UNITAT DIDÀCTICA 1: L’ECONOMIA DE MERCAT

L’Economia és:

La ciència que estudia la forma en què els individus i la societat administren uns recursos escassos per a satisfer millor les necessitats individuals i col·lectives

L’Economia es divideix en:

Microeconomia

Macroeconomia

Microeconomia

És la part de l’Economia que centra el seu estudi en el comportament de les unitats econòmiques:

Famíles Empreses Mercats on es troben l’oferta i la demanda de

béns i servicis

Macroeconomia

És la part de l’Economia que centra el seu estudi en el funcionament global de l’eco-nomia:

Desocupació Inflació La quantitat de diners que hi ha en un país El Producte Interior Brut

El Mercat

És el lloc on compradors i venedors intercanvien lliure-ment béns i servicis, així com factors de producció

El Mercat consta de:

Oferents de béns i servicis Demandants de béns i servicis Béns i i servicis objecte de l’intercanvi Preu de béns i servicis

LA DEMANDA

Mostra la quantitat d’un producte que una persona està disposada a consumir, segons diverses variables:

El preu del bé Els gustos La renda disponible Els preus dels béns relacionats

DEMANDA DE MERCAT (O COL·LECTIVA)

És la suma de les quantitats d’un bé que, per a cada preu, estan disposats a consumir tots els individus del mercat s’obté una taula de demanda del mercat que es representa mitjançant la corba de demanda del mercat.

Relació entre la demanda d’un bé i el seu preu:

Quant major siga el preu que es cobra pel bé, menor serà la quantitat que un individu estarà disposat a comprar.

Quant menor siga el preu, major serà la quantitat d’unitats demandades.

Corba de demanda:

L’OFERTA

Està constituïda per la quantitat del bé que els promotors estan disposats a oferir a un preu determinat.

Relació entre l’oferta d’un bé i el seu preu:

Quan el preu d’un bé augmenta, la seua oferta augmenta, ja que resultarà més rendible per a les empreses.

Quan el preu d’un bé disminueix, la seua producció disminueix, ja que obtenen menys diners.

Les variacions en l’oferta depenen de:

El preu del bé El preu dels béns relacionats El preu dels factors de producció El desenvolupament tecnològic Els objectius de les empreses

CORBA D’OFERTA

Es poden donar diferents situacions de mercat:

Preus alts: els productors tendiran a oferir més productes, però els consumidors compraran menys (excés d’oferta)

Preus baixos: Els venedors tendiran a oferir menys quantitat del producte, mentre que els compradors destijaran més quantitats (excés de demanda)

Davant l’excés d’oferta: el preu tendirà a dismiuir, perquè els venedors preferiran abaixar els preus abans que no vendre el producte.

Davant l’excés de demanda: el preu augmentarà, ja que els compradors competeixen pel bé i paguen preus més alts.

PREU D’EQUILIBRI

En situació d’equilibri, s’igualen les quantitats ofertades i les demandades .

Per què això`passe cal arribar al preu d’equilibri.

Gràficament és el punt on es creuen oferta i demanda.

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DEL PREU D’EQUILIBRI:

FORMES DE MERCAT

Competència perfecta Monopoli Oligopoli

COMPETÈNCIA PERFECTA

Hi ha molts compradors i molts venedors, de forma que cap d’ells pot per si sol influir en la formació del preu. Per exemple, productes com la carn, el peix, fruites, verdures.

MONOPOLI

Al mercat hi ha molts compradors i un sol venedor amb capacitat per a determinar el preu. Un exemple és la tabacalera.

OLIGOPOLI

És aquell mercat en què hi ha un nombre reduït de venedors enfront d’una gran quantitat de compradors. L’existència de pocs venedors pot influir en el seu control sobre els preus (telefonia, televisió, companyies aèries)

INDICADORS ECONÒMICS

PIB: És el valor monetari dels béns i servicis finals produïts en una economia durant un període de temps determinat (un any).

PIN: És el valor monetari dels béns i servicis finals produïts en una economia durant un any normalment (una vegada deduïdes les amortitzacions)

INDICADORS ECONÒMICS

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)

És el valor monetari dels béns i servicis finals produïts en una economia durant un període de temps determinat (un any).

PRODUCTE INTERIOR NET (PIN)

És el valor monetari dels béns i servicis finals produïts en una economia durant un any normalment (una vegada deduïdes les amortitzacions)

ÍNDEX DE PREUS AL CONSUM (IPC)

És l’indicador més conegut de l’evolució del conjunt dels preus dels béns i servicis que consumeixen les famílies residents a Espanya.

IPC SUBJACENT

IPC en què s’ha eliminat l’energia (gasolina) i aliments frescs, per què són els elements més volàtils de la cistella de la compra.

IPC HARMONITZAT

És un indicador estadísitic que té per objecte proporcionar una mesura de l’evolució dels preus i la inflació que permeta comparacions entre els països de la UE.

LA INFLACIÓ

És l’augment de forma contínua i generalitzada dels preus dels béns i servicis en una economia en el temps.

L’ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA (EPA)

Estadística de l’INE que informa sobre el mercat de treball, classificant la població en activa i desocupada.

LA UNIÓ EUROPEA

LA UE ÉS:

Un espai polític i econòmic que preten aconseguir el benestar econòmic, l’estabilitat i el benestar del continent europeu.

LES INSTITUCIONS EUROPEES

A. El parlament EuropeuB. El Consell de la UEC. La Comissió de la UED. El Tribunal de JustíciaE. El Tribunal de Comptes

EL PARLAMENT EUROPEU

La seu es troba a Estrasburg Els diputats (750) representen a més

de 80 partits polítics europeus. Els partits s’uneixen per afinitats

polítiques, no per nacionalitats (PPE, PSE…)

A Espanya li corresponen 54 Diputats

FUNCIONS DEL PARLAMENT

Funció Legislativa Funció Pressupostària Funció de control Democràtic

FUNCIONS DEL CONSELL

Aprovar les lleis europees Coordinar les polítiques

econòmiques generals Concloure acords internacionals Desenvolupar la PESC Aprovar el pressupost de la

UE, junt amb el PE

FUNCIONS DE LA COMISSIÓ

Proposar la legislació al Parlament i al Consell

Gestionar les polítiques de la UE i el Pressupost

Fer complir la legislació europea (junt amb el TJUE)

Representar la UE

ALTRES ORGANISMES DE LA UE

a) El Defensor del Poble europeub) El Comité Econòmic i Social Europeuc) El Comité de les Regionsd) El Banc central Europeu (BCE)e) El Banc Europeu d’Inversions.