La crisi de l’Estat del benestar en l’educació, la sanitat...
Transcript of La crisi de l’Estat del benestar en l’educació, la sanitat...
La crisi de l’Estat del benestar en l’educació,
la sanitat, la dependència i
els serveis socials
Josep Lluís Oliver Torelló
Índex 0.- Introducció 1.- Evolució dels sistemes productius 2.- Sistema educatiu 3.- Sistema sanitari 4.- Atenció a la dependència 5.- Serveis socials 6.- Renda bàsica
Bibliografia - Del Pino, Eloísa y Rubio, Mª Josefa (editoras): Los estados del bienestar en la encrucijada. Políticas sociales en perspectiva comparada. Ed. Tecnos, Madrid, 2013. -Richard Sennett:
- La corrosión del carácter. Ed. Anagrama, Barcelona, 2000 . - El respeto. Ed. Anagrama, Barcelona, 2003. - La cultura del nuevo capitalismo. Ed. Anagrama, Barcelona, 2006.
0. Introducció Idees bàsiques: 1.- Cobertura de necessitats 2.- La substitució dels mecanismes tradicionals. Desplaçament de la família i del mercat. 3.- Un apunt i una dada
1.- Cobertura de necessitats ¿com cobrim les persones les nostres necessitats a totes les societats? - Des de quatre agències:
- La família: alimentació, cura, educació, afecte - El mercat: produint i consumint productes - Les xarxes socials: amics, veïns, organitzacions socials - La provisió pública
2.- La substitució dels mecanismes tradicionals
- Desplaçament de la família: la criança dels infants i la cura dels majors. Familiarisme.
- Desmercantilització: garantia de rendes (pensions, protecció per atur, etc.) vinculats a ciutadania.
- Desplegament dels sistemes de protecció: educació, sanitat, pensions, justícia i serveis socials.
- Legitimitat de la protecció: infància, majors i persones amb discapacitat. Adscripció territorial.
3.- Un apunt i una dada
Amb el procés d’industrialització l’estat-nació assumeix entre d’altres funcions bàsiques la de facilitar la uniformitat dels individus. Els sistemes educatius centralitzats t e n e n l a f u n c i ó d ' e s t e n d r e l’alfabetització, possibilitant la mobilitat ocupacional. Una funció així només la pot exercir un estat fort i centralitzat. (Ernest Gellner)
Els efectes de la II Guerra Mundial. Desastre humanitari . Yang Kyoungjong
ETAPA BENÈFICO-
ASISTENCIAL (1930-1950)
-Demanda de professionals tècnics per a la millora
de l’administració de l’antigua beneficència pública
i privada.
-Sorgeixen les primeres escoles de formació.
-Autarquia i aïllament internacional.
ETAPA D’EXPANSIÓ I DESENVOLUPAMENT (1950-
1970)
-Periode de reactivació econòmica i increment de
llocs de treball.
-Creació d’escoles de formació en quasi tota
Espanya.
-Reconeixement (1964) de la titulació pel MEC
amb el nom d’“asistents socials” i categoria de grau
mitjà.
ETAPA D’ESTABILITZACIÓ
TÈCNICA I PRECIENTÍFICA (1970-1980)
Increment de Congressos especialitzats I
Increment de publicacions i d’investigacions.
.ETAPA CIENTÍFICA (1980, …)
-Accentuació de la reflexió en torn a l’objecte i el
subjecte del treball social.
-Accentuació de la investigació en relació al
métode i tècniques i instruments d’intervenció.
Gráfic n. .- De la Red (1993)
ETAPA DE DISPERSIÓ(Fins a principis del SigloXX)
ETAPA DECONCENTRACIÓ(Primera meitat del Segle XX)
ETAPA DE ESPECIALIZACIÓN(Meitat del Segle XX fins als anys80)
ETAPA D’ INSERCIÓSOCIAL(Anys 80 fins a laactualitat)
-Actuació basada en labeneficència
-Tractament dispers
-L’Estat actúa enescasa mesura
-Actuació basada en labeneficència
-Tractament massiu de lesNecesitats
-Concentració deProblemàtiques
-Transició vers l’Estat del Benestar
-Intervencions centrades en laproblemàtica específica
-Segregació dels col.lectius de necesitatper problemàtiques
-Estat del Benestar
-Normalització. Pèrduade preponderància de laidea del tractamentespecialitzat.
-Inserció social delsdiferents col.lectius denecesitat.
Evolució històrica de la intervenció social
NIVELLS DE SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS
LA REALITAT DELS SERVEIS SOCIALS
1.-Visió parcial de les diferents parcel·les de la realitat social generadores de
necessitats i, en conseqüència, de la resposta a aquestes, en funció de la tradició, la
distribució “funcional” (que està deixant de ser-lo) dels objectius d'intervenció, les inèrcies institucionals, els prejudicis professionals irreflexius, etc.
2.-Primacia de criteris aliens als propis de la planificació estratègica basats en
interessos de grups de pressió, conjunturals i per això mateix difícilment perdurables.
3.-Estancament de les estratègies metodològiques per a la intervenció social. Si no hi
ha producció teòrica sobre la praxi per a la praxi social i estem destinats a esgotar
els antics models i estratègies d'intervenció que, solament parcialment, van a poder
donar resposta a les noves necessitats que d'acord amb la tònica general del nostre
actual sistema social, són també cada vegada més dinàmiques.
4.-Creixement desordenat dels serveis socials.
5.-Serioses dificultats per a la implantació en serveis socials de l'avaluació, les
polítiques de qualitat i, en menor mesura, de bona pràctica professional.
6.-Interès per tècniques de gestió derivades de la gestió empresarial.
Bibliografia complementària - Robert Castel: LAS METAMORFOSIS DE LA CUESTION SOCIAL, PAIDOS IBERICA, 2002. ISBN 9789501254570
- TONY JUDT: POSTGUERRA. UNA HISTORIA DE EUROPA DESDE 1945. ED. TAURUS, 2010.
- JOSEP FONTANA: POR EL BIEN DEL IMPERIO. UNA HISTORIA DEL MUNDO DESDE 1945. ED. PASADO Y PRESENTE, 2011.
- ERNEST GELLNER: NACIONES Y NACIONALISMO. ALIANZA EDITORIAL, 2008.