La crisi de l’Estat del benestar en l’educació,
la sanitat, la dependència i
els serveis socials
Josep Lluís Oliver Torelló
Índex 0.- Introducció 1.- Evolució dels sistemes productius 2.- Sistema educatiu 3.- Sistema sanitari 4.- Atenció a la dependència 5.- Serveis socials 6.- Renda bàsica
Bibliografia - Del Pino, Eloísa y Rubio, Mª Josefa (editoras): Los estados del bienestar en la encrucijada. Políticas sociales en perspectiva comparada. Ed. Tecnos, Madrid, 2013. -Richard Sennett:
- La corrosión del carácter. Ed. Anagrama, Barcelona, 2000 . - El respeto. Ed. Anagrama, Barcelona, 2003. - La cultura del nuevo capitalismo. Ed. Anagrama, Barcelona, 2006.
0. Introducció Idees bàsiques: 1.- Cobertura de necessitats 2.- La substitució dels mecanismes tradicionals. Desplaçament de la família i del mercat. 3.- Un apunt i una dada
1.- Cobertura de necessitats ¿com cobrim les persones les nostres necessitats a totes les societats? - Des de quatre agències:
- La família: alimentació, cura, educació, afecte - El mercat: produint i consumint productes - Les xarxes socials: amics, veïns, organitzacions socials - La provisió pública
2.- La substitució dels mecanismes tradicionals
- Desplaçament de la família: la criança dels infants i la cura dels majors. Familiarisme.
- Desmercantilització: garantia de rendes (pensions, protecció per atur, etc.) vinculats a ciutadania.
- Desplegament dels sistemes de protecció: educació, sanitat, pensions, justícia i serveis socials.
- Legitimitat de la protecció: infància, majors i persones amb discapacitat. Adscripció territorial.
3.- Un apunt i una dada
Amb el procés d’industrialització l’estat-nació assumeix entre d’altres funcions bàsiques la de facilitar la uniformitat dels individus. Els sistemes educatius centralitzats t e n e n l a f u n c i ó d ' e s t e n d r e l’alfabetització, possibilitant la mobilitat ocupacional. Una funció així només la pot exercir un estat fort i centralitzat. (Ernest Gellner)
Els efectes de la II Guerra Mundial. Desastre humanitari . Yang Kyoungjong
ETAPA BENÈFICO-
ASISTENCIAL (1930-1950)
-Demanda de professionals tècnics per a la millora
de l’administració de l’antigua beneficència pública
i privada.
-Sorgeixen les primeres escoles de formació.
-Autarquia i aïllament internacional.
ETAPA D’EXPANSIÓ I DESENVOLUPAMENT (1950-
1970)
-Periode de reactivació econòmica i increment de
llocs de treball.
-Creació d’escoles de formació en quasi tota
Espanya.
-Reconeixement (1964) de la titulació pel MEC
amb el nom d’“asistents socials” i categoria de grau
mitjà.
ETAPA D’ESTABILITZACIÓ
TÈCNICA I PRECIENTÍFICA (1970-1980)
Increment de Congressos especialitzats I
Increment de publicacions i d’investigacions.
.ETAPA CIENTÍFICA (1980, …)
-Accentuació de la reflexió en torn a l’objecte i el
subjecte del treball social.
-Accentuació de la investigació en relació al
métode i tècniques i instruments d’intervenció.
Gráfic n. .- De la Red (1993)
ETAPA DE DISPERSIÓ(Fins a principis del SigloXX)
ETAPA DECONCENTRACIÓ(Primera meitat del Segle XX)
ETAPA DE ESPECIALIZACIÓN(Meitat del Segle XX fins als anys80)
ETAPA D’ INSERCIÓSOCIAL(Anys 80 fins a laactualitat)
-Actuació basada en labeneficència
-Tractament dispers
-L’Estat actúa enescasa mesura
-Actuació basada en labeneficència
-Tractament massiu de lesNecesitats
-Concentració deProblemàtiques
-Transició vers l’Estat del Benestar
-Intervencions centrades en laproblemàtica específica
-Segregació dels col.lectius de necesitatper problemàtiques
-Estat del Benestar
-Normalització. Pèrduade preponderància de laidea del tractamentespecialitzat.
-Inserció social delsdiferents col.lectius denecesitat.
Evolució històrica de la intervenció social
NIVELLS DE SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS
LA REALITAT DELS SERVEIS SOCIALS
1.-Visió parcial de les diferents parcel·les de la realitat social generadores de
necessitats i, en conseqüència, de la resposta a aquestes, en funció de la tradició, la
distribució “funcional” (que està deixant de ser-lo) dels objectius d'intervenció, les inèrcies institucionals, els prejudicis professionals irreflexius, etc.
2.-Primacia de criteris aliens als propis de la planificació estratègica basats en
interessos de grups de pressió, conjunturals i per això mateix difícilment perdurables.
3.-Estancament de les estratègies metodològiques per a la intervenció social. Si no hi
ha producció teòrica sobre la praxi per a la praxi social i estem destinats a esgotar
els antics models i estratègies d'intervenció que, solament parcialment, van a poder
donar resposta a les noves necessitats que d'acord amb la tònica general del nostre
actual sistema social, són també cada vegada més dinàmiques.
4.-Creixement desordenat dels serveis socials.
5.-Serioses dificultats per a la implantació en serveis socials de l'avaluació, les
polítiques de qualitat i, en menor mesura, de bona pràctica professional.
6.-Interès per tècniques de gestió derivades de la gestió empresarial.
Bibliografia complementària - Robert Castel: LAS METAMORFOSIS DE LA CUESTION SOCIAL, PAIDOS IBERICA, 2002. ISBN 9789501254570
- TONY JUDT: POSTGUERRA. UNA HISTORIA DE EUROPA DESDE 1945. ED. TAURUS, 2010.
- JOSEP FONTANA: POR EL BIEN DEL IMPERIO. UNA HISTORIA DEL MUNDO DESDE 1945. ED. PASADO Y PRESENTE, 2011.
- ERNEST GELLNER: NACIONES Y NACIONALISMO. ALIANZA EDITORIAL, 2008.
Top Related