M. José Aparici

• No és en absolut una entitat política unitària: està dividida en una sèrie de petites entitats polítiques (comtats, vescomtats,...). És un país amb una llengua i amb una cultura comunes , però no sota el mateix poder. Els comtats de Tolosa i de Provença són els més importants. Hi havia, per aquest motiu, algunes rivalitats entre ells. Altres comtats eren Foix, Gascunya, Bas, Castellvell,...  

• És una raó òbvia i de pes, sobretot si tenim en compte quins eren els països que vorejaven les fronteres d'aquestes dues nacions: els musulmans de la Península al sud, Castella a l'oest i França al nord.

• El comte de Barcelona i rei d'Aragó, Ramon Berenguer III es casà amb Dolça de Provença, comtat occità de gran volada. I el seu net Alfons I, en heretar Provença i esdevenir, així, vassalls seus un bon nombre de trobadors, va adonar-se del gran valor de difusió d'idees polítiques que aquesta pràctica implicava.

• Era bo que hi hagués unes bones relacions diplomàtiques entre les dues zones a fi de facilitar el trànsit de productes a través dels Pirineus. Es tractava d'una ruta comercial molt important.

• El segle XII es consolida a Catalunya una classe mercantil que es dedica al comerç. Aquests mercaders anaven a terres musulmanes i exportaven una part dels productes a Occitània. En canvi, Occitània es caracteritzà per la producció de teixits i de draps. Bona part de la producció s’exportava a la corona Catalano-aragonesa.

. • La llengua catalana

i l'occitana són les dues llengües romàniques més semblants. Les afinitats acabades d'esmentar, i d'altres aspectes com els costums quotidians i la pràctica religiosa, facilitaren l'expansió dels trobadors arreu de l'Europa occidental de l'època i la impregnaren del seu modus vivendi i del seu refinament cortesà.

Es tracta d’una poesia

escrita en llengua vulgar, per sobre de diferències dialectals, i producte d'una voluntat comuna d'expressar-se poèticament en una forma que s’acosta a la llengua parlada. Això la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina , de l’èpica i de la guerra. La temàtica de la lírica provençal, per excel.lència serà l’amor cortès.

• A partir del S. XI, les corts feudals de la zona occidental d’Europa configuren una cultura pròpia, caracteritzada per l’exhaltació d’un seguit de virtuds heròiques o cavalleresques. El cavaller cortesà havia de ser valent, generós, gentil, lleial i elegant. A més a més havia d’estar enamorat d’una dama.

• En aquest context neix la poesia trobadoresca, una poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l’ambient social i els valors de la noblesa i de la societat feudal. Tot i que als palaus i castells hi havia molt poques dones, la dama en constituïa el centre. És la font d’inspiració, l’argument del poema i la destinatària

• Totes les cançons d’amor cortès presenten característiques semblants:

1. El trobador canta la cortesia i bellesa de la dama i li manifesta el seu amor.

2. Li prega que l’accepti com a vassall.

3. Li dema pietat i es digni a correspondre-li amb un simple gest complaent: una paraula, una mirada, un somriure...

4. El cavaller, és tímid i haurà de passar un seguit de proves per demostrar la seva vàlua. La lírica trobadoresca l’anomena “hom”.

4. El cavaller, és tímid i haurà de passar un seguit de proves per demostrar la seva vàlua. La lírica trobadoresca l’anomena “hom”.

5. La dona és jove, desdenyosa i casada. És anomenada “midonns” El seu nom veritable s’amaga sota un pseudònim o “senyal”.

6. El marit acostuma a ser un “vell” gelós, que impedirà aquesta relació

7. L’amor que sorgeix entre tots dos és amor veritable i es juren fidelitat eterna.