1

UNITAT DIDÀCTICA 2. FEM LA BANDERA

CATEGORIA C

Aquesta unitat didàctica s’organitza en tres blocs de contingut.

• A la primera part, posarem èmfasi en diverses etapes històriques i

culturals per mostrar com van sorgir les banderes. Veurem quines

relacions hi ha entre elles i les necessitats de comunicació i diferenciació

que en van permetre el desenvolupament, així com les aspiracions de les

persones i els col·lectius que les van crear. Descobrirem com es van

iniciar alguns moviments que van permetre la millora social de l’entorn,

gràcies a persones que van compartir un mateix somni i que, amb les

seves conviccions, van aconseguir fer un món millor.

• A la segona part d’aquesta unitat, tractarem la comunicació visual i el

poder comunicatiu de les formes, les imatges i els colors i en descobrirem

la semàntica i els elements que la componen..

• Finalment, a la tercera part, donarem forma a la nostra bandera a partir

de dinàmiques creatives per a la seva realització per mitjà de

metodologies basades en l’art thinking.

Cada bloc disposa de dinàmiques grupals per aprofundir i investigar,

dinàmiques d’empatia per entendre el valor de la inclusió, així com dinàmiques

creatives que us ajudaran a crear la vostra bandera.

Totes les dinàmiques estan basades en les intel·ligències múltiples,

l’aprenentatge col·laboratiu i l’aprenentatge servei, el flipped classroom i l’art

thinking.

Us recordem que les dinàmiques no són obligatòries, però us poden ajudar a

enfocar el vostre treball de participació.

2

NOM DINÀMICA

TIPUS DE DINÀMICA METODOLOGIA ÀREA CURRICULAR

Art i origen Recerca Flipped classroom Geografia i Història

Escrit amb dibuixos Recerca Flipped

classroom Llengua i Literatura

El sentir de la bandera

Creativitat en família

Intel·ligències múltiples Geografia i Història

La bandera del meu poble

Recerca Aprenentatge col·laboratiu Geografia i Història

La consciència del símbol

Reflexió i debat

Intel·ligències múltiples Geografia i Història / Valors

La metonímia Creativitat Intel·ligències múltiples Llengua i Literatura

Veure-hi amb el cervell Creativitat Intel·ligències

múltiples Ed. Plàstica i Visual

Art tiflològic Empatia i inclusió

Intel·ligències múltiples Educació Plàstica i Visual

Pictogrames a l’escola

Empatia i inclusió

Aprenentatge servei

Llengua i Literatura / Ed. Plàstica i Visual

Senyalística per al congrés

Creativitat Aprenentatge servei Educació Plàstica i Visual

Les icones de la inclusió Creativitat Aprenentatge

servei Llengua i Literatura / Valors

Llenguatge emoticones Creativitat

Intel·ligències múltiples / ap. col·laboratiu

Geografia i Història

Emoticones inclusives Recerca Flipped

classroom Llengua i Literatura / Ed. Plàstica i Visual

Els colors de la inclusió Creativitat

Intel·ligències múltiples / ap. col·laboratiu

Educació Plàstica i Visual

Veure-hi amb les orelles

Empatia i inclusió / creativitat (art thinking)

Intel·ligències múltiples Educació Plàstica i Visual

Comunicació accessible-braille

Empatia i inclusió

Intel·ligències múltiples Llengua i Literatura

3

NOM DINÀMICA

TIPUS DE DINÀMICA METODOLOGIA ÀREA CURRICULAR

Comunicació accessible, llengua de signes

Empatia i inclusió

Intel·ligències múltiples

Llengua i Literatura

Per ajudar-vos a donar forma a aquestes sessions a l’aula, us deixem aquesta

taula de planificació perquè les pugueu estructurar, en funció del vostre horari

lectiu.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE UNITAT

DIDÀCTICA FEM LA

BANDERA

DESCOBRIM

Inici. Obertura. Ens situem.

Torn de preguntes per entrar en matèria.

Apartats 1, 2

Expliquem i donem a conèixer la història de les banderes.

Escoltem i ens fem preguntes. Investiguem en grup.

Apartats 3, 4

CREEM

Pensem i dialoguem

Fil a l’agulla! Traiem l’artista que portem dins.

Apartats 5, 6, 7

Ens quedem amb el pòsit del que hem après.

Fem la nostra bandera, amb les aportacions de tot el grup.

Apartats 8, 9

Avui, en aquesta 36a edició, en aquest curs 2019-2020, tenim per davant

l’oportunitat d’unir-nos com a grup i avançar com a moviment social que

4

advoqui per la inclusió de totes les persones que componen aquesta societat

perquè la volem oberta, empàtica, multicultural i diversa.

5

ÌNDEX

1r bloc de contingut. PER QUÈ UNA BANDERA?

1. HI HAVIA UNA VEGADA... UNA BANDERA

2. SI LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ... QUINA ÉS LA FUNCIÓ

PRINCIPAL DE LA BANDERA?

3. UNA BANDERA ÉS...

4. EVOLUCIÓ HISTÒRICA I CULTURAL DE LES BANDERES

2n bloc de contingut. LA IMATGE QUE ENS PARLA

5. PENSEM EN EL MISSATGE I COM EL PLASMAREM

6. ELEMENTS QUE COMPONEN LA COMUNICACIÓ VISUAL. DEL

MISSATGE AL SÍMBOL

7. SIMBOLOGIA DEL COLOR

3r bloc de contingut. LA CREACIÓ DE LA NOSTRA BANDERA

8. PENSEM LA NOSTRA BANDERA

9. CREEM LA NOSTRA BANDERA

6

1r bloc de contingut. PER QUÈ UNA BANDERA?

1. HI HAVIA UNA VEGADA... UNA BANDERA

Per què existeixen les banderes? D’on sorgeix la necessitat d’“inventar” una

ensenya, un distintiu que representi una agrupació o un poble? Com una bandera

pot transmetre una idea, un sentiment o un missatge?

Esteu a punt? Som-hi!

2. SI LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ... QUINA ÉS LA FUNCIÓ PRINCIPAL DE LA BANDERA?

El concepte de bandera sorgeix de la necessitat d’identificar-se per part d’un

grup de persones, en una època en què les agrupacions dels homes van anar

creixent d’horda a tribu, de clan a nucli de població, etcètera, constituint els

estrats socials i de jerarquia religiosa i sociopolítica, en el mateix moment en què

es gesta l’evolució del govern humà, des de la Prehistòria i al llarg de l’Antiguitat.

Vist com el sistema identificatiu d’una agrupació de persones, les banderes van

necessitar d’un llenguatge visual que representés l’objectiu per al qual es va

crear. Per això, i de forma paral·lela al sistema d’escriptura que van anar

desenvolupant les antigues civilitzacions, les banderes es van poblar d’imatges,

colors i formes.

Aquests dissenys emblemàtics eren representacions figuratives d’objectes,

plantes o animals que, per les seves propietats i qualitats, eren assumides per la

persona o l’agrupació que els triava a títol de símbol. Segons van anar

evolucionant les societats, el llenguatge visual empleat es va anar fent més

complex i es van anar simplificant les formes cap a traços més senzills,

abstractes, esquemàtics... transformant-se en el que es coneix avui dia per icona,

símbol o pictograma.

Activitat suggerida 1 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

LES EMPREMTES DEL TEMPS. Ciències Socials. Bloc 4.

7

Demaneu a l’alumnat que investigui sobre les diverses ensenyes que s’han

conservat des de la Prehistòria fins a l’Antiguitat.

Hauran d’aportar la informació següent per explicar a la resta de companys i

companyes:

- Civilització. Etapa històrica i localització en el mapa.

- Tipus d’ensenya, disseny i materials.

- Funció de l’ensenya, àmbit al qual pertany.

Activitat suggerida 2 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

L’ORIGEN DELS SISTEMES D’ESCRIPTURA. Llengua i Literatura. Bloc 2.

Comunicació oral i escrita.

Demaneu a l’alumnat que investigui sobre el naixement dels diferents sistemes

d’escriptura a l’Antiguitat.

Hauran d’aportar la informació següent per explicar a la resta de companys i

companyes:

- Civilització. Etapa històrica i localització en el mapa.

Sistemes gràfics d’escriptura: cuneïforme, pictogrames, fonogrames,

ideogrames, jeroglífics, etcètera

Al mateix temps que evolucionen les civilitzacions, s’afegeix a la bandera un nou

concepte, el de la comunicació, ja que aviat es va veure que les ensenyes es

podien utilitzar com un sistema comunicatiu, en les conteses bèl·liques, d’una

banda, i en les rutes comercials de la Mediterrània, de l’altra.

8

En el camp de batalla, per comunicar als soldats i oficials les diferents estratègies

bèl·liques i les coordenades d’atac, replegament, defensa, etcètera.

En el mercat marítim, per identificar la procedència dels vaixells i per establir comunicació entre ells.

El concepte de bandera com a tal no tindrà lloc fins al s. XVIII, quan els països del món vagin consolidant els seus models de governs i nació.

En l’era contemporània, tant els països com diversos organismes internacionals

van recórrer a les banderes com a mètode distintiu.

La bandera de la Unió Europea és distintiva amb els seus dotze estels daurats

ubicats en un camp blau cel, de manera que cada estrella simbolitza un país

integrant. El disseny de la bandera va ser aprovat i adoptat pel Consell d’Europa

(CoE) l’any 1955 i des de llavors ha estat un símbol que representa Europa en el

seu conjunt.

9

La bandera de l’Organització de Nacions Unides (l’ONU) va ser adoptada l’any

1940. Es caracteritza perquè és un rectangle de color blau pàl·lid, que porta al

centre l’emblema oficial. Les branques d’olivera signifiquen la pau i el mapa

mundial fa referència al conjunt dels països que formen part de l’ONU.

Les banderes han anat acompanyant diversos col·lectius socials que les van

adoptar per representar sota formes i colors les seves idees i aspiracions.

3. UNA BANDERA ÉS...

Mitjà identificatiu: Un símbol que intenta transmetre una sèrie de valors amb

l’objectiu de crear una identitat.

Mitjà comunicatiu: Un sistema visual comunicatiu amb l’objectiu de transmetre

un missatge.

Sabies que hi ha una ciència que s’ocupa de l’estudi de les banderes?

Es diu vexil·lologia, paraula que prové del llatí vexillum, que significa estendard

o emblema que identifica a qui el porta.

I la paraula “bandera”?

Té origen germànic, que prové de bandwo, que es tradueix per “distintiu” o

“estendard”.

10

4. EVOLUCIÓ HISTÒRICA I CULTURAL DE LES BANDERES

5000 a. C.

Vexil·loides: predecessors de les insígnies militars el naixement dels quals

s’inicia als pobles orientals. Primeres ensenyes de metall, emblemes lligats al

món militar de les civilitzacions d’Assíria i Pèrsia. Babilònia.

Antiguitat

• 3400 a. C. Egipte. Paleta de Narmer: taula de pedra tallada en què

apareixen representats homes portant estendards.

• El mercat de la seda i els intercanvis comercials faciliten la introducció del

concepte de bandera, ja que a Europa les ensenyes de metall, fusta i tèxtil

(llana) van subjectes a un pal fix que impedeix que onegi al vent, com ho fan

les banderes de seda.

• Segle II a. C. Les influències culturals provinents d’Àsia i Orient es reflectiran

en les civilitzacions gregues i romanes. S’han trobat pintures amb banderes

a les tombes samnites (Itàlia).

11

• Vexil·les: Ensenyes o emblemes que, col·locats a la part alta d’un pal, servien

per identificar el portador. A les legions romanes, les vexil·les es van anar

transformant en figures d’animals per distingir-les les unes de les altres.

• Els emblemes escollits per les legions es van anar posant sobre petits

coronaments de tela, amb diferents colors i senyals per identificar els cossos

i les seccions dels exèrcits romans.

• 312 d. C. L’emperador Constantí afegeix el monograma de Crist a la vexil·la

romana, en convertir-se al cristianisme.

12

Edat Mitjana

• La bandera de seda, flamejant, s’introdueix a Europa per dues vies: d’una

banda, des d’Orient i de la mà de Genguis Khan, el primer emperador de

Mongòlia, qui va adoptar les banderes de la Xina, confeccionades amb

seda. I, d’altra banda, des del sud d’Europa per mitjà dels àrabs, que ho

van adoptar dels indis de l’Orient Mitjà.

• Segle XI Apareixen els escuts heràldics, els escuts d’armes de les cases

nobles, dels llinatges i dels militars.

• Les banderes no són representatives dels pobles, sinó del rei. Designen

els dominis i no tenen ús en la societat civil, ja que serveixen per

representar el territori i el regne que els domina.

• 1297. El rei Eduard I d’Anglaterra és el primer europeu a obligar els

vaixells a adoptar les banderes com a signes d’identificació nacional.

13

Segle XIII

• El rei Alfons X el Savi va incloure en el seu Codi de les partides

indicacions d’ús i funcionalitats per a les diferents ensenyes i banderes.

Segle XIV

• Els nuclis de població i la creixent activitat econòmica d els burgs

afavoreixen l’ús estès de les banderes per representar agrupacions i

gremis d’oficis, així com la identitat dels municipis.

Segle XVII

• Espanya. Naixement dels terços: les companyies compostes per reclutes

d’una mateixa localitat acudien amb la bandera pròpia al capdavant, per

després conservar-la a les cases consistorials. Algunes s’han mantingut

fins a l’actualitat en alguns municipis.

14

Segle XVIII

• Desgast dels sistemes absolutistes. Gestació del concepte de “nació” i

“Estat”. Després de la Revolució Francesa (1789), la majoria dels

governs passen a tenir una bandera que els identifiqui.

Sabíeu que la bandera d’Espanya va ser, en origen, un mitjà per identificar els

navilis d’Espanya, Nàpols i Sicília?

El 1785 Carles III va prendre la decisió d’adoptar una mateixa bandera per als

vaixells. El seu ministre de Marina li va presentar diversos dissenys amb la forma

i el color que avui es coneix com la bandera d’Espanya.

Durant la primer Guerra Carlina, tots dos bàndols tenien la mateixa bandera, raó

per la qual el 1843 els isabelins van implantar la bandera espanyola com a

bandera més liberal.

Activitat suggerida 3 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

15

EL SENTIR DE LA BANDERA. Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes del

temps.

Valors Socials i Cívics. Bloc 3. La convivència i els valors socials.

Demaneu a l’alumnat que pensi un objecte, una planta, un animal, etcètera que

representi el seu lloc d’origen o el lloc d’origen dels seus pares.

Aquesta activitat es pot dur a terme des de l’entorn familiar, amb la finalitat que

descobreixin elements propis del seu lloc d’origen.

A continuació demaneu que dibuixin una bandera amb aquest element i expliquin

la raó de la seva elecció. Podran fer servir els colors i formes que vulguin per

adornar la bandera.

Un cop a classe, cada alumne o alumna haurà d’exposar a la resta dels

companys i companyes la bandera original de la seva província o país, i

comparar-la amb la que hagi dissenyat per establir un paral·lelisme entre totes

dues.

Establiu un diàleg reflexiu de manera que pugueu trobar similituds entre els

dissenys de l’alumnat i els vigents, així com les idees i conceptes que hi ha al

darrere.

Activitat suggerida 4 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

LA BANDERA DEL MEU POBLE. Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes del

temps.

Valors Socials i Cívics. Bloc 3. La convivència i els valors socials.

Demaneu a l’alumnat que s’agrupi en grups de dos a quatre i que busquin les

banderes del seu municipi o localitat, de la província i de la comunitat autònoma.

Un cop a classe, cada grup haurà d’exposar a la resta dels companys i

companyes les tres banderes, el seu origen i evolució fins a l’actualitat.

Establiu un diàleg reflexiu de manera que pugueu trobar els conceptes que hi ha

al darrere de cada disseny.

16

Si voleu veure més informació sobre la bandera de la vostra comunitat autònoma,

consulteu: Informació

Activitat suggerida 5 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

LA CONSCIÈNCIA DEL SÍMBOL. Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes del

temps.

Debatem a l’aula sobre algunes banderes importants de la història

contemporània. Per això, projecteu cada imatge i pregunteu a l’alumnat pel seu

significat, si coneixen el context en què es van gestar, el moviment social que el

va iniciar, l’avanç aconseguit, etcètera, amb l’objectiu de relacionar la bandera,

el símbol i el seu significat i transcendència en l’àmbit social.

17

COMUNICACIÓ

MISSATGES

INTERACCIÓ SOCIAL

.

Bloc 2. La imatge que ens parla

5. PENSEM EN EL MISSATGE I COM EL PLASMAREM

Comunicar, Del llatí, ‘comunicare’. Fer comú, compartir. És la facultat de l’individu

de fer partícips els seus semblants d’idees, coneixements, emocions i

sentiments.

És el procés de transmissió d’informació, idees, emocions, habilitats, etcètera

mitjançant signes, símbols, imatges, paraules, etcètera.

L’evolució historicocultural dels pobles ha acompanyat la transformació de les

banderes, de la mateixa manera en què el procés comunicatiu va permetre el

desenvolupament i el progrés del gènere humà, assegurant la base cultural

generació rere generació per mitjà del procés de transmissió de coneixements,

ja fos de forma oral, escrita o dibuixada.

Així, les organitzacions humanes es basen en el procés de comunicació i només

a través d’aquesta possibilitat de comunicació té explicació tot fenomen social.

Aquest és el procés d’influència recíproc que es dona entre els

individus quan es comuniquen.

18

La comunicació humana compleix tres funcions principals:

1. Permet conèixer l’ambient, el context en què transcorre la vida de

l’individu.

2. Defineix la situació pròpia, individual, subjectiva enfront dels altres, amb

els quals interactua directament i indirectament.

3. Constitueix la principal font de coneixement, necessària per adaptar-se

tant al propi entorn com d’acord als interessos d’un individu o diversos

individus.

6. ELEMENTS QUE COMPONEN LA COMUNICACIÓ VISUAL. DEL MISSATGE AL SÍMBOL

Per entendre a grans trets com es configura la comunicació visual, dividirem

aquest procés comunicatiu en tres elements bàsics:

• La disposició dels elements que componen la imatge.

• El missatge.

• La percepció visual.

• La imatge.

L’emissor emet un missatge, que està determinat per la percepció visual del

receptor. Aquest missatge és la imatge visual, que actua com a vehicle d’aquesta

comunicació.

Depenent de l’àmbit en què s’interpreti, del context i del codi atribuït, es

modificarà, en conseqüència, la interpretació que es fa de les imatges.

19

Activitat suggerida 6 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

LA PARAULA EN IMATGE. Llengua i Literatura. Bloc 1. Comunicació oral.

Aprofundirem sobre el concepte de comunicació visual amb aquest divertit

exercici que els ajudarà a entendre els diversos significats que pot adquirir una

paraula, és a dir, com una paraula (un concepte) genera diverses imatges amb

diversos significats.

Demaneu a l’alumnat que, en grups de tres o quatre, busquin diferents paraules

que generin diverses imatges, en funció del context i els múltiples significats.

Un cop hagin recopilat les paraules, demaneu que formin un mapa visual amb la

paraula en el centre i les diferents accepcions (amb el seu significat i la imatge)

al voltant d’aquesta paraula.

Vegem cada element per separat:

DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS

L’estudi de la comunicació visual implica en primer lloc la identificació dels

elements que el componen i, en segon lloc, la manera com aquests s’organitzen,

la seva composició i distribució en aquesta imatge.

Depenent de l’esquema de composició, es potenciarà el missatge que es vol

transmetre.

- Factors de composició: ens poden suggerir equilibri, tensió,

dinamisme... en funció de com estan disposats els elements d’una imatge.

20

- Formes i contorns: les direccions visuals que adopti una imatge poden

suggerir estabilitat (elements centrats), dinamisme i força (elements en

diagonal) o moviment (elements en repetició).

- Organització espacial: la ubicació de cada element també predisposa a

un significat, així com al protagonisme i a la jerarquia que adquireix cada

element respecte a l’altre. Per exemple, si l’element és amunt o avall, a

l’esquerra o a la dreta, centrat o en una cantonada, es generarà més o

menys tensió visual.

MISSATGE

El missatge és la forma, el format, el mitjà, etcètera pel qual es materialitza la

informació que l’emissor transmet al receptor.

En el nostre cas, el missatge està compost per la informació i el suport visual que

li fa de suport.

Tot missatge es materialitza en un suport per ser transmès.

El contingut i la forma s’articulen d’acord al mitjà de transmissió del missatge

El missatge té un significat que conté valors, idees, comportaments, etcètera que

influiran, d’alguna manera, en el receptor.

• Els signes són els elements formals que conformen la imatge i són el

punt, la figura, la línia, la forma, la textura, el mòdul, etcètera.

• La sintaxi visual és la ciència que estudia la disposició, la concordança i

la funció dels elements formals, que són l’equilibri, el dinamisme, la

simetria, etcètera.

• El llenguatge visual és el que utilitza les imatges per transmetre

informació, independentment del suport en què es mostren, i poden ser

figuratives, esquemàtiques, abstractes, etcètera o ser en la categoria

d’icona, símbol, pictograma, etcètera.

En termes de disseny, el missatge és el mitjà pel qual es transmet la informació

i, com a tal, ha de seguir les pautes següents:

• Les idees i els conceptes es transformen per ser comunicats sota un codi

estructurat segons convencionalismes gràfics de caràcter visual.

21

• És un llenguatge visual al servei d’una necessitat informativa i

comunicativa intencionada, d’expressió o d’identitat.

• El missatge ha de ser en un llenguatge reconeixible i reconegut pel públic

al qual s’adreça.

• La imatge és part de la comunicació no verbal i constitueix un dels

principals sistemes de comunicació del món contemporani

PERCEPCIÓ VISUAL

La percepció és l’acte individual que transforma els estímuls visuals en senyals

que el cervell és capaç d’interpretar. No obstant això, a l’acte de mirar se sumen

les experiències prèvies, el context sociocultural, les vivències individuals, els

prejudicis i les previsions pròpies de qui el mira.

La percepció visual es processa de la manera següent:

Si voleu comprovar amb els i les alumnes com influeix la percepció visual en la

lectura d’un missatge, feu la dinàmica suggerida de la UD "Fem la bandera" de

la categoria C (ESO).

IMATGE

És la representació de coses preses de la realitat, tant si existeixen com si no.

OBSERVACIÓ

DISTINCIÓ

SELECCIÓ JUDICI

INTERPRETACIÓ

ANÀLISI SÍNTESI DEL MISSATGE

La síntesi del missatge està composta per la comprensió que s’ha fet dels signes i els elements que componen un codi comunicatiu conegut per emissor i receptor.

22

La imatge està determinada pel grau de semblança entre aquesta i la cosa

representada, així com pel seu grau d’originalitat.

- Grau d’originalitat: REALITAT

Interpretació de la realitat, modificada per la tècnica, el suport, el punt de

vista, l’estil pictòric o de disseny, etcètera, o la imaginació del creador.

- Grau de semblança: REPRESENTACIÓ – INTERPRETACIÓ

L’observador atribueix a la imatge un sentit i un significat,

independentment de la intenció del creador, així com de la finalitat per a

la qual la va crear.

Aquesta “realitat visual” és percebuda pels cinc sentits del receptor, en el procés

de comunicació interpersonal. No obstant això, en la comunicació visual, el sentit

que més interfereix en la comprensió del missatge és la vista.

Ara bé, les persones amb alguna discapacitat també poden interpretar i percebre

aquestes imatges, gràcies als sistemes de comunicació específics de les

discapacitats:

Discapacitats Comunicació visual/oral

Comunicació visual (imatges)

Visual Braille Tiflologia Auditiva Llengua de signes - Espectre autista Pictogrames Pictogrames

Avui dia, són molts els centres educatius que contemplen la comunicació per

pictogrames per atendre l’alumnat amb espectre autista, de la mateixa manera

que atenen tot tipus d’alumnat divers, amb discapacitat o sense, per assegurar

el procés comunicatiu.

Si voleu aprofundir en aquest aspecte, us recomanem les següents sessions en

línia, que us poden ajudar a saber-ne més:

23

Activitat suggerida 7 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

ART TIFLOLÒGIC. Educació Artística. Bloc 2. Expressió artística.

Materials necessaris per alumne/a:

• Cartrons de gruix diferent.

• Paper vegetal per a cada nen o nena.

• Fotocòpies de mida A4 (foli) d’alguna obra d’art, preferentment un quadre

amb imatges grans i senzilles, o d’algun moviment artístic contemporani.

• Tisores, llapis i goma d’esborrar, pega de barra.

Demaneu a l’alumnat que, primer, calquin les formes del quadre amb el paper

vegetal, per després retallar les diferents peces de cartró amb aquestes formes.

Un cop tinguin cada element o forma del quadre retallat en cartró, demaneu-los

que les vagin enganxant sobre la fotocòpia de l’obra d’art lliurada.

Un cop enganxades, ho podran pintar amb els mateixos colors o amb textures

que simulin algun material present en el quadre.

Un cop sec, s’hauran de tapar els ulls i palpar els treballs dels companys i

companyes per percebre l’obra d’art en qüestió.

Observareu que podran veure-hi a través de les mans!

24

Activitat suggerida 8 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs).

PICTOGRAMES A L’ESCOLA.Llengua i Literatura. Bloc 2. Comunicació oral.

Demaneu a l’alumnat que, per grups de dos a quatre, dissenyin una sèrie de

pictogrames que comuniquin accions quotidianes que puguin sorgir a l’escola, a

l’aula o al pati.

El receptor d’aquests senyals podrien ser alumnes amb alguna discapacitat.

En un procés comunicatiu, les paraules i els conceptes desencadenen un procés

mental. Aquest procés es basa en imatges sensorials, amb associacions i

enllaços apropiats.

En connectar les paraules i els conceptes amb aquestes imatges,

aquestes darreres funcionen com els seus sinònims gràfics i visuals. Una

imatge central és sinònim de concepte clau. És el nucli d’interès, un centre

d’atenció, facilita la comprensió i desperta el cervell.

Cada imatge clau té un efecte multiplicador, ja que conté en ella mateixa

un ampli ventall d’associacions i connexions.

A l’hora de classificar el tipus d’imatges presents a les banderes o ensenyes,

s’estableixen quatre unitats bàsiques d’imatge comunicativa.

Significant i significat

La imatge per ella mateixa no produeix missatges universals que puguin ser

igualment entesos i interpretats per totes les societats de la mateixa manera, ja

que els significats que adquireixen s’aprenen pel context, la societat, el grup, la

cultura, etcètera.

Tota imatge té, més o menys, un determinat context previ, així com dos

components bàsics: la realitat que reprodueix (SIGNIFICANT) i el significat

d’aquesta realitat representada (SIGNIFICAT).

Prenent com a exemple la poma, un mateix significant (el que és) pot tenir

diferents significats (el que representen).

25

POMA significa POMA (FRUITA) POMA significa TEMPTACIÓ POMA significa SALUDABLE

El signe

El signe és l’evolució abstracta del símbol. Està dotat d’un valor no exprés, que

actua d’intermediari entre l’individu i la idea o el concepte.

En aquest exemple, els elements que formen el concepte de pau no tenen per

què tenir el mateix significat per separat (un colom, el planeta Terra): només junts

adquireixen el significat concret, la pau. Per aquest motiu es necessita un

coneixement previ.

Si bé la unió de planeta + colom és equivalent al concepte de “pau”, el signe de

la pau és un altre:

Un colom pot ser un animal, però també pot ser la representació simbòlica de la

pau (per referència religiosa); el concepte, al seu torn, es transforma en signe de

la pau (per referència cultural).

Els signes són una representació més o menys abstracta, depenent de la

necessitat d’informació i comunicació que tant l’emissor com el receptor

26

necessitin tenir per a la seva comprensió; per això hi ha multitud d’imatges que

funcionen com a signes, en funció de la intenció: informativa, comunicativa,

etcètera.

LA SENYALÍSTICA

La senyalística és un sistema de comunicació

visual, sintetitzat en un conjunt de senyals, concebut

i dissenyat per comunicar a les persones informació

en espais oberts i públics.

Aquests senyals compleixen la funció d’informar,

organitzar i orientar les persones en aquells punts de l’espai que plantegin

dilemes de comportament o circulació en recorreguts i espais.

Les icones emprades en els senyals han de ser gràfiques, sintètiques i de fàcil

comprensió perquè siguin coherents amb la finalitat comunicativa que tenen.

Aquestes dues imatges són similars pel que fa a la forma que reflecteixen, la

cadira de rodes, però la segona és identificativa de la persona amb discapacitat

motora i és la que s’empra en senyalística als entorns públics.

En l’elaboració de símbols, icones i pictogrames, les imatges ajuden a associar i

relacionar conceptes abstractes i, amb l’associació, permeten donar significat al

contingut, així com facilitar-ne la retenció.

27

Aquests tres pictogrames indiquen el mateix concepte: sortida d’emergència.

Estan ordenats per grau d’iconicitat, de menys a més.

LES ICONES DE LES DISCAPACITATS

Us heu fixat en les icones que apareixen a la imatge gràfica del concurs?

Són les icones que fan referència a les diferents capacitats. Quan al disseny i al

missatge, la icona ha de transmetre amb claredat i senzillesa el missatge i les

característiques indicats, de manera que el seu llenguatge sigui comprensible

per a la majoria de les persones, independentment de l’idioma, l’ètnia o la cultura.

• Icona que representa la mobilitat reduïda

El símbol internacional d’accessibilitat (SIA) tradicional que es troba en

estacionaments, banys, seients preferencials, etcètera va ser creat a través d’un

concurs de disseny organitzat per Rehabilitation International el 1968. El símbol

original va ser modificat i se li va afegir un cercle a la part superior de la figura

asseguda, imatge que es manté fins avui. El símbol va tenir una acceptació

immediata i, amb el suport de l’Organització Internacional de Normalització (ISO)

i de l’ONU, es va convertir ràpidament en la forma de designar una instal·lació

accessible. El logotip és avui un dels cinc símbols més reconeguts arreu del món.

El 2010, es va iniciar The Accessible Icon Project. D’acord amb la imatge

tradicional, es va modificar el disseny, donant-li característiques d’“actiu i en

moviment”, de manera que representés millor la vida independent i participativa

de moltes persones amb discapacitat avui dia. Per això, la icona es va

redissenyar incloent-hi moviment. El projecte s’exhibeix al Museu d’Art Modern

de Nova York, dins de la seva col·lecció permanent d’arquitectura i disseny.

28

• Icona que representa la discapacitat psíquica

• Icona que representa la discapacitat visual

• Icona que representa la discapacitat sonora

• Icona que representa l’accessibilitat universal: Fa poc, la Unitat de

Disseny Gràfic del Departament d’Informació Pública de l’ONU a Nova

York ha dissenyat el que s’anomena el “símbol d’accessibilitat”. És un nou

logotip per indicar les facilitats d’accés que té una determinada informació,

servei, tecnologia de comunicacions o lloc físic. El disseny del logotip és

un símbol neutral i imparcial que representa una abstracció d’una figura

humana amb els braços oberts en un cercle que simbolitza la inclusió per

a les persones de tots els nivells, a tot arreu. El símbol representa

l’accessibilitat i els entorns amigables per a les persones

independentment de les seves capacitats per desenvolupar una activitat

determinada.

29

Activitat suggerida 9 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

SENYALÍSTICA AL CONGRÉS. Educació Artística. Bloc 2. Expressió artística.

La classe ha rebut un encàrrec molt especial: el disseny de totes les senyals

informatives d’un congrés que se celebrarà en breu i que reunirà moltíssimes

persones, de moltes nacionalitats i països, amb discapacitat i sense.

Tenint en compte la diversitat d’idiomes, capacitats, cultures, etcètera de totes

les persones assistents, es demana el disseny de les senyals següents, més les

que vulgueu dissenyar.

- Entrada/sortida accessibles

- Punt d’informació

- Consigna

- Cafeteria

- Lavabos

Activitat suggerida 10 (aquesta dinàmica us ajuda a donar forma al treball de

participació)

LES ICONES DE LA INCLUSIÓ. Valors Socials i Cívics. Bloc 3. La convivència

i els valors socials.

Projecteu a classe l’esquema dels 11 valors de la inclusió, però només el que

apareix amb les icones.

Pregunteu a cada alumne o alumna com interpreta cada icona, així com el

significat que li atorga.

30

A continuació, repartiu a cadascú la llista amb els 11 valors, però escrits (sense

imatge). Es tracta que relacionin cada icona amb el seu significat.

Un cop relacionats els conceptes amb les icones, demaneu que facin grups de

dues a quatre persones i dissenyin una nova icona per a cada significat. També

es pot ampliar l’exercici amb nous conceptes, similars als proposats, amb els

seus nous dissenys d’icones.

LA ICONA

S’estableix un grau de similitud entre el significant i el significat. Depenent de la

funció, el context, la finalitat, etcètera, tendiran a canviar la forma o la imatge del

significant, de manera que pot ser fidedigna, esquemàtica, abstracta, etcètera.

Una serp pot ser un animal, la representació de la luxúria (per referència

religiosa) o representar la medicina hipocràtica.

Les icones en informàtica són un recurs visual indispensable per diferenciar una

gran diversitat d’arxius.

Actualment, els telèfons mòbils fan servir tot un seguit d’icones per diferenciar

arxius, plataformes, aplicacions, etcètera.

31

EL SÍMBOL

El símbol és la representació gràfica o figurativa d’una idea el significat de la qual

és acceptat per un grup o col·lectiu específic, de manera que és un producte

cultural propi de les estructures socials que els fan servir. El significat del símbol

s’extreu d’un coneixement previ, d’ordre grupal, social, religiós, cultural, etcètera.

Representa una realitat més enllà del significat mateix de la imatge i pretén

guardar alguna analogia amb la idea evocada.

Hi ha símbols religiosos, com la creu en la religió cristiana o l’estrella de David

en el judaisme, que representen diferents religions. Els símbols paleocristians

són un bon exemple de com aquests símbols van donar forma a la iconografia

cristiana posterior.

Activitat suggerida 11 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA. Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes

del temps.

Religió.

32

Demaneu a l’alumnat que facin recerca sobre els diferents elements iconogràfics

de l’art paleocristià i com aquests han perdurat fins avui.

Hauran d’aportar la informació següent per explicar a la resta de companys i

companyes:

• Elements iconogràfics de l’art paleocristià.

• Significat i recursos gràfics que es van emprar per burlar les autoritats

romanes.

Actualment, han aparegut uns nous gràfics que són als nous mitjans de

comunicació digital, els emoji, i que en japonès signifiquen “caràcter gràfic”.

Funcionen com una nova forma de llenguatge, ja que expressen conceptes,

paraules i estats d’ànim per mitjà de representacions visuals senzilles i vistoses

que obtenen com a resultat una comunicació interactiva, més visual i conceptual,

que resumeix en imatge tot un compendi de missatges. Activitat suggerida (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

EMOTICONES INCLUSIVES. Llengua i Literatura. Bloc 3. Comunicació escrita.

Educació Plàstica i visual. Bloc 1. Educació audiovisual.

Demaneu a l’alumnat que investiguin sobre l’evolució dels recursos gràfics que

s’empren en l’era digital i com són les emoticones i els emojis i esbrinin si alguns

abasten els conceptes d’accessibilitat i inclusió.

Hauran de dissenyar:

33

• Triar un emojis i dissenyar-ne una nova versió.

• Dissenyar tres emoticones que reflecteixin els conceptes d’accessibilitat i

inclusió.

7. SIMBOLOGIA DEL COLOR

La simbologia cromàtica és l’associació d’un concepte abstracte o un sentiment,

a un determinat color, influïda per la memòria col·lectiva i la memòria de color,

que és la sensació que una persona aprèn a relacionar com a característica

intrínseca d’un objecte, com ara el groc, que resulta “àcid” o “amargant” pel gust

de la llimona.

També es pot associar el color a la sinestèsia cromàtica: el color provoca una

sensació de fred o de calor, a causa de la percepció que es té del cercle cromàtic,

amb la divisió d’aquest en colors freds i càlids.

El color és:

• Sensació: ajuda a percebre la tridimensionalitat de l’entorn, juntament

amb els cinc sentits.

• Informació: fonamenta el procés de comunicació visual entre l’individu i

el medi que l’envolta.

• Comunicació: aporta informació a tall de diàleg entre l’emissor i el

receptor. Són colors que, segons l’entorn i el context en què estan,

adquireixen un significat concret.

34

• Percepció: a cada color se li atorga un significat que està relacionat amb

un concepte determinat. (Per exemple, el blau clar indica lleugeresa).

Pel que fa al color com a sistema comunicatiu, hi ha codis de colors en diversos

sectors professionals (seguretat industrial, cablejat de telecomunicacions) de la

mateixa manera que es comuniquen els diferents graus de discapacitat visual en

els bastons.

• Bastó blanc-vermell: La Federació Mundial de Sordcecs va establir el

bastó vermell i blanc com a símbol que identifica les persones amb

sordceguesa.

• Bastó verd: L’origen del bastó verd és a l’Argentina, on s’usa per llei des

del 2002 i es reserva com a element d’orientació i mobilitat per a persones

amb baixa visió.

• Bastó groc: En alguns països s’empra com a substitut del bastó blanc. A

Amèrica Llatina, hi ha alguns països que utilitzen el bastó groc en lloc del

bastó verd, que identifica les persones amb baixa visió.

Tipos de bastones

Color Significat

BLANC

Puresa, candidesa. Buit infinit. Combinat amb blau, té un efecte refrescant. Blanc = llum / blanc pàl·lid = mort, dol.

VERMELL

Vitalitat, excitació. Dinamisme, vivacitat, virilitat. Violència (sang). Passió. Amor. Sever i digne, s’associa al poder.

CARBASSA

Temprança, sobrietat. Receptiu i dinàmic (rajos del sol). Vitalitat, alegria. Comunicació.

GROC Riquesa (or). Color del sol. Estridència, nerviós.

VERD Tranquil·litat, esperança. Naturalesa, ecologia, humanitat, de la Terra. Quan predomina el groc: força i caràcter assossegat.

35

Color Significat Quan predomina el blau: passiu, calmat i neutral.

MARRÓ Terra, natura. Robustesa, solidesa (per la fusta). Calidesa.

BLAU

Relaxant, quietud. S’associa a l’espiritualitat. Lleugeresa, frescor, netedat. Quan predomina el clar: fredor, llunyania, horitzó. Quan predomina el fosc: profunditat, mar.

VIOLETA

Interioritat i espiritualitat. Religiositat, misticisme. Malenconia, meditació. Quan predomina el lila: fantasia, onirisme.

NEGRE Elegància, sobrietat, distinció. Combinat amb color or, denota luxe. Dol, mort.

GRIS

Passivitat, absència d’energia (cendra). Boira, urbà, industrial. Quan predomina la clar: elegància, sobrietat i classicisme. Quan predomina la foscor: monotonia i depressió.

UNA MIRADA A LES BANDERES DEL MÓN

Vegem el significat que adquireixen les formes, els colors i els elements en les

banderes d’alguns països del món, presents en els cinc continents.

LA FORMA POT SER... Rectangular, franges de color horitzontal/vertical, formes geomètriques..

FORMA DE CREU DE SANT OLAF (Nord d’Europa)La creu de sant Olaf (creu

escandinava) és present a les banderes del Nord d’Europa pel llegat històric del

s. XII durant la cristianització d’aquests països.

El cercle de les banderes d’Orient representa el sol i el misticisme del cercle.

36

Les d’Oceania mantenen el llegat de l’Imperi Britànic (antigues colònies) amb la

bandera del Regne Unit a la franja superior esquerra.

EL COLOR POT SIMBOLITZAR... Geografia del país, llegat històric del país, producció del país

• Blau: Proximitat de mar. Cel, presència de rius, estabilitat, ordre, equilibri,

justícia, lleialtat.

• Vermell: Amor, poder, força, sang (revolució, llibertat, drets obtinguts),

progrés.

• Groc: Riquesa de la terra, or (mineral), sol, font de llum, sobirania.

• Verd: Fertilitat de la terra, abundància, als països àrabs, llinatge de

Mahoma.

• Blanc: Pau, puresa, integritat, als països àrabs, llinatge de Mahoma.

• Colors panàrabs: negre/blanc/verd. Representen la rebel·lió àrab contra

el domini turc, a principis del s. XX, en què cada color simbolitza una de

les dinasties de Mahoma.

• Negre: Present als països del continent africà i els del Carib americà.

• Blau clar: La gamma de color blau clar / blanc representa el moment

d’independència dels països llatins respecte d’Espanya. Durant un temps,

37

els països estaven agrupats en “les províncies unides del centre

d’Amèrica”.

• Colors del paneslavisme: blanc/blau/vermell. Moviment nacionalista del

s. XIX que representava la unió cultural, religiosa i política dels pobles

eslaus.

ELS ELEMENTS QUE HI APAREIXEN SÓN... Escuts, objectes, animals, plantes, elements naturals, símbols

Còrsega:

Equador

Moçambic

38

A tall de curiositat, des de l’any 2016, Nova Zelanda està dissenyant una nova

bandera perquè representi la seva cultura maori.

Canadà

Activitat suggerida 13 (aquesta dinàmica us ajuda a donar forma al treball de

participació)

ELS COLORS DE LA INCLUSIÓ. Educació Plàstica i visual. Bloc 2. Expressió

artística.

Projecteu a classe l’esquema dels 11 valors de la inclusió.

Pregunteu a cadascú com interpreta cada icona i el seu significat.

A continuació, repartiu l’alumnat en grups perquè defineixin un color apropiat per

a cada valor inclusiu.

Un cop tingueu dels 11 valors de la inclusió amb els seus respectius colors,

acordeu quins poden formar part de la vostra bandera.

39

Bloc 3. La creació de la bandera

8. PENSEM LA NOSTRA BANDERA

Abans de començar a fer-la, resumim els elements que cal tenir en compte:

EN EL PROCÉS DE PENSAR,

IDEEM I CONCEPTUALITZEM...

Representació

simbòlica

La imatge escollida per a la bandera, ja sigui icona, pictograma o símbol, no és la representació de la cosa en qüestió, sinó la seva idealització, elegida per les seves qualitats i atributs, que el mateix grup accepta com a propis i representatius del concepte que n’emana.

Representem la inclusió per mitjà de les icones o dels símbols que hàgim dissenyat.

Individus i

grups

Identifica persones i conjunts interrelacionats culturalment o ideològicament. En aquest sentit, la bandera uneix i identifica el conjunt que l’adopta com a tal.

Formem part del moviment internacional social de la inclusió.

Claredat,

senzillesa i

distinció

Les claus del disseny d’una bandera són: Visible. S’ha de veure des de la distància, així com s’han de poder distingir els elements que la componen (color, forma, element). Reconeixible. S’ha de reconèixer a primera vista. Memorable. S’ha de recordar fàcilment. Distintiu de la resta. S’ha de distingir de la resta de banderes, amb un disseny únic i singular.

Triem com es disposaran els colors i les icones, la base de la plantilla (format) de bandera.

EN EL PROCÉS DE DISSENY,

PENSEM EN LA SEVA FUNCIÓ...

PRESÈNCIA FÍSICA Visible i reconeixible per ambdues cares.

IDENTITAT Representa la unió d’un col·lectiu i transmet un missatge d’identitat i valors.

40

DINÀMIQUES SUGGERIDES DE REFLEXIÓ PRÈVIA A LA REALITZACIÓ DE LA BANDERA

Dinàmica d’empatia i inclusió. Metodologia d’intel·ligències múltiples + ICONA

(Etapa Primària i ESO)

Activitat suggerida 14 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

VEURE-HI AMB LES ORELLES

Expressem amb creativitat les imatges mentals produïdes per sons, sense

recórrer a la vista.

Demaneu a l’alumnat que es tapin els ulls i que escoltin aquests sons dels quals

et facilitem els enllaços en el quadre adjunt*.

Demaneu que ho plasmin en un dibuix. És important recalcar que, en aquest

exercici, no cal “saber dibuixar” en el sentit figuratiu, sinó que cadascú ha de

transmetre el que sent en escoltar el so i ho ha de plasmar sobre el paper.

Amb aquesta dinàmica, posarem en valor la capacitat de l’ésser humà de

“visualitzar” per mitjà del gest, la línia o la taca, un sentiment, una idea. La

capacitat per transformar un concepte abstracte en una imatge visual.

N’IDEEM LA FORMA...

SENZILLESA

Visible, reconeixible i recordable. Almenys un símbol, forma geomètrica, escut, etcètera. Colors nets, primaris. Una imatge simple de grans dimensions.

SIMBOLISME

Transmetre la relació entre cada element i el concepte que es vol visualitzar. Simbologia del color. Contrast i gamma de color. Franges de color, escut, objecte, animal, etcètera.

DISTINCIÓ

No es pot repetir un disseny existent. Sí que es pot repetir quan es vulgui recordar el llegat cultural, geogràfic, ideològic, etcètera d’un grup ja reconegut.

41

Un cop tothom hagi fet la seva sèrie de dibuixos, un per cada so, demaneu a la

resta del grup que interpreti els dibuixos presentats per cada alumne o alumna,

per esbrinar si la imatge visual s’ha ajustat al so.

Riu fluint fort i ràpid: Punxa aquí

Tempesta, pluja i trons: Punxa aquí

Manifestació: Punxa aquí

Activitat suggerida 15 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el

Concurs)

DINÀMICA D’INCLUSIÓ. Metodologia d’intel·ligències múltiples

Dues opcions:

• Braille

• Llengua de signes

Projecteu aquesta imatge (opció a: braille / opció b: llengua de signes) i

plantegeu la pregunta següent: “Podeu entendre el que signifiquen aquests

punts?”

“Podeu entendre el que signifiquen aquestes mans?"

Imatge projectada amb la paraula “cec” en braille / “bandera” en llengua de

signes.

Explicació:

• Aquests símbols estan escrits en braille. Per desxifrar-los, cal saber que

cada sèrie de punts representa una lletra, la qual, al seu torn, forma una

paraula.

• Aquestes mans representen la llengua de signes. Per desxifrar-les, cal

saber que cada gest representa una paraula o un concepte.

Exercici:

• Trieu una paraula que transmeti una qualitat inclusiva o un dels 11

principis de la inclusió (esquema 11) i traduïu-la al llenguatge braille.

42

• Trieu una paraula que transmeti una qualitat inclusiva o un dels 11

principis de la inclusió (esquema 11) i traduïu-la a la llengua de signes.

Demaneu que la dibuixin sobre una cartolina rectangular (format bandera),

juntament amb colors, textures, trames...

Tancament:

Dialoguem junts, exposant cadascú la paraula escollida. Debat i reflexió.

Si voleu descobrir més coses sobre la llengua de signes, entreu a:

https://www.once.es/servicios-sociales/braille

Visionat de la paraula “bandera” en la llengua de signes.

http://www.sematos.eu/lse-p-bandera-2058.html

Si voleu descobrir més coses sobre la llengua de signes, entreu a:

http://www.fundacioncnse.org/educa/bancolse/

9. CREEM LA NOSTRA BANDERA

Al llarg d’aquesta unitat, segurament haureu fet una de les dinàmiques

proposades o diverses.

Us recomanem que feu les següents, ja que us serviran per definir el disseny de

la vostra bandera:

Dinàmica Tipus Metodologia Àrea curricular Les icones de la inclusió Creativitat Aprenentatge

servei Llengua i Literatura / Valors Socials i Cívics

Els colors de la inclusió Creativitat

Intel·ligències múltiples / ap. col·laboratiu

Educació Artística

Models de plantilla de bandera 15 x 20 cm o 15 x 25 cm (sobretaula)

30 x 45 cm

50 x 75 cm

60 x 100 cm

43

100 x 150 cm

120 x 180 cm

Bibliografia: Bruno Munari. Diseño y comunicación visual. Ed. Gustavo Gili.

https://ggili.com/media/catalog/product/9/7/9788425228667_inside.pdf

Sean Hall. Esto significa esto. Esto significa aquello: semiótica, guía de los

signos y su significado. Ed. Blume, 2007.

https://sites.google.com/site/mensvibruffsi/esto-significa-aquello-esto-significa-

esto-82403145

Emblemata XIX, revista aragonesa de emblemática, (2013). Edita Institución

Fernando el Católico (CSIC).

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/55/00creditos.pdf

Eva Heller. Psicología del color. Ed. Gustavo Gili.

Bibliografia web

https://arfagablog.files.wordpress.com/2012/03/rhm_extra_simbolos.pdf

https://wikibanderas.com/vexilologia/

http://vexilologia.org/

http://vexilologia.org/historia-de-las-banderas-desde-cuando-nos-identificamos-

con-telas-de-colores/

http://vexilologia.org/banderas-espanolas/historia-bandera/

http://mauranus.blogspot.com/2015/11/

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/55/03montaner.pdf

https://elordenmundial.com/banderas-del-mundo-historia/

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/55/05sorando.pdf

https://bigbluebook.org/es/70/4/

44

http://vexilologia.org/banderas-espanolas/provincias/

https://www.europapress.es/desconecta/curiosity/noticia-toda-informacion-

puedes-sacar-diferentes-tipos-bastones-personas-ciegas-tuit-

20190215130910.html