GASETA DE LES ABTS15 FEBItElt 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any IIL—Atíui. 43

«Un Greco» a la col •leccíó Canibó

EL GREco. — Detall del quadre de Sant Joan i Sant Francesc, darrerament ingressata la Col• lecció Cambó_ (CI.

Combó, l'il • lustre ho-me públic, acaba

d'adquirir una bellís-sima tela d'El Greco.Després d'enriquir lanostra literatura, apor-tant amb la FundacióBernat Metge, les llumsdels clàssics a la nos-tra vida i al nostre pa-trimoni espiritual, arave a augmentar el pa-trimoni artístic ambuna obra excel •lent del.gran pintor de Creta,del gran mestre greco-hispà que faria per ellsol la fama de la glo-riosa pintura espanyola.del segle xvii.

I en dir que en Cam-bó ve a enriquir ambaquesta obra el nostrepatrimoni artístic, noho diem solament pelfet de l'ingrés cl'unaobra d'art en una col-lecció barcelonina

--que aixó seria ja unenriquiment—sinó per--què és intent de l'il . lus-tre patrici, el de formaruna col • lecció de gransmestres de la pinturaclàssica universal, pera llegar-la a la fi delseus dies (que Déu faci•que sia ben llunyana)al nostre Muscu d'Arti d'Arqueologia.

En Cambó, home devisió exacta i profunda,ha vist el nostre con-fuete. Ha vist que elMuseu de Barcelona,té com a deure primor-dial a cumplir, el derecollir les coses de la,cultura nostra, el de for-mar la col • lecció delsprimitius que fugirientots a l'estranger. Hacomprès sense esforç,que la missió de les nos-tres corporacions pú-bliques i la de la nos-tra Junta de Museus,era la que de temps,ara, i continuadamentporta a cap. Interessaten l'obra del Museu nos-tre, n'és concurrent as-sidu, i es fa una glòriade les petites glòries deles nostres col•leccions,i ha vist el recull deles nostres pintures mu-rals, i l'augment de les nostres sèriesde retaules, amb una simpatia pro-funda i cordial.

Però en Cambó ha comprés quemanca a Catalunya el tast de lesgrans obres d'art, el to de l'obra dels-grans pintors humanistes del Renai-xement, l'exemple i l'emoció dels-grans genis de l'art; estrelles altes,a les que l'ambició dels nostres ar-tistes deu lligar al seu carro. Així,•ell acomplint una obra de col . labo-ració, que tots hem d'estimar iagrair, es proposa formar aquestacol • lecció, que avui consta d'un mes-tre holandés de primer ordre i d'unmestre espanyol capdal, i que benaviat es veurà enriquida per altres

obres notables; col • lecció, el destídefinitiu de la qual, és com ja hemdit, el Museu de Barcelona.

No és dones el «gourmet* de be-llesa el que forma aquesta col•lecció,sinó el patriota, que tal com ha donatal seu país el mestratge dels au-tors clàssics, vol donar l'exemple,l'emoció, la noció de categoria, eldiapassó dels grans mestres de la pin-tura humanista. Així Cambó acom-pleix els seus deures.

L'obra d'El Greco que en . Cambóacaba d'adquirir, i que autoritzatsdegudament, reproduïm adjunt, estàclassificada dins la segona época delmestre de Toledo. Reintegrada alnostre tresor artístic, ha passat

uns anys a l'estranger, en mans dediversos marxants, i el cost natu-ralment ha ascendit a una suma queha fet que l'adquisició constituís unaprova més d'aquest generós despren-

La característica que des dei pri-mer moment trobeu en l'obra d'en

Marquès Puig, és la de la seva fortai inconfusible personalitat.

Aquesta personalitat es manifestadintre de la pintura catalana con-temporània, no solament com unmatís de sçns^bilitat distint que es

‚E,

diment del nostre col-leccionista.• El tema- del quadreés re,petit_en l'obra d'ElGreco: Sant Joan Evan-.gèlista . i,Sant Francescd'Assís. Diries que elgeni de Domènec Theo-tocòpuli, es coniplaviaen les ducs figures ascè-tiques. El Sant Joan delDesert, el Sant Fran-cesc de la grisa Umbría,delirants d'amor, enfe-brats de divina gràcia,són els personatges d'a-questa obra.

La disposició ens re-corda el quadre de LosSantos Juanes de l'es-glésia de Sant Joan deToledo, i el. Sant JoanEvangelista i San! Eran-cese del Museu del Pra-do. La imatge del Sant.d'Assís, és igual a laque es veu en aquestdarrer. La imatge, deSant Joan Baptista, encanvi, té el seu parellen el plafó de l'esglésiade Santo Domingo elAntiguo, de Toledo, cor

-responent a la primeraépoca.

El colorit de l'obrade la col • lecció Cambó,és meravellós. El frettípic de la pintura d'ElGreco, pica cap alsmorats i s'entona ambels verds i els blaus decel d'una manera mera-vellosa. Color de vio-leta, aquesta obra d'ElGreco és d'uii encísprofund, i no dubtemen considerar-la de lesmillors de la sèrie delsquadres amb dos sants,que va pintar el granartista.

Felicitem a l'il . lus-tre col • leccionista peraquesta adquisició, ifem nostra la satisfaccióper a la possessió d'unaobra d'art tan impor-tant. Amb ella venen aaugmentar-se les obresd'El Greco que hi haa Catalunya; artista alqual els nostres grans col-leccionistes d'art com enPlan diura i altres, amb

Vida!.) en Rusiñol al davant,han mirat tot-hora amb

les millors preferències: A ell encarapodem afegir el que acaba d'ingressara la Col • lecció Roviralta i que dona-rem a conèixer dins poc, reproduint-lo en aquestes pàgines. FLAMA.

produís dintre d'una tònica general,sinó com a diferenciat de la tònicadominant per elements de visió i detècnica. La pintura catalana actual,és en sa millor part, un rebrot autòc-ton de les corrents elaborades a laxamosa França. Els aires vivifica-dors de l'impressionisme, i els aires

La pintura d'en Marquès Puig

-GASETA DE LES ARTS N° 43

EL GRECO. — Sant Francesc i Sant Joan. Col • lecció Cambó. (CL Vidal.)

caòtics de les tendènciesposteriors a l'impressio-nisme, han bufat da-munt de l'esperit de lanostra gent, i han pro-duït un esplet d'obresremarcables emparen-tades pel procedimento per la visió ambaquests motllos pictò-rics.

La pintura d'en Mar-qués Puig hi hagué unmoment que també vaésser iifauve». Mes, lasinceritat amb si ma-teix, l'obediència a lapròpia sensibilitat es-tética, va repugnar deseguida amb aquestaorientació manllevada.L'època «fauve » delnostre pintor, confessaell mateix ésser unade les més amargues dela seva vida artística.

La pintura d'en Mar-quès Puig porta, en es-sència, una forta dosside realitat, una fortadossi de veritat. Lescoses no hi són insi-nuades, no són desti-nades a cridar la fa-cultat de suggestiómomentània de l'ob-servador, sinó que sónexplicades plenament,concretament.. Es com-prèn de seguida queaquestes coses el pin-tor ha d'haver-les mi-rades amb amor, had'haver-les contempla-des amb una gran de-lectació i amb una granobediència perquè li do-nin el secret de sa be-ilesa pictòrica, i és peraixò que les seves pro-duccions tenen l'encís de la claredati la fermesa de l'objectivació.

Encarar-se amb les coses i ambl'espectacle del món natural, senseposar cap teoria ni cap preocupacióentre l'objecte i la visió, i plasmardamunt de la tela aquesta visió,heu's aquí la fórmula senzilla quees desprèn de l'art d'en 1VIarquèsPuig.

Però, aquesta fórmula senzilla en-clou un problema molt gran: el pro-blema de la tècnica per a realitzarla visió. La técnica d'en MarquèsPuig és una conseqüència directa dela visió de l'objecte.. A l'exposicióde les Galeries Laietanes de l'any1921, domina una tècnica sòbriaemparentada pel to amb la técnicaingènua dels primitius. El color ésposat sense greixa, reaccionant del'excés de matèria sense gràcia isovint sense sentit de la seva època«fauve», i, més abans, de la sevaépoca d'iniciació en la pintura. Lavibració deis tons és obtinguda pertransparències, els objectes són vis-tos exclusivament en les seves ga-mes grises, uns grisos frníssims, llu

-minosos àdhuc en els obscurs quecanten amb coloracions apagades.

Ala seg üent exposició de Can Reig,aquesta manera continua encara enles composicions, i evoluciona capa una nova fase en les natures mor-tes. A les coloracions més vives prò-pies d'aquests objectes, i al joc decontrastos de color que són la sevaconseqüència, s'hi afegeix una con-cessió a 1'apariència exterior de lamatèria. La factura és més pastosa,la pinzellada s'hi deixa sentir lleuge-rament. Aquesta manera és la ex-clusivament seguida en les obresexposades l'any passat a Can Dal-

mau, i continua, enriquida, en lesúltimes produccions.

Aquell que es. fixi amb els matisosi canvis ele to que el color d'un ob-jecte adquireix en les seves dife-rents porcions,segons la direcció ambque reben la llum per relació amb elnostre ull, i, per tant, segons laforma de l'objecte, compendrà pie-nament que el color de les coses estácondicionat en un deis seus aspectesper la forma d'aquestes coses. Volerseparar el color de la forma, és a dir,voler pintar sense dibuixar, pintarpel color sol, voler donar les vibra-cions meravelloses de la Llum senseque s'aguantin damunt d'una ma-tèria amb uns límits que, com elcolor, són susceptibles de les mésdelicades realitzacions estètiques, ésuna. de les aberracions més curiosesde la nostra època, de la qual l'artjove, l'art contemporani en. va coix.

En totes les obres d'en MarquésPuig el dibuix hi és portat amb curagairebé malaltissa, i és ell el quedóna en primer lloc el caràcter clar,llatí, el carácter tan nostre de la sevaobra. Un aspecte del seu art, tanimportant com la seva pintura, sónels seus dibuixos al llapis plom. Aquíla matització de la línia, del to, lalluminositat de les ombres, arribenlius al grau més exigent de realit-zació.

Tots aquests elements que unanàlisi atent ens fa veure en lesobres del ' nostre pintor, no consti

-tuirien, però, una fermança d'obraartística, si no estessin lligats dintred'una unitat. Aquesta unitat que elquadre exigeix com a creació queés independent del món sensiblerepresentat, está formada en el campdel dibuix per la composició de línies

i de volums, i en el del color per l'har-monia de tons. Les teles d'en Mar-quès Puig, des de la més complicadacomposició fies al més senzill bodegó,estan rítmicament composats, tanten el sentit de l'equilibri de masses,com en el de l'arabesc de les líniesque les limiten. I amb referència alcolor, les lleis deis colors juxtaposatsque s'enriqueixen mútuament i mú-

S i, detallant encara més del que ho vàrem fer en el nostre escrit sobre

en Nonell, anéssim passant revistade la pintura catalana immediata

-ment posterior, a l'exposada per enRusiñol i en Cases a la «Sala Parés»l'any 1891, veuríem que així comaquesta vingué a monocromar la pin-tura impressionista, 1'immediata-ment posterior és com un choral queté qui sap les veus per a cantar lapuixança de la terra. Ens trobem jaa l'instant de les obres de Mallorcaper en Mir, instant que si el volgués

-sim situar dintre la nostra històriaartística llindaria, per no dir que esconfondria, amb aquell de RicardCanals com a pintor del marinernoctambulisme i els despoblats deBarcelona i amb el moment delpaisatgisme de l'esmentat Nonell.El senyor Alexandre Plana, en laseva documentada biografia que d'enNonell ha escrit (L'obra d'IsidreNonell. Publicacions de «La Revis-ta»), ens parla de ida colla de SantMartí», com els hi deien a aquellsjoves pintors barcelonins que versl'any 1894 s'en anaven als suburbis

tuament es fan cantar—escull en el qual nau

-freguen bon nombre depintors, les coloracionsdeis quals es fan nosai destrueixen l'una amb•l'altra—, poden veure'sen les seves obres so-vint comprovades.

I no solament aques-ta unitat que demanaimperiosament el qua-dre está atesa per enMarquès Puig en aquestordre que podríem dir-ne de domini tècnic,sinó que la necessàriaunitat d'intenció, la uni-tat estètica, la unitatemotiva, és també bus-cada per ell, cultivantsense por el quadred'assumpte. Davantd'un quadre d'assump-te, encara que no ho si-gui més que per un certto sentimental que s'endesprengui, la primeraimpressió que ens pro-dueix crida dintre nos-nitres ¡això és litera-tura! I si només és lite-ratura, és dolent. Mes,si està ben pintat, sitambé és una pintura,,guanya per l'emocióque porta en valor i eninterés. La <diteratura>^de Giotto, de Rafael, deTiziano, de Velàzquez,.de tots els mestres, ésun valor humà, un valorestètic més que s'afe--geix al seu valor pic-.tòric.

Les noies de la nos-tra Barcelona que hapintat en Marqués Puigdintre del nostre am-bient interpretat amb

una sensibilitat Lina, amb una emo-ció continguda, van directament adesvetllar la nostra emoció com handesvetllat la del pintor. 1VIes, si elles dóna plenament a la clàssica tra-dició de l'assumpte, la seva exigèn-cia tècnica i pictòrica és tan grancom la de qualsevol pintor de lesquatre pomes o del paisatge tot justtacat.

JOSEP COMELLAS.

Alexandre de Cabanyes

per tal de paladejar la poesia de lapolç i de la runa, deis caminois des-cuidats i els reguerols, deis immo-bles a mig aire. Un artista nomésdominical en aquell temps i degote-jant de saya, el nostre venerableFrancesc Gimeno, havia copçat latebior i la violència deis terraplensi les torrenteres desarranjats de com-posició; no era aquell encara el seuperíode deis moguts agrupamentsde cases que en Gimeno ha «desco-bert» a Torroella de Montgrí, sinóel temps del cadmi i els verds d'om

-bra sobre la tela estimada —de re-preses innúmeres — que sabia dirdel sol i de l'ubaga les belles reali-tats. En Mir desenrotllà llavors totala série de visions de Mallorca, to-ta la série de visions de Montserratamb un subtil xarrupeig de les ro-ques i deis cels de les plantes, de lamar, de les llors, de les llumenetes,.de les fumeres eixint de perdudesmasies, per mitjà del seu pictòric li-risme. I un altre pintor, Alexandre deCabanyes, paral • lelament a aquestsdos artistes, deixava els rastres del.seu sentiment romàntic davant de

N° 43 GASETA DE LES ARTS 3

la naturalesa en paisatges i en ma-rines.

Les obres del . pintor Alexandre•de Cabanyes no han estat gairebémai estudiades amb detenció per lanostra crítica. Els silencis massallargs d'aquell artista potser handesarmat, a certes temporades, elscomentaristes d'art. No-gens-menys,•quan el pinzell d'Alexandre de Ca-banyes ha reprès amb vehemènciason treball, s'ha vist com l'inspira

-ció no l'havia abandonat i seguia:galopant amb un misteriós ritme pera dar-nos la fuga més vital que mai•s'ha vist dins la pintura catalana.Si volguéssim trabar algún- contacteentre l'obra d'en Cabanyes i la d'enMir, de seguit ens en faria desdiraqueixa diferència espiritual que,per més que en sigui, res millor enssembla poder dar-la a conèixer queuna comparança de caràcter fisio-lògic: la pintura d'en Mir és funciódel cor, la pintura d'en Cabanyes-és funció dels nervis. Com totes lesteoritzacions dins l'ordre de l'Estè-tica, aquesta similitud no és mésque aproximada, però ella ens potdonar idea de la vitalitat en lafuga d'en Cabanyes que en posar-sea pintar sembla talment que obri al'impuls deis crits d'una forta inspi-ració que arrenca en el camp i la

muntanya del Baix Penedés, quepesca en el seu mar estimat de Vila-nova. Dintre la creació pictòricad'aquest impulsiu artista una partgira al volt del seu pairal estatge onva viure el poeta Manuel de Caba-nyes i el militar doblat de paisatgistaque va ésser En Joaquim de Caba-nyes (oncle del pintor del qual par-lem), modest en sa noblesa de lli

-natge fins al punt de poder restarespaordida encara avui la seva obrapels llampecs i les tronades que llençàde sa paleta en Martí i Alsina; i unaaltra part de l'obra de l'Alexandrede Cabanyes s'escorra al llarg de laplatja vilanovina. Hi ha en cadauna d'aquestes dues branques unadiversitat de visió que com més vamés s'acusa. Quan en Cabanyes esposa a pintar el jardí de sa masia,sembla com si demanés ajut a l'àni-ma del seu oncle Joaquim esparsaen els petits paisatges que decorenun interior d'aquell classicitzant edi-fici; llavors en Cabanyes s'esforçaa concretar i recentment ho ha ob-tingut àdhuc valent-se de sa grossai característica pinzellada. Quan enCabanyes es posa a pintar la platjai els mariners vilanovins ho fa ambel pinzell xop del seu puixant roman-ticisme que li permet veure en lamar i en la gent que hi trafiqueja

moltes més coses de les que nos-altres hi havem vist. Com Cottetens deia les tristors dels marinersde la Bretanya, - Cabanyes amb unmajor sentit pictòric, ens conta laformosor de la platja ponentina queell lia viscut intensament, anys i mésanys, i de la qual no n'ha esgotat nimai n'esgotarà els bells temes. Elllia viscut a tothora aquesta platjai en coneix per aixó les harmoniessuavíssimes del cel i de les barques

L'Arquiteclura dels segles ix a l'xi aCatalunya. Fenòmens històrics iartíslics paral • lels a Europa. Elproblema dels orígens de l'Art Ro-mànic.

Lliçó I. — Objecte del Curs. Catalunya. — Antecedents geogrà-fics i històrics. — Posició de Cata-lunya en la geografia i la històriade l'Art.

Lliçó II. — La cultura muzààrabedels segles ix i x. — Les esglésiesmuzàrabes catalanes i llurs contem-porànies del centre d'Espanya. ,

en un dia d'un sol tot temperat; enconeix la grisor deis temporals; elsúltims reflexes a les veles i a les . an-tenes a la posta de sol; el movimentmulticolor de quan les barques, endies de serenor, cap-al-tard retor-nen; les varades forçudes i amb lluitaamb les onades; tota, tota la vidadel mar de Vilanova que al fixar-laen les teles la segella amb un sentitd'aristocràcia que és patrimoni deisCabanyes. Josrr F. RAroi.s.

Lliçó III. — Còrdova, - centrecultural de l'Europa occidental alssegles ix i x.

Lliçó IV. — L'Art de Còrdova ises repercussions als països cristians.—Les esglésies muzàrabes d' Es-panya. — Origen de la disposició dellurs plans. — La influéncia de l'ar-quitectura muzàrabe a França.

Lliçó V. — Els voris i els teixitsmusulmans. — Els voris i les mi-niatures muzàrabes. — Influènciadamunt la , pintura i l'escullura ro-màn iques.

Lliçó VI. — El primer art romà-

El eurs d'en Puig i Cadafaleh professor a laUniversitat d'Ha.rvard (EE. UU. d'Ainèriea)

EL GRECb. -- Detall del quadre Sant Erancesc i Sant Joan. (CI. Vida!.)Goi-leceió Gambó.

EL GRECO. — Detall del quadre Sant Francesc i Sant Joan.Gol • lecció Gambó. (CI. Vidal.)

MARQUÈS Puje. — «Repós.»

MARQUÈS PUIG. — <,La Figuera.»

GASETA DE LES ARTS N.0 4.1

nic. — L'arquitectura románica delssegles x i xI. — Les esglésies cober-tes de fusta.

Lliçó VII. — Orígens de la basí-lica romana coberta de fusta estu-

diats sobre el seu pla i en la dispo-sició de 1'encavallada.

Lliçó VIII. — Les fases de latransformació de la basílica en volta

• al segle xi. — La basílica en voltai sense ares torals. — Els orígens.

Lliçó IX.—Les basíliques en voltai ares torals. — Geografia i crono-logia.

Lliçó X. — Les grans esglésies.Lliçó XI. — Les basíliques amb

cúpula a Catalunya.Lliçó XII. — Les basíliques amb

cúpula a França, Lombardia i Suïs-sa . — La transmissió del tipus alRin. — Cronologia

Lliçó XIII. — La introducció dela cúpula a Occident en el segle xi.— L'origen del tipus. — Ruta de latransmissió.

Lliçó XIV. — Les esglésies de pla.central. — Les esglésies triconques.— Esbós de la llur geografia.

Lliçó XV. — Cronologia de la pri-mera arquitectura romànica.

Lliçó XVI. — Geografia de la pri-.mera arquitectura romànica a França

Lliçó XVII. — Geografia general.de l'estil. — Geografia dels centresd'influència.

Lliçó XVIII. — La técnica de lai construcció. .

Lliçó XIX. - Els elements de lacomposició arquitectònica: arcua-cions lombardes, finestres cegues. -Llur origen. — Ràvena.

Lliçó XX. — Id. íd. — Fets anà-legs a Síria. — L'Art hel-lenístic ila decoració dels absis siriacs.

. Lliçó XXI. — Id. íd. — La Pèrsiai les antigues civilitzacions meso-potàmiques.

Lliçó XXII. — Id. íd. — Bizanci.Milà i l'occident de la Mediter-

rània llatina. — Estudi de l'evolucióals segles xv i xxv d'elements arqui-.tectònics anàlegs a Moldàvia.

Lliçó XXIII. — Els elements decomposició arquitectónica anàlegsals del primer art romànic en l'ar-quitectura musulmana. — Repercus-sió en l'arquitectura mudèjar espa-

. nyola.Lliçó XXIV. —Els elements ar-

quitectònics. — Les columnes, lesportes i les finestres.

Lliçó XXV. — L'escultura i lapolicromia al segle xi.

Lliçó XXVI. —Els detalls deltemple.

Lliçó XXVII. — Els encontornsdel temple. — Els monestirs, elsedificis civils i militars.

Lliçó XXVIII. — La vida de lesobres arquitectòniques als segles xi xI.

Lliçó XXIX. — El segon art ro-mànic. — Evolució del primer artromànic a la fi del segle xr.—Evo-lució de l'aparell de pedra. —Lareaparició de la columna derivadade la coríntia. — La reaparició del'escultura. — La ciència teològica ihistòrica en la pintura i l'escultura.

Lliçó XXX. — El segon art ro-mànic. — L'evolució de l'estructurai ses causes originàries.

.Arquitectura Decora-tiva Funerària

(Continuació del n. o 38.)

A questa escòcia es remontava5 peus, i damunt d'ella s'hi veien

10 grades, conservant igual figuraoctògona que s'aixecava en formapiramidal 9 peus, essent aquesta

Funerals fets pel Reial Gremi (le ]Ma-riners (le Vilanova i Geltrú dedicatsa la 17agestal (le Carles III, l'any1789, celebrats a 1'Esgl'^sia parroquial'

(le Sant Antoni Abad.

El Túmul estava format per unagran base de quatre angles formantun paral • lelogram rectangular per-fectament quadrat, paral•lelamentsos fronts tenien 32 pams de llarg:i 14 d'alt. Dels quatre angles de labase en ressortien quatre paral . lele-pípedes formant un duplicat nombrede pilastres dòriques, de les que n'hihavien altres dues de perspectivaa cascun dels quatre costats, dis-tribuïdes a igual distància, resul--tant d'aquesta disposició una sime-tria en els quatre fronts de la baseque, malgrat la rigurosa quadratura,a la vista apareixia com un perfectedodecàgon. Damunt d'aquesta granbase s'hi aixecava el Reial Túmul'.amb quatre proporcionades gradesde quina bella disposició se'n origi-nava la magestat que acostuma aresultar de l'ajustada disposició deles lleis de l'art.

Als quatre angles de la grada„primorosas pilastres completaven lapostura del sòcol i servien de peu aquatre altes piràmides quadrangu-lars bellament motllura des, mante-nint en son cim funeràries resplan-dors.

(Seguirà,) AURELI CAPMANY.

Les revoltes de Síria.i l'Institut Francèsd'Arqueologia i Art.ilinsnlnià de Damase

E esdevenir les darreres revoltes ala Síria contra el protectorat fran-

cés de la Síria i del Líban, vàremtemer per les instal •lacions de l'Ins-titut Francès, i honorat el Directorde la nostra GASETA, pel generalVangaud, antecessor de Serraill amb•el títol de Membre d'aquella institu-ció, ens dirigírem al nostre estimatamic l'eminent arqueòleg arabistafrancès, M. Eustache de Lorey, Di-rector de l'Institut, demanant infor-macions relatives al que hagués po-gut ocorre a la Biblioteca, Museu iaules de l'Escola de l'Institut.

M. Lorey que amb tant esforçhavia creat 1' Institut, ens contestadesolat. De la seva amistosa lletra,extraiem la relació de fets adjunts.

«Le Palais Azem, comme toutes leshabitations importantes des paysmusulmans — vous le savez bien —„se compose de, deux, parties distinc-tes: le selamlik, consacré à l'existencepublique, et le harenmlik, toujoursplus luxueux, destiné à la via intime.C'est le haremlik du Palais Azemqui avait été choisi comme siége de1'Institul França is d'Arcbéologie etd'Art Musulmans. Le Selamlik, ré-cemment aménagé pour recevoir laRésidence du Haut-Commissaire, re-stauré vers 1830, présente un intérétmojas grand que le haremlik, dont ladécoration primitiva est conservée_

Dès le début de l'insurrection, le18 Octobre, des bandes armées seportèrent sur la Résidence, croyanty trouver le Haut-Commissaire. Leposte de garde, violemrnent assaillià la grenade par les insurgés, quis'étaient immédiatement rendusmaitres des terrasses, dut se replierdans la cour du Haremlik (InstitutFrançais).

Le lundi 19, un groupe de rebelles,réussit à enfoncer la porte du Palais;la Résidence fut pillée, puis arrosée

graderia ocupada per gran nombrede ciris simètricament disposats.Damunt s'hi col • locà un sitial de5 peus d'alçària i en els angles quatreestàtues de 8 peus imitant alabastreque representaven la Magnificència,l'Amor, el Dolor i la Gratitud, i alcim de tot l'estàtua del Pare Reve-rendíssim a qui està dedicat el mo-nument, de 12 peus de magnitud,destacant-se amb la deguda pro-porció del total d'aquesta elevada

màquina, presentat dret amb hàbiti les insignies de sa dignitat. De lesquatre pirámides triangulars quinadescripció detallada omitim per evi-tar prolixitat, en diré únicamentque estaven il •luminades amb pro-fusió, i les estàtues que les coronaventenien 8 peus, imitant alabastre, re-presentant la Religió, la Justícia,la Sabiduria i la Prudència, essentacompanyat el total per 150 atxesi més de 800 ciris.

p^^

MARQUÈS PUIG. — ^,Retrat.'

ARSVE'?-.P; G

MA/kQ^E?

M C„ K `N

MAaev s PUIG. — Natura morta.

N° 43 GASETA DE LES ARTS 5

de pétrole et incendiée, comme l'arapporté depuis le propre fils duchef de bande Hassan Kharrat, quiprenait part à l'attaque. Les boise-ries peintes qui ornaient les salles,ainsi que le peu d'épaisseur desmurs, dont les parements en macon-nerie étaient reliés par de nombreuxchainages de bois, furent una causede propagation rapide pour le foyer,qui gagna bientót la porte elle-mémeet le Pavillon en bois, dominantl'entrée, oú habitait le Directeur de1' Institut.

Le 20 Octobre, le poste fut enfindélivré; au moment de sa sortie, audébut de l'après-midi, à l'exceptiondu Pavillon et de la Résidence,toutes les pièces étaient intactes; laplupart d'entre elles étaient demeu-rées fermées, mais l'évacuation duPalais le laissait sans protection, etle pillage commença dans l'après

-midi.Pendant la vuit du 20 au 21, le

feu, qui, depuis la veille, avait con-tinué à brúler en étouffant, gagnala Salle des Fetes (Grande Quaid'apparat) du Haremlik, qui consti

-tuait la plus belle salle du Palaisconstruit en .1749 par As'ad Paclia,valí de Damas. Les murs en étaient^revétus de précieux marbres poly-chromes alternant par assises, ouassemblés en délicates combinaisonsgéométriques; ces placa ges étaientcouronnés par•une corniche de boispeint, au-dessus de laquelle un espa-ce de mur absolument nu n'étaitorné que par des vitraux en plàtreajouré, décorés de gracieuses ara-besques, ou de cyprés entrelacés depampres. Mais la véritable beautéde cette salle résidait dans ses pla

-fonds peints, à caissons ou à poutresapparentes, oú de vigoureux entre-lacs géométriques servaient de cadreà une ornementation végétale auxriches couleurs. Le jet d'eau et ledalla ge de marbre, des carreaux defaïence, des volets incrustés de nacreet d'ivoire ajoutaient encore à lasomptuosité de cette salle.

Le pillage, commencé daus l'après-midi du 20, fut effectué principale-

ment dans la matinée du 21; la portebrulée laissait toute liberté d'accèsBans les locaux de l'Institut, quifurent mis à sac, leurs portes ayantété enfoncées.

Dans les buraux, les dossiers furentjetés à terre, piètinés, et décllirés.On a mime retrouvé, depuis, quel-ques papiers administratifs emportéspar des pillards qui croyaient saisirlà des documents précieux. Les rele-vés archéologiques, les dessins, lescollections d'estampages, eurent lemime sort. Le mobilier des salons,tapis précieux, divans, objets d'art,fut également volé; les fils éléctriqueseux-mimes furent arrachés.

La Bibliothèque a particulière-ment souffert; du fait de leur abon-dante illustration et de leur reliuresoignée, les ouvrages d'archéologieont été emportés de préférence; beau-coup de portefeuilles de planches etde livres dédaignés ont été déchirésvolontairement ou jetés dans les bas-sins.

Dans le Musée, les yerres irisés, lescuivres ciselés, les monnaies ontdisparu, de mime qu'une remarqua-ble patère à libations provenant deTafas et les précieuses soieries. an-ciennes, les collections de céramiquedamasquine ont été dépouillées deleurs plus belles pièces. L'autel dédiéau dieu Manáf a été renversé de sonpièdestal; on a mime brisé en lejetant à terre le haut-relief en stucprovenant de Rey.

Il faut aussi regretter la perte desappareils photographiques et de la

constituée, surtout si les Académieset les Sociétés Savantes dont ellepossédait les publications veulentbien lui apporter le concours de leurboime volonté.»

A elles ens adressem demanantl'enviu de llibres per a ajudar a referla Biblioteca de l'Institut de Da-masc. L'estudi de l'art musulmà detant interès en la nostra península,té a Damasc un centre que pot acla-rir als nostres estudiosos molts dub-tes i verificar comparacions seguresque han d'ésser utilíssimes als nos-tres treballs. La generosa iniciativade França creant aquest centre d'es-tudi en llocs on és costós traslladar

-se, és d'un interès universal, però hoés sobretot per a Espanya, focusd'art musulmà, relacionat amb elsnuclis d'Orient, per tants camins.

LA REDACCIÓ.

LES EXPOSICIONSEl paisatgista Enric Galvey a les

Galeries Areñas. — Enric Galvey, undels grans mestres del nostre pai-satge, exposa a les Galeries Areñas,una sèrie de _ teles, on una - vegadamés es manifesta el seu mestratgei la seva personalitat vigorosa. Ungran alè de joventut palpita en lapintura d'aquest gran artista, con-tinuador dels nostres clàssics delpaisatge: Martí Alsina, Vayreda, etc.Per l'art d'en Galvey, la sana tradi-ció de la nostra pintura del paisatgeha trobat en les joves generacions,un esplet de continuadors; que laforsa del temperament artístic delmestre, ha fet palesa la veritat •dequè, l'art no rau en les noves fórmules,sinó en la comprensió profunda de larealitat exterior.

Les obres de Galvey, sempre jovesi fortes, , triomfen ' en aquesta expo-sició de manera especialíssimé. Nocal esmentar una o altra obra.Senyalem simplement, com una deles més exquisides el «Cementiri Velldels Caputxins».

L'enhorabona al mestre.

A la Sala Parés. — Les escullures(le Josep Ciará.— Fa poc temps quela nostra GASETA DE LES ARTS,s'llonoraba publicant el retrat delnostre gran escultor Josep Clarà, iamb ell alguna de les seves darreresobres que en el Saló de París obtin-gueren un triomf assenyaladíssim.Avui Josep Clarà exposa a Barce-lona algunes d'aquelles produccions,junt amb altres numeroses, terrescuites, marbres, bronzes, etc., i elsseus dibuixos exquisits.

L'art de Josep Clarà, que un diaapareixia envolquellat d'una onadade sensibilitat romàntica, que escomplavia després en l'emoció de lesestructures magnífiques de les gransestàtues, ara, afinant-se, uneix elsdos conceptes, i els juga amb unexquisit sentit de modernitat.

Clarà diries que ha devingut jove.Les seves obres tenen un alè nou,inesperat, on apunta una mica defina ironia. L'expressió greu de lesseves imatges, sempre al punt dedevenir transcendents i simbòliques,es fa simplement bella, amb unalimitació al bell cos, sense més fi quela pura gràcia.

Amb aquesta nova evolució de l'artdel mestre estatuaire, venen a aug-mentar-se els prestigis que té con-querits en el món de l'art, on ocupa,merescudament, un dels primers llocs.

Joan Vila Cinca.—Heu's aquí unpintor de llarga història .i d'activi-

collection de plaques, qui groupaitplus de 2,000 clichés se rapportantaux monuments de Damas, d'Alep,Hama, et de la Haute _Mésopotamie.

Malgré ces dégats importants, lePalais Azem est loin d'étre tout en-tier ruiné; en dehors de la Résidence,le Pavillon et la Salle des Fetes sontseuls détruits. Toutes les autrespièces ont conservé intacte leurs boj-series décoratives et leurs plafondspeints. Ainsi l'existence de l'InstitutFrançais a pu reprendre d'une façonnormale, aucun des différents orga-

nismes qui le composent n'ayant étéprofondément atteint. Les dessins etles estampages, les clichés peuventétre façilement regoupés; le Musée aconservé ses pierres sculptées; plu-sieurs objets d'art disparus lors dupillage ont déjà été retrouvés par laPolice, et, selon toute vraisemblance,d'autres pourront encore étre récu-pérés. L'Ecole des Arts Décoratifspeut-étre immédiatement reformée;enfin, un assez grand nombre elevolumes ayant été récupérés, la Bi-bliothèque peut-étre rapidement re-

ALEXANDRE CABANYES. — Veles en reptis. ALEXANDRE CABANYES. — Veles al vent.

ALEXANDRç CABANYES. — Jardí.

n b

QY

Z ^

GASETA DE LES ARTS

N.° 43

tat artística notable, desenrotlladaprincipalment en la seva ciutat na-diva de Sabadell. Joan Vila Cinca,professor de dibuix, ha vist creixer alvoltant de la seva venerable figurade professor, tot un estol de gentjove, i amb la més profunda joia havist també com la ciutat de les fà-briques es convertia en un fogarartístic dels més intensos de Cata-lunya.

Joan Vila Cinca, fou dels quetreballaren més per a desvetllar lesactivitats artístiques de Sabadell.L'Escola, l'Acadèmia de Belles Arts,les Excavacions de la Salut que ellva iniciar amb l'arquitecte Renom,el Museu local on aquelles troballeses guarden, foren objecte de lesseves activitats.

Com a pintor, Joan Vila, ha evo-lucionat considerablement. La sevapintura franca y sincera, ha presdarrerament un color de ' joventut iuna frescor de paleta admirable. Hiha en aquesta exposició, notes d'unvalor pictòric puríssim, molt estima-bles. De tot cor felicitem a l'artista,que amb la present exhibició, ensdóna una mostra palesa dels seustalents.

Josep M.a Moner.—Exposa aquestartista una sèrie de pintures, dins latònica que anomenem del «just medi».Correcte, discret, dolç, la pinturasuau del Sr. Moner té alguns mo-ments d'intensitat, que resalta bella-ment damunt la tònica general delseu art.

Joaquim Vancells.—Heu's aquí unvell mestre, bregat en la pintura delpaisatge. Artista personal, ell ha ditcom ningú, les clotades boiroses i lesmelancolies capvesprals de la mun-tanya de Sant Llorens del Munt.

El nom den Vancells, més enllàde la seva obra de pintor, estimadapel nostre públic, trioni.fant en lesexposicions de Belles -Arts, del vuit-cents, és conegut com a decorador,i la seva obra extensa en aquest as-pecte, ha donat el to a tota unaépoca del nostre moviment contem-porani, a la ciutat de Terrassa. Van-cells alçà les primeres inquietuts ar-tístiques entre els veïns de la ciutatindustrial, i en els temps de l'Escola

d'en Llongueras, en qué Terrassacomençà a ésser un veritable fogarde l'art nou, el nom d'en Vancellsfiguraba al cap de totes les empresesde bellesa.

En la pintura dels paisatges, enVancells ve a donar la nota justa. Alcostat dels seus temes crepusculars,hi ha les planes rialleres, clapadesd'arbres tendres o puntejades deflors. Un gran sentit poètic s'exhalade la seva pintura, en la qual hi haal costat d'intensitats pictòriquesveritablement mestrívoles, displicèn-cies que només poden compensar lessimpaties que exhala la seva produc-ció, sempre sincera, sempre discreta,i, per això, sempre estimable.

Jacint Olivé. — Un pintor dotat,es denúncia a través de les teles deJacint Olivé. Hom sent que l'artistahi veu clar i veu endins de la realitat

de les coses. Aquestes se li presentenals ulls, sense enfarfecs prestigiosos,amb la llur gràcia propia, que ensdiu amb una gran sinceritat i unesforç de justesa digne de tota es-tima.

D'un artista disposat així, enpodem esperar bones coses, tot as-saborint els fruits que ara ens dóna,en els quals, un xic verds i tot, enalguns cassos, hi ha una sabor agra

-dosa i una frescor plena de. simpatia.

Joan Fabregat Miló. — Aportaaquest artista al nostre movimentun escenari nou. Les seves escenes ipaisatges mexicans, son dits ambuna técnica d'escola, plena d'ofici,sabia de preceptes, però, que dónaa les pintures un regust que, evi-dentment, la perjudica.

Un tors nu, una figura de ballarina,les figures de les composicions mexi-

canes denoten un dibuixant correctei aciençat, en el qual les qualitatsd'ofici, predominen damunt l'emo-ció, i damunt la frescor de les vi-sions.

Es, nonobstant, en son conjunt,l'obra del -nostre artista, un esforç iben estimable.

A les Galeries Laielanes. — MariaMuntades ele Caparà. — Aquestadistingida artista exposa una sèriede pintures al pastell, i dibuixos; ientre elles: flors, retrats i composi-cions de figura. L'art d'aquesta pin-tora és personal i ple de suavitats.Una gran elegància presideix totesles seves composicions, i el llapiçcolorit, a estones, discreteja lleumentamb la .matèria fent-ne eixir armo-nies ben inspirades.

Correcte en el dibuix, els seus re-trats son sempre agradosos, i els seusdibuixos veritables objectes d'art.

Galeries Dalmau. — Exposicio deTorné-Esquius. -- Es el pintor Tor-né-Esquius, el poeta de sempre. Deles seves estampes d'infants que hanfet famós el seu nom, no desdiu laseva pintura, plena, senzilla, tocanta l'estilització. Hom admira, com ambaquests mitjans simples i francs,arriba a lograr la força suggestivadels seus quadres. Li passa a Torné-Esquius, quelcom del que passa enla pintura d'en Rusiiiol: els mitjanspictòrics són només, fórmules d'ex-pressió d'una poesia que brolla del'esperit de l'artista.

Torné-Esquius és home d'una per-sonalitat admirable i inconfusible.El seu matiç poètic és d'ell, com elsseus ulls. Ningú sab dir coses tantdolces i tant tendres, amb menysem baf. La dolça ironia desgrassaaquestes delicadeses de tota carrin-cloneria i les fa profundament huma-nes i a estones transcendents.

Amable i profana alhora, Torné-Esquius ha afinat la seva sensibilitatnadiva en aquest bell jardí de lasensibilitat únic, que és la terra deFrança, on resideix des de moltsanys.

Sentim per ell una admiració sin-cera i les suggestions múltiples de laseva obra, ens embusan la plomaara, en fer aquest ràpid comentari..

N.°43 GASETA DE LES ARTS

Per això volem fer-ho amb més calma

un altre dia, en qué la GASETA DE

LES ARTS s'honorarà publicant al-ganes obres del nostre estimat ar-

tista.

Josep Palau. - Es presenta aquestartista per primera vegada davantdel públic, amb dues belles qualitatsque són: la sinceritat i la qualitat devisió. Les seves notes de platja, sónen alguns cassos plenes d'encís. Lesseves flors, revelen un estudiós amantde les preciositats de la matèria. Sa-ludem al nou pintor amb la nostramillor esperança.

Aguslí Aflija. -Heu's aquí undibuixant destre, que estima el pinlo-rese de les escenes de carrer. Dessotaaquest traçut, un xic superficial, lliha però un pintor sorprenent. «El nenadormit» és una obra pictòrica plenad'emoció i de qualitats. Agustí An-tiga mereix un elogi pel qué ha fet iuna respetuosa atenció pel qué potfer i segurament farà.

A La Pinacoteca. - Carles Valero.- Exposa aquest artista «amateur»,una sèrie de notes de color, i algunesobres de més volada. Ple d'abtitutsdóna a la pintura els lleures de lesseves hores de treball, i en aquestescondicions el seu esforç mereix totamena de lloances.

Esmentem el quadre «Dia núvol»,que és al nostre modest entendre el

millor de l'exposició, i revelador delstalents pictòrics de l'artista...

Aureli Tolosa. - El pintor Tolosa,té un nom famós entre els pintors deflors. Un temps, en les nostres salessenyorials, les flors d'en Tolosa hitenien un lloc destinat. Destre encomposicions florals, ha donat sem-pre, al costat d'altres pintors deflors de casa nostra, un exempled'estudi conscient, i bé que a la ma-riera del seu temps, mai les flors d'enTolosa, perderan la valor positivacl'un document.

Des d'en Lacoma a en Mirabent,passant per la pintora Texidor, lesflors han tingut pintors entre nosal-tres. En Tolosa tanca el cicle delvuit cents.

Però en Tolosa ha pintat, demésde flors, bells paisatges, i ha estudiat

el natural amb atenció i entre lesseves obres nunleroses, trobaríem,clips la tendència que li és pròpia,teles de mèrit indubtable.

Insistint en la pintura del paisatge,en Tolosa, s'ens presenta a aquestaexposició, rejovenit. Els seus temespredilectes són tractats amb mésintensitat. Un noble esforç per a'allunyar-se de lo banal, ompla desimpatia la seva obra abundosa, queompla la sala gran de les Galeries',on ha obtingut un èxit de públic benassenyalat.

A El Camerin. -Enric Flo. - Haexposat darrerament a la sala dc.«El Camerín» el notable artista EnricFlo. Dedicat de molts anys a l'en

-senyament, el Sr. Flo, és un homedotat de les coneixences de l'ofici,apreses en una llarga i intensa -edl^-cació professional dins la nostraEscola de Belles Arts, on feu unacarrera brillant. Fidel a l'escola, elpintor Flo, ens dóna els fruits del seupinzell, sense més preocupacions queles de respondre a la condició del seutemperament i de la seva persona-litat.

QUADERNS 1)E DIVULGACIÓ ARTÍSTICA DE LA GASETA DE LES ART:+DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES

El Tresor Artístic de Catalunya1-la sorlil el Ler quadern

El Retaule dels Revenedors

31 reproduccions al fotogravat d 1 reproducció en quatrímia8 pàgínes de text o Cobertes cartoné a dues tintes . Preu: 5 Ptes.

ADMINISTRACIÓ: LLIBRERIA CA1TllLIbNIA, PLAÇA CATALUNYA, 17De venda en totes les llibreries de Catalunya

GASETA. DE LES A11tTSEDITORIAL POLÍGLOTA. - Petritxol. S, - BARCELONA

Apareix quinzenalment

1 llarcelona ............. 2 ptes. al mes Alpino solt:

Subscripció: S PenínsRla 1 Amèrica 31) » ls 1 y I Do l'any eOI'rent 1'tes. 1 2i,

Altre, països........ 31i » > anterior » 2

GITIA DE LES ARTS I DELS ARTISTES

PintorsBAIXERAS, Dlovís .... CASO. 46.BENET, RAFEL .......... 5IU\TANER, 1, 2.on, 1.aBIOSCA. JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CABANYES, A. DE ...... VILANOVA I GELTRÚ.CAM INS. JcsoP .......... MALLORCA. 282.CANALS, RICARD PL. URQUINAONA, 9, 3.erCAPMANY. RAMON .... IESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D. ............. CASP, 56CENAC, ENRIC ......... LLÚRTA, 53.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL. M. A. ....... PROVENçA, 362.FERBATER, ANTONI DE .- TRAVESSERA, 120, S. G..TUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.LLIMONA, JOAN ........ LLÚRIA, 42, 2.°nLLIMONA 1 BENET, RAFEL, BALMES, 19, 2.on, 2.aMALLOL, IGNAS'......... P. CI.ARÀ. -OLOT.MAS i FONDEVILA, A. .. CLARis, 30, 3.erMASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMEIFREN, ELTSr-U ....... BALMES, 67, 3.er, 2.aMESTRES, FLI.Ix ....... DIPUTACIÓ, 280. l.erPERADE.IORDI, JOAN .. ARIBAU, 57, 3.e r, 1."RAUR ICH. NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RICART, E C. .......... VILANOVA I GELTRÚ.RINCON, VICTNTS ...... PETRITXOL, 14.VAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA, 4. -OLOT.

' Pintors de retaulesSABATÉ PASTOR, BON." PLAÇA LETAMENDI, 34.

Diapositives d'art per a projeccióCOL • LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENTL.°

Dibuixant de publicitatVALENTINES • ISIDRE... R. 'antelar, 22 TARRAGONA.

Dibnixnnts il•lustradorsJUNCEDA. JOAN G....... MALLORCA, 259, 2.on, 1."MIRET, RAMÓN.......... CÓRCEGA, 333, ENT.

Dibuixants-pintorsCARDTINETS • ALEXANDRE DIPUTACIÓ. 235, 2.on, 1.°PERADEJORDI, JOAN... ARIBAU, 57. 3•er,La

Dibuixant decorador de moblesCALVO BALAGUP., FERRAN ARIBAU, 222, PRAL., 1.a

Dibuixants-decoradoraALEMANY, RAFEL ....... SANT DOMINGO, 4, (SANT

Escultors CUGAT DEL VALLÈS.)

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANTFRANCESC (SARRIÀ).

FUXÁ, MANUEL .......... ARAGÓ, 329.LLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC ..... MALLORCA, 184, INTERIORMARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.TENAS, JOSEP ......... CABREE NÚM. 16, ENTRE

DIAGONAL, 1 CARRETERA DE SARRIÀ.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

DecoracióLENA, S. A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2."

DecoradorsBADRINAS. A. ......... NEPTÚ, 2 (GnÀcIA).CASA ARTS .. ........... SALMERON, (1 i 5.

LLONGUERAS, JAUME .. 1RDA. S. PERE, 36, 3.er, 1."MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313.PARCERISAS I C." ...... E. GRANADOS. 90RIG01., RAMON .........ROSSELLÓ, 168.

Decoradors en guixÁVILA, JACINTO.......... PASSEIG DE ST. JOAN. 73.

Projectistes de jardinsRIGOL ARTUR........... PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Acadèmies de dibuix i pinturaBAILAS............... Pi, 1, 1.er

Llibreries d'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL• 8.LLIBRERIA SUBIRANA. PODTAFERRISSA, 14.

Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA. 9.

Reportatges d'art

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on

Efectes de dibuix i pintura

TEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

. AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA .... PIETAT„10 DAR. ° CATED.GALERIA NIONTLLOR .. FRENERIA, 5. » »QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.

Catifes (.Ianufactura)

AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÉS).

GALÍ, F. (Agen t de A. Trono. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.a

Construcció 1 decoració

BASTÚS, QUERALTÓ I C. I . STA. ELENA, 4 16.

Constructors d'obresOLIVA MALLOL RDA. S. PERE, 48, 2. on, 2."CONSTRUCCIONS TEKTON VIA LAIETANA, 40, ENT.°

EbenistesBUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G. CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.REIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

EnquadernadorsMIQUEL-RIUS ......... MALLORCA, 207.

Escultors decoradors

SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU. 224 INTERIOR.

Escultura religiosa

CAMPS ARNAU, J. M.a... MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

HOMS, JERONI ........... FRANC. GINER, 23, PRAL.

Fusteries artístiquesCASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 2S3.

Galeries d'exposicionsAREÑAS .. ... CoITs, 670.GALERIES DALMAU ... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, 1. ......... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARÉS (MARAGALL) PETRITXOL, 8

JoiersSUNYER, R. ........... CORTS, 643.

LaeadorBRACONS, LLUÍS ........ FOLGAROLES,, 46 S. G.

LàuaparesBIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATAI.UNYA, 129.

Metalls d'artBIOSCA i BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ........ ARIBAU, 103.

i[irallsCAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀuRIA, 9.

Dobles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

Papers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAURIcIS, 8. fSALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE I: ÁNGEL,

Parquets (fàbriques)BASTÚS, QUERALTÓ I C. , SANTA ELENA, 4 16.CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ......PARÍS, 209.

Pintors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GRACIA).TOLOSA, AURELI........ PL. LETAMENDI, 29.TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT GERVASI, 14 (S. G.)

Plateries d'artJENSEN, GEORG ......... PASSEIG DE GRÀCIA, 90

Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACió, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.GALÍ, F. (Agant da ►. Trono. Paris) P. DE GnÀCIA¡59, ENT., 2.a

TapissersGILABERT, JOSEP ...... RIOLA. CATALUNYA, 68.LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).

Vidres d'artCAMALÓ. SUCCESSORS DE. LÀURIA. 9.GRANELL I C.°......... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA I C.a CASANOVA, 32.

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÏSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

8 GASETA DE LE.S..ARTS Nr°43

TAPISSERIADe

PERFECTE LLOSAESPECIALITAT EN , .^ y_ ...SILLONS CAPITON-

É FORRATS DE PELL, TRANSPA-RENTS OPACS PERA SUPRIMIR ELS ..^,PORTICONS. ESTA-PISSEN PARETS ITOTA CLASSE DESILLERIESe- CON-FECCIÓ DE CORTI-NATJES 1 FUNDES.

Balmes, 128 T-:léfon 1058 G.Ijunt a Rosselló) BARCELONA

Copstrucciogs • Njobiliari

DECORACIÓ

Parcerisas i ca— Fusteria mecànica Fàbrica de parquet-duela

Enric Granados, go Telèf. 2570 A.

LA PINACOTECAGASPÀ E5f1ATJE3

.n .s MARCS 1 GRAVATS .n s

EXPOSICIONS PERMANENTS

Com, 644 1e-,, P Qe-a 1 C " I . Tdrton 5045 A.

BARCELONA

Ha sortit

La Not ella d'en "FLAMA"

La RulotaLLIBRERIA CATALONIAPlaça Catalunya, núm. 17

E1 Més gran assortite0

Llibres dtrtLLIBRERIASUBIR^ 14^

Portaferri5Sa, 14 Barcelopa

ANTIGUITATSDtART

Calí 28 PRAL.(CARRER FERNANDO

Illulllnllnllnlllln \PLAçA ST. JAUME)

BARCELONA

,' 1Irt Mares

Ji

Presents

e y fr

Sala ParésPetritxol, 5 Tclèf, 3523 Pi.

BRONZES D'ART

FERRETERIA 1 METALLS PER A OBRESLÁMPARES

INSTAL'LACIONS AIGUA 1 GAS

BIOSCA & BOTEY, s. i.

VENDES: TALLERS:

Ramhla Catalunya, 1Z9Roger de Flor, 189"Telèfon 12 ,21 8 G. T-lèfun 1005 G.

FILL DE

MIQUEL..,MATEU

FERROS, ACERS, MAQUINÀRIA

BARCELONA, VALENCIA, BILBAO, MADRID, NEW-YORK

^jOBL — ARTÍSTICS

DE ROTEN (JONC)

FÁBRICA:

Passeig de Gràcia, 115BARCELONA

I4NUTRI DEL FOMENT

DE LES

ItRTS DECORATIVES

2. , època

IMPORTANT EDIC;ó AMB DUESMONOGRAFIES DE LA COL-

LECCIó DE VIDRESCATALANS D'EN

CABOT 1EL TAPIÇGOTIC DETARRAGONA

DE VENDA EN é LES LLIBRERIES

ODva mallhollConstructor d'obres

DESPATX:

RONDA SANT PERE, 48, 2 . olt , 2.0

— IELÈF. 1620 s. P.

MAGATZEM: PORTAL NOU, 52

BARCELONA

RAMON SUNYER

JOIER

TEL. 813 -s. P. GRiiNVIA, 643

BARC E LONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

EXPOSICIÓCompra i Venda d'Anfiguifafs

J. yalcnci^l2o

Corrïbia, 2, pral. (Can±. Pl. Nova)BARC]flT^ONA

G. Honrar

!"\oblesLàn7paresDecoracióAr,ti^uitats

t:Anuda, 4 BARCELONA

ANTIGA CASA A. OLIVA

T. Priu Mariné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoreció i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauracióde retaules antics

Consell de Cent, 368 TELèF. 2002 s. P.(entre Uruch i Girona) BARCELONA

LA BASÍLICA

COMPRA I VENDA

DE

Antiguitats

- : Exposicions

Pietat,

ailio ^Y¢bot

etat BARCELONA

cte.•:;_. rt;^á ilrail^d^: ^

I f ' 1 I' t I I ÍI^

Compreu el llibre

Per 1a he1les Ui humil

Recull d'orientacions

Edició del Foment de lesArts Decoratives il . lus-trada amb 50 làmines ennegre i colors i un suple-ment contenint l'alçada—i plantesfl',,wl edifici—

Preu 18 ptes.

Encuadernacions

Subirana, S.JL

Corts, 496

Encuadernacíons de luxe,

pròpies per a presents,

de bíblíòfil i de tota mena

Especialitats en daurats a mà

Adminisració:

Eiibr¢ria Subirana, Portaferrisa, 14

ARIS GRÀFIQUES, S. A., SUCCLSSUItS D'IIt:\RIctt 1 C.°—SARCELONA