101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

101707 Fonètica aplicadaa les patologies de la parla

2015-2016Segona prova escrita ‒ Temes 4 i 5

Llegiu atentament les instruccions que trobareu a continuació abans decomençar a emplenar el full de resposta. Els exàmens mal contestats noes corregiran.L’examen es realitzarà de forma individual. Qualsevol comunicació ambpersones de dins o de fora de l’aula es penalitzarà amb l’expulsió del’examen i la qualificació de zero en aquesta prova.Es pot utilitzar llapis del tipus 2HB o bolígraf blau o negre, però mai llapis ambportamines de traç fi. En el full de resposta no es pot esborrar.

Identificació

Indiqueu el vostre NIU (el mateix nú-mero que feu servir per a accedir alCampus Virtual i a d’altres serveis dela UAB). A l’exemple de l’esquerra, elnúmero d’identificació és el 1234567.Si el vostre NIU té menys de 8 xifres,comenceu per la primera fila.

Deixeu en blanc els apartats Grup i Permutació.RespostesContesteu seguint la numeració de la dreta.

10 de juny de 2016 1 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

Marqueu la casella A si l’afirmació és certa i la casella B si és falsa. Si no hosabeu, podeu deixar la resposta en blanc.Cada pregunta consta de dues línies: la primera línia és la de resposta i la segonalínia serveix per si es vol anul.lar la resposta.

Pregunta 1: La resposta seria A (Cert),ja que s’ha marcat la casella A.Pregunta 2: La resposta seria B (Fals),ja que s’ha marcat la casella B.Pregunta 3: La resposta seria B (Fals),ja que s’ha anul·lat la resposta A a lasegona línia.Pregunta 4: La resposta seria A (Cert),ja que s’ha anul·lat la resposta B a lasegona línia.Pregunta 5: La resposta quedaria enblanc, ja que s’han anul·lat les respos-tes A i B a la segona línia.Pregunta 6: La resposta quedaria enblanc, ja que no s’ha marcat cap case-lla.

Indiqueu si les afirmacions que venen a continuació són certes o fal-ses.Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0.5 punts; lespreguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

1. La percepció és un mecanisme cognitiu que ens permet processar diferèn-cies lingüísticament significatives entre els sons de la parla, mentre quel’audició és un procés neurofisiològic que transforma senyals que es donenen un mitjà aeri en impulsos elèctrics.

2. El fet que els sons de la parla es percebin de manera categòrica implicaque existeix un mecanisme pel qual es classifiquen com a membres d’unamateixa categoria segments que són acústicament diferents.

10 de juny de 2016 2 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

3. La taula que es presenta a (1) relaciona adequadament les característiquesarticulatòries amb les característiques perceptives dels sons de la parla.

(1)

Producció PercepcióPressió subglòtica IntensitatFreqüència de vibració dels plecs vocals TimbreConfiguració dels articuladors a les cavitatssupraglòtiques Alçada tonal

Observeu les vocals representades a les figures 1 i 2 i contesteu les pre-guntes 4 i 5.

Figura 1: Espectre FFT

10 de juny de 2016 3 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

Figura 2: Espectre FFT

4. La vocal de la figura 1 es percebria com una vocal de timbre més clar quela vocal de la figura 2.

5. Si s’apliqués un filtre de pas baix amb una freqüència de tall de 1000 Hza la vocal representada a la figura 1, la vocal filtrada es percebria amb untimbre més fosc que el de la vocal sense filtrar.Observeu les representacions de les figures 3 i 4 i contesteu les preguntes6, 7 i 8. La línia contínua més fosca correspon a la f 0 i la línia de puntsmés clara a la intensitat.

10 de juny de 2016 4 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

Figura 3: ¡Ana bebe vino!

Figura 4: ¿Ana bebe vino?

6. La segona vocal de “Ana” es percebria com a més greu en l’enunciat inter-rogatiu que en l’exclamatiu.

7. En la realització exclamativa totes les vocals es percebrien amb el mateixnivell d’intensitat.

10 de juny de 2016 5 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

8. La vocal [i] de vino es percebria amb la mateixa alçada tonal en els dosenunciats.Observeu l’espectrograma de la paraula “misa” a la figura 5 i contesteules preguntes 9 i 10.

Figura 5: Espectrograma de la paraula “misa”

9. La consonant bilabial es percebria com una consonant amb un timbre mésfosc que el de la consonant alveolar.

10. Si s’apliqués un filtre de pas alt amb una freqüència de tall de 5000 Hz esdeixaria de percebre la consonant nasal però es continuaria percebent laconsonant fricativa.

11. En català i en castellà, una vocal tònica sempre ha de presentar neces-sàriament un increment simultani dels valors de freqüència fonamental,amplitud i durada respecte als d’una vocal àtona per a aconseguir la per-cepció de la prominència que va associada a l’accent lèxic.

12. La segmentació temporal, el filtrat en bandes freqüencials i la manipulaciódels valors dels paràmetres acústics són tècniques que permeten estudiarla relació entre les característiques acústiques i les característiques per-ceptives dels sons de la parla.

10 de juny de 2016 6 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

13. En una audiometria realitzada amb tons purs es mesura, essencialment, lacapacitat de discriminar diferències de timbre.

14. El que en audiometria s’anomenen “llistes ponderades” o “llistes de parau-les equilibrades” són conjunts demots que s’han seleccionat demanera quela freqüència d’aparició de les unitats fòniques en cada llista corresponguia la freqüència d’aparició de les unitats fòniques en la llengua en la ques’ha preparat la llista.

15. El conjunt de paraules que es mostra a (2) es pot considerar una mostrafonèticament equilibrada pel que fa a l’estructura sil·làbica del castellà.

(2) tren creen bloc astros diezmuestras clan procrear seis adscribir

Considereu les transcripcions d’algunes de les paraules que apareixen alfull de registre per a la realització de la prova d’avaluació proposada perMonfort i Juárez (2010) i que es reproduexien literalment a (3). En funciód’aquestes dades, contesteu les preguntes 16, 17, 18, 19 i 20.

(3)

piano [pjáno] pie [pjé]indio [índjo] peine [peíne]jaula [xáu̯la] pueblo [pwéblo]puerta [pwérta] periódico [perjóđiko]

16. Les transcripcions de (3) segueixen les convencions de l’Alfabet FonèticInternacional.

17. Segons la transcripció de (3), la paraula “peine” seria una paraula tri-síl·laba.

18. En el sistema de transcripció emprat a (3), [j] i [w] corresponen al que tra-dicionalment s’han descrit com a semivocals i [u̯] al que tradicionalmentes considera una semiconsonant.

19. En l’Alfabet Fonètic Internacional el símbol [j] representa una consonantaproximant palatal sonora i el símbol [w] representa una consonant apro-ximant làbio-velar sonora.

20. Seguint els criteris actuals de l’Alfabet Fonètic Internacional, totes les vo-cals de (3) que no constitueixen el nucli d’una síl·laba s’haurien de trans-criure com a [i]̯ o [u̯].

10 de juny de 2016 7 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

21. En el conjunt de les 57 paraules que es fan servir a la prova proposada perMonfort i Juárez (2010), predominen les paraules bisíl·labes, el patró ac-centual paroxíton i l’estructura sil·làbica CV; la majoria de les consonantses presenten en posició d’atac sil·làbic i l’aproximant velar, l’africada pa-latal i la nasal palatal són les consonants menys representades en la prova.Considereu la figura 6, extreta de Ciudad-Real (2008), i contesteu les pre-guntes 22, 23, 24, 25 i 26.

22. El que a la figura 6 s’anomena “bivocales” correspon al que en la termino-logia habitual emprada en fonètica i en fonologia es coneix per diftongs.En el cas de l’exemple, la transcripció [ˈpein̯e] seguiria els criteris de l’AFI.

23. El terme “gutural” forma part dels emprats per l’AFI per a la classificacióde les consonants.

24. El que a la figura 6 es descriu com a “alteración de un fonema” correspona un procés fonològic de metàtesi.

25. En la realització de “pelota” com a “pela” es produeix una elisió del fonema/i/ en posició interior de paraula.

26. Les anomenades “sílabas mixtas” corresponen a síl.labes formades amb unatac sil.làbic complex i el procés d’elisió té com a resultat un atac sil.làbicsimple.Considereu els materials extrets de González (2012) que es presenten a lafigura 7 i contesteu les preguntes 27, 28, 29 i 30.

27. En l’AFI, el símbol [R] representa una consonant ròtica simple (o bategant)alveolar y el símbol [L] una consonant lateral alveolar.

28. En el text que es presenta a la figura 7 es segueixen les convencions ha-bituals en lingüística, ja que tant els sons com els fonemes es representenentre barres verticals.

29. A la taula de paraules proposades per a la discriminació auditiva que esmostra a la figura 7 es troben parells mínims en els quals el fonema /ɾ/ escontrasta amb els fonemes /l/, /d/ i /n/.

30. Les paraules “ola” i “hora” no formen un parell mínim en castellà, ja quedifereixen en el segment inicial.

10 de juny de 2016 8 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

Figura 6: Evaluación fonética (Ciudad-Real, 2008)

10 de juny de 2016 9 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

Figura 7: Actividades para adquisición y reforzamiento del fonema /R/ suave(González, 2012)

10 de juny de 2016 10 / 11

101707 Fonètica aplicada a les patologies de la parlaCurs 2015-2016Joaquim Llisterri

Referències

Ciudad-Real, G. M. (2008). Evaluación fonética. Andújar: Departamento deOrientación - Orientación Andújar. Consultat ahttp://www.orientacionandujar.es/2008/12/03/audicion-y-lenguaje-evaluacion-fonetica/

González, V. (2012). Fonema /R/ suave. A Baúl de logopedia y atencióntemprana. Consultat a http://bauldelogopedia.blogspot.com.es/2012/07/fonema-r-suave.html

Monfort, M., i Juárez, A. (2010). Registro fonológico inducido (7a ed.). Madrid:CEPE.

10 de juny de 2016 11 / 11