Paula Huix, David Guerrero, Laia Besalú i Alba Batlle

1 - MAPA DE L’IMPERI 1.1. Inicis: Octavi August va posar fi a la república i va ser anomenat emperador. Roma tenia, a partir d’aquell moment, una nova forma de govern, l’Imperi. Les funcions que durant la república havien estat exercides pel senat van passar a mans de l’emperador.Entre el segle II aC i el segle II dC va protagonitzar un procés de conquestes territorials donant lloc a l’Imperi més extens.1r- Entre el 500 aC i el 250 aC Roma va conquerir la península Itàlica, dominar la mediterrània occidental i van aparèixer les guerres púniques.2n-Entre els s. II i I aC, Roma va vèncer els regnes hel·lenístics, fent-se del control de la mediterrània oriental.3r-Després del segle II dC els romans es van limitar a defensar les porteres de l’Imperi de la pressió del bàrbars.

1.2. Per què no es va continuar expandint? La caiguda de l’imperi Roma és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476.Cap el segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. El triomf del cristianisme, que va ser convertit en la religió oficial, patia una greu crisis que a la llarga acabaria amb la seva existència.La derrota i mort oferta per l’emperador d’orient Valent l’any 378 enfront dels visigots, a la batalla d’Adridnopolis, va ser un seriós avis.El seu successor Teodosi I el Gran (379-395) tenia a les seves mans la difícil empresa d’injectar nova vida a l’Imperi.

2- LA ROMANITZACIÓ 2.1. Definició

1

Paula Huix, David Guerrero, Laia Besalú i Alba Batlle

La romanització va ser el procés d’adaptació de la llengua, la religió, el dret, l’art i els costums romànics per part dels pobles conquerits.

2.2. Hispània es fa romanaEl llatí va anar substituint les llengües dels pobles peninsulars. És per això que les actuals llengües peninsulars deriven del llatí, amb l’excepció del basc. Amb el llatí, els romans van introduir el seu alfabet. La romanització també es va manifestar en la difusió dels costums. La religió i el dret romà i es per això, que van sorgir personatges molt importants: els emperadors Adrià i Troya i els escriptors Marcial i Sèneca.

2.3. L’art:Moltes escultures de la Hispània romana representen divinitats i retrats d’emperadors, autoritat polítiques o altres personatges poderosos. Algunes escultures eren: els temples romans, els amfiteatres i teatres, l’arc de Triomf…

Pel que fa als mosaics, se n’han trobat mostres importants a Empúries, Montcada de l’Horta, Bell-lloc i Barcelona, i així com a Llíria, a Ocata (Maresme), Tarragona, Sagunt, Tossa, etc.

3- L’emperador Constantí i l’Edicte de Milà 3.1. L’Emperador ConstantíConstantí I el Gran ( Dacia, 27 de febrer de 272 - Pont, 22 de maig de 337 ), va ser el primer emperador romà que va professar el cristianisme.Nascut amb el nom de Gai Flavi Valeri Aureli Constantí, s’e’l coneix també amb els noms de Constantí I, Constantí el Gran o Sant Constantí.

2

Paula Huix, David Guerrero, Laia Besalú i Alba Batlle

Va ser proclamat “august” per les seves tropes el 25 de juliol de 306 i va governar un Imperi romà en constant creixement fins a la seva mort.Constantí és conegut també per haver refundat la ciutat de Bizanci, rebatejant-la com a Constantinopolis, i declarant-la la Nova Roma.També es recorda Constantí per la promulgació de l’Edicte de Milà de l’any 313. El presenten com el primer emperador cristià.

JOVENTUTConstantí va néixer a Naissus ( l’actual Servia i Montenegro ), fill de Constantí Clor i del la primera muller d’aquest, Helena, filla d’un masover, que a l’infan- tar-lo tenia només 16 anys.

LA MORTEl 337, Constantí va fer la guerra Sapor II de Pèrsia que volia recuperar les províncies que li havien arrabassat Galeri i Maximilia. Però es va posar malalt, tornar a Nicomèdia i va morir allí el 22 de maig del 337. Abans de morir va declarar la seva intenció de fer-se cristià i ser batejat al seu llit de mort. La seva mort va ser l’inici d’una lluita per la successió que va acabar donant el poder a Constantí II. 3.2. L’edicte de MilàL’edicte de Milà va ser decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I que van confirmar l’Edicte de tolerància de Sardica i van precisar els seus termes. L’edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313.“Nosaltres, els Augusts Constantí i Licini, havent arribat feliçment a Milà i havent inquirit amb especial interès tot el que es cregués conduent a la utilitat i seguretat públiques, hem jutjat que entre tot el que vèiem convenir al bé universal, devíem ocupar-nos preferentment del que afecta a l'honor diví, i donar als cristians, el mateix que a tots els altres, la lliure facultat de professar la religió que cadascun volgués, perquè l'assumpte de diví i celestial que existeixi es mostri benigne i propicia a nosaltres i a tots els qui estan subjectes al nostre poder…”4- Divisió de l’Imperi Romà i Constantinoble 4.1. Imperi Romà d’OrientEls seus emperadors continuaven la successió interrompuda dels emperadors romans, preservant les tradicions legals i culturals grecoromanes. L’evolució de l’Imperi Romà d’Orient a partir de l’antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que va començar quan l’emperador Constantí I va transferir la capital de Nicomèdia, a Anatòlia, a la ciutat de Bizanci, que va ser rebatejada Nova Roma o Contantinoble, al Bosfor. Al segle VII, sota el regnat de l’Emperador Heracli, les reformes del qual canviaren la naturalesa de l’exèrcit de l’Imperi i reconegueren el grec com la llengua oficial, l’Imperi ja havia agafat un caràcter diferent.En el s. XII, l’Imperi va caure durant les guerres otomanobizantines, acabant amb la caiguda de Constantinoble al segle XV. L’Imperi, un bastio

3

Paula Huix, David Guerrero, Laia Besalú i Alba Batlle

del cristianisme i un dels principals centres de comerç del món.

4.2. Imperi Romà d’OccidentL’Imperi Roma d’occident és l’estat successor de l’Imperi Romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l’Imperi al seu fill Honori, i la part oriental de l’Imperi al seu fill Arcadi.La seva història essencial es pot seguir a l’article: visigots federats i a les biografies dels sues emperadors.

4.3. ConstantinobleLlatí: constaninopolis i Grec: kwvotavtivoiÉs el nom antic de l’actual ciutat d’Istambul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l’emperador romà Constantí el Gran.Història:Quan l’emperador Constantí la va fundar li va dir Nova Roma tot i que el nom oficial era Constantinopolis i va ser posada sota l’adaptació de la Verge Maria. La ciutat es va inaugurar amb uns jocs a l’hipòdrom i una sèrie de ritus que van durar 40 dies. El 401 Aradi va reparar les muralles, derrumbades per un terratrèmol que va patir aquell mateix any. La ciutat va tenir 500.000 habitants al s. VI de Justinia I. Les faccions del circ protagonitzaven l’anomenada sedició de Nika. Els 616 el rei persa Corsoes III va assetjar la ciutat durant 10 anys, però va ser deslliurada per Heracli. El 103 va ser assetjat pels llatins de la quarta croada.Monuments i edificis:Els moviments d’aquesta època foren molt nombrosos, entre ells, a part del circ i l’hipòdrom, palaus, esglésies, arcs triomfals, etc. Entre els monuments principals destaquen:Basílica de Santa Sofia de Constantinoble, Gran Basilis de Sant Marcos de Venècia i Església de Santa Sofia en Khiu.

4