Poesia trobadoresca

Fet per: Esther Garca, Carla Giannini i Sabrina Esposito.

NDEX:

Introducci.

Societat feudal.

Can amor corts.

Poesia trobadoresca als territoris de parla catalana.

Poema.

Conclusions.

1.Introducci:

La poesia trobadoresca va durar del segle XI fins al XIII aproximdament. s un gnere literari de poesia culta en llenges romniques que reflectia l'amor, l'honor i la guerra.

2.Societat feudal:

A la societat feudal hi havia una pirmide on es divideixen els diferents tipus de persones, a dalt de tot estava Du, a continuaci hi trobavem al Rei que tenia el poder absolut. Desprs venien els nobles que eren cavallers (un model a seguir) i el seu ofici era la guerra. Finalment estaven els pagesos i els esclaus que noms treballaven i no tenien cap dret.

Jurament de fidelitat:

El jurament de fidelitat era un pacte entre el vassall i el senyor feudal. Aquest pacte consistia en donar-li la suficient confiana i ser-li fidel al senyor feudal i el senyor havia de protegir al vassall.

3.Can amor corts:

El trobador escrivia la lletra de la can i el joglar la recitava pblicament.El tobador escrivia poemes a la seva amada que habitualment estava casada, ella i el trobador es comunicaven per mitj d'un senyal o una mirada, per qu el marit de la dama no s'adons compte. Grcies a aix es varen crear nous sentiments i aventures.

4.Poesia trobadoresca: territoris catalans.

Consistia en que els poetes catalans no solament componien les seves poesies a la manera dels trobadors Occitans, sin que fins i tot van adoptar la seva llengua. Aix que l'Occit va ser la llengua de la poesia culta Catalana a partir del segle Xll.

5.Poema:

CANONETA LLEU I BLANACanoneta lleu i blana,lleugereta, sense ufana,far jo d'un cert marqus,trador de Mataplana,que de mil fraus porta el pes.Ai marqus, marqus, marqus,de mil fraus porteu el pes.

COMENTARICom a gnere s un sirvents, amb la intenci de criticar a un noble i difamarlo per tot el poble, perqu en aquella poca utilitzaven els sirventesos per difamar als seus enmics.

6.Conclusions:

El que ms ens ha cridat l'atenci s la manera de pensar que tenien en aquella poca. Per exemple, que feien les coses pensant en la ''nova vida'' que per a ells era lo ms important. Que pensaven que on havien nascut era perqu Du aix ho volia, per tant no podien canviar d'estament social.

Click to edit the title text format