1

UNANYAMBSUDANSA

Memòriadelcurs2017-2018

BàrbaraRaubert

2

1.Ideaicontext

"Devegades,enllocd'esperarelsilencipercomençaratreballar,noméscaliniciarelmovimentiellsmateixosesreuniranalseuritme".(AnaEulate,coreògrafa)

L'associacióculturalSudansafoucreadaperLyndaMiguelfa12anysidesd'aleshoress'ha dedicat a sacsejar les nostres escoles públiques acostant l'art coreogràfic alsinfants ipropiciant -peraells iperatota lacomunitateducativa-unamiradaatentacapalpropicosil'escoltaversl'entornentotselsseussentits.Finsaquestmoment,jal'hanviscut5180nensd'escolespúbliquesdelaprovínciadeBarcelona.

Lafunciódel'escola,deiaMarcelleBonjour,ésladeconstruirunveritablellenguatge,ésadir,dedotarelsalumnesd'einesdecomunicaciósocialid'expressiópersonal.Ladansa,comallenguatgecorporal,ésel llocons'imprimeixlapersonalitatmésíntimade cadascú en la seva dimensió poètica; és, per tant, un territori riquíssim d'auto-exploracióalhoraquepermetelconeixementprofunddel’altre.MarcelleBonjourfoulacreadoradeDanseauCoeur,l'associacióque,desde1985,vaimpulsarladansadinsl'escola francesa, juntament amb un festival de danses d'infants i moltes altresactivitats de formació i divulgació per estendre aquesta idea que transformaria lavivènciade l'escolaaixícomtambé lacomprensióde ladansademoltsalumnesfinsavui.

Lynda Miguel comparteix els plantejaments de Marcelle Bonjour, ella mateixa vatreballar al costat de la pedagoga francesa abans d'arribar a Barcelona i engegarSudansa, entenent que l’art és un bé públic i ens ajuda a viure millor; d'aquí lanecessitatdetreballarpelqueanomena"democràciacultural".Elseuprimerprojecteamb l'associació fou a l’Hospital de Bellvitge, l'any 2007, on va organitzar unaresidència artística durant 9 mesos amb les ballarines i coreògrafes Ana Eulate iConstanzaBrncic,amésdelpintorGabrielSchmitz.

El seu següent pas va ser cap a les escoles, a les que va oferir un apropament a ladansa a través de la creació artística amb els alumnes dirigida per un coreògraf, untreball que partia de l'art i l'experiència escènica però anava molt més enllà, entreballarcadapersonailesrelacionsdinslacomunitat.

3

2.Funcionament

Sudansas'integraaungrupclassetriatperl'escola,dinsl'horarilectiu,en7sessionsalllargdelcursqueserandirigidesperuncoreògrafiqueacabaranambunapresentaciópública al Mercat de les Flors. En aquestes sessions, cada creador hi aboca el seuunivers personal, la seva manera de moure's, els seus referents i les seves eines,atenenta ladiversitatdelgrup iposantperendavant lacreativitatdelnen.Sudansaproposaun temadepartençaperò és a lesmansde cada coreògraf tractar-lo de lamaneraquemillorliserveixi.

Segons lesedats, lesestratègiesqueadoptenelscoreògrafsperestimular l'imaginaricorporaldelsnensvacanviantinstintivament.Senseseguircapprotocol,elscreadorsqueesdirigeixenanensde5anysho fanapartirde la il·lusió i la sorpresa,perquèsabenqueencaraesmouenambtotalespontaneïtat.Amesuraquecreixenaquestaespontaneïtat es va afeblint, si bé fins als 8 anys persisteix amb força la necessitatlúdica.Apartirdels10,elsestereotipsdegènereestanmésmarcatsperò,percontra,eldiàlegqueespotestablirentreunsialtresjaésdetuatu.

Tambéésfeinadelcreadormarcarelritmededesenvolupamentdelprojectesegonselseu propi mètode i procés de creació. Les 7 sessions no tenen una estructuraprefixada,sibéelméshabitualésque,finspassatl'hemisferidelcurs,noescontempliencaraelformatdepresentació.Abans,estreballaperarribaraunllenguatgecomú,oncadanentrobielseupropiespaiiamesuraqueaixòvagisucceintelcoreògrafaniràorganitzanttoteslestroballes.L’importantésformar-seenelprocés.

"Les meves propostes van dirigides a modificar el lloc on ells estroben,peròambelsseuspropispassos."(DanielRosado,coreògraf)

Es podria ben bé dir que, aquí, el nen és el veritable creador. Per això el treballd'improvisació,enelqualespermetqueelsnenss'esculliniesmostrinlliurement,ésbàsic.Estreballaelmovimentnatural,l'expressióespontàniao,comdeialadirectoradel’escolaElsXiprers,SandraMorales,elcaosdinsl'ordre. Ésuntreballqueenglobamoltes matèries i àmbits de coneixement. Treball físic, coneixement artístic, tempsmusical,impulscreatiu,reforçemocional,comprensióespacial...Sempreacompanyatd'unreforçnecessarilingüísticenlesreflexionsquetenenllocdurantidesprésdelessessions.

D'aquestamanera, l'individucreix ielgrupcreix.Atravésde l'art, la individualitatespotdesenvolupariferméspresent.Estratègiesd'escoltaiderespecteperladiferènciapermeten l'enfortiment de cadascun i el sentiment de pertinença al grup. Fer unacoreografiacoralésunreptequecadascund'ellshad'assumirpersonalmentiquehandesuperarconjuntament.

4

3.UnanyambSudansa

El tema que tria Sudansa com a idea vehiculadora de sentit i estimuladora deconeixementicreativitatmarcacadacurs.Temescomelsquatreelements(curs2010-2011),elshaikus(curs2011-2012),l'arquitectura(curs2013-2014),l'amor(2014-2015)olallibertat(curs2015-2016)hanservitperimpulsarcreadorsinens,enaprofundirentemesamplisoartistesconcretsimostrarladansacomunaportad'entradapossibleatot tipusdeconeixement, ladansadinsunaxarxadeconnexions infinita.Peral curs2017-2018,el temahaestat l'escultura, ialgunsdelsartistesques'hanprecipitatenaquesttorrentdepossibilitatshanestatGaudí,Giacometti,CarlAndré,AntoniTàpiesoJanFabre,portantaescenafiguresdefangfetespelspropisalumnes,escripturesenl’aire,ombresxinesesiescultureshumanes.

El nombre de nens i de coreògrafs implicats en el projecte oscil·la en funció de lesescolesquel’acullen,idelsuportquel'organitzaciórepiqueoscil·lasegonsl’any.Peral curs2017-2018,hanestat13 coreògrafs (AnaEulate,Arantza LópezMedina,OlgaÁlvarez,Monica Extremiana, Sebastián Garcia Ferro, Ester Forment, Cecilia Colacrai,Helena Lizari, Daniel Rosado, Trinidad García Espinosa, Claudi Bombardó, AndreaAcosta,CristinaMartíNinot,OlgaSasplugas),amésd'unpintor(GabrielSchmitz)iunmúsic(KikeCuadrado)elsques'hanimplicatamblesquinzeescolesdelaprovínciadeBarcelona que han accedit a Sudansa. En total, han estat 700 nens de la ciutat deBarcelona,delesescolesd'EducacióInfantiliPrimàriaCiutatComtal,ElTil·ler,ElTuróBlau, Enric Granados, Jacint Verdaguer, L'Esperança, Mestre Morera, Milà iFontanals,RamonCasas,RiusiTauletiRubénDarío.Deforadelaciutat:ElCastellotde Castellví de la Marca, Els Alocs de Vilassar de Mar, Els Xiprers de Vallvidrera iL'EscolaMontsenydeSantJustDesvern.

Peraalgunesd'ellesestractad'unanovetatabsolutamotivadaperalgunprofessoroatravésdel'estímuldelPladeBarrisidelaFundacióLaCaixa,queaquestanyhandonatunimpulsalprojecte.Altres,jasónvellesamigues,coml'escolaElsAlocs,deVilassardeMar,quevanéixerambSudansafa12anys,ihacreatunapedagogiaalvoltantdelacreativitat i lacalma, iamb ladansacomacolumnavertebral.Tanésaixí,queelsalumnes d'aquesta escola que ara han començat l'educació secundària en un altrecentre,handemanatdefer-hidansa!

5

4.Implicats,maiduplicats

Sudansa és una trobadamàgica -en paraules de LyndaMiguel- entre un artista, unmestre,iunsnens.Ningúacostumaasaberresdel'altreabansdelprimerencontre,iaquestaésunadelesraonsquefalamàgia:nohihaapriorismes,cadascúfaràlasevafeina(elcoreògraffadecoreògraf;elmestre,demestre;ielsnens,denens)i,senserepetir-nemailafórmula,sempres’aconsegueixunatransformació.

Larelacióentrecoreògrafs imestres. ElscoreògrafsparticipantsaSudansanotenennecessàriamentunaformacióenpedagogia,delamateixamaneraqueelsmestresnola tenen en dansa. El seu rol dins de Sudansa és totalment complementari i la seva(necessària)complicitatvedonadaperlavoluntatdecompartireltrajectefinsafer-loarribarabonport,idesaberqueellstambén'aprendranmolt.

La complicitat és essencial perquè cadascun fa servir unes pròpies que són moltdiferents,peròels alumneshande rebre-lesen lamateixadirecció. El tutor té a lesseves mans reforçar o desacreditar la proposta del coreògraf. El coreògraf té lacapacitatdecapgirarlesdinàmiqueshabitualsdeclasse,generarunainquietudofinsitotconflicte,iaixòpotservirperquèeltutortinguiunanovavisiódelsseusalumnes,peròtambépotrequerirlasevaintervencióperapuntalarelgrup.

El fetqueel tutor jaconegui elsseusalumnes ientinguiuna idea fetade lessevescapacitatsipersonalitat,potveure'scontraditambl’expressióderivadadelapropostadel coreògraf, que es presenta sense cap prejudici davant seu. Requereix obertura igenerositatperpartdelprofessorpersercapaçd'acceptaraquestscanvisiintegrar-losenlacomprensiódel'alumne.

Durant les sessionsdedansa,el tutorés lliured'observarodeparticiparactivamentcomunmés,oferintunmodelalsseusalumnes.Després,eltreballal'aulaentreunasessióilasegüenthadeservirperdonarunacontinuïtatalafeinaambelcoreògrafiaprofitar-laperdur-laalsterrenysacadèmicsqueaixíhotrobiconvenient.D’aquestamanera, les dinàmiques relacionals creades (així com les traves relacionalsdesactivades)ambelcoreògrafseranmésfàcilmentassimiladesaltreballhabitual.

Larelacióentrecoreògrafsialumnes.Elscoreògrafsquevanfinsal'escolaportenunamanera de fer i d'estar que és ben diferent a la dinàmica escolar a la qual estanhabituats els nens. La professionalitat amb la que es presenten, esmouen i parlen,generaunaestranyesa,primer, i creaunacuriositat,després,queés irresistiblepelsnens, i es veuen a ells mateixos en un diàleg de cos a cos molt proper al joc mésintuïtiu,onnoéspossiblefallar.

"Endansatreballemlareversibilitat ielcervellensfuncionadiferentperquèanem,endarrereiendavant".(TrinidadGarcia,coreògrafa)

6

Alhora, lamaneraquetenenelscoreògrafsdedirigir-sealsnenssovintvacarregadadeconceptescomplexosque,persi sols,seguramentnoseriencompresospelsnensperò que, passant per la vivència corporal, són integrats sense cap mena dedubte. Conceptes musicals (sincronia, cànon, pausa), al voltant de la presència(escolta,quietud,expressió,articulaciódelcos, focusd’atenció)osobre lesrelacions(auto-organització,confiança,risc)esdevenentermesd’úscomúenaquestessessions.Laideadeviatgesovintsurteneldiàlegentrecoreògrafsinens."Éselteuviatge",deiaelSebastiánGarcía-Ferroaunalumne,"Aventureu-vos!",animava l'AnaEulatealseugrup.

Eldesafiamentésenlesduesdireccions.Elsnensesveuenempesosatrencarambelsestereotipssobreladansa-enrelacióalgènere,enrelacióalqueésonoésdansa,enrelacióalque“molaonomola” i tambéenrelacióalsignificatdelcontactefísicquecomportaballar-.

"Noemposaréacridarperestarperdamuntvostre.Joesticasotaiusvullferanarmésamunt"(MònicaExtremiana,coreògrafa)

Perarribaraproduiraquestscanvis,elcoreògrafhauràd’haverseduïtaquestsnensenmoltpoquessessions,moventelsseuscossosiemocions,itambélessevespròpies.

"Peralsnensésimportantqueemveginballarsenseexhibir-me.Novullensenyar-loselquesoccapaçdefer,sinósimplementdeixarqueelcosparliperellmateix".(AnaEulate)

La relació entre coreògrafs i pares.Elsparesdelsalumnes tambéformenpartde lacomunitat educativa i les idees que tinguin sobre la dansa repercutiran en lapredisposició dels seus fills a l'hora de ballar. Sudansa treballa aquest lligam ambtallersdirigitsatoteslesfamíliespertald'acostarelseuprojecteielllenguatgedeladansaatothom.Adiferènciadelessessionsalesaules,aquestesperalesfamíliesnosónobligatòriesperalspares,ienalgunesescolesambpocatradicióeneltema,hihapocaassistència.

Tot i així, aquí la influència també funciona en direcció oposada, dels nens cap alspares. Veure la feina feta durant l'any pels seus fills, emmarcada dins un teatreprofessionalcomelMercatdelesFlorsésunelementdereconeixementpositiu,tantperalsnens,comperalspares.

7

5.Lesclausdeladansa

L'aportaciódeSudansaal'escolaensduavalorarleseinescreativesdeladansaque,en permetre el seu desenvolupament a l'aula, sense forçar-les dins una estructuraacadèmica estricte, queden reforçades pel contrast de l'entorn. Són les eines quecomparteixelcoreògrafatravésd’unprocésdecreacióartísticrealambelsnens,unprocés de sublimació que fa aflorar la seva veritat. "No perdem la poesia!", elsdemanaval'AnaEulatealsseusalumnes.

Mesurar-neelsresultatsnoestàenlasevaagenda,totiquenoseriadifícilidentificarunscriterisd'evolucióapartirdeleshabilitatsipotencialitatsdecadanen,comaralarecercaexploratòriadelmoviment, lallibertatd'improvisació, lacapacitatd'associariconnectar posicions i frases cinètiques, diferenciar qualitats de moviment o llegiremocionslligadesalgestos.Abandad'aquestapossiblegraellad'evolució,hihaunesfitesquesónfàcilmentdetectablesenlessessionsdeSudansa:

Arribaraunmovimentsignificatiu.Aixòesprodueixquanlaparaulaesmaterialitzaenel cos o, a l'inrevés, en dotar de contingut un gest, o quan succeeix que certsmovimentsmouencertessensacionsfísiquesoemotives.

Prendrelainiciativa.Començarpersimplementpoder-sedeixaranari,mésendavant,ser capaç de prendre les pròpies decisions, trobar la voluntat personal, l'impulsd'avançardesdelpropieixidesdelapròpiaalegria.

Valorarlaindividualitatielgrupalhora.Sentirquecadascundenosaltresésunéssercomplertiautònom,perbéquetambésompartd'untotmésgraniquecadascunadelespartsd'aquestgruptélamateixaimportància,permésdiferentiespecialquesigui.

"Jo ballo perquè és el que més em diverteix. Gaudiu! Així, suau ipreciós. Cadascú es fa responsable d'ell mateix, sou un grup, peròcadascú és diferent i les pauses també." (Sebastián Garcia Ferro,coreògraf)

Saber-nos cuidar. Arribar a tenir un contacte diferent amb els objectes que ensenvolten,ambelpropicos iambeldelsaltres,uncontactequeparteixdetractarelpropicosambrespecteisaber-noscuidar.

"Sietstovetambelterra,elterraéstovetambtu,compassaamblespersones".(TrinidadGarcia)

Trencar els estereotips. Acostuma a notar-se una diferència entre l'acostament almoviment entre nens i nenes, els estereotips al voltant del gènere i la dansa estanactius des de molt aviat. Desautomatitzar-los en un àmbit artístic com la dansarepercuteixposteriormental'esferapersonalisocial.

8

"M'agradariapodertrencaraquestadiferènciaquecomençaahaver-hienaquestaedatentreelssexes.Ésdifícilveurecomunnenquejatéunaestructuramoltconcreta,noescolliriamaiunanenaperballar.És el principi de l'educació patriarcal i que no saps d'on ve. Elmovimentajudaatrencar-la".(TrinidadGarcía)

Aprendresobrecomposició.L'alumneescull iconstrueixunllenguatgepersonalambelseucos.Elvocabulari(propi)creaunsentitquevamésenllàdelquelaparaulaéscapaç de dir, ja que el moviment suggereix, evoca, relaciona les parts amb el tot,l'individu amb el que l'envolta. Es treballen els contraris, la repetició, la ruptura, lavariació, l'ampliació i ladesaparició, iel coreògrafacompanyaelnenen l'elecciódellèxicidelasintaxi,pertalquel'organitzaciódonielsentitvolgut.Composaréspassardel'agitacióaldiscernimentd'aquestaafectació.

Passar del descobriment personal a la capacitat de crear màgia pels altres. Elmovimentcontél'empremtadelapersonaqueelcreail'interpreta,demaneraqueliserveixpelseupropidescobrimentitambédecaraalsaltres.Lametamorfosiquevadel gest quotidià al gest ballat amb sentit, significa entendre's unmateix abans quepartirdecaphistòria.Adiferènciadel'expressiócorporal,ladansatreballalaunicitatenunnivellpoètic,iaquestaéslamàgiaquepermetquecadascúesdescobreixiaunmateixmentremiraballarelsaltres.

Entrar en un món professional diferent. Hi hamolts nens que no han anatmai alteatre i, fins i tot els que hi han anat, segurament no coneguin totes les feines iprofessionsqueentrenenfuncionamentdesdelaconcepciód'unaobrafinsalasevapresentacióenunteatre.Sudansaelsdonaatotsellsl'oportunitatdeformar-nepartiveure'lsdebenaprop.

"Us proposo que a classe aneu escrivint la seqüència per tenirl'estructura molt clara. Així la digeriu i la tindreu integrada en lesvostres cèl·lules. I la setmana que ve, comque estarà a les nostrescèl·lules,jaformaràpartdenosaltres,seremlapeça,ipodremnomésballar".(MónicaExtremiana)

9

6.Percontinuaraprenent

Cadacopqueentroenunaaulaonestan fentSudansaéscomentrarenunplanetad'una constel·lació molt propera, perquè tot és molt similar al de l'escola, però ésdiferent:eltempshiflueixmésràpidielllenguatgeprimeréseldelcosielsegoneldelriure.Unmónqueesveuamblesllumsapagadesdelteatreoambelsullstancatsdelsnensquanballenfentvoltes,ambelplaerdelmareigilafoscordeldesconegut.Peròtambéésunplanetaquetéelsoldelail·lusió,l'escalfordel'activitatfísicailallumdeldescobriment.

Soc al gimnàs d'una escola, en plena sessió de Sudansa. Tot el grup balla, implicattotalment amb la proposta de l'Ana Eulate,menys un nen, quemica enmica es vaquedant enrere i decideix que no vol participar. S'ha assegut al meu costat i m'hiatanso,perònovolparlarambmi.Lamestraemfaunsenyalperquèeldeixi,desprésm'explicaquetéproblemesacasa,queestàenfadatambelmónicostademantenir-lodinselgrup.Alcapd'unaestona,ellmateixs'aixecaidemanad'entrareneljoc.Deseguidacomençaamoure'siriu,tocant-seambelsseuscompanys,icorrementreelsaltrescorrendarrereseu.

CadacopqueentresenunaaulaonestanfentSudansaésunplanetadiferentperquècadacreadorhiportaelseupaisatgepersonal,ielsnenstambésóntotsdiferents,demaneraquelesregles,perforça,canvien,inoespotferresquesiguialaforça.Peròelque sí que tenen en comú tots aquests planetes és la dèria que s'hi respira per lacreacióiunambientquefacilitaunprocésrealdecreixement,onelpaperdel'artistaés el d'estimular i guiar els nens amb les eines de creació escènica i de pensamentcorporalqueelfanúniccomaartistaiquesabentrobarallòqueésúnicencadanen.

Éscertque7sessionssónpoqueshoresperdesenvoluparunprojectepedagògicidecreaciócomplerti,tanmateix,anyrereany,elresultatescènici,mésimportantencara,els canvis que s'operenenels alumnes a travésd'aquest procés, sónmolt valuosos.Que els responsables a les escoles vulguin continuar implicats a Sudansa, així hodemostra, ique lesescoles interessadesen formar-nepart continuï creixent, també.Això no significa que un major nombre de sessions i la implicació de més d'uncoreògraf en cada grup com a observador puntual, per exemple, per intercanviarconeixementsiimpressions,fosmésgratificantperatots.

Ara la proposta de moviment és per grups i tots ballen alhora vigilant els seuscompanys,ambautonomia.L'AnaEulateidentificaunanenaamblacarallargail'agafapel braç, li pregunta si li passa res. Ella diu que no i s'integra de nou al seu grup.Sembla com un núvol passatger, ara torna a sortir el sol. Els del seu grup acabenrodantpelterra,elsunssobreelsaltres,abraçatsriuen.