77,63 0,30

13,78 0,30

5,69 0,10

1,10 0,40

1,80 0,70

Serveis77,63 %

Arts gràfiques0,70 %

Mobles 0,30 %

Indústria del paper

0,40 %

Indústria13,78 %

Construcció5,69 %

Indústria de la fusta i del suro 5,69 %

Agricultura1,10 %

Silvicultura i explotació forestal1,10 %

Cadena forestal1,80 %

Ocupació per sectors, any 2014.

Indústria Indústria del paper

0,40 %

Silvicultura Silvicultura Silvicultura i explotació i explotació i explotació forestal1,10 %

Catalunya, un país de boscos

7. Productes forestals 11. BioeconomiaLa bioeconomia és una concepció de l’economia que es basa en l’ús sostenible dels recursos naturals renovables per produir aliments, energia, productes i serveis a partir de la innovació i el coneixement, generant alhora activitat socio-econòmica en les zones rurals. A Catalunya hi ha nou cen-tres de recerca i innovació en el sector forestal que durant els propers anys caldrà integrar millor en la cadena de valor del sector per promoure la competitivitat i el valor afegit.

El sector forestal primari (silvicultura, aprofitaments i altres serveis de suport) representa el 0,03 % del PIB de Catalu-nya. El conjunt de les activitats econòmiques incloses en la cadena forestal abasta l’1,6 % del PIB català. Tanmateix, cal tenir en compte que gran part de la matèria primera utilit-zada en la indústria de segona transformació no prové dels boscos locals.

L’activitat forestal produeix efectes multiplicadors a la resta dels sectors: cada euro gastat es duplica en una producció posterior.

Dins de la cadena forestal, hi treballen l’1,8 % dels ocupats a Catalunya.

El sector forestal compta amb gairebé 1.700 treballadors afiliats a la Seguretat Social.

Missatges principals• En els darrers anys els boscos han augmentat en superfí-

cie i en existències, per l’abandonament intens i progres-siu de l’activitat agrària i ramadera.

• La gestió forestal garanteix la persistència de les masses forestals compatibilitzant-la amb l’aprovisionament de béns i serveis i la multifuncionalitat dels boscos. L’apro-fitament sostenible dels recursos forestals cobreix les necessitats d’un sector econòmic clau per al territori i permet la persistència i millora dels boscos davant dels riscos com els incendis forestals i del canvi climàtic.

• Els aprofitaments anuals de fusta i llenya en l’actualitat representen només el 28 % del creixement total del bosc, per tant mantenen una elevada capacitat d’embornal. Tot i això, l’objectiu vers l’any 2020 és assolir una taxa prò-xima al 50 %, propera a la mitjana dels països europeus, que ha de permetre mantenir els boscos més saludables i menys vulnerables.

• Es preveu una tendència a l’alça dels bioproductes, bà-sicament per un augment de la demanda energètica. No obstant això, cal promoure també altres destinacions, com ara els productes per a construcció i rehabilitació d’edificis, per maximitzar el valor afegit dels productes fustaners i la seva capacitat d’embornal de carboni.

9. Turisme i parcs

Superfície arbrada 1.348.000 ha

40 %Xarxa Natura 2000

11 %Espais Naturals

de Protecció Especial (ENPE)

En base a les dades disponibles de visitants als ENPESi a la resta de la superfície arbrada, s’estima un impacte econòmic d’uns 160 milions d’euros anuals.

10. BiodiversitatLa confluència de límits biogeogràfics dels boscos del Pi-rineu, similars als de l’Europa septentrional, amb espècies de l’Europa mediterrània o meridional, més una estructura complexa geològica, geogràfica, morfològica i d’història na-tural, dóna a Catalunya un plus d’espècies difícils de trobar en cap altra regió europea.

En l’actualitat, s’està produint una reducció de l’heterogene-ïtat del paisatge associada a l’abandonament rural.

El manteniment de paisatges heterogenisfa necessari l’ús d’una varietat d’eines de gestió activa que permetin el manteniment d’espais oberts en un paisatge cada vegada més forestal: silvicultura de qualitat, pasturatge o cremes controlades. També s’està treballant en l’establimentd’una xarxa deboscos de dinàmica natural.

Distribució del valor teòric calculat dels productes forestals, any 2014.

Bolets 29

Tòfona 2

Pinya 7

Suro 4

Llenya 12

Fusta 46

BoletsTòfonaPinyaSuroLlenyaFusta

56608

312.326,31

479.832,76

481.105,97

Llicències de caça en RNC, ZCC, trofeus i precintes

Taxes per RNC, ZCC, trofeus, precintes

Llicència de pesca recreativa

Taxes per permisos de pesca

La diversitat dels boscos existents suposa una disparitat de productes. A la fusta i llenya, cal afegir-hi altres productes no fusters com els bolets, tòfones, pinyes de pi pinyer i el suro. Alguns d’aquests tenen una producció irregular però porten un valor econòmic associat, un comerç i una indús-tria específica.

S’estima que el valor corrent anual dels productes fores-tals recollits al bosc ascendeix a un import de 58,8 mi lions d’euros.

8. Caça i pescaIngressos finalistes (reinvertits en gestió) any 2014 (€). Font: Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental.

16,80 0,30

7,30 0,20

6,60 0,03

0,80 0,61

1,6 0,46

66,90

Mobles0,30 %

Artsgràfiques 0,46 %Serveis

66,90 %

Indústria16,80 %

Indústriadel paper

0,61 %

Indústriade la fusta i del

suro 0,20 %

Impostos nets segons productes 7,30 %

Agricultura, ramaderia i pesca0,80 %

Cadenaforestal1,60 %

Construcció6,60 %

Silvicultura i explot. forestal

0,03 %

PIB per sectors, any 2014. El PIB total de Catalunya l’any 2014 és de 199.786 milions d’euros.

treballant en l’establimentd’una xarxa deboscos de dinàmica natural.

precintesprecintes de pesca

1. Superfícies Superfície forestal: 2.060.173,56 ha, de les quals 1.348.000 ha corresponen a boscos.

2. ExistènciesEl darrer Inventari Forestal Nacional (IFN3) data dels anys 2000-2001. Actualment se n’està elaborant la nova versió, IFN4, que estarà disponible l’any 2016.

IFN2(1989-1990)

IFN3(2000-2001)

Increment anual net

Nombre de peus (M unitats) 929 1.005 0,7Volum amb escorça (M m³) 81,5 112,2 3,3

Font: IFN2, IFN3

Les principals espècies pel que fa a volum de fusta als bos-cos catalans són el pi roig, el pi blanc i l’alzina.

3. Propietat, planificaciói certificació dels terrenys forestalsDe la superfície pública, el 19 % correspon a la Generalitat, el 79 % a entitats locals, i el 2 % a altres entitats de dret públic.

Taula 1

Forestal 2058332,8

Aigües  con6nentals 18315,9

Conreus 935206

Urbà 198809,5

ForestalAigües continentalsConreusUrbà

Taula 1

Forestal 2058332,8

Aigües  con6nentals 18315,9

Conreus 935206

Urbà 198809,5

ForestalAigües continentalsConreusUrbà

Font: Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC), vol. 4 (any 2009).

Entre l’any 1993 i l’any 2009 la superfície forestal arbrada del país ha tingut un increment del 4 %, que significa un augment de poc més de 8.250 hectàrees anuals.

Any Superfície (milions ha) Superfície (%) Increment (ha)1993 1,216 38,0 -2005 1,272 39,6 56.0002009 1,348 42,0 76.000

Font: Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (1993, 2005, 2009).

Boscos multifuncionals: els boscos són productors de matèries primeres –fusta, llenya, suro. A més, proporcionen altres béns com els bolets, els pinyons i les tòfones, i serveis ambientals com la fixació de CO2, la millora de la qualitat de l’aire, la regulació hídrica o l’afavoriment de la conservació de la biodiversitat.

Mosaic agroforestal: gran part dels paisatges de Catalunya són zona agrària i forestal; fet important tant per a la preven-ció d’incendis com per a la conservació de la biodiversitat.

Les reserves de carboni en els diferents compartiments forestals

Font: modificat de IFN2 i IFN3.

Fonts: Modificat de IFN3, Montero et al. 2005, Mokany 1996, IEFC 2009, Doblas-Miranda 2013.

2.060.174 haSuperfície forestal

24,6 %Pública

70,3 %Planificada

29,5 %Planificada

29,7 % No planificada

8,84 %PEFC

32,85 %PEFC

91,16 %No PEFC

67,15 %No PEFC

70,5 % No planificada

75,4 %Privada

5. Aprofitaments forestals

Els aprofitaments forestals han augmentat notablement els dar-rers tres anys. Aquest increment és molt evident en les coníferes i la llenya, mentre que els planifolis es mantenen estables.

Planifolis Llenya Coníferes

2009 73993 159813 215664

2010 79678,86 177850,1 272896,4

2011 102777,8 170790,3 387071,9

2012 83545 249119,8 452977

2013 113337 210592 575843

2014 79160 252904 596232

PlanifolisLlenyaConíferes

Evolució temporal dels aprofitaments de fusta i llenya (m3).

4. Balanç de carboniEls boscos catalans mantenen segrestats 180 milions de tones de CO2, el 70 % dels quals es troba a la part aèria dels arbres (tronc, branques i fulles) i l’altre 30 % a les arrels.Els sòls forestals (boscos, matollars i prats naturals) de Ca-talunya mantenen segrestats prop de 700 milions de tones de CO2.

La capacitat d’embornal o taxa d’absorció anual dels bos-cos a Catalunya és de 4,65 milions de tones de CO2 (da-des de l’any 2000).

Tenint en compte que les emissions d’origen antropogè-nic dels catalans (1990-2001) van ser de 45,8 milions de tones eq. CO2 i que els boscos catalans capturen cada any

4,65 milions de tones de CO2, els boscos com-pensen prop del 10 % de les nostres

emissions.

Destinació de la fusta i llenya aprofitada als boscos de Catalunya el 2014.

Biomassa 34,50%

Serra 27,10%

Llenya 23,10%

Trituració 14,30%Pals,  perxes  i  estaques 1,00%

BiomassaSerraLlenyaTrituracióPals, perxes i estaques

Els aprofitaments forestals han augmentat notablement els dar-rers tres anys. Aquest increment és molt evident en les coníferes i la llenya, mentre que els planifolis es mantenen estables.

Evolució temporal dels aprofitaments de fusta i llenya (m

Balanç de C (tones/ha/any)

[–1,00, –0,50] [1,00, 1,50] [–0,50, –0,00] [1,50, 2,00] [0,00, 0,50] [2,00, 2,50] [0,50, 1,00] [2,50, 3,00]

Pi roig 27,2980649

Pi blanc 17,70002209

Alzina 12,75719387

Pinassa 12,18713755

Pi negre 9,94347494

Alzina surera 5,61538078

Roure reboll 4,81148884

Faig 4,74781781

Avet 4,3264474

Pi pinyoner 4,30523107

1

Pi pinyoner

Pi blancAlzina

PinassaPi negre

Pi roig

Alzina sureraRoure reboll

FaigAvet

Principals espècies pel que fa al volum de fusta (Milions m3, font IFN3).

6. Destinacions de la fustaAquest increment en els darrers anys és degut a l’augment de la demanda de fusta per a usos energètics (biomassa), sobretot a partir de l’any 2012. L’any 2014 representa més del 50 % de les destinacions de la fusta.

112,2

3,1

0,7

Volum amb l’escorça (milions de m3).

Estoc en peu(2000)

Incrementanual

(1990-2000)

Aprofitaments(2014)

112,2

3,1 0,9

Any de referència 2014

Finlàndia

Suècia

Àustria

Catalunya

EU-28Espanya

AlemanyaItàlia

França

Regne Unit

Percentatge de superfície arbrada. Font: Eurostat.

0 % 20 % 40 % 60 % 80 %

73

69

47

42

37

3632

3129

12