La societat industrial

L’època de les revolucions en tots els aspectes: - Política perquè s’acaba amb l’absolutisme,- Social perquè s’acaba la societat estamental,- Econòmica perquè s’inicia la industrialització.

Definició de Revolució industrial Fes-ne una definició a partir lectura p.38. Transformació social i econòmica. Procès lent o ràpid? Lectura i exs Font 2 p. 38. Principal canvi?

Del ritme de vida del camp a les ciutats.

http://www.youtube.com/watch?v=c8LxscnmdNY&feature=related

Conjunt de canvis que deriven en la revolució industrial:

CATALUNYA

Revolució demogràfica

Revolució agrícola

Revolució tecnològica

Revolució comercial i dels transports

Àrees geogràfiques

Àrees geogràfiques Inicials:

Anàlisi i comentari del mapa de la p. 39. Comparació amb mapa actual:

LA DEMOGRAFIA1. Què va passar amb la

població mundial a partir de 1750?

2. Quines causes podrien explicar aquest fenomen? Recorda per quines causes no augmentava a l’Antic Règim.

3. De quina manera va repercutir en la Revolució industrial?

Font 4 i 5 de la p. 40.

Al segle XVIII el creixement era moderat per:1. Les males collites significaven fams i

caresties.2. Manca d’higiene.3. Malalties infeccioses: pesta bubònica, verola,

tifus, dissenteria.4. Pocs coneixements mèdics.

Revolució Demogràfica model de transició:

Tm baixa, Tn alta = creixement de la població. Causes de la disminució de la Tm:

augment de la producció d’aliments població més ben alimentada més resistent a les malalties.

Progrés de la higiene: clavegueres, parts. Progrés de la medicina vacunes (verola), pasteurització.

Conseqüències: èxode rural i procés d’urbanització. Migracions internacionals comerç internacional

Ex. 2.46 p. 58.

Canvis demogràfics:urbanització i migracions internacionals Creixement de les ciutats:

Enderroc de muralles Eixamples i guetos

Migracions internacionals: principals destins i principals espais de sortida?

Migracions intercontinentals entre 1820 i 1915

Països europeus d’origen Nombre d’emigrants (milions)

Regne Unit 16,1

Alemanya 4.9

Itàlia 8

Espanya i Portugal 4.6

Àustria-Hongria 4.4

Altres 5.6

Total 43.6

Països de destinació Nombre d’immigrants (milions)

Estats Units 31.8

Canadà 0.1

Brasil 0.4

Argentina 4.7

Austràlia i Nova Zelanda 4.2

Altres 3.1

Total 44.3

Revolució agrícola Augment de la producció per l’augment de la

productivitat: privatització del sòl: tancament de les terres i propietat

privada. noves tècniques: noves arades, sembra mecànica (llavors

escampades regularment, llavors dins del solc no menjar per als ocells, més rapidesa).

nous mètodes de conreu: supressió del guaret, implantació del sistema Norfolk expansió de la ramaderia. Font 9. exs. P. 42

Nous conreus: patata (Irlanda) i blat de moro. Conseqüències: més producció amb menys temps i

diversificació de la dieta creixement demogràfic.

Revolució tecnològica Innovació tecnològica posterior que les anteriors, es fa per

necessitat. Conseqüències:

Augment de la productivitat. Disminució dels costos de producció.

La màquina de vapor. Font 13. p. 44. Primera indústria en mecanitzar-se: el cotó. Després la siderúrugica:

Per la construcció de maquinària per al tèxtil. Desenvolupament a partir del descobriment del carbó de coc.

Evolució de la maquinària del tèxtil. Llançadora volant, 1733

Filadora Spinning Jenny, 1764

Filadora Water- Frame, energia hidràulica, 1769.

Mule Jenny, 1779.

Teler mecànic, 1785, per vapor.

La màquina de vapor, Watt, 1769.

http://www.animatedengines.com/watt.shtml

La fàbrica Com definiries el concepte de fàbrica? És un avantatge? Pel treballador? Per

l’empresari? Font 18 i exs. P 46.

Revolució del comerç: domestic system: Manufactures elaborades a casa.

Catalunya: Indianes, aiguardent i avellanes: comerç d’ultramar comerç triangular.

Pagesos paraires manufactures fora de la ciutat per evitar el control gremial.

⇒ Consolidació d’un mercat interior. P. 48.

Revolució en el transport Des de mitjans XVIII: millora de camins, canals i

ports per al comerç. Revolució amb la introducció del vapor en transport

terrestre i marítim: ferrocarril: primer a les mines, després amb la locomotora

1829: màquina de vapor arrossegava vagonetes. (Font 23, p. 49: en dubte de la utilitat) Primer: Manchester i Liverpool 1830 i a Espanya: Barcelona i

Mataró 1848.

Vaixells de vapor: bucs de ferro. Als Estats Units 1807, a partir 1847 travessia de l’Atlàntic en 15 dies.

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Walschaerts_motion.gif

Conseqüències desenvolupament de la indústria siderúrgica:

màquines de vapor, locomotores i bucs de ferro. Avantatges dels nous transports: reducció de la

durada dels trajectes, seguretat dels viatges, disminució dels costos de transport de les mercaderies.

Increment del comerç: Local i regional: apropa consumidors i productors

economia de mercat, especialització de regions. Mundial: increment considerable, teories lliurecanvistes

però alguns estats proteccionisme vers Anglaterra. Ex 2.49 p. 58.

La primera Revolució Industrial S’inicia a Gran Bretanya, 1760. Es basa en el carbó. (la mineria) Apareix la fàbrica revolució tecnològica

per la màquina de vapor. Es va centrar en la indústria tèxtil, a mesura

que es va desenvolupar la maquinària es va desenvolupar la indústria siderúrgica.

Catalunya i la revolució industrial p. 78-83

Completa l’apartat de Catalunya del quadre: Revolució Demogràfica:

3.48 p. 88: quina informació pots deduir dels mapes?

Revolució tecnològica: Mapa p. 79, Font 27 p. 78: principal font d’energia de les fàbriques. Quina va ser la indústria principal a Catalunya?

Revolució en el transport i en el comerç: Ferrocarril. El comerç amb Amèrica: les indianes.

Àrees geogràfiques: mapa p. 79

Les Colònies industrials: visita a la colònia Vidal de Puig-Reig.

El liberalisme econòmic o capitalisme Com funciona? Adam Smith: el primer teòric, el primer

economista. Idees principals: Font 19 p. 47. La divisió del treball. La lliure competència de les empreses en el mercat.

Hi esteu d’acord?

Idees que se’n deriven: Iniciativa privada, no intervenció de l'estat. Mitjans de producció en mans de la burgesia

capitalista. El motor de l'economia és l'interès personal. Competència empresarial: més producció = més barat,

més vendes i més beneficis. Llei de l'oferta i la demanda.

La riquesa de les nacions segons Smith

La societat de classesDefinicions: Burgesia Proletariat

“El treballador esdevé obrer quan ven la seva força de treball a un altre anomenat patró, o capitalista, que

posseeix els mitjans de producció i el capital necessari per produir.”

K. Marx i F. Engels; Manifest Comunista.

L’aristocràcia

La burgesia

“Va arribar el dia tan desitjat, i després de passar pel mig de dues fileres de servents amb gran lliurea, es va congregar al saló del palau dels Poudor, brillants de llum, perfumats de flors, resplendents d’or, el «tot Barcelona» anònim i heterogeni que omple les festes d’un cert nivell. [...] Allà hi havia la col·lecció completa de nebodes més o menys autèntiques i llunyanes dels títols [alta noblesa], últims brots de grans arbres vinguts a menys pels vicis dels avantpassats, aprofitant les seves relacions amb els poderosos i les despulles dels seus vestits, mil vegades reformats, per atipar-se als «buffets» dels burgesos, mentre amb menyspreu es burlen del seu origen humil i estudien la manera romàntica d’atrapar algun bon enfant [jove] de la classe de fabricants de teixits o filats que les vulgui portar a l’altar, en qui se sacrifiquen voluntàriament virginitats i s’asseguren els aliments. Allà, contingudes en un altre angle del saló per les mirades menyspreadores de les nobles, les fabricants riques, provocant-les amb l’esplendor de les seves riquíssimes i modernes joies, íntimament els envegen els emblemes heràldics amb què senzillament tanquen els escots o nuen artísticament les trenes.”

C. FORTUNY, En Poudor, 1908

Explotació

Els amos de les fàbriques, ansiosos per mantenir en funcionament les màquines dia i nit mentre la indústria fos

pròspera, ocupaven homes, dones i nens en jornades de treball de 12 a 16 hores, de dia i de nit.

Quan hi havia una fase de depressió econòmica, no dubtaven a desfer-se de la força

de treball, perquè tenien sempre una cua de desocupats a la porta de la fàbrica esperant el moment en que decidissin tornar a

posar en funcionament les màquines.

Quan els patrons volien augmentar la producció, feien treballar més durament els seus treballadors. Quan calia contraure la

producció, reduïen la força de treball o contractaven personal per períodes curts amb sous miserables.

P. DEANE, La Primera Revolució Industrial, 1953

Lectura de l’article de la p. 61.

Els obrers

Activitat de la família obrera:Ex. 3.55 p. 89Diferents famílies:1. Els ______: 5 membres: mare blanquejadora, pare fuster, fill

de 12 anys blanquejador, filla de 3 i àvia.2. Els _______: 4: pare, mare, fill de 12 i filla de 10 anys, tots

blanquejadors de la mateixa fàbrica.3. Els ________: 4: pare manyà, mare costurera, 2 fills de 5 i 7

anys.4. Els _______: mare costurera, fill de 12 blanquejador, filla

blanquejadora, gendre teixidor, nèta de 2 anys i àvia.5. Els _______: barretinaire, sastressa, 4 fills (1,3,5 i 7 anys).

Pobresa i durada de la vida

La lluita dels obrers Ex 2.51 p. 59 com s’han aconseguit? L’inici d’una llarga i dura lluita:

El Luddisme (Font 27, p. 51) Sindicat: què és? Quins coneixes actualment? Socialistes utòpics: reformar el capitalisme o

suavitzar les injustícies: Owen: les cooperatives, retornar la dignitat als

treballadors. Saint-Simon, Fourier. Les utopies ...

El somni de la igualtat real: marxisme i anarquisme.

Karl Marx i Mikhail Bakunin Acabar amb les desigualtats = acabar amb el

sistema capitalista: injust per naturalesa. Objectius: societat igualitària.

Marxisme i anarquisme

Comunistes Anarquistes

Objectius

Com fer la revolució?

Líders principals

Intents revolucionaris

Font 29 p. 52. Esquema p. 60Exercici sobre el marxisme

burgesia – lluita de classes – propietat privada –Karl Marx– Segons__________________ , calia que el

proletariat s’enfrontés a la ________________, propietària dels mitjans de producció. El resultat d’aquesta confrontació, que ell anomenava ____________________, entre la burgesia i el proletariat, havia de ser la instauració d’una societat més justa, sense classes ni ________________.

Bakunin[...] Penso que la igualtat ha d’establir-se al món mitjançant

l’organització espontània del treball i de la propietat col·lectiva de les associacions productores lliurament organitzades... i no mitjançant l’acció suprema i tutelar de l’Estat.

Aquest és el punt que divideix principalment els socialistes o col·lectivistes revolucionaris dels comunistes autoritaris, partidaris de la iniciativa absoluta de l’Estat.

[...] Ells afirmen que només la dictadura —la d’ells, evidentment— pot crear la voluntat del poble. Nosaltres els responem: cap dictadura no pot tenir un altre fi que el de perpetuar-se; cap dictadura podria engendrar i desenvolupar en el poble que la pateix cap altra cosa que no fos l’esclavitud.

La llibertat només pot ser creada per la llibertat.

Font 30 p. 53Exercici sobre l’anarquisme

Quina idea defensada per Marx critica Mikhail Bakunin? Per què?

Quin principi fonamental del moviment anarquista es defensa en el text?

Quina relació pots establir entre aquest text de Bakunin i l’exclusió dels anarquistes de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) durant el congrés celebrat a l’Haia l’any 1872?

Exercicis d'avaluació. Esquema de la unitat. Conceptes claus:

Revolució industrial, fàbrica, capitalisme o liberalisme econòmic, Adam Smith, ferrocarril, colònia industrial, model de transició demogràfica, èxode rural, sistema Norfolk o rotació quadriennal, domestic system o indústria dispersa, indianes, burgesia, proletariat industrial, sindicat, Karl Marx, Mikhail Bakunin, AIT.

Visita a la Colònia Vidal.