101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

101707 Fonètica aplicadaa les patologies de la parla

2016-2017Segona prova escrita ‒ Temes 4 i 5

Llegiu atentament les instruccions que trobareu a continuació abans decomençar a emplenar el full de resposta. Els exàmens mal contestats noes corregiran.L’examen es realitzarà de forma individual. Qualsevol comunicació ambpersones de dins o de fora de l’aula es penalitzarà amb l’expulsió del’examen i la qualificació de zero en aquesta prova.Es pot utilitzar llapis del tipus 2HB o bolígraf blau o negre, però mai llapis ambportamines de traç fi. En el full de resposta no es pot esborrar.

Identificació

Indiqueu el vostre NIU (el mateix nú-mero que feu servir per a accedir alCampus Virtual i a d’altres serveis dela UAB). A l’exemple de l’esquerra, elnúmero d’identificació és el 1234567.Si el vostre NIU té menys de 8 xifres,comenceu per la primera fila.

Deixeu en blanc els apartats Grup i Permutació.RespostesContesteu seguint la numeració de la dreta.

12 de maig de 2017 1 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

Marqueu la casella A si l’afirmació és certa i la casella B si és falsa. Si no hosabeu, podeu deixar la resposta en blanc.Cada pregunta consta de dues línies: la primera línia és la de resposta i la segonalínia serveix per si es vol anul.lar la resposta.

Pregunta 1: La resposta seria A (Cert),ja que s’ha marcat la casella A.Pregunta 2: La resposta seria B (Fals),ja que s’ha marcat la casella B.Pregunta 3: La resposta seria B (Fals),ja que s’ha anul.lat la resposta A a lasegona línia.Pregunta 4: La resposta seria A (Cert),ja que s’ha anul.lat la resposta B a lasegona línia.Pregunta 5: La resposta quedaria enblanc, ja que s’han anul.lat les respos-tes A i B a la segona línia.Pregunta 6: La resposta quedaria enblanc, ja que no s’ha marcat cap case-lla.

Indiqueu si les afirmacions que venen a continuació són certes o fal-ses.Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0.5 punts; lespreguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

1. Des del punt de vista de la fonètica, els termes ‘audició’ i ‘percepció’ sónsinònims.

2. El so representat a la figura 1 es percebria com a més greu i més intensque el representat a la figura 2.

3. Els sons representats a les figures 1 i 3 i es percebrien com a dos sons ambel mateix to (o alçada tonal).

12 de maig de 2017 2 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

Figura 1: Ona sonora

Figura 2: Ona sonora

Figura 3: Ona sonora

12 de maig de 2017 3 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

4. Els sons representats a les figures 4 i 5 es percebrien com a sons amb lamateixa alçada tonal (o to).

Figura 4: Ona sonora

Figura 5: Ona sonora

5. La taula que es presenta a (1) relaciona adequadament les característiquesarticulatòries amb les característiques perceptives dels sons de la parla.

12 de maig de 2017 4 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

(1)

Producció PercepcióPressió subglòtica AmplitudFreqüència de vibració dels plecs vocals TimbreConfiguració dels articuladors a les cavitatssupraglòtiques Alçada tonal

Observeu els espectres de les vocals representades a les figures 6 i 7 icontesteu les preguntes 6 i 7.

Figura 6: Espectre FFT

12 de maig de 2017 5 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

Figura 7: Espectre FFT

6. La vocal representada a la figura 6 es percebria com una vocal de timbremés clar que la vocal representada a la figura 7.

7. Si s’apliqués un filtre de pas baix amb una freqüència de tall de 1000 Hza la vocal representada a la figura 6, la vocal filtrada es percebria amb untimbre més fosc que la vocal sense filtrar.Observeu les representacions de les figures 8 i 9 i contesteu les preguntes8, 9 i 10. La línia contínua més fosca correspon a la f 0 i la línia de puntsmés clara a la intensitat.

12 de maig de 2017 6 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

Figura 8: ¡Ana bebe vino!

Figura 9: ¿Ana bebe vino?

12 de maig de 2017 7 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

8. La segona vocal de Ana es percebria com a més greu en l’enunciat inter-rogatiu que en l’exclamatiu.

9. En la realització exclamativa totes les vocals es percebrien amb el mateixnivell d’intensitat.

10. La vocal [i] de vino es percebria amb la mateixa alçada tonal en els dosenunciats.Observeu l’espectrograma de la paraula “misa” a la figura 10 i contesteules preguntes 11 i 12.

Figura 10: Espectrograma de la paraula “misa”

11. La consonant bilabial es percebria com una consonant amb un timbre mésfosc que el de la consonant alveolar.

12. Si s’apliqués un filtre de pas alt amb una freqüència de tall de 5000 Hz esdeixaria de percebre la consonant nasal però es continuaria percebent laconsonant fricativa.

13. La segmentació temporal, el filtrat en bandes freqüencials i la manipulaciódels valors dels paràmetres acústics són tècniques que permeten estudiar

12 de maig de 2017 8 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

la relació entre les característiques acústiques i les característiques per-ceptives dels sons de la parla.

14. El fet que els sons de la parla es percebin de manera categòrica implicaque existeix un mecanisme pel qual es classifiquen com a membres d’unamateixa categoria segments que són acústicament diferents.

15. El fet que els parlants de castellà com a L1 presentin dificultats per adiscriminar perceptivament el contrast que es dona en català entre /s/i /z/ obeeix a l’absència, en castellà, de consonants fricatives alveolarsproduïdes amb vibració de les cordes vocals.Considereu el text que es presenta a (2) extret de Pascual (2007) i con-testeu les preguntes 16, 17, 18 i 19. Tingueu en compte que el text fareferència al castellà.(2) “Se denominan sinfones aquellos grupos fónicos en los que

aparecen dos consonantes seguidas de una vocal. El fonemaintermedio, que recibe el nombre de líquido, será la /l/ o la /r/, quetiene esta denominación porque se funden o licuan con otros, que sedenominan licuantes. Estos son: p, b, f, t, d, g, c. Con ellos seforman los grupos o sinfones siguientes; pr, br, fr, tr, dr, gr, cr, pl,bl, fl, tl, gl, cl. La d no se licua con la l” (p. 159).

16. El que en el text (2) es denomina “sinfones” en els termes habituals dela fonètica i de la fonologia es descriuria com a “grups consonàntics tau-tosil.làbics formats per una consonant oclusiva o una consonant fricativalabiodental sorda seguides d’una consonant lateral o ròtica”.

17. Si la transcripció fonètica emprada en el text (2) seguís els criteris del’Alfabet Fonètic Internacional, caldria substituir /r/ per /ɾ/ i “c” per /k/.

18. Segons el DPD (Real Academia Española, 2005), el grup consonàntic [tl]en paraules como atleta, atlas o Atlántico es realitza com a un grup hete-rosil·labic en la major part del territori del castellà peninsular.

19. En fonètica, els grups fònics es defineixen habitualment com les seqüènciesde sons situades entre dues pauses.Considereu la taula que es presenta a la figura 11 extreta de Ciudad-Real(2008) i contesteu les preguntes 20, 21, 22 i 23.

12 de maig de 2017 9 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

Figura 11: Paraules per a l’avaluació de la producció a partir d’imatges(Ciudad-Real, 2008)

20. En tots els inventaris fonètics del castellà es posa de manifest l’existènciade consonants oclusives uvulars en aquesta llengua.

21. La primera consonant de la paraula dedo quan apareix després de pausasol tenir, en castellà, una realització interdental.

22. En tots els inventaris fonètics del castellà les consonants [ð] i [ð]̞ es clas-sifiquen com a interdentals.

23. El terme “síl·laba mixta” es fa servir habitualment en fonètica i fonolo-gia per a descriure les síl·labes que presenten un atac format per un grupconsonàntic.Considereu les transcripcions d’algunes de les paraules que apareixen alfull de registre per a la realització de la prova d’avaluació proposada perMonfort i Juárez (2010) i que es reproduexien literalment a (3). En funciód’aquestes dades, contesteu les preguntes 24, 25, 26, 27, 28 i 29.

12 de maig de 2017 10 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

(3)

piano [pjáno] pie [pjé]indio [índjo] peine [peíne]jaula [xáu̯la] pueblo [pwéblo]puerta [pwérta] periódico [perjóđiko]

24. Les transcripcions de (3) segueixen les convencions de l’Alfabet FonèticInternacional.

25. Segons la transcripció de (3), la paraula “peine” seria una paraula tri-síl·laba.

26. En el sistema de transcripció emprat a (3), [j] i [w] corresponen al que tra-dicionalment s’han descrit com a semivocals i [u̯] al que tradicionalmentes considera una semiconsonant.

27. En l’Alfabet Fonètic Internacional el símbol [j] representa una consonantaproximant palatal sonora i el símbol [w] representa una consonant apro-ximant làbio-velar sonora.

28. Seguint els criteris actuals de l’Alfabet Fonètic Internacional, totes les vo-cals de (3) que no constitueixen el nucli d’una síl·laba s’haurien de trans-criure com a [i]̯ o [u̯].

29. En el conjunt de les 57 paraules que es fan servir a la prova proposada perMonfort i Juárez (2010), predominen les paraules bisíl·labes, el patró ac-centual paroxíton i l’estructura sil·làbica CV; la majoria de les consonantses presenten en posició d’atac sil·làbic i l’aproximant velar, l’africada pa-latal i la nasal palatal són les consonants menys representades en la prova.A Seivane (2009) es presenten les frases que es reprodueixen a (4) i esdescriuen com a enunciats que contenen el fonema /b/ (definit com a“bilabial - oclusiva - sonora”) en posició inicial. Observeu les dades de (4)i contesteu la pregunta 30.

(4)

Está bueno el bolloDoy un beso al bebéLa bata tiene veinte botonesEl viernes me puse las botas

30. En els enunciats de (4) únicament apareix un cas en el qual el fonema /b/tindria una realització oclusiva.

12 de maig de 2017 11 / 12

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2016-2017Joaquim Llisterri

Referències

Ciudad-Real, G. M. (2008). Evaluación fonética. Andújar: Departamento deOrientación - Orientación Andújar. Consultat a http : / / www .orientacionandujar .es/2008/12/03/audicion- y- lenguaje - evaluacion-fonetica/

Monfort, M. i Juárez, A. (2010). Registro fonológico inducido (7a ed.). Madrid:CEPE.

Pascual, P. (2007). La dislalia. Naturaleza, diagnóstico y rehabilitación. Madrid:CEPE.

Real Academia Española. (2005). Diccionario panhispánico de dudas. Madrid:Santillana. Consultat a http://www.rae.es/recursos/diccionarios/dpd

Seivane, M. P. (2009). Cicerón. Programa para el desarrollo y mejora de la capa-cidad articulatoria (8a ed.). Madrid: CEPE.

12 de maig de 2017 12 / 12