L’ÚS SOCIAL DELS CENTRES DOCENTS PÚBLICS

Informe encarregat per l’Àrea d’Educació de la Dipu tació de Barcelona i

elaborat per Ramon Plandiura Vilacís, de la faculta t de Dret, de la

Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Barcelona, març de 2008

2

3

1.- Les referències a l’ús de centres en els grans Pactes

L’ús dels centres educatius més enllà del temps lectiu no és una qüestió menor i ha

esdevingut una referència obligada, no només en la legislació educativa i en el seu

desplegament reglamentari, sinó també en els grans pactes socials i educatius que s’han

produït a Catalunya en aquests darrers tres anys, significativament en l’Acord estratègic per a

la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana (AE),

de 16 de febrer de 20051, i en el Pacte Nacional per a l’Educació (PNE), de 20 de març de

20062. El mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya3, aprovat per referèndum de 18 de juny de

2006, la llei política per excel·lència, no s’ha sostret d’incloure en el seu articulat una referència

explícita a l’ús de centres.

Sembla, doncs, obligat que dediquem una primera mirada a aquests grans referències.

1.1.- L’obertura dels centres educatius en l’Acord Estratègic

Els redactors de l’Acord Estratègic, preocupats pel fracàs escolar que incideix sobretot

en les poblacions més desfavorides, proposen una mesura, la dotzena, d’aquest tenor:

“12. Es proposa, a partir del 2006, obrir els centres educatius públics a les activitat s

complementàries, com a mesura per lluitar contra el fracàs escolar, oferint-les, en

especial, a aquells sectors de població que presenten més problemes, d’acord amb els

Ajuntaments (...)4

D’aquesta mesura que proposa l’Acord Estratègic potser convingui retenir aquests dos

aspectes:

• Que, com després farà també el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Estatut d’Autonomia

de Catalunya, parla de centres educatius referint-se només als centres públics sense

fer distinció, pel que fa a aquests, entre els centres d’educació infantil i primària (CEIP) 1 L’Acord Estratègic el varen subscriure el 16 de febrer de 2005 pel govern de la Generalitat a través del seu president i dels llavors consellers d’Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç, Turisme i Consum, les organitzacions empresarials (Foment del Treball, PIMEC i FEPIME) i Sindicals (CCOO i UGT) més representatives de Catalunya a través, respectivament, dels seus presidents i Secretaris Generals. 2 El Pacte Nacional per a l’Educació va ser signat el 20 de març de 2006 pel President de la Generalitat i per la llavors Consellera d’Educació, organitzacions de pares i mares (FAPAC, FAPAES, FAPEL, CCAPM, FCAPAE) i d’alumnes (AJEC), institucions educatives (FMRP i el CODLL), organitzacions empresarials sectorials d’ensenyament (AEC, APSEC, FCAE, FCCE), organitzacions sindicals amb la doble signatura de la sectorial d’ensenyament i de les seves secretaries generals (CCOO, UGT i USO), les entitats municipalistes (FMC i ACMC) 3 L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, encara a expenses de com s’acabi pronunciant el Tribunal Constitucional, és el contingut a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovada per referèndum el 18 de juny de 2006, i amb publicació simultània en el BOE i DOGC de 20 de juliol de 2006. 4 La seva concreció pressupostària seria recollida posteriorment en l’Annex III del Pacte Nacional per a l’Educació.

4

i els d’educació secundària (IES)5, o d’altres, que poden ser també d’altra titularitat

pública.

• Que parla d’obertura de centres, i no d’ús social de centres, en referència a unes

activitats no sempre prou precises, les complementàries, més situades en el terreny del

funcionament regular dels centres educatius que no pas en el que és l’ús social de les

instal·lacions.

1.2.- Obertura i ús de centres educatius en el Pacte Nacional per a l’Educació

El Pacte Nacional per a l’Educació, sobretot en els blocs II i IV que tracten,

respectivament, de famílies i educació i de la coresponsabilitat dels ajuntaments amb

l’educació, es refereix amb profusió a les activitats organitzades més enllà del temps lectiu, a la

riquesa del teixit social construït en aquests temps i al protagonisme de les AMPAs i de les

entitats del lleure en la seva construcció, a la necessitat d’estendre aquelles activitats a tots els

centres educatius i de posar-les a l’abast de les poblacions més desfavorides, també del

concurs dels ajuntaments en la seva implementació. Amb aquesta finalitat i en aquests dos

blocs del Pacte -paradoxalment no en el bloc que tracta de l’autonomia de centre ni en el que

tracta del servei públic educatiu-, es parla en diversos moments de l’obertura de centres. En

altres moments, però, també es parla explícitament de l’ús dels espais escolars.

En el bloc II, dedicat a famílies i educació, el Pacte s’ocupa en dues ocasions de

l’obertura dels centres, en un cas amb la finalitat prioritària de poder conciliar millor la vida

familiar i laboral (apartat 6) i, en l’altre, posant només l’accent en les activitats socioeducatives

a realitzar-hi (apartat 7), i en ambdós casos per referir-se a les activitats dels primers dies de

setembre, els darrers de juny i, en el seu cas, el mes de juliol.

Les redaccions són les següents:

“Amb la finalitat de col·laborar en la conciliació de la vida laboral i la familiar i amb el

personal degudament qualificat per a aquestes activitats, es promourà que els centres

que presten el servei públic educatiu puguin oferir:

- El servei d’acollida matinal.

- L’obertura de centres educatius. Obertura del centre a primers de setembre, a

finals de juny i, si cal, el mes de juliol perquè es puguin dur a terme activitats

socioeducatives.” (Bl. II, apt. 6)6

“El Departament d’Educació promourà que els centres puguin romandre oberts a

primers de setembre, a finals de juny i, si cal, du rant el mes de juliol perquè es

puguin dur a terme activitats socioeducatives de qualitat a càrrec de professionals

5 Cridats a dir-se, més simplement i més entenedorament, escoles i instituts en la nova Llei d’Educació de Catalunya. 6 A la Memòria econòmica del Pacte (Annex IV) es concreten les partides pressupostades per acolliments matinals i per obertura de centres a finals de juny i primers de setembre.

5

degudament qualificats per a aquestes activitats. Així mateix impulsarà aquestes

activitats a través de convenis amb els ajuntaments ” (Bl. II, apt. 7)

En el Bloc IV, dedicat a la coresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, el Pacte,

que insisteix en assenyalar que “els Ajuntaments (...) poden programar i coordinar els

serveis d’acollida matinal i les activitats que els centres públics realitzin f ora de l’horari

lectiu” , torna a ocupar-se de l’obertura de centres en el seu apartat 2 i ho fa en aquests

termes:

“El Departament d’Educació, les entitats municipalistes i les que agrupen les titularitats

de centres privats concertats que presten el servei públic d’educació, es comprometen a

impulsar:

a) plans educatius d’entorn, projectes educatius d’àmbit municipal o altres mecanismes

equivalents que, a banda de les finalitats específiques que puguin tenir en cada cas,

contribueixin a fer efectiva la igualtat d’oportunitats dels alumnes en l’accés a les

activitats educatives que s’organitzen més enllà de l’horari lectiu

b) l’obertura progressiva dels centres educatius fora de l’horari escolar i

l’establiment d’una oferta d’activitats extraescolars amb finalitats educatives i de cohesió

social en el territori. Aquesta oferta pot estar oberta a la població infantil i juvenil de

l’entorn dels centres d’un àmbit territorial concret i pot comptar amb la participació d’altres

associacions culturals i educatives sense finalitat de lucre.”7

D’aquesta redacció en són de destacar els següents extrems:

• Es parla ja aquí d’obertura de centres en un sentit més ample, lligada amb els plans

educatius d’entorn, amb activitats destinades a col·lectius del territori més enllà de la

comunitat escolar, també amb la participació d’altres associacions, amb unes fronteres

més imprecises entre el que són activitats extraescolars dels centres i l’ús social extern

dels mateixos.

• Es fa un esment implícit als centres privats concertats i es fa una crida a les seves

organitzacions a impulsar l’obertura progressiva dels seus centres fora de l’horari

escolar, un recordatori que sol tenir present el Pacte Nacional per a l’Educació.

El més rellevant, però, és que, en aquest Bloc IV del Pacte, que tracta de la

coresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, s’hi inclou un títol específic (apt 5è) sota el

nom de “L’ús de les instal·lacions dels centres educatius” , més clarament situat en el

terreny de l’ús d’espais i infraestructures, en allò més propi del que s’anomena ús social dels

centres educatius.

La redacció d’aquest apartat és la següent:

“Normativa sobre l’ús dels espais escolars. Amb la finalitat de reforçar el caràcter

obert de les instal·lacions escolars com a espai d’utilització de la comunitat de cada

territori, el Departament d’Educació, d’acord amb les entitats municipalistes , elaborarà

7 A la Memòria econòmica es preveu una partida destinada a convenis per aquestes activitats.

6

una normativa general que determini els drets i deures dels agents socials davant l’ús

dels espais escolars i el seguiment d’aquest ús.

Amb aquesta mateixa finalitat, en el cas dels centres privats concertats, els ajuntaments i

els titulars dels centres privats concertats podran establir acords sobre l’ús de les

instal·lacions d’aquests centres.”

Convé observar que els redactors del Pacte insisteixen en no circumscriure l’ús de

centres als centres públics i l’estenen també als centres privats concertats però, en atenció a la

diferent naturalesa jurídica d’uns i altres centres, es reserva la normativa reguladora als centres

públics i la via dels acords als centres privats concertats.

1.3.- L’ús social de centres educatius en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

S’ha avançat que una qüestió tan aparentment instrumental com l’ús dels centres

educatius va merèixer també l’atenció dels redactors de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El

fet és important, no només perquè l’Estatut, a diferència de l’Acord Estratègic i del Pacte

Nacional per a l’Educació, tingui força de llei sinó també pel simbolisme polític d’una llei com

l’Estatut.

La referència la trobem en el seu article 84.2, que enumera un llistat de competències

pròpies dels governs locals i, entre elles, algunes de ben connectades amb l’ús de centres com

són les competències en la regulació i la gestió dels equipaments municipals o les

competències en la regulació i gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció

d’activitats.

Però l’article 84.2 g) de l’Estatut també parla més concretament de l’ús de centres i ho fa

en els següents termes:

“2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas co mpetències pròpies sobre les

matèries següents, en els termes que determinin les llei:

(...)

g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés

de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i

l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels cent res públics i el calendari escolar.”

L’ús dels centres educatius fora de les seves seqüències lectives i la importància de les

activitats de caràcter social que s’hi puguin realitzar ha estat, doncs, un objectiu recurrent en

els dos grans pactes social i educatiu que s’han signat aquest darrers anys a Catalunya, com

són l’Acord Estratègic i el Pacte Nacional per a l’Educació, i l’aprofitament de les seves

potencialitats ha merescut també un recordatori en la llei catalana més emblemàtica, com és

l’Estatut d’Autonomia.

D’aquí que el foment i estímul de l’ús dels centres educatius, pel que advoquen Acord

Estratègic i Pacte Nacional per a l’Educació, es reculli també en alguns moments de la

normativa, significativament en el Decret 218/2001, de 24 de juliol, regulador de l’ús social dels

7

edificis dels centres docents públics, d’obligada i constant referència, que disposa així en el seu

article 3.1:

“El Departament d’Ensenyament, els ajuntaments i el consells escolar de cada centre

fomenten l’ús social dels edificis i instal·lacions dels centres docents fora de l’horari

escolar”.

Convé, però, ser conscients que les disposicions reglamentàries, com d’altra banda

correspon als reglaments, es mouen més en el terreny de les reserves i seguretats de l’ús que

no pas en el de la seva potenciació.

8

2.- El marc legal de referència aplicable a l’ús so cial dels centres docents públics

2.1. El marc legal bàsic

Sembla raonable entendre que, en el marc de les previsions estatutàries i en la

perspectiva de la nova Llei d’Educació de Catalunya -el contingut de la qual encara no es

coneix en el moment de redactar aquest treball-, la regulació legal de l’ús social de centres

docents hagi d’experimentar canvis. En aquests moments, però, a banda altres normes

connexes, a algunes de les quals es farà esment en aquest treball, el marc legal de referència

aplicable a l’ús social dels centres docents públics es conté fonamentalment a:

• La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE)

• El Decret 218/2001, de 24 de juliol, d’ús social dels edificis dels centres docents

públics.

• Les instruccions per a l’organització i funcionament dels centres educatius que dicta el

Departament d’Educació per a cada curs escolar.

• Els reglaments d’ús de centres dels que alguns ajuntaments s’han anat dotant abans i

després del decret 218/2001, pensats per els centres d’educació infantil i primària i, de

vegades, extensius a altres centres, com els d’adults o d’ensenyaments artístics, de

propietat municipal.

Sembla oportú posar de manifest la rellevància que, entre aquesta normativa, tenen les

previsions de la disposició addicional quinzena, apartat sisè, de la LOE sobre l’ús de centres.

Aquest precepte, que té caràcter bàsic, diu així:

“6. Corresponde a las Administraciones educativas establecer el procedimiento para el

uso de los centros docentes , que de ellas dependan, por parte de las autoridades

municipales , fuera del horario lectivo para actividades educativas, culturales, deportivas

u otras de carácter social. Dicho uso quedará únicamente sujeto a las necesidades

derivadas de la programación de las actividades de dichos centros.”

El contingut d’aquesta disposició addicional és el mateix que el que tenia la disposició

addicional dissetena, apartat sisè, de la LOGSE, el desplegament de la qual el trobem en el

Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel qual es regula l’ús social dels edificis dels centres docents

públics actualment en vigor, que és avui la referència normativa central i clara sobre l’ús de

centres docents.8

8 Per adonar-se del maremàgnum normatiu existent fins llavors només cal llegir la disposició derogatòria del decret: “Queden derogades les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que disposa aquest Decret, i especialment, l’article 7 del reglament orgànic de centres docents públics que imparteixin educació infantil i primària, aprovat per Decret 198/1996, de 12 de juny; l’article 6 del reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior aprovat per Decret 199/1996, de 12 de juny, la

9

Encara, abans de seguir, interessa una altra mirada a la LOE. Sens perjudici d’altres

preceptes interessants, que no tenen ni caràcter orgànic ni bàsic, que aborden també el ús de

les instal·lacions dels centres9, o l’ús dels serveis municipals per part dels centres10, hi ha altres

preceptes de la LOE, que tenen a més el doble caràcter d’orgànics i bàsics, que convé retenir.

Són l’article 126, que regula la composició dels consells escolars dels centres públics en els

que hi preveu la presència d’un representant municipal11, i l’article 127, que regula les

competències dels consells escolars de centre, algunes d’elles ‘especial significació als efectes

d’aquesta treball.

Diu així l’article 127 de la LOE:

“El Consejo Escolar del Centro tendrá las siguientes competencias:

(....)

b) Aprobar y evaluar la programación general anual del centro sin perjuicio de las

competencias del Claustro de profesores, en relación con la planificación y organización

docente.

(...)

h) Promover la conservación y renovación de las instalaciones y equipo escolar y aprobar

la obtención de recursos complementarios de acuerdo con lo establecido en el artículo

122.312.

i) Fijas las directrices para la colaboración, con fines educativos y culturales, con las

Administraciones locales, con otros centros, entidades y organismos.

(...)”

disposició addicional setena del Decret 199/1996, esmentat; l’Ordre de 15 d’octubre de 1981, sobre el procediment d’utilització de les instal·lacions dels centres docents públics; l’Ordre de 3 de febrer de 1982, per el qual es revisa parcialment la de 15 d’octubre de 1981, sobre el procediment d’utilització de les instal·lacions dels centres docents públics; la Resolució de 15 de febrer de 1982, que desplega l’Ordre de 15 d’octubre de 1981, pel que fa al procediment d’utilització de les instal·lacions dels centres docents públics de batxillerat; i la Resolució de 15 de febrer de 1982, que desplega l’Ordre de 15 d’octubre de 1981, pel que fa al procediment d’utilització de les instal·lacions dels centres docents públics de formació professional.” 9 La disposició addicional quinzena, apartat 7è, de la LOE estableix el següent: “Las Administraciones educativas, deportivas y municipales, colaborarán para el establecimiento de procedimientos que permitan el doble uso de las instalaciones deportivas pertenecientes a los centros docentes o a los municipios.” 10 L’article 113.5 de la LOE diu així: “los centros podrán llegar a acuerdos con los municipios respectivos para el uso de bibliotecas municipales con las finalidades previstas en este artículo.” 11 La presència d’un representant en els consells escolars de centre l’ha estesa també la LOE als centres privats concertats en modificar la seva disposició final primera l’article 56 de la LODE justament per establir aquesta inclusió. 12 L’article 122.3 de la LOE permet una major autonomia econòmica dels centres en establir el següent. “Los centros docentes públicos podrán obtener recursos complementarios, previa aprobación del Consejo Escolar, en los términos que establezcan las Administraciones educativas, dentro de los límites que la normativa vigente establece. Estos recursos no podrán provenir de las actividades llevadas a cabo por las asociaciones de padres y de alumnos en cumplimiento de sus fines y deberán ser aplicados a sus gastos, de acuerdo con lo que las Administraciones educativas establezcan.”

10

No cal insistir en la importància que tenen els consells escolars de centre en allò que

afecta a l’ús de les seves instal·lacions, significativament la continguda en la seva programació

general, sobre la que aquest treball s’hi estendrà més endavant, però també pel que fa a la

competència per fixar les directrius de col·laboració amb Administracions locals i altres

organitzacions del territori, eventuals subjectes de l’ús social dels centres.

2.2.- El centres docents de titularitat pública

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, quan fa un llistat de competències pròpies dels

poders locals en el seu article 84.2, hi inclou, com s’ha dit, el manteniment i aprofitament, fora

de l’horari escolar, dels centres públics, sense fer distincions en funció de quina sigui

l’Administració titular i sense distingir tampoc entre centres de primària i centres de secundària.

A manca de més precisions, sembla raonable entendre que la conveniència de proporcionar

uns mateixos referents i processos als usuaris, l’especial posició de les Administracions locals

en l’àmbit de les activitats socials del territori, la mateixa posada en marxa de centres de 3 a

18, o el tractament unificat de l’ús dels edificis escolars en règim d’arrendament de l’Institut

Català de Finances13, semblen abonar un tractament menys diferenciat en les responsabilitats i

normatives sobre l’ús dels centres públics. En tot cas, si es parla de centres públics en

general , la LOE entén que ho són tots aquells el titular dels quals sigui una Administració

Pública.14

La mateixa LOE, però, quan s’ocupa de l’ús de centres i disposa que les

Administracions educatives establiran el procediment d’ús dels centres docents15, es refereix

només als centres públics d’elles dependents. I encara, entre els centres públics dependents

de les Administracions educatives, en funció del paper que hi juguen en cadascun d’ells les

Administracions locals, la LOE, també amb el caràcter de norma bàsica16, fa aquesta triple

distinció:

• Centres públics dedicats a educació infantil, educació primària o educació especial, en

els que la propietat dels edificis i instal·lacions és dels municipis i aquests assumeixen

la responsabilitat de la seva conservació, manteniment i vigilància, no podent-se

destinar a altres serveis o finalitats sense autorització prèvia de l’Administració

educativa.17

• Centres públics d’educació infantil i primària de propietat municipal que han estat

afectats per l’Administració educativa per a impartir-hi educació secundària o formació

13 Operacions específicament adjudicades a la Subdirecció General de Construccions Escolars del Departament d’Educació (Decret 269/2007, d’11 de setembre, de reestructuració del Departament d’Educació. 14 Article 108.2 de la LOE 15 La transcrita DA 15a, apartat 6 de la LOE 16 DA 15a, apartats 2 i 3 de la LOE 17 En base a aquesta prohibició de destinar aquests centres a altres serveis o finalitats, contemplada també a la DA 15a 1 de la LOOGSE, l’Ajuntament de Santa Cruz de Bezana va procedir a denegar l’autorització per celebrar cap acte no estrictament escolar en els centres escolars del municipi, la qual cosa va ser rebutjada de pla pel Tribunal Suprem (sentència de 3 d’octubre de 1995, RJ/1995/7132)

11

professional18, en els que és l’Administració educativa la que assumeix les

responsabilitats municipals de conservació, manteniment i vigilància, encara que la

titularitat demanial la segueixen ostentant els municipis.

• Centres públics de secundària o règims especials en el que l’Administració educativa

és ensems titular del centre i propietària de les instal·lacions i edificis.

El reglament d’ús de centres català, aprovat per Decret 218/2001, de 24 de juliol, que no

ha estat alterat per la disposició addicional 15a, apartat 6, de la LOE, estableix ben clarament

en el seu article 1 que el seu àmbit d’aplicació es circumscriu “als centres docents públics de la

Generalitat de Catalunya, la gestió dels quals correspon al Departament d’Ensenyament” i,

com tot seguit es dirà, després d’unes disposicions de caràcter general que fixen també el marc

general de l’ús social dels centres, conté un tractament diferenciat de la qüestió en funció de la

triple distinció continguda a la LOE: centres públics d’ensenyaments secundaris o de règim

especial19, centres públics d’educació infantil i primària, i centres públics de secundària en

edificis de primària.

Les decisions sobre l’ús dels altres centres de titularitat pública d’altres Administracions,

o els de titularitat privada, són essencialment en mans dels respectius titulars.

2.3.- La programació general dels centres

La LOE disposa ben clarament que l’ús social dels centres es supeditarà únicament a les

necessitats derivades de la seva programació, i el reglament català d’ús social de centres, el

Decret 218/2001, disposa en el seu article 2.3 que:

“... les activitats que es desenvolupin en els centres docents a l’empara del que disposa

aquest Decret no han d’interferir, impedir o dificultar les activitats ordinàries dels centres

ni les aprovades pel consell escolar incorporades a la seva programació anual”.

És, doncs, a partir de les activitats compreses en la programació general dels centres, i

no només a partir de l’horari lectiu, que les instal·lacions dels centres es poden oferir per altres

activitats. En aquest sentit resulta il·lustrativa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de

Madrid de 13 d’abril de 2005 (JUR/2005/123339). L’Ajuntament de Parla, a través d’una

anomenada “Comisión de uso y gestión de instalaciones deportivas” entenia que, a partir de

les 19 hores, podia utilitzar les instal·lacions d’un centre d’educació primària que, a la seva

vegada, tenia aprovades pel consell escolar i integrades en la seva programació anual, la

realització de determinades activitats extraescolars promogudes per l’AMPA i que ocupaven les

18 En relació a una disposició amb el mateix contingut de la LOOGSE (DA 17a, paràgraf 2n), el Tribunal Suprem, en sentència de 26 de juny de 2001 (RJ/2001/6399), va donar la raó a la Comunitat Valenciana en un cas d’afectació d’un centre d’infantil i primària amb l’oposició de l’ajuntament. 19 El decret es va dictar en vigència de la LOOGSE, que, en el seu article 3.3, parlava d’ensenyaments de règim especial per fer referir-se als ensenyaments artístics i d’idiomes, o als altres a determinar pel govern de l’Estat, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes. Els ensenyaments de règim especial són avui els d’idiomes, els artístics i els esportius, segons que disposa l’article 3.6 de la LOE.

12

instal·lacions a la mateixa hora que pretenia fer-ho l’Ajuntament. El veredicte del Tribunal va

ser reconèixer el dret de l’AMPA a “ser respetada en la utilización de las instalaciones la

Programación General Anual del Centro que incluye las actividades complementarias y

extraescolares.”

Val a dir que l’article 3.3 del decret 218/2001, de 24 de juliol, que regula a Catalunya l’ús

social dels edificis dels centres docents públics, estableix també ben clarament que:

“S’entén per horari escolar a efectes del que s’estableix en aquesta disposició el

període temporal que comprèn l’horari lectiu i interlectiu del migdia, així com el període

anterior o posterior a l’horari lectiu en què es desenvolupen activitats extraescolars o

complementàries aprovades pel consell escolar del centre i previstes en la seva

programació anual.”

Alguns reglaments municipals reguladors de l’ús social de centres recullen també

aquesta prioritat com es pot veure, entre altres, en l’article 4.3 del reglament d’utilització dels

edificis i de les instal·lacions de les escoles d’educació infantil i primària de Collbató, que parla

també de “prioritat a les activitats organitzades pel Centre en cas que coincidissin amb altres

promogudes per l’Ajuntament o altres”.

En aquest sentit es pot dir que els centres més dinàmics, amb un ventall d’activitats

complementàries i extraescolars més extenses integrades en la seva programació, deixen

també de retruc un espai més petit per a la gestió dels centres per a altres usos socials. D’altra

banda, també, bona part dels ajuntaments estan intervenint en tasques i serveis que

ultrapassen amb escreix les seves obligacions legals, circumstància que no ha de menar

forçosament a assumir responsabilitats addicionals que correspon a qui té l’obligació legal de

realitzar la funció.20

La programació general anual dels centres, un instrument que recull els seus aspectes

d’organització i funcionament, és prevista a la LOE21 i la seva aprovació i avaluació constitueix

una de les competències dels consells escolars de centre22. Les instruccions que dicta el

Departament d’Educació a l’inici de cada curs per a l’organització i els funcionament dels

centres d’educació infantil i primària i d’educació especial i dels centres educatius públics

d’educació secundària23 contenen també un espai per parlar de la programació del centre i, junt

amb aspectes específics de les seqüències lectives, en preveuen d’altres situats en el terreny

de les activitats complementàries i extraescolars i de serveis. La necessitat de facilitar l’accés a

tothom a aquestes activitats i serveis va ser ja en el seu dia subratllada pel Tribunal

20 En aquest sentit la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2 de març de 2007 (JUR/2006/264617), considerava que el fet que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès col·laborés en la prestació del servei de menjador escolar d’un centre públic dependent del Departament d’Ensenyament no impedia que les responsabilitats derivades de la lesió d’un alumne a l’hora d’anar a fer ús del servei de menjador les hagués d’assumir en exclusiva l’Administració educativa. 21 Article 125 de la LOE 22 Article 127 b) de la LOE 23 Les instruccions per al curs 2007-2008 varen ser aprovades per sengles resolucions de la Secretària General de 10 i 11 de juliol de 2007.

13

Constitucional24 assenyalant que totes aquestes activitats constituïen un conjunt que feia

possible, directament o amb caràcter instrumental, la formació total de l’alumne.

Què s’ha d’entendre per activitats complementàries i extraescolars i quines activitats i

serveis tenen el seu lloc natural en la programació general dels centres. i quines no tant, són

qüestions que no precisa la normativa. El decret que, a proposta del Consells Escolar de

Catalunya25, havia de regular les activitats complementàries i extraescolars dels centres públics

i concertats es va entrebancar. La definició més precisa de les activitats complementàries i

extraescolars és avui encara en el decret 198/1987, de 19 de maig, pel que es regulen les

activitats complementàries, extraescolars i de serveis als centres docents en règim de concert

de Catalunya. Aquest decret, important per a l’escola privada atès el distint règim econòmic

d’unes i altres activitats26, defineix en el seu article 1 les activitats complementàries com les

que, no figurant expressament incloses en els programes i plans oficials, tenen com a finalitat el

perfeccionament i l’ampliació de la tasca educativa, cultural i social realitzada pel centre, de

manera que es completa el procés de formació dels alumnes mitjançant el desenvolupament de

determinats aspectes del projecte educatiu. L’article 2 defineix les activitats extraescolars com

aquelles que tenen com a finalitat la formació dels alumnes en aspectes socioeducatius i del

lleure no relacionats amb l’activitat escolar i que poden ser contemplats en el projecte educatiu

del centre. Les fronteres entre unes i altres, com posava de manifest el Consell Escolar de

Catalunya, no sempre són fàcils de determinar.

Tanmateix, als efectes de l’ús social dels centres, la frontera més segura és si aquestes

activitats han estat incorporades o no en la programació general del centre, la qual cosa també

té conseqüències en relació a eventuals responsabilitats.

Resulta en aquest sentit il·lustrativa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de

Múrcia, de 30 de març de 2007 (JUR/2007/3222946), en un cas en que es discutien les

eventuals responsabilitats de l’Ajuntament de Molina de Segura com a conseqüència de la

lesió patida per un alumne que realitzava activitats organitzades per l’Ajuntament en un espai

públic municipal. El Tribunal va absoldre l’Ajuntament justament en consideració, entre altres, a

que les activitats que varen provocar la lesió formaven part de les previstes per al curs en la

programació general anual del centre i que havien estat aprovades pel Consell Escolar, encara

que es realitzessin en espai municipal. La responsabilitat era de l’Administració titular del

centre.

La programació general dels centres, que conté tots els aspectes d’organització i

funcionament27 i que es pot estendre a les activitats complementàries i extraescolars i serveis28,

24 Fonament jurídic 13 de la Sentència de 27 de juny de 1985, sobre la Llei Orgànica del Dret a l’Educació. 25 El Consell Escolar de Catalunya, en el seu document 3/2000, es va ocupar de les activitats extraescolars i complementàries i serveis escolars i, entre les seves recomanacions, reiterava la necessitat de desenvolupar una normativa que definís i regulés les activitats extraescolars i complementàries i els serveis escolars tant pels centres públics com per als privats concertats. 26 Segons el vigent article 51 de la LODE, les quantitats a percebre per la realització d’activitats escolars complementàries han de ser autoritzades per l’Administració educativa. En el cas de les activitats extraescolars, aprovades pel consell escolar i només comunicades a l’Administració educativa. 27 Article 125 de la LOE

14

permet tantes possibilitats com permet el mateix principi d’autonomia de centre, que té un lloc

destacat en la LOE29 i que tot apunta a que ha de ser l’eix central de la futura Llei d’Educació

de Catalunya.

2.4.- L’ús social del centres

L’article 2.1 del Decret 218/2001, de 24 de juliol, parla d’ús de les instal·lacions “per a la

realització d’activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter social”, i

l’article 3.2 diu que “s’entén per ús social aquell que satisfà necessitats de diferents col·lectius

socials sense ànim de lucre.” Els conceptes són prou amplis com per considerar-hi una gran

multiplicitat d’activitats. El límits, a més dels que es dedueixen del propi contingut d’aquests

preceptes, essencialment el seu caràcter no lucratiu, els recull també l’art. 3.2 del Decret en dir

que “l’ús social exclou l’establiment d’obligacions jurídiques contractuals”. La preocupació del

Decret és que l’ús social dels centres no impliqui cap mena de contrapartida ni comporti cap

altra obligació a la titularitat del centre que vagi més enllà d’autoritzar-ne el seu ús.

S’ha avançat que l’ús dels centres per altres activitats socials ha de respectar la seva

programació general i s’ha avançat també que el Decret 218/2001 té per enunciat la regulació

de l’ús social dels centres i no altres usos. Tanmateix, excepcionalment, l’ús social dels centres

pot tenir lloc en horari escolar i, també, es poden donar supòsits en que l’ús dels centres no

tinguin consideració d’ús social. L’esmentat Decret contempla ambdós supòsits.

En el primer cas, però, quan es pretén donar un ús socials als centres en horari lectiu, cal

una autorització amb caràcter previ dels Serveis Territorials del Departament d’Educació als

que, en el seu cas, la direcció del centre30 ha de trametre, acompanyada d’informe, la

corresponent sol·licitud. Convé recordar que el Departament d’Educació és el responsable del

funcionament regular dels centres educatius i d’assegurar l’efectivitat del temps lectiu previst

per als diversos ensenyaments

En el segon cas, quan es preveu permetre l’ús dels centres per activitats que no

tinguin caràcter social, la decisió és posa en mans, no dels centres i dels seus òrgans de

govern, sinó de qui en tingui la titularitat dels edificis, corresponent donar l’autorització als

ajuntaments, normalment quan es tracta de CEIP, o als Serveis Territorials, normalment quan

es tracta d’IES.31

2.5.- La prioritat de les AMPA en l’ús dels centres

Les activitats de les AMPA i la seva integració en el funcionament normal dels centres

és un element recurrent en la diversa normativa:

28 Vegi’s a l’efecte la instrucció 17 de la resolució de 10 de juliol de 2007, aprovatòria de les instruccions per a l’organització i funcionament dels centres educatius públics d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2007-2008. 29 De manera específica en els articles 120 a 125 30 Article 4 del decret 218/2001 31 Disposició addicional primera del decret 218/2001

15

• L’article 5.4 de la LODE, la Llei 8/1985, de 3 de juliol, orgànica del dret a l’educació,

encara en vigor, disposa que les associacions de pares d’alumnes podran utilitzar els

locals dels centres docents per a la realització de les seves activitats i que els directors

dels centres han de facilitar la integració d’aquestes activitats en la vida escolar.

• El Decret 202/1987, de 19 de maig, que regula les associacions de pares d’alumnes

insisteix en el seu article 8 que les AMPA podran utilitzar els locals dels centres

docents i que la direcció facilitarà la integració de les seves activitats en la vida escolar

i, si s’escau, facilitarà la seva integració en la programació general dels centres.

• Les instruccions d’inici de curs32 que dicta el Departament d’Educació solen disposar

que cal facilitar espais i accés als mateixos en horari adequat per a l’activitat de les

AMPA.

• Per la seva banda, el Decret 218/2001 atorga amb caràcter general algunes

preferències a les AMPAs com és dir que tenen tracte preferent per a realitzar les

seves activitats (art. 2.3), o el de dir que, quan les seves activitats formin part de la

programació general, no cal autorització prèvia dels serveis territorials encara que

aquestes activitats es realitzin en horari escolar (art. 4.3).

D’aquest conjunt de preceptes sembla deduir-se’n que, quan les activitats de les AMPA

formen part de la programació general dels centres, estan ja incloses en el seu funcionament

regular i, per tant, la seva preferència d’ús de les instal·lacions davant de tercers ve donada per

aquest fet.33

Semblaria, però, que, tal com està redactat l’article 2.2. del decret 218/2001, de 24 de

juliol, que regula justament l’ús social dels edificis dels centres públics, es reconeix a les AMPA,

junt amb les associacions d’alumnes i ex alumnes, una preferència general, no subjecte a

formar part de la programació del centre, per a la realització de les seves activitats i programes

de formació. Tanmateix sembla raonable entendre, com així ho han entès, entre altres, els

ajuntaments de Reus o de Matadepera en regular l’ús social dels CEIP, que aquesta

preferència cedeix quan qui usa el centre no són uns tercers sinó el seu titular demanial

responsable d’autoritzar-ne l’ús com és l’Ajuntament.

2.6.- L’ús dels centres per part d’altres col·lectius de la comunitat educativa del centre

L’article 8 de la LODE, en vigor, garanteix amb caràcter general el dret de reunió en els

centres dels professors, personal d’administració i serveis, pares i alumnes. D’altra banda, com

s’ha dit, la programació general del centre inclourà normalment totes o bona part de les

activitats que realitzin els diversos sectors de la comunitat educativa de cada escola. En tot

cas, com també s’ha dit, les activitats de les associacions d’alumnes i ex alumnes no

32 Veure peu de plana 16 33 Com assenyalava el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en la seva sentència de 13 d’abril de 2005.

16

integrades en la programació general tenen preferència, com les associacions de mares i

pares, per l’ús del centre, segons que disposa explícitament l’article 2.2. del Decret 218/2001.

Alguns reglaments municipals d’ús de centres, com el de Collbató, exigeixen explícitament en

cas d’activitats de menors la presència en el centre en el moment de les activitats de persones

major d’edat.

Un associacionisme específic és el de les associacions esportives escolars dels centres

docents, que regula el Decret 230/2005, de 25 d’octubre. Segons que estableix el mateix

Decret, no tenen la consideració d’associacions d’alumnes sinó que són una variant de les

associacions esportives de les contemplades en la Llei de l’esport34 i en les que, segons el seu

article 1, hi concorren les següents circumstàncies:

“ a) La consideració de soci o sòcia de ple dret o numerari s’adquireix a partir dels

catorze anys.

b) Els seus objectius bàsics són el foment, l’organització, la coordinació i la pràctica de

l’activitat física i esportiva, en un centre docent, fora de l’horari lectiu.

c) Les activitats de les associacions esportives escolars tindran en compte els projectes

educatius dels corresponents centres docents.”

Aquestes associacions, cridades a l’ús, normalment regular, de les instal·lacions

esportives dels centres educatius, subjecten aquest ús, segon que explicita el mateix Decret

que les regula, al Decret 218/2001, de 24 de juliol, que regula amb caràcter general l’ús social

dels centres docents.

2.7.- Els espais dels centres públics objecte d’ús social

No sempre és senzill determinar a quines instal·lacions hom es refereix quan es parla

d’ús social dels centres i no sempre l’estructura d’aquests i la valoració dels seus espais permet

lectures extrapolables. La normativa en vigor no proporciona massa pistes més enllà

d’assenyalar que el “espais docents inclouen sovint pistes esportives, gimnasos, biblioteques i

altres equipaments que, més enllà del seu ús escolar, poden ser objecte d’un ús social”, com

es pot veure en l’exposició de motius del Decret 218/2001.

Els diversos reglaments d’ús de centres que han anat aprovant alguns ajuntaments per

regular l’ús social dels CEIP proporcionen alguns comuns denominadors com és distingir els

espais d’ús normal com els exteriors, les pistes poliesportives, els gimnasos, els patis, les

sales d’actes, les sales polivalents, els lavabos, o els menjadors, d’altres espais d’ús restringit

com solen ser les dependències interiors, els aularis, els laboratoris, els tallers, de vegades

també les biblioteques.

En tot cas, sembla clar que convé distingir entre aquells espais que contenen mobiliari,

aparells, materials o documentació lligats al funcionament regular dels centres, d’aquells altres

que no.

34 Article 5 del decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.

17

2.8.- Les responsabilitats derivades de l’ús de centres

Sens perjudici de reprendre el tema en tractar específicament de l’ús social de CEIP i

IES, convé assenyalar aquí, amb caràcter general per a uns i altres centres, quina és la

previsió normativa sobre eventuals responsabilitats. En aquest sentit, l’article 5 del Decret

218/2001, que parla de les responsabilitats derivades de l’ús dels centres, en la redacció

donada pel decret 333/2002, de 19 de novembre, de modificació d’altres decrets en matèria

d’obligatorietat de contractació de determinades cobertures d'assegurances, estableix el

següent:

“Les administracions, institucions, organismes, associacions, persones físiques o

jurídiques que hagin estat autoritzades per a l’ús dels edificis, instal·lacions o serveis dels

centres docents, inclosos els supòsits d’ús per a la realització d’activitats

complementàries o extraescolars, estan obligades a contractar una pòlissa

d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei,

derivada de l’ús i de l’activitat per l’esmentada utilització, pels danys i perjudicis que es

puguin ocasionar durant l’activitat autoritzada, per una suma assegurada mínima de

150.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.35”

La contractació d’una pòlissa d’assegurances esdevé, doncs, un requisit sine qua non

per a poder accedir a l’ús social dels centres.

35 Quantitats a actualitzar mitjançant decret de la Generalitat de Catalunya.

18

3.- Tractament aplicable a l’ús social en els edifi cis dels centres d’educació infantil

i primària

3.1.- Marc normatiu

La legislació de règim local, tan estatal com catalana36, estableix om a competències

pròpies dels municipis, entre altres, la cooperació amb l’administració educativa en la creació,

construcció i el manteniment dels centres docents públics, i la legislació educativa37

responsabilitza els ajuntaments de la conservació, manteniment i vigilància dels centres públics

d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial. Sens perjudici de les noves

formes de finançament i de règim jurídic dels centres públics a través de l’ICF, o de les noves

formes de titularitat i gestió que pugui introduir la nova Llei d’Educació de Catalunya, la

particularitat dels CEIP és que són centres educatius dependents del Departament d’Educació

però que estan ubicats en edificis de propietat municipal. D’aquí que sigui una constant un

tracte diferenciat per aquests centres al llarg de la successiva legislació històrica sobre la

matèria i, sobretot pel que fa a les instal·lacions i a la facultat de disposar-ne fora d’hores

lectives, també als efectes d’eventuals responsabilitats per el seu ús, que aquesta situació hagi

comportat alguns contenciosos.38

En tot cas, aquesta especial situació es tradueix en que la seva normativa reguladora

diferencií clarament entre els centres dependents de l’Administració educativa però ubicats en

uns edificis i instal·lacions de propietat municipal, com són els CEIP, i els centres en els que

l’Administració educativa és també propietària dels edificis i instal·lacions com són els IES.

El Decret 218/2001, de 24 de juliol, regulador de l’ús socials dels edificis dels centres

docents públics dedica un capítol, el 2, a tractar de l’ús social dels centres d’ensenyaments

secundaris o de règim especial, i un altre capítol, el 3, a parlar de l’ús social dels centres

d’educació infantil i primària.

3.2.- L’ús social dels centres d’educació infantil i primària en el Decret 218/2001

El Decret 218/2001 dedica tres articles a l’ús social dels CEIP que versen sobre

aquests aspectes: les competències per resoldre sobre l’ús, la notificació al director i la

36 Article 25.2 n) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i l’article 66.3 o) del decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 37 Disposició addicional 15a, ap. 2 de la LOE 38 La sentència del Tribunal Suprem de 28 de juny de 2004 (RJ/2004/5596) analitzava si una cistella de bàsquet formava part de l’edifici i, per tant, la responsabilitat del seu bon estat depenia de l’Ajuntament de Jerez de la Frontera, propietari de l’edifici, o si, per les seves característiques que la convertien en un element transportable, la responsabilitat havia de recaure en l’Administració educativa titular del centre, entenent en aquest cas que la responsabilitat era de l’Administració educativa. O la sentència del Tribunal Suprem de 12 de febrer de 1996 (RJ/1996/1074) sobre si les lesions produïdes a un alumne en hores d’esbarjo pel mal estat de la malla metàl·lica d’un centre de l’Ajuntament d’Andújar comportava, com així ho va acabant entenent el Tribunal, la responsabilitat de l’Ajuntament.

19

compensació de despeses. La redacció, a partir de la qual els ajuntaments han anat elaborant

els seus propis reglaments d’ús, és aquesta:

“Article 9

Competència de l’ajuntament per resoldre.

9.1 Correspon als ajuntaments resoldre sobre l’ús social dels edificis, instal·lacions,

serveis dels col·legis d’educació infantil i primària, la titularitat demanial dels quals els

correspon.

9.2 Quan la realització de l’activitat requereixi l’ús d’equipaments o material del centre, la

titularitat dels quals és del Departament d’Ensenyament, prèviament a la seva

autorització es requerirà la conformitat explícita documentada de la direcció del centre.

Article 10

Notificació al director i condició d’ús

10.1 L’Ajuntament ha de notificar al director del centre les autoritzacions concedides

prèviament a la realització de les corresponents activitats. Si l’autorització és per una

activitat periòdica o contínua, el director en dóna compte a la delegació territorial.

10.2 L’ajuntament ha d’adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància,

manteniment i neteja dels locals i instal·lacions emprades, de tal manera que quedin en

l’estat adequat per al seu ús posterior per alumnes i professors en les activitats

ordinàries.

Així mateix, la corporació local respon que els equipaments i materials del centre

eventualment emprats per a l’exercici de l’activitat romanen en perfecte estat d’ús un cop

aquella ha finalitzat o es substitueixen o reparen sense cost per l’escola.

Article 11

Compensació de despeses

11.1. Si l’activitat autoritzada comporta despeses per al centre docent, la persona física o

jurídica, o l’organisme o la institució que utilitza les instal·lacions, equipaments o serveis

del centre, o en el seu defecte la corporació local, ha de compensar a aquest per les

despeses ocasionades.

El centre no pot destinar recursos assignats per a la compra de bens o serveis o al

funcionament del centre per a fer front a despeses derivades de les autoritzacions d’ús

concedides.

11.2 Els ingressos compensatoris que s’obtinguin són aplicats a despeses de

funcionament del centre i figuren en la seva comptabilitat.”

La peculiaritat dels CEIP, i la que justifica també una regulació diferenciada del seu ús

social en el Decret, és la doble figura de titular del centre, el Departament d’Educació, i de

propietari demanial d’edifici i instal·lacions, els ajuntaments. El Decret persegueix assegurar les

competències dels ajuntaments, en tant que propietaris del centre, sense detriment del seu

funcionament regular, responsabilitat última del Departament d’Educació. Val a dir, però, que la

preocupació que més ressalta d’aquesta part del decret és que l’ús fora d’hores del centre no

pertorbi gens el seu funcionament regular com escola i que les activitats que s’hi realitzin, no

sempre prou destriables del projecte educatiu de centre, no li comportin cap despesa

addicional. Una mirada, doncs, a aquestes preocupacions del decret.

20

La primera preocupació fa referència a qui ha de tenir coneixement de les activitats a

realitzar. El Decret vol garantir que el director del centre, com a responsable màxim del mateix,

tingui coneixement previ de totes les activitats que s’hi vagin a realitzar, la qual cosa sembla

lògica. Tanmateix, atesa la prioritat d’ús de les activitats realitzades des del centre i

contingudes en la seva programació general anual, no hagués semblat menys raonable que el

Decret hagués establert també l’obligació en sentit contrari, és a dir, l’obligació dels directors de

centres d’informar de la seva programació anual als ajuntaments per tal que aquest puguin

conèixer també els espais i els temps disponibles per comprometre altres activitats. Certament

que, en els consells escolars dels centres, allà on regularment s’han d’aprovar les

programacions anuals, ja hi ha un representant municipal que pot informar al seu Ajuntament i

que és important que intervingui en la definició de la programació pensant també en clau

municipal i que informi puntualment de la mateixa als òrgans responsables de les autoritzacions

de l’ús de centres de l’ajuntament. Però les relacions institucionals entre Administracions i les

seves formes de cooperació i comunicació regular haurien de tenir també unes vies més

formals i directes, com s’exigeix quan la informació d’activitats la realitza l’Ajuntament a la

direcció dels centres.

Alguns Ajuntaments, en els seus reglaments d’ús social dels centres, han completat

aquestes mancances del Decret. Així, per exemple, l’article 8.1 del reglament d’ús de les

instal·lacions dels CEIP de Banyoles preveu aquesta informació del centre cap a l’Ajuntament

en els següents termes:

“Les activitats extraescolars organitzades per l’escola i/o associació de mares i pares

d’alumnes incloses en la programació general anual del centre es comunicaran a

l’Ajuntament una vegada aprovades pel consells escolar. També es comunicaran les

variacions que es puguin produir durant el curs.”

Altres reglaments municipals, en la previsió que puguin coincidir en un mateix moment

activitats de l’escola i activitats dels Ajuntaments, ho recullen en els seus redactats. Així, el

reglament municipal d’ús de centres de Collbató disposa en el seu article 2.3 que:

“Quan en un centre, dins del mateix horari, coincideixin una o diverses activitats,

l’Ajuntament serà el responsable de les que hagi autoritzat. El director del centre ho serà

de les aprovades pel Consell Escolar dins la programació anual del centre.”

La preocupació del Decret perquè els directors dels centres tinguin coneixement de les

activitats autoritzades pels ajuntaments, s’ha de completar des del prisma municipal, com fa

algun reglament municipal d’ús, amb el deure dels centres d’informar a la seva vegada als

ajuntaments de les seves programacions anuals d’activitats.

Una segona preocupació del Decret és assegurar que l’ús social dels centres no impliqui

l’ús d’equipaments o material de centre sense l’autorització expressa del director. La frontera

que separa allò que constitueix equipament dels centres d’allò altre que forma part més

21

estructural de les instal·lacions no sempre és fàcil.39 Els reglaments municipals sobre l’ús social

dels CEIP que s’ocupen del tema, com els de l’ajuntament de Palafrugell o de Banyoles, parlen

també genèricament de mobiliari i aparells sense acotar massa més, però sí explicitant la

necessitat de l’autorització del director per al seu ús. Les característiques físiques de cada

centre i l’organització dels seus espais no permeten tampoc proporcionar receptes universals

prou segures, i la fluïdesa de les relacions institucionals i el sentit comú i, en tot cas, la prioritat

del funcionament regular de les escoles com a criteri, és el que acaba essent útil en terrenys

fronterers.

Difícilment es pot dissociar l’ús d’instal·lacions i d’edificis de l’eventual ús d’equipaments

o material dels centres, sobretot d’equipaments. No és fàcil pensar, llevat d’espais exteriors

com patis o pistes esportives, en dependències dels centres utilitzables sense cap mena

d’equipaments. Hi ha, a més, espais o dependències que solen contenir material més sensible

i/o específic del funcionament regular dels centres que requereixen una protecció especial.

Bona part dels reglaments municipals d’ús de centres (Sant Boi, Reus, Collbató, Matadepera)

solen distingir les majors o menors reserves d’ús en funció de totes aquestes circumstàncies.

En aquest sentit, per la distinció que fa sobre ús a decidir per l’ajuntament, ús a autoritzar

per la direcció i exclusió d’ús, sembla especialment il·lustratiu allò que disposa en el seu article

3 el reglament d’ús social dels edificis i les instal·lacions dels CEIP de Matadepera, que és així:

“Es podrà utilitzar l’ús social dels següents espais sempre que sigui compatible amb

l’activitat a realitzar:

- Biblioteca

- Aules ordinàries

- Pati

- Gimnàs

- Pistes esportives

- Vestidors

- Menjadors

- Sanitaris

Per utilitzar la biblioteca, les aules d’informàtica, l’aula d’anglès, la mediateca i l’aula de

música es necessitarà autorització de la direcció.

Resten excloses d’aquest ús les dependències reservades a tasques d’organització

administrativa, de funcionament del professorat o de les AMPA.”

En tot cas, convé tenir present que la responsabilitat dels equipaments i materials dels

centres utilitzats per les activitats autoritzades pels ajuntaments recau en els ajuntaments

(article 10.2 del decret 218/2001), que s’han de preocupar del seu assegurament.

La responsabilitat dels ajuntaments en les activitats d’ús social dels centres segueixen

essent les generals prescrites a la disposició addicional quinzena, apartat 2, de la LOE i és

amb aquest referent que el decret (article 10.2) diu que els ajuntaments són responsables

39 La sentència del Tribunal Suprem de 28 de juny de 2004 (RJ/2004/5596), a què s’ha fet referència, sobre si una cistella de bàsquet transportable formava part dels equipaments del centre o no, il·lustra una mica aquestes zones grises.

22

d’assegurar la vigilància, manteniment i neteja de les instal·lacions per deixar-les en bon estat

per l’ús posterior dels centres en les seves activitats ordinàries.

La preocupació del Decret (article 11) és que l’ús social dels centres no representi cap

pertorbació en la seva marxa normal ni cap despesa addicional. Són els ajuntaments els que

assumeixen les responsabilitats i els que, en el seu cas, han d’assegurar-se que la

responsabilitat per les activitats que autoritzin en els CEIP fora de l’horari lectiu en puguin

respondre les associacions i entitats autoritzades per a l’ús. No és estrany que sigui també

aquesta una de les preocupacions centrals de tots els reglaments municipals d’ús de CEIP,

especialment palesa en els preceptes dedicats a assegurar-se l’efectivitat de l’obligació legal

que tenen les persones físiques o jurídiques usuàries de subscriure una pòlissa de

responsabilitat civil.

Tanmateix, també tots els reglaments municipals, amb els seus matisos i les seves

intensitats, contenen altres preceptes encaminats a minimitzar els riscos i costos dels

ajuntaments quan autoritzen l’ús de centres, a recordar que qui els ha d’assumir és qui usa les

instal·lacions. En aquest sentit alguns reglaments subratllen l’exclusiva responsabilitat de les

entitats usuàries respecte a les relacions contractuals que estableixin amb el seu personal

(Lleida o Viladecans), o preveuen explícitament la constitució de fiances (Badalona, Reus o

Banyoles), o contemplen l’establiment de taxes (Sant Boi de Llobregat o Santa Perpètua de la

Moguda), de vegades amb exclusió expressa de les activitats de les AMPAs del seu pagament

(Lleida), o expliciten que les despeses per l’ús corren a càrrec dels usuaris (Collbató o Lleida).

Alguns ajuntaments, com el d’Argentona, fan una referència expressa a les obligacions dels

particulars en relació a béns o drets dels ens locals previstes en l’antic article 217 de la Llei

8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya40. Alguns reglaments, però,

expliciten la seva predisposició a assumir directament alguns costos que de vegades resulten

inevitables si es vol estimular l’ús social, o cerquen fórmules més senzilles i pedagògiques, que

permeten no abonar físicament l’import de l’ús, com considerar subvenció indirecta a les

associacions sense ànim de lucre les despeses derivades de les seves activitats quan utilitzin

les instal·lacions de l’escola, com és el cas del reglament de l’Ajuntament de Collbató.

Una de les qüestions també recurrents és la de la vigilància de les instal·lacions, que els

reglaments municipals no solen deixar sempre a les mans de les entitats usuàries,

especialment pel que fa a l’accés. En alguns reglaments es disposa que serà l’Ajuntament qui

es farà càrrec de la vigilància i control en general (Reus) o de l’accés (Viladecans) o de les

zones d’ús restringit (Sant Boi de Llobregat). El més usual és que la responsabilitat de la

40 Ara és l’article 233 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que diu així: “233.1 Les persones que tenen a llur càrrec la gestió dels béns o dels drets dels ens locals són obligades a tenir cura de la seva custòdia, conservació i aprofitament, i responen davant la corporació respectiva dels danys i els perjudicis esdevinguts per llur pèrdua o detriment, o en cas de frau o negligència. 233.2 Els particulars que per frau o negligència causin danys en el domini públics dels ens locals o hi facin actes d’ocupació seran sancionats amb multa, l’import de la qual es pot establir entre el valor i el doble del valor del perjudici causat o allò usurpat, sens perjudici d’ésser obligats a reparar els danys i els perjudicis i a restituir el que haguessin sostret. 233.3 Les responsabilitats a què es refereixen el apartats 1 i 2 són substanciades i executades per via administrativa.”

23

vigilància la tinguin també les entitats usuàries però normalment també (Matadepera, Collbató,

Badalona) preveient la seva possibilitat de la seva assumpció per part dels Ajuntaments.

De totes formes, el Decret 218/2001 de repetida referència, redactat més en clau de

D’Administració educativa titular de la xarxa pública que no pas en clau d’Administracions

locals, es preocupa sobretot de la compensació als centres per les despeses que se’ls hi hagi

pogut ocasionar pel seu ús social i, en aquest sentit, el Decret conté aquestes dues

prescripcions:

• Una prohibició expressa de dedicar recursos propis a eventuals despeses originades

per les autoritzacions d’ús.

• Els ingressos compensatoris obtinguts pels centres per aquest motiu i s’integren en la

seva comptabilitat41 i es destinen al seu funcionament.

3.3.- L’ús social dels centres d’educació infantil i primària en els reglaments municipals

d’ús de centres

Ja s’ha anat fent esment a alguns dels aspectes més neuràlgics que solen contenir els

reglaments municipals d’ús de centres. Val a dir en tot cas que aquests reglaments, tant els

anteriors com els posteriors al decret 218/2001, solen referir-se exclusivament als centres

d’educació infantil i primària públics dependents del Departament d’Educació. En alguns

reglaments, com en el d’Hospitalet de Llobregat, es parla també dels centres d’educació

especial i, en altres reglaments, com en el de Santa Coloma de Gramenet, s’hi inclouen a més

les escoles d’adults, i encara en altres reglaments, com en el de Cerdanyola del Vallès, s’hi

inclouen a més les escoles municipals. En tot cas, els reglaments d’ús de centres que han anat

aprovat bastants Ajuntaments no regulen, a banda de no regular tampoc els centres privats

concertats, els instituts d’ensenyament secundari en relació als quals el Departament

d’Educació, llevat excepcions puntuals42, a més de ser titular del centre n’és propietari de les

seves instal·lacions.

Els riscos i els costos, que semblen la preocupació principal del Decret 218/2001, avui

norma reguladora central de la matèria, ho és també dels reglaments municipals. Però la

temàtica i casuística dels diversos reglaments, és força més ample i sol ser comú que abordin,

entre altres, qüestions com aquestes:

• Un acotament dels dies i els horaris en que els centres poden ser utilitzats,

normalment, com correspon al tipus d’activitats, amb criteris laxes que comprenen el

període que comença quan acaben les classes i els caps de setmana, festius i

41 En aquest sentit, convé tenir present la Llei 4/1988, de 28 de març, reguladora de l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya, així com el decret 235/1989, de 12 de setembre, que en regula el procediment, i l’ordre de 16 de gener de 1990 que el desplega. 42 Com és el cas de l’Institut Vall d’Hebron de Barcelona, que ocupa les instal·lacions de l’antic Patronat Ribas.

24

vacances, també normalment en horaris que no s’inicien abans de les 8 hores ni

finalitzen després de les 22 hores.

• Una relació i, sovint, una priorització de la diversa tipologia d’usuaris.

• Descripcions més o menys desplegades d’eventuals activitats i la distinció entre

ocasionals i contínues, amb la previsió de formalitzar en conveni aquestes segones.

• L’establiment d’un llista de deures dels usuaris i de les persones físiques o jurídiques

autoritzades.

• Els procediments a seguir per la sol·licitud, tramitació, autorització i extinció de l’ús,

amb la possibilitat de suspendre-la en cas d’incompliment o mal ús.

• Més rar és que els reglaments, llevat algunes excepcions (Sant Boi), abordin el tema

de l’avaluació.

Convé acudir, doncs, per completar el decret, a la regulació específica de cada

reglament d’ús en aquells casos en que els ajuntaments l’hagin aprovat.

3.4.- Ús social dels centres de d’educació infantil i primària emprats per impartir educació

secundària

Com s’ha dit, la LOE43, com ja feien les lleis educatives anteriors44, preveu la possibilitat

que edificis de centres d’educació infantil i primària, per necessitats d’escolarització, es puguin

destinar a l’educació secundària i situar-se en la dinàmica de funcionament dels centres

d’educació secundària. El Decret 218/2001 preveu un règim especial per aquests casos en el

que les competències municipals en relació a l’ús social dels centres se’n ressenten també i,

sens perjudici de seguir mantenint la propietat demanial dels centres, queden reduïdes a una

prioritat d’ús, com així ho subratlla l’enunciat de l’article 12 del decret, que és on es regula la

qüestió.

La regulació és aquesta:

“12.1 Els ajuntaments tenen prioritat per a l’ús fora d’h orari escola r i en el període de

vacances escolars, dels edificis, instal·lacions i serveis dels centres docents del

Departament d’Ensenyament, la titularitat demanial dels quals els correspon i que han

estat afectats per impartir ensenyaments d’educació secundària obligatòria o

ensenyaments postobligatoris o de règim especial.

12.2 Abans de l’inici de cada trimestre escolar, l’ajuntament comunicarà a la direcció del

centre la relació d’activitats per a la realització de les quals es requereix l’ús

43 Disposició addicional 15a, apartat 3. 44 Disposició addicional 17a, apartat 2, de la LOOGSE, que va sobreviure a la LOCE.

25

d’instal·lacions, edificis o serveis del centre per tal que es pugui emetre l’oportuna

autorització, quan correspongui.

12.3 Els ajuntaments hauran d’adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància,

manteniment i neteja dels locals i instal·lacions de manera que quedin en perfecte estat

per al seu ús posterior per alumnes i professors en les activitats ordinàries del centre.

Així mateix, l’ajuntament garanteix que els equipaments i materials del centre

eventualment emprats per a l’exercici de l’activitat romanen en perfecte estat d’ús un cop

aquella ha finalitzat o se’n produeix la substitució o reparació sense cost pel centre.

Tanmateix, l’ajuntament es fa càrrec de la despesa generada.

12.4 En tot el que específicament no regulen els punt anteriors, és d’aplicació en aquests

centre el que disposen els capítols 1 i 2 d’aquest Decret.”

El fet diferencial entre l’ús social fora d’hores d’aquest tipus de centres i l’ús de la resta

de centres d’educació infantil i primària públics dependents del Departament d’Educació rau en

que, en el primer cas, són els centres els que han d’autoritzar les activitats que els hi

comuniquin els Ajuntaments i, en el segon cas, com s’ha vist, són aquests els que comuniquen

als centres les activitats per ells autoritzades.

En tots dos casos la preferència la segueixen tenint les activitats previstes en la

programació general del centre i en tos dos casos també els ajuntaments es responsabilitzen

que l’ús social ho sigui sense cap mena de pertorbació ni càrrega econòmica addicional pel

funcionament ordinari dels centres.

26

4.- Tractament jurídic aplicable a l’ús social en e ls edificis dels Instituts

d’ensenyament secundari

L’ús social dels centres dels IES, en els que el Departament d’Educació té ensems la

titularitat dels centres educatius i la propietat dels seus edificis i instal·lacions, té ja una altra

regulació en el Decret 218/2001, que esborra els ajuntaments. Certament que l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya, quan parla del manteniment i aprofitament, fora de l’horari escolar,

dels centres públics45, no sembla fer distincions entre els centres primària i els de secundària, i

certament també que el procés d’evolució de la xarxa pública sembla tendir a reduir les

diferenciacions entre una i altra xarxa. De totes formes, avui, el Decret 218/2001, de 24 de

juliol, regula de manera diferenciada ambdós tipus de centres i, des del prisma dels

Ajuntaments, el primer que crida l’atenció és que, en la regulació de l’ús social dels IES, no es

contingui cap referència als Ajuntaments ni a efectes d’eventuals col·laboracions ni per

concedir-los cap mena de preferència. L’ús social dels IES és una qüestió dels IES i, en el seu

cas, dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, però no dels Ajuntaments.

Aquesta regulació omissiva, si bé explicable en termes de propietat d’edifici i

instal·lacions, ho resulta menys d’explicable en termes del seu ús social i en consideració a la

posició que els ajuntaments tenen en el territori. Aquesta omissió, a més, resulta difícilment

compatible amb el mandat de la disposició addicional sisena de la LOE que encomana a les

Administracions educatives l’establiment del procediment d’ús dels seus centres docents fora

de l’horari lectiu expressament per part de les autoritats municipals. Aquest precepte parla dels

centres docents dependents de les Administracions educatives i no només dels centres

d’educació infantil i primària. La nul·la referència als ajuntaments quan el Decret regula els

centres de secundària és una situació anòmala que no hauria de durar.

Tanmateix, la incidència dels ajuntaments en l’ús social dels IES, almenys des del punt

de vista de les previsions reglamentàries, depèn avui essencialment de la seva capacitat

d’usar la presència d’un representant seu en els consells escolars de centre als que, a banda

les competències generals que els hi atorga la LOE46, el Decret els hi reconeix unes certes

competències específiques. Val a dir que el gruix de les decisions en la matèria corresponen

als directors, però els consells escolars han de ser informats de les peticions i revocacions d’ús

social decidides pels directors i, en algun cas, com en el d’activitats periòdiques o continuades

de durada superior a quinze dies, el Decret requereix que aquesta informació sigui prèvia a

l’autorització.

La regulació de l’ús social dels centres d’ensenyaments secundaris o de règim especial

és la continguda en els articles 6 a 8 del decret 218/2001, de 24 de juliol, sense que en constin

desplegaments. Les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius

45 Article 84.2 g) de l’Estatut 46 Les competències dels consells escolar es recullen en l’article 127 de la LOE, que conté com una clàusula competencial oberta que permet dotar-los de més continguts, com és la d’incloure una competència final del següent tenor “ il) Cualquiera otras (competencias) que le sean atribuidas por la Administración educativa”.

27

públics d’educació secundària, a pesar de la seva extensió47, no presten tampoc cap dedicació

específica al tema. La regulació del Decret es centra bàsicament en aquests aspectes:

competències del director, compensacions per l’ús i formalització de convenis.

Del primer que s’ocupa el Decret és d’establir quines són les competències del director,

quines les del consell escolar i quina la intervenció dels Serveis Territorials del Departament

d’Educació. El criteri general és que sigui el director qui autoritzi o revoqui autoritzacions d’ús,

que el consell escolar n’estigui informat i que els Serveis Territorials, en alguns casos com en

els de les autoritzacions periòdiques o continuades, n’estiguin també informats. En tot cas, la

formalització de l’ús en convenis ha de ser autoritzada de manera implícita o presumpta pels

Serveis Territorials, que tenen a més competència per resoldre en alçada les decisions del

director. Convé, però, tenir en compte que els consells escolars, a més de tenir la competència

per aprovar la programació general anual dels centres, la tenen també, segons disposa la LOE,

per fixar les directrius per a la col·laboració amb les Administracions locals i altres centres,

entitats i organismes, el que els hi atorga un plus de competència davant de supòsits que

ultrapassen els termes del Decret com s’encarrega d’indicar aquest mateix en puntualitzar que

“... en altres casos es requereix l’aprovació prèvia del consell escolar”.

El segon aspecte fa referència a les compensacions d’ús. També aquí les competències

les té el director i és ell qui, a proposta del secretari, fixa l’import de les compensacions

econòmiques per l’ús que, en tot cas, ha d’assegurar que sigui suficient i que no obligui a

destinar recursos propis dels centres a cobrir els forats de les despeses generades per el seu

ús social. Els directors, però, han d’actuar en el marc de les competències exercides pels

consells escolars, entre les quals s’hi compta la d’aprovar el projecte de gestió i l’obtenció de

recursos complementaris, i han de complir també la normativa reguladora de l’autonomia de

gestió econòmica dels centres docents públics48. En aquesta normativa es preveuen els

ingressos derivats de la utilització d’instal·lacions i immobles dels centres a fi i a efectes de

tenir-los en compte en la seva comptabilitat.

El decret 218/2001 dedica un precepte a preveure l’eventual formalització de convenis

amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per a afavorir l’ús socials de centres, a

que ja s’ha fet esment.

47 Les darreres instruccions per al curs 2007-2008, aprovades per resolució d’11 de juliol de 2007, comprenen 140 planes i, si s’hi sumen annexos, taules i models, al voltant de 300 planes. 48 Avui continguda a la Llei catalana 4/1988, reguladora de la gestió econòmica dels centres públics no universitaris dependents del Departament d’Educació, el Decret 235/1989, que en regula el procediment, i l’Ordre de 16 de gener de 1990, que el desplega.

28

5.- El tractament jurídic dels centres privats conc ertats

La legislació sobre ús social de centre es refereix als centres públics, concretament als

centres públics dependents de l’Administració educativa, siguin les instal·lacions propietat de la

mateixa Administració educativa o dels ajuntaments. La normativa no s’ocupa dels centres

públics de titularitat municipal, l’ús social dels quals correspon regular-lo als Ajuntaments, com

ja ha fet algun com el de Cerdanyola del Vallès. La normativa en vigor tampoc no s’ocupa de

l’ús social dels centres privats concertats que depèn també, salvades les distàncies, de la

voluntat del titular. Certament que el Pacte Nacional per a l’Educació, sobretot en el seu bloc

IV, fa esments explícits als centres privats concertats però el seu concurs el situa en el terreny

dels acords que puguin establir aquests centres, particularment amb els ajuntaments, però no

en el terreny de la seva regulació legal.

Convé recordar que, des de maig de 2006, arran de les reformes introduïdes per la

LOE49, la LODE disposa que dels consells escolars dels centres concertats hi formi també part

un representant municipal. Si bé les competències dels consells escolars dels centres

concertats són més febles que les dels centres públics, convé no obviar que, entre aquestes50,

n’hi ha algunes de ben significatives com l’avaluació i aprovació de la programació general del

centre, la participació en la fixació de quotes per activitats complementàries i extraescolars dels

alumnes o l’establiment de criteris per a la participació en activitats culturals, esportives i

recreatives. En tot cas, el representant municipal en aquests consells escolars pot ser una peça

important per a impulsar els acords d’ús de centres a que fa esment el Pacte Nacional per a

l’Educació, sovint en el marc més ample dels projectes de ciutat.

El Departament d’Educació també, a començaments de cada curs, dicta instruccions per

als centres privats d’educació infantil i primària, i de secundària51. Aquestes instruccions, però,

excepte el mandat als centres a facilitar espais, i accés als mateixos en horari adequat per les

activitats de les AMPA, res més no diuen sobre l’ús dels centres.

49 Disposició final primera de la LOE 50 Article 57 de la LODE 51 Les instruccions corresponents al curs 2007-2008 varen ser aprovades per resolució de la Secretària General de 10 i 11 de juliol de 2007.

29

PROPOSTES

PROPOSTA 1

Recollida sistemàtica de dades d’ús social dels centres educatius a fi i efectes de tenir un

coneixement cabdal de quina és la situació a regular.

Justificació

No consta que hi hagi cap estudi sobre l’abast real de l’ús social dels centres públics per part

del teixit social del territori. En aquest sentit, convindria saber, entre altres:

• Quin ús es fa de les instal·lacions, en quins moments i per part de quines institucions i

per fer quines activitats.

• Quin és el buit que cobreixen les instal·lacions escolars que no estigui cobert pel mateix

ajuntament o per altres entitats o associacions i, en el seu cas, si cal un tractament

diferenciat en funció de la capacitat i grandària dels municipis.

• Quin és el grau i les característiques de l’ús dels centres en funció de la seva tipologia

• Quina és la problemàtica que genera el seu ús.

• Quins són, sobretot, els inconvenients que impedeixen una utilització òptima i general

de les instal·lacions.

Convindria, per tant, de cara a un més gran encerts en les mesures i en les normes, disposar

d’aquesta informació.

30

PROPOSTA 2

Disseny per part de les administracions locals de polítiques d’estímul a l’obertura dels centres

educatius cap al conjunt del territori.

Justificació

Els grans Pactes insisteixen en la importància que té l’ús social dels centres i la promoció del

seu accés a la població del territori, però les reglamentacions, normalment anteriors a les grans

declaracions, es situen més en el terreny de les reserves que no pas en el de l’engrescament i

estímul.

Aquest canvi d’enfocament ha de permetre aplicar polítiques de promoció que no siguin

engolides per les decisions normatives, sobretot si es té en compte que un 40% de la xarxa de

centres de Catalunya no és de titularitat pública i els reglaments estan previstos només per a

l’escola pública.

31

PROPOSTA 3

Substitució del concepte d’ús d’instal·lacions i edificis pel concepte d’ús del servei de les

instal·lacions i edificis.

Justificació

De vegades sembla entendre’s que la qüestió rau en què es disposa d’unes instal·lacions

públiques no prou utilitzades i que cal buscar maneres perquè no estiguin tant temps fora d’ús.

O, en altres paraules, es cerca un ús perquè hi ha instal·lacions que dol no fer-les rendibles en

termes educatius i socials. El mateix Estatut d’Autonomia no ha pogut sostreure’s d’aquest

llenguatge i parla també d’aprofitament dels centres públics

Aquí es proposa un canvi d’òptica, encara que una i altra visió no siguin excloents i de vegades

puguin retroalimentar-se. La idea és que els centres ofereixin, no tant l’ús d’instal·lacions, com

un servei d’instal·lacions idònies per al desenvolupament dels projectes educatius i socials del

territori i de les diverses dinàmiques del teixit social que els posen en marxa. La promoció de

l’ús de centres implica entendre’l, no com una deixada de claus amb la condició de no produir

despeses i de no espatllar res, sinó com l’oferiment d’un servei, també amb la mínima

estructura personal i tècnica, que transformi una deixada de claus d’un centre tancat en un

establiment obert amb algú que se’n ocupa.

32

PROPOSTA 4

Regulació de l’ús social dels centres educatius que prioritzi la perspectiva de l’ús ciutadà.

Justificació

Les diferents tipologies de centres establertes en funció de quina sigui la titularitat i quina sigui

l’administració responsable del seu manteniment, i vigilància, no sempre orienten prou bé al

ciutadà interessat en el seu ús social. S’hauria de tendir a què el règim jurídic dels CEIP i els

IES, més encara en la perspectiva dels nous centres que agrupin ambdós tipus de centres com

sembla promoure la futura Llei d’Educació de Catalunya, fos el més semblant possible a ulls

dels eventuals usuaris.

Les possibilitats que varen obrir la LOE i el Pacte Nacional per l’Ocupació en el terreny de la

coresponsabilitat entre administracions educatives i locals proporcionen prou eines de cara a

aquest objectiu.

33

PROPOSTA 5

Concepció dels representants en els consells escolars de centre com a dinamitzadors de les

activitats més enllà del temps lectiu i de l’ús social dels centres.

Justificació

Els ajuntaments, mitjançant els seus representants en els consells escolars dels centres públics

i dels centres privats concertats, a banda de la seva posició estratègica en el territori, estan en

una situació òptima per tenir una visió de conjunt, i capacitat d’incidir, sobre allò que fan els

centres més enllà de l’horari lectiu així com de l’ús de les seves instal·lacions.

Convé subratllar la importància dels representants municipals en els consells escolars, sobretot

pel què fa a aquells terrenys, com són les activitats més enllà del temps lectiu o l’ús dels

centres, d’una més gran dimensió municipal.

34

PROPOSTA 6

Extensió de les polítiques d’avaluació a les activitats que tenen lloc en els centres fora d’hores.

Justificació

Excepte puntuals i marginals al·lusions en algun reglament municipal d’ús de centres, les

polítiques d’avaluació són també les grans absents en la gestió de l’ús dels centres. No es pot

esquivar l’avaluació sense desentendre’s també de la bondat del servei que s’ofereix als

ciutadans en l’ús dels centres i de la bondat de les activitats que s’hi realitzen.

No cal dir que, per avaluar el servei i les seves activitats, cal disposar de dades sobre el seu

funcionament de les que no consta es disposi, sobretot de manera sistematitzada i ordenada.

35

PROPOSTA 7

Disposició de finançament addicional per a la millora i extensió del servei d’ús de centres

.

Justificació

La preocupació prioritària de les normes sobre l’ús dels centres, significativament el seu decret

regulador, tenen com a finalitat essencial que aquest ús es realitzi sense representar cap

càrrega econòmica addicional ni pels centres ni pels ajuntaments. Està clar que s’ha de

determinar el cost del servei amb tots aquells elements que el conformen i que li permeten

respondre amb solvència a les necessitats dels usuaris i està clar també que la finalitat és que

els usuaris coneguin i abonin el cost del servei de les instal·lacions que fan servir.

Tanmateix, la promoció de l’ús del servei entre el teixit associatiu del territori i, sobretot,

l’objectiu de fer-lo extensible a aquells col·lectius i sectors que disposen de menys alternatives,

així com la mateixa voluntat política manifestada en els grans pactes sobre la dimensió

educativa i social de l’ús de centres, menen a entendre que les finalitats perseguides

necessiten també un finançament addicional si no volen tenir una cadira permanent en el

terreny de al declaració de principis.

36

37

Índex

1. Les referències a l’ús de centres en els grans Pactes 3

1.1. L’obertura dels centres educatius en l’Acord Estratègic 3 1.2. Obertura i ús de centres educatius en el Pacte Nacional per

a l’Educació 4 1.3. L’ús social de centres educatius en l’Estatut d’Autonomia de

Catalunya 6 2. El marc legal de referència aplicable a l’ús social dels centres docents públics 8

2.1. El marc legal bàsic 8 2.2. El centres docents de titularitat pública 10 2.3. La programació general dels centres 11 2.4. L’ús social del centres 14 2.5. La prioritat de les AMPA en l’ús dels centres 14 2.6. L’ús dels centres per part d’altres col·lectius de la comunitat educativa del centre 15 2.7. Els espais dels centres públics objecte d’ús social 16 2.8. Les responsabilitats derivades de l’ús de centres 17

3. Tractament aplicable a l’ús social en els edificis dels centres d’educació infantil i primària 18

3.1. Marc normatiu 18 3.2. L’ús social dels centres d’educació infantil i primària en el decret 218/2001 18 3.3. L’ús social dels centres d’educació infantil i primària en els

reglaments municipals d’ús de centres 23 3.4. Ús social dels centres de d’educació infantil i primària

emprats per impartir educació secundària 24 4. Tractament jurídic aplicable a l’ús social en els edificis dels

Instituts d’ensenyament secundari 26 5. El tractament jurídic dels centres privats concertats 28 6. Propostes 29