, torturada i executada i de la qual va quedar testimoni gràfic en un document. Després va emmar-car el context general de processos i execucions de persones que eren acu-sades de bruixeria, entre 1450 i 1750, a Europa; va explicar com actuaven els tribunals civils de justícia ordinària, principalment sobre dones grans, so-les, analfabetes sovint i no arrelades al territori. I com factors que s’estudien en els treballs d’investigació històrica com les etapes de crisi o la incidència climatològica del fred, van afegir-se a la intolerància que va causar la mort de moltes persones innocents.

El director del Museu d’Història de Catalunya, però, no solament va parlar de les víctimes d’aquesta persecució, tortura i mort, sinó que també va donar molta informació sobre els acusadors, jutges, botxins i executors, concretant en la figura dels personatges que es de-dicaven a buscar bruixes i denunciar-les. D’altra banda, també va incidir en el posicionament de l’Església, dividit en els que seguien els plantejaments de Sant Agustí o els apuntats per Sant Tomàs d’Aquino, reflex de les diverses sensibilitats dins l’Església. Va tractar també la Inquisició a Espanya, citant el cas d’un inquisidor que va denunci-ar la falsedat d’un procediment contra suposades bruixes obert per un altre inquisidor. Precisament, també, la conferència va analitzar aspectes de la dimensió social de la bruixeria, quan aquesta es veu com un perill i compor-ta càstig i repressió.

Alcoberro va explicar també com entre 1616 i 1622 hi va haver un gran nombre de processos a Catalunya, amb 400 persones executades, de les que es té constància documental. En concret, el 1617 conegut com “l’any del diluvi”, aquestes es van multiplicar. També va informar de com la Inquisició no va actuar a Catalunya per un tema d’interessos polítics i competències, i en quedar-se els processos contra les bruixes a l’Audiència de Catalunya, des de l’any 1622 s’aturen.

Text: Albert Calls / Fotos: Olga Boix

A dalt, la guanyadora de la 53a convocatòria del Premi Iluro, Montserrat Gurrera i Lluch, en rebre el guardó. A l’esquerra, el

president del jurat, Antoni Pladevall; l’alcalde de Mataró, Joan Mora; i el president de Caixa Laietana, Josep Ibern. Sobre aquestes ratlles, el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, que

va oferir una conferència sobre la cacera de bruixes a Catalunya.

18

Quinze anys de Castellers i cita electoralel dia 20-N

La celebració dels 15 anys de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró és una referència significativa pel que suposa, en plens temps de crisi, la conso-lidació d’una entitat que des de la capital del Maresme ha defensat la cultura popular i tradicional. Avui en dia, els Capgrossos són coneguts a la seva ciutat, a la comarca i molt més enllà, i alhora mostren com des de l’esforç i el treball conjunt es pot anar donant forma a propostes identitàries d’aquestes característiques. Però després de l’any 15 ve el 16 i la Colla l’afronta seguint endavant amb voluntat d’obrir-se a totes aquelles persones que vulguin integrar-s’hi, desenvolupant així la seva vessant més comarcal. Els Capgrossos, que han cuidat la seva presència pels pobles del Maresme, a més de ser un element indestriable del Mataró actual, ho són també d’aques-ta comarca de difícil cohesió geogràfica, que en els darrers anys ha maldat per mantenir la identitat, cosa difícil tenint en compte les particularitats de les diverses zones que la integren. La fita de l’entitat castellera es commemora, a més, amb un documental sobre la seva trajec-tòria, produït per Clack. En un altre ordre de coses, no podem oblidar tampoc que el novembre és un mes electoral, en el qual més enllà de l’actualitat mundial centrada en la crisi econòmica, Espanya afronta unes eleccions a Corts Generals que donaran, després del dia 20, un altre mapa polític. I el govern que en surti haurà de seguir lluitant contra una crisi que demana, cada cop més, un gran esforç col·lectiu.

EDITORIAL

OPINIÓ

Fa quinze anys Espartac Peran era un presentador de Televisió de Mataró i la capital del Maresme no tenia colla castellera. Avui, l’Espar-tac és una de les cares conegudes de la nostra televisió nacional, TV3; la Televisió de Mataró de Lluís Lligo-nya ha desaparegut per donar pas al canal públic M1TV gestionat per un consorci de diversos ajuntaments del Maresme; i els Capgrossos són una colla que aixeca castells de gamma extra arreu del país. L’èxit dels Capgrossos és una metàfora que explica el salt endavant que ha fet Mataró durant aquests anys, no

només entre muralles ni amb els barris que ha anat relligant, sinó també com a capital de comarca i referència d’altres ciutats de l’en-torn metropolità.

En quinze anys, l’orgull mataroní ha superat els límits del calendari de la seva festa major, Les Santes. I la ciutat tancada en si mateixa, la de les 30 famoses famílies, ha donat símptomes, encara escassos però evidents, de lideratge comarcal. Quinze anys han canviat el paisatge urbà i social, i la colla castellera és una icona d’aquesta transformació que un dia va instigar el jove pre-sentador de Televisió de Mataró. Per celebrar el quinzè aniversari, i a partir del record de la castellera que dolorosament van perdre, la Mari-ona Galindo, els Capgrossos prota-gonitzen un documental capitanejat per Óscar Fernández i Jordi Rovi-ra, a redòs de la productora d’Eloi

Aymerich i Joan Salicrú, Clack, que juga el paper que anys enrere re-queia en l’Espartac amb el seu mític Mataró a sac.

Caldrà veure el documental 165 regent street per entendre la identi-tat, la força i la superació d’un col-lectiu com els Capgrossos. També com a metàfora de la transició del MTV (el de Mataró de tota la vida) al Mataró que fa pinya i aixeca castells, projectes i il·lusions col·lectives. El Mataró que aixeca persianes també carrega castells. I la lliçó serà vigent i necessària ara que la bombolla im-mobiliària ha petat i ens ha abocat, juntament amb un crack financer, a una crisi que sacseja la societat molt més enllà de l’economia, també cul-turalment i emocionalment. Per sortir-ne, el documental dels Cap-grossos i el que aquesta colla caste-llera representa seran una bona dosi de moral. Toca fer pinya.

Toca fer pinya

BLOC SENSE FULLS

La solidaritat del País passa per la sensibilitat del Maresme

La televisió ha estat quelcom que durant les meves diferents etapes a la vida he anat seguint de manera desigual. És a dir, si bé ara gairebé no la miro, en algun altre moment —sense estar-hi enganxat— podríem dir que li dedicava una certa aten-ció. D’aquesta pretèrita època, pre-cisament, recordo sèries que molts suposo tenim ben gravades a la me-mòria com Dallas, A Cor Obert (St. Elsewhere), Poble Nou... només per citar-ne algunes. Admetré també haver-me empassat el primer Gran Hermano i la primera Operación Triunfo —més no, ho prometo. Així doncs, entre bones sèries doblades i una acurada producció pròpia, la in-dústria televisiva ha anat fent camí cap a la desmesurada tele-escom-braria que actualment inunda la majoria de les graelles. Entremig de tot plegat, TV3 va llançar al 1992 la

primera telemarató a fi d’aconseguir fons per una raó solidària. L’èxit aconseguit la va convertir en una de les maratons de referència dins l’àmbit europeu. L’edició d’aquest any 2011 representarà la 20a.

Des de fa set anys i de forma inin-terrompuda, l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt ve celebrant una subhasta sobre obres prèviament donades pels seus associats, desti-nant la seva recaptació a la Marató de TV3.

Per aquest any 2011, d’aquesta mateixa població maresmenca, ha sorgit una nova iniciativa de la mà d’una altra de les seves entitats. L’As-sociació de Relataires en Català que acull a lletraferits d’arreu dels Paï-sos Catalans ha llançat per aquesta 20a edició el projecte “Poemes per a la Marató”. Es tracta que tots els poetes que ho vulguin escriguin un poema que versi sobre la temàtica d’aquest any i que concretament rau en la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. Després, aquests poemes, que no poden superar els vuit versos de llargada, són esco-llits per uns altres tants artistes a fi de fer-ne la seva il·lustració. Els

poemes ja il·lustrats, es posaran a la venda en diferents exposicions que es duran a terme en diverses loca-litats i per uns preus molt assequi-bles que oscil·laran entre 10 € i 50 €. No cal dir que tota la recaptació que se’n faci d’aquest projecte, anirà destinada íntegrament a la Marató de TV3.

En aquest precís moment en què estic escrivint això (23 d’octubre) i que com qui diu acaben de comen-çar, la organització ja disposa de més de 150 poemes i 70 il·lustracions. Tanmateix, em passen una esta-dística amb més de 5.000 visites al bloc i 13.700 lectures dels poe-mes que hi ha penjats. La recepció d’obres s’allargarà fins el 15 de gener de 2012 i la seva venda fins el 31 del mateix mes. Tota la informació, poe-mes i il·lustracions les podeu trobar al web http://poemesperalamarato.blogspot.com

Amb un dinamisme així que és ca-paç de crear aquestes sinergies, no us estranyi, doncs, que hagi escollit La solidaritat del País passa per la sensibilitat del Maresme com a títol d’aquest article que més que d’opi-nió, aquest cop és d’informació.

FERRAN PLANELLEscriptor

JUGANT A ESCRIURE

SAÜL GORDILLOPeriodistawww.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

19

Fundació El Maresme

El 2010 ha estat per la fundació pri-vada El Maresme pro persones amb disminució psíquica, una entitat mataronina d’iniciativa social sen-se afany de lucre, un any realment important. No tan sols per la feina que ha desenvolupat en el conjunt de serveis que ofereix i que amb el temps ha anat assumint, sinó pels avenços aconseguits darrerament amb motiu de la signatura del con-veni amb l’Ajuntament per la Ges-tió del Centre d’Educació Especial l’Arboç.

A primers de setembre, La Funda-ció i l’Ajuntament signaven el conve-ni per a l’atorgament d’una llicència d’ús privat del nou centre, que està en ple funcionament donant aten-ció a una cinquantena d’alumnes d’entre 3 i 20 anys, amb afectacions neurològiques i reduccions en la mobilitat física.

Disposar d’aquest nou centre ha

representat un pas important en la trajectòria de la Fundació. Ha per-mès donar resposta a una necessitat manifesta que calia resoldre.

Un problema menys en la cartera de projectes i necessitats.

Si fem una ullada al passat po-drem comprovar que quan hi ha voluntat, dedicació, complicitat, esforç personal i professional, així com també la col·laboració de les administracions, la possibilitat de tirar endavant una iniciativa, que en aquells moments va ser pionera en el país, és possible.

Sens dubte, aconseguir una pro-jecció comarcal encara dóna més rellevància al projecte. Aquest ob-jectiu avui s’ha consolidat i contri-bueix a garantir-ne encara més la continuïtat.

Tot aquest actiu és realment im-portant, sobretot en temps d’una crisi econòmica com la que estem patint, ja que és un clar exponent que sempre s’ha actuat amb rigor i honestedat, factors del tot necessa-ris quan es tracta d’afrontar temps difícils. Els fonaments són prou sò-lids com per garantir-ne la continuï-tat i el seu desenvolupament. Com a ciutadans crec que hem de felicitar-nos de poder comptar amb instituci-ons com aquesta.

Plantem cara o que Déu ens agafi confessats

Totes les persones tenen dret a ac-cedir en condicions d’igualtat i gra-tuïtat als serveis sanitaris de respon-sabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis; aquest és el re-dactat de l’apartat 1 de l’article 23 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que porta per títol ‘Drets en l’àmbit de la salut’.

Ve a tomb recordar això quan ve-iem astorats el reguitzell de retalla-des als serveis sanitaris, fi ns a uns ni-vells que no havíem vist mai. I enca-ra més, hi ha una ofensiva despieta-da contra el sistema de salut pública, amb l’excusa que no és sostenible, i a favor del negoci privat. Què són sinó les 100 mesures que proposa la patronal Unió Catalana d’Hospitals presidida fi ns fa ben poc per l’ínclit Boi Ruiz?

És impossible mantenir un sis-tema sanitari de primera amb un fi scalitat i un fi nançament de quar-ta regional. Això és sabut i no ens hauria d’haver agafat de sorpresa. Hom ha dit que en temps de crisi solen augmentar les males idees; la història ens ensenya que això és així. Ara aprofi tant que les coses van mal dades ens volen desmuntar l’Estat social. Volen que la sanitat sigui un negoci per uns quants adreçat a una part de la població, aprofi tant que ens han “mal acostumat” a consumir serveis sanitaris i els que no puguin, sanitat de benefi cència.

Una cosa és abordar el dèfi cit des de la perspectiva d’aprofundir en les reformes que facin molt més efi ci-ent i sostenible el nostre sistema públic de salut i cercar noves i velles fons de fi nançament; altra cosa, ben diferent, és el que fa el govern de CiU, en traspassar a mans privades part del nostre sistema sanitari pú-blic, per activa i per passiva. El que volen, ho dic per allò de les males idees en moments de crisi, és que els serveis sanitaris no siguin gratuïts i que no hi hagi igualtat en l’accés a l’atenció sanitària. El que pugui que s’ho pagui i el que no... Només hi ha una resposta, plantar cara; no ens resignem.

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

JAUME ROIGCoordinador Maresme Politiques socials i Immigració. CCOO Vallès Oriental i Maresme.

OPINIÓ

20

RevenedorsLa parenta volia anar un dia a l’esta-di. El partit de tornada d’una compe-tició totalment descafeïnada es pre-sentava plàcid, era a fi nals d’agost i no hi hauria d’haver problemes per trobar entrades. Però, ai!, els socis tenen quasi totes les localitats ocu-pades, i si no comuniquen que alli-beren els seients aquests queden allí buits, omplint-se de pols, sense cap cul que els escalfi . A les taquilles aquests “alliberaments” arribaven amb comptagotes, i un exèrcit de re-venedors perfectament organitzats adquiria de seguida l’entrada dispo-nible. Els taquillers i taquilleres els la venien tot i sabent perfectament l’ús que en farien, i ni ho dissimu-laven: amb prou feines cinc metres més enllà, el que els havia costat 10 ho venien per 100. Cap presència de control sobre ells, cap mena de dis-simulació, i fi ns i tot certa intimida-ció si algú els gosava dir alguna cosa. Els que senzillament volien gaudir d’un partit de futbol, ho havien de pagar molt més car que el seu preu real, senzillament per culpa d’uns “intermediaris” que s’hi havien situ-at sense cap mirament ni control, i d’uns propietaris que deixaven anar ben pocs seients. Resultat una vega-da dins del camp: amb prou feines mitja entrada, fredor a les graderies, alguns dels que hi havia dins amb les butxaques escurades, i uns pocs lles-tos amb les butxaques plenes sense pràcticament fotre ni brot. A algú li sona, tot això? L’economia del món mundial plena de revenedors, de voltors, d’aprofi tats, i de suposats “controladors” que miren cap a una altra banda.

Homes directius jubilatsEn primer lloc cal constatar que les do-nes no es jubilen del seu espai vital de la casa. Moltes d’elles en veure envaït du-rant 24 hores el seu territori, es pregun-ten quina és la millor manera per treure’s de sobre el trasto en què s’ha convertit el seu marit jubilat. Algunes el conver-teixen en l’escombra que l’acompanya a tot arreu com un gosset de companyia. En aquest entorn de parella es produeix un fenomen molt generalitzat: les dones volen manar, però no subtilment com han fet tota la vida sinó d’una forma cla-ra i concisa. Davant d’aquesta situació, l’home jubilat, sobretot si laboralment ha tingut càrrecs de direcció, es troba desorientat, no sap què fer, per la frus-tració que li produeix haver-se cregut

que sense ell l’empresa no funcionaria, i adonar-se que tant per a la seva dona com per a l’empresa, és considerat com un trasto que no serveix per a res.

La resposta dels homes directius jubi-lats és molt variada, si bé es podrien es-mentar dos extrems reals, tot i excloent l’ofi ci actual obligat, de fer d’avi cangur dels seus néts. En un del extrems, el de la passivitat, hi trobem l’home assegut en un sofà, passant-se hores i hores da-vant la televisió, en gran part dormint. Aquesta situació és difícilment accep-tada per la seva dona, que no entén com és possible que el seu marit perllongui dia rere dia aquest comportament tan passiu. En l’altre extrem, el de l’activis-me, hi trobem l’home superocupat que juga a tennis o a golf, que es passa hores i hores prenent alguna beguda amb els seus amics, parlant de política, futbol o de qualsevol altra banalitat, criticant a déu i sa mare, sense fer res positiu. És la classe de l’home consumista convulsiu del seu temps, al qui li falten hores per fer les seves activitats buides de con-tingut vital. La paradoxa d’aquest home superactiu, és que fi nalment s’adona que

s’avorreix en no trobar res que doni sen-tit a la seva vida.

Però no tot és negatiu, hi ha alterna-tives. De la mateixa forma que avui dia ens adonem que no era possible estirar més el braç que la màniga, passa el ma-teix en la jubilació. No és gens aconse-llable per a millorar la qualitat de vida, viure com un vegetal humà, consumint simplement hores. Cal donar contin-gut vital al temps, per deixar de ser un paràsit no productiu, sobretot quan és sabut que cada any que passa augmen-ta en tres mesos l’esperança de vida. La proposta del Moviment Sènior, que persegueix la creació d’una societat per a totes les edats, és molt senzilla. Es tracta de participar en la creació de la Xarxa Eurosenior, que pretén la fun-dació de Consells Sèniors en cada mu-nicipi i barri, com unes de les entitats més importants i rellevants per cercar respostes i solucions a tots els reptes que planteja la nova societat del segle XXI. És una alternativa gratifi cant per sentir-se novament útil i necessari, que només precisa, perquè sigui real i efecti-va, que es posi de moda.

L’Ajuntament que defensa els mataroninsSabia que podia arribar, però estava convençuda que no convenia. Des del Ple municipal de setembre on a través de la CUP es va posar el tema sobre la taula, vaig pensar que la denúncia que se m’imposava, –juntament amb el meu company sentimental– per uns suposats insults als Mossos d’Esquadra, quedaria anul·lada. El propi consistori en aquell moment no es va voler posicionar i, mal-grat tot, vaig trobar-ho correcte, tot i que

seguia preguntant-me el perquè. Ara ja no entenc res. En una situació de crisi econòmica, de retallades pressupostà-ries, salarials i laborals que provoquen prou enuig entre la societat, no creia que uns fets tan evidents com els que van passar el 27 de juliol poguessin trans-cendir com ho han fet. Aquell dia ja es va notar prou. La presència del Conseller d’Interior, Felip Puig, va fer portar un exagerat desplegament d’agents anti-avalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Amb la tal mala sort que jo mateixa, estant treballant i acreditada pel Tot Mataró i Maresme, vaig qüesti-onar en una conversa totalment privada si era obligatori que tot aquell desplega-ment anés amb passamuntanyes.

La multa arriba ara. Tres mesos des-prés d’aquell migdia del 27, on tant jo com el meu company ens vam sentir humiliats i menyspreats pels cossos de

seguretat. Mateix moment en què se’ns va retenir i denunciar per suposadament haver insultat als Mossos quan tan sols vam estar demanant el número de pla-ca a un dels agents que, a l’inversa, ja li havíem hagut d’entregar el nostre do-cument d’identitat. Enmig de la confu-sa i impotent situació se’m va arrencar l’acreditació de premsa que portava al pit i fi ns i tot se’m va ridiculitzar la meva tasca professional.

Ara, una multa de 500 euros arriba des d’aquell Ajuntament que a principis de setembre no s’havia volgut posicionar. Em sembla que més clar no ho podien ha-ver fet. Han aconseguit però, fer-ne més ressò –sobretot a la xarxa amb el hashtag #totssommartagomez– del que hagués estat retirar la denúncia. Potser vaig ser la ingènua que va pensar que l’Ajunta-ment que escollim hi és per defensar els mataronins. M’equivocava?

DES DEL SEIENT DEL COSTAT

XAVIER AMATPeriodistawww.xavieramat.com

MARTA GÓMEZ

www.martagomez.cat

L’OBSERVATORI INQUIET

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Euroseniorjoarxa@gmail.com

OPINIÓ

21

No tots els savissón intel·ligents

Ja fa molt anys que la intel·ligència s’ha dei-xat de relacionar directament amb el grau de coneixement que té una persona. El fi lòsof grec Aristòtil, en el segle II aC, ja afi rmava, que “la intel·ligència consisteix no solament en el coneixement, sinó també en la destre-sa d’aplicar aquest a la pràctica”. Malgrat tot ens hem obsessionat a fer test d’intel-ligència als nostres infants i marcar-los amb etiquetes identifi catives: llest i defi cient. Els experts consideren que “la cosa més idiota que es pot fer és un test d’intel·ligència”, ja que aquesta només es pot avaluar observant la persona. I és que, cal tenir en compte, que no tots els savis són globalment intel·ligents. La intel·ligència humana, com va defi nir Ho-ward Gardner, està formada per múltiples intel·ligències –lingüística, lògica-matemàti-ca, espacial, musical, emocional...– i ningú és destre amb totes i tothom és més hàbil amb alguna d’elles. Potser un científi c expert en física quàntica no és hàbil fent amics. O un empresari d’èxit ha estat incapaç de llicenci-ar-se en empresarials. Cada camp requereix un tipus d’intel·ligència diferent. Per tant, ha arribat el moment d’acabar amb etiquetes estigmatitzadores que ens poden marcar la personalitat i el futur.

Amb la voluntat de trencar una llança a favor d’algunes d’aquestes intel·ligències i conèixer-les amb més profunditat, abordem el tema en aquest número amb el neuròleg Antoni Ribas; l’expert en intel·ligència emoci-onal, el professor Pablo Fernández Berrocal; el coordinador del màster en Intel·ligència Artifi cial que formen conjuntament diverses universitats de Catalunya, Ulises Cortés, i, fi -nalment, el teòleg i fi lòsof, Francesc Torralba, que ens parla de la darrera intel·ligència des-coberta, la intel·ligència espiritual.

En aquest número de novembre de Valors no podem deixar passar l’actualitat política espanyola, marcada per l’anunci del fi nal d’ETA. En parlem amb Antoni Batista, un dels grans especialistes catalans en el confl icte basc, que acaba de publicar Catalunya i Euska-di. Nació còncava i convexa. Amb ell apuntem possibles camins de ruta per a dur a terme el procés de reconciliació a la societat basca que ens porti a la veritable pau.

Més informació a www.valors.org

L’ESPAI DE VALORSLARIERA48JOAN SALICRÚ

Llegeix el bloc setmanal LaRiera48 a MataróNotícies.cat

LARIERA48

Per un Consell Comarcal reforçatEn una situació de recursos tant i tant migrats per les arques municipals de tots els ajuntaments del país, només hi dues maneres de poder tirar endavant la governació de la política municipal. En primer lloc prioritzant al màxim en les actuacions previstes, aprenent a dir que no, vaja; aquest sembla que serà el mantra de l’alcalde de Mataró, Joan Mora, en els propers tres anys i mig. I en segon lloc, ajuntant esfor-ços amb els altres. Qui són els altres? Doncs poden ser la Generalitat o la

Diputació de Barcelona, però quan ho apuntava pensava especialment en les possibles aliances que es poden establir, a nivell simplement de com-partir despeses, entre diversos pobles d’una comarca. A Catalunya, a falta de la necessària fusió de municipis que algun dia haurà d’arribar, hi ha alguns municipis que han començat a treba-llar en aquesta línia sota l’empara dels Consells Comarcals. En el cas del Ma-resme, aquests darrers mandats, per exemple, s’han dut a terme iniciatives fantàstiques en aquest sentit, com la de contractar la telefonia mòbil de totes les institucions que s’hi sumes-sin conjuntament. O en el consum de paper, simplement.

Doncs lluny de qüestionar la con-tinuïtat d’aquests Consells, penso sincerament que es podria anar molt més enllà en aquesta qüestió. En què? Doncs se m’acuden exemples a dojo, però voldria incidir especialment en

el camp de la promoció econòmica. De fet és increïble que la promoció econòmica dels municipis de la co-marca es plantegi encara, en part, de forma particular, separada. Sí que es comparteix estrictament la política envers el turisme, en el marc del Con-sorci de Promoció Turística, però hi ha tot un àmbit molt més gran en el qual es podrien agrupar esforços. La pro-moció econòmica en el màxim sentit, doncs, lligada estretament a l’oci i a la cultura, podria ser el mascaró de proa d’aquest Consell Comarcal ampliat.

En aquest mandat, a més, tenim els principals ajuntaments de la comarca units pel mateix color polític, cosa que hauria de facilitar enormement aquest procés: Premià de Mar, Mataró i Calella són governats per Convergència i Unió. Per què no ens hi posem i donem sentit defi nitivament al nostre Consell Co-marcal? Alcalde Mora, Alcalde Buch i Alcaldessa Candini: és el moment.

La consciència necessàriaEl món està en una època de transició. La crisi actual, que molts s’obstinen a qualifi car-la “d’econòmica”, o “fi nan-cera”, al meu entendre és, sobretot, una “crisi de percepció”. El sistema actual de valors ens porta a la infelici-tat, i estem pagant un preu massa gran com a conseqüència d’una fi losofi a inconscient que ho ha impregnat tot els darrers 25 anys. La del materia-lisme, la del benefi ci com a prioritat, a costa del que sigui. Certament, hi ha veus “autoritzades” que es resis-teixen a l’avenç d’aquesta conscièn-

cia de canvi cap a un nou paradigma global de vida. Els seus arguments no són menyspreables; i troben res-sò, sobretot a les velles democràcies occidentals, ja que no es pot negar que el capitalisme ha estat el sistema econòmic que més riquesa ha generat al llarg de la història. Però cada vega-da més persones s’adonen que el cost de seguir en aquest model seria insu-portable en termes de supervivència del planeta i d’evolució humana. La recerca de sentit en les nostres vides, d’una resposta interior que transcen-deixi els models culturals imposats, és cada dia més necessària. La velocitat dels canvis, o més ben dit, la consci-ència de la velocitat dels canvis, que tenim gràcies sobretot a la revolució de les tecnologies i de la informació, deixa en evidència no solament la uti-litat del nostre sistema educatiu, sinó la del mateix coneixement. Perquè aquesta “crisi de percepció” requereix sobretot una resposta individual, de

consciència, i per tant no podem ad-quirir-la a través de l’ensenyament, ni de les escoles de negocis o dels llibres; parlem d’actituds bàsiques que només podem generar si som capaços de re-conèixer el que en essència som, i si dominem els mecanismes de la nostra poderosa ment per prendre decisi-ons més conscients i de més qualitat, que no erosionin sinó que potenciïn el nostre entorn. La Patricia Aburde-ne, que va escriure l’any 1982 amb en John Naisbitt un best seller anomenat Megatendencias, parla en el seu dar-rer treball Megatendencias 2010 de l’aparició del “capitalisme conscient”, que no és més que una forma d’ano-menar el procés cap a aconseguir una massa crítica de persones al món que facin possible una manera de fer més conscient, a nivell individual i per tant també en les empreses i les instituci-ons. Seria bo que els dirigents i líders, empresarials i polítics, ho tinguessin en compte.

EL QUART CAMÍ

PAULÍ MOJEDANO

pmojedano@gmail.com

OPINIÓ

22

APUNTS

Lloguers impagatsLa nova reforma legal posarà fi al problema dels lloguers impagats?

L’últim dia del mes d´octubre d´enguany, entra en vigor la “Ley 37/2011 de medidas para la agiliza-ción procesal”, amb la finalitat que els ciutadans puguin veure reforçat el seu dret a la tutela efectiva davant els Tri-bunals.

Entre altres millores, aquesta nova reforma legal vol agilitzar la solució al problema dels lloguers impagats fent possible reclamar les rendes vençudes i el llançament de l´inquilí deutor mit-jançant el procediment monitori, que ho permet un cop requerit el deutor i davant la seva falta de pagament, no essent necessari en aquest cas cele-bració de la vista de judici. Tanmateix i davant la falta de pagament del lloga-ter, el propietari por instar la immedi-ata execució sobre els seus béns, a fi de recobrar el deute.

Ara bé, en la pràctica està per veure com afecta a l´eficàcia de la reforma el problema de la falta de localització del deutor en el domicili conegut.

D’altra banda, aquesta nova reforma legal introdueix altres millores en els ordres civil, penal i contenciòs-admi-nistratiu, destacant la supressió del límit quantitatiu per poder reclamar deutes mitjançant el procediment mo-nitori (equiparant-nos així a la resta de països europeus) i la simplificació dels procediments de terceria i millor dret.

XAVIER CASAS MARTÍNEZAdvocat. xcasas@icamat.org

Radioaficionats

La Diada i Burriac al món a través de les onesEl passat 11 de setembre i coincidint amb la nostra festa nacional, radioa-ficionats del Maresme de la delegació de URE a Mataró van difondre “La Diada” i el Castell de Burriac con-tactant des d’allí amb 840 diferents corresponsals de 34 països del món. L’afició als diferents diplomes refe-renciats a castells internacionals va fer que l’activació de Burriac “B-041”, difícil referència pel seu complicat ac-cés amb les ràdios, fos un èxit celebrat per aquesta comunitat, els que rebran la corresponent “postal QSL” com a certificat d’haver-ho aconseguit.

Parlant amb Pere Andreu EA3UA, el més veterà del grup, per als amics “el Dr. UA”, ens va descobrir molt més sobre aquesta commovedora afició. “Aquest fet és una faceta més de la nostra activitat”, amb el nostre agraïment a l’Ajuntament de Cabrera i l’agrupació de defensa forestal. Els radioaficionats experimenten nous circuits de ràdio, antenes, freqüèn-cies, maneres digitals o comunica-ció amb satèl·lits i els seus resultats després són tinguts en compte co-mercialment en benefici dels serveis. D’altra banda, les freqüències pro-peres als telèfons mòbils les usàvem abans nosaltres i dels resums de les llistes de comunicacions lliurades en concursos, es va estructurar el seu ús per a la comunitat. A més, moltes antenes comercials o circuits especi-als, fins i tot sistemes digitals de co-municació, han estat inventades per radioaficionats i porten el seu nom o indicatiu; sense més, la primera TV

de moltes ciutats, entre elles Mataró, van existir gràcies a un radioaficionat. Uns són purs investigadors, altres utilitzen les bandes assignades a ells per a comunicacions personals, con-cursos (qui fa més països i contactes en 24 h), uns altres amb el suport econòmic dels seus col·legues viat-gen pel món activant països on no hi ha radioaficionats i sacrifiquen

vacances i família, però això permet a la resta tenir la targeta-document del comunicat amb aquell dificil país, la qual cosa li servirà com a prestigi personal i per als diferents diplomes que amb això obtindran. Sense més, l’agost passat, l’amic Salvador Carol EA3QS, membre d’aquesta delega-ció, va formar part d’una expedició internacional a Benín (Àfrica Occi-dental), país sense radioaficionats. Traslladant els seus equips i antenes fins a allí, van donar aquesta oportu-nitat a 28.800 col·legues del món de 144 diferents països. Apassionant dis-tracció carregada d’emoció, cultura

d’idiomes, càlculs matemàtics d’an-tenes i propagació per aconseguir-ho. Hem d’oblidar la típica imatge de pel-lícula d’un camioner enganxat a la rà-dio; ell no és un radioaficionat, potser ho serà un dia si li entusiasma i vol “més”. Els autèntics radioaficionats tenen oficialment un indicatiu perso-nal amb el qual se’ls identificarà a tot el món i cada país té un prefix deter-

minat i associacions que els represen-ten davant la ITU (Unió internacio-nal de Telecomunicacions). Tots ells estan sempre per llei al servei de les autoritats si se’ls precisa. En Pere em cita una frase per a la reflexió: “Quan tot falla queden els radioaficionats”. I és ben cert, en terratrèmols, quan cauen les comunicacions ells hi són, igual que en serveis de protecció civil o en alguna emergència marina.

Apassionant “món” al món. Felici-tats.

URE. MATARÓwww.ure.es

Món legal

Postal QSL, un document molt preuat en el món dels radioaficionats.

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut!

Informeu-vos ainfo@protectoramataro.org 902 908 043

www.protectoramataro.org

CHAS. En Chas s’ha perdut i això li ha provocat un enorme estres, fin al punt deixar de menjar, ha recuperat una mica les ganes, però no és suficient, l’hem ha-gut d’enviar a una casa d’acollida ja que a la nostra gatera s’hagués deixat morir. És bo i carinyòs. Adopta’l. Si esteus inte-ressats en la seva adopció contacta amb la Maria Morera: 647 44 82 74

HOMER. Preciós cadellot, tota una moneria del bonic que és, serà de tamany mitjà-gran, busca familia per tota la vida, vine a veure’l, t’espera!

BADO. Sóc un bon gat, tranquil, juganer i carinyòs. M’encanta que m’acaronin! I a més a més sóc per-ruquer, m’encanta jugar amb el ca-bells dels meus cuidadors. Per què no em dones una oportunitat?

ABRIL. Tota una vida al servei dels èssers humans i ara als seus 7 anys abandonada a un refugi com si d’un moble es tractés, que no sent, que no pateix...pero l’Abril si sent, si pateix, i cada dia que passa està pitjor, patint el fred i les plujes d’hiven. L’Abril necessi-ta sortir urgentment del refugi, vindràs per ella?

23

24

Pèrdua d’audició relacionada amb l’edat

A mesura que ens fem grans les cèl·lules ciliades de l’oïda interna comencen a mo-rir. La funció d’aquestes cèl·lules és la de transformar la vibració sonora en estímul nerviós perquè el nostre cervell percebi el so amb tots els seus matisos i intensitats. Tots nosaltres comencem a perdre el sen-tit de l’oïda cap als 30 o 40 anys. Un de cada cinc adults i més de la meitat de les persones de més de 80 anys pateixen pèr-dues d’audició.

La pèrdua d’audició associada a l’edat es coneix amb el nom de presbiacúsia. Per a la majoria de les persones amb presbi-acúsia, els sons d’alta freqüència són els que desapareixen en primer lloc. La parla conté sons d’alta freqüència, de manera que els primers símptomes de la presbia-cúsia poden ser la dificultat per entendre el que se’ns diu. Els sons de la parla que contenen les freqüències més altes són les consonants com “s, t, q, f, z”, aquest fet és el que provoca la confusió entre paraules, i fan que l’hipoacúsic pugui entendre una cosa en lloc d’una altra, ja que només sent els fonemes greus i els fonemes aguts els ha “d’endevinar”.

L’hipoacúsic, normalment no percep que està perdent audició, ja que en ser un procés lent i progressiu ell creu que la seva audició és normal i que els altres hi senten igual que ell, per a ell, els altres parlen fluix i és per això que no els entén. És per això que la majoria de les vegades van a l’audio-protesista empesos pels seus familiars, que són els primers a detectar aquesta pèrdua, ja que ells sí que s’adonen que hi ha molts sons que el seu familiar no sent. Tant si sos-pita que pot tenir una pèrdua auditiva com si creu que té una oïda perfectament sana, és aconsellable revisar-se l’audició per un professional, com a mínim cada dos anys. Les relacions amb la resta i la seva qualitat de vida milloraran notablement.

XAVIER OLIVERAudioprotesista del COWidex Oliver Mataró.

El sector de la dependència, una breu reflexió

Des de la seva aprovació l’any 2006, la Llei de la Promoció de l’Autonomia personal i Atenció a les persones en si-tuació de dependència ha transformat radicalment els sectors assistencial i residencial, consolidant-se com un dels pilars de la nostra societat. En el context actual, les mesures de restricció pressupostària efectuades estan orientades a poder preservar la viabilitat d’aquest sistema, però afec-ten directament les entitats i empre-ses encarregades d’atendre aquestes necessitats mitjançant les places que la Generalitat té acordades amb el

Ja n’hem fet 25!Aquest 2011 fa 25 anys que va néi-xer el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme. Com tots els nounats, aquella institu-ció té poc a veure amb l’actual, molt més gran i amb més recursos, però sí que es manté intacte el mateix motiu que va fer necessària la seva consti-tució: donar solucions des de l’àmbit local a la problemàtica global dels re-sidus municipals.

El 1986 havia tancat l’abocador de Mataró, després de circumstàncies que afectaven la salut i el medi am-bient de la ciutat, i aquells primers integrants del Consorci van apostar per crear la Planta de Triatge i Com-postatge. D’aquesta manera es volia reduir a la mínima expressió el rebuig final que es transportava cap als abo-cadors de Vacarisses i de Santa Maria

de Palautordera. Amb l’arribada dels anys 90 i ve-

ient encara la dependència d’aquests abocadors privats allunyats de la co-marca, es va voler conèixer com es valoritzaven energèticament els resi-dus en diversos països europeus que havien deixat de banda els abocadors ja feia força anys, i finalment es va op-tar per construir una nova Planta de Recuperació Energètica a Mataró.

Una decisió valenta que va requerir de molts esforços i apostes personals decidides, però que va suposar una solució beneficiosa per a la comarca que perdura a dia d’avui. La planta inaugurada el 1994 permet eliminar el rebuig final no recuperable i trans-formar-lo en energia. Una instal·lació que com s’ha demostrat amb els anys no ha estat ni molt menys incompati-ble amb el reciclatge.

A mitjans de l’any 2000 es va adap-tar la planta de recuperació energè-tica a la nova directiva d’incineració europea, i l’estiu de 2010 tancàvem

sector privat. A nivell assistencial, aquest fet es

tradueix en alteracions del finança-ment públic per part de l’adminis-tració, un dels principals clients del sector privat. Un sector, no oblidem, bàsic i fonamental en l’atenció a les persones dependents, però també, generador d’ocupació i treball esta-ble. D’aquesta manera, aquest con-text suposa un repte per adaptar-se a les circumstàncies actuals garantint la qualitat i continuïtat de serveis, evitant que afecti a les persones en situació de dependència en l’accés als serveis. Per això, cal remarcar a nivell social la importància cabdal de l’acti-vitat del sector assistencial i residen-cial per cobrir unes necessitats de la població fonamentals i prioritàries.

Tanmateix, davant la present situ-ació, podem dir que no s’han assumit les expectatives que va generar la llei,

ni a nivell d’usuaris ni a nivell de les empreses i entitats que la desenvo-lupem, però cal confiar en el treball i la creativitat de tots els agents del sector per trobar solucions concre-tes, millorar les perspectives actuals i poder consolidar un dels principals reptes de la nostra societat en l’aten-ció de les persones de més fragilitat.

En aquesta fita, la nostra entitat preserva la voluntat oberta a la comu-nitat, a la participació ciutadana, i a la creació de projectes per fomentar la interacció entre la ciutadania i la Fun-dació, amb la responsabilitat i el com-promís d’entrar al servei de les perso-nes i de les seves necessitats en uns moments difícils però treballant amb perspectiva d’un futur prometedor.

EVA CREUS CATALÁN Coordinadora Social i Assistencial

Fundació Germans Aymar i Puig

el cercle amb la inauguració de la nova planta de tractament mecani-co-biològic. La vella planta de Triat-ge i Compostatge donava pas a unes noves instal·lacions on s’hi desenvo-lupen processos com la recuperació de materials reciclables (paper/car-tró, vidre, metalls, plàstics, etc.), la valorització de la matèria orgànica i l’obtenció de biogàs al costat d’una Planta de Recuperació Energètica millorada molt més eficient que fa uns anys.

El nou Centre Integral de Valorit-zació de Residus del Maresme torna amb la seva nova configuració a ser pioner, i l’actual Consorci recull el testimoni d’aquells polítics i tècnics que fa 25 anys tenien molt clar que els residus que cada dia generem no desapareixen, sinó que cal gestionar-los amb criteri. Per molts anys!

CARLES SALESADirector tècnic del Consorci per al Tractament

de Residus Sòlids Urbans del Maresme

xxxxxMedi ambient

Dependència

APUNTS

www.immomaresme.com

www.immomaresme.com

SI BUSQUES CASA AL MARESME

www.immomaresme.com

25

NOVES TECNOLOGIESTheGrowbox, un nou model de gestió integrada ‘on line’, dissenyat per a les incubadores i els vivers empresarialsL’ús generalitzat de les noves tecnolo-gies de la informació i la comunicació (TIC) i dels grans benefi cis que suposa la gestió al núvol (cloud computing), en el marc de la societat de la informació en la qual vivim, planteja múltiples avan-tatges per als sectors professionals.

Precisament, un d’aquests és la com-panyia Growbox International, amb seu a Premià de Dalt, que ofereix a ni-vell mundial serveis tecnològics pioners a incubadores i vivers empresarials. “Usar aquesta tecnologia permet mo-difi car radicalment els hàbits de tre-ball de les incubadores empresarials –benefi ciant tant als gestors i tècnics com als portadors de projectes–, i fi ns i tot aconseguir un model de su-port empresarial molt més sosteni-ble”, explica el director de l’empresa, Philippe Lambert.

TheGrowbox proposa un model de gestió avantguardista que inclou els benefi cis que aporta el treball al ‘nú-vol’, és a dir, la plena capacitat d’operar i emmagatzemar dades dins d’Internet, alhora que agrupa tots aquells aspectes imprescindibles per a una bona gestió de l’emprenedoria.

“El model de gestió que oferim està adaptat a les necessitats de cadascun dels centres de desenvolupament de negocis, incubadores, ajuntaments

i universitats per acompanyar tot el procés de creació i posada en marxa d’iniciatives de llançament d’empre-ses per a joves empresaris. Per aquest motiu podem donar suport, fi ns i tot, a aquelles entitats que no tenen una gran capacitat fi nancera”, assegura Lambert.

Cada usuari del software de theGrow-box pot accedir a les aplicacions des de qualsevol lloc amb connexió a Internet. A nivell tècnic, l’aplicació està perfec-tament adaptada a les necessitats de cadascun dels centres empresarials i de les iniciatives a les quals cada centre dóna suport.

El principal avantatge d’aquest sof-tware és que permet realitzar un segui-ment més acurat i continu de cada una de les noves empreses i, gràcies a una optimització del sistema, requereix una menor inversió de recursos.

“Tots els usuaris del sistema gau-deixen d’un ampli ventall d’opcions altament funcionals i visuals com una ràpida percepció dels indicadors clau de les iniciatives, l’accés a diver-ses estadístiques de control, la ge-neració de documentació en format professional i personalitzable (com els plans d’empresa), etc. És a dir, es tracta d’un paquet d’aplicacions que permeten controlar efectivament el

GROWBOX INTERNATIONALCamí de can Creus, 63 · PREMIÀ DE DALTwww.thegrowbox.biz

GROWBOX INTERNATIONALGrowbox International proporciona serveis amb una nova ideologia que ofereix el sistema de gestió de projectes on line per als centres de desenvolupament de ne-gocis, incubadores, pols de competitivitat i universitats, per supervisar tot el procés de creació i posada en marxa d’iniciatives de llançament d’empreses per a joves empresaris.

Ofereix també suport a les institucions o organitzacions que decideixen crear una incubadora d’empreses. Són experts en el disseny, recerca de fons i la supervisió de la posada en marxa d’incubadores, avaluació dels incubats i disseny dels sistemes de gestió de les incubadores.

Estan especialitzats a donar suport a les idees de les empreses innovadores per tal de potenciar el desenvolupament econòmic de les dones i de les PIMES.

creixement dels projectes de creació d’empreses”, explica Lambert.

Dins el marc de tot aquest treball de desenvolupament de les noves tecno-logies, theGrowbox, vol ajudar a im-pulsar la digitalització dels sistemes a Catalunya i alhora a donar un pas enda-vant en aquesta nova dècada tecnològi-ca que la societat afronta.

Philippe Lambert, director de Growbox International.

L’autor d’aquest llibre, a través de les 236 pàgines d’aquest treball, entén que el coneixement del segle XXI ja no és un secret sinó un valor que ha de circular i ens acosta el que ell ha adquirit amb la seva experiència.

De Gabriel és conegut al Maresme per ser la imatge visible del projecte Bitlònia.com, una agència de Internet Marquèting, amb seu a TecnoCam-pus Mataró, que desenvolupa les seves campanyes sobre la base d’avançades tecnologies.

En el seu treball, ens explica com es poden captar i retenir clients a la xarxa, de forma amena, amb la pausada expli-cació de nombrosos casos que ha viscut i que són prou aclaridors. No deixa de banda tampoc, en cap moment, el rigor

Tots els secrets de l’Internet Màrqueting 2.0

Resistirà el paper l’embat de l’univers digital? De moment, llibres com ‘Internet Marketing 2.0’ (Edicions Reverté), de Josep-Lluís de Gabriel i Ero-les, demostren com tots dos formats són compatibles per transme-tre el conei-xement.

necessari en una obra d’aquestes carac-terístiques que, malgrat l’evolució per-manent de les TIC, aguantarà estructu-ralment els canvis perquè ens parla, so-bretot, dels grans eixos que determinen noves fomes de fer publicitat i de donar a conèixer-se en un entorn diferent, en el qual els més petits poden competir, per primer cop, davant dels grans, amb els avantatges del coneixement a favor.

A Internet Marketing 2.0 hi pot entrar el lector especialitzat que busca apro-fundir en un determinat àmbit, però és recomanable especialment per a aquells que necessiten una visió panoràmica per entendre com la xarxa canvia les re-gles del màrqueting, les estratègies off /on line, la publicitat, els buscadors, les xarxes socials, la premsa digital, la vira-

litat, el microblogging i molts conceptes més que deixen a la vista que per operar comercialment al segle XXI cal, com a mínim, conèixer les noves regles del joc.

En el marc de la cultura fragmentà-ria que vivim, obres com aquesta són necessàries per ubicar-se, entendre una concepció global del fenomen de la xarxa en la seva vessant de màrqueting i poder-se plantejar alhora actuacions estratègiques per impulsar l’activitat comercial.

A mig camí del manual, el llibre d’ex-periències i el tractat, qui vulgui enten-dre millor el fenomen del comerç a la xarxa i com vendre’s adequadament, té en aquest treball el millor aliat, això sí, en format paper.

Text: Albert Calls

LLIBRES

26

TERÀPIES ALTERNATIVESLa medicina alternati-va o natural engloba diversos procediments que es fan servir amb una finalitat tera-pèutica, per curar les persones, i que no pertanyen al camp de la medicina convenci-onal.

El camp de les terà-pies alternatives és actualment molt gran i obre noves vies en els tractaments de les dolències, alhora que contribueix a millorar la qualitat de vida. Precisament, algunes de les teràpies alter-natives recupereren la tradició i els elements naturals i d’altres, més innovadores, exploren nous territoris.

TRIBUNA Maresme obre una secció en la qual destacats pro-fessionals d’aquests camps expliquen qui-nes són les seves pro-postes, en un moment en el qual cada cop més la societat incor-pora noves formes de portar una vida més sana i equilibrada.

Batec Maresme és un centre d’osteopatia i d’activitat física per a la salut. Treballem amb la convicció que el millor tractament que pot rebre el teu cos és el moviment. Tots els ser-veis són individualitzats: entrenament per-sonal, grups de pilates, grups d’abdominals hipopressius i a partir de desembre també grups d’activitat física per a la salut.

Moviment saludableEntrenament personal: si comences a fer

exercici i necessites assessorament o si ja en fas i vols assolir els teus objectius de manera més ràpida i evitant el risc de lesionar-te, po-sa’t en mans d’un dels nostres entrenadors. Valorarà el teu estat físic , dissenyarà el teu programa d’entrenament i traurà el millor de tu. Grups d’Activitat Física per a la Salut:

entrenament en circuit per al tractament de lesions i diverses malalties (mal d’esquena, molèsties al genoll, osteoporosi, etc.) mit-jançant exercici físic. Aquests grups estan especialment indicats per aquells a qui el metge ha recomanat moviment o que saben que l’exercici els anirà bé per a la millora de la seva salut. El moviment és salut. Mou-te.

BATEC MARESMEC/ del Cos, 5 · Mataró

La civada (Avena sativa) és una gramínia, és a dir, un cereal, que té gluten, igual que el blat, l’ordi, el sègol, l’espelta i el Kamet i, per tant, no és apte per a celíacs. És un cereal ple de propietats que per als països nòrdics com els escocesos, anglesos i suïssos fa se-gles que és indispensable en la seva dieta, ja que és un cereal energètic que ens aporta calor interior. És un cereal sobretot idoni per quan ve la tardor i l’hivern.

Alguns minerals que ens aporta la civada són el calci, fòsfor, magnesi i el ferro, però també ens aporta oligoelements com el iode, zenc, seleni, manganès, silici, i vitami-nes del grup B.

Què és la civada?Té moltes propietats beneficioses: ens re-

laxa i ens ajuda a dormir; és hepatoprotec-tora; ajuda en les diabetis tipus 2 i, de fet, és el cereal més adient per als diabètics sem-pre que es mengi amb mesura perquè és un hidrat de carboni; ajuda el funcionament in-testinal i ajuda a reduir el colesterol; a nivell tòpic és molt bona per a problemes de pell tòpics, pell amb al·lèrgies i èczemes.

Tenim diverses maneres de prendre la ci-vada. Hi ha el gra tal com és, que el podem bullir i el mengem com si fos arròs, amb verdures, amanida, etc. Després la tenim amb blocs gruixuts o prims per fer mueslis, purés o gaspatxos. També hi és en farina per

fer galetes, pa, reposteria… Una altra forma és el segó, que ens ajuda amb el trànsit in-testinal i a reduir el colesterol però hem de tenir en compte que no ens aporta cap més benefici ja que només ens mengem la fibra de la civada. Finalment, l’extracte de civada pres en gotes ens ajudarà a reforçar el siste-ma nerviós.

La civada és un gran aliment que la na-tura ens dóna per poder viure més sans i al qual no li podem demanar més, però no l’hem d’oblidar i acompanyar-lo dels altres aliments com llegums, verdures, fruites… I sobretot, no s’ha d’abandonar la vida oberta a l’aire lliure i les relacions amb els altres.

ARIADNA MONPEL. HERBORISTERIA, NATUROPATA I TERAPEUTAL’ESPIGOL HERBORISTERIA. C/ Narcís Monturiol, 66 · Vilassar de Mar

La hidroteràpia de còlon és una tècnica te-rapèutica molt eficaç per a netejar el budell gruixut. En els temps antics es practicaven les anomenades lavatives, però actualment es fa amb un mètode molt sofisticat. Es trac-ta d’un aparell connectat al pacient mitjan-çant una cànula, que fa que produeixi irriga-cions d’aigua calenta i freda, provocant un moviment actiu de l’intestí i així poder eli-minar tota femta que contingui dintre seu.

Amb aquest sistema d’evacuació fem que millorin les següents funcions: 1-Norma-litza el ritme defecatori. 2-Allibera el cos de toxines. 3-Ajuda a les funcions hormo-

La hidroteràpia de còlonnals. 4-Actua sobre les mucoses intestinals a regenerar-se. 5-Actua sobre la circulació sanguínia. 6-Normalitza el pH de la pell. 7-Regularitza el funcionament de les articula-cions i lligaments.

Indicacions: 1-Restrenyiment. 2-Malal-tia diverticular del còlon. 3-Síndrome de l’intestí irritable. 4-Meteorisme i dispèp-sia funcional. 5-Hemorroides. 6-Medicina preventiva: terapèutica associada a altres mesures mèdiques en la prevenció del càn-cer de recte i còlon. 7-Obesitat (pèrdues de pes que estimulen el pacient a prosseguir les dietes d’aprimament). 8-Cefalees (efec-

te beneficiós al tractar el restrenyiment, eliminar toxines i relaxar el sistema mús-cul-esquelètic). 9-Alteracions circulatòries i limfàtiques (varius, edemes extremitats inferiors, cel·lulitis, etc.) al millorar la cir-culació de retorn. 10-Alteracions dermato-lògiques i al·lèrgiques (acne, èczemes, pru-ïja, urticàries, sequedat a la pell, etc.), per la relació existent entre l’estat de la pell i el funcionament intestinal en eliminar els re-sidus i toxines. 11-Indirectament milloren les afeccions del sistema múscul-esquelètic per la disminució de la pressió intraabdo-minal.

LEONOR MARTIN. Directora gerent del Centre de Rehabilitació SPAL.C/ Carme, 8 · Vilassar de Mar

27

La salut a través del reiki BELLESA SHUN. CENTRE D’ESTÈTICA UNISEX Av. Roma, 39 baixos · Premià de Mar

Que el món està canviant és una rea-litat. L’energia de la Terra també, i nosaltres com a habitants d’aquest planeta ens hi hem d’adaptar d’una manera o altra.

Com que som animals de costums ens costa assimilar aquest canvi i hi posem resistències. Algunes les pso-matitzem a nivell físic: contractures, dolors canviants, marejos o sensació d’inestabilitat… D’altres, en canvi, les psomatitzem a nivell emocional: estrès, depressions, canvis d’humor, sensació que la nostra vida no té sen-tit, crisis d’identitat…

Només hem de comprendre que som una unitat, cos-ment-esperit, i si alguna de les nostres facetes està alterada finalment es desestabilit-zarà tot el conjunt. Afortunadament, durant el transcurs del temps hem rebut regals com el Reiki.

Reiki és un art de sanació i auto-sanació que se’ns ha posat a disposi-ció, una eina que adquireix un valor molt important tant a nivell físic com emocional, mental i espiritual. Tam-bé és una manera de viure, alguna cosa que hem d’integrar a la nostra vida diària, permetent que sigui més

amororsa, més equilibrada, perquè si estem equilibrats transmetem preci-sament això als que ens envolten.

Moltes persones es van iniciar un dia a Reiki però no troben aquesta seguretat o tenen preguntes sobre la pràctica d’aquest maravellós art de sanació. Per això fa uns anys ja hem creat un espai per practicar-lo.

Actualment ens reunim els últims diumenges de cada mes en el centre Shun de Premià de Mar, on els ini-ciats poden practicar, rebre assesso-rament i resoldre alguns dubtes que van sortint quan practiquen Reiki. Així mateix, si vols rebre una sessió de Reiki aquest també és el teu espai, per un preu simbòlic de 10 euros.

Com a canal Reiki és la teva res-ponsabilitat despertar una conscièn-cia superior i ajudar a altres en el seu procés. Per això, per depertar la flama que t’hi va fer iniciar, el passat diumenge 30 d’octubre a les 11 del matí vam preparar un curs de reci-clatge, que va tenir com a acte més significatiu la reiniciació de tots els assistens. L’únic requisit era estar iniciat en algun dels nivells de Reiki.

Les pràctiques de Reiki i la rei-

niciació estan conduides per: Lola Muñoz, guia espriritual, canalitza-dora amb àngels i éssers de la Llum i mestra de Reiki; i Bartomeu Garcia, mestre de Reiki, teràpia vibracional, acupuntura i quiromassatge.

És el moment de despertar com a Treballador de la Llum i despertar… T’hi esperem.

28

GASTRONOMIESCuina d’alt nivell i cultura al voltant del bolet de la mà del restaurant SangioveseEn el marc de les jornades Temps de Barrets, proposades pel restaurant Sangiovesse, el passat 13 d’octubre va fer-se un sopar que va comptar amb la presència de l’actor Joan Pera, l’autor teatral Toni Cabré, Salvador Mateu del restaurant Les Ginesteres i l’ex-pert en micologia Manel Monjonell.

Temps de Barrets neix de la fusió entre la cuina més innovadora i la cuina de sempre. La xef del Sangiovese, Pepi Sánchez, uneix els seus coneixements als del Salvador Ma-teu, del Restaurant Les Ginesteres, per por-tar al plat el millor del producte estrella de la tardor: els bolets. Del resultat d’aquest treball en surten saborosos àpats que neixen de la fusió entre la cuina més innovadora i la de sempre.

En el marc d’aquestes Jornades Gastronò-miques, del 27 de setembre al 27 de novem-bre, el restaurant de la capital maresmenca acull, com a valor afegit, un seguit d’activitats relacionades amb el món del bolet: menús degustació, classes de cuina i quatre sopars amb personatges de renom del món de la cultura, l’esport i la comunicació.

La xef del Sangiovesse, Pepi Sánchez, amb el llegat i l’experiència de Salvador Mateu de Les Ginesteres, van proposar diversos plats durant el sopar, a través dels quals els co-mensals van poder experimentar noves sen-sacions culinàries. La cuina del Sangiovesse que té aquests dies el bolet com a eix central “busca un equilibri. Agafem la base tra-dicional i la reestructurem i adaptem”, explica Sánchez. ”. Per la xef del Sangiovese, també, “la cuina dels bolets és gairebé in-fi nita, tot depèn del nostre coneixement i la imaginació”.

Text: Albert Calls

Les Jornades van començar el 15 d’octubre i duraran fi ns al proper dia 30 de novembre. Es faran als res-taurants dels següents municipis: Sant Pol de Mar, Dosrius, Calella, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Caldes d’Estrac, Cabre-ra de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Pineda de Mar, Arenys de Munt, Mataró, Vilassar de Dalt, Argentona, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres i Tordera.

“Quan arriba la tardor, els bo-lets es converteixen en els autèn-tics protagonistes de la gastrono-mia a Catalunya. La gran afi ció a buscar bolets que hi ha a casa nostra s’ha vist reforçada en els darrers anys gràcies a l’impor-tant impacte que té en els mit-jans de comunicació tot el que està relacionat amb els bolets. Al Maresme, els bolets han anat agafant molta popularitat i se ce-lebren diverses fi res, exposicions i mostres on en són els protago-nistes”, asseguren des del Consell Comnarcal del Maresme (CCM).

Precisament, també, afegeixen des d’aquest ens, “al Maresme, els xarcuters i les xarcuteres també han anat incorporant aquests

En marxa les Jornades Gastronòmiques del BoletUn cop més, el bolet torna a ser el protagonista d’unes Jornades Gastronòmiques en les quals els restaurants de la comarca ofereixen els seus millors plats al voltant d’aquest saborós àpat.

fruits del bosc a la seva oferta d’embotits, i cada cop és més fre-qüent trobar botifarres de bolets. Tot i que inicialment les botifar-res de bolets eren únicament de rovellons, cada cop l’oferta és més diversa i les xarcuteries han començat a incorporar els rossi-nyols, els camagrocs, les trompe-tes de la mort, els ceps…”.

Per aquest motiu, el programa de mà de les Jornades Gastronò-miques del Bolet 2011, a més dels restaurants i les propostes vincula-

des a aquesta iniciativa, també in-clou una relació de xarcuteries del Maresme que elaboren botifarres de bolets i que estan incloses en el cens de productors de productes de la terra i artesania alimentària de la comarca.

D’altra banda, diverses receptes al voltant del bolet i els menús aca-ben de perfi lar aquest programa. Es pot trobar més informació a www.costadebarcelonamaresme.cat.

Text: Redacció

LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI FORANELLPansa blanca

Tons verdosos típics dels vins de la zona. Bona estructura aromàtica

gràcies a una exposició de cara al mar i una altitud de 308 m., que

n’assegura un contrast tèrmic molt acusat, amb els dies molt calurosos,

alleugerits per la brisa marina, el foranell, i les nits fresques.

Estructura gustativa àcida molt ben compensada amb gustos ametllats i de compotes de fruites. La lleugera criança en fusta de roure francès li aporta tocs de vainilla i de cacau,

mentre que el terròs li dóna els gustos especiats i minerals.

D’aquest vi se n’ha fet una producció limitada.

Celler Joaquim Batlle situat a Tiana ha sigut el guanyador d’un Pentawards de bronze, pel disseny gràfi c i estructural del vi blanc ecològic Foranell, dissenyat per l’agència Carrer Noir. El premi va ser entregat a Nova York el 29 setembre passat.

El jurat de Pentawards ha valorat l’exercici creatiu d’utilitzar el cordill d’espart i l’etiqueta rústica de paper de Pedra EmanaGreen, que fomenten la sensació artesanal i orgànica per tal de remarcar els valors del Celler.

El disseny gràfi c dóna protagonisme al logotip i al símbol, remarcant el vent Foranell, nom de la brisa marina que refresca les nits d’estiu del Maresme.

Pentawards és el primer i únic concurs del món dedicat exclusivament al disseny d’embalatges en totes les seves formes. Està obert a totes les persones procedents de tot el món, implicades en la creació i el màrqueting dels embalatges.Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia

Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

PREPARACIÓ:

Agafem una cassola fonda i hi posem el cava, el tomàquet, la sal i el pebre negre. A continu-ació, deixem que bulli una mica a foc suau i hi tirem el peix i l’hi deixem entre 3 i 4 minuts, perquè amb poca estona és sufi cient.

Finalment, el servim espolsat de julivert i amb unes quantes rodanxes de llimona. El podem presentar amb una salsera de maionesa (o romesco) i, com a complement, un puré de patata (o patates al vapor)

Els secrets de l’Àvia: Quan posem el cava i el tomàquet, hem de mirar que es redueixi una mica el suc.

LLENGUADO O FILETSDE CAVA

INGREDIENTS: Filets (o talls grossos) de llenguado, 2 o 3 gots de cava sec, 1 got de tomàquet triturat, sal, pebre negre, julivert, rodanxes de llimona, maionesa (o romesco), patates al vapor (o puré de patates).

29

Can Pa amb Tomàquet ha mantin-gut des de la seva obertura, ara fa 25 anys, un estil propi de la mà de Justo Ruiz i Immaculada Serrano. Va ser un establiment pioner en portar la cuina catalana de proxi-mitat a través d’un acollidor local. Ràpidament, el boca-orella van fer que molta gent s‘hi apropés i al llarg dels anys s’han fidelitzat els seus clients.

Amb el pas del temps, Can Pa amb Tomàquet s’ha anat conver-tint en tot un referent de la cuina popular, tant al Maresme com fora de la nostra comarca, on aquest establiment també és prou conegut, com demostra la variada procedència dels seus clients.

Però, quins són els ingredients de l’èxit d’aquest restaurant? En primer lloc cal buscar-los en una trajectòria que s’ha basat sem-pre en l’aposta pels productes de qualitat, juntament amb un tracte

cordial que permet un ambient distès en el qual els clients s’hi po-den sentir ben còmodes.

“Can Pa amb Tomàquet és avui un establiment pel qual ja han passat generacions de la mateixa família, que conserva l’esperit inicial d’acostar la cui-na catalana als seus clients, on s’hi va a menjar per gaudir de les seves saboroses propostes, però també a compartir un es-pai del temps de lleure amb els amics i familiars”, assegura Jus-to Ruiz, el propietari, cuiner molt popular al municipi i a la comarca, conegut per haver obtingut un Rè-cord Guinness cuinant truites.

El restaurant de Can Pa amb Tomàquet s’inspira, tal com es desprèn del seu mateix nom, en els costums i en la tradició de la cuina catalana. Així, prenent com a referent el conegut clàssic cata-là, el pa de pagès sucat amb tomà-

quet i oli, han bastit tota una sèrie de plats als quals acompanya.

No ha estat un procés tan sen-zill, però, ja que abans d’arribar a la carta actual del restaurant, hi ha hagut un treball que parteix de l’experiència i les inquietuds de Justo Ruiz, un home que va vin-cular-se al món de la restauració ben aviat i per atzar i que, des de llavors, no ha deixat d’aprendre i d’evolucionar. De fet, el restaurant és un reflex de la seva personalitat i de la seva manera de fer afable i atenta amb la clientela, un es-pai de proximitat en el qual hi ha molta complicitat amb els clients, molts dels quals, al llarg dels anys, han esdevingut amics.

Avui en dia, amb l’establiment posicionat, l’èxit i la bona acolli-da d’aquest popular restaurant es troba en tres factors: el tracte al client amb amabilitat i sense hi-pocresies, que dóna com a resultat un ambient distès en el qual tot-hom s’hi pot trobar a gust; posar a la taula aliments de qualitat i que els clients puguin veure que el plat que se’ls ha servit és del dia i, per últim, un servei de taula ràpid i la total dedicació al negoci per part dels seus propietaris i treballa-dors.

C/ Santa Isabel, 20VILASSAR DE MARTel. 93 759 28 04

El restaurant fundat l’any 1986 per Justo Ruiz i Immacula-da Serrano comemmora enguany el quart de segle. 25 anys que han convertit aquest establiment de Vilassar de Mar en tot un referent de la cuina popular.

L’EXPERIÈNCIA DE JUSTO RUIZ

Justo Ruiz és un dels cui-ners més populars del Maresme. El seu caràc-ter participatiu i solidari l’ha fet prendre part en moltes iniciatives a les quals hi ha aportat el seu mestratge davant

els fogons, aconseguint per aquest motiu el reconeixe-ment dels seus veïns i de tota la comarca en general. A més, també ha inserit el nom de la localitat al llibre Guiness pel seu rècord de cuinar truites durant 24 hores de forma ininterrompuda. Però el que ha fet més popu-lar i estimat a aquest cuiner originari de Seron, Almeria, és el seu paper als menjadors dels CEIPs Pérez Sala, Pla de l’Avellà i els Alocs, des dels quals ha estat més de 30 anys alimentant les noves generacions de vilassarencs.

El cuiner, en un principi, va començar servint només

plats freds, pa amb tomàquet amb diverses varietats d’embotits, però a poc a poc, la seva voluntat de superació professional el va fer anar ampliant la carta amb diferents especialitats. La majoria, prou conegudes per la població catalana, però també de creació pròpia basada en els seus anys d’experiència.

Ja de molt jove, després d’emigrar d’Almeria, el lloc on va néixer, Justo va començar a treballar al món de la cuina. La seva primera feina a l’Hotel Europe de Comarruga va ser l’inici d’una llarga trajectòria que el va dur a cuinar a diferents ciutats, inclòs diversos anys al Monestir de Montserrat d’on guarda un gran record,fins que va començar treballar en el servei de menjador escolar dels col·legis públics de Vilassar de Mar.

El següent pas va ser muntar el seu propi negoci amb la seva dona, Immaculada Serrano. Tenint en compte la situació professional que hi havia en aquell moment a Vilassar de Mar, van arribar a la conclusió que necessi-taven crear un nou lloc, un nou concepte de restaurant que oferís menús populars a preus assequibles per a tot tipus de públic.

www.canpaambtomaquet.es

GASTRONOMIES

CAN PA AMB TOMÀQUET

Un referent de la restauració popularamb el seu propi estil, 25 anys després

30

LES NOSTRES MASCOTES

Els treballadors de la SPAM comen-cen a mirar, malauradament, amb certa normalitat les entrades d’animals que no són ni gossos ni gats. En menys de dos anys, l’entitat ha recollit fins a 172 animals, 89 dels quals eren exòtics. Porcs vietnamites, iguanes, tortugues de Florida o conills nans són alguns dels exemples d’animals que fins fa ben poc, eren inexistents als centres d’acollida d’animals de companyia.

La presidenta de la SPAM, Sílvia Serra, alerta de la manca de regulació de protocols d’actuació davant dels abandonaments d’aquests animals exò-tics: “El que s’està provocant és que

La SPAM alerta de l’augment d’abandonaments d’animals que no són ni gossos ni gatsFins a 172 animals recollits en menys de dos anys, una xifra que fins el 2009 era gairebé inexistent

qualsevol tipus d’animal vagi a pa-rar als centres d’animals de compa-nyia, llocs totalment contraindicats perquè no estan preparats per re-bre aquests tipus d’animals”, explica Serra en referència a l’arribada recent d’un porc vietnamita i d’una iguana a les instal·lacions de la SPAM. “És evi-dent que al carrer no els podem dei-xar però això ens obliga a afegir més problemes i despeses econòmiques a les que ja tenim”, comenta Serra en relació a l’abandonament constant de gossos i gats.

I és que el panorama dels animals de companyia està canviant, com ho de-

mostren les darreres dades de la SPAM i d’altres protectores. La incipient moda de comercialitzar amb animals exòtics provoca que aquests mateixos també siguin abandonats. “Alguns d’ells van a parar a un centre d’acollida però d’al-tres són abandonats directament en espais públics amb els conseqüents perills que això comporta”, diu Ser-ra en relació als problemes que poden comportar a la fauna autòctona o a les noves malalties que transmetren. De fet, un recent informe d’Eurogrup for Animals publicat el 27 d’octubre alerta dels riscos de transmissió de zoonosi cap als propietaris d’animals exòtics comprats com a mascotes.

LA SOCIETAT AUGMENTA EL SEU INTERÈS PER LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS

Però no tot són males notícies. La soci-etat ha demostrat en els darrers anys, alhora, un increment en la sensibilitat i protecció dels animals que no són ni gossos ni gats. En aquest aspecte, diver-sos ciutadans s’han apropat als centres d’acollida que gestiona la SPAM amb espècies protegides de fauna salvatge autòctona malferides com ara 3 eriçons, 2 tortugues leproses, 1 serp, 2 xoriguers, 1 xot, 2 rat penats, i 22 aus. En aquest

cas, la Generalitat se’n fa càrrec i en manté un protocol molt clar i organitzat a través dels seus centres de recupera-ció.

Tot i que en menor quantitat, altres ciutadans també s’han apropat als cen-tres de la SPAM amb altres animals com ara gallines, pollastres, ovelles, coloms, perdius, cabres, ànecs o gavines. Per regla general, aquests animals s’havien escapat d’alguna explotació ramadera o bé havien estat ferits al carrer com és el cas de les gavines o els coloms.

ATURAR EL COMERÇ I INTERCANVI D’ESPÈCIES EXÒTIQUES

Sílvia Serra no dubta a recordar que el comerç i intercanvi de les espècies exòtiques va cada dia a més i, per tant, també el seu abandonament: “A aquest pas, no trigarem gaire a trobar-nos greus problemes sanitaris si no s’hi posat fre”.

Text: SPAM

Cada cop més s’abandonen tot tipus d’animals a la via pública, una problemàtica que no afecta

únicament als gossos i als gats.

31

DIJOUS 10 NOVEMBRE

A 2/4 de 9 del vespre, a l’Ajuntament

Pregó de Festa MajorA càrrec d’una personalitat de primera línia del panorama català.

A les 9 del vespre, al Centre Moral

Un bosc de paraulesLectura de poemes dramatitzats de Miquel Martí i Pol, a càrrec d’In-fusió teatre.

A continuació

Concert amb el grup Relkamb les cançons del seu nou disc “Gran Esperança del Propi No-res”. Preu entrada: 3 €

DIVENDRES 11 NOVEMBRE

Durant tot el dia, a la plaça deCatalunya i carrer Generalitat

Mercat Medievala càrrec de Pegasus Mercats Temàtics.

A les 11 del matí, a la Sala Municipal

Espectacle infantil A càrrec d’Eskakejats Teatre.

A les 11 del matí, a l’Església Parroquial

Ofici de Sant Martí predicat per Mossèn Josep Puig Bofill, rector de Calella i Arxiprest de la comarca del Maresme.

A partir de les 12 del migdia i fins al 27 de novembre, a la Sala d’Exposicions

II Biennal de fotografia

A 2/4 de 1 del migdia, a la plaça de l’Església

Audició i ballada de dues sardanes amb la Cobla SelvatanaBallada infantil de la Dansa d’Arenys de Munt, a càrrec de nens i nenes de 4t. de primària de les escoles Sant Martí i Sobirans que han realitzat un taller específic.

A les 2 del migdia, a la Plaça de l’Església

Vermut popular

A les 5 de la tarda, a la sala Golem

Festa d’escalada en blocamb servei de bar i sorteig final de material. Entra-da lliure per als espectadors. Per participar a l’es-calada: 5 €. Informació a: www.salagolem.com.

A les 7 de la tarda, a la Sala Municipal

Concert de Festa Major amb l’orquestra Selvatana. Aportació: 5 €

A les 10 de la nit, al Centre Moral

Teatre A càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral, amb l’obra Catalans a la romana, original de Joan Ros-quellas i Gil.

A les 11 de la nit, a la Sala Municipal

Ball de Festa Major amb l’orquestra Selvatana. Aportació: 5 €

DISSABTE 12 NOVEMBRE

Durant tot el dia

Mercat MedievalA càrrec de Pegasus Mercats Temàtics.

A partir de les 11 del matí, a la Pista Poliesportiva de l’escola Sant Martí

Inflables, “Androxocs” i jocs tradicionals

A les 5 de la tarda, a la plaça de l’Església

Cercavila de gegants amb la Colla de Geganters d’Arenys de Munt, batu-cada i xocolatada amb melindros davant de l’Ajun-tament en finalitzar la cercavila.

A les 6 de la tarda, a la sala Municipal

Espectacle de titelles Rita, la rínxols i els tres ossos, a càrrec de la Cia. Binixiflat.

A les 7 de la tarda, a la Sala Municipal

Concert amb el Grup Vuit, número 1 de la llista musical de l’emissora Flaix Back. Aportació: 3 €

A 2/4 de 8 de la tarda, a Can Borrell

Lliurament de la Capa de Sant Martí a Neus Catà, en representació del seu pare, l’ar-quitecte Enric Catà.

A 3/4 de 8 de la tarda, a Can Borrell

Conferència La Segona República i la construcció d’un Grup Es-colar a Arenys de Munt, a càrrec de Francesc Forn i Salvà. Seguidament, conferència “El meu avi virtu-al”, a càrrec de Pep Vallory Catà, nét d’Enric Catà, i presentació de la maqueta de l’Escola Sant Martí, obra de Francisco López.

A les 10 de la nit, al Centre Moral

Teatre A càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral, amb l’obra Catalans a la romana.

A les 11 de la nit, nau 37 Zona Industrial

Nit Jove

DIUMENGE 13 NOVEMBRE

Durant tot el dia

Mercat Medieval

A les 9 del matí, davant de l’Encanteri

I Trobada d’intercanvi de plaques de cavaOrganitzat per l’Encanteri i el Sr. Josep Sanchez.

A les 9 del matí, al parc de Can Jalpí

Exposició Caninapuntuable per al títol de millor gos de Catalunya, org. per la Reial Societat Canina de Catalunya.

A les 10 del matí, al parc de Can Jalpí

XXXII Cross dels Arenys

A 2/4 d’11 del matí, a la Riera Sant Martí

II Enigma d’Arenys de Munt

A partir de les 11 del matí, a la Pista poliesportiva de l’escola Sant Martí

Tallers infantils

A 2/4 de 12 del matí, a la Plaça de l’Església

Ballada de sardanesamb la cobla La Bisbal Jove.

A les 12 del migdia, a la Riera Sant Martí

XVI Mostra de Relleno d’Arenys de Munt

A les 5 de la tarda, al Centre Moral

Teatrea càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral, amb l’obra Catalans a la romana.

A les 7 de la tarda, a la Sala Municipal

Havaneresamb Nina i Port Bo.

31

FESTA MAJOR D’ARENYS DE MUNT

Arenys de Munt arranca amb els actes programats amb motiu de la Festa Major de Sant Martí, que se celebra els dies 10, 11, 12 i 13 de novembre d’enguany. Des de la cultura, passant per l’esport, la tradició, la promoció del poble i la festa, el ventall d’activitats que s’han programat tenen l’objectiu d’arribar a tots els públics. “Espe-rem que amb plena satisfacció. Els més petits, els adolescents, les persones grans, tothom hi té el seu espai”, aseguren els organitzadors. L’Ajuntament d’Arenys de Munt agraeix la col·laboració de tots aquells que han fet possible que la Festa Major de Sant Martí 2011 sigui una realitat.

Arenys de Munt celebra la Festa Major en honor al seu patró Sant Martí

FESTES MAJORS

32

DIVENDRES 4 NOVEMBRE

A les 19.30h al Teatre de La Flor de la Palma

Pregó de Festa MajorSocietat la Flor de La Palma - 100 Anys i més

A les 21h a l’església parroquial

Concert de Festa MajorLes corals de Teià, Picarol, Esclat i el cor Atàlia us oferiran un espectacular i variat concert de Festa Major. Entre d’altres, la Missa de Gloria de Pucc-cini i el Nabucco s’interpretaran acompanyades per quatre violins, dues violes, dos violoncels i un contrabaix.

DISSABTE 5 NOVEMBRE

De 10 a 14h al parc de can Godó

Fira VerdaHi trobareu productes de temporada, de proximi-tat, ecològics i artesanals.

A les 11h des dalt de la Riera

Baixada de vehicles sense motorTradicional descens de tot tipus de vehicles i an-dròmines per la Riera. Pensat especialment per als més petits, però també hi són benvinguts els ganàpies.

A continuació al parc de can Godó

Lliga De “Scoutball”Tens ganes de passar una estona divertida fent una mica d’exercici?

A les 17h al Complex Esportiu Sant Berger

Torneig de petanca

A les 18h a la CMC La Unió

Ball per a la gent granEl duet MAGMA ens farà moure l’esquelet amb èxits de tots els temps. Per assegurar que ningú no es quedi sense berenar, us podeu apuntar al Casal de la Gent Gran o a La Unió.

A les 19.30h a la plaça Catalunya

TabaladaConcentració de tabalers a la plaça per anar fent soroll pel correfoc.

A les 21.30h a baix de tot de la Riera

CorrefocGent de Teià que us entri pels narius l’olor de foc i de festa. De sota les cavernes tornem dimonis, dracs, bruixes i bruixots per celebrar vint i cinc anys de Dimonis de Teià. Enceneu les torxes, que sonin els tabals i que tremoli Sant Martí que els Dimonis de Teià ja som aquí.

DIUMENGE 6 NOVEMBRE

De 10 a 14h al parc de can Godó

Mercat d’intercanviEl Mercat d’Intercanvi és un espai que ofereix al vilatans la possibilitat d’intercanviar objectes que potser ja no són necessaris, però que estan en bon estat i, abans de llençar-los, es poden oferir a altra gent, a qui poden ser molt útils. Es poden intercanviar béns, productes de consum i/o serveis personals o professionals.

A les 9h a la plaça d’Ordidores i Teixidores

Teialada. 8a Edició de la pedalada popularCursa no competitiva amb bicicleta de muntanya pel Parc de la Serralada Litoral. Hi haurà tres iti-neraris. El preu de la inscripció anticipada és de 10 €amb assegurança (15 € si es fa el mateix dia). In-clou avituallaments i esmorzar. www.teia.cat/cet.

A les 12.30h a la plaça d’Ordidores i Teixidores

MinipedaladaPassejada, neutralitzada, per dintre el poble amb un recorregut molt fàcil. Recomanada a nens de fins a 9 anys. Els nens han d’anar acompanyats d’un adult i portar casc.

A partir de les 9h al CEIP El Cim

Open de dòmino

A les 11h a davant de la CMC La Unió

Passejada de balconsFarem una passejada amb el jurat per anar a veure tots els balcons que s’hagin inscrit al concurs. El veredicte del jurat es donarà a conèixer el dissab-te dia 12 després del dinar popular a la pista de básquet.

A les 17h al bar de la piscina municipal

Campionat de billarInscripcions 1 euro.

A les 18h al teatre de la Flor de la Palma

Què d’aquíCreus que ets el que en sap més de la història del poble? Creus que et coneixes tots els racons de Teià? Et desafiem. El Què d’aquí: El joc de pregun-tes i respostes sobre el nostre poble.

DIMARTS 8 NOVEMBRE

A les 18h a la Biblioteca can Llaurador

Hora del conte: Qui no té nasA càrrec de la contacontes Mon Mas. En Tito, el pallasso estrella del Gran Circ Xic, perd el seu nas, nasset, nassiró i no el troba al sarró!

DIMECRES 9 NOVEMBRE

De 9.30 a 10.30h a la CMC La Unió

Belluga’t, fes esport a teiàTAI-TXI: Activitat dirigida i oberta a tothom (porta roba esportiva). TOTAL BODY CONDITION: Activitat dirigida i oberta a tothom (porta roba esportiva).

A les 20h a la CMC La Unió

Tast d’oliPer descobrir alguns dels molts d’olis que tenim en aquest país, un producte de molta qualitat que ens pot donar moltes sorpreses.

DIJOUS 10 NOVEMBRE

De 9.30 a 10.30h a la CMC La Unió

Belluga’t, fes esport a teiàPilates Cim

A les 14h des del campanar de l’Església de Sant Martí

Repicada de campanes

A les 18h a la Biblioteca can Llaurador

L’Esplai Itaca explica contesHora especial del conte a la Biblioteca amb els mo-nitors de l’Esplai per a continuar amb els actes de celebració del 25è aniversari.

De 19 a 21h a la CMC La Unió

Belluga’t, fes esport a teiàTonificació - Pilates Cim

A les 21h al teatre de La Flor de la Palma

El xarlatanTeatre de Guerrilla recupera, amb aquest nou es-pectacle, la figura romàntica d’un personatge tan excèntric i entranyable com és el del xarlatà. Ob-servadors de la realitat i utilitzant l’humor corrosiu que sempre ha caracteritzat els espectacles de la companyia, El Xarlatan ens projecta una visió àci-da, irónica i còmica sobre la infinitat de mètodes i l’allau de teràpies que ens prometen ajudar-nos

FESTA MAJOR DE TEIÀ

La Festa Major de Teià proposa a visitants i vilatants un espai per alliberar-se dels pro-blemes aquests dies, participant en les diverses propostes festives pensades per passar-s’ho bé, sortir al carrer i retrobar-se. La Comissió de Festes i les entitats han programat ativitats obertes a tots els públics, entre les quals destaquen propostes per als amants de les tradicions, com l’ofici, el taller i el concurs de “relleno”, per als més joves, els amants de l’esport… o d’àmbit de participació col·lectiva, com el pregó i el concert de les corals, el ball de gala, la trobada de gegants i el castell de focs artificials.

Teià commemora una nova edició de Sant Martí, la Festa Major del municipi

FESTES MAJORS

33

a aconseguir el nostre benestar i, de retruc, la tan anhelada felicitat. Venda anticipada a la CMC La Unió. Preu entrada 12 euros; a taquilla 15 euros.

DIVENDRES 11 NOVEMBRE

A les 9h des de l’Església de Sant Martí

Repicada de campanesTotes quatre juntes cridaran i ballaran fins que no podran més: arriba Sant Martí després de tot un any, finalment és aquí.

A les 11h a l’Església Parroquial de Sant Martí

Ofici solemne de Sant MartíPresidit pel Reverend Rector de la Parròquia.

A continuació a la plaça Sant Martí

Ballada de sardanesLa Cobla Canigó serà l’encarregada de posar músi-ca a la tradicional ballada.

A les 11.30h a la plaça Sant Martí

Taller rellenoPer aprendre a fer les tradicionals pomes “relle-nes”; veurem i practicarem tots dels passos del procés, un plat de tardor per a preparar-se per l’hivern.

A les 12h a la plaça Sant Martí

Concurs rellenoPorta’ns dues pomes en una cassoleta de ceràmica i el jurat avaluarà la presentació, el gust i la textura; hi haurà premis per a les dues millors pomes i un premi especial per als participants menors de 29 anys. Des-prés hi haurà un tastet per a tots els assistents.

A les 18h al teatre de la Flor de la Palma

Espectacle infantil

El mim i pallasso Jordi Carlitos ens farà riure una bona estona amb els números més clàssics però sense deixar-nos de sorprendre.

A les 19h a la CMC La unió

Entrega del Tei de plataLliurament del guardó anual a la persona o entitat que s’hagi destacat per la seva dedicació i implica-ció en la vida del poble que atorga el consistori.

A les 21h a la pista de bàsquet

Ball dels llancersUn altre any podrem tornar a gaudir del recupe-rat Ball dels Llancers. Després d’uns quants mesos d’assaig amb dos mestres molt experimentats po-drem veure les cinc danses completes.

A les 21h al Casal de Joves ASAC

Nit joveBotifarrada i Cercatasques

A les 24h al pavelló poliesportiu El Cim

ConcertAmb Kayo Malayo, Brams i PD Busquets.

DISSABTE 12 NOVEMBRE

A les 9h a la CMC La Unió

XVII Passejada popular: les torres de defensaRecorregut per veure els elements defensius de les masies de Teià: torres, espitlleres, matacans, merlets, etc. amb les explicacions d’en Josep Ma Balada i en Jordi Balada. Preu: 3 euros.

A les 11h a la Biblioteca can Llaurador

Taller infantil: el gegantó pau

Ens hem de preparar per donar la benvinguda al nou gegantó del GRAMC, que demà apareixerà a Teià per primera vegada, es diu PAU.

A les 14h a la pista de bàsquet

Fideuà popularEsperem que l’estiuet de Sant Martí ens acompa-nyi i puguem celebrar la festa amb un àpat tots junts. Els cuiners dels darrers anys no ens dece-bran, podrem veure com cuinen allà mateix una fantàstica fideuà. Preu: 10 euros, infants de 3 a 10 anys 6 euros, menors de 3 anys gratuït.

A continuació

Música i danses de MaliEls grups de Mali Tenimba Diarra i Awa Konate ens oferiran un espectacle de dansa i música ben sug-gerent i molt diferent, un tros de l’Àfrica Occiden-tal al bell-mig de Teià.

A les 17h al parc de can Godó

En busca de la família!Viatja pel món de la fantasia gaudint d’una aven-tura entre personatges mentre busques la teva família. Activitat orientada a infants entre 6 i 17 anys. Vine i sabràs qui és la teva família.

A les 19h al teatre de La Flor de la Palma

Concert de festa majorL’Orquestra Selvatana ens oferirà el clàssic concert de Festa Major, interpreten des de sarsueles o mú-sica de pel·lícules fins a les cançons catalanes de sempre.

A les 23h al teatre de La Flor de la Palma

Ball de festa majorVénen de Cassà de la Selva i tenen quasi cent anys d’història; s’han ajuntat l’experiència amb molts joves músics. L’Orquestra Selvatana no decebrà

ningú. Preu entrada: 4 euros. A partir de la segona part l’entrada serà lliure i es podrà seguir el ball des de la pista de bàsquet.

DIUMENGE 13 NOVEMBRE

A partir de les 8h

XXV Trobada de gegants8h despertada de gegants. 9h arribada i plantada dels gegants a la plaça de la Cooperativa. 12h pas-sejada pel passeig de la Riera fins al parc can Godó. 13h al parc can Godó, balls de gegants i presenta-ció del gegantó PAU del GRAMC, 13.30h cloenda de la trobada i dels actes de celebració del 25è aniversari de la Colla. Les colles convidades Alella, Caldes d’Estrac, El Masnou, Badalona, El Masnou-Escola Bergantí, Esplai Itaca, Moià, Pineda de Mar, Ribes de Freser, Tordera, Sant Vicenç de Montalt, Cornellà de Llobregat, Centelles, Taradell, Esplu-gues de Llobregat, Argentona i evidentment els de Teià.

A les 17h al pavelló poliesportiu El Cim

Festa popularAnimació infantil amb el grup Pentina el Gat; a més dels tradicionals jocs, trencar l’olla, estirar la corda, curses de sacs i la xocolata desfeta per tancar la Festa.

A les 21h des del Torrent de Sant Berger

Fi de festaLa Pirotècnia Igual ens ho ha preparat tot perquè aquest any puguem tornar a cridar tots junts: Ooo-oooh! Celebrem la fi de Festa Major amb un castell de focs artificials, pa amb vi i sucre i amb la pro-jecció d’un recull de fotografies de tots els actes que hem viscut aquests darrers 15 dies. Posarem cadires a disposició de tots els assistents.

FESTES MAJORS

34

Avda. Verge Montserrat, 2Sant Andreu de Llavaneres

Tel. 93 792 63 07www.munneblanco.com

Us desitgem unafeliç Festa Major

serveis immobiliaris

munneblanco

DISSABTE 19 NOVEMBRE

12.00h, a la Biblioteca Municipal

L’hora del conteLa fada del mercat i el tresor de les taronges, amb el rondallaire Roger Coromines. Organitzat per: Biblioteca Municipal.

18.30h, a la Biblioteca Municipal

Cine FòrumEl perro mongol, de Byambasuren Davaa. Orga-nitzat per: Fundació Rokpa i L’Intercanviador de Llavaneres.

DIUMENGE 20 NOVEMBRE

11.30h, Passeig Mare de Déu de Montserrat

Xxi Trobada de Gegants del MaresmeElecció del Primer Hereu del Maresme. Itineraris: 1. Passeig de la Mare de Déu de Montserrat, pas-seig de les Monges, carrer Catà, carrer Pau Casals, passeig d’en Llull, passeig de Jaume Brutau, plaça de la Vila, carrer Clòsens, carrer del Doctor, pas-seig de Joaquim Matas, carrer de Munt, plaça de la Vila, passeig de la Mare de Déu de Montserrat, pati de Ca l’Alfaro. 2. Passeig de la Mare de Déu de Montserrat, carrer Clòsens, carrer Cardenal Vives, carrer Sant Joan, carrer Pintors Masriera, camí del Castell, carrer de l’Avall, passeig de Joaquim Matas, carrer de Munt, plaça de la Vila, passeig de la Mare de Déu de Montserrat, pati de Ca l’Alfaro.

DIVENDRES 25 NOVEMBRE

12.00h, a la plaça de la Vila

Lectura del manifest i encesa d’espelmes dins el marc de les Jornades per a la no-violència.

19.30h, a la sala d’exposicions de Can Caralt

Inauguració de l’exposició de Figures de pessebre

22.00h, El Casal de Llavaneres

Nit de Poesia & Jazzamb els rapsodes Enric Casasses i Blanca Llum Vidal, i la música de Coast to Coast Trio.

DISSABTE 26 NOVEMBRE

16.00h, a l’Institut de Llavaneres

Torneig de tennis de taula

17.30h, al Casal de la Gent Gran

Xocolatada i ball amb música en directe a càrrec de Jordi Bruch.

20.00h, Des del passeig Jaume Brutau

Correfoc amb Els Banyuts de Llavaneres. Itinerari: passeig de Jaume Brutau, passeig Mare de Déu de Montserrat, av. Catalunya - El Casal de Llavaneres.

22.00h, al Casal de Llavaneres

Terra baixad’Àngel Guimerà, a càrrec de la Companyia Inesta-ble. Dins la XV Mostra de Teatre Dani Tàpias.

DIUMENGE 27 NOVEMBRE

08.00h, des del pati d’El Casal de Llavaneres

XXV Marxa Popular de Llavaneres Sortida: a les 8h marxadors i a les 9h corredors; des del pati d’El Casal de Llavaneres.

10.00h, al Casal de la Gent Gran

Gran simultània d’escacsper a tothom, a partir de 9 anys, amb la participa-ció del mestre Viktor Moskalenko.

10.00h, al pavelló municipal

Arts marcialsExhibició de taekwondo i hapkido, amb la partici-pació de la Selecció Catalana de Hapkido, campio-na d’Espanya.

12.00h, al parc del passeig de la Mare de Déu de Montserrat

13a Promoció de Productes Típics de LlavaneresDegustació de pomes farcides, bolets, coca de Llavaneres, vi i cava. Hi col·labora: La Dona per la Dona, restauradors i pastissers de Llavaneres. En cas de pluja es traslladaria l’acte a la sala poliva-lent d’El Casal de Llavaneres.

18.00h, a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres

Terra baixad’Àngel Guimerà, a càrrec de la Companyia Inesta-ble. Dins la XV Mostra de Teatre Dani Tàpias.

DIMARTS 29 NOVEMBRE

19.30h, i 20.00h, a l’auditori de Can Caralt

Audició d’alumnes

22.00h, a l’auditori de Can Caralt

Concert de música clàssica amb Camerart - Orquestra del Maresme, amb di-recció de Jordi Colomer.

DIMECRES 30 NOVEMBRE

09.00h, al Club de Golf Llavaneras

XVIII Torneig de Golf Sant AndreuModalitat stableford.

De 10.00h, a 14.00h, al parc de Ca l’Alfaro

Ludoteca infantil

11.30h, a l’església parroquial

Celebració solemne de l’eucaristia presidida per Mn. Andreu Sala Català.

13.00h, a la sala de plens de l’Ajuntament

Acte de felicitació dels Andreus i les Andreesamb lliurament d’obsequi a l’Andreu més jove i al més gran i l’Andrea més jove i a la més gran.

18.30h, al Casal de Llavaneres

Espectacle infantil Mag màgia, amb Enric Magoo.

19.30h, a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres

Xocolatada popular

DIUMENGE 4 DESEMBRE

09.00h, als terrenys de sota el pont de l’autopista

XX Tres hores de resistència de ciclomotors

17.30h, al Casal de Llavaneres

Actuació del grup artístic Esperit de Joventut

FESTA MAJOR DE SANT ANDREU DE LLAVANERES

Llavaneres celebra la Festa Major de tardor, per Sant Andreu, del 18 al 30 de novem-bre, amb propostes culturals i esportives. Una proposta més íntima que la de l’estiu, a l’entorn de la diada del patró de la vila, que se celebra el dia 30 de novembre, però que manté alguns dels actes més clàssics. Entre altres propostes, s’ha programat la nit de poesia i jazz, el concert de música clàssica i l’estrena teatral a càrrec de la compa-nyia Inestable d’El Casal de Llavaneres. Pel que fa als esports, no hi faltaran la prova de resistència de ciclomotors, la marxa popular ni les ràpides d’escacs, entre d’altres. A més, s’hi inclou la trobada gegantera del Maresme, amb motiu de l’elecció del pri-mer hereu gegant de la comarca, que es farà diumenge 20 de novembre.

Llavaneres viu aquest novembre una nova Festa Major carregada d’activitats

FESTES MAJORS

35

ACTES, DIA A DIAPresentació del llibre 500 raons per parlar en català. Divendres 11 a les 19. 30 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. A càrrec del seu autor, David Pagès.

Fira del col·leccionista. Diumenge 13 de 10 h a 14 h a la Riera, davant del C.C.Calisay.

XXXIIè Cros dels Arenys. Diumenge 13 a les 10 h al Parc de Can Jalpí (Arenys de Munt).

Conferència: De la transformació personal a la transformació col·lectiva. Dimarts 15 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de Gemma Téllez, infermera i consultora.

Conferència: Ser pares i mares avui dia. Un diàleg entre dones i homes. Divendres 18 a les 19.30 h a la Sala gran d’entitats del CC Calisay.

XXI Trobada de Gegants del Maresme. Diumenge 20 a les 10 h a Sant Andreu de Llavaneres. Elecció del 1er Hereu Geganter.

Conferència: Ferran de Pol, l’escriptura i la vida. Dimarts 22 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de Josep Vicent Garcia, professor de la Universitat de València.

Xerrada sobre sexualitat i afectivitat en l’adolescència. Dijous 24 a les 20 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Impartida per l’Asso-ciació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears.

Xerrada: Com passar del victimisme al protagonisme. Divendres 25 a les 18 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. En motiu del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere.

Presentació del llibre Mails a Belinda. Dissabte 26 a les 18 h a la Sala Polivalent del C.C.Calisay.

Tertúlia de novel·la. Dilluns 28 a les 19 h a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Trobada de clubs de lectura a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró amb l’autor. Ramon Solsona.

Conferència: Comprendre la indignació: causes i raons. Dimarts 29 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay.A càrrec de Jordi Collet, sociòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona.

CURSOS I TALLERSTallers de Coaching. Dimecres 16 a les 18 h a la Sala gran d’entitats del CC Calisay. A càrrec d’Eulàlia Casas.

Tallers de Coaching. Dimecres 23 a les 18 h a la Sala gran d’entitats del CC Calisay.

Taller de punta aplicada a xals. Dissabte 26 a les 11 h a la Sala gran d’entitats del CC Calisay. A càrrec de Núria Martínez del taller Randes.

EXPOSICIONSCartells Modernistes. Fins al 27 de novem-bre al CC Calisay. Horari: Divendres de 18 h a

21 h.Dissabtes, diumenges i festius de 12 h a 14 h i de 18 h a 21 h.

Hiperrealisme. Fins al 27 de novembre a la sala d’exposicions Lloveras. Mostra a càrrec d’Emilio Jiménez. Horari: Dissabtes i diu-menges de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h.

INFANTILHora del conte: Taula Parada, de Lluís Ferran de Pol. Dijous 10 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec dels Alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Freta de Mataró.

Hora del conte: The Selfish Crocodile. Dijous 17 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de la Vicky i la Frances. També ens cantaran la cançó “Row Row Row Your Boat”.

Taller de Ioga per a famílies. Dissabtes 19 i 26 de 10.30 h a 12 h a la Sala Polivalent del C.C.Calisay. Un altre concepte d’entendre la pràctica del Ioga de manera lúdica per compartir mares, pares, fills i filles a través del joc.Cal portar mantes i/o pareos.

Diada de l’Infant. Dissabte 19 de les 16.30 h a les 20.30 h al Pati i Sala Polivalent del C.C.Calisay.Activitats de caire lúdic i didàctic entorn al Dia Universal dels Drets de l’Infant.

L’Hora del Conte. Dijous 24 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de Carme Vera.

Teatre familiar: Maixa i l’ós. Diumenge 27 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de la Cia. Paribori. Preu: 5€.

MUSICA I DANSABall a l’Ateneu. Dissabte 12 a les 22 h a l’Ateneu Arenyenc. Amb el grup Aria. Preu: Socis 6€, no socis 7€.

Ball a l’Ateneu. Dissbte 19 a les 22 h a l’Ate-neu Arenyenc. Amb el grup Nova Gamma.Preu: Socis 6€, no socis 7€.

Mostra de Cant Coral. Diumenge 20 a les 19 h al Teatre Principal. A càrrec de la Societat Coral L’Esperança i corals invitades. Preu: 3€.

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Divendres 25 a les 19 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. Concert: “cantant autors” amb Raquel Xiberta a la veu i Lourdes Bartrolí al piano.

Ball a l’Ateneu. Dissabte 26 a les 22 h a l’Ateneu Arenyenc. Amb el grup Que Tal Group. Preu: Socis 6€, no socis 7€.

Recital de Dansa. Diumenge 27 a les 17 h al Casal de Joventut Seràfica. Col·laboració amb la Marató de TV3 d’enguany. Preu: 5€.

TEATREUn home amb ulleres de pasta. Diumenge 13 a les 19 h al Teatre Principal. A càrrec de la Cia. Flyhard Produccions. Preu: 10€.

ARENYS DE MAR

ACTES, DIA A DIAL’ametller florit. Divendres 11 a les 20.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Espectacle per a adults a càrrec de Tururuth. Un viatge d’ombres paraules i melodies.

Novenes Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d’Innovació Educativa. Dimecres 16 a les 20 h a Can Lleonart. Conferència inaugural a càrrec de Dolors Reig, psicòloga social, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i editora del bloc El caparazón.

Novenes Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d’Innovació Educativa. Dijous 17 a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A les 19 h: Aprendre a aprendre amb recursos digitals, ponència a càrrec de Jordi Vivancos, peda-gog i professor d’ensenyament secundari. Cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Apre-nentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament. A les 20 h: Ensenyar, aprendre i viure entre Alella i el Ciberespai, ponència a càrrec de Pere Marquès, profes-sor de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Grup d’Investigació ‘Didàctica i Multimèdia’ (DIM-UAB).

Introducció al món ibèric d’interior. Cer-quem les Arrels. Dijous 17 a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec d’Imma Mestres, arqueò-loga responsable del jaciment del Camp de les Lloses. Aquesta tertúlia està vinculada a l’itinerari de dissabte 19.

Club de lectura. Dijous 17 a les 21 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Miquel Llor i l’obra Laura a la ciutat dels sants.

Parades de recollida d’aliments per Cáritas d’Alella. Divendres 18 de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h davant de Can Jana, Capra-bo, Sorli i Proxim.

Novenes Jornades Francesc Ferrer i Guàr-dia d’Innovació Educativa. Divendres 18 a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A les 18.30 h: Taula d’experiències per part del professorat de l’Institut Alella. A les 19 h: Contextos d’aprenentatge que incorporen les Tecnologi-es de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC). Taula d’experiències, a càrrec de Ramon Grau, professor de secundària. A les 20 h: La ciberconvivència i l’ús responsable d’Internet, a càrrec de Ramon Miralles, Coordinador d’Auditoria i Seguretat de la Informació. Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Parades de recollida d’aliments per Cáritas d’Alella. Dissabte 19 de 10 a 14h davant del Sorli i el Pròxim.

Presentació de les jornades 4es Jornades de Cooperació ‘Mirades al món’ i Tertúlia Qui decideix allò que mengem? Agroindús-tria versus sobirania alimentària. Dijous 24 a les 19.30 h a les Golfes de Can Lleonart. A càrrec d’Esther Vivas, membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

Dia Internacional contra la Violència en-vers les Dones. Divendres 25 a les 12 h al lo-cal de l’Associació de Dones Montserrat Roig. Penjada de pancarta, llaç i lectura d’escrit. A les 18.30 h a la pl. de l’Ajuntament: Lectura del manifest per part de l’Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella i l’Associació Dones Solidàries d’Alella. Encesa d’espelmes per part de totes les persones assistents i minut de silenci en record a les víctimes de la violència masclista. Actuació d’un fragment de l’espectacle NO: Companyia Vincles de Dansa. Coreografia: Víctor Rodrigo. Direcció teatral: Joan M. Segura. Actors: Matías Martínez, Pilar Merle i Irene Benavent.

4es Jornades de Cooperació ‘Mirades al món’. Cinefòrum. Fam i model alimentari al segle XXI (Latituds. TV3 2010). Divendres 25 a les 20 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Debat a càrrec de Roger Alonso, tècnic de cooperació de Creu Roja, impulsors de la campanya “Àfrica anem al gra.

ALELLA

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de novembre. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.

AGENDAEL MARESME MES A MES

4es Jornades de Cooperació ‘Mirades al món’. Dissabte 26 a les 18 h a Can Lleonart. Tertúlia. Benvinguts a Somotillo! Una mirada de la Nicaragua rural a través de dones emprenedores. A càrrec de Maite Ortíz i Joan Saurí, becats amb una estada solidària. Comptarem amb la presència de dones del Proyecto Míriam de Nicaragua.

Presentació dels projectes desenvolupats amb el suport de l’Ajuntament d’Alella. Diumenge 27 a les 11 h a la pl. de l’Ajun-tament.

4es Jornades de Cooperació ‘Mirades al món’. Diumenge 27 a les 11.30 h a la pl. de l’Ajuntament. Xocolatada de comerç just, jocs, gegants i confecció del mural Aliments del món.

Com tenir cura de la nostra salut bucal, de la infància a la vellesa. Dijous 1 de desem-bre a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec de la Dra. Sonia Sancho Escobar, de Dentalella.

CINEMAProjecció dels curts finalistes i lliurament de premis de la 12a edició del Vídeo Jove. Dissabte 26 tot el dia a Can Lleonart.

CURSOS I TALLERSNovenes Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d’Innovació Educativa. Taller pràctic: Per què les tecnologies a les aules? Dissabte 12 a les 11 h a l’Escola Fabra. A càrrec de Paloma Valdivia Vizarreta, del grup de Didàctica i Multimèdia-Universitat Autònoma de Barcelona. Formadora de noves tecnologies.

4es Jornades de Cooperació ‘Mirades al món’. Taller: Què es cou quan algú mou diners mou? Alternatives al model alimen-tari. Dissabte 26 a les 10 h a Can Manyé. A càrrec de la ONGD Veterinaris Sense Fronteres.

EXPOSICIONSLa màgia de la levitació. Fins al 20 de no-vembre. Exposició de Víctor Grau Torre-Ma-rin, Dr. en Ciències Físiques. Tallers familiars: dijous 6 i 13 a les 12 h. Horari de l’exposició: dimecres, dijous i divendres, de 17.30 h a 20.30 h. Dissabte i diumenge d’11 h a 14 h.

Cuida’t les dents. Fins al 16 de novembre a l’Escola La Sarreta. Iniciativa itinerant de la Diputació de Barcelona per promoure la salut bucodental entre els més petits.

INFANTILTaller familiar a l’entorn de l’exposició La màgia de la levitació. Diumenge 13 a les 12 h a Can Manyé.

Hora del conte. Els mags de la tardor i la castanyera. Dissabte 19 a les 17.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec d’avis/àvies de la residència Els Rosers.

La rateta que… Dissabte 26 a les 12 h a Can Lleonart. A càrrec de Companyia B. Preu: 1€.

MÚSICAConcert de Música Barroca, amb Ensemble Euroquartet. Divendres 18 a les 21 h a Can Lleonart. Andrea Ceruti, violí, Piotr Jeczmyk, violí, Luca Ceruti, viola, Zsolt Tottzer, cello, Cristian Sandu, Contrabaix, Fina Pérez, clavi-cèmbal. Un concert de música barroca, amb una petita orquestra de cambra, que ens oferirà obres de Händel, Vivaldi, Teleman i Corelli. Preu: 4€ (gratuït menors 18 anys).

Orquestra de l’Empordà. Concert Des-concertant. Divendres 25 a les 21 h a Can Lleonart. 4€ (gratuït per menors 18 anys).

SORTIDES I VISITESSadernes-Talaxia-Sadernes (Alta Garrot-xa). Dissabte 12 a les 8 h a l’ Aparcament de Can Lleonart. Activitat de senderisme de 12 a 15 Km, dificultat baixa- mitjana i de 4 a 5 hores de durada. Sortirem en cotxes particu-lars. Cal portar esmorzar, dinar i beguda. No cal inscripció.

Itinerari. Paisatges de l’aigua. Dissabte 12 a les 10 h a Can Lleonart. A càrrec de Salvador Ribas, arquitecte. Al Maresme l’aigua és determinant en la configuració del territori. La petita “Unitat de Paisatge Alella” resulta paradigmàtica en aquest sentit, en ella descobrirem com l’aigua juga un paper decisiu en la configuració del paisatges rurals i urbans. Preu: 4€ (gratuït per als menors de 18 anys).

Visita a la remodelació de la col·lecció d’art romànic del MNAC. Dimecres 16 a les 9.30 h davant la plaça d’Antoni Pujadas. A càrrec d’un guia del museu amb la presentació de l’Àngels Fontdevila, restauradora del MNAC. Preu: 19€. Jubilats 13€. (autocar+entrada+visita guiada). Cal inscriure-s’hi amb antelació. Places limitades a 25 persones.

El món iber a Osona. Cerquem les Arrels. Dissabte 19 a les 9 h a Can Lleonart. A càrrec Josep Font, arqueòleg, gestor de l’empresa Actium. Recorregut per l’antic territori dels ausetans. Visitarem el Camp de les Lloses de Tona, un jaciment arqueològic del segles II i I aC. A continuació ens desplaçarem a un dels poblats característics d’aquest període a la Plana de Vic.Aquest itinerari està vinculat a la tertúlia del dia 17 de novembre a Can Lleonart. Preu: 22 € (autocar + guia).

Bosc de la Grevolosa (Osona). Dissabte 26 a les 8.30 h a l’aparcament de Can Lleonart. Activitat de senderisme de 12 a 15 Km, dificul-tat baixa- mitjana i de 4 a 5 hores de durada. Sortida en cotxes particulars. Cal portar esmorzar, dinar i beguda. No cal inscripció.

TEATRESortida al Teatre Lliure. Qui té por de Virgi-nia Woolf? Dimecres 23 a les 19 h a la pl. dels Germans Lleonart. Autor: Edward Albee. Di-recció: Daniel Veronese. Repartiment: Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà i Ivan Benet. Preu: 18€ + 7€ de transport.

Concert de música barroca amb Ensemble Euroquartet Divendres 18 a les 21 h a Can Lleonart.

Andrea Ceruti, violí, Piotr Jeczmyk, violí, Luca Ceruti, viola, Zsolt Tottzer, cello, Cristian Sandu, Contrabaix, Fina Pérez, clavicèmbal. Un concert de música barroca, amb una petita orquestra de cambra, que ens oferirà obres de Hän-del, Vivaldi, Teleman i Corelli. Preu: 4€ (gratuït menors 18 anys).

>> Música Un home amb ulleres de pastaDiumenge 13, 19 h al Teatre Principal.

A càrrec de la Cia. Flyhard Produccions. L’Aina té 30 anys i somia ser escriptora. Acaba de ser abandonada per la seva parella. La Laia i l’Òscar la volen animar perquè aprofiti l’oportunitat i faci realitat el somni que havia aparcat: escriure. Portaran al Marcos, l’home amb ulleres a sopar a casa l’Aina. Tanmateix, el poeta capaç d’enamorar amb uns versos, en Marcos, no es satisfà amb un sopar ple de converses banals. Preu: 10€.

>> Teatre

36

EL MASNOUCALDES D’ESTRAC

ACTES, DIA A DIAParada de productes de l’Índia. Diumenge 13 d’11 h a 14:30 h al Parc Joan Maragall. Venda d’espècies, bijuteria i roba impor-tada de l’Índia. La recaptació va destinada a l’escola i orfenat construït a l’Índia. Informació: www.elsomriuredelsnens.org i al correu electrònic elsomriuredelsnens@hotmail.com.

Xerrada: Com han canviat els temps!!! Dimecres 16 a les 17 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural.

Xerrada sobre violència de gènere. Dissab-te 26 a les 18 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. A càrrec d’Alba Garcia Sánchez, experta en Violència de Gènere.

Sessió informativa Construeix el teu pro-jecte professional i coneix les oportunitats laborals al Maresme. Dimecres 30 a les 17 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Inscripcions a ocupacio@caldetes.cat o al Servei Local d’Ocupació (937 910 588).

CURSOS I TALLERSCurs intensiu d’iniciació a Internet. Del 21 al 23 de novembre de 18:30 h a 20:30 h a la Biblioteca Can Milans. Places limitades.

Taller familiar: “Fem una joguina amb Pa-lau Oller”. Diumenge 4 de desembre a les 12 h a la Fundació Palau. Palau Oller, pare de Palau i Fabre, fou un personatge amb múltiples facetes creatives, entre les quals en destaca el disseny de joguines. Grans i petits observaran els dissenys de Palau Oller i faran un ninot de cartolina articulat, el qual vestiran amb vestits estampats i formes geomètriques.

EXPOSICIONSAntoni Llena. SOS: senyals de fum des d’un subsòl. Fins al 8 de gener de 2012 a la Fundació Palau. L’exposició Antoni Llena. SOS: Senyals de fum des d’un subsòl és una mostra de la darrera preocupació plàstica de l’artista: defensar per sobre de tot el llenguatge de la plàstica. L’exposició consta d’una seixantena de dibuixos i de peces tri-dimensionals així com d’un audiovisual, que exhibeix una lectura de la faceta teòrica i creadora de l’artista. L’exposició s’ha prepa-rat amb estreta col·laboració amb el Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet.Horari: de dimarts a diumenge de 10.30 h a 14 h i de 16 h a 18 h. Dilluns no festius, tancat.

INFANTILHora del conte: Petita Momo. Divendres 18 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec de Lídia Clua. Si un dia se’t presenta un home gris amb un barret gris i et dema-na el teu temps per estalviar-lo, no t’hi en refiïs! Necessitem que la Momo amb l’ajuda de la tortuga Casiopea recuperi el temps que els homes grisos han anat manllevant a poc a poc... Però ràpid! No hi ha temps per perdre!

Audioconte i taller: Lali i l’aventura d’aniversari. Divendres 25 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. El dia del seu aniversari la Lali serà la protagonista d’una aventura mundial que la portarà a conèixer noves cultures. Amb els seus amics viatjarà des d’Europa fins a l’Índia, Àfrica i Austràlia, perseguint el pirata Rodamón.

Hora del conte: Les S.I. (Super Iaies). Divendres 2 de desembre a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec de Mon Mas. Històries d’una àvia viatgera, carregada amb un parell de maletes. La teva àvia és fada? O potser poeta? Filadora? Pastissera? Escaladora? Equilibrista? Prepara’t per explorar i descobrir el món de les “S.I.” Super Iaies!

MÚSICAEscola De Sardanes. Tots els diumenges d’11:30 h a 13 h a l’esplanada de Can Muntanyà.

Ball popular. Dissabte 19 a les 19 h a la Sala Cultural. Preu: 1’50 €.

TEATREEl sopar dels idiotes. Dissabte 26 a les 22 h i diumenge 27 a les 19 h a la Sala Cultural. A càrrec de Strak Teatre.

ACTES, DIA A DIAConferència i mostra gastronòmica: Parlem de bolets. Dissabte 12 a les 19 h a Gent del Masnou.

Petits Encants de Gent del Masnou. Diu-menge 13 a les 10 hores al carrer Prat de la Riba, davant dels núm. 16-17-18 (Camí Ral). A benefici de l’Associació Pro Disminuïts Psíquics del Masnou (DISMA).

Veredicte de la V Beca de Recerca Local. Dimecres 16 a les 19 h a la Sala de plens de l’Ajuntament.

La dieta mediterrània al patrimoni im-material de la UNESCO. Dimecres 16 a les 19.30 hores a Can Malet, segona planta. A càrrec de la professora i nutricionista Pilar Cervera.

Tertúlia literària: Mort a la Fenice, de Donna Leon. Dimecres 23 a les 19 h a la Biblioteca Joan Coromines. Dirigit per M. Carme Roca.

Procés participatiu: construïm un futur en la igualtat i sense violència. Dijous 24 a les 19.30 h a Can Malet, segona planta. Elaboració d’un decàlec de recomanacions per al foment de la igualtat i l’eliminació de la violència de gènere.

El Gran Recapte d’Aliments per a Catalunya. Divendres 25 a les 14.30 h a Supermercat Lidl del Masnou. També hi col·laboren els supermercats Sorli i Caprabo d’Alella entre d’altres entitats. Fins al 26 de novembre a les 21 h.

Dia Internacional en contra de la Violència vers les Dones. Divendres 25 a les 19 h a Jardins de Can Malet. Acte institucional: lectura del manifest, encesa d’espelmes i representació de fragment de Yerma, de Federico García Lorca, a càrrec de la compa-nyia Enreda Teatro.

Jornada: gènere, mitjans de comuni-cació i pau. Dissabte 26 de 10 h a 14 h a la Biblioteca Joan Coromines. Programa Contra la Violència de Gènere. Inscripcions a: Educació sense Fronteres, Biblioteca Joan Coromines o Regidoria d’Igualtat. Es lliurarà certificat d’assistència.

Conferència: Custodia compartida, la mediació familiar en la resolució de con-flictes. Dissabte 26 a les 18 h a Can Malet, segona planta. A càrrec de les advocades Concepció Sánchez i Olea i Gabriela Gon-zález-Cremona.

Lectura de poemes Dones per dones. Dis-sabte 26 de 19 h a 21 h a Can Malet, segona planta. Recital de cantautores i exposició de pintures fetes per dones.

XIII Trobada d’Intercanvi de Plaques de Cava. Diumenge 27 de 10 h a 14 h a carrer de Pere Grau, entre Capitans Comellas i Pintor Villà. Presentació de la nova placa embotellada de la sèrie de vaixells de la marina del 1800. Sorteigs de lots de cava i postres de pastisseria. Activitat complemen-tària: visita guiada al Museu Municipal de Nàutica. Informació: Unitat de Promoció Econòmica.

Diumenge amb lletres. Diumenge 27 a les 19 h a Gent del Masnou. Betllada artística, literària, teatral, musical...

Inauguració Construcció d’una escola a Hombori. Dimecres 30 a les 18 h a Edi-fici Centre, primera planta. Exposició de fotografies.

CINEMAProjecció de cinc curts de temàtica social guanyadors de festivals de cinema. Dijous 1 de desembre a les 19 h a la Biblioteca Joan Coromines.

Projecció de cinc curts de temàtica soli-dària guanyadors de festivals de cinema. Divendres 2 de desembre a les 19 h a la Biblioteca Joan Coromines.

Cinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consul-teu programació. Tel.93 555 43 01.

CURSOS I TALLERSInici del curs d’empleat/ada d’oficina. Dilluns 14 a les 9 h a Aula de formació de l’Edifici Centre. Fins al 30 de març de 2012.

Inici del curs de monitor/a d’esports. Dimecres 16 a les 9 h a Aula de formació de l’Edifici Centre. Fins al 15 de març de 2012.

Inici del curs d’anglès per a atenció al públic. Dilluns 21 a les 9 h a Aula de forma-ció de l’Edifici Centre. Fins al 28 de març de 2012.

Tallers per emprendre: 2. Establir-se com a autònom. Dimarts 22 i dijous 24 de 16 h a 19 h a la Sala de Conferències o aula 3 (Edifici Centre).

Tallers per emprendre: 3. Màrqueting: punt de partida. Dimarts 29 i dijous 1 de desembre de 16 h a 19 h a la Sala de Confe-rències o aula 3 (Edifici Centre).

INFANTILContes en llengua d’origen. Dimecres 16 a les 18 h a la Biblioteca Joan Coromines. Conte en afganès, El llop i la guineu, a càrrec de Nadia Ghulam.

Contes en llengua d’origen. Divendres 2 de desembre a les 18 h a la Biblioteca Joan Coromines. Conte de Nadal en alemany a càrrec de Leslie Pericot Mohr.

Projecció de curts guanyadors de festivals de cinema. Dissabte 3 de desembre a les 12 h a la Biblioteca Joan Coromines. Per a infants de 3 a 10 anys.

MÚSICAConcert de gospel amb el grup Sedeta Gospel Singer. Dissabte 26 a les 21.30 h a la parròquia Nostra Senyora del Pilar. A benefici d’ESQUIMA.

SORTIDES I VISITESCicle Patrimoni UNESCO al Nostre País: Gaudí, cripta i Colònia Güell. Dissabte 12 a les 11 hores. Sortida a Santa Coloma de Cervelló. Inscripcions: masunesco@masunesco.org.

Visita al centre geogràfic de Catalunya. Dissabte 12 tot el dia. Sortida tematicocul-tural amb cotxes propis. Visita a Cardona. Informació al local social de Gent del Masnou.

Sortida per anar a buscar bolets: Parlem de bolets. Diumenge 13 a les 8 h a la pl. Marcel·lina Monteys. Cal portar dinar (esmorzar a càrrec de l’organització). Es pot venir directament al Pla de l’Arròs a les 9 h per esmorzar.

Visita gratuïta al Museu Cusí de Farmàcia. Dissabte 19 de 10 a 14 hores a laboratoris Alcon (Camil Fabra, 58).Entrada situada a la part de muntanya. Cal fer reserva prèvia a jordi.dolz@alconlabs.com. Places limitades.

ACTES, DIA A DIATertúlia: Com era abans Cabrils. Divendres 11 a les 17 h a la Biblioteca. Moderada per Joaquim Forcada.

Inauguració de 120 anys de La Concòrdia. Divendres 18 a les 20 h al Museu-Arxiu. Exposició de fotografies.

Inici de la Setmana Intercultural. Dilluns 21. Durant tota la setmana activitat.

Tertúlia literària: La Germana petita, de R. Chandler. Divendres 25 a les 18 h a la Biblio-teca. A càrrec de Joan Herrador.

EXPOSICIONS120 anys de La Concòrdia. Del 18 al 27 de novembre al Museu-Arxiu.

La Novel·la romàntica. Fins al 27 de novem-bre a la Biblioteca.

INFANTILHora del conte. Divendres 11 i 25 a les 18 h a Biblioteca.

Dia Internacional de la Infància. Divendres 18 a les 15 h al pati de l’Escola Mas Maria. Espectacle Hi havia una vegada una cançò.

Tertúlia literària infantil El gomet vermell. Dimecres 30 a les 17 h a la Biblioteca. Per a nens i nens de 9 a 12 anys. A càrrec d’Elena Muntané.

MÚSICA I DANSAConcert de Santa Cecília. Dissabte 19 a les 21 h a l’Església Parroquial. Corals La Concòrdia i Santa Helena.

CABRILS

CABRERA

ACTES DIA A DIAXerrada- tertúlia Com superar el maltrac-tament. Una experiència real. Divendres 25 a les 19 h a la Biblioteca Ilturo.

CINEMAEspai Cinema: El Bola. Divendres 25 a les 18 h a Can Martinet- Centre de Joventut (Av. Pare Jaume Català, 42). + 13 anys.

CURSOS I TALLERSTaller per a dones Les microviolències de cada dia: com identificar-les. Dijous 24 de 18 h a 21 h a l’Espai Social.

Taller per a famílies amb fills/es adoles-cents Com parlar de sexualitat i afectivitat amb els nostres fills i filles. Dimarts 29 a les 19 h a l’Espai Social.

Iniciació al Patchwork. Tots els dimecres de 10 h a 12 h al Casal de la Gent Gran (Sant Joan, 1). Fins al gener. Informació i inscripci-ons: Senda Llorens Huc: 696 246 803.

EXPOSICIONSMestres i pedagogues. Fins el 13 de novembre a la Biblioteca Ilturo. Repassa les biografies d’una dotzena de dones repre-sentatives de l’avenç de l’educació catalana al s. XX.

INFANTILHora del conte: La caixa de la tardor. Dijous 17 a les 18 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec de Sílvia Serra.

MÚSICA I DANSAConcert d’orgue: Pau Riuró, organista de Girona. Dissabte 12 a les 20.45 h a l’Esglè-sia parroquial Sant Feliu.

Tardes d’envelat: La continental. Diumen-ge 27 a les 18 h a l’Envelat Municipal.

Concert d’orgue: Vicenç Prunés, organista de Granollers. Dissabte 3 de desembre a les 20.45 h a l’Esglèsia parroquial Sant Feliu.

SORTIDES I VISITESGrup de caminar. Diumenges a les 10 h sortida de la plaça de la Fàbrica.

La muntanya de Burriac: d’Ilturo al castell medieval. Cada primer diumenge de mes a les 10.30 h al clos arqueològic Can Modolell. Cal inscripció. Grups concertats tots els dies. Reserves tanitdifusio@tanitdifusio.cat.

AGENDA

ARENYS MUNT

ACTES DIA A DIAIV Concurs de Truites, organitzat per l’Asso-ciació de Botiguers i Comerciants d’Arenys de Munt. Diumenge 6 a les 11 h a la Pista Poliesportiva de l’escola Sant Martí.

Festa Country Popular, organitzada per Grup de Country Arenys de Munt i Alquímia. Diumenge 6 a les 11.30 h a la Pista Polies-portiva de l’escola Sant Martí.

Jornades pràctiques d’elaboració de “relleno” d’Arenys de Munt. Dimarts 8 a les 21 h a Can Borrell. A càrrec del Sr. Josep Pascual.

Festa Major d’Arenys de Munt. Del 10 al 13 de novembre. Vegeu pàgina 31.

Fira Medieval. Divendres 11. 10:30 Cer-cavila inaugural. 12:00 Acció teatral “El Perfumer”. 13:00 Acció de circ, habilitats i humor. 13:30 Cercavila musical. 18:00 Cercavila d’obertura. 18:30 Acció teatral “Etilio”. 19:30 Funció de circ “Duel de faquirs”. 20:00 Cercavila musical. 21:00 Cercavila final amb Scroon.

Fira Medieval. Dissabte 12. 11:00 Cercavila inaugural. 12:00 Acció teatral “Ramon dels boscos”. 13:00 Acció de circ “La Catapulta”. 13:30 Cercavila musical. 18:00 Cercavila d’obertura. 18:30 Acció teatral “El Perfumer”. 19:30 Funció de circ, magia i malabars. 20:00 Cercavila musical. 21:00 Cercavila final amb La Mort.

Fira Medieval. Diumenge 13. 11:00 Cer-cavila inaugural. 12:00 Acció teatral “El Perfumer”. 13:00 Acció de circ, habilitats i humor. 13:30 Cercavila musical. 17:00 Cercavila d’obertura. 17:30 Acció teatral “Etilio”. 18:00 Funció de circ “Duel de faquirs”. 18:30 Cercavila musical. 19:15 Cercavila final amb Scroon.

Lectura del manifest i debat sobre desi-gualtats de gènere a la nostra societat. Divendres 25 a les 17.30 h a Can Borrell. En motiu del Dia internacional contra la violència de gènere. Altres actes pendents de confirmar.

11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica. Divendres 25 a les 19.30 h a la Sala Municipal.

11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica. Dissabte 26 a partir de les 10 h i durant tot el dia a la Sala Municipal.

Cursa BTT. Organitzada pel Club Ciclista Arenys de Munt. Diumenge 27 a les 10 h al parc de Can Jalpí.

Fira “Tria i Remena”. Diumenge 27 a les 9 h a la Riera de l’Eixample.

Ruta Catà. Organitzada pel Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt. Diumenge 27 a les 10 h, des de la part baixa del rial Pasqual (tocant a la carretera de Sant Celoni).

CINEMAEl documental del mes: “El Perdó”. Dissabte 5, a les 22 h al Centre Moral.

El documental del mes: “El Perdó”. Diu-menge 6 a les 19.30 h al Centre Moral.

MÚSICA I DANSABall de l’Esplai Verge del Remei. Diumen-ge 6 a les 17.30 h a la Sala Municipal.

Assaig de la Dansa d’Arenys de Munt. Diumenge 6 a les 19 h a la Sala Corrioles del Centre Moral.

INAFANTIL“Roleguita i Boquerón”. Espectacle infantil a càrrec de Rau-Rau Arenys de Munt. Diu-menge 6 a les 17 h al Centre Moral. Rolegui-ta i boquerón ens proposa un viatge arreu del món a través de les cançons fresques i divertides de sempre. Perquè petits i grans cantin i ballin sense parar.

TEATREObra de teatre contra la violència de gènere, a càrrec de Donaviva. Diumenge 27 a les 18 h a la Sala Municipal.

SORTIDES I VISITESPassejades a peu per Arenys de Munt: itinerari guiat per Tres Turons - Creu de Rupit - El Corral. Diumenge 6 a les 9 h, al Parc de Can Jalpí (Sortida des de La Central).

XIII Trobada d’Intercanvi de Plaques de CavaDiumenge 27 de 10 h a 14 h a carrer de Pere Grau, entre Capitans Comellas i Pintor Villà.

Presentació de la nova placa embotella-da de la sèrie de vaixells de la marina del 1800. Sorteigs de lots de cava i postres de pastisseria. Activitat complementària: visita guiada al Museu Municipal de Nàutica. Informació: Unitat de Promoció Econòmica.

>> Diversos

37

MATARÓ

El punt de lectura: entre l’art i la publicitat. Fins 27 de novembre, Biblioteca Pompeu Fabra.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la temporada 2010-2011 a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Primera planta: Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. La salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català i, sobretot, local. Comissariada per Assumpta Montellà. Planta baixa: Los desastres de la guerra. Els gravats de Goya del Museu de Mataró. Mostra dels gravats de Goya de l’edició de 1937.

Col·lecció Bassat 1970-1979. Art contem-porani de Catalunya. Fins al 15 de gener de 2012 a la nau Gaudí.Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició so-bre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metereològica i el mesu-rador del CO

2 atmosfèric, instal·lats a Mataró,

dins el Projecte Europeu Carboschools+.

INFANTILEls dijous a la biblio: Historietes de la veu! de Manjusha Pawagi. Dijous 10, 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. A partir de 2 anys.

L’hora del conte especial: 14è aniversari de la biblioteca. Dimarts 15 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Sobre rodes?, amb Pepa Lavilla. Convida als nens a fer un viatge sobre rodes: un viatge sense fum i amb tota seguretat!

Llegim!: 14 anys compartint lectures! Dimecres 16 a les 17 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Tertúlia literària per a nois i noies a partir d’11 anys. A carrec de Lola Casas.

L’hora del conte: Ja ve la núvia! Dimecres 16 a les 18 h a la llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: La nena que odiava els llibres, de Manjusha Pawagi. Dijous 17 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Infants a partir de 2 anys.

Contacontes. Susagna Grabulosa. Dissabte 19 a les 18.30 h a Cafè Cultural El Dau.

Taller familiar: Col·lecció Bassat 1970-1979. Art contemporani de Catalunya. Diumenge 20 a les 11.30 h al Museu d’Art Contemporani de Mataró.

Ballem en família. Diumenge 20 a les 13 h a Can Gassol. Mostra davant del públic amb Trànsit Dansa. Entrada lliure sense invitació.

Màgia: Per art de música. Diumenge 20 a les 18 h al Teatre Monumental.

L’hora del conte especial: 14è aniversari de la biblioteca. Dimarts 22 a les 18 h a la Bibli-oteca Pública Pompeu Fabra. L’Alba busca la llum, amb Fengari Titelles. A partir de 3 anys.

L’hora del conte: Adiós manoplas. Dimecres 23 a les 18 h a la llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: Té nassos!, de Paco Liván. Dijous 24 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Infants a partir de 2 anys.

L’hora del conte especial: 14è aniversari de la biblioteca. Dimarts 29 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. L’Estrella de Laura, conte de Klaus Baumgart. A càrrec de Mercè García.

L’hora del conte: El secret de les girafes. Dimecres 30 a les 18 h a la llibreria Robafaves.

Club del gomet blau. Tots els dimecres a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Llibres per a nois i noies de 5 i 6 anys.

Club del gomet vermell. Tots el dijous a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Llibres per a nois i noies de 7 a 10 anys.

El conte de la rotllana. Tots els divendres a partir de les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Especial Contes clàssics.

Mans que dibuixen, mans que parlen. Tots els dissabtes a les 18 h a Ca l’Arenas. A partir de 5 anys.

MÚSICA I DANSA2n cicle d’autor. Pepet i Marieta. Dijous 10 a les 21.30 h a El Dau.

3a edició de Músics de casa. Divendres 11 a les 20:30 h al Foment Mataroní. Amb la mezzosoprano Rosa Maria Campasol, veu en el duet amb Alfons Miró al piano. El Coral Juvenil Rodamón; el Dúo 71; Tuparik Xaobs; Xavier Dotras i Juan Carlos Narzekian; Darlas Qwart i Jordi Esquerra; i per últim, els Dealan. Entrada gratuïta. Aportació voluntaria per Càritas. Organitza Càritas Mataró.

XXIX Setmana de Música Antiga. Ferida d’amor, de Bellerofonte Castaldi. Divendres 11 a les 21 h a la Basílica de Santa Maria. Amb Evangelina Mascardi i Monica Pustilnik

Els Pets. Divendres 11 a les 23 h a la Sala Gran del Clap. Concert englobat dins de la seva gira de celebració dels 25 anys com a grup.25 anys en 25 cançons.

2n cicle d’autor. The New Raemon. Diven-dres 11 a les 23.15 h a la Sala Privat.

VI Cicle de concerts de cambra. Marc Heredia, piano. Dissabte 12 a les 20.30 h al Foment Mataroní.

La muntanya al teu voltant. Dissabte 12 a les 21 h al Teatre Monumental. Espectacle en què la dansa tradicional catalana i la dansa con-temporània es fusionen amb dotze ballarins de la companyia Gelabert Azzopardi i dotze membres de colles sardanistes de Catalunya. A les 19 h “Cafè amb” Cesc Gelabert i Quim Rutllans, presentat per Tere Almar.

Duo Kie + Yaina + Syncopera. Dissabte 12 a les 22 h a la Sala Gran del Clap. El bo i millor del hip hop en un sol concert.

Les Sueques + Damià Olivella. Disssabte 12 a les 22.30 h a l’espai cultural El Públic (c/Can Xammar).

Homenatge a la gent gran. Sardanes. Diumenge 13 a les 12 al Casal l’Aliança.

Discconcert: Estrip. Diumenge 13 a les 17.30 h. a la Sala Gran del Clap. Els arenyencs ompli-ran la sala amb el seu directe energètic.

2n cicle d’autor. Litoral. Diumenge 13 a les 20.30 h a El Dau.

Enhea + Marc Hernández. Dijous 17 a les 21 h a l’espai cultural El Públic (c/Can Xammar). Recital en dues parts per conèixer dos dels nous referents del cantautor pop de la comar-ca. Bo d’ajut: 3€

2n cicle d’autor. Lidia Guevara. Dijous 17 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.

Grup del Mes de les Cases de la Música: Banda Municipal del Polo Norte. Divendres 18 a les 23 h. al Clap. Improvisats portaveus del pop dur que es fa a Barcelona, energia i sentit d’humor àcid i també irònic.

2n cicle d’autor. Jorge Drexler. Divendres 18 a les 23.15 h a la Sala Privat.

XXIX Setmana de Música Antiga. Dissabte 19

a les 18 h a la Basílica de Santa Maria. Viatge a l’espai i el so del Barroc. Amb el Conjunt barroc del Cafè.

La Pegatina + Microguagua. Dissabte 19 a les 22.30 h. a la Sala Gran del Clap. Cap de setmana especial al Clap, La Pegatina oferirà dos concerts en dos dies seguits. Primer actuaran Microguagua.

La Pegatina + Malakatón. Diumenge 20 a les 20.30 h. a la Sala Gran del Clap. Segon concert seguit de La Pegatina, en aquest cap de setmana especial. Primer actuaran els Malakatón.

2n cicle d’autor. Quim Vila. Diumenge 20 a les 20.30 h a El Dau.

2n cicle d’autor. Nico Roig. Dijous 24 a les 21.30 h a El Dau.

Banc de Proves: Charquito Mandarina+ Airam. Dijous 24 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. Dues propostes diferents: rumba fusió i pop rock.

Cicle de concerts simfònics. La Quarta de Mahler. Divendres 25 a les 21.30 h al Foment Mataroní. Amb Conjunt XXI!

Somiatruites. Divendres 25 a les 22 h al Teatre Monumental. Albert Pla i Pascal Comelade.

2n cicle d’autor. Txell Sust. Divendres 25 a les 23.15 h a la Sala Privat.

El Loco Educado + Angels of Mercy. Dissabte 26 a les 23 h. al Clap. Dues propostes locals que segueixen l’estela del rock clàssic.

2n cicle d’autor. Inspira. Diumenge 27 a les 20.30 h a El Dau.

SORTIDES I VISITESRuta per la història de Mataró. Diumenge 13 a les 11 h des de l’Ajuntament.

Mataró: de la indústria tèxtil al TecnoCam-pus. Dissabte 19 a les 11 h des de la plaça de Miquel Biada.

Entrada lliure Seu Fundació Caixa Laietana. Diumenge 27 de 10 h a 12 h a la Casa Coll i Regàs.

El Modernisme a Mataró. Diumenge 27 a les 11 h des de l’Ajuntament.

Visita guiada a Can Serra. Museu de Mataró. Cada dimecres a les 19 h.

Una volta pel món del gènere de punt. Cada dijous de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca (Passatge de Baldomer Vila, 9).

Visita guiada a la vil·la romana de Torre Llauder. Cada dissabte a les 12 h al Clos arquològic de Torre Llauder.

TEATRETeatre còmic. Dissabte 12 a les 22 h a El Dau. Cia. Endavant Teatre.

Cicle de petit format. Ara estem d’acord, estem d’acord. Divendres 18 a les 21 h a Can Gassol. Associació artística Indi Gest.

Monòleg: Match d’improvisació. Dissabte 19 a les 22 h a El Dau.

VII Mostra de teatre amateur. Entre dones. Diumenge 20 a les 18.30 h al Foment Mataro-ní. A càrrec del Grup de teatre Tona’78 Talia.

Ens ha caigut la sogra. Dissabte 26 a les 18 h al Foment Mataroní.

Dues dones que ballen. Dissabte 26 a les 21 h al Teatre Monumental. A les 19 h, “Cafè amb” Josep Maria Benet i Jornet.

Monòleg: Loulogio. Dissabte 26 a les 22 h a El Dau.

VII Festa Gegantera de Tardor. Dissabte 26 a les 17.30 h des del Col·legi Cor de Maria.

Trobada de Clubs de lectura. Dilluns 28 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.Tro-bada amb l’autor Ramon Solsona entorn al llibre L’home de la maleta, darrera publicació de l’autor editada per l’editorial Proa.

Presentació i col·loqui: Mataró sense fils: Guifi.net. Dimarts 29 a les 12 h a Tres Roques.

Llegeix amb nosaltres!: 14 anys compartint lectures! Dimecres 30 a les 10 h i a les 19 h a la Biblioteca Pompeu Fabra.

2n Sopar #pipiuNet. Dijous 1 de desembre 19:30 h a Mataró In (C. Balmes, 37). Sessió de networking multidisciplinar oberta a tothom.

CINEMABeginners. Dijous 10 a les 21 h al Teatre Monumental. A les 20.30 h ‘Parlem de la pel-lícula’, presentació a càrrec de Manu Yañez crític de la revista Fotogramas.

Documental: 165, Regent Street. Dimarts 15 a les 21 h al Teatre Monumental. Amb motiu del 15è aniversari dels Capgrossos de Mataró, Clack Produccions estrena un documental dirigit per Òscar Fernández sobre la història de la colla castellera. Entrada gratuïta amb invitació a recollir a les oficines de l’IMAC i al cafè cultural El Públic.

Gianni y sus mujeres. Dijous 17 a les 21 h al Teatre Monumental. A les 20.30 h ‘Parlem de la pel·lícula’, presentació a càrrec de Manu Yañez crític de la revista Fotogramas.

Son and Moon: Diario de un astronauta Dijous 24 a les 21 h al Teatre Monumental. A les 20.30 h ‘Parlem de la pel·lícula’, presenta-ció a càrrec de Manu Yañez, crític de la revista Fotogramas. En acabar la projecció, col·loqui amb el director Manuel Huerga.

Cinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

EXPOSICIONSCAPS.A.11 a la presó. De l’11 al 13 de no-vembre. Presentació de la publicació CAPS.A.11 a la presó editada per J.M. Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simon, amb la intervenció dels artistes: Verònica Aguilera, J.M.Calleja, Jordi Cuyàs, Pep Dardanyà, Domènec, Santi Erill, An-drés Galeano, Neil Harbisson & Moon Ribas, Jaume Simon i Juan Urrios. Horari: dv de 20 h a 22 h, ds de 19 h a 22 h i dg de 19 a 21 h.

Joguines amb història. Del 15 de novembre al 29 de gener de 2012 a l’Ateneu Caixa Laietana.

De Antonio, pintures. Del 17 de novembre al 8 de gener de 2012 a l’Ateneu Caixa Laietana

Inauguració Universos. Isabel Sabé. Del 17 de novembre al 15 de desembre a la Sala-ta-ller de La Presó.

Hivernacle. Anna Garcia. Del 18 de novembre al 18 de desembre al Col·legi d’Aparelladors.

Color y materia. Silvana Losi. Del 19 de no-vembre al 18 de desembre al Casal l’Aliança.

27a Mostra de bolets del Maresme. Fins al 13 novembre a Can Serra. Museu de Mataró.

Rosa Casarramona. Fins als 13 de novembre a Casal l’Aliança.

Pujolades. Salvador Pujol. Fins al 15 de novembre a Gal-Art.

Gravadors i incisiori. Fins al 8 de gener de 2012 a la Sala d’Exposicions de Can Palauet. Exposició d’alumnes del Taller de gravat de l’IMAC i gravadors italians en un intercanvi amb les ciutats de Latina i de Cori.

ACTES, DIA A DIAConcurs Exposició de Canaricultura ‘Ciutat de Mataró’. Del 10 al 13 de novembre al local social de la Unió de Canaricultors al Polígon Industrial Les Hortes del Camí Ral de Mataró (Masia de Can Trissac, c/Repuntadora s/n). Entrada lliure.

Cicle de conferències: Els dijous al MEM. A les 18.30 h a la Sala d’actes de Caixa Laieta-na. Dijous 10: La nova dreta populista: retorn del feixisme o moviment anti-globalització. A càrrec de Xavier Casals. Dijous 17: La Peda-gogia Sistèmica: una nova forma d’educar. A càrrec de Mercè Traveset. Dijous 24: Ressen-timent de perifèria. Racista..., jo? A càrrec de Luis N. Narbona.

Presentació del llibre La última raya, de Jorge Javier Urbano. Dijous 10 a les 19 h a la llibreria Robafaves.

XXX Congrés de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. Dissabte 12 a les 10 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Xerrada-debat: El procés creatiu, el com i el per què. Escriptors: Lola Casas, Albert Calls i Toni Cabré. A les 19 h: Recital AJELC amb acompanyament musical de Patricia García.

Presentació del llibre Independència o mort... de la llengua, de Jordi Solé. Dijous 17 a les 19 h a la llibreria Robafaves.

Homenatge a Joan Maragall. Si el món ja és tan formós... Dijous 17 a les 19.30 h a Ca l’Arenas. A càrrec de Roser Trilla.

XVII cicle Llegir la Literatura: Periodisme i literatura. Dijous 17 i 24 a les 20 h a la Casa Coll i Regàs. Dijous 17: Despert entre adormits: l’obra periodística de Joan Maragall. A càrrec de Patrícia Gabancho. Dijous 24: Gaziel, periodista: entre el compromís cívic i el deure moral. A càrrec de Manuel Llanas. Organitza: Òmnium Cultural.

Inauguració Hivernacle. Anna Garcia. Diven-dres 18 a les 19.30 h al Col·legi d’Aparelladors.

5è Mercat d’intercanvi de punts de llibre. Dissabte 19 a les 11 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

1r cicle de conferències d’escriptores i escriptors mataronins. Dissabte 19 a les 12 h a Tres Roques. El dissabte fem vermut amb... Joan Carles González Pujalte.

XXVIII Sessió d’Estudis Mataronins. Dissabte 19 a les 17 h al Museu Arxiu de Santa Maria.

150è aniversari de la fundació del Col·legi Cor de Maria. Dissabte 19 a les 18 h al Teatre Monumental.

Presentació de la col·lecció Correspondència. Dilluns 21 a les 20 h a Òmnium Cultural. De Joan Fuster amb Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent i Joaquim Molas.

Llegeix amb nosaltres!: 14 anys compartint lectures! Dimecres 23 a les 10 h i a les 19 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. 4t Cicle de tertú-lies de lectura fàcil: nivell elemental - basic 3. Qui és el culpable?, de Jaume Fuster.

Presentació del llibre Súper-vivències quotidianes, de Maria Escalas. Dimecres 23 a les 19 h a la Llibreria Robafaves.

Festival multipolar: Contes per a adults. Dijous 24 a les 20.30 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. La força de voluntat i altres contes, de Quim Monzó. A càrrec de L’Espina de la Sardina.

Cicle Nous narradors contemporanis. Divendres 25 a les 19 h a la llibreria Roba-faves. Diàleg amb Francesc Serés i Monika Zgustova. Cicle a cura de Jordi Carrión i Manuel Guerrero.

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

AGENDA

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició d’agost van ser: MARIA TERESA CODINA AMORÓS, JESSICA GONZALEZ COLO-MER, MARC ANDRÉS CASANOVAS i GASPAR NIERGA VERGES.

38

ACTES, DIA A DIAActe per commemorar el centenari de la tempesta del 1911. Diumenge 27 a les 17 h a l’Espigó de Garbí.

Jornades gastronòmiques del bolet. Fins al 30 novembre. Hi participen els restau-rants Nova Atlàntida, El Sot, Botavara, El Terral, i la botiga Can Pocurull.

EXPOSICIONS1911. Sobreviure a la tempesta. Fins al 27 novembre al Museu Monjo-Museu Municipal. Horari: dissabtes d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h i diumenges d’11 h a 14 h.

Parelles. De l’11 novembre al 10 desem-bre a la Biblioteca Municipal E. Lluch.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent al Museu de la Mina Vella.

INFANTILTeatre infantil: Aladdí. Diumenge 13 a les 17.30 h a l’Ateneu Vilassanès. Amb la companyia El Fantàstic Hardy Freenkel.

MÚSICA I DANSAVa de jazz i música moderna amb Àlvar Monfort Quintet. Diumenge 13 a les 19 h a la Sala petita Ateneu Vilassanès.

XI Concert de Santa Cecília en memòria d’Ernest Lluch. Dissabte 19 a les 19 h a la Sala Roser Carrau-Espai Cultural Can Bisa A càrrec dels alumnes Aula de Música.

SORTIDES I VISITESPassejada de Viladona pel Corredor. Dissabte 19 a les 9 h davant de la Biblio-teca. Confirmar assistència a 937595134 (Pilar). En cas de pluja quedarà ajornada.

Sortida al Museu de la Xocolata de Barcelona. Dimarts 15 a les 16 h des de la pl. de l’Ajuntament. Preu 12€. Consultar disponibilitat de places.

TEATRETeatre amateur: Invisibles. Diumenge 20 a les 18 h Ateneu Vilassanès. a càrrec dels Alumnes Teatre de l’IMAC. Preu: 5€.

VILASSAR MAR

ACTES DIA A DIAHomenatge a Miquel Martí i Pol. Divendres 11 a les 20 h a la Biblioteca Pau Piferrer. En motiu del 8è aniversari de la seva mort es farà una lectura oberta de fragments de la seva obra.

Observació astronòmica: el cel de tardor. Divendres 11 a les 20 h al Museu Arxiu Vilassar de Dalt. Ponent: Toni Marí.

II Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central i VI del Montnegre i el Corredor. Dijous 17 i divendres 18 al Museu Arxiu.

Xerrada: La cuina, la química complica-da. Divendres 18 a les 12.30 h a l’Institut Jaume Almera. Oberta a alumnes de Batxillerat, als pares i gent del poble.

Club de lectura. Dijous 17 a les 19 h a la Biblioteca Pau Piferrer. Llibre escollit: Blanco nocturno, de Ricardo Piglia.

Va Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme: la conflictivi-tat bèl·lica. Dissabte 3 de desembre al Museu Arxiu Vilassar de Dalt.

INFANTILAdan Xou “El mag més boig del mares-me”. Diumenge 12 a les 12 al teatre La Massa. Preu: 6€.

MÚSICA I DANSALa Porta dels Somnis en concert. Diven-dres 2 de desembre a les 22 h al teatre La Massa. Preu: 10€ - anticipada: 8€

TEATREEl florido pensil, de la Cia. Teatre Pàm-pol. Dissabte 12 a les 22 h al teatre La Massa. Preu: 12€ - anticipada: 10€.

PREMIÀ DE DALT

ACTES, DIA A DIAFira d’ocasió. Diumenge 13 de 9 h a 14 h al pati de la SC Sant Jaume.

Jornada de tennis platja. Diumenge 13 tot el dia a les instal·lacions de volei platja de Premià de Dalt. Oberta a tothom. Inclou dinar barbacoa (preu 10€). Inscripcions i in-formació: www.beachsportscatalunya.com

Inauguració de l’exposició d’Antoni Bachs (esmalts) i Andreu Romera (pintura i escultura). Divendres 18 a les 19.30 h al Museu de Premià de Dalt.

Converses de tardor. Divendres 18 a les 20 h a la Sala de l’Orfeó de Sant Jaume.

Lectura manifest contra la violència de gènere. Divendes 25 a les 20 h a la pl. de la Fàbrica. Grup de lectura. Divendres 25 a les 21 h a la Sala de l’Orfeó de Sant Jaume.

XXXV Premis literaris Marià Manent. Dis-sabte 26 a les 19.30 h a la Sala de l’Orfeó de Sant Jaume. Atorgament dels premis.

EXPOSICIONSExposició de pintures de Josep Duran i fotografies d’Anna Murillo. Fins al 15 de novembre a la Biblioteca Jaume Perich.

Exposició Els infants no saben de fronte-res, per Asha Kiran: Hogar para niños. Del 16 al 30 de novembre a la Biblioteca Jaume Perich.

Bachs (esmalts) i Andreu Romera (pintura i escultura). Del 18 de novembre al 29 de gener de 2012 al Museu de Premià de Dalt.

VILASSAR DALTSANT VICENÇDE MONTALT

ACTES DIA A DIAJornades Gastronòmiques del Bolet del Maresme 2011. Fins al 30 de novem-bre als restaurants La Caleta, L’Ibèric i Montaltmar.

Grans lectors. Dimarts 8, 15, 22 i 29 a les 20 h al Casal de la Gent Gran. Activitat conduïda per Sílvia Sánchez.

Runners MontalTrek. Dissabte 12 a les 9 h al Centre Cívic de S. Vicenç Montalt. L’Associació Montaltrek ha creat una nova secció per tots els amants del jogging i de les curses de carrera i de muntanya. Cada dissabte es farà un entrenament conjunt i depenen del nivell es faran diferents grups. Informació: runners.montaltrek@gmail.com

Cicle de xerrades: Obesitat, un nou repte. Dijous 17 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Susanna Nonell, tera-peuta en Medicina tradicional xinesa.

Taula Rodona: Obesitat, un nou repte. Dijous 24 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. Amb Sofia Arriarán, Gabriel Padilla, Clara Aurora Rodríguez i Susanna Nonell.

Sant Vicenç diu NO a la violència masclista. Divendres 25 a les 13 h a la plaça de l’Ajuntament. Lectura del Manifest 2011.

Sessió informativa: Construeix el teu projecte professional i coneix les oportu-nitats laborals al Maresme. Dilluns 28 de 9.30 h a 12.30 h al Centre Cívic El Gorg. Cal inscripció prèvia mitjançant un correu a promocioeconomica@svmontalt.cat o una trucada al 93 791 47 18.

CURSOS I TALLERSLos reyes de la calle. Dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 a les 17.30 h a l’Espai Jove “El Cau”. Classes d’Street Dance, Hip Hop, Popping&Locking. Activitat conduïda per René, Òscar i Héctor Méndez.

Taller de creixement personal. Dimarts 15 a les 18.30 h al Centre Cívic El Gorg.

Cicle de tallers sobre el descobriment de l’ànima: Grafoteràpia. Divendres 18 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Montse Macanàs i Roser Duran, grafòloga.

EXPOSICIONSDesmuntem mites? Del 21 de novembre al 2 de desembre al Centre Cívic El Gorg. Violència masclista en la parella.

Territoris fantàstics de la literatura infantil i juvenil. Fins al 22 de novembre a la Biblioteca Municipal La Muntala.

Exposició de cartells de la Guerra Civil. Fins al 30 de novembre al Casal de la Gent Gran. Cedida per Raimond Cornudella.

INFANTILL’hora del conte. Dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 a les 17.30 h al Centre Cívic El Gorg.

SORTIDES I VISITESCingles d’Aiats i Santa Maria de Cabre-ra (Cabrerès). Diumenge 13 a les 8 h al Pàrquing del carrer Ginesta. Dificultat mitja: a partir de 10 anys. Coordinador: Sisku Calopa (Tel. 660 32 81 48).

III Caminada Popular: Cims del Tres Turons. Diumenge 27 a les 8 h a la pl. del poble. Caminada curta de 10 km per fer amb la família o els amics. Marxa Llarga de 20 km. per comprovar l’estat físic i gaudir dels corriols del Maresme més sal-vatge. Preu Inscripció: 8€ amb antelació i 12 € el mateix dia. Socis Montaltrek: 5€ amb antelació i 7 € el mateix dia. Nens de 4 a 7 anys: 3 €. Coordinador: Sisku Calopa (Tel. 660 32 81 48).

Excursió a la Colònia Tèxtil Borgonyà. Dimecres 30 a les 7.30 h a l’Av. Verge de Monserrat, s/n. Preu: 39€/ socis Xurra-vins i 40€/no socis. Inscripcions: a partir del 8 de novembre al Casal de la Gent Gran, de dilluns a divendres d’11 h a 12 h.

TEATREEl sopar dels idiotes. Diumenge 13 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. Aa Càrrec del grup de teatre Strak. Preu: 5€.

PREMIÀ DE MAR

ACTES, DIA A DIALliga fotogràfica. Dijous 10 a les 20 h al Centre Cívic. Tema: Ferrocarril. Tècnica: B/N. Interessats consultar les bases al blog d’Argent www.grupargent.blogspot.com.

4a Festa del Bolet. Dissabte 12 de 10 h a 20 h a la Pl. de l’Ajuntament. Mostra de bolets de 12 h a 13 h. Concurs de dibuix de bolets per a nens i nenes (fins a 12 anys). Tallers de cistelleria i dibuix. Tastet de bolets. Parades de bolets i artesania. Tabalers de Premià.

Lectures en veu alta Dimarts 15, 22 i 29 a les 18.30 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Es llegirà ¿Que es una vida realiza-da? de Luc Ferry, dirigit per Mar de Dones.

Xerrada d’autoajuda: Fills adolescents. Dimecres 16 a les 19 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de la Dra Noèlia Sánchez.

Setmana de la Ciència al Museu. Diumen-ge 20 al Museu de l’Estampació. D’11 h a 14 h: Jornada de Portes Obertes. D’11.30 h a 13.30 h: Taller d’estampació amb motius de tardor. A les 12 h: Inauguració de l’exposició Dracs i colors. Exposició de fotografies del modernisme, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme. Romandrà oberta fins el 18 de desembre.

Conferència ¿Somos responsables? Dimecres 23 a les 18.30 h, al Centre Cívic. A càrrec de Rafael Suárez.

CURSOS I TALLERSCicle de tallers: Els colorants naturals i tèxtils: Teixim amb els colors de la tardor. Divendres 11 de 16.30 h a 19 h al Museu de l’Estampació. Iniciació en l’art de teixir amb targes perforades, per aconseguir diferents motius decoratius (1a part), a càrrec d’Anna Homs. La segona part es farà el divendres 25 a les 16.30 h al Museu de l’Estampació.

Cicle de tallers: Els colorants naturals i tèxtils: Teixim amb els colors de la tardor-II. Divendres 25 de 16.30 h a 19 h al Museu de l’Estampació. 2a part, a càrrec d’Anna Homs.

EXPOSICIONSFidels i rebels exposició sobre el perso-natge de còmic El Jabato. Fins al 30 de novembre a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Commemoració del 50è aniversari de l’aparició d’aquest còmic.

Exposició de pintures de l’artista premi-anenca Camila Monasterio. Fins al 13 de

novembre, a la Sala Premiart.

Artistes catalanes del dibuix i la pintura. Fins al 17 de novembre al Centre Cívic. Té com a objectiu difondre els noms d’algu-nes de les dones, miniaturistes, pintores, dibuixants i il·lustradores que amb la seva obra han contribuït a configurar el patrimo-ni artístic de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins el segle XX.

Exposició de pintures de l’artista premi-anenc Josep Miquel Paufila. Del 14 al 27 de novembre a la Sala Premiart. A la sala 1: Art abstracte: Plasmacions de una llum interior. A la sala 2: Tècnica pastel: Paisat-ges i marines.

Despulles il·luminades, de Mariaelena Roqué. Fins el 31 de desembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Una mostra retrospectiva dels treballs de vestuari i indumentària de l’artista multidisciplinar Mariaelena Roqué, que comprèn obres inèdites i úniques, bona part dissenyades per a les arts escèniques. Horari: De dimarts a diumenge d’11 h a 14 h. Dijous de 16 h a 19 h.

Exposició permanent del Museu de l’Estampació. Un recorregut per la història, ciència, tècnica, art i disseny per l’estam-pació tèxtil del segle XVIII fins l’actualitat. Horari: De dimarts a diumenge d’11 h a 14 h. Dijous de 16 h a 19 h.

INFANTILHora del conte: Pepito Passacompuguis. Dimecres 16 a les 18 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de la Compa-nyia Maleta Portàtil.

La Xarxa presenta: El llibre de la selva. Diumenge 27 a les 18 h al Patronat Teatre. Espectacle de la companyia Veus Veus.

MÚSICA I DANSABallada de Sardanes. Diumenge 13 a les 12 h a la Pl. de l’Ajuntament. A càrrec de la Cobla Marinada.

Concert de la coral Juvenil i el cor Pausa. Diumenge 20 a les 19 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música.

Concert de Santa Cecília. Dimarts 22 a les 18 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música. A càrrec dels alumnes de l’escola.

Country a la plaça. Diumenge 27 de 12 h a 14 h a la pl. de la Sardana. Aprèn a ballar country amb els Mosqueters del Country.

ACTES DIA A DIALa criança feliç, per Rosa Jové. Dissabte 12 a les 12 h a la Biblioteca Municipal.

Jornades per a la no violència. Diven-dres 25 a les 12 h a la pl. de la Vila. Lectu-ra del manifest i encesa d’espelmes.

Figures de pessebre. Divendres 25 a les 19.30 h a Can Caralt. De Lluís Carratalà. Durada: Fins el 22 de gener.

XXVI Marxa Popular de Llavaneres. Diu-menge 27 a les 8 h al Casal de Llavaneres.

CURSOS I TALLERSEines de millora per cercar i millorar la informació a internet. Dimarts 15 a les 18.30 h a l’Escola Sant Andreu. Adreçat a empresaris, comerciants i autònoms.

MÚSICA I DANSANit de poesia i jazz. Dissabte 25 a les 22 h a El Casal de Llavaneres. Amb els rap-sodes Enric Casasses i Blanca Llum Vidal, i del trio musical Coast to coast, integrat per Ivó Oller, trompeta; Leo Tejedor, guitarra, i Pep Rius, contrabaix.

SORTIDES I VISITESXX Travessa Viladrau-Llavaneres. Dissabte 12 a les 4 h davant del CAP. A les 6 del mati sortirem de Viladrau per iniciar aquesta bonica travessa a través dels parcs naturals del Montseny i del Montne-gre-Corredor, amb un recorregut de 52 Km i una durada de 12 hores.

TEATREJa en tinc 30! Dissabte 12 a les 22 h a la Sala polivalent d’El Casal. A càrrec de Sog-tulakk de Granollers. Obra de Jordi Silva.

Terra Baixa. Dissabte 26 a les 22 h a la Sala polivalent d’El Casal de Llavaneres. A càrrec de la cia. Inestable d’El Casal de Llavaneres. D’Àngel Guimerà. Reposició de l’obra: diumenge 27 a les 18 h.

TEIÀ

SANT ANDREUDE LLAVANERES

ACTES DIA A DIAFesta Major de Teià. Del 4 al 13 de Novembre. Vegeu pàgines 32-33.

16ª Setmana de la Ciència. Dimecres 16 a la Biblioteca. A les 10 h: Xerrada sobre geologia marina. A càrrec de Gema Ercilla Zárraga, doctora en Biologia Marina. A les 12 h: Taller científic per a joves.

16ª Setmana de la Ciència. Xerrada: La fauna del Parc de la Serralada Litoral. Divendres 18 a les 18 h a la Biblioteca.

16ª Setmana de la Ciència. Trobada de joves científics i científiques de Teià. Dimecres 23 a les 19 h a la Biblioteca.

16ª Setmana de la Ciència. Xerrada sobre l’evolució humana a través de les dents. Dijous 24 a les 19 h a la Biblioteca. A càrrec de Jordi Galbany, doctor en biologia.

CINEMAGea y el ambar, documental realitzat per l’Instituto Geològico i Minero de España. Dimecres 23 a les 10 h a la Biblioteca.

CURSOS I TALLERS16ª Setmana de la Ciència. Taller de química. Dimarts 22 a les 18 h a la Bibli-oteca Can Llaurador. A càrrec de Joaquim Delclòs, llicenciat en química.

Taller de decoracions Nadalenques. Di-vendres 2 de desembre a les 18 h al Casal de Joves ASAC. Divendres 9 i 16.

INFANTILHora del conte-Especial UNESCO del Masnou. Dimarts 15 a les 18 h a la Biblio-teca Can Llaurador. Zottel, zick und zwerg, a càrrec de la Regi Gautschi.

SORTIDES I VISITESCaminades Matinals pel Parc de la Ser-ralada Litoral. Diumenge 13 a les 8:30 h al Parc de Can Godó.

Les fotografies dels racons secrets que hi havia sota la fàbrica.... Pou, mina i hipogeus; lloc de possible falsificació de monedes. Fotografies exposades al Bar- Restaurant “El Sindicat” (Ctra. Premià de Dalt, 141).Organitza: Arxiu Pujol-Villà-Puig, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i Museu, Actium i La Pinassa.

Poemes il·lustrats. Exposició permanent a l’Auditori de Can Figueres.

MÚSICA I DANSAConcert de tardor. Diumenge 13 a les 17.30 h a la Sala de l’Orfeó de Sant Jaume. A càrrec de la Coral Amistat.

Catalunya Coral. Dissabte 19 a les 18 h a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Concert amb 2 corals convidades.

Ballada de la Roda d’Esbarts. Diumenge 20 a les 12 h al Pavelló Poliesportiu.

SORTIDES I VISITES Sortida Grup de Muntanya. Dissabte 12 a les 8 h al pati SC Sant Jaume.

Els boscos del Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 27 a les 8.30 h al Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). Sortida naturalista amb xerrada introductò-ria sobre els diferents boscos que hi ha en aquest espai natural protegit.A continuació anirem al Punt d’Informació de Can Lleonart (Alella) per començar la ruta naturalista del torrent del Fonoll.

AGENDA

39

www.reformasdecor.comAv. del Maresme, 147-159(Ctra. N-II, frente estación)

08302 MATARÓreformas-decor@hotmail.com

Tel. 93 757 45 12 · 692 05 81 55HORARIO:

De Lunes a Viernes de 9,30 a 13,30h.y de 16,00 a 20,00h.

Sábados de 10 a 14h.

REFORMA COMPLETA DE SU VIVIENDA• COCINA COMPLETA• BAÑO COMPLETO• PUERTAS: Colocación de 5 puertas haya o similar + vidriera con maneta incluida.• SUELOS: Colocación de gres o parquet, 65 m2 (aprox.) de vivienda.• VENTANAS: Colocación de 6 ventanas aluminio en blanco (1x1,20 mts. aprox.)

SUPER OFERTA DEPROMOCIÓN: 19.800€

ESTE MES LE PINTAMOSEL PISO SIN COSTE

De 15 a 20 mts. de pared. Bajar techo (aluminio). Mueble completo de diseño a escoger. Sanitarios Victoria. Plato de ducha o bañera Roca + soporte y grifería. Electricidad y fontanería.

2.950€

Le cambiamos la bañera por un plato de ducha en tan sólo 1 día.

Si usted es mayor y la bañera es un obstáculo

Precio: 690€

COCINA COMPLETA

DESDE

5.900€

BAÑO COMPLETO

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça www.tribunamaresme.com/classificats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

COMPRA - VENDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

SALUT IBELLESA

DIVERSOSTREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

JARDINERIA LES 4 ESTACIONS. Disseny, construcció y manteniment de jardins, piscines y reg automàtic. chuse_7@hotmail.com

BUSCO TRABAJO. Chica con ex-periencia y referencias busca traba-jo de limpieza casas, oficinas, can-guro, etc. Con carnet de conducir vehiculo propio. Tel.679.87.15.31.

MOSSO DE MAGATZEM / HOS-TELERIA. Noi de 35 anys,busca feina de Mosso de Magatzem amb carnet de Carretoner, Ajudant de cuina, rentaplats, cambrer. Tel.625.281.981.

SERVICIO DOMESTICO. Interesa-da en ofertas de empleo limpieza de ofcinas , empresas y domicilios, plancha, cuidado de abuelos y ni-ños. Tel.699.58.54.18 (Marta).

S’OFEREIX NOIA PER NETEJA I CANGUR. Tengo referencias y total disponibilidad horaria. Precio a con-venir. Tere. teresasutil@yahoo.es

CANGUR. Noia catalana amb experiència s’ofereix com a can-gur. Tel.609.78.22.11. Elisabet.eligis@hotmail.es

SERVICIO DOMÉSTICO. Chica española se ofrece para servicio domestico, a domicilios, oficinas, empresas, también compañia de personas mayores. etc. mariahig_1@hotmail.com.

BIOMAGNETISMO - AIRE DE LUZ MATARÓ. ¿Sabías que tienes una opción diferente a la cultura de la pastilla? ¿Sabías que tu cuerpo es un torbellino electromagnéti-co y puede ser refrecuentado? contacto@airedeluz.com

LIBERACIÓN EMOCIONAL -AIRE DE LUZ MATARO. ¿Eres capaz de imagi-nar una vida en la que hagas lo que hagas sientas que no puedes equivo-carte. contacto@airedeluz.com

SERVEIS PROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

COMPTABILITAT-FISCAL-LABO-RAL A DOMICILI. No deixi que aquests temes li impideixin dedi-car-se al que sap fer. No importa la comptabilitat endarrerida. Preus molt ajustats. Josep 609.84.80.05.

PINTOR MISTERAPID. Precios anti-crisis limpio rápido y de toda confianza experiencia y puntuali-dad pisos, comunidades etc. Pre-supuesto sn compromiso. Sr. Mo-lins. Tel.697.85.08.88.

TRADUCCIONES ALEMÁN / IN-GLÉS / ESPAÑOL. Traducción al alemán de currículos, cartas de pre-sentación y todo tipo de textos. spanisch@spanischunterrichtkoeln.de

PINTORES DEL MARESME. Preus molt economics qualitat confinça i preu, pisos, torres, comunitats,etc....demani pressupost sense compro-mis. sr graupera. tel 667321050.

INFORMÀTICA

COMPRO COCHES, 4X4,

FURGONETAS YVEHICULOS

DE GAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

ROPA Y OTROS. Vendo ROPA en correcto estado, de calidad, tallas 1.78 +/- y otros enseres por tras-lado precios a convenir, zona Ma-resme. Tel.639.48.29.60. Francesc.narbona@gmail.com

ACCIONS ANTIGUES DE TOT EL MÓN. Compra, venda i canvi d’Accions Antigues de tot el Món. www.accionesdecoleccion.com. Tel.93.795.01.02. jepmargot@terra.es

COMPRO VIDEOJOCS ANTICS. Coleccionista. Compro videojocs antics (msx, nintendo, sega, etc) fins a 3€ unitat. NO ELS LLEN-ÇIS! Maresme. Paso a recollir. 695176907 Francisco.

COLLAR DE ADIESTRAMIENTO NUEVO. Collar de adiestramien-to por descargas eléctricas con 3niveles y por Vibración. Alcan-ce de 300m .Se puede ver sin ningún compromiso. Precio 65€. nataliavf2009@hotmail.com

TEBEOS, COMICS, MANGA, CRO-MOS, àlbums de cromos, llibres, postals, calendaris, Scalextric, Ma-delman, joguines, etc. per comprar. Tel.630.93.06.16.

VENDO HABITACIÓN MATRIMO-NIO. Vendo muebles habitación matrimonio cama y dos mesitas, armario 4 puertas 2,36 alto, 2 m. ancho 0,60cm. fondo. Color abe-dul, y cuadro. Precio 350 €. anna.poquet@gmail.com

VENDO VESTIDO DE NOVIA. Col. Raimón Bundó. Talla 40, color blan-co roto,impecable, limpio de tinto-reria. Precio 400 €. Regalo cancan. isabel_blanchart@hotmail.com

VENC PLAÇA APARCAMENT (cot-xe i moto). C/ Velázquez, 70 (Mataró). 15.000€. carlesmarrot@gmail.com.

PSICOLOGIA INTEGRAL REE-DUCAR LA MENT. Resolució de conflictes i crisis, personals o fami-liar. Tallers de meditació conscient i autoconeixement. Preu assequible. Informa’t al 93.757.00.71.

TRANSPORTES Y MUDANZAS. Se hacen toda clase de transportes y mudanzas sin limite territorial. Vehi-culos de todo tipo y tamaño. Profe-sionales a su servicio. Buen precio. gher_@hotmail.com