Una alternativao l�alternativa?Llegim la realitat amb una mirada pedagògica.

Número 24 - segona època - Novembre 1999

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Que senzill que és fer volar coloms per lateoria pedagògica i enlairar-se en la uto-pia! Si la conversa pren cos fora de l’escolao en una sobretaula d’amics un cap de set-mana (que és parlar per parlar -tot i quese’t fa evident el gruix de maldecaps com-partits-) saps, del cert, que, acabada la con-versa, la realitat és la que és i a cadascú licou a la seva manera. Què en traiem deparlar tant, si a l’hora de la veritat cadascús’ha de treure les castanyes del foc i es tro-ba sol davant dels problemes de cada dia?Convé citar-los? Diversitat, rendiment,motivació, coneixements, hàbits, valors,correcció, preparació… Quantes i quantescoses podríem afegir i no acabaríem mai!Quan arribar a una conclusió que ajudi si-gui una realitat, potser serà el moment detornar a fer volar coloms! Els diaris tambéreflecteixen aquest neguit quan posen demanifest els resultats de les enquestes“Una encuesta a 460 profesores de la ESOdetecta la falta de recursos y las dificulta-des para atender a alumnos con capaci-

dades superiores”. “Un 70% del profeso-rado dice que la atención a la diversidades imposible hoy en la ESO”(Vanguardia 26 setembre 1999).Parlar d’alternativa és una ofertade dues coses o més, de les qualscal escollir l’una amb exclusió del’altra (o de les altres) per tant, sinomés es manté el que es fa –queja es veu que no soluciona- i nos’avança en res, no es millora ino s’intenta un fer diferent, no calque parlem d’alternatives. Supe-rar, a voltes, la comoditat del ques’ha fet sempre, i sempre de lamateixa manera, està en la co-herència de la nostra institucióque demana llegir la realitat, perrespondre a les necessitats i tro-bar vies de transformació. Treba-llar més en equip, introduir me-todologies diferents, parlar delsalumnes amb ulls pedagògics ésalternativa?

parlem de:parlem de:2 Entrevista.

Montserrat Riera

3 Un conte a propòsitde la metodologia.Marian Baqués

4 Una eina matemàti-ca per a entrar alnou segle.Ricard Coma

5 Alternatives a laclasse magistral.E.P. de Mataró - E.P. deNostra Senyora - E.P. deGranollers

9 Una acció d�entremoltes.Eulàlia París

2

Mirar l�aprenent implicanous models d�intervencióParlem amb Montserrat Riera.

entrevista

Com fer classe no magistralment?Parlar de classe no magistral és voler-hofer d’una altra manera i implica: mouretaules, posar-te d’acord amb els altres, mi-rar l’alumne, tolerar una mica de xivarri,fer una feina de preparació diferent i creureque s’aprèn.

Creure en què?Una de les dificultats és que el professoratens creguem que treballar així és bo. Hi hauna bona part de voluntat. Jo vull que elsalumnes treballin en grups perquè hi ha unseguit d’aprenentatges que s’afavoreixenaixí i no d’una altra manera. Estàs ense-nyant que s’acostin un a l’altre, que s’es-coltin, que comparteixin una idea, que arri-bin a una conclusió, a un esquema… Quearribin a elaborar-ne un, déu n’hi do el di-fícil que és! Però hi has de creure.

És necessari de fer les coses diferent?Mira, si vols una classe on hi hagi interac-ció amb els alumnes has d’organitzar unesmaneres diferents de fer. Però ha de ser fàcilperquè si per fer un debat o una classe dediàleg has de moure els mobles i aguantarles queixes de companys o del bidell comem passa a mi… un dia ho faràs, dos tam-bé, però al final diràs: que ho faci un altre!

Fent-ho d’aquesta manera, els procedi-ments són contingut?Jo crec que sí. Cal dir, també, que els resul-

tats no són imme-diats i que el profes-sor veu més aviat elsresultats treballantd’una altra manera.Per treballar aixíhas de tenir moltclar què vols que elsalumnes aprenguin.

Treballar així éslent. No s’acabenels programes.És veritat. Però es pot combinar perfecta-ment la classe magistral, la classe en petitsgrups i el treball individual. Als cursossuperiors es fa difícil de tolerar aquesta len-titud: les avaluacions, les PAUU, la pressiódel futur professional, la pròpia societat…El gran repte és trencar aquesta inèrcia ianar introduint un fer nou i diferent. Però,per què desacostumem l’alumnat que ja veassajat en aquestes destreses des de la in-fantil i la primària? És difícil de convèn-cer-nos que assolir aquestes destreses ésorientar-los professionalment?

Els ensenyants, cap a on hem de mirar?Jo crec que el que se’ns demana des de lareforma i des de la mateixa societat és quehem de centrar-nos en l’aprenent i fer-hoens fa canviar el model d’intervenció i ensfa entendre diferent la interacció aprenent-mestre i aprenent-aprenent. Afavorir queparticipin en la gestió de la classe i en elpropi aprenentatge fa que siguin més cons-cients del treball que fan. Si dono un textperquè es treballi individualment és unacosa, si el mateix text el proposo perquè esdiscuteixi, n’és una altra.

I els alumnes, creuen que aprenen?Sempre demano l’opinió dels alumnes so-bre què aprenen i com aprenen. Recordoque una vegada van dir que havien aprèssense que aprendre els fos feixuc i que nos’havien sentit cohibits ni amb por a fer elridícul quan feien errors. Per a mi això ésmolt important.

Montserrat Riera i Figueras és profes-sora del Departament de Didàctica dela Llengua i la Literatura de la Uni-versitat de Barcelona. Imparteix clas-ses a la Facultat de Formació del Pro-fessorat. La seva línia de treball prio-ritària és la formació inicial i perma-nent del professorat de francès. Fa re-cerca sobre les creences i les represen-tacions dels professors de llengües: quèdiuen i què fan a l’aula i entén quel’observació a l’aula és un instrumentd’investigació i de formació.

3

Un conte a propòsitde la metodologiaMolta diversitat i un sol currículum?

escola pia

Vet aquí que una vegada els animals anaven a l’escola. El currículum per a tots ellsconsistia a córrer, enfilar-se, volar i nedar.L’ànec era bo nedant, de fet ho feia millor que el seu mestre. A la teoria de les classesde córrer no anava malament, però quan havia de practicar era una desgràcia. Esquedava a l’escola a recuperar quan tothom anava a casa, fins i tot li feien substituir la

classe de natació per la de córrer. Així hova fer fins que en natació, es va convertir enun alumne normal. Una normalitat que noinquietava ningú, ningú llevat de l’ànec, ésclar.L’àguila era considerada una alumna pro-blemàtica. A la classe d’enfilada, quans’havia de pujar als arbres, vencia tots elsaltres animals, tot i que es valia de sistemescontundents. Fou castigada per això.El conill era el primer de la classe, quan de

córrer es tractava. Però a l’assignatura de natació va tenir un atac de nervis a l’aula iva haver d’abandonar l’escola. Mai més no va fer res.L’esquirol era un alumne avantatjat quan d’enfilar-se es tractava, però el seu mestreva fer-li començar les lliçons de vol des de terra per comptes de fer-ho des de dalt del’arbre. D’aquesta manera va desenvolupar una gran rigidesa muscular a causa del’excessiu exercici. En acabar va treure un aprovat justet en enfilada i un insuficient enles altres assignatures.El talp va començar a molestar quan les autoritats pertinents van refusar d’afegirl’assignatura d’excavar en el currículum. El van expulsar de l’escola.Al final del curs, una anguila anormal que nedava bé i sabia córrer, enfilar-se i volaruna miqueta fou la primera de la classe.

Un conte, com tota metàfora de la vida,pot tenir moltes lectures. Fem-ne una: Tot-hom és com és.L’important és que nois i noies aprenguin.I que aprenguin bé. Per a un bon aprenen-tatge, cal una bona metodologia. Quin mè-tode? No podem parlar només d’un mèto-de que sigui bo. Calen uns quants princi-pis metodològics clars per dur a terme unabona intervenció educativa.Sigui’ns permès de comentar-ne un: la ca-pacitat de posar-se dins la pell de l’apre-nent, o de tenir present la manera d’apren-dre de cada noi o noia que ens ha estat con-fiat. Perquè el mestre o la mestra ho té forçamal parat, si no comunica amb un mínimd’empatia.Cada aprenent és un estil. Tots percebem iconeixem al nostre aire; tenim idees i pen-sem diferentment; sentim i formem valorsd’acord amb el nostre tarannà, actuem amb

un segell característic. I això, tots. Sorto-sament!A l’escola, contemplem aquesta diferèn-cia? Què en sabem dels estils cognitius?Hi ha metodologies que els tenen presents,les coneixem? A casa nostra n’hi ha expe-riències. Pregunteu-ho, sinó, als companysque diversifiquen el seu treball a l’aula peratendre millor els estils cognitius, o als quitreballen un ampli ventall de recursos ex-pressius; i encara podríem continuar expli-cant petites revolucions silencioses a mol-tes aules. M’agradaria poder divulgar l’es-forç de molts companys i companyes que,després d’anys de ser al peu del canó, fanl’esforç de ser creatius, de formar-se, d’a-nar-se adaptant a noves tecno-logies, de llegir, d’estudiar.No. No ens passarà com al mes-tre del conte.Marian Baqués i Trenchs

4

Un bon començamentporta a un bon finalAllà on n�hi ha hagut, sempre en queda.

Una eina matemàticaper entrar al nou segleUna manera diferent de fer el mateix.

reflexió

l�espiell

«Per l’albadas’endevina el dia que farà,i per un bon començamentes pot preveure un bon final.El transcurs de la vidadepèn de l’educaciórebuda en la infància:mai no perd la seva bona aroma,igual com passa amb un recipientque ha guardat un bon licor.»St. Josep de Calassanç

Fragment del memorial al Cardenal Tonti, 1621

Vegeu com un ingredient nouens canvia el brou.

Un calendari és un sistema de distribuciódel temps en grups originats per les lluna-cions (mesos), les fases de la lluna (setma-nes) i el moviment aparent del sol (els anys),prenent com a unitat base el dia (movimentdiürn aparent del sol).D’entre els calendaris, el gregorià és elmés conegut. Però, en coneixeu d’altres?Sabíeu que n’hi ha força més? El lunar,el solar, el romà, l’asteca, el musulmà, eljulià, el litúrgic, l’escolar, el laboral, el ca-lendari del pagès… per citar-ne uns quants.A tota aquesta llista, però, volem afegir-vos-en un de nou: el calendari matemà-

tic. Sí, sí, el calendari matemàtic. Què ésaixò? –deveu estar pensant–. Doncs un ca-lendari publicat per l’editorial Cruïlla, ones planteja una activitat diària per treba-llar les matemàtiques a l’ESO amb el grup-classe, per compartir la resolució d’un pro-blema. És una forma que nois i noies par-ticipin en la solució, més que de la solu-ció; és una manera de fer-ho diferent.Si a més som capaços d’establir grups he-terogenis de treball, on s’atorga una res-ponsabilitat compartida, per a un aprenen-tatge compartit, estem ajudant a fomentarel treball cooperatiu. O és que les “mates”no es poden aprendre cooperativament?Tot allò que no es dóna, ja sabeu ques’acaba perdent.

Sant Josep de Calassanç vist pels infants.

5

Alternativesa la classe magistral

La diversitat al servei de la diversitat.

alternatives

DE LA CLASSE MAGISTRALA L�ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.Emma Jódar - Escola Pia de Mataró

Des dels seus inicis l’escola va ésser crea-da per homogeneïtzar, per transmetre mo-dels socials definits, per adaptar els nens aun model social dominant. Però avuis’exigeix a l’escola que avanci cap a lacultura de la diversitat, que visqui les di-ferències com una riquesa i no com unobstacle. És per això que ja no podem par-lar de la classe magistral com a base del’aprenentatge dels nostres alumnes, tenimla necessitat d’utilitzar models que aten-guin la diversitat de l’alumnat i que siguindeterminants en la intervenció pedagògi-ca.Actualment, la classe magistral on el pro-tagonista és bàsicament el mestre, quedafora de lloc davant de les noves intencionseducatives. L’eix d’aquestes intencions ésl’alumne com a protagonista del seu apre-nentatge i l’atenció a la diversitat de l’a-lumnat. El paper del mestre és ara un al-tre: és un dinamitzador, motivador, la sevaactitud és d’ajuda, d’observació, de dis-ponibilitat, de reconduir situacions... Arael protagonista és l’alumne. Així, doncs,quan parlem d’activitats i metodologiesque afavoreixen un aprenentatge on el pa-per principal el té l’alumne, parlem d’ob-servació, d’experimentació, de participa-ció, d’organització, de manipulació, decreació,... per part de cada nen i nena.Assumir aquesta diversitat a l’escola noés gens fàcil, tampoc ho és en altres àm-bits de la vida personal i social: família,organitzacions recreatives, culturals, reli-gioses o polítiques.Això és degut, en gran mesura, a la como-ditat davant de tot allò que resulta fami-liar (la classe magistral) contraposat a lapor a quelcom desconegut (metodologiesi activitats que afavoreixen el tractamentde la diversitat). Atendre la diversitat su-posa més implicació personal davant decadascun dels individus. Els dubtes quetenim entorn del manteniment o descens

de nivells acadèmics se situaria dins d’a-quest àmbit.L’ensenyança generalitzada, la classe ma-gistral, no és una resposta en si mateixa,ni suficient, ni adient als problemes quepresenta la diversitat de l’alumnat.Fins fa poc, la pedagogia i la psicologias’especialitzaven en l’estudi de caracterís-tiques comunes entre persones i grups: es-tudi dels estadis evolutius, Piaget etc. Araha arribat el moment d’interessar-nos perl’evolució de cada persona en raó de lescaracterístiques personals, de la seva his-tòria i de la vivència dels fets als quals s’had’enfrontar.La noció de diversitat no és nova, Pesta-lotzi ens en parla al segle XVIII, i tots hemsentit parlar de l’escola unitària. Però sis’ha posat d’actualitat, fonamentalment haestat degut als canvis polítics democràtics.L’escola actual, per tant, ha d’assumir i tre-ballar per a poder atendre la diversitat permoltes raons:

• Una realitat complexa amb una gran di-versitat social, religiosa, ideològica, lin-güística i cultural degut als movimentsmigratoris produïts per la internaciona-lització de la informació i de l’econo-mia.

• L’educació en la diversitat afavoreix laformació de la convivència, d’un espe-rit crític i la capacitat de la descentra-ció per entendre l’altre.

6

alternatives Podem educar el pluralisme acceptantnomés grups d’iguals? Es poden enten-dre les diferències si l’escola els classi-fica en situacions marginals?

• Ens dóna la possibilitat d’utilitzar pro-cediments d’aprenentatge diferents queenriqueixen a tots.

Això comporta fer canvis profunds en totala institució escolar i en el pensamentcol·lectiu de tot el professorat. Suposa, amés, canviar la concepció diària de l’acti-vitat escolar, fins a fer-la capaç d’aconse-guir que tots els alumnes treballin i apren-guin a partir de les seves possibilitats.L’objectiu no és que tots aprenguin igual,això és impossible. L’objectiu és que totspuguin treballar reflexivament i construirel pensament. Que ningú no s’avorreixi,que ningú no se senti fracassat ni margi-nat.El primer pas és el de treballar en activi-tats significatives, activitats motivadoresi funcionals, treball en grups reduïts,...Avaluació formativa i personalitzada. Totsaquests són ingredients bàsics.La diversitat entre els alumnes és enormei pot acabar en desigualtat d’oportunitats,moltes vegades definitives, si no fem ac-cions positives per igualar les oportunitatsde tots els alumnes en l’accés a la cultura.L’escola, pot compensar en part aquestesdiferències o no, depèn del que fem. Però...alerta, amb el sentit d’omnipotència!

UN CURS DE RELIGIÓA LA MEDIATECAJordi Cabanes - E.P. Nostra Senyora

L’equip de mediateca de la nostra escola,en col·laboració amb el departament de re-ligió, vam viure l’any passat una experièn-cia que pensem que val la pena de com-partir amb vosaltres. La Història de l’Esglé-sia és un aspecte d’una matèria sempre di-fícil de motivar, però si coincideix amb lestribulacions del darrer 2n de BUP, la cosaencara es complica més.Per això ens vam proposar un canvi radi-cal, una mena de fugida endavant que com-portava un cert risc, però que, alhora, vatenir aspectes molt positius: vam decidirsubstituir, a partir del mes de desembre,totes les classes magistrals del curs per unarecerca estructurada a la mediateca. L’am-bició del projecte, per tant, era notable.L’esquema que vam fer servir era molt sim-ple: dividir el programa en tants temes comgrups de treball poguéssim fer i encoma-nar a cada grup una recerca documentalque els permetés d’elaborar uns apunts perals seus companys, de tal manera que tot-hom estudiés a partir d’uns apunts prepa-rats, no pas pel professor sinó pels ma-teixos alumnes.La responsabilitat de la presentació dels con-tinguts, per tant, requeia en tots els alum-nes solidàriament, i no fer la feina perju-dicava no sols l’individu sinó que podiaafectar tots els altres companys. Els alum-nes a més de ser protagonistes dels seu apre-nentatge ho eren també del dels companys.Aquest poderós estímul, és clar, va afectardesigualment les consciències i no tots elstreballs tenien el mateix nivell. Ara bé, enel moment de fer balanç, vam poder veureque havíem aconseguit motivar més tots elsalumnes: els qui haurien treballat igual-ment, ho van fer més a gust i aprofitant moltmés el temps. Els altres, també; ja que l’e-fecte combinat de la pressió dels companysi l’interès de la recerca els va estimular mésque no la tradicional classe magistral.Si us volem explicar aquesta experiència ésperquè creiem que il·lustra perfectamentquina ha de ser la intenció del docent: mirard’adaptar-se a les noves preocupacions inecessitats formals i motivacionals delsalumnes per arribar al que, com sempre,és l’objectiu de tot educador: transmetreallò que val la pena de saber.

7experiència

alternatives

PGS,UNA IMMERSIÓ PROFESSIONALMarc Arenas – Escola Pia Granollers

El proppassat setembre, a l’escola, hem en-degat la primera edició del Programa deGarantia Social dedicat a l’electricitat.La distribució del programa va ser paral·le-la a la pròpia d’un curs acadèmic; es vadividir en tres parts diferenciades que cor-responien als trimestres escolars habituals.

La primera, la vam dedicar a realitzar laformació pròpiament professionalitzadoraamb un objectiu principal i primordial:dotar els alumnes de capacitats professio-nals pràctiques en la realització d’un tre-ball concret en el camp de l’electricitat.D’acord amb aquest objectiu, i tenint encompte que els alumnes provenen d’etapesno massa reeixides en els seus estudis, ca-lia un esforç d’imaginació en les dinàmi-ques de classe per tant, vam establir una

ESQUEMA DEL TREBALL PROPOSAT

Plantejament1r Agrupar els alumnes en equips de

treball per grup-classe.

2n Organitzar el programa en tants te-mes com equips treball, seguintsempre una estructura interna sem-blant:– Arguments principals i secunda-

ris– Personatges-guia

3r Elaborar els apunts d’un «tema 0»que els serveixi de guia, tot seguintun model fixat prèviament.

4t Realitzar la recerca documental a lamediateca, preparada pel professori en col·laboració amb el mediate-cari.

5è Exposició oral de cada equip alscompanys dels apunts elaborats.Entrega dels apunts al professor,que si estan correctes, en fa fotocò-pies per als altres alumnes.

6è Avaluació dels coneixements adqui-rits. Naturalment, si no els avaluemamb una prova objectiva difícilmentpodrem valorar si, a més d’augmen-tar la motivació, també podem mi-llorar l’aprenentatge.

Exemple6 equips per grup-classe

Religió de 2on de BUP (3 exemples)ARGUMENTS PRINCIPALS ALTRES I PERSONATGES

– L’imperi cristià: de Constantí a Desenvolupament ila caiguda d’Occident (313-476) fixació de la doctrina

– Els concilis ecumènics St. AGUSTÍ– Les primeres heretgies

– L’església bizantina (V-VIII) Política i religió– Carlemany Cesaropapisme– El Cisma d’Occident St. GREGORI

– El monaquisme a Occident Espiritualitat medieval– Císter/Cluny St. BENET– Ordes Mendicants St. FRANCESC

Tema 0: «La difusió del cristianisme al’Imperi Romà» (7 pàgines)

Esquema obligatori de treball:1. Introducció2.Bibliografia essencial3.Cronologia del període4.Cartografia bàsica5.Els personatges clau6.Desenvolupament del tema7.Esquema dels desenvolupaments8.Glossari de termes específics

Com que són moltes setmanes, és un mo-ment en què cal estar molt a sobre dels alum-nes. Cal que se sentin ben acompanyats peròtambé controlats.

És un moment en què, al principi, se’ls fauna mica muntanya amunt, però que, encanvi, els motiva molt.

En el nostre cas van realitzar un examenteòric que valia un percentatge de la notaglobal, inferior, però, al valor de la nota deltreball i dels procediments demostrats a lamediateca.

8

alternatives metodologia eminentment pràctica. Unaprimera acció va ser la de contractar doslampistes professionals perquè impartissinles classes intentant que s’establís unacomplicitat alumne-professor de caire méspersonal. Vam evitar, en tot moment, lesclasses magistrals que tan poc ajuden aaquest alumnat. Volíem que, a través de lametodologia, l’alumnat arribés a un apre-nentatge autònom i aplicable a situacionsreals per tant, hem afavorit, sempre, lapràctica per sobre de la teoria. El fet detenir només 15 alumnes en el curs facilitaque aquesta dinàmica i fa que ens siguinotablement aprofitable.

Tenint sempre presents els objectius ini-cialment proposats, hi havia la prioritat dedisposar de les instal·lacions necessàriesper poder donar aquest tipus de formació.Així doncs, l’escola es posa en contacteamb diferents institucions socials benèfi-ques per trobar col·laboracions i poder feractuacions realment professionalitzadores.Sortosament, la institució XIPRER, cen-tre d’acolliment per a persones amb pocsrecursos i associada a Càrites, ens oferí lapossibilitat d’acondicionar elèctricamentuna casa recentment adquirida i que vo-lien preparar com a dormitori per a diver-ses famílies. Posàrem fil a l’agulla i acon-seguírem, així, que els alumnes treballes-sin en situacions reals, solucionant i arre-glant els principals problemes que com-portava l’habitatge, sempre amb la super-visió dels dos professors que tutelavenl’activitat. Aconseguírem llavors, unaadaptació plena dels continguts del curs aunes situacions d’aprenentatge dinàmiquesi que, alhora, potenciaven l’autonomia il’autoestima dels alumnes.La valoració que fem d’aquesta primerapart del curs és, doncs, absolutament po-sitiva i encomiàstica, que emfatitza la im-portància que té de treballar en situacionsreals, justament les que es trobaran en unfutur laboral proper. Hom creu que cal se-guir per aquests indrets formatius i fer quesiguin habituals.

El proper número anirà dedicat a «AVALUACIÓ ».

*

què podem llegir?què podem llegir?

• Albericio, J.J. Educar en la diversidad. Col. Nueva Escuela. Ed. Bruño. Madrid, 1991.• Gallifa, J. i altres. Perspectives metodològiques sobre processos d’aprenentatge. Ed. Raima. Barcelona, 1993.• Guitart, R. Jugar i divertir-se tothom. Recull de jocs no competitius. Biblioteca de Guix. Ed. Graó. Barcelona, 1998.• Martínez, À. i altres. Viure la democràcia a l’escola. Eines per intervenir a l’aula i al centre. Biblioteca de Guix. Ed. Graó. Barcelona,

1999.• Ovejero, A. Aprendizaje cooperativo en el aula: una alternativa a la educación tradicional. PPU 1994.• Diversos autors. Estrategias de lectura. Aula de Innovación Educativa, n 59. Ed. Graó.

9

Una acciód�entre moltes

Els grups de projecte.

per millorar

� De què em parles, ara?� Un grup de projecte interes-colar a l�Equip de Gestió?

Aquests grups, anomenats grups de pro-jecte, estan formats per docents de totesles nostres escoles, que venen a desenvo-lupar un treball de reflexió entorn d’un te-ma o d’un aspecte educatiu. Això ens had’ajudar a avançar en la nostra tasca ambels nois i noies que cada dia omplen lesnostres escoles. Els participants en aquestsgrups tenen l’encàrrec de transferir i difon-dre, a la pròpia escola, les propostes i ex-periències treballades.

UN PRIVILEGI

D’entrada, participar en un grup de pro-jecte no deixa de ser una mica feixuc, pelque vol dir d’esforç i d’adaptació a unasituació nova de treball i de fer feina se-riosament (s’està físicament al nus de laInstitució i no s’hi val a badar!), i sovint lapoca il·lusió inicial és força evident. Po-sar-se a treballar després de tota la jorna-da amb gent que no coneixes, ritmes detreball diferents, realitats geogràfiques iescolars força diverses… demana uns pri-mers instants de prendre posicions. Benaviat, es descobreix que l’entorn és distès,i els possibles fantasmes institucionalsdesapareixen, per omplir les taules de tre-ball, d’opinions, d’idees, de bibliografia, dexerrades amb experts i de berenar! El sen-tit i la utilitat de la feina pren cos i el mi-llor és descobrir l’impressionant potencialprofessional i humà que configura les nos-tres escoles i el nostre col·lectiu.

UNA EXPERIÈNCIA COOPERATIVA

Cadascú arriba al grup amb el seu gruixd’experiències, i, també, cal dir-ho, totsuna mica cansats de viure els eterns proble-mes –gairebé irresolubles– d’aula: diversi-tat, dispersió, desmotivació, poc esforç, so-ledat del docent…; la llista, inacabable, ésun foc creuat mentre, a poc a poc, va su-rant la il·lusió d’un fer diferent i d’ideescompartides que conviden a experimentar

allò que m’han dit que va bé. Provatures iassaigs que volem miraculosos.Però, sense saber-ho, en els grups de pro-jecte hi ha tots els ingredients cooperatius.L’esforç de cadascú esdevé indispensableper obtenir l’èxit, perquè cada membre delgrup té una contribució única per al con-junt, en recursos i en el rol que desenvolupa.El compromís i la responsabilitat indivi-dual són requisits per assolir els objectiusdel grup. D’altra banda, es posen en jocles habilitats interpersonals i de petit grupque, en el cas dels adults, també s’han d’e-xercitar i d’enfortir. Tot plegat, acompa-nyat d’una valoració regular i freqüent que,sens dubte, és font de millora.

UN OBJECTIU COMÚ

Cada grup de projecte té l’objectiu de crearuna eina de treball útil, fruit de l’estudi feten directe des de l’aula i per a l’aula. Però,cal fer evident que tots els grups compar-teixen l’objectiu d’oferir a tot el col·lectiuel resultat de la seva reflexió, coherent alsprojectes de les escoles i a les polítiquesde l’Assemblea.El resultat n’és un material pensat des de lainnovació, des de les metodologies i ambcriteris d’avaluació. Buscant la màxima in-teracció de tots –docents i alumnes–, i fentque, des de la pedagogia, es pugui llegir larealitat que envolta l’alumnat, per pautar ireferenciar l’acció didàctica i pedagògica.

QUINS GRUPS DE PROJECTE?Una cinquantena de persones de moltes deles nostres escoles, repartides en set grupsdiferents: treball cooperatiu, orientacióprofessional, autoaprenentatge, recursosinformàtics a l’àrea de llengua, mètode derecerca documental, cultura religiosa al’ESO i materials per a l’acció tutorial, esreuneixen quinzenalment per oferir, a totel col·lectiu, la seva reflexió, el seu estu-di i eines didàctiques i útils pera la nostra pràctica educativa,perquè tot plegat sigui una ve-ritable alternativa.Eulàlia París

10

Noticiari breuactualitat

BALMESINTERVENCIÓ A LA INAUGURACIÓ DEL

GRAN TEATRE DEL LICEU

El passat 7 d’octubre el Cor Infantil de l’es-cola ha participat en la inauguració del recons-truït Gran Teatre del Liceu de Barcelona, in-terpretant el cor de nens de l’òpera Turandotde Puccini.Aquest Cor neix el curs 1942-43 amb el nomd’Escolania Mare de Déu de Montserrat, fun-dada per dos escolapis, el P. Magí Valls i elP. Joan Canet.Al llarg de la seva història, el Cor Infantil hainterpretat peces del més variat repertori, tantlitúrgic com profà. Ha participat en moltes deTrobades de Pueri Cantores, tant a nivell esta-tal com europeu. Ha cantat al Palau de la Mú-sica Catalana i a diversos indrets de l’estat.L’any 1952, i sota la recomanació del mestrePérez Moya, inicià la col·laboració amb el GranTeatre del Liceu, cantant l’òpera Cecília deRefice, que va ésser estrena a l’estat espanyol.Col·laboració que, des d’aleshores ençà, s’hamantingut.

CALELLAPRESÈNCIA A LA FIRA DE CALELLA

En motiu de la XIXª Fira de Calella i de l’AltMaresme celebrada entre el 23 i 26 de setem-bre, l’escola de Calella ha donat a conèixer alsvisitants la seva proposta educativa i la del’Escola Pia de Catalunya, en general.Professorat i alumnat han estat a l’estand do-nant tota mena d’informació del que es fa al’escola, així com presentant una idea més glo-bal, ja que també s’ha informat sobre els cur-sos reglats i no reglats que es realitzen a l’escolade Mataró i les possibilitats de cursar estudis aqualsevol de les divuit escoles repartides perCatalunya. Tríptics, explicacions, orientacionsi llapis, molts llapis, han permès donar-nos aconèixer d’una manera més institucional a lacomarca del Maresme.

SANT ANTONIXAVIER MUÑOZ PREMI

ALS JOVES INVESTIGADORS 1999

En Xavier Muñoz, professor de secundària iresponsable de l’àmbit de Seminaris, ha estatguardonat amb el Premi als Joves Investiga-dors 1999 per la Universitat de Barcelona, peltreball A la recerca del fil d’Ariadna: un estudide la interacció conceptes previs-escola, en lavisió anatòmica de l’aparell digestiu. És un tre-ball basat en el procés d’auditació interna diri-git per ell mateix, aquí a l’Escola, en el qual hiha participat un bon nombre de docents id’alumnes de diversos nivells tant de Primàriacom de Secundària.

GRANOLLERSELS DE PRIMER DE BATXILLERAT INICIEN

EL SERVEI SOCIAL VOLUNTARI

Aquests dies alguns nois i algunes noies deprimer de batxillerat comencen a fer el ServeiSocial Voluntari. Alguns faran reforç escolaramb nens i nenes fills d’immigrants, col·labo-rant amb Càrites. D’altres compartiran estonesamb nens i nenes disminuïts psíquics, ajudantels mestres de Montserrat Montero. D’altrespassaran estones en diferents institucions quetreballen amb avis. Encara n’hi ha que han triatservir dinars en algun menjador Social, orga-nitzar roba a Càrites o col·laborar en campa-nyes puntuals.

BONS NIVELLS D�INSERCIÓ EN EL CENTRE

DE SIMULACIÓ D�EMPRESES

L’objectiu primordial de qualsevol curs de for-mació ocupacional és la inserció de la gent granaturada. El centre de simulació d’empreses del’escola l’està portant a terme amb força èxit:dels 38 alumnes que han passat pel curs, sen’han inserit 22, xifra que, tenint en compte elcol·lectiu destinatari (majors de 25 anys), con-siderem molt positiva i encoratjadora.

ANEM A LA CUINA!

Aquest curs l’Equip Psicopedagògic de l’escolaha iniciat un Taller de Cuina. Aquest preténser un espai educatiu que ofereix als alumnesamb dificultats (d’aprenentatge, de llengua oemocions) treballar aspectes socials, personalsi escolars.S’han iniciat amb una metodologia essencial-ment activa, manipuladora i globalitzant, ambla intenció de treballar aspectes al màxim defuncionals i útils per la vida quotidiana d’a-quests alumnes.

IGUALADADOS ALUMNES VIATGEN A TUNÍSSIA

La Berta Colom i l’Albert Albareda, alumnesde 1r de Batxillerat de l’escola, han estat se-leccionats per la UNESCO per assistir, com arepresentants catalans, a un Festival de Cine-ma que anualment se celebra a Tuníssia per fo-mentar l’interès dels joves en aquest “art”.

SITGESCELEBRACIONS D�INICI DE CURS

Els primers dies d’octubre, després de les jor-nades de classe matinal, s’ha fet a tots els cur-sos celebracions específiques d’inici de curs,sota el lema El nostre curs del 2000. Des d’unscontes per als més petits fins a uns textos i unselements de reflexió per als més grans; en totsels casos, s’ha volgut posar de manifest queestem en camí, que restem oberts a les aporta-

11

Noticiari breu actualitat

teulada del vessant sud. Des de finals d’agosts’ha realitzat una important obra de millora,consistent en l’extracció de la coberta anteriori la instal·lació d’una de nova. A més, això hapermès de recuperar el tipus de teula alacanti-na original i alguns elements decoratius moltsemblants als primers. Ha estat una notable mi-llora per un edifici que figura en el catàlegd’edificis municipals protegits. Tot i algunesincomoditats, es valora com a important i sig-nificativa aquesta remodelació.

INSTITUCIÓPREMI «TRINITAT CATASÚS»

PER UN ESCOLAPI

La nit del 24 de setembre, al saló “Padró” deSitges, tingué lloc la segona Nit de Premis Sit-ges 1999. El premi «Trinitat Catasús» fou peral P. Francesc Carreró, escolapi català que tre-balla a l’Havana.

L�ESCAC ES TRASLLADARÀ

A TERRASSA EL 2001

A l’Ajuntament de Terrassa tingué lloc, el dia8 d’octubre, la signatura d’un conveni entrel’entitat municipal “El vapor Universitari” il’Escola Pia de Catalunya, la finalitat del qualés el trasllat a la zona universitària d’aquellaciutat de l’Escola Superior de Cinema i Au-diovisuals de Catalunya (ESCAC), actualmentradicada a l’Escola Pia de Sarrià. Es preveuque el nou edifici estarà disponible dintre d’unany.

ELS �BON DIA�

ARRIBEN AL CENTENARI

En Manel Bagunyà amb l’equip del CEP-1 hanpassat del centenar de “Bon Dia”.El “Bon Dia” va néixer amb la intenció d’ajudarels mestres amb un material que els facilités larealització de pregàries i celebracions.Properament rebreu a les escoles l’índex de totsels números distribuïts per temes.

TRASPÀS

A la comunitat de Santa Eulàlia hi morí, el matídel dia 10 d’octubre, el P. Valeri Soldevila, als88 anys fets. Fou un escolapi ben conegut i es-timat en les escoles per on passà, com araSarrià, Vilanova, Moià, Balaguer i Balmes.

SERVEI CATALÀ DE COL·LOCACIÓ

El passat dimecres dia 20, vam dur a terme una«Formació sobre la gestió de l’oferta de tre-ball», a través del servei públic d’ocupació delDepartament de Treball. Aquesta acció forma-tiva va tenir dues parts, al matí en els espais dela Delegació Territorial de Barcelona, i a latarda en els locals de l’Equip de Gestió.

cions dels altres i que junts volem sentir-nosparticipants d’un projecte de creixement per-sonal i de millora col·lectiva.

TERRASSAAULES D�APRENENTATGE MÚLTIPLE

Aquest curs hem repensat i renovat els espaisde l’escola amb una clara intenció pedagògicaque justifica moltes de les modificacions fetes:una zona de treball com teníem amb taules,cadires i pissarra. Una zona per a guardar-hi elmaterial de treball. Una altra en què la biblio-teca ocupa un lloc preferent i presenta els lli-bres atractivament. El racó de matemàtiques,el de llengua, el de medi, l’ordinador amb pro-grames educatius de qualsevol tipus...Volem aules funcionals, que s’adaptin a les me-todologies que estem utilitzant, que fomentinel treball en grup, el treball individual, l’auto-aprenentatge, que tot es pugui fer servir i en qual-sevol moment. Aquestes aules d’aprenentatgemúltiple (AdAM), sigles amb què les anome-nem, ja són una realitat als cursos de primerd’Educació Primària i, desprès d’un tempsd’experimentació, les anirem estenent als al-tres cursos.

PLA DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

L’objectiu bàsic del pla és oferir als mestres iprofessors l’oportunitat de conèixer noves me-todologies, recursos i eines que facilitin la sevatasca educativa, sempre pensant en la millorade la qualitat de l’ensenyament.El programa de formació d’enguany es va ini-ciar amb un curs sobre projectes de treball,adreçat principalment a professors d’EducacióPrimària i a càrrec de la professora Maite Ma-ses i Mestre, assessora de l’ICE de la Univer-sitat de Barcelona per a les escoles i especia-lista en el tema de projectes. El curs es va ini-ciar amb una sessió destinada a tot el claustredel centre, on es van donar algunes premissestècniques d’aquest concepte del saber i del’aprenentatge. Posteriorment es van realitzardues noves sessions destinades, aquesta vega-da, al claustre de professors d’Educació Pri-mària. Aquestes sessions de treball més pràc-tic continuaran durant els propers mesos.D’altra banda, per al mes de gener hi ha pro-gramat un curs sobre eines per a la tutoriaadreçat, principalment, als professors d’Ense-nyament Secundari Obligatori i Batxillerats, acàrrec del psicòleg Luis González de Ribera,professor d’EADA.

VILANOVATEULADA REFETA

L’edifici de l’escola, que té quasi 125 anys,necessitava una actuació contundent en la

12

La típica i tòpicaclasse magistralO el rau-rau de no trobar alternatives vàlides.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Ricard Coma, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Manel Pagès i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París.

e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

El professorat diu que no solfer la típica classe magistral,segons unes enquestes a tot dedocents recollides en un infor-me recent del Consell Superiord�Avaluació del Sistema Educa-tiu català.

Però, afegeix el mateix informe, els do-cents consultats comenten que la classemagistral és un procediment bàsic i queaquestes solen ser molt dirigides, de ma-nera que l’alumnat hi té molt poca partici-pació; també es diu que promoure la par-ticipació activa de l’alumnat a les classesencara resulta violent tant per al professo-rat com per a l’alumnat.El canvi necessari és, doncs, doble: de mè-tode i d’actitud, i l’un sense l’altre no te-nen viabilitat. No ens podem quedar ni enels laments ni en les «caricatures» sobre larealitat. El veritable canvi, o passa per mè-todes concrets –alternatius als actuals, adi-ents en la pedagogia possible– o restarà enel discurs amb un desencís creixent.I, per cert, quants mètodes didàctics –pera afavorir l’aprenentatge– coneixem? Pot-ser és que la llista se’ns fa curta i la clàssi-ca actuació docent dóna seguretat. Però,aleshores, es pot fer una classe magistralatenta a la diversitat de ritmes i de capaci-tats? I, on queda aquella màxima ja clàs-sica que allò que l’alumne/a pugui fer perell/a mateix/a no ho ha de fer el/la docent?

Sort que ara, després de la reforma estruc-tural, arribarà la reforma de debò! (O queDéu hi faci més que nosaltres. Amén).Zum-zum

agendaagenda

NOVEMBRE4 • 1a. visita coordinadors secundària, a l’escola

St. Gervasi de Mollet, de 10 a 1.

5 • Reunió zones pastoral, de 10 a 1.

8 • Reunió coordinadors pastoral, de 2/4 de 4 a 6.

• Reunió delegats alumnes, de 4 a 6.

9 • Reunió responsables informàtica, de 2/4de 4 a 6.

10 • Formació directors pedagògics, de 10 a 1.

11 • Formació formadors PIRMI, tot el dia.

• CEP-1, de 4 a 6.

• Darrer dia presentació candidatures Estadaal Senegal.

12 • Formació Caràcter Propi, a l’Espai XXI, de10 a 1.

15 • CEP-2, de 4 a 6.

17 • Formació directors pedagògics, de 10 a 1.

18 • Reunió responsables FO i BT, de 4 a 6.

19 • Formació animadors pastoral, a l’Espai XXI,de 10 a 1.

22 • Reunió Consell Institucions, de 7 a 9 vespre.

25 • CEP-1, de 4 a 6.

26 • Caminada contra la pena de mort, a Caldesde Montbui.

27 • SANT JOSEP DE CALASSANÇTrobada festiva personal porteria i serveis,migdia, a l’Escola Pia de Sarrià.

29 • CEP-2, de 4 a 6.

DESEMBRE3 • Reunió zones pastoral, de 10 a 1.

9 • Reunió responsables MOSE, de 4 a 6.

16 • Formació administradors, de 10 a 1.30.

17 • Formació Caràcter Propi, a l’Espai XXI,de 10 a 1.

20 • CEP-2, de 4 a 6.

21 • Darrer dia 1r trimestre.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als lo-cals de l'Equip de Gestió.

13