LES ACTIVITATS COMERCIALS Unitat 8 Índex

general1.- LES ACTIVITATS COMERCIALS

2. – EL COMERÇ INTERIOR

3. – EL COMERÇ EXTERIOR

4. – EL COMERÇ INTERNACIONAL

5. – EL COMERÇ DESIGUAL

6. – EL COMERÇ A CATALUNYA

7. – EL DEUTE EXTERN

8. – SOM CONSUMIDORS RESPONSABLES?

1. – LES ACTIVITATS COMERCIALS.Conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la compra i venda de béns i serveis per satisfer necessitats, i que posen en contacte el productor (oferta) i el consumidor (demanda).

EL COMERÇ

Al principi es feia intercanvi i amb el temps es va generalitzar la

moneda.

ELEMENTS DEL COMERÇ

CARACTERÍSTIQUES DEL COMERÇ

ACTUAL

Gran quantitat de productes traslladats.

Important xarxa comercial d’àmbit mundial.

Moltes persones treballant en aquest subsector.

Multinacionals, lligades a vegades a grans entitats financeres (bancs).

FACTORS QUE CONDICIONEN L’ACTIVITAT COMERCIAL

Existència xarxa infraestructures i transports eficient.

Poder adquisitiu (capacitat de compra) de la població.

La confiança de la població i de les empreses.

El món és un gran mercat (importància del

comerç electrònic).

Els preus, els impostos, la publicitat o les rebaixes

incideixen en l’augment o disminució de les compres.

TIPUS DE COMERÇ

Comerç Interior: intercanvi de béns i serveis dins les fronteres d’un estat.

Engròs (majoristes)

Compren als productors i ho venen a empreses/comerciants.

Al detall(minoristes)

Es ven al públic petites quantitats.

Espanya. En els darrers anys s’ha passat de la botiga de barri a les grans superfícies comercials.

Botiga de barri, grans magatzems, hipermercats i mercats ambulants.

El sector de l’alimentació és el més important.

2. – EL COMERÇ INTERIOR.

•L'Institut Nacional d'Estadística (INE) realitza anualment l'Enquesta de pressupostos familiars (EPF) a 24.000 llars. Aquesta, permet conèixer els hàbits de compra del nostre país.

•Les despeses de consum que es registren a l'EPF es refereixen tant al flux monetari que destina la llar al pagament de determinats béns i serveis de consum final com al valor de determinats consums no monetaris efectuats per les llars.

•Les despeses s'agrupen segons una classificació internacional que permet comparar el consum entre països i observar anualment quina és l'evolució dels preus dels articles.

L'ESTADÍSTICA DE DESPESA EN CONSUM DE LES LLARS

L'enquesta de pressupostos familiars (EPF) és una de les més antigues que elabora aquesta institució (INE).L'Idescat, a partir d'aquesta enquesta, porta a terme anualment un estudi detallat de la despesa de consum de les llars catalanes.L'objectiu és oferir informació sobre la magnitud, l'estructura i la destinació de les despeses en consum.També informa de les quantitats que es consumeixen de determinats productes alimentaris i de les fonts d'energia.

DESPESA EN CONSUM DE LES LLARS ESPANYOLES (2007-13)

3. – EL COMERÇ EXTERIOR. •El comerç exterior o internacional consisteix en l'intercanvi de productes i serveis entre diversos Estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals (exportacions), com les compres de productes de l'exterior (importacions).

• El valor del comerç entre els diversos països es recull en:• La balança comercial, que és la diferència entre

els productes que un país ven a l'exterior (exportacions) i els que compra a altres països (importacions). Pot ser positiva o negativa.

• La balança de pagaments, que registra tots els intercanvis econòmics d'un país, tant de productes (mercaderies) com de serveis (turisme o transport, entre d'altres) o capitals financers (moviment de capitals). Pot ser excedentària o deficitària.

Balança comercial: diferència entre el valor de les importacions totals i el de les exportacions d´un país.

(béns materials)

Balança positiva: - importacions +exportacions

Balança negativa: +importacions -exportacions

Balança de pagaments: Anàlisi de totes les transaccions (intercanvis) d’un país amb la resta del món . (béns materials, financers i serveis)

Balança excedentària:+ ingressos (exportacions)-despeses (importacions)

Balança deficitària:-ingressos (exportacions)+despeses (importacions)

LES DIVISESAnomenem divisa la moneda pròpia d'un país estranger. Les divises varien de valor en el mercat monetari mundial, de manera que es creen diversos tipus de canvi.

Fluxos comercials: intercanvis comercials entre venedors i compradors

Matèries primeres (40%)Els països productors no sempre són consumidors.Ex: petroli (s’exporta als països industrialitzats)

Productes manufacturats•Elaborats majoritàriament als països industrialitzats (80%)•Potències emergents d’industrialització recent.

Capital Préstecs bancaris, inversions, comprar i vendre accions en borsa/empreses, etc.Centres financers: EUA, UE i Japó.

ELS FLUXOS D’INFORMACIÓ

L’intercanvi de la informació s’ha generalitzat amb les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). La informació es poder.

CARACTERÍSTIQUES

Immediatesa (ordinadors, satèl·lits, antenes, cables fibra òptica)

Aquesta immediatesa augmenta l’eficiència i la productivitat de les empreses.

•A Espanya, la Secretaria d'Estat de Comerç és la responsable de la política comercial del país, tant pel que fa al comerç exterior com al comerç interior (inversions, promoció i internacionalització de les empreses espanyoles..).•A la seva pàgina web podem consultar tot tipus de notícies, dades i informacions relatives a l'evolució de les activitats comercials espanyoles.

http://www.comercio.gob.es/es-ES/secretaria-de-estado/Paginas/funciones-y-competencias.aspx

4. – EL COMERÇ INTERNACIONAL.

Mou grans quantitats de productes diferents.

Activitat que ocupa a moltes persones.

Requereix mitjans de transport d’una gran capacitat i eficàcia.

Crea una xarxa de relacions a nivell mundial.

Concentració creixent en un nombre reduït d’empreses multinacionals: empreses productores, exportadores, importadores i associades a bancs.

CARACTERÍSTIQUES COMERÇ ACTUAL

• L'objectiu dels països amb una gran activitat comercial és produir més i incrementar les seves exportacions.

• Cap país del món és autosuficient, és a dir, ni produeix tot allò que necessita ni es desenvolupa de manera independent de la resta de països del món.

• Importància del comerç internacional actual (raons):

la distribució desigual dels recursos naturals del planeta,

l'evolució diferent que segueixen les economies dels diversos Estats

o els interessos de les grans empreses per aconseguir una part del mercat mundial.

•Els intercanvis més importants tenen lloc entre la Unió Europea, els Estats Units i els països del sud-est asiàtic (Japó, Xina, Índia, Corea del Sud i Austràlia).•Els principals productes que exporten els països rics són els manufacturats (indústria automobilística, elèctrica i electrònica, química i tecnologia d'última generació).•Els països menys desenvolupats contribueixen al comerç internacional amb matèries primeres, productes agrícoles i algunes manufactures (tèxtils, artesanies…).•Estats Units és el primer importador del món i el segon exportador. Comercia, sobretot, amb la Unió Europea, el Canadà, la Xina, Mèxic i el Japó. •La Unió Europea és la potència comercial més gran del món.

L'Àfrica és un continent que, a causa de la seva pobresa, participa molt poc en els grans circuits comercials. Generalment, els països africans exporten matèries primeres i aliments i importen productes industrials.Els països de l'Orient Mitjà, com, per exemple, Aràbia Saudita, Qatar i Kuwait, deuen la seva activitat comercial internacional a l'exportació de petroli. Els Estats amb més producció van crear l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) per controlar el comerç d'aquest recurs energètic.

5. – EL COMERÇ DESIGUAL EN UN MÓN GLOBAL.

•Poques regions del món queden al marge del mercat global. No tots els països hi participen de la mateixa manera ni amb les mateixes oportunitats.

• Des del final del segle XX, les multinacionals deslocalitzen la producció afavorides per polítiques econòmiques que eliminen les barreres i permeten fabricar, vendre i invertir en qualsevol indret del planeta. Els diners s'inverteixen en els llocs que ofereixen més avantatges per a les activitats productives i per a la creació d'ocupació i riquesa.

• Tot i així, el capital es pot retirar ràpidament i provocar greus crisis en els països on s'havia invertit. La inseguretat política, les exigències mediambientals o l'augment de la pressió fiscal poden dissuadir les empreses d'instal·lar-se en un país determinat.

Les regions mundials s'han especialitzat en determinats productes amb un nivell de tecnologia determinat:• Amèrica del Nord, Japó i la Unió Europea són els

principals països desenvolupats. Tenen uns mitjans de producció moderns, fabriquen productes de preu elevat i de gran qualitat i controlen els preus del mercat mundial.

• Àfrica, Àsia meridional i Amèrica Llatina són les zones considerades subdesenvolupades o en vies de desenvolupament. Tenen uns mitjans de producció antiquats i de baixa qualitat, comercialitzen productes de preu baix i no exerceixen cap control sobre el mercat mundial, perquè els preus els fixen les grans multinacionals.

• Els països anomenats emergents són alguns països del sud-est asiàtic; concentren algunes de les funcions i activitats dels països rics i són capaços de generar iniciatives pròpies.

•El comerç desigual endeuta els països pobres perquè l'intercanvi no és equitatiu. Per poder créixer, aquests països necessiten capital per a infraestructures, serveis, maquinària... El capital l'obtenen de crèdits que sol·liciten als països rics.•Com que els països pobres no poden pagar els elevats interessos, el seu deute augmenta i els ofega econòmicament. Les mesures que es poden prendre són:• Anul·lar el deute extern dels països més pobres.

Encara que no arribin a tornar els crèdits, ja haurien pagat la quantitat prestada i els interessos.

• Impulsar un comerç just. Basat en el principi de garantir als productors dels països pobres una compensació adequada per la seva feina.

•Proximitat espacial (facilita els intercanvis)

•Unió duanera (integració econòmica)

•Redistribució industrial (repartició per tots els països membres)

•Front comú: + volum del mercat + força per negociar

•Complementarietat i unió d’esforços entre països de diferents característiques económiques

CARACTERÍSTIQUES DELS BLOCS COMERCIALS

Agrupació de països per eliminar rivalitats i regular els fluxos

Hi ha diverses institucions i organitzacions internacionals amb un paper destacat en el funcionament de l'economia mundial.Les principals són el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI), l'Organització Mundial del Comerç (OMC), la FAO i el G7.Formar-ne part implica l'adopció de compromisos relacionats amb la cooperació internacional econòmica, social i cultural.

El Banc Mundial té com a objectiu fonamental reduir la pobresa en el món proporcionant assistència tècnica als països en desenvolupament.El Fons Monetari Internacional pretén contribuir al manteniment de l'estabilitat monetària internacional i concedeix fons als països subdesenvolupats.L'Organització Mundial del Comerç facilita la liberalització del comerç internacional de manera que sigui fluid i just. La FAO, l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura, persegueix l'increment de la producció d'aliments.El G7 reuneix set països amb economies molt desenvolupades amb la finalitat d'unificar posicions respecte a les decisions que es prenen en l'àmbit econòmic i polític mundial.

6. – EL COMERÇ A CATALUNYA.

•A Catalunya el sector del comerç és molt important (representa un 12,78% del PIB i un 16,34% dels llocs de treball). Es caracteritza per un tipus de comerç petit i mitjà urbà.

•En les darreres dècades s'ha produït l'obertura de grans superfícies. Això ha creat tensions amb el petit comerç, que ha vist reduïda la quota de mercat. Aquest fet, sumat al canvi d'hàbits dels consumidors, requereix al comerç tradicional l'adaptació a un nou entorn econòmic i cultural.

•L'any 2005 hi havia 170 mercats municipals.

•A Catalunya existeix una important tradició de compra als mercats minoristes degut a:

l’oferta de productes (naturals i de qualitat) l'atenció al client.

•Més de la meitat dels mercats municipals allotgen un mercat ambulant a la seva rodalia, amb periodicitat setmanal, que ofereixen productes frescos (fruita i verdura), tèxtil, equipament personal i complements per a la llar.

LA DESPESA DE LES LLARS CATALANES

TIPUS D’ESTABLIMENT COMERCIAL. CATALUNYA. 2014.

•Les branques industrials més actives del comerç català són la química i la de vehicles i material de transport (40% de les exportacions i el 30% de les importacions).•També destaquen les exportacions de productes d'alimentació i begudes, tèxtil i calçat, equipaments mecànics i maquinària o equips elèctrics i electrònics.•Pel que fa a les importacions, el pes més important el tenen els productes energètics, indicatiu de la dependència que l'economia catalana mostra en aquest aspecte.•La suma de les exportacions i les importacions catalanes equival a un 104% del PIB, igual que a Dinamarca. Amb tot, la balança comercial catalana encara és negativa: importa més productes dels que exporta.

Intercanvis comercials de Catalunya amb l'exterior•L’any 2014 la UE representava el 64,7% de les exportacions (França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Regne Unit) i el 57,8% de les importacions de Catalunya.

•Pel que fa a altres mercats, les exportacions catalanes es caracteritzen per la seva especialització en alguns països del nord d'Àfrica (el Marroc, Algèria) i de l'Amèrica Llatina (l'Argentina, Mèxic, el Brasil). La presència catalana en mercats emergents és encarta molt modesta.

•Quant a les importacions, el proveïdor principal és Alemanya, seguit de França, Itàlia i la Xina, que el 2014 ja representava el 8,3% de les importacions totals (mentre que el 1995 suposava només un 2%).

• L'ocupació del territori que representen les (grans) superfícies comercials fora dels nuclis urbans.

• La disminució del pes del comerç tradicional i la consegüent desertització de botigues dels centres urbans.

• L'augment de la distància recorreguda pels productes de consum.

• La baixa presència de productes de tipus ecològic als comerços.

• La mobilitat associada a l'activitat comercial (tant per proveir els comerços de mercaderies com per anar-hi a comprar).

7. – EL DEUTE EXTERN.

•En molts països, la lliure competència en els mercats internacionals s'ha traduït per als seus habitants en pobresa, explotació i dependència.

• El deute extern és la quantitat de diners que uns països deuen a entitats estrangeres. Per aquesta raó, han de tornar els diners més els interessos corresponents a entitats privades i institucions internacionals (Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional).

El deute extern (2010-

2014)

•Principis dècada anys 70 (segle XX). La pujada del preu del petroli va enriquir els països productors, cosa que va atreure bancs d'arreu del món disposats a oferir crèdits a baix interès per fer que el capital fos rendible.•Molts països pobres van demanar préstecs, per, amb aquests nous recursos produir nous béns i serveis.•Al final de la dècada, els interessos d'aquests préstecs van créixer extraordinàriament. Els països que havien demanat els préstecs van buscar altres bancs, institucions i Estats per obtenir més crèdits per poder pagar els deutes contrets. Progressivament, les condicions de devolució es van anar endurint.•Així, es va desenvolupar una llarga cadena d'endeutament que va derivar en la crisi del deute del 1982. Aquell any, el dòlar va pujar de valor, totes les exportacions no petrolieres es van depreciar i el comerç mundial es va esfondrar.

Els països més endeutats del món (2010-2014)

•Hi ha una sèrie de raons comunes que expliquen aquest endeutament:

Moltes inversions en nous conreus i els projectes de creació de noves empreses i indústries van fracassar.

L'existència d'epidèmies i catàstrofes mediambientals cícliques ha representat un obstacle difícil de superar.

Els governs corruptes d'alguns d'aquests països pobres no van invertir els préstecs en allò a què anaven destinats.

Els canvis en els mercats financers han patit variacions significatives que acostumen a afavorir els països rics.

Els països endeutats no tenen recursos per generar riquesa i no disposen de capacitat d'estalvi.

Els governs recapten impostos per pagar el deute.

La dificultat per obtenir nous crèdits. L'augment dels preus dels productes de primera

necessitat. La imposició de dures condicions per part dels

creditors i les polítiques econòmiques restrictives.

Índex Global de la Fam (2012)

Taxa d’alfabetització mundial (2012)

•Els Estats creditors poden mantenir postures contraposades sobre el deute extern d'un país:

Postura A. Diversos països creditors han condonat el deute, de manera parcial o total, per afavorir la reconstrucció.

Postura B. En molts països desenvolupats, la condonació del deute ha trobat una forta resistència entre sectors polítics i socials que no es resignen a perdre els diners prestats.

8. – SOM CONSUMIDORS RESPONSABLES? •Consumir és un acte econòmic d'intercanvi d'uns productes o serveis determinats per diners.

•Consumidor és la persona que adquireix béns o serveis de qualsevol mena.

•El consum ajuda de manera important al desenvolupament de l'economia d'un país (quan el consum augmenta, la demanda de producció també ho fa).

•La responsabilitat associada al consum pretén despertar el sentit crític del comprador i que es pregunti com s’ha elaborat un producte, en quines condicions de treball, com afecta al medi ambient l'ús de la matèria primera utilitzada o quin tipus d'energia s'ha fet servir.

•Els estudis de mercat demostren que no valorem adequadament la qualitat dels productes.

•Avui dia, l'empaquetatge va molt més enllà de protegir el producte. Molt sovint, l'atractiu de l'embolcall i la propaganda són determinants en el moment de fer la nostra tria.

•L'etiquetatge, en canvi, no és una prioritat. La identificació del lot i el domicili del fabricant, de l'importador, de l'envasador o del distribuïdor, la declaració dels ingredients, les instruccions per conservar i utilitzar el producte, les llegendes d'advertiment o la data de caducitat són informacions fonamentals a l'hora de decidir-nos a comprar.

•Perquè el consum sigui responsable és necessari ajustar les nostres pautes de consum a les nostres necessitats reals i a les que pensem que té el planeta.

•El nostre sistema econòmic afavoreix un consum excessiu. La publicitat ens empeny a adquirir productes que potser no ens calen. Ens hem acostumat a comprar, utilitzar i llençar.

•Cal reflexionar abans d'actuar. En el moment de prendre una decisió per fer una compra, podem triar aquella que afavoreixi més el medi ambient.

•El consum massiu, sobretot en les societats occidentals, compromet greument els recursos naturals (gran acumulació de residus sòlids que, sovint, són difícils de recollir, classificar, reciclar o eliminar; elevat consum d’energia no renovable).•En els països menys desenvolupats, degut a la falta de pressupost i d’infraestructures, es produeixen problemes higiènics i sanitaris molt greus, i els abocadors a cel obert són freqüents (pudors, contaminació del subsòl, proliferació de rosegadors..).•El nostre consum no és sostenible si convertim el nostre planeta en un gran abocador o si el consum d'electricitat és il·limitat.

EL CONSUM ALTERNATIUCada cop són més els científics i representants polítics que defensen la necessitat de plantejar-se un model de consum alternatiu. La necessitat de canviar el model actual de consum es va concretar per primer cop a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de l'any 1992.

•Els productors han d'evitar la contaminació i els residus en el procés de fabricació i han d’assegurar que, al final del seu cicle de vida, aquests productes puguin ser reciclats i reutilitzats, per evitar un consum més gran de recursos naturals.

•Les administracions han de fomentar normes, preus i incentius que facilitin l'adopció d'hàbits de consum més responsables i racionals.

•El consumidor responsable és un consumidor sensibilitzat, informat, crític i conscient, és a dir, preocupat per les repercussions econòmiques, socials i mediambientals de les seves accions.