Les polítiques del e learning

Post on 05-Jul-2015

98 views 3 download

description

hg

Transcript of Les polítiques del e learning

escolar, universitari i formació

professional

ÀMBIT CARÀCTER DE

PREVISIÓ

MERCAT FINANÇAMENT

PÚBLIC

AUTONOMIA

DELS CENTRES

CAPACITAT

D’INTERVENCIÓ

PÚBLICA

ESCOLAR Obligatòria,

formal

Quasi mercat Directe Limitada Molt elevada

UNIVERSITARI No obligatòria,

formal

Quasi mercat Directe o indirecte Notable Elevada

FORMACIÓ

CONTINUADA

No obligatòria,

formal

lliure Lliure Molt elevada Limitada

1. Alfabetització informàtica

2. Introducció física de les TIC

3. Les TIC es converteixen en la eina que afavoreix el canvi.

1. Formació de professors

2. Disponibilitat de continguts i

aplicacions

3. Xarxes de suport

4. Recerca i desenvolupament

5. Col.laboració públic/privat

Creació de les

condicions favorables

per a l’ús de l’e-

learning a l’aula

1. Formació de professorat

• Indispensable per incorporar

al màxim les TIC a

l’ensenyament. Formació pel

treball en equip dels docents.

Cal evitar la formació

individual.

2.Disponibilitat de continguts i aplicacions

• Afavorir al màxim la

disponibilitat de recursos a la

xarxa.

3. Xarxes de suport

• Creació de xarxes

educatives

• Per tal de compartir recursos,

informació, experiències…

4. Recerca i desenvolupament

• Calen dades reals sobre el

desenvolupament del e-

learning, per al propi

desenvolupament del e-

learning.

5. Colaboració públic/privat

• Suport del sector privat per

reforçar iniciatives públiques

sobre el desenvolupament e-

learning. I d’aquesta manera

facilitar les polítiques.

• Provisió de material informàtic

• Dotar d’infrastructures de xarxes de

banda ampla a baix cost.

2 problemes:

• Garantir el manteniment permanent així

com l’autoavaluació.

• Priorització dels recursos cap a

l’ensenyament primari o superior

Finançament i dotació

d’infrastructures i

equipaments

1. Autonomia absoluta de les

universitats.

2. Promoure la creació

d’universitats virtuals.

3. Creació de sistemes

d’incentius. Alternatives polítiques

1. Autonomia absoluta de les universitats

• No intervenció: Aquest

fet comporta que no se

sap quins beneficis pot

comportar el e-learning

en la qualitat.

2. Promoure la creació d’universitats virtuals

• Crear consorcis amb la

participació d’universitats

públiques de tot el país

3. Crear sistemes d’incentius

• Incentivar les universitats per

utilitzar el e-learning com a

motor de canvi.

• Sempre amb la possibilitat

d’avaluar els resultats.

• 1. No intervenció: Afavorir

l’autonomia del sector i la poca

regulació de l’oferta.

• 2. Generar condicions, materials,

estímuls i/o incentius: Afavorir i

promoure les condicions que

facilitin el e-learning.

Alternatives polítiques

• L’antic rol dels governants:

PRODUCTOR

• El rol actual i cap on s’han de dirigir:

LÍDER I FACILITADOR

• Lluitar contra la bretxa digital nacional i internacional

• Donar senyals als mercats: TIC com a prioritat nacional

• Desenvolupar projectes de gran embergadura amb l’ús de les

TIC. En àmbits com ara la sanitat, la justícia o l’educació.

• En la prèctica: gestions administratives, gestions econòmiques,

participació de la societat civil.

• Generar consens en la societat per tal d’afavorir la millora.

• Aprendre de la pràctica d’altres governs.

• Polítiques educatives: curriculars, formació en TIC, equipament i

connexió de centres i biblioteques.

• Oferir ajudes fiscals en la formació de les TIC

• Afavorir les inversions

• Afavorir la formació en TIC en tots els àmbits.

Desenvolupament organitzacional de

l’e-learning a l’aula.