Unitat 1. Els orígens de la filosofia1. Monistes: 1 Arjé (Primer principi del que totes les coses materials estan fetes).

· Tales de Milet (639 – 547 a.C.) Arjé: Aigua (representa els tres estats de la matèria)· Anaximandre de Milet (610 – 546 a.C.) Arjé: Apeiron ("allò indefinit")· Anaxímenes de Milet (585 – 524 a.C.) Arjé: Aire (les coses surten per condensació i

rarefacció aire i foc aigua i terra

Pas del Mite (Religió) al Logos (Filosofia) Gaia, Démeter, Physis (conjunt de coses materials. Abstracció) Perséfone, Àrtemis natura regulats perUranos Cosmos (terme usat a l'exèrcit per a determinar lleis

l'ordre, i com l'univers està ordenat usen aquest cel terme).

2. Pluralistes: Filòsofs que creuen que d'un sol Arjé no es poden fer totes les coses, per això tenen múltiples arjés.

· Empèdocles d'Agrigento (495 – 430 a.C.) Arjés: Arrels (els quatre elements)· Terra, aigua, aire i foc.· Introdueix dues forces còsmiques: Eros (les coses neixen) i Phobos (les coses moren).

· Anaxàgores de Clazòmenes (500 – 428 a.C.) Arjés: Llavors o homeomeries· Infinit nº de coses inseparables.· Introdueix la força Nous (les llavors s'uneixen o es separen).

· Demòcrit d'Abdera (460 – 370 a.C.) i Leucip Arjés: Àtoms· Va viure a Atenes. (També considerat Demòcrit d'Atenes).· Atomistes.· Introdueixen el concepte de Buit que no segueix cap llei i per on els àtoms es mouen atzarosa i lliurement.· Els àtoms són petites partícules indivisibles que es mouen, es junten o es separen.

3. Els pitagòrics:

Pitàgores de Crotona (582 – 496 a.C.), el fundador del pitagorisme va néixer a l'illa de Samos i marxa a la Magna Grècia (a Crotona) i funda una escola (una societat secreta) on ensenya matemàtiques, música, astronomia i geometria.

Els seus Arjés són els nombres: (són dualistes)· Parells· Senars (imparells)

Els nombres sagrats són el 4 i el 10.A cada nombre li corresponia una figura i unes dimensions, els éssers eren nombres amb figures associades a ells.

La naturalesa matemàtica de l'univers relacionada:· Tetraedre --> foc

· Hexaedre --> terra· Octaedre --> aire· Icosaedre --> aigua· Dodecaedre --> la quinta essència o l'èter.

Fan deu relacions d'elements fent l'antagonisme entre parells i imparells.

Parells: Imparells:Il·limitat LimitatEsquerre DretFemení MasculíPluralitat UnitatMoviment EstàticCorb RecteFoscor LlumDolent BoRodó Quadrat

4. Analítics i dialèctics:

Heràclit d'Èfes (544 – 484 a.C.) Parmènides d'Elea (540 – 470 a.C.)

5. S. V a.C. L'Atenes de Pericles: (La Il·lustració grega)

En el S. V a.C. exactament a la segona meitat, Atenes es comença a convertir en la polis més gran (domini atenenc) i esplendorosa (en quan a cultura, economia,... és el model mundial). S'inicia un canvi de paradigme (de pensament) dins la filosofia.

Abans el PARADIGME de la filosofia era la PHYSIS. Ara és L'ÉSSER HUMÀ I LES SEVES MANIFESTACIONS (es passa de les Ciències experimentals a les Ciències humanes. Gir antropocèntric).

· Els pitagòrics agafen d'Egipte unes creences religiosesles quals parlen de la reencarnació (orfisme) i en laimmortalitat de l'ànima.· Inventen les set notes musicals.· Són els primers que diuen que la Terra no és el centre,sinó que creuen que tot gira al voltant d'una gran esferade foc (no és el Sol).· Són els primers que introdueixen els conceptes i laRelació del macrocosmos (l'univers) i microcosmos (l'ésserhumà).

· ''Panta rei'' (Tot flueix). Tot està en constant canvi i esdevenir.· Compara la vida amb un riu que sempre flueix.· Escriu en forma d'aforisme (frases que fan pensar).· ''La guerra és el pare de totes les coses''. Totes lescoses surgeixen per l'enfrontament de contraris.· Malgrat l'aparença de moviment hi ha un logos, unallei que ho regula tot.· Arjé: foc (el logos es representat per l'Arjé).· Dos tipus de persones: desperts (aquells que sóncapaços de veure el logos rere els canvis) i dormits(els que creuen que la vida és un sensesentit).· Els seus pensaments han influenciat al segle XIX i alXX.· El pentaisme (postura religiosa que defensa que Déui la natura són el mateix, per tant, Déu és immanent).

· ''Dialèctica''. Tota la realitat és dialèctica (conceptefilosòfic), la lluita de contraris.· Inicia la ontologia (part de la filosofia que estudia l'essència o ésser de les coses).· Escriu un llibre, ''El poema''. Sofia, la saviesa li diuque hi ha dues vies de coneixement: els sentits i la raó.La via dels sentits s'anomena DOXA i la via de la raós'anomena EPISTEME. La via DOXA porta a lail·lusió i l'engany, i la via EPISTEME porta a la veitat.Si pensem coneixerem l'ésser.· Funda l'escola filosòfica eleàtica, on s'inicia elpensament lògic. Hem de pensar de manera deductiva.''L'ésser és, el no ésser no és''. Néixer és el pas del noésser a l'ésser (no ésser s'elimina perquè no és). Morirés el pas de l'ésser al no ésser (no ésser s'elimina). Pertant, les coses mai neixen ni mai moren.· Arjé: ésser.· Marca el pas del monisme al pluralisme.· Viu a Atenes.

Ciutadà: Individu que viu dins d'una democràcia i que l'Estat reconeix els drets polítics. Aquest Estat ha estat escollit pel vot del ciutadà. Havien de ser nascuts a Atenes amb drets polítics i econòmics i ser majors de 30 anys.

No ciutadà: dones, metecs (estrangers) i els esclaus.

Durant la segona meitat del S. VI a.C. els perses dominen. Al S. V a.C. s'inicia la revolta contra els perses. Les Guerres mèdiques van significar la victòria dels grecs capitanejats per espartans i atenesos.

Grècia va viure 50 anys de pau, però enfrontaments de caràcter comercial entre Atenes i Esparta van acabar amb les Guerres del Peloponès.

Els 50 anys de pau d'Atenes són coneguts com l'època daurada del govern de Pèricles, aquesta època és l'origen de la democràcia, el govern requeia sobre les mans dels ciutadans.

Els ciutadans havien d'implicar-se de manera directa i sense excuses.

L'Assamblea era la institució principal de l'Estat (tots els ciutadans la formaven). També hi havia òrgans especialitzats, el Consell dels 500 preparava les sessions de l'Assamblea, i l'Heliea (tribunals de justícia). Un altre càrrec fonamental era el d'estrateg (designat per l'Assamblea), concetrava els poders administratiu, executiu i militar.

6. Els sofistes:

Dues èpoques/generacions: 1. Sòcrates i Plató. 2. Aistòtil i hel·lenisme.

Tenien coneixement sobre tot i van a Atenes com a mestres i educadors de la joventut de la polis i assessoraven sobre temes legals als adults.

Trets comuns:

· Saber enciclopèdic (finalitat del saber --> ajudar a triomfar dins la polis).· Cobraven.· Escepticisme --> Postura que dubta de tot i creu que no es pot saber res. Quan s'aplica a l'ètica, no es pot saber que està ben fet i que està fet malament.· Subjectivisme --> Postura que defensa que les veritats i les maneres de fer les coses depenen del subjecte.· Relativisme --> Postura que defensa que cada societat té les seves normes morals.· Convencionalitat de les lleis (decidides per acord), aquestes lleis es deien Nomos (a la polis, es poden canviar) i les de la natura Physis (no es poden canviar).· Importància del llenguatge per a convèncer: Oratòria (art de parlar correctament):

– Retòrica (Gòrgies).– Eurística: entrar en discusió amb el contrari i fer-li caure en contradicció.

Gòrgies mostrava la paraula com a manera de convèncer de tot a tothom.

Gòrgies de Leontini (S. V a.C.):

"Res no existeix, si existís alguna cosa no podria ser pensada, si pogués ser pensada no podria ser comunicada".Nihilisme --> Postura que defensava que darrera de tot hi ha un sensesentit.

Protàgores d'AbderaSòcrates d'Atenes (469 – 399 a.C.)

Tot el que sabem d'ell és a partir de persones que han escrit sobre ell: Jenofont (historiador), Aristòfanes (autor teatre: Els núvols), Plató i Aristòtil.

Tasca --> Parlar amb la gent. Fill escultor i llevadora, bona educació i lluita a les Guerres del Peloponès. No fa escola i els joves el consideren el seu mestre (ell no s'hi considera).Al 399 a.C. jutgat per impietat i corrupció a la juventut per tres ciutadans, se'l jutga (acusants demanen pena de mort), Sòcrates es nega a condemnar-se perquè és innocent i els acusants guanyen a la seva demanda i és condemnat a mort ("Apologia de Sòcrates" Plató) havia de beure un verí mortal, la cicuta, quan està a la presó, un grup de gent el va a buscar, però es nega a escapar i mor. A "Fedó", Plató explica la mort de Sòcrates.

Busca valors morals amb validesa universals. Si donem llum el coneixement obtindrem els valors morals amb validesa universal, el mal és d'ignorants, i el bé és de savis (INTEL·LECTUALISME MORAL).

L'Oracle de Delfos diu que és el més savi del món, però ell diu que és ignorant i ho reconeix, aleshores va pregunant a la gent, però veia que eren ignorants i no ho reconeixien. Per tant, ell és el més savi, per això diu "Només sé, que no sé res".

El diàleg socràtic:

Procés per cercar el coneixement de valors morals universals. És inductiu (experiència --> general). 2 parts:

· Ironia: Destruir la DOXA de la persona amb la que es parla.· Maièutica: Un cop feta la ironia, es dona llum a les idees i al coneixement. EPISTEME.

Ell és considera un comadrona (maia) del coneixement.

Moralitat socràtica:

Moral --> conjunt de regles.Moralitat --> pràctica de la moral, de les regles.

L'ésser humà és un ser que porta dins seu el coneixement dels valors morals.

Fundador d'una moral autònoma.

La llei moral està per sobre de les individualitats i està per sobre d'ella. Tot ésser humà té el dret d'escollir el bé en comptes del mal.