Nicolás Gerlach Delgado

1 Batx. B

Cultura audiovisual 2014/2015

4.1 ANTECEDENTS

LA LLANTERNA MÀGICA. Abans no aparegués el cinema com a tal, s’havien provat molts sistemes per a jugar amb les imatges i la llum i provocar sensacions en l’espectador : els miralls màgics, les ombres xineses, la llantera màgica...Una de les fórmules més reeixides foren les Fantasmagories.La Revolució Francesa es trobava a les seves acaballes. Les restes de les últimes trinxeres encara eren presents pels carrers de París, però això no impedia que un grup d’espectadors inquiets fessin cua davant d’un antic convent on s’estava realitzant un espectacle innovador i iquietant. “ Sabem com espantar-vos.

4.1.ANTECEDENTS

Aquest tipus d’espectacle, basat en les projeccions a través de la llanterna màgica, significava una innovació en el ram de l'entreteniment. Fins aquell moment els espectacles visuals es centraven principalment en les ombres xineses i en espectacles més rudimentaris de llanterna màgica.El grau de sofisticació de l’escenari on es duia a terme l’espectacle fantasmagòric potenciava les sensacions dels assistents, ja que el situava en un punt en el qual la suggestió era tan gran que costava diferenciar entre allò real i allò fantàstic.Les fantasmagories més conegudes van ser les que el belga Étiènne Gaspar Robert, autodenominat Robertson, celebrava a l’interior d’un convent parisenc.

LA CRONOFOTOGRAFIA

Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d’éssers vius. El 1872, va ser contractat per Leland Standford, per a demostrar que el cavall, quan galopa, aixeva les quatre potes de terra. Per a demostrar-ho, Muybridge va ubicar 12 càmeres al llarg de la pista de la carrera. Les seves experiències van suposar un pont entre l’estàtica de la fotografia i la dinàmica.

LA PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT

El 1824 el metge anglès Peter mark Roget, planteja el principi de la persistència retiniana. Segons la tesi de Roget, podem percebre la continuïtat de 24 imatges per segon (ips).

LES JOGUINES ÒPTIQUES

S’inventaren diferents aparells simuladors del moviment a partir del fenomen de la persistència, les anomenades joguines òptiques:

Taumàtrop

Fenaquistoscopi

Zootrop

Praxinoscopi

TAUMÀTROP

Consisteix en un dics de cartró que porta un dibuix per ambdós costats. A les vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió de superposar les imatges. Fou inventat per W.H.Fitton al any 1825

FENAQUISTOSCOPI

Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s’obtingui una sensació de moviment de les imatges. Fou inventat per Josep Plateau, al 1832.

EL ZOOTROP

Fou inventat per Horner al any 1834. Consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A través d’aquestes es miraven els dibuixos que es formaven dins del cilindre. Els dibuixos eren d’un mateix con, en fer girar el cilindre es donava la sensació d’estar en moviment.

PRAXINOSCOPI

Fou inventat per Reynaud al 1877. És el precursor, d’allò que seran els dibuixos animats. El seu mecanisme estava basat en la idea de descomposició del moviment sumada a la idea de projecció.

4.2. L’ORIGEN DEL CINEMALa història del cinema tracta de l’evolució tècnica i artística de l’art de les imatges en moviment. Les pel·lícules han evolucionat gradualment des de les fires ambulants fins a les modernes sales de projeccions, i han passat de ser una atracció curiosa a esdevenir un mitjà de comunicació de masses.William K. Dickson, enginyer en cap dels Laboratoris Edinson, se li atribueix la invenció d’un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d’imatges. Es tallaven trossos prims de cel·luloide.

EL QUINEMATÒGRAF

Thomas Alba Edinson presenta en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph. La primera càmera per captar imatges en moviment, i el kinetoscope. Aquest últim tenia forma d’armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. Aquestes seqüències enregistraven esdeveniments mundans com espectacles de circ , acròbates, artistes de teatre de varietats i combats de boxa.Les sales de kinetoscope van arribar a Europa, però Edison no va patentar aquestes invencions a l’altre costat de l’Atlàntic, ja que es confiava en els precursors i innovadors britànics i europeus.

EL CINEMATÒGRAFPaul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. La primera exposició pública va ser al 1895. Triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Van començar a exposar pel·lícules al Boulevar des Capucines de París a finals de desembre de 1895. Vist l’èxit d’aquesta curiositat científica, els germans Lumière aviat van establir una xarxa de reporters per tota Europa , els qual enregistraven les anomenades actualités, predecessores dels documentals.Entre les primeres pel·lícules Lumière, La sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière L’arribada d’un tren a l’estació. En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. El 1910 Charles Pathé pantenta el projector Pathé, primer aparell amb motor per a la projecció, amb creu de malta de 4 aspes i corrent continua.

4.3 LA RECERCA DE NOUS PRODUCTES: EL CINEMA SONOR

No fou fins al 1927, més de trenta anys després del naixement del cinema, que es realitzà el primer film sonor de la història: El cantor de jazz (Alan Crossland, 1927, Warner Bros).El cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecció d’imatges s’acompanyava de música en viu o d’un gramòfon. La música accentuava l’acció de les imatges i contribuïa a accentuava l’acció de les imatges i contribuïa a l’ambientació general de la sala i a l’atenció del públic. De fet, molts dels espectacles de projecció d’imatges del precinema (ombres xineses, llanterna màgica...) es feien acompanyades de música generalment en directe. La lenta integració del so sincronitzat en les pel·lícules respongué a raons econòmiques i al fet que les produccions cinematogràfiques tenien prou èxit i ningú es plantejava canvis. No fou fins que una de les grans productores, per mirar de superar problemes financers provà de buscar quelcom de nou: la sonorització dels films. Des dels inicis de l’aparició del sonor, l’ús de la música agafà moltes de les convencions pròpies del teatre musical.Un dels elements que de seguida va caracteritzar les bandes sonores va ser la seva especialització segons els gèneres. El timbre i to de veu també s’anaren confessionalitat per a definir personatges.La sonoralització es començà a fer amb discos sincronitzats. Es produí quan aquests es substituïren per una banda de so incorporada a la cinta de la pel·lícula, allò que s’anomenarà banda sonora. Finalment , la generació electrònica de sons i, l’enregistrament digital del so, han permès ampliar les possiblitats de generació, manipulació i barreja de sons obrint així nous camps d’experimentació.

NOUS FORMATS

El 1952 ja es fan gravacions tridimensionals per a ser visionades amb ulleres polaritzades.També a la dècada dels cinquanta, la productora de MetroGM va presentar el sistema CINERAMA, que consistia en filmar amb tres càmeres sincronitzades i projectar per mitjà de tres projectors de 35 mm treballant en igual sincronia. El so era esterofònic, de set pistes, i es trobava gravat sobre una quarta banda magnètica de 35 mm a la vegada sincronitzada amb els projectors. Degut al seu elevat cost, aquest sistema s’abandona el 1963.El 1953 la Fox presenta el sistema CINEMASCOPE caracteritzat per l’ús d’imatges àmplies en les preses de filmació, assolides al comprimir una imatge normal dintre del quadre estàndard de 35mm, per a desrés descomprimir-les durant la projecció.Les pantalles sobre les quals inicialment es projectaven les pel·lícules en aquest sistema eren mes àmplies que les usades tradicionalment fins el 1953 i posseïen una concavitat que permetia, a més, eliminar certes distorsions pròpies del sistema en els seus començaments. La primera pel·lícula rodada en Cinemascope va ser la La túnica sagrada. El 1967 ha donat lloc a l’aparició de cinemes monumentals en les principals ciutats del món. El 1976 apareix l’OMNIMAX i el 1986, a l’Expo de Vancouver. Space Station. Encara que el verdader boom comercial en 3DA partir de llavors hem viscut en una espiral contínua d’estrenes de cinema en 3D, amb les pel·lícules d’animació com a principals protagonistes. L’últim i més mediàtic títol ha estat Avatar.