Francesc Cuñat AgutSergi Franco Torres

LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES.LA POLÍTICA FISCAL

Les polítiques econòmiques

Les polítiques econòmiques són les formes en que l’Estat intervé en l’economia per a assolir uns objectius econòmics.

Objectius

Els objectius més habituals de les polítiques econòmiques són:

econòmic sostenible: L’Estat intervé per a sostenir l’increment de la producció de béns i serveis en el temps. Augmentar la quantitat i la qualitat les béns i serveis que s’ofereixen a la societat. Es considera que hi ha plena ocupació quan el 98% de la població activa està ocupada.

Controlar el preus dels béns i servies és fonamental perquè els consumidors conservin poder adquisitiu i per a evitar la incertesa que genera la inflació.

Mitjans

són els organismes que elaboren i posen en practica la política econòmica. Aquests son l’estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments...

encara que no són agents econòmics, hi ha diversos col·lectius que tenen un gran pes específic en les societats modernes, com per exemple la banca, les grans multinacionals, les associacions d’empresaris o els sindicats.

TIPUS DE POLÍTICA ECONÒMICA

Per aconseguir els objectius econòmics, els Estats es valen de polítiques econòmiques:és l’acció intencionada del sector públic mitjançant la recaptació de fons i l'aplicació de despeses públiques, per assolir els objectius que persegueix l’Estat.

és el conjunt de mesures que pren el banc central d’una nació amb l’objectiu principal de mantenir l’estabilitat dels preus mitjançant la variació de la quantitat de diners en circulació.és la intervenció de l’Estat per regular les transaccions amb altres països o economies.

pretén aconseguir l’estabilitat de preus controlant l’inflació.

POLÍTICA FISCAL. INSTRUMENTS

són les que apliquen quan volen influir sobre els ingressos o les despeses intencionadament, cal activar-les per iniciativa pròpia. Les principals: Programes d’obres públiques, plans d’ocupació i formació, programes de transferències i modificació dels tipus impositius.són els ingressos o les despeses públiques que augmenten o disminueixen paral·lelament al nivell de producció d’un país. Els principals són: els impostos proporcionals (augmenten en igual percentatge de la renda), els impostos progressius (augmenten en major percentatge de la renda), les cotitzacions socials i els subsidis de desocupació (ajuden els aturats).

EFECTES SOBRE L’ECONOMIA

es redueixen els impostos o s’incrementa la despesa pública per a estimular la demanda agregada de béns i serveis. El seu objectiu és estimular la DA quan l'economia travessa un període de recessió. Augmenta el PIB i l'IPC.

s’apugen els impostos o es redueix la despesa pública per aconseguir els objectius contraris. El seu principal objectiu és controlar el dèficit públic o la inflació.

ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT

Els pressupostos generals de l’Estat (PGE): es la relació detallada de les despeses i les previsions d’ingressos que la Hisenda Pública efectuarà durant l’any corresponent.

EL SALDO PRESSUPOSTARI

El saldo pressupostari és la diferència entre els ingressos i les despeses. Hi ha tres situacions: els ingressos són iguals que les despeses. els ingressos majors que les despeses.

els ingressos son menors que les despeses.

Hi ha dues maneres per aconseguir el saldo pressupostari que són: la política keynesiana i la política neoliberal.defensen que l’estat s’ha d’endeutar per assolir la plena ocupació i l'estabilitat.

critiquen l’endeutament de l’Estat i el dèficit públic. La despesa pública s’ha de limitar a allò que és estrictament necessari.