LA LITERATURA TROBADORESCALITERATURA A L’EDAT MITJANA (SEGLES XII i XIII)

Gemma Segura Sirvent

Què és la poesia trobadoresca?• És la primera gran expressió literària en

llengua romànica (provençal).

A PARTIR DEL SEGLE XIII

A PARTIR DEL SEGLE XII

CARACTERÍSTIQUES

• Té lloc als territoris occitans i catalans durant l’Edat Mitjana.

• Escrita en occità, llengua literària acceptada pels trobadors catalans i del nord d’Itàlia.

L’OCCITÀ

Per què els trobadors catalans utilitzen la llengua occitana?

La poesia trobadoresca fou molt conreada a Catalunya. Les raons d’aquesta gran acceptació són diverses:

1.Relacions polítiques i econòmiques entre Occitània i Catalunya

2.Proximitat geogràfica

3.Llengües molts similars i en contacte

4.La poesia en occità era molt prestigiosa

Restaren unes 2.500 poesies escrites entre els segles XII i XIII a Itàlia, França i Catalunya.

• TROBAR = COMPONDRE (música i lletra)• POETA TROBADOR• El poeta feia versos en llatí; el trobador en occità• El trobador és una persona culta amb habilitats

poètiques i també musicals• Procedència social noble, no depenen de les

seves facultats artístiques per a viure (hi ha algunes excepcions)• Prestigi social

DIFERÈNCIES ENTRE EL TROBADOR I EL JOGLAR

≠

TROBADOR

JOGLAR• El joglar era l’assalariat del trobador i

depenien de les seves actuacions per a viure• Funció: difondre lletra-música• Aptituds: cant-interpretació-memorització-

música• Alguns joglars acaben exercint de trobadors

On vivien?Els trobadors vivien en castells o cases pairals.

Els joglars vivien de forma nomada pernoctant en pobles, pallers o castells que visitaven.

INSTRUMENTS MEDIEVALSLLAÜT

VIOLA

FLAUTA DE BEC

GÈNERES POÈTICS

Poesia amorosa

basada en l’amor

cortès.

De cinc a set

estrofes i tancava

amb un “sehnal”

final que era el

nom secret de la

dama.

CANÇÓ

Poema d’atac,

polèmica literària

o política,

reprensió dels

costums, etc. A

vegades amb

discurs

moralitzador.

Lament per la

mort d’un

personatge

important,

generalment un

senyor feudal o

un ésser estimat.

SIRVENTÈS PLANY

LA SOCIETAT FEUDAL

PIRÀMIDE FEUDALCLASSES PRIVILEGIADES:•Manaven i no treballaven•Els trobadors estaven dins aquest estament, eren nobles i rics, l’art per ells era un entreteniment

CLASSES NO PRIVILEGIADES:•Treballaven i obeïen•Soldats, pagesos, serfs, artistes, artesans•Els joglars eren artistes

El jurament de fidelitat el feien els cavallers als nobles, senyors feudals, ducs o comtes.

CANÇÓ: TEMÀTICA DE L’AMOR CORTÈS

• S’estableix una doble relació: AMOROSA I SOCIAL• No es busca una consecució de l’amor, sinó una relació

en què la dama (socialment sempre per sobre del trobador) li pugui concedir favors materials.

SENYOR DAMA (casada)

TROBADOR (amant)VASSALL

L’amor cortès és la transposició de l’estructura de la societat feudal (vassall – fidelitat – senyor) al terreny de la literatura amorosa (amador– fidelitat – dama).

DAMA(midons)

TROBADOR(amant)

MARIT(gilós)

ESPIES(lausengiers)

• La dama (midons) és sempre una dona casada i d’una posició social igual o superior a la del trobador.

• El marit (gilós) és intolerant i poc cortès.• Els acusadors envejosos i

aduladors (lauzengiers) alerten

el marit. Per tal de fer mèrits estan

disposats a contar la més breu

possibilitat d'infidelitat de la senyora.

L’AMOR CORTÈS (fin’amor)

• El nom de la dama sempre és amagat sota un pseudònim (senhal) que serveix per amagar la identitat de la dama.

• El senhal sol aparèixer a l’última estrofa (la tornada) de la composició.

• Exemples: Bela Vezor (Bella visió), Bon Esper (Bona Esperança)

L’AMOR CORTÈS

• El trobador espera el guardó (la resposta positiva al seu amor).

• Si no l’obté, ella és considerada ingrata i deslleial, i la mort és l’únic remei per al poeta.

TROBADORS DESTACATS

• GUILLEM DE BERGUEDÀ• GUILLEM DE CABESTANY• CERVERÍ DE GIRONA

Assenyala el gènere trobadoresc de cada fragment:

Marquès, qui de vós es fia,

ni té amor ni companyia;

li cal guardar-se de vós allí on vagi:

que hi vingui de clar dia,

però de nit de cap manera.

¡Ai Marquès, Marquès, Marquès,

sou farcit i ple d’engany!

Guillem de Berguedà

Canto molt trist, amb dol al cor,

pel gran dolor que m’ha garfit.

Ha mort, ai las, el més lluït

cavaller, en Ponç de Mataplana,

que era cortès, lleial, ardit,

ornat de bons capteniments,

un dels millors, molt generós,…

Guillem de Berguedà

Un dolz deszirs amoross'es e mon fin cor assis,dompna, qe·m ven devers vos,a cui sui del tot aclis,q'en pensan vei noich e dialo vostre cors car e gene·l bel dolz esgard plazene vostr'avinen coindia.

Un dolç desig amorósha pres possessió de mon cor lleial,senyora, que em ve de vós,a qui estic del tot obligat,que en pensament veig nit i diael vostre cos estimat i gentli el bell dolç esguard plaenti vostra amable condició.

Assenyala el gènere trobadoresc de cada fragment:

Formit de Perpinyà