DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA
1 g Visita, consulta i revisions
1 9 Visita Ortodòncia (aparells corredors)
·Urgències
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
Fluoritzacions Radiografies intrabucals
FUNDACiÓ CLAROR Higiene bucal (neteja) + Revisió
Extraccions simples
i un 20% de descompte a la resta de tractaments
"Gratuïta en cas d'efectuar-se el tractament
no tanquem per vacances -en qualsevol dels nostres centres. Barcelona
sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53
ILuro, 90, bai xos
M.J.Verdaguer, 6, 2n 3"
Sant Joan 23-31, 1r, 1"
Av.S.Esteve, 86, 3r, 4" Av.Martí PujoL 254, baixos
M.J.Verdaguer 15, baixos Sor AngeLa Cruz 35, baixos
Ronda de Atocha 7, baixos Gran V.M . Turia 37, bai xos
~ Sagasta 76, bai xos
Te L.
Te L.
Te L.
Te L .
Te L •
Te L •
Te L .
Te L .
Te L .
Te L .
calàbria, Tel. 93
93.757.71.81
93.474.19.32
93.727.53.96
93.879.32.28
93.389.43.31
93.877.45.97
91.571.00.02
91.467.06.00
96.351.73.50
97.637.61.69
251, Baixos 439 45 00
Mataro'
Corne L Là
SabadeLL
GranoLLers
BadaLona
Manresa
Madrid
Madrid
VaLència
Zaragoz a
~. [email protected] 'I, l, http://www.ioa.es
, ,
s u M LA PORTADA Revista Tot Claror
Núm. 26 , III època
Octubre-novembre de 2000
A R I
Les altres portades
OPINiÓ 2. Articles de Ramon Garcia, Joana Céspedes i Pedro Andreu 4. Entrevista curta: Anna Frago, vicepresidenta de l'AMPA, de l'Esc. Sagrada Família
ENTREVISTA 6. Manel Estiarte, jugador de la selecció espanyola de waterpolo
SALUT 10. Pateixes de mal de cap?
DIETÈTICA 12. Reduir el colesterol per prevenir malalties cardiovasculars
MENSSANA 14. Dona i relació social
ENFORMA 16. Ioga: uneix-te amb el teu món interior
REPORTATGE 18. l els petits, que no anem a l'escola?
SOCIETAT 22. Myrurgia, segueixen les reivindicacions
24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...
27. CONCURS i PASSATEMPS
28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 30. El projecte cultural, aposta de futur 33. Obres de millora a l'Esportiu Claror 34. Activitats dirigides i seccions comencen la temporada 36. Marítim: un acord potencïa el centre de talassoteràpia
I 38. Nou Can Caralleu comença la temporada amb piscina coberta i noves activitats
FETS I GENT 40. El Camí Escolar del barri
REDUIR EL COLESTEROL
Una de les causes de les malalties cardiovasculars és l'excés del colesterol a la sang . Per evitar-ne un índex molt elevat cal contrarestar el consum de productes d'origen animal com les margarines, la carn de vedella, el porc, el xai, el fetge ... amb els productes que ens aporten colesterol bo i vitamines antioxidants com el peix blau i els fruits secs.
EL DÈFICIT D'ESCOLES BRESSOL
A Barcelona, més de 20.000 nens d'entre O i 3 anys es quedaran a casa aquest curs a causa de la impossibilitat d'accedir a una escola bressol . A Catalunya, les xifres són igual d'alarmants: un 75% de la poblaciÓ d'aquesta edat es queda sense escolaritzar. Per això, moltes famílies reivindiquen a l'Administració l'acompliment dels seus compromisos: 30.000 places noves en els propers sis anys.
CASTELLERS I CORAL AL BARRI
La FUli1dació Claror comença la temporada amb nous projectes, aquest cop en l'àmbit cultural: la creació d 'una coral infantil i una d'adults i l'impuls per a la creació de la colla castellera del barri de la Sagrada Família. Tant la Coral com la Colla cas
, tellera estaran obertes a la par-ticipació de tothom i començaran la seva activitat a mitjans d'octubre.
.TOTCLAROR Reduir el COLESTEROL
per prevenir malalties cardiovasculars
t El dèficit d'escoles bressol
8 TOTCLAROR ELS CASTElLERS DE
LA SAGRADA FAMiLIA
_ ()pi~ru=O~I ________________________________ _
r)TOT CLAROR Tercera època
Número 28 ~de2000
TIIlIIge: 13.000-'-' Imprès en paper ecoIOgic
Dip/l8iIIegaI: B 2812464
REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ: SaRIeny.I. 336, baixos· 08Q2S BameIcna
Ta. 934761390· Fax934761398 www.daror.org
e-mail: loIcIarorOclaror.org
CONSELL EDITORIAL: Joan ~, .:Jon:iCabanes, NúrIa
Borms, Eduard Franco, pdt! Andreu, NesIor VieIa. AllerI Giménez, Angeis
Güel, SeIgI~
DIRECTOR :
SeIgI Lantpa
COORDINACiÓ REDACCiÓ I TANCAMENT: ~Beoach
DISSENY: Enma Cetvera
MAOUETACló, FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:
PC Gr.Mic - Imgesa
SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ:
T_BIanch
COL·LABDRADORS: AllerI Gíménez. M" Dolors ViHanueva,
M'oqueI Garcia.
CORRECCiÓ LINGüISTICA: Ariadna ViiIas, SIMa YalIès
PUBLICITAT: .:Ioeep ll.ils Vide
DISTRIBUCIÓ: Mencor
TOTCLARORé800arevislaobet1a a Ioles les opinions. Per això no n&
cessàriament compaI1eix les opin~ ans expressades als aI1ides siglats, que són responsabiIltaI de rautor.
Entitat editora
FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòI2a.
00025 Barcelona Tel. 93 47613 90 · Fax 93 47613 91
E-mall: [email protected] Web: www.claror.org
PRESIDENTA
Joana Céspedes
SECRETARI
Jordi Cabanes
PATRONS:
Montserrat Bastida, Consol Martl, Basili , Pérez, Dolors Rodrlguez, Héctor C. SllveJra, Gemma Vilar6, Jordi Alonso i
Julieta Riberas.
DIRECTOR GENERAL
Joan Itxaso Palemain
DIRECTORS D' INSTAL·LACIÓ
ESPORTIU CLAROR:
Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:
Eduard Franco POLIESPORTIU MARI¡I1M:
Pedro Andreu NOU CAN CARALLEU:
Néstor Vilella
2 TOT CLAROR
Deute extern: la pobresa pot ser eradicada
La pobresa pot ser eradi
cada. Aquesta prenússa, jun
tament amb e l deure moral
d'estar al costat de les perso
nes que pateixen en nombre
creixent arreu del món, impul
sen i donen sentit a l'esforç
que moltes persones, organit
zades al voltant de les ONG,
fan en favor dels més pobres.
Aquestes organitzacions
creuen que, a més d'ajudar,
cal lluitar contra les causes es
truCUlralS i polítiques que se
gtleixen generant pobresa. Un
d'aquests factors és el deute
extern.
És impossible que amb les
aculals càrregues financeres
derivades d'aquest deute,
aquests països pugtün fman
çar agendes destinades a do
nar als seus ciutadans drets
socials bàsics, com ara aten
ció sanitària o educació, que
alhora son factors claus per
trencar el cercle de pobresa.
.A pesar de totes les prome-
la 6OtJIt.l1 pe;. t.A M~,,~ERA
..e\1R " AQ..lfE.6i ct.t.e ...
Ramon Garcia lJirec/or de Ces/ió In/emu d7n/ermon
ses fetes fins ara, el Banc
Mundial i el Fons Monetari
Internacional no estan actu
ant amb prou fermesa per re
soldre aquesta contradicció:
El procés de condemnació
previst originalment en l'ano
menat HIPC2 és lent: només 5 països han començat a alleu
gerir les seves càrregtles fman
ceres.
Les contribucions necessà
ries no estan arribant (per
exemple, els 600 milions de
dòlars promesos pels EEUU
estan encara en espera d'apro
vació del Congrés).
Els programes d'ajusta
ment promogtlts pels organis-
J~' ~~~ . r, \)
,[~, ~) \
{I~~ \\\\\ , \
mes internacionals no estan
orientats a reduir la pobresa.
És urgent, per tant, que el
procés de condonació sigui
més ràpid i beneficiï a més
països, i sobretot que aquesta
condonació ajudi a finançar
polítiques d'eradicació de la
pobresa, especialment a par
tir del finançament de drets
socials bàsics, com l'educació
o la salut.
Durant les passades elec
cions a Catalunya, molts vo
luntaris van participar en el re
ferèndum per a l'abolició del
deute extern. És molt impor
tant sumar esforços en favor
d'un món més just i més soli
dari. Si no és així el món esde
vindrà més injust, més pobre,
i més violent. I és l'esforç
d'aquests voluntaris , i el de
centenars de milers de socis i
donants de diferents ONG els
que permeten assegurar amb
optimisme que la pobresa
serà eradicada.
Pl.. f .. Pl.. Ñ'\~ W. l.V'l au¡¡. pU
t.Af~C""'f'I.El'''
i .J UJ
~ z :3 ~ u UJ el
o U Ci o ii' w Q.
.J
~
'" ~ u :::; CD :::> Q.
Z ~ '" :¡; .J ~
W el
I I
________________________________ ()piruó
Joana Céspedes Presidenta de la Fnndació CllIIVr
A la Fundació Claror sem
pre ens ha preocupat i ocupat
tot ailò relatiu a les qüestions
de l'ensenyament i l'educació,
ja sigui dels més petits, com
dels joves o grans. I més, si
aqüestes qüestions deriven en
problemàtiques reals per als
veïns del nostre entorn natu
ral: el barri de la Sagrada Fa
milia en particular, la ciutat de
Barcelona en general.
Cal no oblidar que és del
món de l'ensenyament d'on
va nèixer la Fundació Claror.
Avui dia, tot i que la nostra
entitat sigui probablement més
reconeguda per la tasca des
envolupada en la fonnació en
el món de l'esport, ens se
gueix preocupant, i molt, tot
allò relacionat amb l'ensenya
ment i la formació general dels
petits i joves, i la cultura en
general.
És per això que no podem
deixar d'expressar la nostra
preocupació per algunes
qüestions que avui dia son
trista actualitat, com és el greu
dèficit d'Escoles Bressol que
hi ha a la nostra ciutat i a
Catalunya en general.
El reportatge que en aquest
número publica la revista Tot
Claror ajuda a recordar i po
sar de relleu, d'una manera
clara i concissa, l'estat actual
de la situació i les difícils pers
pectives de futur que s'ende
vinen, a partir de dades públi
ques i notòries donades per
la pròpia Admínistració.
Tal i com s'explica en les
pàgines d'aquest reportatge, el
Escoles bressol: una qüestió d'educació
curs que comença aquest se
tembre es quedaran a casa
24.000 nens i nenes menors
de 3 anys sense possibilitats
d'escolarització. 1.700 famíli
es no han pogut accedir a les
inscripcions, ni d'escoles pú
bliques ni privades.
El gravíssim dèficit d'esco
les bressol públiques ja no és
dramàtic perquè obligui a mí
lers de famt1ies amb pocs re
cursos a matricular els seus
nens en escoles privades. El
gran problema és que, amb el
desbordament de demanda
existent, ni tan sols les priva
des donen a l'abast: els nens
s'han de quedar a casa, amb
les conseqüències que això
comporta tant per a ells com
per a la fa1ll11ia.
És molt trist que a l'Europa
de l'any 2000, a un país que
pressumptament "va bé", no
superem el llindar d'entre un
25-300!Ó d'escolarització en la
franja 0-3 anys. Però el més
preocupant de tot és que, en
l'hipotètic cas que a Catalunya
s'acompleixin les promesses
de fer les 30.000 noves places
anunciades pels propers 5
anys, aquestes no serviran per
situar el llindar d'escolaritza
ció als nivells desitjats d'un 45-
500!Ó, com correspondria a un .
paíS de la Comunitat Europea,
sinó per continuar als matei
xos nivells actuals.
La reflexió encara s'agreu
ja si considerem determinades
dades sociològiques.
1. Tenim una taxa de nata
litat molt baixa. Amb una taxa
normal necessitaríem més
places.
2. Igualment te.nim una taxa
d'activitat (relació de persones
que treballen sobre el total de
població en edat de treballar)
també baixa, fonamentalment
per les traves d'accés de la
dona a la feina.
3. L'edat d'emancipació
dels joves s'allarga cada cop
més tancant un cercle viciós
amb la barreja dels punts an
teriors i la dificultat per acce
dir a l'habitatge.
La qüestió de les escoles
bressol requereix de fets i no
de promeses. I de fets urgents
perquè la transcendència del
problema afecta de ple el fu
tur del nostre país.
Tenen raó els veïns de la
Sagrada Família quan reivin
diquen a Myrurgia escola bres
sol i habitatges per a joves,
perquè correspon a l'adminis
tració planificar els equipa
ments que la comunitat ne
cessita.
La Generalitat, que té les
competències en educació ha
de destinar els recursos neces
saris per pal-liar aquesta greu
situació.
I els ajuntaments han de
col, laborar en planificar els
equipaments on albergar els
més petits.
El propi Institut d'EstadíSti
ca de Catalunya alertava fa més
(d'un any de la urgència d'una
actuació pública perquè la si
tuació no es faci endèmíca hi
potecant el nostre futur.
Èxtasi Pedro Andreu
f1mIkgikl'esport. IJíredor d81l'DIíesportiu JfmfIíJJJ.
Inicis. M'imagino la petita pastilla de color' amb el seu SÚllbol identificatiu, també de disseny, desafiai1t directament els ulls de l'adolescent, que la mira per primer cop, dient-li: 'atreveix-te, ni sempre em podràs controlar. Et compensaré'. Alguns joves, situats entre l'amenaça i l'estímul, no semblen "emplaçar-se" davant una elecció entre allò bo i el que és dolent, sinó únicament davant allò inevitable.
Causes. La nostra societat de consum i el seu doble vessant, que separa els que la gaudeixen dels que, inevitablement, han de viure-la amb la frustració de no p0-
der assolir tot allò que els promet, convida a buscar atajos cap a enlloc. I la droga és un dels millors.
Aquesta societat crea, per a la seva joventut, llocs de trobada 1Th1ssius on a penes es parla; no hi ha condicions per a fer-ho. Reunions amb motivacions prefIXades i amb objectius finals no massa clars, però que s'han d'assolir de pressa, de pressa: divertir-se, lligar, sexe, al'lucinar, extasiar-se. Les argumentacions no són convenients: "110 t'enrotllis, lici', "110
em mengis el coco, t/d', "és el que hi ha, jo s6c així, ho prens o ho deixeS'.
Campanyes. Si diem als joves coses sobre les drogues, i l'èxtasi ho és, han de ser clares. Han de saber que la drog.1 és dolenta perquè és fantàstica i que el seu únic defecte és que t'inicia en un callÚ de pèrdua del poder de decïsió sobre la teva pròpia vida.
Tot i que no hi hauria millor campanya que una societat (món) més justa i equilibrada amb uns joves fonnats en la capacitat de presa de . decisions i de comunicar-se. Joves que en poder verbalitzar els seus sentiments i fmstracions fossin capaços tant de demanar i rebre ajuda com de donar-la.
Tots hem trobat un camí, tots hem provat, tots hem escollit. Proporcionem als joves els mitjans perquè la seva elecció pugui ser realment seva.
TOT CLAROR 3
_ ()pl=·nt=·~Ó ______________________________________ _
I)ENQUESTA
Són justes les mesures que Cuba ha adoptat amb els esportistes cubanoespanyols Niurka Montalbo i Ivan Pérez?
JOHAN BRETÓN ABEL GASOL SANTOS MANJÓN ANAMAVAL JOAN C. Gl!JIÑÓN 17 anys 18 anys 42 anys 27 anys 43 anys
No, ho trobo molt ma- No. Crec que és del tot No. Són mesures políti- No. Jo sóc uruguaia- No. No és just però és lament. L'esport no ha injust perquè prohi- ques i trobo molt mala- na, estic vivint aquí una decisió política i de tefilir res a veure amb beixen a dos grans es- ment que les decisions des de fa tres anys i contra això no s'hi la política i tots dos es- portistes anar als Jocs polítiques afectin l'es- trobaria molt mala- pot fer res. No hi ha portistes haurien d'ha- Olímpics i això perju- port. ment no pO'der gau- més remei que ac-ver participat als Jocs dica més l'esport que dir dels mateixos drets ceptar la decisió po-Olímpics de Sydney. un país. que l1n espanyol o lítica de Cuba.
que el meu país em prohibís competir.
nENTREVISTA CURTA
A7lna Fraga, vicepresidenta de la jutlta de l'AMPA de l'Escola Sagrada Família Ara, però, la seva resposta davant la denúncia ha estat un requeriment administratiu perquè tota la comunitat educativa renunciï a aquest model d'escola. De fet , estan d'acord amb el model però no poden defensar-lo amb la llei en mà i davant d'una denúncia.
«Lluitarem per mantenir el nostre programa d'ensenyament i per garantir l'escola pública de qualitat»
El CEIP Sagrada Faml1ia és un centre capdavanter en e! moviment de renovació pedagògica de Catalunya. Dels primers, ja en època franquista, d'establir un model català, plural, mixt, pal1icipatiu i integrador al barri.
Amb l'objectiu de mantenir un ensenyament públic de qualitat i universal, van introduir en els programes disciplines com la psicomotricitat i l'expressió corporal.
Sembla que no tothom està d'acord amb el fet que l'escola incorpori aquestes disciplines en horari lectiu?
De fet, ha estat una sola faml1ia la que ha interposat una
4 TOT CLAROR
denúncia administrativa en contra de la voluntat expressada en votació democràtica per la pràctica unanimitat de les faml1ies de! centre.
No està d'acord a pagar aquestes activitats?
No volen pagar les activitats, però, en canvi, els seus fills hi assisteixen. De fet, per no fer diferències socioeconòmiques, el pagament és voluntari i, si uns pares no poden, els altres ho assumeixen. Cap nen es queda sense fer l'activitat, precisament, per garantir la universalitat, és a dir, que arribin a tots els alumnes .
I què diu la C.eneralitat? Durant onze anys, la Ge
neralitat ha fet controls i ha
donat el vist-i-plau al nostre programa d'estudis que, a més, cada any és aprovat i refrendat pel Depal1ament d'Ensenyament.
Quina ha estat la vostra reacció?
Els pares, mestres i alumnes de l'escola hem sOl1it al carrer, ens hem plantat a la plaça Sant Jaume per reivindicar i defensar el nostre programa i hem anat al Parlament per parlar amb els representants dels grups parlamentaris. A més, el 26 de maig, i'AMP A va presentar un Recurs Contenciós Administratiu contra la resolució del Depal1ament d'Ensenyament i ens donaran una resposta aquest mateix mes de setembre. Tenim l'esperança que s'arribi a un acord. E.B.
II
Centre homologat
y FEDERACIO
DE GIMNÀSTICA
_Entrevista
La ment de Manel Estiarte està centrada en els Jocs Olímpics de Sidney i en l'objectiu de reeditar, amb la selecció de waterpolo, l'or aconseguit a Atlanta. Un objectiu que no és a l'abast de tothom.
Sí, està clar que els nostres esfor
ços estan ara totalment ori entats als
Jocs Olímpi cs, que és la competi ció
que més ens motiva i ens il·lusiona.
És la co mpeti ció més important. I, a
més, tenim el pri vilegi de parti cipar
hi com a vigents campions olímpics i
del món. Això suposa una certa pres
sió ... però és una pressió que és mi
llor tenir-la que no pas no tenir-la. Està
cl ar. que els nostres esforços, tant físics com mentals, estan nomes cen
trats en els Jocs Olímpics.
Ha estat dura, la preparació? La preparació és molt.llarga, dura
més de tres mesos. El primer mesés
de res istència, i fem moltes hores de
natació, molts metres .... és una mica
pesat. AI matí fem tres hores de pi sci
na i a la tard a tres més de gimn às,
peses i aparells, per acaba r fent una
6 TOTCI.AROR
MANEL ESTIARTE, MITE DEL WATERPOLO
"PER QUÈ EM
RETIRO? DIGUE1M ,
UNA RAO PER
CONTI NUAR11
Entrevista: Sergi Larripa
El millor jugador de la història del waterpolo ha dit prou. Ha decidit IItancar el llibrell, com ell diu, diu na carrera de 24 anys plens d'èxits personals i col ·lectius al waterpolo. Abans, però, estem vivint el darrer capítol de la seva carrera : els Jocs Olímpics de Sidney, en els quals Estiarte participa com a abanderat de la delegació espanyola.
mica de tècnica . El segon mes, a mit
jans de juliol, va m començar a jugar
torneigs amistosos durant cinc setma
nes: més de vint part its per tal d'aga
far el ri tme, les tàctiques ... I el tercer
mes, el previ als Jocs, és més de pre
cisió; treballem la ve loc itat, la tàcti
ca .. . i el dotze de setembre ja mar
xe m cap als Jocs.
Què és més important davant una cita com els Jocs: la qüestió física, la psíquica o la tàctica?
Quan un equip vo l arribar al mà
xim del seu nivell i guanyar ha d'estar
molt alt en tots els sent its. Físicament
ha d'estar preparat, perqu è tots els
equips estan molt fo rts i, en aquest
sentit, la competència és molt dura. I
mentalment també és important es
tar preparat per aguantar la pressió de
la co mpetició, no abaixar la guàrdi a,
no caure en l'eufòri a si les coses van
bé ni caure en el desànim si van ma
lament. Als Jocs Olímpics hi parti ci
pen els millo rs equips del món i, si
els vo ls guanyar, has d'estar a punt en
tots els sentits.
En què canvia l'equip de Sidney respecte del d'Atlanta?
Primer en els jugadors : dels tretze
que anem a Sidney només en que
dem sis d'Atlanta. Els altres set són ju
gadors nous, enca ra que ja faci un
parell d'anys que són amb nosaltres.
A la co lumna vertebral, és a dir, al set
titular, sí que en quedem quatre dels
darrers Jocs. Però el Joan Jané, el se
leccionador, ja ha anat introduint xa
va ls joves, perquè són er futur.
Després de l'Or d'Atlanta heu notat millores en tot allò que reivindicàveu per al waterpolo?
Des prés de l'Or d'Atl anta mo ltes
person es em deien que ca nviari en
moltes coses .. . i jo se mpre e ls res
ponia que no, que no en canviarien
ga ires. El que hem fet nosa ltres du
rant els últims deu anys, guanyant vuit
medalles, està molt bé, però és una
generac ió, és una dècada, és un mi
racle! És un gru p d'esportistes i ncreï
bl ement bon s, amb mol ta qualitat,
qu e ha aco nseguit aquests èx its .. .
però no podem pensar que la se lec-
, ,
______________________________________ 1Entrevism
ció és el waterpolo espanyol. La se
lecció és molt gran, però el waterpo
lo a Espanya és encara un espo rt
jove, que creix de mi ca en mi ca ...
Encara hi ha molt per fer, enca ra que
da molt territori per ocupar, molts
nens que co mencin a sabe r el que
és aquest esport.. . Quant a la se lec
ció, més no hi podem fer, però en
l'àmbit del waterpolo de base encara
es pot fer molt.
La temporada passada vas tornar a jugar la lliga espanyola després de més d'una dècada a Itàlia. Has notat algun canvi, alguna millora en la lliga espanyola?
Home, jo he jugat quinze anys a
fora i, de canvis, en trobes. La lliga la
guanyen equips de Madrid, i això fa
uns anys era impensable. A la selec
ció, per exemple, la base de l'equip
és formada per jugadors de Madrid,
encara que molts d'ells visquin l ju-
"No podem pensar que els èxits de la selecció reflecteixen Pestat de salut del waterpolo espanyo1. La selecció té un nivell increíb1e, però al waterpolo queda molt per fer"
gu in a Barcelona. Hi ha un equip de
Tenerife a la primera divisi ó des de
fa bastants anys, hi ha més escoles,
més nens ... , però sobretot queda un
compte pendent: que el waterpo lo
s'estengui territorialment per tot el
país. La lliga s'hau ri a de disputar pel
nord , pel sud, amb equips andalusos,
vascos ... , i en canvi encara hi ha re
gions on pràcticament ni saben el que
és aq uest esport. La diferència amb Ità lia, per exem
ple, és que els dotze eq uips de pri
mera divisió estan repartits per tot el
país: nord, sud, est i oest, Sicília, Sar
denya ... Hi ha equips per tot arreu i
cada cap de setmana jugues a un lloc
diferent amb molta gent, molt de pú
blic, i això crea la ri va litat, la compe
tència i l'afició que falta aquí. Quan
tinguem una lliga on hi hagi tres equips
catalans, tres de madrilenys, tres d'an
dalusos, un d'aquí i un d'a llà ... segur
que creem més expectac ió. Això és
el que ens falta; el waterpolo espa-
"Hi ha una bona base per mantenir el nivell quatre anys més, però em fa una mica de por el que pugui passar a partir de12003 o 2004"
nyol té la rea litat que té: poques llicències i poca diversitat geogràfica.
Et fa por que l'interès que ara tenen els patrocinadors, les televisions ... pel waterpolo espanyol baixi el dia que aquesta generació de jugadors es retiri i disminueixin els resultats de la selecció?
Jo crec que hi ha una bona base
per tal que es mantingui un bon nivell
durant quatre anys més. Em fa una mica
de por el que pugui passar a partir del
2003 o 2004, però, tot i així, tampoc
es poden fer grans previsions. De vegades et surten tres o quatre xava ls
Una llarga vida professional a mig
camí entre CçJtalunya i Itàlia
Manel Estiarte Duocastella va néixer a Manresa el 26 d'octubre de 1961, envoltat d'un gran ambient aquàtic, entre els seus germans: l'Albert, un fanàtic del waterpolo, i la Rosa, una de les millors bracistes de la natació espanyola. De petit ja era un bon nedador: en categoria infantil va aconseguir els rècords d'Espanya dels 200 i 400 m estils.
Es va iniciar al waterpolo al CN Manresa. "Tots els divendres l'entrenador de natació ens deixava jugar mitja hora a waterpolo si ens havíem entrenat bé durant la setmana. Jo esperava aquesta recompensa! El meu germà Albert es va adonar que jo era hàbil amb la pilota i em va convèncer que deixés la natació".
Un cop iniciat al waterpolo la seva carrera va ser fulgurant. Del CN Manresa va passar al CN Barcelona, amb el qual va debutar a la Divisió d'Honor de la Lliga Espanyola. En aquest club va estar-se fins a la temporada 83-84, i va guanyar 4 lligues espanyoles, una Copa d'Europa de clubs i una Supercopa d'Europa (1981).
Després dels Jocs Olímpics de Los Àngeles va iniciar el seu primer exili italià per jugar 7 temporades al Pescara i 2 al Savona. En aquest primer període italià va guanyar 5 Copes, un Campionat Nacional, dues Recopes d'Europa i una Supercopa.
L'any previ als Jocs de Barcelona, la temporada 91-92, va tornar a casa per jugar al CN Catalunya, amb el qm!J va guanyar una Lliga espanyola, la'Recopa i la Supercopa d'Europa.
El 1993 va iniciar la seva segona etapa,italiana, de nou al Pescara, per tornar a guanyar més copes d'Itàlia i d'Europa.
Va tornar d'Itàlia ara fa un any, per jugar la seva última temporada en actiu al CN Atlètic Barceloneta.
TOTClAROR 7
_ Entrevista
amb un potencial inesperat i et tor
nen a aixecar el nivell. El que passa és
que tampoc no podem exigir als que
vinguin darrera que siguin campions
olímpics com ho hem estat nosaltres.
Exigim-ho als altres esports! Som els
únics que hem aconseguit ser campi
ons i subcampions olímpics en esports
d'equip i campions i subcampions del
món . Per què al waterpolo se li ha
d'exigir ~és que als altres esports? A: nosaltres no se'ns pot exigir sempre
l'or olímpic. Creus que les institucions, els mit
jans de comunicació, els patrocinadors ... us han fet justícia quant als grans mèrits assolits els darrers anys?
Si un dia et lleves de bon humor
dius que sí, que sí perquè hi ha més
partits per televisió i estem més cui
dats i protegits. El programa ADa ens
ajuda molt i la Federació està molt a
"E1 meu pitjor record és la final dels Jocs de Barcelona, per la manera com vam perdre. El millOT¡ la final dAt1antd
prop nostre. Però si un dia et lleves
de mal humor veus el got mig buit i
penses que, a pesar dels esforços in
vertits i els èxits aconseguits, no es
tem tan ben cuidats com uns altres.
Però, en fi, a mi m'agrada ser opti
mista, veure el got mig ple i pensar
que fa deu anys la selecció no tenia
instal·lacions per entrenar-se, no hi
havia el programa ADa ... Prefereixo
veure les coses en positiu i valorar
els progressos que hi ha hagut.
Disputar els sisens Jocs Olímpics ... Són molts anys!
Molts anys, però tots al màxim nivell.
Jo he tingut molta sort. Primer, per
què vaig començar molt jove, i segon,
perquè he coincidit amb una genera
ció de jugadors increïble. I tercer, el
fet d'haver aconseguit els èxits que
8 TOTClAROR
hem acon-
seguit, que m'ha motivat molt. Si a
Barcelona 92 haguéssim quedat se
tens en comptes de segons, ho hau
ria deixat, però mantenir sempre el
màxim nivell, aconseguint podis en to
tes les competicions, m'ha motivat
molt per allargar la carrera. Aquesta
ha es-
tat la
meva sort:
jugar en un
equip molt com
petitiu que m'ha
donat molta motiva
ció els últims anys.
Barcelona van ser per a tu els millors Jocs Olím
pics? Sens dubte. És que no hi ha dub
te, van ser perfectes per l'organitza
ció, pels èxits esportius d'Espanya, per
la vila olímpica, la cerimònia, la clau
sura .. . però, sobretot, per l'ambient.
Tot Barcelona s'hi va abocar, la ciutat
va viure intensament les 24 hores i
els 25 dies per als Jocs, veies que la
Sisena cita olímpica per a un expert en competicions internacionals
Els Jocs Olímpics de Sidney són els sisens en què serà present Estiaiil:e.
Amb només 18 anys ja va participar als 30cs de Moscou 80, on la selecció va assolir el quart lloc, classificació que va repetir-se a Los Àngeles 84. A Seül 88, Estiarte i els seus companys van fer els pitjors Jocs, i no van poder passar de la sisena plaça.
El primer gran èxit es va viure a Barcelona 92, quan l'equip entrenat per Joan Jané va aconseguir el somni d'arribar a la gran final, en un paI'ti.t memoralJle disputat a les piscines Bernat Picomell. Malgrat el sUpOiil: de tota la FamJ1lia Real com a espectadors de luxe, i de milions de teleespectadors que van seguir la fmal, la selecció no 'Va poder derrotar Itàlia, tot i les sis pròrrogues. La medalla d'argent, però, va ser un gran èxit per a un equip que tornava a tenir en Estiarte el seu gran baluard.
La glòria olímpica va arribar quatre anys més tard, als Jocs d'Atlanta 96. Estiarte, que va tornar a ser el màxim golejador dels Jocs per cinquena vegada, va liderar la selecció de manera magistral fins a la fillal en què, tot i un inici de partit titubejant, va aconseguir derrotar Croàcia. S'havia aconseguit, per fi, l'anhelat i merescut or olímpic.
A banda dels Jocs Olúnpics, Estiarte ha liderat la selecció en moltes altres competicions tnternaciomals. Ha participat en diversos Campionats d''Europa i del Món, com els de Sevilla'99 on va proclamar-se campió del món.
__________ ~-------Entrevista
"E1 waterpolo espanyol s'ha destendre per tota la geografia, de nord a sud, perquè hi ha regions que encara no saben què és aquest esport"
. gent estava entusiamada. Aquesta va ser la gran diferència amb altres Jocs. Sens dubte, els de Barcelona han estat els millors Jocs en què jo he participat.
I què recordes d'aquella final del 92? S'ha dit que, tot i la derrota, en el fons va ser una victòria per al waterpolo.
Potser. Va ser una final, contra Itàlia, molt, molt intensa. Sis pròrrogues, amb una piscina absolutament apass ionada. Una final memorable.
És el pitjor record de la teva carrera? Sí, sí, va se r una gran decepció pel
fet qu e aleshores pe nsàve m qu e no tornaríem a tenir una oportunitat tan clara per ser campions olímpics. Amb tot, un cop més es va demostrar el gran caràcter de l'equip, que es va aixecar, es va posar a treballar i al cap de quatre anys va aconseguir l'or.
I el millor. record? Atlanta, és clar. Vam guanyar amb
I I autoritat, vam culminar un somni, ens vam treure l'espina de Barcelona .. .
Per què un jugador amb e.1 teu estat de forma decideix retirar-se?
Dóna'm un motiu per continuar un dia més. Si sembla el final d'un llibre! Vagi com vagi a Sidney, quedi pr~mer o quedi últim . Passi el que passi, perfecte, es tanca el llibre. Vaig debutar
a la màxima competició amb 15 anys, plegaré amb 39; són 24 anys de selecció! 24 anys d'alegries, decepcions, esforços, meda ll es, victòries, de rrotes .. . Són 24 anys de record que m'emportaré. I el llibre s'ha d'acabar, no veig per què hi he d'afegir unes pàgines més dient "ara faig un europeu més" o qualsevol altra competició. No, no, ho deixo amb la màxima competició, els Jocs Olímpics, amb la "sisena", que e n waterpolo no ha fet ningú, sóc l'abanderat, i amb un eq uip increïble .. . Passi el que passi a Sidney, és el moment de retirar-me.
No et retira el carnet d'identitat, perquè en forma estàs.
No, no, jo e m trobo bé. Físicame nt est ic bé, podria seguir, però és una qüestió de ganes. Em ve de
"Han estat 24 anys meravellosos, però e111ibre s'ha dacabar. No veig cap raó per seguir afegint-hi pàgines. Prefereixo deixar-ho en la màxima competició i daquesta manero"
gust fer altres coses, come nço a estar cansat.
Què penses fer? Seguiràs lligat al waterpolo?
Ja ho veurem. No m'ho plantejo com a estrenador, tot i que sí que potser hi continuï lligat perquè tinc l'oportunitat d'entrar al Comitè Olímpic Internacional. .. Si surt seria una oportu-
PROMOCiÓ MUNTURA + VIDRES
8.900 Ptes.
+ ANTIREFLEXANT
13.900 Ptes.
Preguntes molt personals
• Una ciutat per viure-hi? Barcelona.
• Un lloc per anar de viatge? Qualsevol platja.
• Un plat? Pernil i pà amb tomàquet.
• Un llibre per llegir? Hanniba/.
• Una pel'Hcula de cinema? Érase una vez en Amérlca.
• Un mitjà per estar informat? Un bon diari al matí.
• Mar o muntanya? Mar.
• Un cantant o grup musical? Genesis.
• Un esportista? Guardiola.
• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Jesucrist.
• Què valora més de les persones? La veritat.
• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? No hi estic capacitat: dimitiria.
• Dretes o esquerres? No em pronuncio.
• Què s'enduria a una illa deserta? La meva dona i les meves filles.
• Un desig confessable? Que tot continuï així.
nitat molt maca, però ara no vull pensar en res que no siguin els Jocs.
Ser l'abanderat deu ser tot un privilegi.
Sí, em fa molta il·lusió. És un gra~ honor que el waterpolo estigui al davant de tot, representar Espanya .. .
_Salut
PATEIXES DE MAL DE CAP?
per Albert Giménez, llicenciat en Medicina
Una de les afeccions més freqüents de la vida diària, i el motiu principal de consulta al neuròleg, són les cefalàlgies o cefalees. Es tracta d1aquell dolor que apareix a la zona de la cara o del crani i que, segons la intensitat i la durada, pot entorpir la nostra activitat quotidiana durant hores o, fins i tot, dies.
Les estru ctures de la ca ra i del
cap di spose n d 'un a ri ca xa rxa de
nervis, ta nt se nsiti va co m moto ra i
autò no ma. En aq uest ni ve ll es re
ben les se nsacions visuals, aud it i
ves, gustat ives i o lfatò ries, per tal
co m la ca ra i la veu só n dos mitj ans
importa nts per expressa r el nost re
estat emocional.
La rica xarxa nerviosa del cap i del crani fa que moltes estructures puguin ocasionar cefalees, cosa que en pot complicar el diagnòstic
Entre les estructures en què l'esti
ml:Jlac ió pot resultar do lorosa hi ha
els teixits de la ca ra i del crani , les
mucoses que recobreixe n la cavitat
buca l, la cavi tat nasofaríngia, els pol
sos de la cara i el conducte auditiu
extern . Altres estructures que també
han de tenir-se en co mpte co m a
origen de la cefalea són les dents, el
globus ocular, les artèri es cerebrals i
el sistema ve nós del crani, la dura
màter (una de les ca pes que reco-
10 TOT CLAROR
breix el cerve ll ) i els nerv is c ra ni a l ~
se nsit i us.
I és que só n moltes les estru ctu
res que poden ocasionar el dolor que
es reflecte ix al ca p, la qual cosa en
co mplica fo rça el di agnòstic. De la
mateixa fo rma, hi ha moltes menes
de cefalees, a pesar que les més fre
qüents són la tensional i la migranya.
La cefalea tensional
La cefa lea tensional és una de les
més diagnosticades, i es relaciona amb
un estat de contracció muscular sos
ti ngut, generalment causat per l'estrès
de la vida quotidiana. També s'assocïa
a estats d'ansietat, depress ió o, fins i
tot, a canvis postu rals prolongats. To
tes aquestes si tu acions produeixe n
co nt raccions m uscu lars sosti ngudes
que cansen el múscul que reacciona i
causen dolor.
El que caracteri tza aquesta cefa
lea és un dolor sord o una se nsació
de tibantor, pressió o constricció que
pot va ri ar en intensitat, freqüència i
durada, tot i que acostuma a ser llarg.
Els pacients descriu en aq uesta se n
sació com si es tractés d'un ci nturó o
un casc que els envolta el ca p amb
co ntraccions sostingudes dels mús
culs esquelètics i acompanyades d'hi-
persensibilitat en el cuir cabellut i ri
gidesa a la zona del clatell.
És en aquesta zona (suboccipital) i
en la lateral del crani (temporoparie
tal) on es localitza habitualment la ce
fa lea tensional.
Amb tot, ca l saber que no es tracta
d'una situació greu i que el tractament
de la patologia inclou la utilització de
mètodes psico lògics i farmacològics
(analgèsics, relaxants musculars suaus,
La ce1afea tensional és una de les més comunes, i s'associa a estats destrès, ansietat o depressió. També la originen els canvis postura1s prolongats
I I
La migranya, una de les cefalees més molestes, en un episodi fort pot arribar a superar les 72 hores, la qual cosa s'anomena estaf migranyós
tranq uil ·li tzants i antidepress ius tr icí
cl ics, usats en pautes de curta dura
ció) i de teràpia física relaxant, com el
ioga i les gimnàstiques suaus.
A més, hi ha altres mètodes efi
caços per al tractament, com la ca
lor i el f red, els estiraments i les te
ràpies manuals (el massatge, la trac
ció suau i la higiene postural).
La migranya
Coneguda per Hipòcrates fa 2.400
anys i descri ta per Caleno com "he
micranea" a mi tjans del segle li, aquest
t ipus de cefa làlgia afecta el 5-10% dels
adu lts , sob retot les dones, i en un
75% dels casos es troben antecedents
o relacions famil iars.
La migranya acostuma a aparèixer
en l'adolescència o al principi de l'edat
adu lta, i que.forma part d'un espectre
d'alterac ions que van des dels vòmits
. corA "C .... ...J
PERMís DE:
cotxe. moto camió • tràiler
autocar
de caràcter cícl ic a una sè ri e de mal
estars d igestius.
Una altra ca racterística de la ce fa
lea migranyosa és que és de t ipus
pu lsatiu i un ilateral, és a dir, que no
més afecta un cantó del cap.
Quant a la in tensitat del dolor, pot
ser moderada o severa, i pot dura r
unes hores, un dia o, fi ns i tot, con
ve rt ir -se en un estat migranyós si
s'allarga més de 72 hores.
La persona que pate ix de migranya
sol teni r-ne atacs 2 o 3 cops al mes, i
el més habitual és que li apareguin
quan es ll eva, perqu è poques vega
des trenquen el son.
Per últim, hem de tenir en comp
te que en algunes ocasions la cefa lea
ve precedida pe r unes sensac ions vi
suals, se nsit ives o motores anome
nades aures que anuncien l'arr ibada
d'un altre episodi de migranya.
Tradament per combatre-la
Pel que fa al t ractament per pal' liar
la, un cop confirmat el d iagnòstic, con
sisteix bàsica ment a ingerir algun fàr
mac. Els analgèsi cs suaus com l'aspiri
na, l'acetaminofe o els derivats de la
codeïn a poden ser útils si es prenen
de manera immediata, amb els primers'
símptomes, però els més ef icaços són
els alcaloides de l'ergotamina.
Com a mes ures no farmaco lògi-
Salut
Factors I substàncies que originen la migranya:
• Menstruació • Activitat sexual • Trauma cranial mínim • Estrès • Canvis climàtics • Fà rmacs vasoctilatadors • Alcohol • Formatges dms o secs
ous • Arengades • Cacau • CafeYna • Fruites cítriques
Símptomes que l'acompanyen:
• Nàusees • Fotofòbia (malestar per la llum) • Fonofobia (malestar pel soroll) • Rampes abdominals • Pal'lidesa facial • Hipe rsensib ilitat
ques, només es pot recomanar el re
pòs en una habitac ió fosca, l'aplicació
d'una compresa freda damunt els pol
sos, el massa tge di gital v igo rós i la
comprensió de les artèries temporals
superf icials.
Les persones amb tendència a patir
de migranyes és bo que evit in la inges
t ió de determ inats fàrmacs i aliments,
així com les situacions d'estrès.
AL TEU SERVEI A: Provença, 455-457
i també en tots aquests punts:
Roçafort,67 -69 Tel.:93 .424.00.67 BARCELONA
,Joan Güell , 153ent.A Tel. :93 .330.32.50 BARCELONA
Cantàbria,42bis Tel. :93.305.23.23 BARCELONA
RondaSantAntoni,1 02ent.1 a. Tel. :93.302.11.40 BARCELONA
Torrentdel'Olla,157 Tel. :93.218.01.86 BARCELONA
PasseigZonaF ranca, 142 Tel.:93.332.81.62 BARCELONA
CarmenAmaya ~35.37 Tel.:93.335.63.14 HOSPITALETDELL.
GrandeSantAndreu,450 Tel.:93.345.52.99 BARCELONA
PiiMargall,24 Tel.:93 .658.92.34 VILADECANS
Sants,46pral. Tel.:93 .421 .79 .47 BARCELONA
Rosas, 11 Tel.:93.437 .23.71 HOSPITALETDELL.
MossènAndreu,40 Tel.:93 .375.21.05 CORNELLÀ
Motors,s/n(zonadepràctiques) Tel.:93.223.31 .45 BARCELONA
ISi tens menys de dos anys d'antiguitat en el permís de cotxe , pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat en la conducció.
_Dietètica
REDUIR EL COLESTEROL PER
PREVENIR MALALTIES
CARDIOVASCULARS
per Maria Dolors Villanueva, dietista de "Esportiu Claror
L'excés de colesterol a la sang (hipercolesterolèmia) és un dels factors de risc en relació a les malalties cardiovasculars, les quals representen una de les cau-
ses principals de mortalitat en els pa·fsos desenvolupats, juntament
amb el càncer. Alguns estudis demostren que el tipus de dieta és un dels fac
tors que més influeixen en aquestes dolències.
Els estudis efectuats en diferents pa
ïsos indiquen que, si bé hi pot haver
una certa predispos ició genètica, les
malalties card iovasculars vénen deter
minades en gran part per factors am
bientals com la dieta.
Per exemple, en una investigació
realitzada a Europa es van atribuir les
diferències en la mortalitat coronària
entre diferents països als factors die
tèt ics. En con cret, es va co mprovar
que les poblacions de l'àrea mediter
rània tenien una mortalitat coronària
menor que els països occidentals no
mediterranis. El consum d'o li d'o liva
(ri c en àcids grassos insaturats) dels
Un estudi europeu va atribuir a fadors dietètics les diferències en els índexs de mortalitat coronària en tre països
12 TOT CLAROR
primers contra la d ieta dels segons
(amb una proporció elevada de grei
xos saturats d'origen animal) era res
ponsable de les altes concentracions
de tr iglicè rids i colesterol a la sang.
I és que els greixos són les reser
ves naturals energètiques dels orga
nismes animals; n'hi ha tres gru ps im
portants : els triglicèrids, els esteroides,
on t robem el co lesterol, i els fosfo lí
pids, com la lecitina, gràcies als quals
els greixos de la sang es poden trans
portar.
De tot això es dedueix que el co
lesterol és exclusivament d'origen ani
mal i, per tant, que no existeix en els
aliments d 'origen vegeta l. També que,
per la seva estructura química, és sò
lid a te mperatura ambient (es co m
pon d'una mol·lècula de glicerina i de
tres cicles de carbons, per la qual cosa
la cadena és llarga i el punt de fusió
alt), ben al contrari que els olis vege
ta ls, que a temperatura ambient són
líquids (són de cadena curta i de punt
de fusió baix) .
Les causes de les malalties cardiovasculars
La majori a de la població occiden
tal fa una dieta inadequada, amb un
contingut alt d'aquests greixos saturats
d 'ori gen animal, colesterol, sucre re
finat i sal, juntament amb una activi
tat fís ica nul·la o no ad ient. Això es
tradueix en un augment en els nivells
de co leste ro l, hiperte nsió arte ri al i
obesitat, a més d'un augment del ri sc
de patir trombosi i altres malalties de
generatives .
Cal tenir en compte que la meitat
de les morts en e l nostre ento rn
són causades per malalties degene
ratives del sistema ci rculatori , ent re
les quals l ' in fa rt de mioca rdi és la
més destacada pe r la seva precocitat
i freqüència. L'infart de mioca rdi es
II
Per combatre el colesterol perjuchcia1 cal augmentar el consum de productes que aporten colesterol bo, com e1peix
produ eix per l 'obstrucc ió del flu x
sa ngu i n i a les artèri es coronàri es per
ca usa de les ions vasc ulars i arter i
oscle rò tiqu es.
Contrarestar amb antioxidants
A més del co lesterol, hi ha altres
factors que poden contri buir al des
envolupament d 'aqu estes malalties,
co m la manca de vitamines antioxi
dants E i e i de betaca rotens. Les
dades epidemiològiques mostren una
relació entre els nive lls d 'aquests an
tioxidants i la presència de cardiopa
tia isquèmica.
Això significa que si mengem prou
antioxidants, el risc de patir la malal
tia és més baix. En cas contrari , la
manca d'aquests antioxidants produ
eix un augment de l'oxidació (enran
ciment) i l'alteració d 'uns aminoàcids
que fan qu e el col esterol negatiu
Servei d'hostelería
en general per a:
Col.legis
Residències
Empreses
Centres Hospitalaris
Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria, 180, entl.
HOSTESA® Tel. 93 4551307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona
(LDL) no sigui metaboli tzat per la via
normal i passi a adherir-se a la paret
arteri al.
Pel que fa a concentracions eleva
des de co lesterol bo (HDL), els estu
dis demostren que disminueixen el ri sc
d'arteri osclerosi i ca rdiopatia isquèmi
ca, ja que l'HDL arrossega el coleste
rol LDL i no permet que s'adhereixi a
la paret arteri al.
En quins aliments hi ha colesterol?
El colestero l bo es troba, principal
ment, en el peix blau i els fru its secs
(avellanes, ametlles i nous).
L'efecte metabòlic de l'avellana po
dria se r causa t pel seu contingut en
àc id o leic. A més, altres components
de les avellanes com la vitamina E,
els o li goelements i la fibra podri en
impli car un benefi c i ad di c io nal
d 'aqu esta fruita.
En ca nvi , el co les terol do lent el
podem trobar en els productes d 'ori
ge n animal co m les marga rin es, la
nata, la ll et, e ls form atges grassos,
la carn de vedell a, el porc, el xa i i el
fetge.
La prevenció de l'arteriosclerosi no
sols s'ha de centrar a abaixar els nivells
de colesterol , sinó que també ha de
reduir els danys que ocasionen les LDL
o el colesterol dolent. La dieta medi-
Dietètica
Recomanacions
Si volem abaixar el nostre Ú1dex de colesterol en la sang mitjançant la dieta, més que disminuir exageradament el consum de greix cal introduir alguns canvis en el tipus de g re ix que mengem pe r ta l d'apropar-nos al patró de "dieta medite rrània" : 1 . Augment del consum de grei
xos vegetals i utilització d'olis vegetals en la preparació dels aliments.
2. Utilització d'oli d'oliva per fregir, ja que les seves propietats fa n que sofreixi menys alteracions.
3. Augment del consum de greixos insaturats: cal menjar dos cops per setmana peix blau i, dos cops més, peix blanc.
4. Disminució del consum de greix saturat, tant de procedència animal com vegetal, inclosos els productes de brioixeria i margarines .
terrània, pobra en greix saturat d'ori
gen animal i amb una proporció d 'oli
d 'o li va elevada, pot apropar-se a la
denominada dieta prudent, perquè
compta amb àcids grassos monoinsa
turats i vitamines antioxidants benefi
cioses per al metabolisme.
Bar Restaurant - Braseria
T'agradaria Conèixer .. .
aJ'¿'~
Menjars i sopars per a grups i empreses.
Propostes de menú a la seva mida
Descomptes especials per els abonats del
Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família
Sl T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPE TIRÀS!
VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT
_Mens sana
DONA I ,
RELACIO
SOCIAL per Miquel Ruaix, psicòleg del Centre de
Serveis Socials de la Sagrada Família
"Em sento sola, però no faig res per quedar amb algú ", "tinc ganes de sortir, però em quedo a casa tancada. No sé per què", "m'agradaria tenir amics/gues però no sé com ferho per aconseguir-ne", "enraonar amb els altres em va bé, però ho evito ... " Aquests són els sentiments i pensaments de moltes dones que, dedicades durant molt temps a l'atenció dels fills i la família, es troben al cap dels anys amb la manca de relacions socials i d'un entorn propi fora de l'àmbit familiar on desenvolupar-se com a dones.
Ser .mare és un títol que una dona
adquireix en tenir, almenys, un fill .
Aquest títo l la si tua en una altra di
mensió social, ja que des d'ara for
ma part de l co l·lectiu de mares. Es
veu igualada en relació a la mare prò
pia i al mate ix temps la fa anar mes
enllà, de la seva mare en fa una àvia.
Ai xí, hi ha un a t ransmi ss ió
d 'aquests ll ocs com a resul tat dels
naixements i el pas d'una generació
a l'a ltra.
Per un a altra banda, subjecti va
ment una dona és algú que pren una
pos ició femenina, la qual es constru
eix en relació a una de masculina. El
que confirma a una dona en el se u
valor co m a tal passa per obtenir el
reconeixement d 'un home, i el que
co nfirma que un home, ho és passa
pel reconeixement d'una dona. L'un
no és sense l'a ltre.
També, s' ha identificat socialment
femini tat amb maternitat. Com que
el que és femení sempre resu lta enig
màti c, la mate rnitat mostra a l'exte-
14 TOTClAROR
ri or alguna cosa de l' interi or de les
dones, el se u producte: el fi ll o bé la
f illa.
Els trets que conformen una posi
ció femenina o bé una de masculina
són inconscients. Un no és ara home,
ara dona, com si es tractés d 'una dis
fressa que es co l·loca a vo luntat. So
vint diem que "un és com és" o que,
esse nt el que so m, "tots som dife
rents". Per tant, no hi ha una úni ca
forma de ser home o dona, cadascú
ho és d 'una manera singular i intrans
ferible. Puc voler ser com l'a ltre, però
certes coses que no ens les toquin!
Co m hem co mentat abans, ser
mare, esposa o àvia són títols socials,
encara que no sols són això. Quines
conseqü ènci es subjectives té per a
una dona esdevenir-ne?
Les conseqüències de ser mare
Moltes vegades, les dones bus
quen refugi en la maternitat perqu è
els atorga una pos ició, un estatus, una
respectabilitat social i una sati sfacció
que, en alguns casos, pot fer-l es des
interessar de la seva condició de do
nes i estalviar-se de posar en joc la
relac ió amb un home.
Les dones busquen refugi en la maternitat, la qual cosa els atorga una posició social que, en alguns casos, pot fer-les desinteressar de la seva condició de dona
Si això su ccee ix quan una dona
co nviu amb un home, es co mpli ca
una mica més quan la relació amb
l'home s'ha trencat i so lament en que-
________________________________________ ~enssana
"
Els fills poden substituir, en Pàmbi t emocional, altra mena de relacions socials, cosa que pot complicar la vida a moltes dones quan els anys dinfantesa dels fills quedin enrere
da la re lació amb el fil l!s i fill a/es.
Qu an les dones es queden so les
amb tota la responsabilitat familiar se
sobredimensiona la pos ició de mare
en detriment de la de dona i de la
relació social en general.
En alguns casos, l'única "relació so
cial" que tenen algunes dones és amb
els fill s. Aqu ests, animen la il·lusió
que hi ha algú incondicional, algú pel
Quan una dona es queda sola amb tota la responsabilitat familiar se sobredimensiona la posició de maFe en detriment de la de dona
qual elles sempre seran alguna cosa.
Quantes vegades no hem sentit :
"jo al meu marit me l'estimo molt,
però primer són els meus fills" , "e ls
fills són una altra cosa, no són eJ.. ma
teix que el marit". Expressions com
aquestes assenyalen la qualitat del llaç
E5PDR ... 5
«Dona i relació social» al Centre de Serveis Socials Sagrada Família
"Dona i relació social" és el nom d'un projecte que ha nascut al Centre de SelVeis Socials Sagrada Familia com a conseqüència del treball realitzat amb persones, la majoria dones, que en la seva demanda han prioritzat el camp laboral i la dimensió de les responsabilitats familiars al preu de deixar de banda la relació en el camp social.
Aquesta situació compolta un sentiment d'empobriment i d'aïllament personal que complica trobar una manera diferent de vincular-se amb els altres, i el fet de no dur a terme satisfactòriament una relació amb els altres dificulta i limita el desenvolupament de les relacions familiars i laborals.
Ara mateix hi ha un gntp de dones que està en funcionament des de fa dos anys: "considerem positius els resultats obtinguts, raó per la qual fem extensiu el projecte a la comunitat de la Sagrada Familia".
Els SelVeis Socials de la Sagrada Fam11ia us ofereixen la possibilitat de participar d'una experiència de gntp on trobareu: • Un grup de relació al voltant de dues menes d'activitats: d'ajuda mútua i de
tipus formatiu i lúdic. • Un grup d 'anàlisi per tractar de manera acurada experiències i situacions
personals.
Informació
Centre de Serveis Socials Sagrada Faml1ia. CI Mallorca, 425, planta 4a. Ajuntament de Barcelona. Tel. 93 446 26 20. Demaneu per la Informadora els matins (menys dimarts) de 9 a 14 i els dimaJtS i dijous de 16 a 19 hores. SelVei d'espai infantil per a nens de 3 a 12 anys. Participació lliure de taxes.
que marca la relació d'una dona amb
un fill /a.
Així, l'únic límit que té aquest "ser
algú per l'altre" és la mort o bé el re
pudi : "malgrat que .. . jo sempre seré
la teva mare", "encara que ... tu sem
pre seràs la meva filla".
El vincle que lliga als fill s, per la
seva naturalesa, acostuma a ser més
resistent a les contrarietats i decep
cions que el llaç que uneix una pa
rell a.
Els fills poden substituir i sati sfer,
en l'àmbit emocional, altra mena de
relac ions socials que no es tenen. La
seguretat que les dones obtenen de
l'espai que els ofereix el llaç mater
nal les pot fer desinteressar d'a ltres
aventures més arri scades.
En definitiva, cal expli car que això
té un preu, ja que uns i altres es ve
uen privats de relacions, i la sobree
xigència mútua de fidelitat i atenci
ons els pot complicar la vida quan els
anys de la infantesa dels fill s quedin
enrere.
I asals y Cuberó, 216 Tell Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA
- En forma
IOGA: DESCOBREIX
I UNEIX-T E AMB EL
TEU MÓN INTERIOR
Desconnectar, relaxar-nos, buscar la tranqui l·litat... per a aquestes coses i d'alt res serveixen les vacances. Ara, per a molts ja han quedat enrere i torna la v ida q uotid iana, en què trobar un estona per descansar i alli berar tensions resu lta una mica més difíci l. Practicar ioga dos cops per setmana ens pot aj udar.
E.B . Avui , ga irebé tots els centres es
portius han incorporat el ioga o disci
plines similars en els se us programes.
No es tracta d'un esport, sinó d 'una
font de sa lut i benestar que ens aju
da a trobar-nos millor amb nosa ltres
mateixos i el nostre entorn .
El ioga és un dels sis sistemes de
la fil oso fi a hindú ; el mo t "i oga" és
equiva lent a la paraula "unió" que, se
gons aqu esta fil oso fi a, representa la
unió de l'ésser humà amb el seu ser
més profund . Ai xí, el retrobament
d'un mateix, amb la superació de pos
sibles esc iss ions interi o rs.
La principal premisa que sustenta
aquesta fil osofia és que mitjançant el
coneixement profund d 'un mateix es
poden controlar els impu lsos i la vo
lunta t, cosa que porta els iogui s a
practi ca r-l a seguint sempre tres ni
vells interconnectats: el físic, el men
tal i l'espiritual.
les glàndu les endocrin es, els plexos
nerv iosos i e ls chak ras o ce ntres
energèt ics.
Respiració i relaxació
El nive ll físic consisteix a relaxar el
cos com a primer pas per re
trobar-nos . Només ca l esti
rar-n os panxa amunt (posi
ció anomenada savasana) en una superfície plana i
dura i deixa r que les ex
tremitats, el coll , el cap ...
es pos in cò modament a
terra.
En aquesta posició s'acce
deix al segon nive ll , en què
pren molta impor-
tància la respi
rac ió. Si hem
ac umu l a t
mo lta ten
sió, ca l
L'execució de les diverses asanas pra c-
o postures marca el ca mí per anar
asso lint els nive ll s, ja que s'acti ve n
El ioga és un dels sis sistemes de la filosofia hindú, 1-
significa la unió de l'ésser humà amb el seu ser més profund
16 TOTClAROR
ticar una respirac ió lenta, profunda i
rítmica que passi pel diafragma i arribi
fins a l'abdomen.
Per tant, la mi llo r manera de fer
front als problemes i les tensions que
invadeixen el pensament és co ncen
trar-nos en la respirac ió i sentir com
recorre el nostre cos i omple l'orga-
nisme d'energia. A poc a poc,
se ntirem una sensació de re
laxació, co m si el cos ens pe
sés menys, i també notarem
com la ment va descansant
de les poss ibles tensions.
En l'última etapa, l'espi-ri
tual, la persona pot prendre
consc iència de si ma
te ixa i assolir
un grau més
el evat de
tr anqui l · -
I I
_____________________________________ 1Enfonna
litat i relaxa ment. És quan els ioguis
practiqu en la meditac ió, amb l'abs
tracc ió del cos i la se paració de la
consc iència de l'ego per identifica r
se amb un ésser totpoderós i omni
present que no es troba ni fora ni dins
del cos.
Programar l'inconscient
A finals del segle passat, els pares
del psicoa nàlisi van estudiar la duali
tat de la ment i la díficil relació entre
la part racional (consc ient) i la irrac i
onal (inco nsc ient), amb la cree nça
que la primera podia dominar la se
gona. Posterio rment es va co mpro
var que el mecanisme era a la inver
sa i que fo rça sovint era l'inconscient
qu i manava sobre la consc iència.
De fet, mo lts co ps l'in co nsc ient
ens trae ix i ens juga males passa
des o, fin s i tot se nse adonar- nos
en, ens cau sa dubtes i inseguretats
que impedeixe n fer rea li tat els nos
t res des itj os .
Ens trobarà molt a prop seu:
Provença, 427 - 431
Pg. Sant Joan, 135
Castillejos, 248
St. Antoni M. Claret, 139
A fi de corregir i modifica r això, hi
ha el que s'a nomena Nie/ra-ioga , una
tècnica que s'ha difós molt per occi
dent. Pro posa alguna va ri ac ió sobre
la tècnica original hind Cl, però totes
dues d isciplines es poden combinar:
el ioga tradicional s'executa amb pos
tures, exe rc icis i est iraments, men
tre que una de les característiques del
Nidra-ioga és la immobili ta t.
Pensar i visualitzar en positiu
El Nidra-Ioga és una tècnica de pro
gramació per convèncer l'inconsc ient
mitjançant una ord re verbal (sa nkalpa), acompanyada de la visualització
concreta de l'objectiu .
Segons els experts, el sankalpa ca l
que sigui formu lat mentalment una
sè rie de co ps, de manera co ncisa i
clara , en pos itiu i en prese nt. Per
exemple, podria se r "estic se mpre re
laxa t" i, en ca nvi, seri a negatiu pen
sar "no esti c nerviós".
Quant a la postura per pract icar el
El ioga persegueix la relaxació Hsica, mental i espiritual amb l'objectiu de retrobar-nos amb nosaltres mateixos
Nidra- ioga, pot se r la de loto (asse
guts amb les cames encreuades) o la
de savasana. En tot cas, sempre serà
la mateixa, perquè es basa en la im
mobi litat abso luta. Així, mitjança nt la
immobilitat i la plena concentració en
el cos i en la respiració, s'aconsegueix
un estat de relaxació fís ica co mbinat
amb una gran agudesa mental i un
estat de so mni conscient que pred is
posa l'inconscient a estar perceptiu i
assumi r l'o rdre.
A I ca p d e poq ues setmanes de
practicar el ioga o el Nie/ra-ioga per
cebrem els benefi cis que ens ofereix
aquesta fi losofia que ens reconci lia
amb el nostre món interi o r.
CAJA MADRID
A I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid • Caja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i
els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el prOducte que millor s'adapti a les seves necessitats
i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge. • I, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt.
A lAHIPOTECA ~ HIPOTECA MAX! 100: A HIPOTECA QUOTA FIXA Fins al 85% del valor n Fins al 100% del valor de Per als qui prefereixin pagar la de taxació de taxació, per al seu primer mateixa quota cada mes, l'habitatge, i fins a 25 habitatge. A interès fix, pugin o baixin els tipus anys per amortitzar-lo. variable o mixt, i fins a 30 d'interès. Fins a un 85% del A interès fix, variable anys per pagar-lo. valor de taxació de o mixt. l'habitatge.
Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats
PRÉSTECAUTO-PROMOTOR Per la construcció o rehabilitació de l'habitatge de propietat, amb un tipus d'interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxsació del projecte.
902.24.68.10 http://www.cajamadrid.es
_ Reportatge
LA MANCA D'ESCOLES BRESSOL PÚBLIQUES DEIXA A CASA 24.000
INFANTS DE BARCELONA
I ELS PETITS,
QUE ~O ANEM A L1ESCOLA?
El 69% dels barcelonins entre O i 3 anys no podran accedir a l'escola bressol aquest curs. 1.700 famílies han quedat fora de les preinscripcions i moltes d'altres desisteixen de provar escolaritzar els seus fills, amb els problemes que això comporta. Davant d'aquesta situació, les associacions de pares i mares exigeixen la creació immediata de les 1.700 places per a aquest cu rs. La previsió més optimista, però, és la creació de 750 places que un conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament podria fer realitat de cara al curs 2001-2002.
E.B
"Garantir una educaci6 de qualitat que doni resposta a les necessitats educatives actuals (. . .) i garantir una millor planifi~aci6 i gesti6 dels recursos econòmics i humans i de les infraestructures educatives". Aquesta és la primera
premisa que, en matèria d'educació,
defineix l'Ajuntament de Barcelona en
el Projecte Educatiu de Ciutat que en
capçala el Pla d'Actuació Municipal per
als propers quatre anys.
És com a part d'aquesta educació que
cal tenir en compte la primera etapa
d'escolarització del nen/a, la que es fa
en escoles bressol dels O als 3 anys.
Pediatres i pedagogs co incide ixen a
destacar els beneficis que co mporta
que els nens/es vagin a la guarderia,
sobretot a partir dels 18 o dels 20 me
sos, i s'interrelacionin amb altres nens.
En canvi, un 69% dels barcelonins
d'entre O i 3 anys s'han de quedar a
casa per la manca d'escoles bressol a
la ciutat.
Actualment a Barcelona hi ha 292
escoles bressol , de les quals 43 són
de titularitat pública (5 llars d'infants
de la Generalitat de Catalunya i 38
esco les bressol de l'Ajuntament de
Barcelona) i 249 són privades (vegeu
en el quadre "Escoles Bressol a
Escoles bressol a Barcelona ., .. ': Gel"le~alitot Aj untament
.... Toto l " PrlvQdQ. · ::' .," ..
Ciutat Vella - 5 5 10
Eixample - 2 60 62
Sants-Montjuïc 1 8 21 30
Les Corts - 2 17 19
Sarrià-Sant Gervasi - - 33 33
Gràcia - 1 27 28
Horta -Guinard6 - 8 32 40
Nou Barris 1 8 16 25
Sant Andreu 1 2 18 21
Sant Martí 2 2 20 24
Total 5 38 249 292
18 TOT CLAROR
Barcelona" la distribució per districtes).
Una xifra insuficient tenint en
compte les dades estadíst iqu es del
nivell d 'escolarització.
Plaça per 1 de cada 4 catalans
A Catalunya hi ha censats més de
168.000 nens fins els 3 anys, i només
1 de cada 4 pot comptar amb una pla
ça en el conjunt de guarderies públi
ques i privades del territori català (el
1998 el nombre de places era de
40.680), segons un estudi de l'Institut
de Ciències de l'Educació de la Uni
versitat de Barcelona.
A Barcelona, són 34.778 els nens/
es d'aquesta edat, segons dades del
curs 98-99 proporcionades per l'lnsti-
De les 292 escoles bressol que hi ha a Barcelona, 249 són de titularitat privada, cosa que suposa un fort dèficit en l'oferta de places públiques a la ciutat
____________________________________ Iteportm~
Ii
Alguns municipis catalans han criticat la política de la Generalitat per projectar la responsabilitat en aquesta matèria als ajuntaments
tut d'Educació de Barce lona i la Dele
gac ió Territo ri al d 'Ensenya ment de
Barce lona.
Dels prop de 35.000 nens, el 31 % (10.781 ) van accedir a l'escola bres
so l el curs 98 -99 (de tots, no més
2.449 ho va n fer en una escola pú
bl ica) i la resta (prop de 24 .000) es
van quedar a casa esperant trobar pla
ça en el curs lectiu següent.
Esperant les 30.000 noves places promeses per la Generalitat
Davant el dèfi cit d'escoles bressol,
l'exconsell er d 'En se nya ment de la
Generalitat, Xavier Hernandez, va
prometre, el febrer de 1999, pro
moure la creació de 30.000 no
ves places en els següents sis
anys.
També es van fer promeses
el mes d 'oct~lbre, durant el perío-
de de campanya electoral de les elec-
cions al Parlament de Catalunya: la cre
ació, per al curs 2000-2001, de 6.000
noves pl aces d'esco les bresso l a
Catalunya, de les quals 2.000 es desti
nari en a Barcelona.
Els pares afectats comencen les reivindicacions
L'incompliment de les expectatives
creades en l'àmbit de l'educació dels
més petits va provocar que els pares
afec tats alcess in la veu. El mes de
maig, per exemple, més de 2.000 fa
mílies es van manifestar a la plaça de
Sant Jaume de Barcelona per ex igir a
la Generalitat de Catalunya l'execució
del compromís adquirit.
Congrega ts per la Federació d'As
sociac ions de Pares (FAPAC), els pa
res i les mares van reivindicar el dret
a l'educació dels nens fins a tres anys
i l'elaboració d'un mapa escolar per es
tablir amb més claredat la demanda
territori al i les necessitats per zones
Quant costa una escola bressol? El cost de les escoles bressol ges
tionades per l'Ajuntament oscil'la entre les 3.000 i les 35.000 pessetes mensuals, en fun ci6 cle la renda anual de la unitat familiar. Les Llars d'Infants gestionades per la Generalitat costen unes 22.500 pessetes i també es poden rebre subvencions, tot i que els ingressos familiars han d'oscil'lar entre les 164.000 i les 551.000 pessetes anuals.
En canvi, un centre 0-3 anys privat pot costar des de 15.000 pessetes, per una estada de 4 hores al dia, fills a 50.000 per 6 hores al dia.
La diferència és substancial, tenint en compte que a les escoles públiques el nombre de nens per mestre és molt més baix, de 4 a 8 nens per mestre, davant la indefinici6 en una escola privada que pot variar en funci6 de les hores, i que pot arribar als 15 o 20 nens per mestre.
Segons el portantveu de la Coordi
nadora d'Associacions de Pares i M a
res d'Escoles Bressol i Llars d'Infants
de Barce lona, Carl es Sea ra, una de
les reivind icacions concretes és que
"l'Administració creï de manera immediata, per al curs 2000-2007, 1. 700
places". Aquesta xifra es correspon amb el
cebado Cirugía PJ.astica y Est:ética Aumento y reducción mama ria Llpoescultura Cirugia de parpados Corrección de orejas y nariz AumenlO de lablos ...
Unidad Laser Depilación Rejuveneclmiento facial '
o consulta gratuïta!
financiación
- ESTETICA
Medicina Estética Tratamlentos anticeluJitlcos
Tratamientos de reJuveneclmlento (colageno. peellngs, ... )
Elimlnaclón manchas cutaneas y cicatrlces
Unidad del Cabello Tratamiento y prevenclón de la calvlcle Cinlgía correctora (rnlcrotransplantes)
Clrujanos Plastlcos Tltulados En las mejores ClInicas de Barcelona
Tel. de Información 933426290
Paseo de Gracia, 7 - 08007 BARCELONA www.finestetica.com
D ES DE 1892
Ara a Sagrada Família
Padilla, 273
08025 Barcelona
Telèfon 93 435 13 23
http://www.cebado.es
_Reportatge
nombre de famílies de la ciutat que s'han
quedat sense plaça en la preinscripció
d'aquest curs, una xifra que podria arri
bar als 2.000 alumnes el curs vinent.
Qui ha de finançar les places noves?
La segona part de la polèmica va
esclatar el passat mes de juny quan
l'actual conse llera d'Ensenya ment de
la Generali tat, Ca rme Laura Gil , va
presentar el pla per a la creació de les
6.000 places de Llars d'in fa nts de titu
lari tat pública.
El Pla, dotat amb un import global
de 1.2.67 mil ions de pessetes, permet
que els municipis puguin acollir-se a
subve,!cions, amb un límit de 200.000
pessetes per a cada nova plaça esco
lar, en un intent d'impulsar 6.000 nous
llocs en centres de titularitat munici
pal. La Conse llera també va anunciar
que es destinarien ajuts per al mante-
niment de les escoles públiques i els
centres privats sense ànim de lucre.
Però el Pla va rebre moltes crítiques
per part dels municipis, que considera
ven que la Generali tat no podia projec
tar la responsabi litat en la creació de pla
ces als ajuntaments, que no tenien ni
recursos ni competències. La resposta
de la consellera d'Ensenyament va ser
contundent: "En cap cas es crearan noves guarderies públiques de la Generalitat, però mantindrem les que ja tenim".
El Pla també va rebre crít iques al
Parlament. El partit de l'oposició, PSC,
va advertir als municipis que les ajudes
de la Generali tat eren tan minses que
portaria els consistoris a la fallida.
El resul tat, però, ha estat un tota l
de 156 municipis acollits a la convo
catòria de subvencions, cosa que per
metrà la construcció de 5.868 places
a Catalunya.
La situació a Barcelona: no hi haurà noves places aquest curs
En la llista dels 156 municipis acollits
a subvencions no apareix Barcelona, tot
i que en el moment del llançament del
Pla es va anunciar que la ciutat podria
rebre més de 300 milions, la qual cosa
es traduiria en 1.600 places noves per
al curs 2000-2001 .
La situació actual a Barcelona és que
per al curs 2000-2001 no hi haurà més
places d'escoles bressol. Tot i així s'es-
Escolarització en escoles bressol a Barcelona
Font: Institut Municipal d 'Ensenyament de Barcelona i Delegació Territorial d'Ensenyament de Barcelona. Dades del curs 1998-1999
20 TOT CLAROR
El Districte de PEixample reacciona
davant les reivindicacions
Una de les reivindicacions veïnals de l'ú ltim any a Barcelona i, en concret, al Districte de l'Eixample ha estat la construcció d'escoles bressol públiques, ja que molts pares i mares es troben amb la impossibilitat d'escolaritzar els seus mIs en una edat tan especial com la dels O als 3 anys. Segons dades de l'Institut Municipal d'Educació cie Barcelona, l'Eixample té una població de prop cie 5.600 nens/es nascuts entre el 1996 i el 1998, que disposen d'un total de 62 escoles bressol. D'aquestes, només 2 són públiques i les 60 restants són privades, fe t que converteix l'Eixample en el Districte amb l'índex més elevat d'escoles bressol privades, seguit d'Horta-Guinardó, que en té 32 de privades i 8 de públiques. Davant la manca evident d'escoles de titularitat pública i d'intenses reivindicacions, el Districte de l'Eixample va presentar un Pla d'Equipaments per al mandat 2000-2003, en el marc del ple clel 4 de juliol. El Pla preveu la constmcció de cinc noves escoles bressol, una per barri, cosa que suposaria passar de 115 places a 400.
tan mantenint converses entre l'Ajun
tament i la Generalitat per concretar
un conveni específic per crear, durant
l'any 2001 , 750 places noves.
La xifra queda lluny de les 1.700
places reivindicades per les associaci
ons de pares i mares, una diferència
que la conse llera d'Ensenyament va
atribuir al fet que "l'Ajuntament no ha
Unes 1.700 famílies de Barcelona s'han quedat sense plaça en la preinscripció d'aquest any I una xifra que pot arribar a les 2.000 el curs vinent
I
___________________________________ Ileponatge
l '
156 municipis s'han acollit a les subvencions de la Generalitat, però entre ells no es compta Barcelona amb qui el Govern farà un conveni especific
disposat dels recursos necessa ris per poder crear-les".
Qua n e l curs ja ha co mençat, pares, ma res i mestres esperen el Decret que la Generalitat està elaborant en aquesta matèri a.
I què fem amb els petits?
Mentre les administracions es barallen fent càlculs econòmics i estadístics, la realitat és que mile rs de famílies a tot Catalunya s'hauran d'enfrontar amb uns quants problemes: on deixar els fills durant el di a?, quin inconvenient representa que el fill no pugui accedir a l'escola fins als tres anys?, podem pagar una escola bressol privada?, i hi trobarem plaça? podem tenir un segon, un tercer fill ... ? Multitud de ·preguntes que, e n alguns casos, tindran difícil resposta.
L'any 2005 la població catalana de 0-3 anys augmentarà, com a mínim, en 30.000 habitants segons la pròpia Generalitat
D'acord amb les projeccions d'augment demogràfic, l'any 2005 la població de O a 3 anys s'haurà incrementat, com a mÚ1im, en 29.243 habit.1.nts, segons un estud.i recent de l'Institut d'Estarustica de Catalunya (IEC). La situació, doncs, s'agreujarà ja que la creació de les 30.000 places per millorar la situació actual serà insuficient per pal ' liar els problemes en un futur no massa llunyà. L'IEC, organisme de la conselleria d'Economia i Finances, té l'objectiu de proporoionar a les administracions públiques de Catalunya instruments estarustics flables per prend.re decisions. És per això que, a més de la previsió assenyalada pel 2005 segons un creixement baix, ha treballat amb d'alu'es hipotesis factibles. Una d'elles és la que resulta d'un creixement alt, tenint en compte factors com l'índex de natalitat i el d'immigració. En aquest cas, la població de 0-3 anys podria superar els 257.000 infants, una xifra que sobrepassarà amb escreix la capacitat cie les escoles bressol existents amb una oferta cie 70.000 places. Aquestes previsions indiquen que l'índex d'escolarització, encara que es consu'ueixin les 30.000 places previstes, no haurà millorat gaire : estarà enU'e el 27 i el 35% cie la població. La situació, segons l'Institut de Ciències de l'Educaci6 de la Universitat de Barcelona, és que, d'aquía cinc anys, tampoc "s'arribi alltindarmínim"d'escolaritzaci6. Segons els drferents agents socials, és difícil que un país europeu cobreixi el 100% de les seves necessitats educatives en el segment 0-3 anys, però és inacceptable que el llindar se sirui entorn al 30%, deixant un 70% de la poblaci6 de 0-3 anys sense opcions d'escolaritzaci6.
NENS PLACES NENS NENS
0-3 ANYS DE GUARDERIA AMB PLAÇA
Sittlaci6 199>8 168.000 40.680 24,3% 2005: Hipòtesi a la baixa (1) 196.432 70.680· 35,9% 2005: Hipòtesi tendència actual (2) 239.035 70.680· 29,5% 2005: Hipòtesi a l'alça (3) 257.970 70.680· 27,3%
1: Combina fecunditat persistent baixa (1,4 fills per dona) i disminució de la immigració. 2: Càlcul en funció d'un creixement mig. És el més rellevant segons l'IEe. 3: Previsió d'una fecunditat alta (l,9 fills 'per dona) i creixement del flux d'immigració.
• Reflecteix el nombre de places de guarderia que hi hauria l'any 2005, sempre que es facin les 30.000 noves places anunciades per la Generalitat.
A.M. INFORMÀTICA
• Actualización de ordenadores.
• Ordenadores PC, Hewlett Packard, Compaq, portatiles, iMac.
• Impresoras Brother, Epson, Hewlett Packard.
• Cartuchos de tinta. Módem. Escaner...
• Precios especiales estudiantes, escuelas, tercera edad, en CORELyMICROSOFf
4 % de descuento a los abonados de l'Esportiu Claror y P.M. Sagrada Família
CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93455 5684 - Fax 93 458 5748
_ Societat
AJUNTAMENT I VEïNS PODRIEN REEMPENDRE EL DIÀLEG AQUEST SETEMBRE
LA PLATAFORMA MYRURGIA
CONTINUA LES REIVINDICACIONS LA PLATAFORMA A CURSAT AL -LEGACIONS CONTRA EL PROJECTE DE
I
REPARCEL-LACIÓ PRESENTAT PELS PROPIETARIS DEL SÒL
S.L. Els veïns i entitats de la Sagrada Fa
mília que formen la Plataforma "Sal
vem l'Illa Myrurgia" continuen les se
ves re iv indicac ions d'equipaments
públi cs a l'Ill a Myrurgia, després del
parèntesi de l'estiu.
En primer ll oc, ca l expli ca r que
l'Ajuntament no ha acceptat el projec
te alternatiu que li va presentar la Pla
taforma, consistent a construir equipa
ments públics (escola bressol, casal per
a joves i residència de gent gran) a la
meitat del solar de Myrurgia.
La idea de l'Ajuntament continua es
sent la d'edificar habitatges d'alt estàn
ding i. un poliesportiu privat d'elit, per
destinar només 728 m2 a equipament
públic, que estaria situat als baixos de
l'edifici d'habitatges.
El punt de co incidència més gran
està en la recuperació de l'interior de
l'illa com a zona enjardinada.
El Districte presenta el seu pla d'equipaments
La Plataforma Salvem M yrurgia va
proposar, la passada primavera, la ce
lebració d'un Ple monogràfic extraor
dinari per debatre la política d'equipa
ments del Districte de l'Eixample. El
Distri cte va acceptar la proposta anun-
@studis de 8 1imatitza
Imatge d'una de les manifestacions dels veïns, al mes de juliol
ciant, a més, que aprofitari a l'ocas ió
per presentar el Pla d'Equipaments que
té previst desenvolupar durant l'actu
al mandat, és a dir, fin s al 2003 .
Aquest Pla, que va ser presentat pel
gerent del Distri cte, Jordi Carbonell ,
com una "priorització en la gestió i la inversió de primera magnitud" preveu una
inversió de 2. 500 milions de pessetes
en els propers tres anys en equipaments
a tot el districte, que multiplica la inver
sió de l'anterior mandat per 2.5 .
Insatisfacció dels veïns
El Pla d'Equipaments va ser presen-
tat pel Distri cte el 4 de juli ol en el
marc d'un polèmic Ple en què la Re
gidora i el Pres ident del Di stri cte,
Carme San Miguel i Jordi Portabella,
va n haver d'escoltar fortes crítiques
per part de les entitats veïnals pre
sents. Primer, per redui r el tema dels
equipaments a un punt més de l'or
dre del dia en comptes de dedicar-hi
tot el Ple, com s'havia anunciat. Se
gon, per la manera en què es va des
envolupar el Ple i la nefasta direcció
del Presid ent, Jordi Portabella, del
torn obert de paraul es . I terce r, pel
co ntingut de les pro postes de Pl a
d'Equipaments que s'hi presentava .
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: , • AIRE CONDICIONAT
• CALEFACCIÓ
• VENTILACIÓ
Encarnació, 140 . Tel. 932851227· Fax: 932851252·08025 Barcelona • FRED INDUSTRIAL
"
___________________ Societat
Els representants veïnals van va lo
rar positiva ment l'esforç plani ficador i
qu e el Di stri cte marq ués les seves
prioritats sectori als en qüestió d'Equi
paments, però van criti ca r el Pla bàsi
cament en tres aspectes: que no con
siderés necessitats n i actuacions més
enllà del 2003 (manca d'un pla estra
tègic), que presentés com a novetats
projectes ja coneguts i acceptats per
tothom, i que no s'abordessin a fons
els temes que rea lment originen més
discrepàncies entre l'Ajuntament i les
entitats veïnals, com és el cas Myrur
gia o el de la presó Model.
Respecte del cas Myrurgia, el Dis
tricte tornava a confirmar els seus pro
pòs its coneguts, a banda d'a nunciar
que, atenent les demandes d'una resi
dència de gent gran, se'n construiria
una "de districte" al barri de Fort Pienc.
Bones intencions?
Les discrepàncies entre el Distri cte
la Plataforma "Salvem Myrurgia" es
van posar de manifest al Ple, i també
l'endemà, 5 de julio l, quan represen
tants d'ambdues parts es van reunir a
la se u del Districte. No hi va haver
més acord que el d 'emplaça r-se per
treballar una alternativa que apropés
les posicions.
Malgrat això, durant el mateix juli
o l, s' ha tramitat e l proj ect e de
reparce l' lac ió presentat pels promo
tors pr ivats, la qual cosa significa un
altre pas endavant en l'assoliment del
seu projecte, i un pas enrere, segons
la Plataforma, per trobar una alterna
t iva de consens.
Ai xí, la Platafo rma, en dessco rd
amb aquest tràmit, va presentar a fi
nals d'agost un plec d'al· legacions amb
sis punts.
AI·legacions al projecte de reparceHació
Les al· legacions de la Plataforma se
centren a criticar el període d'informa
ció pública (el mes d'agost, un mes que,
normalment, no computa en la majo
ria de les tramitacions administratives
El Pla dEquipaments de l'Eixample presentat pel Districte no va satisfer les entitats veïnals, ja que no aborda ni el cas Myrurgia ni la situació de la presó Model
que comporten audiència pClblica) i la
falta de rigor econòmic que, segons la
Plataforma, afavoreix clarament els in
te ressos dels promotors immobi liaris en
detriment de l'in terès general.
Les al 'l egac io ns ex ige ixe n qu e
s'acompleixin els precedents urbanís
tics d'obligat acompliment (recupera
ció de l'Illa Sopena i respecte del pa
trimoni histori coa rtís ti c de la fàbri ca
Myrurgia) i que prèviament a l'aprova
ció de la reparce l ' lac ió es tramiti el
Pla Especial que ha de definir la tipo
logia d'equipament de l' Illa Myrurgia.
Joan Itxaso Patemain
No té sentit aprova r un projecte de
reparcel ' lació si prèviament no s'apro
va el Pla Especial de Myrurgia.
Polèmica per la descatalogació historicoartística
Un dels aspectes del cas Myrurgia
que més polèmica ha ocasionat els dar
rers mesos ha estat la decisió aprovada
pel Plenari de l'Ajunta ment el 26 de
maig de descata loga r una part de la
fàbrica Myrurgia del patrimoni histori
coartísti c. Prestigiosos professionals de
l'arqui tectura, l'a rt i la societat han ma
ni festat el seu rebuig ve rs la decisió
municipal que atorga via ll iure per en
derrocar un edi fici que va rebre el Pre
mi d'Arquitectura del propi Ajuntament
l'any 1929, i que constitueix un dels
pocs exemples que resten a la ciutat
d'Art- Decó. L'art icle que l'historiador
d'art Josep Casa mart ina va publicar al
d iari El País el 24 d'agost és un bon
exemple d'aquest sentiment.
Opinió
Director General de la 'Fbndació Claror
Reconduir Myrurgia com s'ha fet a can Batlló
Al febrer d'enguany va tenir lloc, al Col'legi d'Arquitectes de Catalunya, un debat sobre la política urbanística de l'Ajuntament de Barcelona. Es van presentar com a casos concrets els de Myrurgia i Can Batlló, en els quals es produïen divergè11:cies serioses entre els plans de l'A.juntament i les reivindicacions dels veïns.
Des d'aleshores la resolució d'un cas i de l'altre ha estat ben diferent. • A Can Batlló s'ha consensuat la proposta definitiva amb els representants
de les entitats veïnals i tots els grups municipals s'han felicitat pel fet, essent el punt estrella de l'ordre del dia de l'últim plenari municipal.
• A Myrurgia la situació ha avançat poc i crec que la raó està en què no s'ha engegat seriosament una negociació amb els representants dels veïns per trobar una sortida a la situació. Fins ara els escassos intents que s'han fet sempre han deixat de banda les entitats. Ja és hora que tots els agents implicàts siguin conscients que la solució al cas de Myrurgia passa per reconciuir un procés i donar una alternativa que integri els diferents interessos, els dels veïns també.
L'AoJcalde, Joan Clos, va manifestar, en relació al projecte Barça 2000, que no es podia tirar endavant un projecte sense tenir presents les reivindicacions veïnals. A Myrurgia la solució passa per mantenir aquest mateix criteri.
TOT CLAROR 23
La web oficial dels.D00 http://www.olympics.com
El web bficial dels Jocs Olímpics de Sidney és una allau d'informacions de tot tipus : des de les regles i la hi stòria dels esports olímpics fins a informació sobre els atletes, passant per la previsió del temps, jocs i concursos, informació sobre els especlacl es (Olympic Arts Festi val) i la botiga, on podreu comprar producles de les oli mpíades del 2000. Això sí, cal saber anglès per poder-hi navegar amb comoditat.
ProgrlUna ADO
www.ado.es
A la pàgina oficial de la Asociación de Deportes O límpicos podreu llegir notíc ies sob re olimpisme, informar-vos dels resultats de les competicions , ve ure med all es o límpiques, aprendre el mecanisme de de s ig nac ió de beques a ls esportistes i aclarir com funcionen e ls programes ADO de preparació de 'l'equip o límpic espanyol.
GRANDES ÉX/TOS LAUNIÓN WEA. 2000
En aquest àlbum el grup La Unión recull les mlllors cançons gravades durant els seus quinze anys de carrera damunt dels escenaris, del 1984 al 2000. Inclou la recent cançó "Falso Amor", versió del clàssic de Gloria Jones. Una nova oportunitat per als fans del grup, i per als nostàlgics en general.
TELA DE JUICIO
PEDRO JESÚS FERNÀNDEZ
ALFAGUARA EDICIONES 400 PÀGINES
Una ob: a d'intriga detectivesca, que comença amb la desaparició d'un restaurador que dubta de l'autentic itat del quadre Las Meninas, de Ve lazq uez, ens introduirà en qüestions d'actualitat com el pensame nt latera l, les tècniques de simulació i e ls sabers del passat, com la emblemàtica o e l poder de les pedres precioses.
HISTÒRIA DE LA PREs6 MODEL DE BARCELONA
DIVERSOS PAGÈS EDITORS
29 1 PÀGINES
Els veïns del barri de l'Esquerra de l'Eixam pl e també lluiten per salvar de l'especulació l'edifici de la presó model. E n aquest llibre podrem descobrir la història amagada entre les parets de la presó ( 1904-1 993) i ado rn a r-n os de l'important valor de La M odel.
CANS/ONES JMSERRAT
BGM-ARIOLA. 2000
El 18 de setembre va sortir a la venda un nou CD deJoan Manuel Serrat, Cans tones , en què el cantautor català posa el seu partia¡.lar segell a les grans cançons de la tradició sud-americana: b0-leros, tangos, SOlieS, candombes, ranxeres ...
CUENTOS DE CICLlSMO
DIVERSOS EDAF EDITORIAL
286 PÀGINES
Es tracta d'una anto logia de vint narracion s, escr i tes per consagra ts nove l· li s tes , que en s traslladen des de les penüries de l' esforç fins a ls moments més positius de la victòr ia. Un lli bre distret pe r a tots e ls püblics , i en espec ia l per als amants del cic lisme , q ue gaud iran a cada pedalada.
CAMINANDO ENTRE DINOSAURIOS
TIM HAINES PLANETA
288 PÀGINES
Si heu vist la sè rie telev isiva del mateix nom i us ha agradat, no us perdeu l'oportunitat de llegir aquest llibre sobre els ·dinosaures i descobrir què menjaven, quines eines de defensa utilitzaven, com s'aparellaven, com era e l seu aspecte, e l seu hàbitat, la manera de vi ure .. .
SA/L/NG TO PH/LADELF/A MARK KNOPFLER
2000
Acompanyat dels músics que el van acompanyar en el seu darrer treball, Knoptler torna a l'actualitat musical amb l'edició d'un CD que barreja eis sons característics de Dire Straits amb detalls de Local Hero. Hi ha col'-1aboracions de luxe, com les de Van Morrlson o James Taylor.
COC/NA PARA NOVATOS
JUAN ECHANOVE MARTÍNEZ ROCA
205 PÀGINES
A qui no li sona Juan Echanove? Aquest popu lar actor espanyol ha dec idit entrar a la cuina i explicarnos les seves millors receptes en e l que constitueix un man ual de s uperv ivència alimentària, tant per a ls amants de la cuina com per a ls qui no han trepitjat mai aq uesta habitac ió de la casa.
TEJIENDO LA RED
TIM BERNERS-LEE SIGLO XXI
235 PÀGINES
Per a aquells que vulguin conèixer e l fenomen d'Internet i les noves tecnologies aplicades a la informàtica, l'inventor del WorLd Wide Web ens explica l'origen de la xarxa, la c reació de les sig les www i http i ens dóna la seva opi nió sobre e l desenvolupament futur d'un mitjà revolucionari .
LOS PARAÍ50S DES/ERTOS ISMAEL SERRANO UNIVERSAL 2000
Tercer àlbum d'aquest cantant i compositor que ha precedit l'èxit del senzill "ktn O" que, a més, ha servit de tema central de la pel ' lícuIa que porta el mateix títol. En aquest àlbum delcompromès artista predominen els temes d'amor i desamor, per sobre dels urbans, als quals ens té acostumats.
, I
D.Q. (Doll Qllijote), al Teatre del Liceu. La Fura dels Baus
ha incorporat a l'òpera el seu particul ar i espectacular llen
guatge teatral amb resultats sorprenents. Després de fer
ho amb Falla, Berlioz o Debussy, e l grup ara s'enfronta
amb la creació tota l d'un espectacle operístic: l'estrena de
Don Quijote al Teatre del Liceu , la primera setmana d'oc
tubre.
Sota la direcció musical de Josep Pons, la direcció d'es
cena d'Àlex Ol1é i Carles Pad ri ssa (La Fura del s Baus) i
l'escenografia d'Enric Miralles, el personatge emblemàtic de Miguel de Cervantes veu
rà potenciades totes les qualitats dramàt iques i la cà rrega si mbòlica gràc ies a un
muntatge espec tacul ar.
Lajallla de las locas, al Teatre Condal. Sembla típic recoma
nar una obra que ja de per
s i sembla que repetirà
l'èxit assolit pels seus pro
tago nistes, Joan Pera i
Paco Moran , amb La
extraña pareja. l és que
e l tà nde m format per
aquests dos actors carre
gats de gràcia i humor
promet fer-nos-ho passar
molt bé.
A La Jaula de las
locas, història que hem pogut veure per televisió en versió
francesa, l'original , i americana, la parella formada per
Ferdinand (Paco Mon:Ín) i Antoine-Zaza (Joan Pera) haurà
de fingir ser una famíli a decorosa i respectable davant la
família de la futura dona d'Armand (Carles Martí) , el fill que
tots dos han criat.
WHAT llES BENEATH
DIR . ROBERT ZEMECKIS
Zemeckis, director de films tan coneguts com Forrest GUtnp o Contact, ha reunit dos dels grans de Hollywood, Harrison Ford i Michelle Pfeiffer, per explicar una història d'intriga i fenòmens paranormals basada en una relat escrit pel també director Steven Spielberg.
ROADTRIP
DIR. TODD PHILLlPS
A Road Trip, traduïda com Locuras a alta velocidad, quatre adolescents deixen la universitat per un error que els compromet i comencen un viatge en cotxe de 2.000 quilòmetres per creuar el país. El viatge no els sortirà ràpid i tranquil com esperaven, i es convertirà en tota una aventura.
El temps de Planck, al
Teatre Romea. Aquest
musica l de Sergi Be lbe l i
Òscar Roig all arga la seva
estada al teatre Romea fi ns
al 25 de setembre.
L'obra El temps de
Planck està protagonitzada
per co neg ut s actors de
l'escena catalana com Pep
Cruz, Mont Plans, Roser Ba
talla, Rosa Galindo, Ester
Bartomeu, Pili Capellades i
Frank Capdet.
Podeu veure la funció de
dimarts a divendres (a les 21
hores), els dissabtes (18.30 i
22.30 hores) i els diumenges
(18.30 hores).
PLENlLUNIO
DIR .: IMANOL URIBE
Després de molts anys amb el projecte al cap, Uribe s'ha decidit a portar a la gran pantalla la novel'la de l'escriptor andalús Antonio Muñoz Molina. Es tracta d'una història d 'amor que neix quan un inspector de policia investiga l'assassinat d'una nena amb l'ajuda de la seva professora.
ATLETISME 23 de setembre Curs:. de UI Mercè 2000 SOltld3: \O hores, de l'Av. Rius l 'l'aulet AnibadH: Av. Reina Mati a Clislinn
PATINATGE 1 d 'octubre 6a Festa de Pmlns El Conc Inglc . Sortida: 9.30 hore " de la PI. Cat3lun)'l1
BÀSQUET 1 d'octubre Merc' 2000 VI II Trofeu Inlernaclonal Ciutat de Barcelona de bàsquet en c;:ldi
ra de rodes
FITNESS 7 I 8 d 'ochlbre Fltfonn 2000
(Sa16 monogl>I fic de l'aeròbic, eIJ¡tness, el culturisme, la nutlició espoltiva .. ,) Palau SantJo rcli
BÀSQUET 26 d 'ochlbre FC Barcelona - Paclk BC l'anit fase prèvia de l'Eurolliga Palau Blaugrana
ESCALADA 27 d'octubre XXXVll Escalada a Montjuïc Trofeu de Barcelona SOIticla: Passeig Olímpic
FUTBOL 8 de nove mbre FC Barcelona - Besiktas Lliga de Campions Camp NOLI
LA NUEVA ERA
DIR .: CATHERINE CORSINI
Si ja heu vist la pel'lícula Urta relact6tl prlvafla, protagonitzada per l'actor català Sergi López, ara teniu l'oportunitat de tornarlo a veure en aquesta coproducció francoportuguesa, López fa el paper del germà de la protagonista, Karin Viard, la qual s'enamora bojament d 'un home casat i pare de família.
"la Terra des del cel", al Palau de la Virreina L'exposició del fotògraf Yann Arthus-Bertrand ens permet "vi
sitar" racons del nostre planeta des del cel i fer-nos una idea
del seu estat a les portes del segle XXI .
Un recorregut per diversos paisatges a través de 150 foto
grafies aèries de llocs i habitants de la Terra, triades entre un
total de 100.000 fotos de 76 països diferents.
El treball d'Arthus-Bertrand, desenvolupat en els darrers deu
.anys, ha requerit més de 3.000 hores de vol en helicòpter i s'ha
emmarcat en un projecte documental patrocinat per la UNESCO.
"les cultures del treball", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) AI llarg dels dos últims segles el treball ha constituït
un dels eixos vertebradors de la societat i s'ha convertit
en un factor determinant en la vida de l'home. El seu
abast i trascendència, més enll à del factor purament
tècnic i productiu, ha consolidat la tesi que és a partir
del treball que s'estructura tota l'activitat soc ial : l'oci, les
ideologies, la conflictivitat social ...
Aquesta és la idea què es vol explicar amb l'exposició que recorre l'aventu ra moderna
des de la revolució industrial fins a l'actualitat.
BENVINGUDES, FESTES MAJORS!
Els mesos de setembre, octubre i novembre concentren 32 festes majors de carrers o barris, més de la meitat de les festes majors que tenen lloc a Barcelona durant l'any i entre les quals trobem La Mercè, la Festa Major de la patrona de la ciutat
Comença el curs per als alumnes i la feina per als treballadors ... , una nova temporada que dirà adéu a l'estiu i donarà la benvinguda a la tardor. l tot donant la benvinguda, què millor que fer-ho, també, a les properes festes majors que donaran el toc de color, música i diversió a la nova temporada.
La Festa de Barcelona
Per la Mercè, la ciutat ofereix activitats per a tots els gustos i totes les edats. Durant t9t el mes de setembre s'organitzen activitats culturals emmarcades en la Festa" però serà el divendres 22 de setembre quan es donarà el tret de sortida al plat fort d'activitats, amb el pregó de l'historiador Robert Hughes (19.00 hores) i el toc d'inici i el seguici popular amb gegants i bèsties (2l.30 hores a la plaça Sant Jaume).
Precisament, els dracs i les bèsties els podreu veure exposats delI8 al 25 de setembre al vestíbul de l'Ajuntament, i en el correfoc del dia 23 (20.30 hores, a l'av. Catedral) . Més tranquil·la, encara que no menys emocionant, serà la Festa Castellera del diumenge al migdia, així com la tradicional Trobada Internacional d'Estels (diumenge, de 10.00 a 13.00 hores) a la Platja del Bogatell. La Trobada d'Estels és una activitat emmarcada en la Festa del Cel que, enguany, també comptarà amb l'espectacular Festival Aeri a les platges de la Vila Olímpica. El Festival es farà dissabte, de 9.30 a 14.00, i el diumenge de 12.00 a 12.40 hores. De música també n'hi haurà per a tots els gustos, però cal destacar el concert que tindrà lloc a la plaça Portal de la Pau el divendres 22. Hi podreu veure · en directe Gossos (22.00h),
Los Sencillos (22.30h), Marta Méndez (23 .30h) i Los Mojinos Escozíos (24.00h). Un altra activitat, entre l'àmplia oferta, és l'estrena de l'enllumenat del Liceu, el dissabte 25 a les 20.50 hores, un acte
El D1ón casteller 19 D'OCTUBRE, A LES VUIT
DEL VESPRE, AL CEIP SAGRADA FAMÍLIA
La creació d'una colla castellera de la Fundació Claror requereix escoltar i aprendre de les colles amb més tradició i d'aquelles persones que porten anys acumulant experiència. Per això, la Flmdació Claror organitzarà una taula rodona on es tractaran diversos temes: la història de les colles, quin és el mètode per crear-ne una, quines tècniques i vocabulari s'utilitza en el món casteller .. . A més, quan acabi la xerrada es farà una exhibició al pavelló de l'Esportiu Claror.
ALTRES FESTES MAJORS
SETEMBRE
Antic Barri Indians, Barceloneta· Camp d'en Grassot . Galany . Horta . La Bordeta· Montbau . Poble Nou· Sardenya · Vallcarca . Vallvidrera· Verdum · Via Trajana
O CTUBRE
Canyelles · Congrés· Esquerra Eixample·
Hostafrancs . La Rambla . Les Corts· Sant
Gervasi· Sarrià· Torre LJobeta
NOVEMBRE
Clot· Camp de l'Arpa · La Sagrera · La Verneda ·
Sant Andreu
que presentarà el periodista Josep CunÍ. l si voleu allargar el cap de setmana, el dilluns a les 22.00 hores es farà el Piromusical a l'avinguda Reina Maria Cristina. Aquests són només cinc cèntims de la gran oferta d'activitats preparades per a La Mercè. Si en voleu més informació podeu consultar el web oficial de la Festa: www.bcn.es/merce
PARTICIPA-HI I GUANYA!
Un "pack Claror" format per una motxilla, una
samarreta, una ronyonera i una gorra
Oferta vàlida fins al 20 d'octubre de 2000
Participeu-hi enviant-nos la
butlleta adjunta per correu a:
Revista Tot Claror Sardenya, 333 08025 Barcelona
o dipositant-la a les urnes
situades a la recepció de
l'Esportiu Claror o de l
Poliesporti u Municipal
Sagrada Família.
El concurs del passat número
el va guanyar ...
NEMESIA CUTILLAS RAMON
r-~-------------------I Nom _________ Cognoms __________________________________ __
Adreça _________________________ Telèfon __________________ __
Ciutat _________________________ OP ____________________ _
Edat _______ Ets soci/a Esportiu Claror D PM Sagrada Família D
Qüestionari per al concurs
1. Quants anys va jugar Manel Estiarte a· Itàlia?
2. Quantes escoles bressol hi hó actualment a Barcelana?
3. Quin dia es celebrarà La Oiadeta del barri de La Barceloneta?
Què penses .de la revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest númera?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta , a la revista?
6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el lO?
E R E F I G O O W A
V S L O J D F E L U
A R E A N E R G R H
R E S A U B E E O T
I I N A E D T G A E
S T O F E S R I e J
T I R P U O S U S A
O M U H P U L E P D
S A e y J V I e H A
T S E R A L L IM
TEST Demostra la teva cultura
1. Quin cic li sta espanyo l va ser e l millor c las s ificat en e l Tour de França?
2. Contra qu i jugarà la final de la Copa Davi s la se lecc ió espanyo la?
3. Quina at leta cubano-espanyo la ha estat vetada per anar als Jocs Olímpics de Sidney?
4. I quina at leta jamaicana, de 40 anys , hi reapareixerà?
5. Com es diu e l nou jugador lituà fitxat per l'equip de bàsquet de l FC Barce lona?
Sn!:J!A'J!1!SCr (ç ',(~1I0 ~U~P~V'j (v 'oq¡U\uoV'j u~Jn !N (f 'c llçJ)Sny (z ' I ~O¡08 uqOSO¡( ¡ :SO¡sodSOll
TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes .. .
Boxa Pol e Position
Golf Touch Down
Fórmula 1 Uppercut
Beisbol Passing Shoot
Futbol americà HomeRun
Tennis Putt
'1004S ~ U!SSt!d 'S! UU'J.L ~ UMOa
lpno.L 'ppJ Ul V ¡oql"d ~ un"M 'JlllOH '¡oqS!'Jg ~UO! l!SOd
d¡Od ' I c¡nuuQ!.I ~ nnd 'J [OD :w:lIaddn 'exo8 :YP " IOS
I
Guia de Serveis i COlllpres
t1' .,~. r.',' :¡ ~, ,. t3 [. -XARCUTERIA NEBOT
• La millor qualitat al millor preu
Còrsega, 510 - Tel. 93 207 3918 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59
PASTISSERIA FUSTER
• Una dolça especialitat de crocant i xoco lata • Pedres Sagrada Família
Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29
MO' :J~!!ft ·_ fiU PERRUQUERIA
ESTÈTICA TOT ART • Serveis de qualitat a preus molt raonab les Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93 265 82 83
WWW.HAlR.COM • Perruqueria unisex • Estètica raigs UVA • Preus econòm ics
Indústria, 66 - Tel. 93 459 00 90
*,31 ¡li) ¡ta t· j J ' ·U i [1· • Dr. SERGIO MONTES
• Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoeséultura • Correcció i tractament de la calvície
Pg de Gràcia, 7 3r A Tel. 93 342 62 91
DE LA BONA CUINA
• Menjars casolans • Menú diari • Tapes variades • Menjars per encàrrec
Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62
cAFÈ CRYI{ET BAR • Assortiment de tape,s • Ambient agradable,, " .
Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01
BAR RESTAURANT LA PEDRETA
• Dinars i sopars casolans • També aquí ambient agradable
Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21
BARRIBEIRA
• Entrepans, tapes i vins gallecs
Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85
GRANJA L'ESTONETA
• Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes" i dissabtes LLOO ptes.
Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15
LA YAYAAMELIA
• La cuina del bacallà
Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73
EDIFESA- COFAC
• Ferreter ia profess ional i parament
Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49
FERRETERIA PABLOS-COFAC
• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes
Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56
EÓLIDAS • Roba esportiva
• Equip de submarinisme, pesca, esbarjo i complements per a la mar
• Snowboard
• Descomptes socis Fundació Claror
Cartagena, 244 Tel. 93 433 17 12 [email protected]
.; ESPORTS
'< , .. piol'''' ', . Roba esportiva . • Sportwear home, dona i nen
Cartagena, 234-238 (davant del rol. Sagrada Família) Tel. 93 347 71 12
Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56
r:. I~li·];t l~' · \i['" _ . UU GESMICRO, SL .
• Ordinadors· components . Software • TPV Multimèdia· xarxes • Internet . Servei tècnic Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona
BEEP INFORMÀTICA
• Ordinadors - Venda - Reparació
• Xarxes locals - Instal,lació - Manteniment
• Telefonia mòbil
Provença, 485 Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07
Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. . ; ) 24PCs -19" - ADSL512k - Somos L33T
Rosel1on, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)
,, ~.ji:¡ ¡ lt ._ DIAZ
• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva • Grossa de Nadal (es reserven números)
Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
• Mobi liari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
• Sala de ball
• Promoció especial abonats de Claror i Sagrada Fanu1ia:
- Dijous nit: entrada gratuïta (excepte festes especials) - Dissabte nit: 2x 1
Còrsega, 363 . 08037 . Barcelona Tel. 93 317 79 94
• Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i servei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E -mail: [email protected]
~~. Punt-Gràfic, S.L.
Productes pre-impressió Papereria tècnica "oficines" Productes per arts gràfiques Impressió digital petit i gran format en quatricomia, directa de CD-Disc òptic, pantones, material informàtic en gral .
Sicília, 336-338 08025 Bcn Tel. 93 203 70 20 Fax 93 459 36 70
IIr¡J:cq"f-GIRBAU REGALS
• Mil detalls per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família
Còrsega, 511. Rosselló, 396
JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família
Marina, 307 . Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona
Afàsia· Disàrtria· Dislèxia· Dislàlia Disglòsia . Disfèmia· Disfonia· Veu . Retard simple· Deglució atípica Provença, 385·387, 6è E Tel. 93 457 1276 . bufbcn @hotmail.com
CLARÍNIA., Centre d 'orientació i tractament psicològic
• Tractament de: conflictes afectius, de parella, familiars. Dificultats de relació social. Estats d'ansietat, estrès i depressió. Transtorns del caràcter i d'agressivitat. Tri\Storns de l'alimentació i psicosomàtics. Dificultats de la vida
l ,sexual. Idees i sensacions estranyes. Dificultats de l'aprenentatge. CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i 636 53 77 36
INSTITUTS EI--~~ ODONTOLÒGICS _ _ ASSOCIATS
• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00
• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53
MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC
• Planti lles a mida • Proteccions esporti ves
Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
FARMACIA. BRICIO
Nou horari de l'any 2000:
De 9 a 22 hores
FARMACIA. BRICIO
Tot l'any
Cada dia
Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34
MYSORE
• Consulta naturòpata. Reflexologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach
• Consulta de tarot. Ajuda huma~ística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40
QumOMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia • Especialista en dolores de espalda • Tardes de 16 a 20 horas • JUAN GENOVÉS Tel. 93 457 93 73 (horas convenidas) Zona Sagrada Familia
.~¡¡'A~~_
ESTUDIS DE CLIMATITZACIÓ I MANTENIMENT, SL
• Aire condicionat • Calefacció • Ventilació • Fred industrial
Encarnació, 140 - 08025 BCN Tel. 93 285 12 27 Fax 93 285 12 52
101' C:ILAROR Entrevistes, reportatges i notícies sobre el món de l'esport, la salut i la cultura catalana. Amb els temes de societat que més t'interessen.
Sardenya,335 Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 96
BCM, SL
• Serveis rÏnques urbanes i industrials • Consergeri a. Neteges. Manteniment.
Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70
Abro pue~rro puerta\
TOT~HARO • Colocación y reparación de cerradu ras de todo tipo
• Puertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta
• Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas
Abro puerta\ Xrro puerta\
TOT~HARO • Todo tipo de copias de ll aves especiales • Mantenimiento de comunidades, parking, locales comerciales, garages.
Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55
.n~~iC·HH '_ LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Fanulia
Speak Digital. Sardenya, 342
Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona
. 'A'¡Síê1f_ MIL NACIONS
• Bitllets av ió/vaixell/tren • Viatges a mida . Viatges empreses
Còrsega, 533 08025 BeN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08
10Tr ClAROI • 13.000 exemplars' Distribució per correu a tots els abonats i cursetistes
• El millor mitjà per anunciar-vos
• Amb les millors tarifes publicitàries
. Sardenya, 335 Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 96
_ FUNDACiÓ CLAROR
LA FUNDACiÓ IMPULSARÀ AL MÀXIM TOTES LES ACTIVITATS CULTURALS
EL PROJECTE CULTURAL,
APOSTA. DE FUTUR Aquesta temporada es crearà una coral i s'impulsarà la formació d'una colla castellera
Crear una cora l infantil,
una altra d'adults, organitzar
xerrades i debats sobre qües
tions d'actualitat i impulsar la
creació d'una colla castelle
ra al barri de la Sagrada Fa
mília. Aquestes són les pri
meres decisions preses per
la Fundació Claror, en la seva
política d'impulsar al màxim
activitats cu lturals.
A mitjans d'octubre una coral infantil i una d'adults iniciaran la 'seva activitat.
La participació serà gratuïta
L'interès de la Fundació
per les activitats cu ltura ls no
és nou . Des de fa dos anys,
l'entitat està treballant per
incrementar les seves acti
v itats dins d'aquest àmbit,
responent d'aquesta mane
ra al seu ideari, augmentant
la seva integració en el tei
xit social, i contribu int al des-
. envolupament cultu ral i in
tegral del barri i de la ciu
tat.
De tota manera, la Fun
dació va alentir la posada
en marxa dels projectes
cu lturals, a causa del sor
giment dels nous projectes
que s'han afrontat al camp
esportiu (poliesportius Sa
grada Famí lia , Nou Can
Caral leu i Marítim), als que
CORAL INFANTIL
I D'ADULTS
La creació de les corals respon a l'objectiu d'introduir i fomentar la música, tant com a eina pedagògica com de lleure.
Hi haurà una coral infantil, adreçada als menors de l4 anys, gràcies a l'estreta relació amb l'AMP A i els profes
., sors de música de l'escola Sagrada Faml1ia. Inicialment, es preveu que els assajos siguin els dilluns i dimecres, de 17.30 a 18.30 hores, a la sala de ritme de l'Esportiu Claror.
Pel que fa la coral d'adl!llts, assajarà els dijous, de 20.30 a 22.30 hores, també a.1a sala de ritme.
Les persones interessades hauran d'omplir la butlleta de sol, licitud lliurada amb aquesta revista i. fer-la arribar als poliesportius Claror o Sagrada Famt1ia abans del 10 d'octubre.
És previst que les corals iniciïn les seves activitats la segona quinzena d'octubre.
30 TOT CLAROR
La colla castellera de la Sagrada Família rebrà tot el suport
s' han destinat els esforços
humans i econòmics ne
cessa ris .
Per això, el Patronat va
aprovar, en les sessions de
març i juliol d'enguany, reo
rientar els projectes cu ltu
rals ini cials, en e l sentit
d'ajornar la possibilitat de
tenir una infraestructura prò
pia per desenvolupar activi
tats cultu rals, i destinar els
esforços en la realització de
les activitats esmentades als
espais amb què ja compta
l'entitat.
A fi de coordinar els pro
jectes culturals, la Fundació
compta rà amb la co l·
laboració de Ramon Casa
novas, un professional pro
cede nt del món cultural, i
especialment del musical,
que s'ha incorporat com a
assesso r.
IMPULSA UNA
COLLA CASTELLERA ,
La Fundació Claror impulsarà la creació d'una colla castelllera al barri de la Sagrada Familia. El renaixement que aquesta antiga tradició catalana gaudeix en els últims anys ha fet que un bon nombre de socis i veïns del barri s'hagin adreçat a la Fundació per sol, !.icitar-li la coordinació dels treballs de creació de la colla, així corn l'espai d1entrenaments i assajos necessaris. A la colb hi podrà pertànyer gratuïtament tothom qui vulgu,i i tingui un estat de forma ~ísica adequat.
Per tal de donar un bon impuls inicial al projecte, s'ha organitzat una taula rodona el dijous 19 d'octubre, a les 20.00 hores, a l'escola Sagrada Familia. Hi participaran pe¡;sonatges destacats del món casteller, que parlaran de la històda de les colles i de com crear-ne una. No es descarta la possibHitat d'acabar l'acte amb una demostració pràctica al pavelló de l'Esportiu Claror.
11
______ _ ____ FYNDACI6 CLAROR
CADA DIJOUS DE NOVEMBRE, UN
DEBAT SOBRE TEMES CULTURALS
PREPARACiÓ
DEL CENTENARI
DE L'ESCOLA
SAGRADA
FAMíLIA "El s dij ous, d ebat".
Aquesta és la pretensió de
la Fund ac ió Claro r en la
seva intenció de potenci
ar, aquesta temporada, l'or
ganització de xerrades i de
bats sobre qü esti ons d'i n
terès general, en què par
tici paran ponents de la vida
social i cultural catalana. I,
per co mença r amb força,
s'ha preparat un cicle espe
cial per al proper novem
bre, amb qu atre d ebats
que se ce lebraran els d i
jous 9, 16, 23 i 30. Els de
bats es faran al voltant
d'aqu ests temes : el geno
ma (aspectes mèdics, èti cs
i repercussion s soc ials),
Caudí i e l Mod ern isme,
Les ONC, L'accés dels jo
ves a l'habitatge, L'adapta
ció del si stema educatiu a
les necessitats laborals
Què és cu ltura?
Madueña presenta la seva navel'la
La temporada 2002-
2003 se ce lebrarà el cen
tenari del naixe ment de
l'esco la Sagrada Famíli a,
fundada l'any 1903. Am b
motiu d'aquesta efemèride,
la Fund ac ió C laro r co l ·
laborarà intensa ment amb
l'esco la en la preparació i
l'o rga nitzac ió dels ac tes .
Cal no oblidar que aquesta
escola és el bressol d'on va
néixe r l'Esportiu Claro r i,
posteri orment, la Fundació
Claror.
El peri odista Eugeni Madueño va fe r una xerrada, el prop
passat 15 de juny, per presentar la seva novel·la Emili a la ciutat de la gent . L'acte, organitzat per la Fundació Claror,
va tenir lloc als locals de l'escola Sagrada Família, i hi van
assi stir un centenar de persones (foto superi or). La Presi
denta de la Fundació Claror, Joana Céspedes, va manifes
tar la seva satisfacció per la organització d'un acte que su
posava "el reflex de les ganes i la ferma voluntat que té la
Fundació Claror d'organitzar actes d'aquest tipus". L'objec
tiu és, al marge del cicle previst per al novemqre, preparar
una activitat d'aquesta mena cada mes.
El naixement de l'Espor
tiu Claror va tenir lloc l'any
1982, cosa que possibilita
rà que el 20.02 l'Esportiu
també tingui motius de ce
lebració : el vintè aniversari .
També hi ha prevista la ce
lebració d'alguns actes la
temporada 2002-2003.
TOTHOM QUI VULGUI PODRÀ
COL-LABORAR AMB EL PROJECTE
La Fundació Claror espera la màxima participació en tots els actes i la col, laboració de totes les persones interessades.
Per això, crearà la Comissió gel Projecte Cultural, en la qual podran participar totes aquelles persones amb ganes de col, laborar amb el desenvolupament dels diferents projectes.
Tothom qui vulgui pot fer arribar els seus s~lgge'¡'iments i, fins i' tot, sol , ¡¡citar la incorporació a la Comissió adreçant"se a la Fundació Claror.
Alhora, també es crearà una comissió encarregada de treballar en la preparació del centenari de l'escolà i en la celebració dels 20 anys de l'Esportiu, oberta a la paliticipació de tothom, especialment aquells que disposin d'informació, documentació, fotografies , .. que puguin a,judar en la preparació de les activitats.
ELS SOCIS BENEFACTORS JA SÓN
REPRESENTATS AL PATRONAT
El [ 5 de juny passat van tenir lloc les primeres eleccions entre els Socis Benefactors per tal d'escollir dos representants al Patronat de la Fundació Claror.
Les eleccions, que es van desenvolupar amb total normalitat, van comptar amb la participació del 43% dels Socis Benefactors.
Dels quatre candidats que es van presentar (Héctor Silveira, Gemma Vilaró, Immaculada Ortiz iJosefa Igattua) van ser triats els dos primers.
Héctor Silveira, professor universitari de 36 anys, és soci de l'Esportiu Claror des de fa quinze anys i .pertany a la Platafol1lna 0'7- ClaFor des dels i,nicis.
Gemma Vilaró, enginyera tècnica aguí cola i llicenciada en Ciències de la Informació de 36 anys, és sòcia de l'Esportiu ClaFor des de l'any 1990 i Sòcia Benefactora des del maig de :2000.
TOT CLAROR 31
El cos és uQn~ sumament expressI Li u ~" permet projectar la per on qlitat de cadascú i els sey.s en ime~nts. Si aquest cos e~ roba for del seu equilibri, la I eva cop,rdi ació es veurà afectada )prof~ int 'se, per exemple, lors Wes~ en¿, de les cervicals, (Je I ~ s r tic ~ lacions, depression falta d'er¡ergit vital ...
I I
Nosaltres ' fzrir {, trFball de retornar el QO~ a la se~a forma natural i a I <jev . ha mo~ ia, mitjançant exe r;c'ci ~ m I pr t isos que produeixen l'er tir e~t de les cadenes m s \ ular s gons els
descobrim n.: ~ e f rançoise Mézières sob e fisiol0gi muscular.
I
• No és nom s LI a ~ imnàstica. Treballem co i ment simultàniament en qua re \ direccions complementàri6s. ~
I I
Coneixement d'u m telK , .
Ajl::lsta ment corp ral I I
Harmonització eY}er ètioa.
EqUilib2~rf¡o l i ~~::~
La Sala Aura és un Centre de treballs corporals que us ofereix la possibilitat de retrobar un espai dedicat exclusivament a vosaltres mateixos. Un espai de reeducació del cos i de relaxació.
Us oferim sessions de treball individual, que permeten una atenció individualitzada i centrada en necessitats concretes de cada persona amb horaris personals a convenir, o sessions de treball en grups d'entre 6 i 15 persones.
A qui pot beneficiar? Persones amb problemes posturals, tensions musculars, articulars i òssies (lumbàlgies, hèrnies discals, escoliosis, artrosis, dolors
. reumàtics), trastorns de la menopausa, disfuncions orgàniques derivades de l'estrès, falta de concentració ... Persones que vulguin retrobar un espai per escoltar millor el seu cos i vulguin aprofundir en el seu coneixement.
_ _ _________ FUNDACiÓ CLAROR
Ii
L1ESPORTIU CLAROR MILLORA ELS ACCESSOS I LES GUIXETES DELS VESTIDORS
S'han posat torns mecànics per millorar la fluïdesa de l'entrada
A principis de setembre
han acabat les diferents
obres de reforma que du
rant tot l'estiu s'han dut a
terme a l'Esportiu Claror. Les
obres han millorat la il ·
luminació i la imatge de l
túnel d'entrada, la zona de
recepció i control d'accés de
la instal ·lació. També s'han
fet millores a la cafeteri a,
que des d'ara serà gestiona
da per l'empresa Garbasa
SA, que també gestiona la
cafete ri a del Poliesportiu
Sagrada Família.
Torns mecànics d'accés
A la recepció s'han instal·
lat dos torns mecànics d'ac
cés per tal de fer més flui
des les entrades i sortides, i
també per disposar de més
informació sobre el movi-
. ment diari d'usuaris. Ara, els
abonats de la instal·lació han
d'introduir E!I carnet al torn,
que fa la lectura de la banda
magnètica.
La recepció de la instal·lació ha sofert canvis importants, aquesta és la imatge que oferia durant el mes d'agost
D'altra banda, amb la re
modelació s'ha guanyat am
plitud al vestíbul. També
s'han polit alguns aspectes
relacionats amb el paviment
i el primer tram de les es
cales, entre les plantes bai
xa i -1 .
La clau dels armariets
Una conseqüència deriva
da de la instal·lació del torn
i que cal tenir molt en comp
te és la modificació en el sis
tema d'assignació d'armariets
dels vestidors.
Des de mitjans d'agost, la
clau serà a l'armariet, ja no
es lliura al mostrador de re
cepció, sinó que es troba a
la mateixa guixeta, que fun
ciona amb el sistema dels
vint durets. Pel que fa a la
d istri bució dels vestidors,
serà la mateixa que la d'ara,
però ca ldrà estar atent per
saber quins són -els disponi
bles en cada franja horària.
Aquesta informació està con
venientment exposada a la
recepció de la instal·lació.
~11i
POLIESPORTIU
SAGRADA
FAMíLIA:
TAMBÉ Sl HAN
FET MI LLORES
El Poliesportiu Municipal
Sagrada Família ha aprofitat
l'estiu per tal d'efectuar tre
balls de manteniment que
no es poden realitzar quan
la instal·lació està en funcio
nament.
Amb les ob res s'ha mi
llorat la impermeabilització
del dipòsit de compe nsa
ció de la piscina gran, s'han
fet reparacions en la xarxa
de l clavegueram d'aigües
pluvials que passen per
sota de l'edifici i s'han dut
a terme algunes modifica
cions als lavabos de la plan
ta baixa.
Les obres van obli gar a
tancar temporalment el po
liesportiu entre el 6 i el 13
d'agost. Durant aquests dies,
els socis del Poliesportiu Sa
grada Família van poder uti
litzar gratuïtament els poli
esportius Claror i Nou Can
Caralleu.
a I REGALS D'EMPRESA
Disfruta de los juegos en red con amig@s Disfruta de lnternet a alfa velocidad
Disfruta Barn@polis !!!
bricació articles de viatge, bosses i motxilles portadors de tot tipus de regal publicitari:
AlI'A •• •• CIJ. Gi.SAI'IJ.
~~·~17"~ !r.~ ~.~~ li· ..
~~ 1~1'"", HORARIO Dü lunes <I Domingo
Dc 11 a 23 Haras Pg. Universal, 66-68 Local B . 08042-Barcelona .
E-mall: [email protected] . web:
_ FUNDACiÓ CLAROR
ACTIVITATS DIRIGIDES ALS POLIESPORTIUS CLAROR I SAGRADA FAMíLIA
COMENÇA EL CURS: TRIA EL TEU ESPORT!
Els primers dies d'octubre
comencen als poliesportius
Claror i Sagrada Família les
activ itats dirigides del curs
2000-2001 . Prop d'una tren
tena de disciplines impartides
per tècnics especialitzats cons
titueixen els programes d'ac
tivitats dirigides i aquàtiques.
Cursets de natació
Un de ls trets destacats
dels cursets de natació pre
vistos per a aquesta tempo
rada és l'adaptació de les
franges horàries infantils a
l'horari escolar. Així, els cur
sets que s'imparteixen de di
lluns a divendres comença
ran a partir de les 6 de la
tarda. Els dissabtes hi hau rà
cursets de primera hora del
matí, migdia i tarda.
Els cursets d'adults h~n reforçat algunes franges ho
ràries en el nivell d'iniciació,
així com de les classes d'ai
guagim.
Activitats dirigides
Les activitats per als me
nors de 16 anys combinen
els esports d'equip com el
bàsquet i el futbol sala amb
les activitats per parelles
com el bàdm inton, el taekwondo i el judo i les dis
ciplines individuals com la
iniciació esportiva, el ta ller
de teatre, la dansa clàssica i
jazz, la psicomotricitat, el
patinatge, la gimnàstica rít
mica .... Amb tot, totes les
activitats es realitzen en
grups i tenen com a princi
pal objectiu que els joves
s'interre lacion in i aprenguin
valors fonamentals de l'es
port com són el respecte,
la companyonia i el (air-p/ay. Les activitats dirigides per
a adults centren la seva ofer
ta en la gimnàstica, l'aeròbic,
el ioga i els balls de saló. A
l'Esportiu Claror també es pot
practicar judo, taekwondo
i dansa jazz.
CURSETS AMB PLACES DISPONIBLES
ESPORTIU ClAROR
INFANTILS ADUll'S
• Escola de bàsquet • Natació (matins) • Escola de Dansa • Taekwondo
POLIESPORTIU MUNIcmu SAGRADA FAMÚ..IA.
INFANTn.s ADUll'S
• Natació (dissabtes) • Natació (matins) • Iniciació Esportiva • Aiguafitness (divendres tarda) • Escola de Bàsquet • Aeròbic (di. i dc. matí i dissabtes) • Bàdminton • Ioga (dissabtes)
• Natació i gimnàstica gent gran
li
_____ ____ _ _ fUNDACI6 CLAROR
LES SECCIONS COMENCEN LA TEMPORADA DE COMPETICIONS
Les cinc seccions espor
tives de la Fundació Claror
co mence n els entrena
ments i la competició a par
tir del mes d'octubre, tot i
que els amics de la bici i els
màs ters de natac ió han
aprofitat l'estiu per fer algu
na sort ida.
Bàsquet
Els 25 equips de la sec
ció Safa-Claror competiran
aquest any a les lligues or
ganitzades per la Federació
Catalana de Bàsquet.
El calendari de competi
cions començarà el 24 de
setembre per als equips de
ca tego ri es preferents, e l
sènior i el júnior A mascu
lins. El sènior i el júnior fe
mení començaran les com
peti c ions el d ium enge 1
d'octubre, i el di ssabte se
güent ho [a ran tot s els
equips de promoció.
La secció Safa-Claror serà
patrocinada aquest any per
Wall Street Institute.
Futbol Sala
La secció Safa-labor de
Futbol Sala està fomada per
més de 60 nens que entre
nen i juguen els parti ts al Po
liesportiu Municipal Sagrada
Família.
Els entrenaments comen
çaran a principis d'octubre
per a tots els equips, tant
per als més petits de l'Esco
la de Futbol Sa la (3 r de pri-
mària) que no competeixen,
co m per a to ts els equips
inscrits a les lligues del Con
se ll de l'Esport Escolar de
Barce lona (a lumnes de 4t
de primària a 2n d'ESO).
L'equip sènior també co
mença rà a entrenar- se a
principis d'octubre. Els sèni
ors jugaran aquesta tempo
rada a la Segona Divisió B
de la Federació Catalana.
L'equip de màsters vete-
rans de la Fundació Claror
comença la temporada amb
el bon gust que ha deixat la
pa rtic ipació, aqu est juli o l,
en el XI Campionat d'Espa
nya: 7 medalles d'or, 5 d'ar
gent i 7 de bronze.
Els bons resultats aconse
guits han fet que la secció
de la Fundació Claror ocupi
el quart lloc de la cl assifica
ció per cl ubs en ca tego ria
fe menina d'un total de 41
clubs.
L' equip de màste rs és
pat roc in at per Instituts
Odonto lògics Assoc iats.
Ciclisme
Després d'una setmana a
Holanda en co mpanyia de
les bicicletes, els Amics de
la Bi c i ree mprend ran les
sortides el proper diumen
ge 1 d'octubre quan el grup
B visita rà Sitges.
El 22 d'octubre aniran al
Delta de l'Ebre, el 5 de no
vembre a Castelldefels, el
19 a Corbera del Llobregat
i el 3 de desembre faran un
recorregut per les 4 instal·
lacions gestionades per la
Fundació.
~IXAMPL~ especialistes
en complements
per tu pràcticu
tJe tu natació
15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR
SI practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..
~ IXAMPL~ C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu
Sagrada Familia)
_ FUNDACiÓ CLAROR
CONSENS TOTAL AMB L'AJUNTAMENT EN EL REPLANTEJAMENT DEL PROJECTE
MARíTIM: L1ACORD POTENCIARÀ EL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA El Poliesportiu Marítim que construeix la Fundació Claror a la Platja de la Barceloneta tindrà abans del proper estiu 4.500 m2, a més del pavelló poliesportiu previst l'any 2003
L'Ajun ta ment de Barce lona va aprovar, en la sessió plenaria del passat 21 de
jul iol, el replantejament del projecte de construcció del Poli esportiu Marít im, amb
l'unanimitat de tots els grups municipals.
El repl antej ament del projecte es va fe r per ta l d'harmonitza r la constru c
ció del poli esportiu amb la del Parc de Recerca Bio
mèdi ca de Barce lona (PRBB ), que es construirà
en els te rrenys lim ít rofs
amb el poliesport iu, i que està impulsat per l'Ajunta
ment de Barce lona, la Generalitat, la Universita t
Pompeu Fabra i l'Institut
Munici pal d'Assistència Sa
nitàri a.
L'aprovació final del pro
jecte culminava la gran fei
na feta pels equips tècnics
que dirigeixen ambdós pro
jectes, que durant setma
nes van treballar per acon-
. El replantejament es va fer per harmonitzar la construcció del poliesportiu amb la del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
36 TOT CLAROR
[!] Accés des de la planta baixa. [ZJ Accés al pavelló.
seguir una sinèrgia que be
nef ic iés els projectes, e l barri i la ciutat.
Per això, l'alca ld e de
Barce lona, Joan Clos, va
aprofitar l'esmentat ple per
felicitar la Fundació Claror
"pel seny, la serios itat, la bona predisposició i sentit de la responsabilitat demos trat en la reso lu ció d'aquest tema".
El nou projecte
Amb el ca nvi de pl ans
aprovat, la previsió és obrir
l'equipament abans de l'es
t iu de 2001 . El Centre tin
drà 4.000 m2 amb tots els
espais di stribuïts en una
mateixa planta, situada a
peu de platja (hi haurà un accés direc te d es de la
platja), i soterrada respec
te al Passeig Marítim de la
Barce loneta. L'accés prin
cipal, però, estarà si tuat en
un edifici de dues plantes
al costat de l'Hospital del
Mar, i amb façana al Pas
seig Marítim i a la gran pla
ça pública.
Cinc àrees temàtiques
El Centre mant indrà el
programa esportiu previst
i gu anyarà, entre altres
coses, la constru cc ió d'una
pisc ina de 20x1 O abans no
prevista, i que l'espai de
tal asso t eràpi a ga ud eix i d'il·luminació natural.
Temàti ca ment, la in s
tal·lac ió es dividirà en ci nc
grans espais : l'espai de ta
lassote ràpi a, el de pi sc ines, el de fitn ess, el de
salut i bellessa, i e l de
platj a que ja està en fun
cionament (vegeu pàgina
següent). La imatge supe
rior reprodueix la distribu
ció d'aquests espais.
Aqu estes cinc àrees se
ran inaugurades abans de
l 'est iu del 2001 . El pave
lló, en canvi, haurà d'espe
rar fins al 2003, ja que es
con struirà conjuntament
amb el PRBB, del qual ocu
parà una part del subsò l.
____________ FUNDACI6 CLAROR
L1ESPAI DE PLATJA JA HA
FUNCIONAT AQUEST ESTIU
El Poli esportiu Marítim
s'inaugurarà abans de l'es
tiu de l'any v inent, però
aquest estiu ja ha posat en
marxa l'Espai de Platja, uns
locals annexos situats a peu
de la platja de la Barce lo
neta que ha ofert to ta
mena de serveis als banyis
tes : vestidors, l loguer de
guixetes i d'hamaqu es, a
més dels serveis oferts pel
local de lloguer i reparació
ràpida de bicicletes qu e
gestiona Bi ciclot.
Vestidors i dutxes
Els vestidors, amb una
capacitat per a 70 persones,
han permès que els banyis
tes es puguin canviar de
roba, deixar- la en guixetes i
dutxar-se amb aigua . ca len
ta i freda, tot amb la màxi
ma higiene i seguretat.
S'ofereix la possibi l itat
de contractar els serveis
per separat o en modali
tats combinades de dife
rents serveis a uns preus
mòdics. El preu d'un ús del
vestidor, per exe mple, és
de 500 pessetes per a un
adult, i de 300 per a un
menor de 10 anys. L'opció
de multi-tiquet dóna dret
a 10 usos al preu de 2.000
(infanti l) o 3.000 pessetes
(adu lts).
Una oferta combinada de
vestidor més guixeta més
ll oguer d'una hamaca val
800 pessetes.
Va l a dir que els socis de
la Fundació Claror i dels
poliesportius Claror i Sagra
da Família tenen entre un
20 i un 25% de descompte
en funció dels serveis.
A l'Espai de Platja també
hi ha un local amb màqui -
nes automàtiques on es
poden adquirir 'entrepans
del dia, snacks, refrescs i
ca fès .
LA BICICLETA I EL PATINET, UNA BONA OPCiÓ PER GAUDIR
DE LA PLATJA
_ Un dels atractius de l'Espai de Platja del Marítim és el local de bicicletes. Aquest espai, que gestiona Biciclot, ofereix el lloguer de diversos tipus de bicletes, tàndems, patinets, a més de la reparació ràpida i la venda de bicletes i accessoris.
El preu del lloguer de les bicicletes varia en funció del tipus de bici escollida (passeig, tàndem o ETD, i en funció del nombre d'hores que es llogui. A tall d'exemple, llogar una bici de passeig una hora costa 700 pessetes. l si el que es vol és llogar una bici per dues hores i contractar un ús del vestidor, hi ha una oferta de 1.200 pessetes.
L'espai de bicicletes romandrà obert tot l'any. El telèfon de contacte és 93 221 97 78.
EL 23 DE
SETEMBRE, ACTES
DE PRESENTACiÓ
Dissabte 23 de setembre
tindran ll oc uns ac tes de
presentació del Poliesportiu
M arítim , amb l'ass istència
de l'alca lde de Barce lona,
Joan Clos. Els actes consis
tiran en la col· locació de la
primera ped ra del Parc de
Recerca Biomèd ica, i la pre
sentació del proj ecte del
M arítim. Amb mot iu
d'aquests actes, la Fundació
Claror farà una jornada de
portes obertes a l'Espai de
Platja, de 10 a 15 hores,
gràc ies al qual els soc is de
la Fundació Claror gaudiran
dels seus serveis de franc, i
d'una oferta de 2x1 en el
lloguer de bici cletes.
D'altra band a, di ssab te
30 de setembre el Poli es
portiu Marítim serà present
a la Diadeta de la Barcelo
neta, que t indrà lloc a la
p laça Poeta Boscà, en el
marc de la festa major del
barri mari nero
LES OFICINES
S'OBRIRAN A
L'OCTUBRE
Les oficines estaran situ ..
ades provisionalment, fins a
la inauguració del poliespor
tiu , als locals de l'Espai de
Platja, a sota del passeig Ma
rítim . S'oferirà tota mena
d'informació i es recolliran
les butlletes de preinscripció
que, sense cap cost econò
mic, garantiran la possibi litat
d'abonar-se a la instal· lació,
A les mateixes oficines es
formalitzaran, posterior
ment, les inscripcions.
TOT CLAROR 37
_ FUNDACiÓ CLAROR
Nou CAN CARALLEU OFEREIX ESPORTS COMPLEMENTARIS ALS SOCIS DE LA FUNDACiÓ
TENNIS, FUTBOL I MUNTANYA PER A
PETITS I GRANS I AL MILLOR PREU Nou Can Caralleu comença aquest octubre una nova temporada, amb una oferta d 'activitats complementàries a les que els socis dels poliesportius Claror i Sagrada Família poden practicar als seus equi-paments. J
Nou Can Caralleu comp
ta amb tres pistes de tennis
quick on s'hi desenvolupen
els cursos tant d'adu lts com
d'infants seguint una meto
dologia de treball unificada
i un acurat segu iment de
cada alumne.
Per als més joves, nascuts
entre el 1985 i el 1996, hi
ha cursos d'un o dos di'es per
se tmana que s'imparteixen
amb un màxim de 8 nens
per pro fesso r. Els cursos
d'adults, són d'una hora a la
setmana i cada abonat pot
tr iar, entre una àmplia ofer
ta, la franja horària i el nú
mero de persones per pista
i monitor (grups fins a 4 per
sones).
Les reserves per llogar pis-
ta es poden fer per telèfon,
trucant al 93 203 78 74.
Entrenament per a
esports de muntanya
Els amants de la munta
nya que vu lguin preparar-se
a fons de cara a l'hivern
compten a un equ ip de pro
fess ionals d'alt nivell i vàri -
Els abonats dels poliespor
tius Claror i Sagrada Família
que vu lguin practicar esports
com el tennis, el futbol, o
fer una preparació específi
ca per a practicar esports de
muntanya, poden gaudir de
l'oferta que Nou Can Cara
lleu els ofereix. A més, gau
diran d'un 20% de descomp
te sobre els preus generals,
ja que la Fundació Claror és
l'ent itat gestora de la instal·
lac ió, en associac ió amb el
Centre Exc ursio ni sta de
Catalun ya i la Un iversitat
Ramon Llull .
Nou PROGRAMA D'ACTIVITATS AQUÀTIQUES A LA PISCINA COBERTA
Tennis
Nou Can Cara lleu comptarà durant tota la temporada d'hivern amb les dues piscines cobertes. Aquest fet , principal novetat respecte la temporada passada, ha permés engegar el nou programa d'activitats aquàtiques per a abonats.
L'oferta aquàtica es centra en el programa d'activitats de .fitness i els cursos de natació. En el Fitness Aquàtic, cada abonat pot fer-se el seu programa d'entrenament, per 500
pessetes al mes per cada hora d'activitat setmanal. El Fitness Aquàtic ofereix tres activitats: aquaeròbic, aquagym i aigües profundes.
Els qui vulguin practi car
el tennis tenen dues opci
ons: inscriure's a algun dels
cursets, o llogar una pista.
Els cursos de natació s'adrecen tant a nens com a adults que volen aprendre a nedar o bé volen millorar la tècnica d'estils i coordinar la respiració.
Hi ha gmps de nadons (de 3 mesos a 2 anys), d'infants (de 2 a 12 anys) i per a adults i gent gran. També hi ha cursos especials per a dones embarassades.
Neteja i manteniment
Oficines i locals comercials
Especialista en poliesportius
Jl11f1¿~I¡J{Jf1f@g/i¡!.1tSi q}[@ q,@ 1f/L@1tf#lj/iJl q}[@ l '1!1S:1P@1rlfiiJ¡¡¿ [email protected]@1fJj
q}[@l P~;[email protected]¡, S@{{[email protected]}[@ fF@1f1ftLfJlii@ ii 1Nr@711L C'f!Ji1f/L C'@r¡~7!Jl@lgl
____________ FUNDACI6 CLAROR
es opcions per ajusta r-se a
totes les necessitats: des de
les acti vitats de manteni
ment, fin s a l'entrenament
d'alt rendiment, passant per
l'entrenament d'expedicions
i grups i l'entrenament a dis
tància per aquelles persones
que tinguin problemes de di sponibilitat de temps o
desplaçament.
I els més petits, també
poden iniciar-se en aquest
món participant a l'Esplai de
Natura (nascuts del 1989 al
1994) o a l'Escola de Mun
tanya (del 1989 al 1991).
Lligues internes
Nou Can Caralleu també
organitza lligues internes de
Futbol-7 que es duen a ter
me entre novembre i juny.
••
Can Caralleu és ja la instal'lació més prestigiosa de Barcelona en formació per a la pràctica des ports de muntanya
Els equips han de ser for
mats per un mínim de 10 ju
gadors (majors de 16 anys).
Altres ac ti v itats per a
adults só n el programa de
fitness i cursos de ioga, tai
chi i balls de sa ló.
Per als infants, a més del
tenni s i les acti v itats de
muntanya, hi ha les activi
tats de l'Escola Esport iva: ini
ciació, futbol, futbol-7, fut
bol-sa ia, jazz, bàsquet...
MILLORES EN L'OFICINA D'ATENCiÓ
AL PÚBLIC I ALS VESTIDORS
Nou Can Caralleu ha es
tat mill orant, aquest estiu,
la zona d'atenció al pClblic
de manera que hi haurà 2
punts més d' in fo rm ac ió .
Ai xí, hi haurà en to tal 3
punts d'atenció als abonats
i al públic en general per tal de fe r inscripcions, in fo r
mar d'acti vitats, de tràmi ts
administratiu s, etc.
A més, s'ha instal·lat una
estructura mecànica de vidre
per tal de fer més còmode i
confortable l'ofi cina d'aten
ció al públi c.
L'accés a la instal·lac ió
també ha canviat ja que s'ha
instal·lat un torn mecànic
d'entrada i sortida dels abo
nats i usuaris que hauran de
passar el ca rnet, amb ban
da magnètica, per accedir o
sortir de la instal·lació.
Millores als vestidors
En la fase de remodela
ció de les antigues instal·
lac ions, s'han reformat els
conductes d'aigua dels ves
tidors d'abonats que hi ha a
l'ed ifici del costat de ca mp
de futbol. També s'han can
viat les guixetes de tots els
vestidors. Ara ja no ca ldrà
demanar la clau a la recep
ció ja que es tanquen amb
la co l·locació d'una mone
da de 100 pessetes que es
recupera quan es torn a a
obrir l'armariet.
ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67
REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige unos amplios conoci
mientos y un,a prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.
_Fets i gent
L'esCOLA T ABOR HA ESTAT LA PIONERA EN EL PROJECTE QUE PRESENTA ALGUNES MILLORES PER AQUEST CURS
EL CAMí ESCOLAR, UNA VIA MÉS
SEGURA PER ANAR A L1ESCOLA
Anar a l'escola és cada cop més segur i agradable utilitzant el Camí escolar, vies amb una protecció especial que garanteix més seguretat als vianants, la gran majoria alumnes que es dirigeixen a l'escola Tabor. A parti r del mes d'octubre el Camí estarà activat i a ple rendiment.
E.B. El camí escolar del ba rri
de la Sagrada Família s'acti
varà aquest octubre, co in
cidin t amb l'inici del curs es
co lar. Es tracta d'una via de
circulació de v ianants pre
fe rent, esco llida entre els
reco rreguts més ut ili tza ts
per la majori a dels alumnes
de l'Esco la Tabor : ca rrers
Provença (Lepant- D os de
Maig), Mallorca (Castillejos
Dos de M aig) i Ca rtagena
(Aragó-Provença) .
El prin cipal objectiu del
projecte és fe r del barri un
espai més humanitzat i fer
més segu ra i res pectuosa
amb el med i ambient una
acció tan quotidiana com la'
d'anar a l'escola.
Una estreta coHaboració
El Camí Escolar va nèixer
a proposta de l'Associació de
Veïns de la Sagrada Família,
a principis de 1999, i s'em-
cació comunitàri a que s'es
tà duent a terme al barri des
de fa un parell d'anys, grà
cies al treba ll conjun t de l
Districte de l'Eixample i les
enti tats del barri .
Aq uesta co l·labo rac ió a
parts iguals té un bon exem
ple en la preparació del Camí
Escolar, ja que per defi nir les
diverses vies i els problemes
que s'havien de so lucionar
va ser necessària l'opinió, no
tan sols del Districte i de la
regidora de M obilitat, si nó
també dels alumnes, els pa
res i els mestres de l'escola.
Quan i com funciona el
Camí Escolar?
El camí s'activa a les ho
res de màxima aflu ència d'es
colars al centre: a les 9 del
marca en el projecte d'edu- Principals vies protegides del Camí e~~olar
URGÈNCIES Ferrocarrils Generali tat ....................... 93 205- 15-15 ESPORTS
matí i a la sortida esglaona
da de la tarda: 16.30, 17.30
i 18.30 en funció de l'hora
que fi nali tzen les activitats
escolars i extraescolars.
Per marca r- lo i fe r- lo
més segur, d urant e l curs
passat j a es va n executa r
a lgun es acc io ns. Entre
elles, les grans se nya li tza
c io ns v ials d 'atenc ió pe r
pas d 'esco lars als p rin ci
pa ls ca rrers i cr uïll es, la
ins-ta l·lac ió de miralls pa
rabòli cs a les sort ides dels
pàrquings, la regulac ió de ls
se màfors o l'apro pament
dels co nten idors de recu
Ili da se lect iva a l'esco la
per facilitar- ne l'ús ...
Durant aquest curs i el
v inent és poss ibl e que el
barr i experimenti algun es
modificacions lligades al pro
jecte del camí escolar com,
per exemple, la regulac ió
se mafòri ca a altres cruïll es
o la protecció de les vore
res per evitar l'aparca ment
de cotxes.
Al t res acc io ns qu e es
duran a te rm e a llarg ter
mini són l'e ixamplament de
voreres al carre r Cartagena
(entre Provença i Rosse lló),
la se nya litzac ió amb fran
ges grogues de tots els pàr
quings del trajecte i que el
passatge Vilaret i el carrer
Provença siguin per als vi
an ants.
Urgències mèdiques ................... .. .............. ........ ... 06 1 Espo rtiu Claror .................. .. ............ .... 93 476-1 3-90 Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat .. .. ... ........ ...... ........ .... 93 301-39-93 Ambulàncies Creu Roja ...... .. .. ............. 93 300-20-20
Farmàcies de guàrdia .. ........................................... O I O Bombers Generalitat ............... ...... . , ..... 93 692-80-80
Poliesportiu Sagrada Família .............. . 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ........................ .......... 93 203 78 74 Servei d' Informac ió
Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus ...... .. .. .. ........ .. ............ .... ............ 93 318-38-3 1
Bombers BCN ci utat ............................ .. ................ 080 Bombers BCN comarques ................ .. .. .. .... .. .......... 085 Mossos d' Esquadra " .... .. .... .. ............... 93 300-22-96 Po li cia .. ............ .. ................................................ .. . 091 Guàrdia Urbana BCN .. .. .. ............. .... .. .. .... .. .... .... ... 092
Esparti va ...... .. .................. .... .............. .. 93 432- 19-92 Agenda d'Acti vitats .......................... .. 9348 1-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .......................... .. .......... . 933 1&-26- 16 Fed. Cat. Gimnàstica .................. .. .... .. ... 93 426-94-78
HOSPITALS
H. Sant Pau ...................... .. .... .. .... .... .... . 93 29 1-90-00 H. Del Mar .. .................. .... ............... , .... 9322 1-10- 10 H. Clfnic ................................................ 93 227- 54 - 00
Fed. Cat. Natació .. .. .. ........ .... ................ 93 301 -82-70 Fed. Cat. Futbol .... .......... .. ... .. .. .. ........... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis .................. .. .. .... .... .... . 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .......................... . 93 219-32- 16
H. L'Esperança .. ............ ............ ....... .... 93 285:02-00 H. Vall d'Hebron ...................... ............ 93 4 18-34-00 H. Sant Joan de Déu .. .. ......................... 93 203-40-00
CENTRES OFICIALS
Ajuntament BCN .. ...... .. ........................ 93 402-70-00
SERVEIS
Jnf.Metropolitana .. : ........... .. .................................. O 10 Protecció Civil .............. .. .... .. .............. . 93319-25-00 Acciden'ts en carretera .......................... 93 352-61-61 RENFE ................................ ............... ... 93 490-02-02 Generali tat ................... .. .. .. .. .. .... .. ......... 93 3 15-1 3- 13
Diputac ió BCN .................... .. .. .. ........... 93 402-22-22
Fa vint anys que som la
Llar d' Infants del barri perquè
conf ieu en la nostra
tasca professional i en els
nostres mètodes d'ensenyança
basats, principalment, a oferir
al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents
etapes del seu creixement
GRANOTA és una
escola oberta on ens podeu venir a
conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h
DESCONFIEU de les escoles infantils
que no us permetin l'entrada a qualsevol
hora. Assegureu-vos que els vostres fills no
hagin de passar per altres aules per arribar
a la seva, que agrupin nens de la matcïXa edat, i pregunteu per l'ideari de
l'escola.
' I
. '" r0pera 1 auguraclo Casa de a1ònies
a ValIga! - t ~Jf
Corse go
~ Provença ~
'i; e
U
• Mall o rca
~ ¡r València
~ . Aragó
.& gmnota a volòncia 500
Convivències i estades esportives
Crèdits de natura
Estades d'estiu
gl-anota Llar d'infants
Tel. 93 245 1029 CI València, 500 0801 3 Barcelona
Nens de 0-6 anys
Anglès, psicomotricitat, piscina
Seguiment de lectura individualitzada
Convivències escolars i colònies d'estiu
Educadors titulats i en permanent reciclatge
Continuïtat amb altres escoles
Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús
Servei pediàtric i cuina pròpia
110m 1:Ie patis assolellats
Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell
. Casa de colònies pròpia
Matrícula oberta tot l'any
Escola oberta als parcs
Un paratge impressionant
al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona
Caps de setmana rurals per a grups i famílie;\)
Rutes amb mountain bike pel Montnegre-Corredor
Camp de futbol reglamentari i camp de bàsquet
Piscina. cavalls i granja.
WALLSTREET INSTITUTE
~ WALL,STREET IN5nTUlE
SCHOOl OF ENGLISH