DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

230DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 2012Periòdic popular dels Països Catalans

“Em pegaven per nobesar la bandera espanyola dins la casernade la Guàrdia Civil”Aquest és l'esfereïdor testimoni del jove militant d'Arran detingutel passat dissabte a Biniali, Mallorca. El jove ha denunciat la Guàr-dia Civil als jutjats d'Inca per maltractaments. La detenció del jovefou deguda al fet que aquest es dirigí en català als agents per sol·lici-tar-los que intervinguessin contra uns brètols que havien agreditdiverses persones a la revetla de Biniali. L'episodi se suma a lesdetencions de quatre independentistes a Bunyola, enmig del rebuigpopular a l'ofensiva anticatalana de policia i govern del PP.

>> Països Catalans 4

JORDI E. C. PÀG. 2 // JOSEP BONNIN PÀG. 2 // JOAN TERAN PÀG. 3 // ALBERT ALOY PÀG.16

Les farmàcies amb l’aigua al collAprofundim en el greu conflicte que afec-ta les farmàcies del PV i que posa en perillel subministrament de medicaments.

>> Països Catalans 4

Jordi Grau ja està en llibertatEl divendres 6 de juliol, Jordi Grau, nascut aGuadassuar, eixia en llibertat condicional des-prés de 18 mesos a l’espera de judici.

>> Països Catalans 6

Gabriel García Márquez,malaltL’escriptor colombià Gabriel García Márquezpateix demència senil, segons han donat aconéixer familiars i amics.

>> Cultura 14

SUM

ARI

Algèria: cinquanta anysd’independència

“Arran és unaentrada d’airefresc i ensdonarà unimpuls brutalarreu del país” Amb motiu de la formació d’Arran,entrevistem Marc Garcés, antic mili-tant de l’Assemblea de Manresa iactual portaveu al Principat de Cata-lunya de la nova organització Arran,que parteix de la unió de Maulets ila CAJEI.

>>Contraportada

ENTREVISTA

>>En Profunditat 8 i 9

>>Internacional 10 i 11

No he seguit cap partit de l’euroco-pa, ni de La Roja; no són els meus. Ino m’agrada gaire que em manipu-lin. No vull dir que no vegi algun clàs-sic Barça-Madrid, però quan hi haaltres problemes més importants, calestar per feina.

Ara bé, al govern de l’Estat espan-yol, li ha anat de conya marineraaquesta Eurocopa: Pa i Circ, l’aforoque emprava Neró no hi cabia tantagent, ni tampoc tenia televisió, per-què ho seguis tot el món. Actualmentla manipulació s’ha estandarditzat iglobalitzat.

Ningú a ciència certa crec quepodria dir-me la burrada de milionsd’euros que ha costat aquest esdeve-niment, quan ens venen per pa i persal que estem en crisi. I per rematar,ha estat pagat amb doblers de tots elsciutadans d’Europa i quasi segur quedel món. Per això els impostos ser-veixen. Ja no xerr dels doblers queha costat als ciutadans de l’Estatespanyol, però a la nostra classe gover-nant, bastant inoperant i inepta, elshi ha anat a les meravelles.

I mentre la gent es trobava alsestadis o davant la pantalla: reta-llades de serveis bàsics: sanitat ieducació; pujades de serveis: elec-tricitat, gas, butà; pujades d’im-postos encobertes, rebaixades desous; i per rematar “El Guindo dela guinda” un rescat dels mateixosbancs responsables de la creació dela crisi, per la nefasta gestió fetaamb els doblers de tots. O sigui:“España de tablao y pandereta”. “Aespañolizar al personal”

Sembla que els hereus de ManuelFraga (AP) tenen, un parell mallor-quí, de vares de mesurar, al mateixtemps que una política activa derepressió de la gran majoria de movi-ments independentistes d’esquerrai fan el possible per incloure’ls ambels termes i conceptes de “violents idescontrolats”, “radicals i antisiste-ma” perquè hi hagi un rebuig públic.Malgrat s’equivoquen, i creixen.

Sempre que se celebra algun triomf

del Barça, els afeccionats ho celebrentranquil·la i pacíficament, fins queper “arte de birlibirloque” a uneshores de la matinada, apareixen “elsviolents”, que atempten contra elmobiliari urbà, rompen vidres, s’en-fronten a la policia antiavalots i aca-ba amb una batalla campal. La mevapregunta, és: qui són i d’on surten?Res m’estranyaria que presumpta-ment fossin prou coneguts de la poli-cia. Aquests enfrontaments donenbons titulars als mitjans de comuni-cació afins al règim.

Durant i al final de la celebraciódel triomf de La Roja, apareixerengrups ultradretans i neonazis fentmostra de símbols i ensenyes ambcreus gammades i altres símbols fei-xistes, inclusiu atemptant a segons

quins llocs de Catalunya en contradels símbols nacionals catalans.

Els resultats per exemple a Bada-lona, foren un detingut, vuit cotxescremats i quinze contenidors incen-diats. Sembla que la proporció de for-ça i repressió no és la mateixa quequan són altres grups que o es con-centren o manifesten.

Per què es poden detenir a mem-bres dels moviments independentis-tes d’esquerra i sancionar-los econò-micament i amb penes de presó, tot,presumptament alterant unes pro-ves, a una manifestació permesa comva succeir a la Diada de Mallorca de2010?

Quines foren les ordres superiors,que quan l’esbroncada de Bauzá aBunyola, hi hagués varis detinguts i

repressaliats amb sancions i malme-tements físics?

Per què quan uns surten al carrerdemanant uns drets, poden acabarencausats amb peticions de dos i tresanys de presó; i altres poden come-ten un delicte clarament tipificaten el codi penal , que prohibeix l’ex-posició i utilització pública de sím-bols nazis?

Hi haurà algun fiscal que d’oficiintenti esbrinar qui eren els que inter-venien exhibint els símbols nazis ala final del triomf de La Roja, enviant-los les ordres de detenció, con ferenamb els independentistes mallor-quins i amb els que ocuparen la Con-selleria d’educació?

He de creure que realment la jus-tícia és igual per tothom o que tal vol-ta hi ha varies vares de mesurar?

Que això passes en temps d’enFranco, ho afirm testimonialmentque la policia mirava cap a l’altre cos-tat quan l’extrema dreta, estossina-va a membres de l’esquerra, era lògicdins una dictadura. Però dins d’unestat de dret, és un insult, i considerque s’estan fent passes enrere, i queen lloc de tenir una democràcia, tenimuna cleptocràcia (clepto=robar engrec).

I acab, jo amb el triomf de La Roja,de la que no sóc seguidor, ja que esticespanyol per imperatiu legal: res acelebrar.

L’ACCENT 230DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 201202 OPINIÓ

Vagi per ells. Vagi per totesnosaltresJORDI E. C. BARCELONA

Corria l’agost de 2006. Enfilant de nitel curs del Llobregat en direcció a laplana ceretana ell em va dir que des-prés de rumiar-hi força, creia que ales joves ens calia fer un cop de cap.Necessitàvem una sola organitzaciójuvenil robusta per vertebrar un movi-ment juvenil emancipador, que foscapaç de bastir espais de contrapo-der. Que estava fart de desunionsabsurdes. Que ens apropava molt mésdel que ens distanciava i havíem dedeixar aquella etapa enrere. Em vaigquedar estupefacte. Això no feia pasper ell. Vaig pensar que es feia gran,mentre em relatava, amb el seu habi-tual entusiasme contagiós, aquellavisionària visió.

Fatalment el dia següent la des-gràcia va interrompre el nostre rumbple de somnis, finint la seva, inten-sament viscuda, vida. Avui una pla-ca amb versos del gran Estellés ensel recorda allà on va perèixer, al cap-damunt del Carlit, torre vigia de laCerdanya i de tot el país al nord del'Albera. De sud a nord, el combat perla llibertat i la unitat del nostre pobleplasmat en un senzill homenatge.

No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. [...] Després del teu silenci estricte,camines decididament.

Aquell fatídic dia en Marc enca-ra va tenir temps, amb la seva genuï-na actitud, d'arrencar l'ensenya deljacobinisme francès enrotllada a lacreu del cim. Company infatigable imilitant únic, moltes vam conspirarinsurreccions i victòries amb ell al’antic Arran de Sants, i ara es cons-truiran, en un espai d'idèntic nom,al llarg i ample dels Països Catalans.El part no ha sigut ni ràpid ni sen-zill, però estàvem disposades a dedi-car-hi els esforços i la suor que fes fal-ta. Al cap i a la fi, i més enllà de pos-sibles compromisos generacionals,ens ho devíem a nosaltres mateixes.I jo d’alguna manera i humilment,també a ell, després d'aquella fecun-da conversa recorrent una màgica nitd’estiu berguedana.

En els últims anys a la CAJEI enshavia tocat deixar absurdament i pre-matura a alguns companys en el camí.Només podem recordar-nos de vosal-tres i maleir que no hagueu pogutveure aquest somni, que sovint vèiemllunyà, fet realitat. Hem plantat unail·lusionant llavor de futur, tot pas-sant el testimoni. El jovent trepitjafort, s'obre pas en temps de misèriessuperlatives, ha perdut la por i hapres la coratjosa decisió de vèncer.Marc, Carlos, Marc i Jusep: seguim,seguirem. I seguem, segarem arran,ara també. Sempre fins a la victòria.Amb vosaltres. En el vostre record ide part dels bons, fins a la mort.

*Jordi E. C. és exmilitant de l’Assembleade Joves del Poblenou (CAJEI)

PUNT DE MIRA COL·LABORACIÓ JOSEP BONNÍN

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: CarrerMaldonado, 46 baixos, 46001València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@lac-cent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 61554 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redac-ció. Coordinació general: Laia Altarriba, Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. Opinió: Joan Teran (coord.).Economia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional:Laia Altarriba, Manel López (coords.). Cultura: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català.Ciència i Tecnologia: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia Esports: Rafael Escobar.Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.Coordinació gràfica:Oriol Clavera. Distribució: XavierGispert. Han col·laborat en aquest número: JosepBonnín, Jordi E. C., Xema E., Francesc M., Mateu Aloy,Rosa Ferrer, Ramon Usall, Enric Stern, Emi Pascual

Número 230 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

“Els acords de la recent cimera sobreel futur de l'euro, en el marc delsquals s'ha oficialitzat la petició espan-yola del rescat directe dels bancsamb més dificultats, tal com dema-nava el Govern de Rajoy, no han ser-vit emperò per calmar els mercatsfinancers” (“Les retallades de juliol”,La Vanguardia, 7 de juliol). Com queels mercats financers (és a dir, elspropietaris del capital) fan de moltmal calmar darrerament aquest fetno sorprèn per res. El desfici de laburgesia no té final, preocupadamaternalment com està pel desas-sossec de la prima de risc: “Hi vacontribuir en part la decepció entreels inversors per la tímida retalla-da dels tipus d’interès decidida pelBCE la vigília”. I amb aquest cule-brot han aconseguit crear una mito-logia d'allò més críptica al voltantdel robatori massiu al que els mer-cats financers/propietaris del capi-tal/burgesia està sotmetent a la res-ta. D'aquesta espessa boira en sur-ten com els conills d'un barret decopa conclusions completament alie-nes a qualsevol seqüència lògica:“Però les possibilitats de revertir la

situació no passen només per Brus-sel·les: depenen també del grau dedeterminació interna a l'hora d'em-prendre un conjunt de reformes quesón objectivament inexcusables perreactivar l'ocupació i el consum”.Quines?: el govern espanyol “hauràd'aprovar un pla pressupostari peral 2013-14, que lògicament suposarànoves mesures, retallades i, per tant,sacrificis”. Es tracta de sacrificisaixí, en abstracte, com si els sacri-ficis d'alguns no fossin els benefi-cis d'uns altres. I no oblidem queson sacrificis adreçats a reactivar elconsum i crear ocupació. Tal com la“pujada de l'IVA”. Cal haver desvet-llat molts misteris de la vida perarribar a comprendre per què apu-jar un impost sobre els articles deconsum pot augmentar el consum.Com pot això crear ocupació és enca-ra més misteriós. És urgent també“l'eliminació de la deducció per habi-tatge”. Més enllà del que s'opini sobreaquesta deducció, fóra bo que La Van-guardia ens expliqués per quin motiuaixò reactivaria el consum i creariaocupació. I així successivament: “can-vis en les prestacions d'atur i jubi-

lació”, naturalment a la baixa . Sàvia-ment se'n diu simplement “canvis”,i d'aquesta manera no cal enfron-tar-se a la pregunta: descapitalitzarels aturats i els pensionistes reacti-varà el consum i crearà ocupació?¿Deixar de “prestar serveis o ajutssocials”, “reduir la nòmina de tre-balladors”, reactivarà el consum icrearà ocupació?

Tot és possible, car es veu que tam-bé és necessari “privatitzar empre-ses públiques”, de manera que fotrefora un munt de treballadors crea-rà ocupació i activarà el consum, laqual cosa serà ben certa a casa delsque les comprin. També augmenta-rà el consum dels qui comprin elpatrimoni immobiliari de l'estat apreu d'amic. I qui ho comprarà? Elsmercats financers/propietaris delcapital/burgesia, que pressionenmitjançant la desinversió per acon-seguir tots aquests regals. Cal que lacosa tingui una narrativa pròpia,que sembli sofisticada per què no esvegi que és absurda . I per això estàLa Vanguardia. Serien els clàssics“tontos útils” si no xuclessin de lamateixa mamella.

La Roja i els valors patriòtics espanyolistes

La boirosa mitologia del saqueig

L’ACCENT 230 OPINIÓ 03

Tot i que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, en les

seves instruccions als corregidors de Catalunya el 1716 demanà que es notés l'e-

fecte sense notar-se la intenció, el cert és que el nacionalisme espanyol ha tran-

sitat per camins diferents del de la subtilesa. La consciència de ser un bloc domi-

nant assetjat per enemics interiors que amb les dècades han anat canviant de

nom, ha desenvolupat una ideologia d'estat enormement agressiva amb qualse-

vol dissensió interna. D'altra banda, la pròpia trajectòria històrica de l'estat, amb

un important pes polític de l'exèrcit, ha instaurat el mano i ordeno com a mèto-

de de governança i el convenciment que una victòria no és victòria si no és total.

Aquests paràmetres han tenyit l'esdevenir de l'estat amb més o menys intensi-

tat segons l'hegemonia del nacionalisme espanyol en cada moment històric.

El Baròmetre d'Opinió del CEO a la CAC torna a mostrar, una vegada més, un

increment dels partidaris del Sí en un hipotètic referèndum d'independència.

Aquests arriben a ser un 51% dels enquestats, que contrasta amb un 30% de par-

tidaris de l'estat independent com a situació ideal. D'on sorgeix aquest 21% res-

tant? De federalistes que finalment ha assumit que amb l'estat espanyol no hi

ha res a fer perquè està dominat per un nacionalisme espanyol excloent que

impedeix cap altra alternativa. El nacionalisme espanyol està aconseguint des-

truir a passes gegants al Principat l'autonomisme-federalisme d'esquerres, que

havia estat un dels puntals de l'edifici institucional sorgit de la transició. La soli-

daritat amb els pobles d'Espanya i les relacions federals comencen a ser ja retò-

rica caducada. Tota aquesta situació, cal no oblidar-ho, prové de l'embat d'un

renovat nacionalisme espanyol de fa poc més d'una dècada contra una tímida

demanda d'augment de l'autonomia. Perquè l'estatut, les millores del finança-

ment i les plaques de les matrícules eren reivindicacions autonomistes plena-

ment assumibles des d'una concepció mínimament flexible del concepte Espan-

ya.

La reacció del PP davant les crítiques per a la gestió dels incendis al País Valen-

cià també ha estat una bona mostra del caràcter real del nacionalisme espanyol.

Han convertit una crítica política en l'atac d'un enemic interior, i acorralats per

l'evidència dels fets, s'han arribat a desvestir de la disfressa democràtica per a

recordar que ells manen i punt. El mateix model de gestió que ha utilitzat el Con-

sell per a fer front a les protestes de la primavera valenciana o a les protestes

dels mestres interins. I és en aquesta definició de l'enemic interior on van cimen-

tant una oposició poc estructurada fins ara. Però alhora també es va cimentant

l'hegemonia del poder local damunt la soferta població.

La resposta de la societat civil de les Illes Balears contra les agressions al cata-

là, lluny d'ablanir el PP i la policia, els ha dut a reiterar la seva aposta espanyo-

litzadora. Efectuant detencions per simplement parlar en català o enviant per

enèsima vegada cartes a les famílies recordant-los que poden escolaritzar els seus

fills en castellà, una opció que ha resultat un fracàs estrepitós. Aquestes actua-

cions només es poden entendre des de la creença que l'espanyolisme ha decidit

plantejar un pols contra la nostra llengua fins al fons, amb totes les conseqüèn-

cies, per a obtenir una victòria absoluta i aconseguir l'ansiat objectiu de “pro-

vençalitzar” el català.

Si fem una ullada a l'actuació de l'administració espanyola en matèria de polí-

tica europea i gestió de la crisi del dèficit, també podem veure com aquesta està

plenament mediatitzada pels tics del nacionalisme espanyol. És per això que,

vistos els exemples, cal tenir molt present aquesta ideologia inherent a l'estat a

l'hora de fer anàlisis de present i futur.

El nacionalisme espanyol és agressiu, autoritari i rígid, sí, però no és estú-

pid. Caricaturitzar el nacionalisme espanyol com a quelcom propi d'estúpids i

subdesenvolupats és, a banda d'una inexactitud, considerar-nos a nosaltres com

a més estúpids i subdesenvolupats encara, incapaços com hem estat de treure-

'ns aquest jou del damunt. El nacionalisme espanyol tensa la corda, i la tensa

molt. Presenta envits de risc. Però està sempre disposat a jugar fins al final, a

utilitzar tots els ressorts del poder per a imposar la seva victòria. Creure'l estú-

pid i creure que la seva actuació ens porta de forma natural a la independència

seria un error que pagaríem tard. Cal saber llegir els envits del nacionalisme

espanyol i articular una alternativa política per a guanyar-li la partida, i no fer

“farols” en creure que el contrincant és ruc i l'aposta ens surt debades.

E D I T O R I A L

L'envit delnacionalismeespanyol Dissabte passat l'Assemblea de Munici-

pis per la Independència va anunciar,a través del seu president, “el pobre”Josep Maria Vila d'Abadal, que dema-nava al govern “que negociï el Concerteconòmic mentre no s'aconsegueixi laindependència”.

L'evolució del sobiranisme catalàCal contextualitzar la creació de l'As-semblea de Municipis per la Indepen-dència, el passat mes de desembre de2011, en el marc de tots els movimentsgenerats en el camp de l'anomenat sobi-ranisme català sobretot a partir del pro-cés de reforma de l'estatut d'autonomiaprincipatí.

L'evolució d'aquell procés de refor-ma, condemnat al fracàs des del prin-cipi com a procés per a la consecuciód'un marc de plena llibertat per a lanació catalana, va tenir la virtut dedinamitzar el desvetllament d'un certnivell de consciència nacional catala-na que va conduir a una certa crisi del'autonomisme.

Parlem de crisi relativa perquè, peruna banda, els eslògans i la simbologiaindependentista es varen fer majorita-ris en les massives manifestacions del18 de febrer de 2006, de l'1 de desembrede 2007 i del 10 de juliol de 2010 cele-brades a Barcelona. Mentrestant, la ten-sió creixent generada pels movimentsdel Tribunal Constitucional per acabarretallant l'estatut l'estiu de 2010 va serun dels principals factors que explicàl'esclat del moviment popular de lesconsultes per la independència que s'a-llargà entre la tardor de 2009 i la pri-mavera de 2010. Això, juntament ambl'actitud lliberticida de l'estat, obria lesportes a la crisi de l'autonomisme i alreforçament de l'independentisme.

Però per l'altra banda, els planteja-ments polítics que sostenien les mani-festacions al carrer convocades per laPlataforma pel Dret de Decidir i perÒmnium Cultural cercaven la confluèn-cia de tot l'arc polític parlamentari cata-là, i es basaven en reivindicacions objec-tivament autonomistes: el febrer de2006 l'objectiu era reforçar la posiciódels negociadors catalans a Madrid; eldesembre de 2007, obtenir el traspàs ila gestió de determinades infraestruc-tures per al govern català; i el juliol de2010, defensar l'Estatut de 2006 com aresposta a la decisió del Tribunal Cons-titucional espanyol. És d'aquesta líniaestratègica real, de la que es derivavael suport dels grans poders fàctics del'autonomia catalana. I això, juntamentamb les mancances de l'anomenat sobi-ranisme català, debilitava objectiva-ment l'independentisme, canalitzantel descontentament popular cap a posi-cions renovadament autonomistes.

En síntesi és aquesta debilitat ideo-lògica, política i orgànica de l'indepen-dentisme el que explica com CiU fou lagran beneficiada (i no pas per casuali-tat) d'aquest cicle de mobilitzacions,guanyant les eleccions autonòmiquesde novembre de 2010 mentre que elspartits anomenats independentistesregistraven el pitjor resultat des de 1999(361.928 vots i 14 diputats entre ERC, SI

i Rcat el 2010, contra 271.173 vots i 12diputats d'ERC el 1999).

Les consultes i les entitats munici-palistesDins d'aquest magma sobiranista lesconsultes varen brillar amb llum prò-pia perquè varen significar la més impor-tant mobilització independentista dela història, tant des del punt de vistaquantitatiu, com qualitatiu. Malgratque les preguntes variaven lleugera-ment entre els municipis on les con-sultes es varen celebrar, es pot dir que812.934 persones de 554 municipis dife-rents varen votar que sí, que desitja-ven una nació catalana independent;d'un total de 881.564 persones que varenparticipar d'aquelles consultes i que,per tant, es mostraven d'acord amb eldret de decidir al voltant d'aquesta qües-tió. A nivell qualitatiu, va representarla mobilització de milers de volunta-ris, sovint sense el suport de cap insti-tució, per organitzar des de baix un pro-cés de deliberació democràtica d'unabast difícilment comparable a nivellmundial.

Posar de manifest socialment la con-tradicció entre la negació de drets perpart dels estats i la voluntat de decidirper part de les persones d'aquest paísva ser el principal element empodera-dor de la mobilització de les consultes,a més de l'element profundament inte-grador envers la lluita d'alliberamentnacional que va suposar la definició delcens electoral.

Darrere d'aquest gran pas endavantque varen suposar les consultes aflora-ren de nou algunes de les principalsdebilitats de l'independentisme cata-là: l'intent d'apropiació partidista i per-sonalista de les consultes per un cos-tat, i la definició (o indefinició) políti-ca de l'objectiu que definien les pregun-tes, una indefinició gens asèptica i gensneutral, que apostaven en general perla independència d'una nació catalana(que en teoria volia referir-se als Paï-sos Catalans, quan en realitat volia dirPrincipat de Catalunya), dins d'unaUnió Europea que, val la pena no obli-dar, és l'Europa dels estats i les multi-nacionals.

L'èxit de les consultes, una propos-ta sorgida d'una associació local d'A-renys de Munt, i defensada al ple del'Ajuntament per la CUP d'aquell poble,va posar de nou sobre la taula el paperdel municipalisme en el procés d'alli-berament nacional. Per aquesta via,ERC va voler ressuscitar (sense reeixir-hi) la seva intermitent Decidim.cat idiferents plens municipals van decla-rar-se exclosos moralment de la Cons-titució espanyola.

Pel moment, però, ha estat la pro-posta de l'alcalde de Vic, l'Associació deMunicipis per la Independència, la queha aconseguit aplegar una bona partdels municipis principatins (avui 484)sota el programa de l'independentismeexprés, ara en versió municipalista:convocatòria d'un referèndum d'inde-pendència convocat pels municipis,quan l'AMI aplegui almenys el 60% dela població catalana (de la ComunitatAutònoma de Catalunya, s'entén).

Mentrestant, sembla que en els pro-pers mesos l'AMI ha de discutir unaproposta sobre el Concert econòmic,malgrat que ja ha anunciat que dona-rà suport al govern en la seva negocia-ció. ¿No és una expressió evident de ladebilitat ideològica, política i orgànicad'un cert independentisme el fet quealcaldes que es diuen independentistescridin a negociar amb Espanya el Con-cert econòmic?

Entre el seguidisme i la construcciónacionalAvui més que mai és necessari que l'es-querra independentista elabori una pro-posta seriosa i honesta, adreçada al con-junt del municipalisme català, per cons-truir un organisme dedicat a reforçarpolítiques de construcció nacional, quesuperin la legalitat espanyola i france-sa i creïn lligams reals entre els muni-cipis dels Països Catalans.

Una proposta que constitueixi unaalternativa a l'Associació Catalana deMunicipis i a la Federació de Munici-pis de Catalunya, entitats municipalis-tes oficials que tots els partits seguei-xen mantenint (potser perquè són estruc-tures com aquestes les que ajuden elspartits a mantenir-se?) i que són finan-çades pels ajuntaments per la “repre-sentació dels interessos dels munici-pis” davant les institucions de l'Estatespanyol i per prestar-los serveis d'as-sessorament.

Una proposta que respongui als inte-ressos reals dels municipis catalans,que sigui un embrió dels Països Cata-lans lliures, i que permeti articular polí-tiques en favor del català, del desenvo-lupament socio-econòmic, de l'organit-zació i la planificació territorial i delsdrets de ciutadania per desobeir les reta-llades dictades per l'Europa dels estatsi les multinacionals.

Mentre no s'aconsegueixi la inde-pendència dels Països Catalans, cal cons-truir alternatives a aquells que, per acti-va o per passiva, aposten per un noufinançament autonòmic que debilitaideològicament, orgànica i política l'in-dependentisme. Alternatives a aquellsque, dient-se independentistes, prenenpartit per l'enèsima reedició del pacteamb Espanya i obliden sistemàticamentel conjunt del país. Alternatives a aquellsque, en definitiva, serveixen a objec-tius partidistes concrets perquè neces-siten rentar-se la cara per compensarun expedient de govern farcit de reta-llades socials i de retrocessos en el seusuposat pla de transició nacional.

*Joan Teran és militant de la Candidatura d'Unitat Popular

JOAN TERAN* COL·LABORACIÓ

DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 2012

El municipalisme independentista a debat

XEMA E. VALÈNCIA

El Govern de l'Estat diu que intervin-drà per a solucionar els impagamentsde la Generalitat Valenciana a les far-màcies. La ministra espanyola desanitat, Ana Mato, evidencia ambaquest gest la incompetència del PPautonòmic, negociant directamentamb els afectats i condiciona el paga-ment dels medicaments a l’aturadade les mesures de pressió per partdels farmacèutics.

Les farmàcies son establimentssanitaris privats d’interès públic sub-jectes a una planificació sanitàriaespecífica. Al País Valencià aquestaplanificació, malgrat les seues defi-ciències, garanteix un accés de pro-ximitat a la població, amb vora 2.300oficines repartides per tot el territo-ri i 12.000 professionals.

El preu de la majoria dels medi-caments l’estableix també l’adminis-tració, així com altres mesures tri-butàries i legislatives que haurien deservir per garantir l’accés als medi-caments, un bé essencial. Com a partde les competències transferides, ésl'administració valenciana la respon-sable d'elaborar uns pressupostos quepermeten a la població un accés adienta la prestació farmacèutica.

L'actual concert que signaren el2004 els tres col·legis de farmacèu-tics amb la conselleria pot tindre elsdies comptats. I és que els continusretards en el pagament dels medica-ments coberts per la prestació far-macèutica han portat les farmàciesa una situació insostenible. Les far-màcies xicotetes, amb poca vendalliure i que centren la seua activitaten la venda finançada, són les prin-cipals perjudicades.

El pagament a 45 dies a quedat enpaper mullat; la Generalitat no arri-ba. Cap altre territori de l’estat téaquest nivell de morositat, les polí-tiques prioritàries del Consell són jaconegudes. A nivell sanitari més queracionalitzar, estan mutilant. Culpa-bilitzen els pacients i els professio-nals sanitaris, diuen que hem portatel sistema a la insostenibilitat i ensvolen fer pagar un preu molt elevat.

En octubre de 2011 ens trobàremamb els primers endarreriments méssignificatius, arribant a un deutesuperior a 3 mesos (més de 400 milionsd’euros) . Això suposà als farmacèu-

tics la necessitat de cercar finança-ment extern, amb el teòric aval de laGeneralitat, i renegociar el pagamenta proveïdors (magatzems distribuï-dors, laboratoris...). Arribat novem-bre d'eixe mateix any, amb les elec-cions a tocar, les dificultats per a tro-bar finançament extern, comptant

amb un avalador tant poc reputat, esvan fer evidents. Moltes farmàcieshagueren d’afrontar préstecs banca-ris substanciosos amb l’aval del seusbéns per poder seguir comprant medi-caments. Tot i així, les farmàciesacceptaren un pagament parcial del25% del deute i una calendaritzaciólaxa de la resta, a canvi de no moles-tar en el període electoral. La libera-lització de les farmàcies i les modi-ficacions del conveni són armes pode-roses amb les que compta el governvalencià per a fer callar els apoteca-ris.

Passades les eleccions, el Consellva continuar sense complir amb elsacords de pagament i les farmàcieses mobilitzaren en desembre. Delstres dies de tancament acordats a lesassemblees se’n feren dos finalment,que comptaren amb un seguimentmolt elevat. Cobraren una altra partdel deute i desconvocaren el tercerdia de protesta.

Una administració que acabà l'anyendeutada, no va “filar prim” ambels pressupostos de l’any següent. Des-prés d'haver afermat la posada endubte de la viabilitat d'allò públic,començà el curs amb les tisores a lamà, disposada a fer trontollar tot elque la competia i que és de tots els

valencians. Atacà amb la solució queels bons neoliberals tenen per a quanja no els cal anar en miraments: fercaure allò públic i que el mercat dic-te.

Però semblava que amb les farmà-cies anava complint, fins al punt deque el conseller demanà la retiradadels cartells que informaven elspacients del deute acumulat. “LaGeneralitat no paga! Ho sentim molt,no ens queden diners per als seusmedicaments”. I era cert, que una

farmàcia substituís a la Generalitaten el seu deure de finançar els medi-caments, era i és inassumible. Onestan els diners per a medicaments?Qui pot finançar la Generalitat? Quèpassarà amb les farmàcies? Com afec-tarà els pacients? Moltes preguntesi un mercat molt sucós al darrere pera liberalitzar, que pot acabar perenfonsar el que els farmacèutics pre-senten com a model mediterrani defarmàcia.

Al febrer es va repetir el guió, far-màcies amb l'aigua al coll per l’in-compliment de l’acord, amenaça detancament, pagament “in extremis”de la Generalitat i desconvocatòriade la vaga. I mentre els tira i arron-sa continuaven, noves mesures. Mesu-res que dinamiten el sistema públicde sanitat, que fins ara comptava ambuns índex de qualitat elevats, tot iser dels sistemes europeus que ambmenys percentatge del PIB es finan-ça.

Fins arribar al darrer tancamentdel 6 i 7 de juny, on reclamaren elpagament i una nova calendaritza-ció realista del deute. Però les cosesno milloraren molt i aquest mes dejuliol sols la intervenció del minis-teri, que fins a dia d'avui havia miratcap a una altra banda, ha paralitzatla convocatòria d'un tancament inde-finit motivat per un deute de més de360 milions d’euros, més de 70 far-màcies en concurs de creditors i l’i-nici dels desproveïments. L’acomia-dament de molts treballadors, ja mal-tractats pel conveni, també és un fetque cal destacar.

Possiblement s’incloguen les far-màcies al pla de pagament a proveï-dors, però tot fa pensar que els pro-blemes continuaran i s’amplificaran.I es que amb mesures com el repaga-ment i la retallada del catàleg demedicaments finançats, s’acaba ambla universalitat del sistema, perjudi-cant els malalts crònics i els que dis-posen de menys recursos. El poblepagarà l’acció d’uns governs que o nosaben, o no volen mantindre un sis-tema sanitari públic, universal i dequalitat.

L’ACCENT 230DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 201204 PAÏSOS CATALANS

El conflicte entre Consell i farmàcies, degut als impagaments del primer, ha pujat de nivell en les darre-res setmanes, amb diversos actes de protesta per part dels farmacèutics. L'ACCENT publiquem el relaten primera persona d'un farmacèutic que ens explica el periple pel qual han passat les farmàciesvalencianes i les contradiccions internes del sector

El conflicte de les farmàciesvalencianes s’enroca

“Hi ha un mercatmolt sucós al darre-re per a liberalitzar,que pot acabar perenfonsar el model

mediterrani de farmàcia”

Les farmàcies valencianes amenacen amb tancaments si no reben els diners de la Generalitat

“L’acomiadamentde molts treballa-

dors, ja maltractatspel conveni, també

és un fet que caldestacar”

ABEL CALDERA BERGA

El jove Enric A., militant d'Arrande Mallorca, va ser detingut lamatinada del dissabte al diumen-ge 8 de juliol a Biniali després desol·licitar a la Guàrdia Civil que

actués contra un grup de brètolsque havien agredit a diverses per-sones que participaven a la reve-tla de la població. El fet que EnricA. es dirigís als guàrdies civils encatalà fou motiu per a aquests perno només fer cas omís de les deman-

des del jove sinó per detenir-lo deforma violenta.

Un cop a la caserna d'Inca s'i-nicià un autèntic infern per aEnric. Els guàrdies civils el colpe-jaren repetidament i el volien obli-gar a cridar “Viva el rey!” i a besar

una bandera espanyola. Davant lesnegatives del jove a cedir a les vexa-cions a què volien sotmetre'l, laviolència anava en augment.

El jove ha presentat una denún-cia als jutjats d'Inca per maltrac-taments contra la Guàrdia Civil.El relat dels fets i l'explicació dela denúncia l'ha fet aquest dimarts10 de juliol a la tarda en una rodade premsa acompanyat de fami-liars i una trentena de joves mili-tants independentistes. La roda

de premsa ha estat vigilada perefectius policials que, en acabar,han procedit a la identificació dequatre dels assistents.

Aquestes detencions es produei-xen en un context d'ofensiva con-tra el català per part de la policiai el govern del PP que ha topat ambun ampli rebuig social. L'episodisegueix el mateix patró que ladetenció de quatre independentis-tes a Bunyola a finals de maig.

ÚLTIMA HORA

Detingut un jove mallorquí per parlar català a la Guàrdia Civil

L’ACCENT 230 DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 2012 PAïSOS CATALANS 05

ALBERT ALOY BÉTERA*

La dita popular “el poble unit maiserà vençut”, recurrent per la ves-sant esquerrana de la societat per rei-vindicar la unitat de la força en lesseues protestes, va fer-se realitat elpassat dimecres 20 de juny a Bétera(Camp de Túria). Les raons per les quèels veïns i veïnes cridaven aquest càn-tic a les portes del consistori de lalocalitat eren senzilles: volien atu-rar definitivament el projecte de pri-vatització de la gestió pública de l'ai-gua, projecte promogut per l'equip degovern de la localitat (UPIB-PP).

Tot va començar fa un mes i migquan Germán Cotanda Gil, alcalde deBétera, junt el seu equip de govern,varen aprovar la iniciació del projec-te mitjançant un ple extraordinari.El projecte, que a més s'havia apro-vat de manera discreta i sense opcióal debat públic, va causar una grancontrovèrsia i un creixent malestaral sí del veïnat. És ací quan un grup

de persones es reuniren per encapça-lar el que seria una protesta que hadurat al voltant de dos mesos: sorgia“Bétera per l'aigua. Iniciativa ciuta-dana per la gestió pública de l'aigua”.Una iniciativa espontània i plena-ment popular que aglutinava el males-tar que havia gestat l'ajuntament i

que pretenia, d'una banda paralitzarde manera definitiva el projecte deprivatització; o per contra, obligar al'Ajuntament a convocar una consul-ta popular perquè el poble pogueradecidir el futur de la seua gestió del'aigua.

Però, per què l'equip de govern vol-

dria hipotecar de tal manera el poblevenent l'aigua a una empresa priva-da per 25 anys? La resposta la trobemen el mateix consistori, el qual guar-da un deute de més de 3 milions d'eu-ros per la mala gestió feta al llarg deles legislatures en què ha governat.La venda d'aquest patrimoni, doncs,pretenia sanejar tots els comptes pertal de poder optar a les ajudes econò-miques estatals. I el preu? Bétera perl'aigua entengué que l'estratègia delconsistori responia a un xantatge puri dur ja que, d'aquesta manera, evi-tava assumir les responsabilitats polí-tiques de mantindre una mala gestiói, a més, carregaven aquesta respon-sabilitat als ciutadans del poble elsquals quedaven hipotecats. Bétera perl'aigua entenia, i així ho va fer saberamb el seu decàleg, que no calia ven-dre un bé públic a mans privadesnomés per netejar-se les mans i fer-se una neteja política de cara.

Han estat al voltant de huit set-manes en què la iniciativa ciutada-

na ha fet diverses actuacions i mobi-litzacions per tal d'intentar aturaraquesta desfeta. Entre elles, cal des-tacar la recollida de més de 4.500 sig-natures amb les quals els propis veïnsi veïnes han extés i han fet visibleper les cases, pels comerços, pel poble...la problemàtica. Bétera sencera eraun clam contra la privatització i unaclara mostra n'era la penjada de poals,ruixadores, safes, etc., arreu de lesbalconades.

Amb tot, el passat 20 de juny, iveient que la resposta de l'edil finsaleshores havia estat dilatòria, con-fusa i ambigua; es repetí la multitu-dinària concentració davant les por-tes del consistori, on quatre repre-sentants de Bétera per l'aigua es reu-niren amb l'equip de govern fins queescoltaren l'alcalde anunciant la para-lització del projecte.

Una vegada més s’ha demostratque si el poble està unit mai podràser vençut.

“Tota política que no fem nosaltres, lafaran contra nosaltres” Joan Fuster.

*Albert Aloy és membre d’Arran Camp de Túria

CONFLICTE PER L’AIGUA A BÉTERA

FRANCESC BLANCO SAGUNT

Veus últimament canvis en les pro-testes contra desnonaments? Es adir, mes radicalitat, concentracionsmes nombroses...Cal tenir en compte que fa tres anysno es parlava gaire dels desnona-ments, i que relativament en poc detemps s'ha visibilitzat aquest greuproblema que afectar milers i milersde famílies. Cal tenir en compte queals Països Catalans, l'any 2011, es vanproduir 30.728 desallotjaments perordre judicial, l'origen dels quals potser tant un impagament de lloguer,com una execució hipotecària, i hemde pensar que darrere d'eixos desno-naments no hi ha només una perso-na, sinó famílies senceres. El fet deposar-ho damunt del debat polític ha

fet que molta gent en prenguera cons-ciència, i que cada vegada hi assis-tesquen més persones a les convoca-tòries. En eixe aspecte, sí que les con-centracions són més nombroses, peròdepén d'on siguen. Allí on hi ha mésmoviments socials i més organitza-ció, les convocatòries són més nom-broses i més combatives.

En quina situació es troba la ILP dedació en pagament? Com esperesque evolucione?Ara mateix portem més de quatremesos fins que finalitze el terminiper lliurar les signatures, i el ritmede recollida és bo. Tot i que encararesten uns quatres mesos fins anovembre, es podria dir que ja n'hem

recollit més de la meitat de les sig-natures. Ara mateix, durant l'estiu,probablement tindrà lloc una dava-llada en el ritme, però intentaremanar als llocs on la gent estiueja amuntar tauletes i continuar treba-llant. A partir de setembre entraremen la recta final, i haurem de llen-çar tota la llenya al foc...

S'esta donant una vinculació entreles lluites contra els desnonamentsi d'altres lluites de caire social? Encas contrari, creus que es donaranen un futur?Eixe lligam sí esta produint-se. Allíon hi ha lluita i organització, la llui-ta pel dret a l'habitatge es multipli-ca. El que no tenia trellat era la situa-

ció anterior, quan estaven tenint llocmilers de desnonaments i no teniengens de ressò. Com en el tema de l'a-tur, molta gent s'avergonyia i ama-gava la seua situació, ho plantejavencom un problema individual, com unfracàs personal, quan realment estracta d'un fracàs del sistema, i s'hade resoldre d'una manera col·lecti-va.

Es fa difícil explicar en les PAH iles altres assemblees contra desno-naments la naturalesa capitalistai explotació d'aquests fenòmens?Ha anat canviant aquesta percep-ció des que començareu la vostratasca?El discurs anticapitalista, abans que

esclatara la crisi amb totes les seuesdimensions, només era assenyalatper alguns col·lectius i organitzacions(socialistes i clarament anticapita-listes). Aquest discurs ha anat guan-yant pes, i cada vegada més personesi més col·lectius prenen postures cla-rament anticapitalistes, fins i totalguns que abans no el feien servir iel veien com quelcom decimonònic.El discurs de la PAH hauria d'apro-fundir més en la naturalesa capita-lista del fenomen, ja que sovint esveu com quelcom injust, com quel-com reformable dins del capitalisme.Fins i tot, encara que aconseguíremla reforma legislativa —la qual cosaés bastant difícil amb la majoria delPP-PSOE al parlament espanyol—,no es qüestionaria la propietat pri-vada i l'acumulació de capital i bénsper part d'una minoria.

Què opines de la moció aprovada aBurjassot per EU, PSOE i Compro-mís?La moció és molt positiva, ja que l'A-juntament de Burjassot (Horta Nord)demana l'expropiació de l'estoc immo-biliari dels bancs que han rebut fonspúblics. Això vol dir que el habitat-ges de les entitats bancàries hauriend'estar destinats a habitatge social.A més, la moció demana que els habi-tatges expropiats passen a ser gestio-nades pels ajuntaments, per ser lainstitució més propera al poble. Elque no estic d'acord en l'oportunis-me, ja que eixos mateixos partits,sobretot el PSOE, quan han tingutparcel·les de poder, no han aplicataquestes mesures. De fet, el mateixPSOE van impedir la dació en paga-ment durant els anys de govern. Ésla mateixa cançó de sempre, quanestà en l'oposició tinc un discurs, iquan es troben en el poder el can-vien: cada vegada enganyen menysgent.

“Allí on hi ha lluita i organització, la lluita pel dret a l’habitatge es multiplica”

A Burjassot s’aconseguí aturar un desnonament

Centenars de persones van detenir un des-nonament a Burjassot (l'Horta Nord) el 7de juliol al matí. Diàriament, però, es por-ten a terme més de 130 desallotjamentsals Països Catalans i la gran majoria s'exe-cuten amb èxit. Per analitzar aquesta situa-ció parlem amb Josep Villarroya, membrede la Plataforma d'Afectades per la Hipo-teca de València i militant d'Endavant.

Josep Villarroya,membre de la

PAH de València

ENTREVISTA

Quan un poble s’uneix

L’ACCENT 230DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 201206 PAïSOS CATALANS

LLUÍS CUSSÓ CARDEDEU

Aquest passat 6 de juliol a les 10 delmatí estava previst el desallotjamentdel Casino per part dels Mossos d'Es-quadra, que finalment no el van ferefectiu. Des de l'assemblea gestorade l'espai, van canviar la manifesta-ció que havien convocat el mateixdivendres a la tarda, per una con-centració davant de l'Ajuntament.La concentració que comptà amb lapresencia de gent vinguda d'arreudel Vallès i del baix Montseny, reu-ní una mica menys de 100 personesque escridassaren l’alcaldessa de CiUi a la seva socia al govern, la regido-ra del PP.

Tot hi que durant els anys del tri-partit a Cardedeu, ja es va començara notar, el tomb cap a la dreta delbipartit CiU/PP ha implicat una for-ta retallada a les diverses activitats

que l'Ajuntament oferia al jovent delpoble, i aquest fou un dels motiusque portà l'assemblea de joves a lanecessitat d'okupar, per no depen-dre ni dels diners ni dels espais ges-

tionats pels polítics de torn, és a dir,de crear un contra-poder. Aquest fetes pogué visualitzar aquest passatmes de maig durant la fira de SantIsidre, on des de fa anys, es feia el

“Pati del Sidru”. El “Pati del Sidru” era un espai a

l'aire lliure on diferents agrupacionsdel poble muntaven paradeta i ambels diners que donava l'Ajuntamentmuntaven concerts tots els dies dela Fira. Aquest any, el bipartit nomésvolia deixar un sol dia, en un recin-te tancat i fins a les 2 de la nit. Laresposta fou clara: tots els col·lec-tius, menys els escoltes, muntarenel Pati al jardí del Casino, un èxit departicipació i d’autogestió, però nonomés això, sinó que durant els dosdies, la mateixa assemblea feu totd'activitats diürnes, deixant en evi-dència els suposats arguments eco-nòmics de l'Ajuntament.

El Casino Popular obrí les sevesportes el setembre del 2008, desprésd'un mes de neteja de l'espai, forçadeteriorat. S'ocupà en nom de l'AJC(CAJEI) tot hi que des del primer

moment altres col·lectius feren úsdels diferents espais. Al cap d'unsmesos la mateixa Assemblea de Jovesdecidí que l'espai fos gestionat tam-bé per altres persones de fora de l'as-semblea i així nasqué l'assembleagestora del Casino. Durant aquestsanys l'espai ha estat assaltat i s'hancomès robatoris, un dels més greusfou fa un any, on s'emportaren totel cablejat que donava llum al Casi-no. Aquest fet feu que durant algunsmesos el Casino estigues tancat perrehabilitar-lo de nou. Ràpidamentla justícia engegà un nou procés con-tra la okupació, amb la excusa ques’hi estaven fent obres i que era unanova okupació.

Preguntats pel futur, l'assembleagestora explica que durant aquestasetmana és decidirà que fer a mitjatermini, però que de moment, totsels cursos continuaran fent-se.

REDACCIÓ PALMA

El proper 14 de juliol tindrà lloc unanova edició de la Marxa Jove Pel Terri-tori, una iniciativa que parteix d’unavintena d’entitats juvenils amb unmissatge clar: “una altra Mallorca éspossible”. Novament es cerca denun-ciar les dinàmiques “d’especulació idestrucció” del territori impulsadesper part de diferents governs autonò-mics, i en aquest sentit enguany lamarxa serà una pujada a Muleta, unamuntanya al municipi de Sóller ame-naçada per projectes urbanístics.

Jove i obertaLa caminada compta amb el suportd’un ampli ventall d’entitats juvenilsprovinents de diferents punts de lageografia mallorquina, amb col·lec-tius locals de pobles com Vilafrancade Bonany, Sa Pobla, Felanitx i Espor-les, entre d’altres. A la llista de convo-cants destaca Joves del GOB, històricaorganització ecologista de les Illes, itambé hi trobam organitzacions del’Esquerra Independentista, com Arrani el SEPC, així com espais més amplis,entre els que hi ha l’Assemblea UIB.

Més enllà de la clara reivindicacióecologista, la marxa dibuixa un espaijuvenil organitzat més extens i actiudel que a primera vista podríem notara Mallorca. D’aquesta manera es con-figura com un punt de trobada entrediferents experiències d’autoorganit-zació dels joves illencs.

Un paratge amenaçatMuleta destaca dins el territori Solle-ric per la seva importància ecològicai arqueològica, sent un dels principalsjaciments de l’espècie prehistòricaMyotragus balearicus. Aquesta eleva-ció, molt propera a la costa, és el lloc

on es troba un dels dos fars del Port deSóller, i al seu contacte amb la mar esformen diverses coves, lloc de troba-lla dels esmentats fòssils.

A més, Muleta forma part de l’ano-menada “ruta de la pedra en sec”, icom a tal objecte de visites per part deturistes interessats en la vessant mésnatural i cultural de la Serra de Tra-muntanta.

Ja fa anys, però, que l’amenaça espe-culativa posà l’ull en aquest espai natu-ral. Cap a l’any 2006, gràcies a la qua-lificació dels terrenys en qüestió coma urbanitzables, l’immobiliària Khun& Partner, una dels líders del sector iresponsable de nombrosos casos de des-trucció del territori, hi projectà unaurbanització.

La defensa del joventFou l’organització juvenil Maulets,amb presència a Sóller, la que organit-zà una primera oposició als plans espe-culatius de Khun & Partner i el PartitPopular, realitzant diverses accions enaquest sentit. Hi destacà la encartella-da realitzada de la seu de l’esmenta-da immobiliària al municipi, en el

marc de la jornada nacional de lluitapel territori “Està tot fatal!” l’any 2007.L’entrada del segon “pacte de progrés”al govern autonòmic aturà temporal-ment el projecte urbanitzador, que araprevisiblement serà posat en marxa,com tants altres, pel govern de JoséRamon Bauzá.

La Marxa Jove pel Territori, quel’any passat tingué lloc entre SantJoan i Montuïri, ha escollit Muletaper aquesta segona edició degut aaquesta renovada amenaça que pateixla muntanya. Les darreres setmaneshan suposat un intens treball orga-nitzatiu per part els impulsors de lamarxa, que a més de la importanttasca de difusió de la convocatòria,organitzaran diferents autobusos quepartiran cap a Sóller de diversos puntsde l’illa.

Tot pareix indicar que aquest anyla Marxa Juvenil pel Territori torna-rà a ser un gran èxit. Les entitats quela impulsen, que l’any passat realitza-ren “sols un punt de partida” aspirena consolidar ja enguany la mobilitza-ció en mig d’un mogut panorama polí-tic.

REDACCIÓ VALÈNCIA

Jordi Grau, el pres polític de Gua-dassuar (la Ribera Alta), va eixiren llibertat condicional sota fian-ça el passat divendres 6 de juliol.A última hora del dia anterior, elsadvocats del pres rebien la notifi-cació dels jutjats i es posaven enmarxa per recollir els diners de lafiança i per preparar els documentsnecessaris que foren lliurats l’en-demà de matí. Per la vesprada, fami-liars i amics acudien a rebre’l a lesportes de la presó de Navalcarne-ro, prop de la capital espanyola, iper la nit, Jordi Grau ja estava aKarranza (Biscaia) on resideixactualment.

Des dels diferents col·lectiuscatalans de suport als presos es varebre la notícia amb molta alegriai al llarg del cap de setmana, forendiverses les celebracions que hihagué arreu dels Països Catalans,entre elles a Sants o al Feslloch.Tot i que feia anys que vivia al PaísBasc, Jordi Grau mantenia moltesamistats als Països Catalans, ja quede jove havia militat a diversesorganitzacions independentistes,com ara Maulets o la PUA. Així, desdel seu empresonament, hi ha hagutdiverses campanyes per donar aconèixer el seu cas i per fer-li arri-bar la solidaritat de l’altra bandadels murs.

A l’octubre, a judiciPoques setmanes abans d’eixir enllibertat, Jordi Grau va conèixer la

data del judici i la petició fiscal.Així, si no hi ha cap modificaciód’última hora, el judici serà el 16d’octubre d’enguany, pràcticamentdos anys després de la detenció.Segons ha pogut conéixer L’ACCENT,la petició fiscal suma huit anys depresó, quatre per tinença d’explo-sius i quatre més per danys i lesionsen grau de temptativa, ja el l’arte-facte fou desactivat abans d’escla-tar.

Llibertat inesperadaJordi Grau fou detingut a Karrant-za el gener de 2011 acusat de posarun artefacte incendiari en un cai-xer cinc anys abans, el 2006. Ladetenció del jove de Guadassuars’emmarcava en una onada repres-siva de l’Ertzainza que tenia coma novetat l’ús de l’ADN per “desen-callar línies d’investigació que esta-ven en via morta”, segons van pro-clamar diversos mitjans.

Després de tres dies incomuni-cat, l’Audiència Nacional espanyo-la decretà presó preventiva a Sotodel Real. Mentre arribava la cele-bració del judici, Jordi havia pas-sat per diferents centres peniten-ciaris, i actualment estava espe-rant el seu trasllat a la presó d’He-rrera de la Mancha, a Ciudad Real,on l’havien d’ingressar per aplicar-li el primer grau, per al qual no hihavia mòduls a la presó de Naval-carnero. Així doncs, l’alliberamentde Jordi ha sigut del tot inesperatper a familiars i amics.

Jordi Grau jaestà en llibertatcondicional

Desenes de persones participen cada any en la Marxa

El jutjat de ordena desallotjar el Casino Popular de Cardedeu

Concentració contra el desallotjament

Torna la Marxa Jove pelTerritori a Mallorca

ENRIC STERN GIRONA

El príncep espanyol Felip de Borbó vavisitar Girona el 29 de juny i mentres-tant els Mossos d'Esquadra van encap-sular durant una hora als manifestantsantimonàrquics convocats per la CUPi Maulets. Noves vulneracions de dretsi llibertats, que tornen a confirmarl'estat d'excepció a què se sumeix laciutat arran de les visites de la monar-quia espanyola. De l'excepció a la nor-ma, aquesta és la intenció, i és que visi-tar Girona i les terres catalanes és al'ordre del dia de la Casa Reial espan-yola, sota pretext que és Príncep deGirona i president de la fundació queduu el seu propi nom.

La visita es va celebrar en el marcde la tercera edició del Fòrum Impul-sa, engegat per la fundació Príncep deGirona, creada el 2009 per resoldre lamala reputació de la monarquia a laciutat com a conseqüència de les cre-mes populars de retrats monàrquics."Projectar activitats socials i promou-re l'educació i formació de la joventuta Catalunya i a Espanya", aquest és l'au-toproclamat objectiu de la fundació.

La solució trobada en aquell moment,el 2009, en què a nivell local —i nacio-nal— la monarquia passava una malaetapa —com tantes altres— fou físi-cament senzilla: buscar l'equilibri ter-modinàmic entre conceptes contraris,com són ajudes socials i monarquia, demanera que de la barreja la monarquia

en surti amb una imatge propera, sim-pàtica, altruista.

Control i pressió policíacaA mesura que el dia de la visita reialavançava, la ciutat s'endinsa en l'estatpolicial. Són desenes els furgons poli-cials que van patrullaven per la ciutat.

Girona estava blindada, essent espec-tadora en primera persona d'una obrainèdita que es repeteix anualment.Felip de Borbó n'és el protagonista i"dóna consells als joves perquè col•labo-rin per solucionar els problemesactuals". Per la seva banda, Jordi Nava-rro i Carles Bonaventura, regidors dela CUP de Girona, convidats a l'acte coma càrrecs electes, van veure vulneratel seu dret a accedir a l'auditori de Giro-na, on se celebrava l'esdevenimentreial. Se'ls van requisar peces de robai material personal. Els dos regidorsvolien donar-li una carta al Príncep,en què se li demanava formalment "queno torni a Girona ni als Països Cata-lans degut als greuges històrics come-sos per la dinastia borbònica contra elpoble català". L'alcalde Carles Puigde-mont, mentrestant, era a dins fent-sefotos amb el membre de la família reial.

Al vespre hi havia convocada per laCUP i Maulets la manifestació antimo-nàrquica. Persones de totes les edats ifamílies amb fills desfilaren cap a laDevesa, on hi ha l'auditori. És aquí onanaren apareixent més i més Mossosd'Esquadra antiavalots, fins que van

encerclar literalment la marxa i lasegrestaren durant una hora. Més tard,els cossos de seguretat apliquen mèto-des repressius desconeguts a Girona,però habituals a Barcelona. Els Mossosdecidiren carregar amb cops de porracontra els manifestants que, indefen-sos, estaven assetjats per ells mateixos.“Pànic, ràbia i impotència”, així es mos-traven algunes persones que hi assis-tien.

Ja en el seu temps Grande-Marlas-ka, des del seu despatx de l'AudiènciaNacional, ho digué molt clarament: "Elmiler de persones que han cremat fotosdel rei a la plaça del Vi de Girona, aixícom dels altres llocs del país, han depassar a judici a Madrid". La col•labo-ració dels Mossos d'Esquadra fou impe-cable. Els costos econòmics i la vulne-ració de drets ciutadans relacionatsamb les visites reials a Girona són inas-sumibles, però els poders fàctics i elspartits polítics s'hi entesten. Amb, tot,Jordi Navarro, portaveu de la CUP deGirona, ho va tenir clar: "Sempre quevingui la monarquia espanyola hi seremper rebre'ls, costi el que costi".

L’ACCENT 230 DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 2012 PAïSOS CATALANS 07

ANDREU MERINO BARCELONA

El passat 29 de juny va fer 20 anysde les primeres detencions perl’”Operació Garzón”. El 1992, Bal-tasar Garzón va dirigir un opera-tiu contra l’independentisme cata-là, amb la voluntat d’encausardiverses persones del movimentper pertinença a banda armada,concretament, Terra Lliure. La raóde fons era el temor que tenia l’es-tat espanyol a possibles aldarullsindependentistes durant la cele-bració dels Jocs Olímpics a Barce-lona.

L’operació es va saldar amb mésde 40 detencions en diferents fases,aplicant la llei antiterrorista a totsels encausats. Un dels detinguts vaser Ramon Piqué, aleshores mili-tant dels Comitès de Solidaritatamb els Patriotes Catalans, unaorganització de suport als presospolítics. Piqué va ser detingut el 6de juliol a Montcada i va ser tras-lladat a Manresa. D’allà va ser por-tat a Madrid, on va rebre agres-sions, vexacions i tortures per partde la Guàrdia Civil: “Et feien qual-sevol cosa per aconseguir una con-fessió de pertinença a Terra Lliu-re”, explica Piqué.

Després de pagar una fiança,Ramon Piqué va poder sortir de lapresó, però la història no s’acaba-ria aquí. El 1995, juntament amb24 companys més, va ser jutjat pelscàrrecs d’associació a banda arma-da, tinença d'armes, tinença d'ex-

plosius, terrorisme i dipòsit demunicions d'armes de guerra. Elfiscal va demanar un indult quefinalment va ser aprovat pel governde José María Aznar el 1996. “L’in-dult demostra que l’única intencióera tenir-nos fora de la circulacióun temps. Vam ser uns caps de turc”,afirma Piqué.

Segons Piqué, l’operació Garzóntenia un objectiu molt clar des delprincipi: acabar amb l’independen-tisme combatiu. “A Catalunya es

van preparar campanyes molt for-tes temps abans dels Jocs des detotes les branques de l’independen-tisme. El govern espanyol va deci-dir emprar el pactisme amb algunsmoviments com el de Freedom forCatalonia. Però va decidir aniqui-lar els més combatius”, explica.

L’indult només seria un punt iseguit. Durant les primeres deten-cions, un grup de quinze encausatsva presentar denúncies per tortu-res de la Guàrdia Civil. La denún-

cia anava dirigida contra l’alesho-res ministre d’interior José LuisCorcuera, el cap de la Guàrdia Civil,Luis Roldán i el mateix BaltasarGarzón. Després d’esgotar totes lesvies a l’estat, els demandants, enco-ratjats pel seu advocat SebastiàSalellas, van presentar la denún-cia al Tribunal Europeu dels DretsHumans, a Estrasburg. En la sen-tència emesa el 2004, el Tribunalcomunicava que no podia provarles tortures, degut al pas del temps,

però condemnava l’estat espanyola una multa econòmica per no haverinvestigat el cas. “La sentència d’Es-trasburg va suposar més del quemai hauríem pogut imaginar. Vaser una victòria per tots els que novam poder tenir un judici a l’estatespanyol.”

Xavier Pellicer, d’Alerta Solidà-ria, considera que els mètodes uti-litzats durant l’operació Garzón“no van ser diferents als anteriorsni als d’ara”. Pellicer afirma quela tortura és un mètode estructu-ral de la justícia estatal, i posa coma exemple la llei antiterrorista.Ramon Piqué coincideix amb ell idiu que “la sentència d’Estrasburgva servir per veure que la torturaera una realitat a Espanya i esta-va emparada per les administra-cions”.

20 anys després, els encausat perl’operació de neteja de l’indepen-dentisme català han vist com eranecessari recórrer a Europa perquèun tribunal acceptés l’evidència.Segons Xavier Pellicer, “el millorhomenatge a tots els afectats éssens dubte la victòria, la indepen-dència”. Ramon Piqué confessa quemai es podrà reparar tot el mal quevan patir i afirma que per moltesbones iniciatives que tirés enda-vant Garzón anys després dels Jocs,la seva actitud durant l’operaciódel 1992 és imperdonable: “mai espot perdonar en nom dels DretsHumans una vulneració dels matei-xos”, conclou.

L’Operació Garzón compleix 20 anys

Presentació del documental sobte l’Operació Garzón

Felip de Borbó visita Girona de nou i es repeteix l’estat d’excepció

La repressió no va aturar les protestes

DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 201208 EN PROFUNDITAT

FRANCESC M.A. ANTELLA

El passat 28 de juny es declarava unincendi forestal a Cortes de Pallás (Vallde Cofrents-Aiora) i ràpidament les fla-mes s’estengueren amb força cap a altreslocalitats com ara Dos Aguas (La Foiade Bunyol), obligant a desallotjar unes500 persones de la zona. Degut a lesaltes temperatures i al sec vent deponent, el foc, descontrolat des del pri-mer moment, es va propagar amb viru-lència cap a l’est aplegant a cobrir unadistància de 30km en a penes 16 hores,deixant un rastre de més de 30.000 hec-tàrees cremades. Quasi paral·lelament,a l’endemà mateix, es declarava unaltre incendi a Andilla (Els Serrans).A l’igual que al primer, la força de lesflames i les condicions meteorològi-ques facilitaren la ràpida propagaciódel foc, fins al punt de perillar inclúsel Parc Natural de la Serra Calderona.

Tot apunta que, en ambdós casos, lacausa immediata dels incendis van serdues negligències. El primer incendies va originar durant la instal·laciód’uns panells solars a una vivenda desd’on va saltar l’espurna que inicià lesflames. En el cas d’Andilla va ser la cre-ma incontrolada de rastrolls a una fin-ca particular la causant del foc.

La mala planificació tècnica del'extincióPerò a banda d’aquestes dues impru-dències hi ha tot un seguit de causesque expliquen d’una manera més jus-ta les devastadores dimensions d’a-quests incendis al País Valencià. Així,s’observen una sèrie d’errades entreles persones encarregades de gestionaraquests episodis catastròfics: tardan-ça dels efectius en aplegar a les zonesafectades (tal com relataren diversesveïnes), manca de mitjans d’extinció(tant aeris com terrestres) i descoordi-nació entre els distints agents impli-cats en les tasques d’extinció. En aquestsentit, cal destacar el paper de la Uni-dad Militar de Emergencias (UME) quedegut a la seua jerarquia de comanda-ments té una eficàcia mínima en aquestscasos, no sent capaç d’aprofitar tots elsrecursos dels que disposa. A més a més,

Més de 50.000 hectàrees cremades, un patrimoni natural destruït per dècades la gestió política. Aquest ha estat el resultat dels incendis que ha patit el Paímanes. L'ACCENT hem demanat a Francesc M. A., estudiants de Ciències Ambieles causes i les conseqüències d'aquests incendis.

Quan les tiso

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 230

aquests junt amb la Guardia Civil, vanimpedir que el personal especialitzaten el camp d’aquestes poblacions aju-daren voluntàriament en les tasquesd’extinció, amenaçant-los inclús d’em-portar-se’ls emmanillats si desobeïenles ordres, tal i com va relatar el pro-pietari d’un bar d’Alcublas (municipiamb el 80% del seu terme cremat). Siaquests dos cossos militars haguerendeixat als qui coneixen el territori, iper tant la xarxa de camins i senders,aconsellar al personal d’extinció encomptes d’estar fent-se fotos amb elConseller de Governació Serafín Caste-llano, Alberto Fabra, Rubalcaba i demés

oportunistes, tal volta s’hagueren reduïtels danys.

Les retallades i altres decisionspolítiquesA totes aquestes causes, diguem-ne méstècniques, cal sumar unes altres, mésbé polítiques, com les retallades que elgovern de la Generalitat Valenciana veaplicant des de fa anys als pressupos-tos en matèria de prevenció i lluita con-tra incendis. D’aquesta manera, el Con-sell ha destinat 5 milions d’euros i 1.000brigadistes menys que l’any passat a lalluita contra incendis. Una altra pro-va d’aquestes retallades és la denúnciaque la Junta de Personal del Consorcide Bombers de Castelló realitzà en refe-

rència als focs d’Andilla i l’Alt Palàn-cia, on només es va mobilitzar a 12 dels250 bombers professionals de la plan-tilla, donat que la diputació va optarper estalviar diners enviant a volun-taris. Els mateixos bombers de Caste-lló, on la reducció dels agents de reforçper a l’extinció d’incendis ha sigut del80%, ja varen advertir que el personalera insuficient per a protegir les mun-tanyes en un dels anys més secs i calo-rosos de les últimes dècades.

Però totes aquestes retallades novenen de nou. Ja en 2009, l’empresaTRAGSA, encarregada entre altres qües-tions de prestar servei a les adminis-tracions públiques en matèria de pre-venció i extinció d’incendis, amb lacomplicitat de CCOO, UGT i USO varedactar un nou conveni col·lectiu mit-jançant el qual s’acomiadaven cente-nars de brigadistes d’emergència.Aquests brigadistes de curta, molts d’ellsamb anys d’experiència, van perdre lapossibilitat de passar a ser contractatscom a treballadors indefinits (briga-distes de llarga), fent més precari aquestsector, tal com va informar L’ACCENTen el seu moment.

Les causes profundesTanmateix, a l’igual que en l’esferasòciolaboral, les retallades tot i ser lesculpables més visibles i immediates d’a-questes desgràcies, mai són l’arrel delproblema. Si volem entendre bé el queha passat amb els incendis al País Valen-cià, hem de prestar atenció a causes denaturalesa més profunda. En aquestcas és fa ineludible abordar l’actualmodel territorial imperant al País Valen-cià. Un model que històricament haestat basat en el desenvolupament deles zones litorals i en un progressiuabandonament de les zones rurals id’interior. No és casualitat doncs, queels dos focus dels incendis, se situenen dues comarques, la Vall de Cofrents-Aiora i els Serrans, que compten ambuna densitat de població de 9,3 hab./km2i 13,1hab./km2 respectivament, de lesmés baixes d'un País Valencià amb unamitjana de 216 hab./km2. Aquest des-poblament de les zones interiors com-porta l’abandonament de pobles sen-cers, dels antics camps de cultiu de secàque en altres temps foren rendibles, deles pràctiques ramaderes, recol·lecto-res o d’obtenció de fusta entre altres.Fet que a la vegada deixa unes zonesmuntanyoses plenes de combustiblepotencial per al foc i sense cap elementque impedisca la seua propagació. I coma conseqüència d’aquest model terri-torial ens trobem amb aquests incen-

dis de proporcions descomunals que,junt a la manca de recursos degut a lesconstants retallades i a un sistema basaten l’extinció d’incendis i no en la pre-venció, han arrasat més de 50.000hade terreny forestal en una de les pit-

jors catàstrofes ambientals que es recor-den en dècades al País Valencià.

La pèrdua del sòlI és que el foc no ha parat fins que jano quedava res més que cremar, dei-xant al seu pas un rastre de destruccióque ha afectat a 22 pobles de cinc comar-ques diferents (Vall de Cofrents-Aiora,els Serrans, la Ribera, la Foia de Bun-yol i l’Alt Palància). S’han perdut cases,cases de camp, camps de cultiu, milers

de persones han hagut de ser evacua-des. S’ha perdut una immensa super-fície de bosc mediterrani, més o menysevolucionat depenent de la zona. S’haperdut també gran quantitat de faunai el seu hàbitat. Sense oblidar que mol-tes localitats afectades obtenien quan-tiosos ingressos econòmics derivats dela seua oferta natural, bé siga a través

del turisme rural, activitats esportivesen la natura, o l’apicultura. I el que ésmés important, s’han establert les con-dicions idònies per a perdre el recursmés preat i valuós d’un bosc, el seu sòl.En desaparéixer la cobertura vegetalel sòl queda al descobert, sense protec-ció, sent altament vulnerable als pro-cessos erosius.

I és que al País Valencià es donenunes condicions ambientals que fanque aquest procés siga molt més accen-tuat que en altres zones, ja que durantl’estiu es produeixen el major nombred’incendis forestals que eliminen laprotecció de la vegetació i, pocs mesosdesprés, per l’octubre, comencen elsepisodis de pluges torrencials, les qualsarrosseguen vesant avall grans quan-titats de sòl. La pèrdua d’aquest sòl faque l’aigua no s’infiltre a través delsseus porus i circule en superfície, fetque comporta de nou un augment del’erosió hídrica. Així, s’entra en un cer-cle viciós de degradació i pèrdua de sòlque té unes conseqüències nefastes:pèrdua directa de l’hàbitat i suport demoltes espècies animals i vegetals, aug-ment del risc d’inundacions en veure-’s incrementat el volum d’aigua quecircula superficialment, disminució dela infiltració i per tant de la recàrre-ga dels aqüífers, pèrdua de sòl fèrtilamb gran capacitat agrícola, pèrduadel poder depuratiu de l’aigua que téel sòl, ja que aquest filtra i reté els con-taminats presents en l’aigua quan aques-ta circula pel seu interior, pèrdua dela capacitat del sòl de fixar CO2, i totun seguit de conseqüències que resul-ten altament perilloses per a l’ecosis-tema i la salut humana. Davant açò,hem de tindre clar que quan es perd elsòl es perd per a sempre, almenys aescala humana, ja que els processos deformació de nou sòl tarden entre cen-tenars i milers d’anys en donar resul-tats. És a dir, la pèrdua de sòl és irre-versible.

Com es pot comprovar el foc no haafectat només al paisatge de la zona,sinó que posa en perill la qualitat devida de les persones i els recursos natu-rals de les futures generacions. I totcom a conseqüència d’un model terri-torial desequilibrat que actua a modede combustible, uns polítics i gestorsque fan el paper de piròmans i unestisores ben grans actuant d’espurnaincendiària.

*Francesc M. A. és estudiant de Ciències Ambientals

“S’han establert lescondicions idònies

per a perdre el recursmés preat i valuós

d’un bosc, el seu sòl”

“La Diputació de Cas-telló només va mobi-

litzar a 12 dels 250bombers professio-nals de la plantilla,per estalviar diners

enviant a voluntaris”

i un munt d'interrogants sobreís Valencià en les darreres set-entals que faci un balanç sobre

ores cremen

“UME i Guàrdia Civilvan impedir que el

personal especialitzaten el camp

d’aquestes pobla-cions ajudaren volun-

tàriament en les tasques d’extinció”

L’ACCENT 230DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 201210 INTERNACIONAL

RAMON USALL LLEIDA

El 5 de juliol de 1962, després delsaclaparadors resultats en el refe-rèndum que s’havia celebrat el dia1, Algèria proclamava formalmentla independència. L’espera de qua-tre dies obeïa a la voluntat de fercoincidir la data formal de la pro-clamació de la sobirania algerianaamb l’aniversari de la pèrdua de lamateixa, ja que havia estat preci-sament un 5 de juliol de 1830 quanel dei d’Alger s’havia vist forçat alliurar la ciutat a les tropes ocu-pants franceses.

El juliol de fa 50 anys, Algèriaera una festa i el triomf del Frontd’Alliberament Nacional (FLN) i elseu exèrcit d’alliberament, l’ALN,sobre l’exèrcit colonial francès foucelebrat per tots aquells i aquellesque estimen, arreu del món, la lli-bertat. De fet, la lluita algerianaper la independència inspirà movi-ments alliberadors arreu del pla-neta, fins i tot el moviment inde-pendentista català tal i com hanreconegut els pares de la nostralluita armada per la llibertat.

Mig segle després del seu allibe-rament del jou colonial, Algèria famemòria d’una tràgica història enllibertat que ha portat al país magri-bí de ser un dels fars que guiavenla lluita alliberadora dels païsosdel Tercer Món a esdevenir un règimmancat de llibertats i amb una pro-funda divisió interna que ha por-tat a algun partidari del revisio-nisme històric a qüestionar la inde-pendència, el fet d’armes mésimportant de la història contem-porània algeriana.

De fet, aquest mig segle d’Algè-ria independent, és una bona oca-sió per repassar els principals esde-veniments que han definit l’evo-lució en els darrers temps d’aquestpaís magribí que ens és, alhora, tanproper i tan llunyà.

Set anys de lluita per guanyarla llibertatEl naixement de l’estat algerià inde-pendent, la República AlgerianaDemocràtica i Popular, estiguécaracteritzat pel combat que lliu-raren els mujaidins de l’Exèrcitd’Alliberament Nacional, un com-bat iniciat amb la revolta de l’1 denovembre de 1954 i que no culmi-nà fins el juliol de 1962. Aquestsset anys de guerra comportaren unsacrifici humà que les autoritatsalgerianes xifraren, probablementde forma exagerada, en un milió imig de morts, però que, en qualse-vol cas, representaren la pèrdua debona part dels millors fills i fillesde la terra algeriana.

Un epíleg tràgic escrit pel fei-xisme francèsLa nul·la voluntat de l’extrema dre-ta francesa, molt present al si del’exèrcit colonial desplegat a Algè-ria, de reconèixer els drets del poblealgerià i d’assumir la convivènciadels ciutadans d’origen francès enel futur estat algerià independent

que el referèndum de l’1 de juliolde 1962 havia vist néixer, provoca-ren un epíleg tràgic a la guerra de1954-1962. L’OAS, l’Organització del’Exèrcit Secret, que aplegava mili-tars i civils que no volien, sota capconcepte, renunciar a l’Algèria fran-cesa s’encarregà de trencar el som-

ni de la coexistència entre alge-rians i europeus atemptant massi-vament tant contra el FLN i els seussimpatitzants com contra els colonsfrancesos que es mostraven obertsa conviure amb els musulmans. Elsímbol de la barbàrie feixista fran-

cesa fou l’incendi de la bibliotecad’Alger, poc abans de la marxa mas-siva d’europeus cap a França,seguint la consigna de tornar alsalgerians el mateix país que elsfrancesos s’havien trobat el 1830.Un crit a la destrucció que no feusinó exaltar els ànims de revenjaentre la població algeriana, sotme-sa a dècades de menyspreu i repres-sió per part de les autoritats fran-ceses.

Un estat que nasqué dividitL’arribada de la independència, eljuliol de 1962, desencadenà una llui-ta fratricida pel poder. Les lluitesintestines al si de l’Algèria lliureforen recurrents durant els pri-mers anys de plena sobirania.Ahmed Ben Bella assumí la presi-dència del nou estat, enmig de for-tes discrepàncies amb d’altres diri-gents revolucionaris com Moha-med Boudiaf, Houari Boumedieneo Hocine Aït Ahmed. De fet, BenBella només encapçalà l’estat alge-rià de 1962 a 1965, quan el 19 de junyfou rellevat per Houari Boumedie-ne, combatent de l’ALN durant laguerra d’independència, desprésd’un cop d’estat que portà el mili-tar a assumir tots els poders. Aques-tes lluites internes han definit Algè-ria durant els seus 50 anys de lli-

bertat i han estat, probablement,una de les principals fonts de con-flicte al país magribí.

El far del Tercer MónMalgrat les tensions internes,durant els mandats de Ben Bella(1962-65) i de Boumediene (1965-78)

Algèria consolidà un rol interna-cional que convertí el país en el fardel Tercer Món, en un referentineludible pels moviments d’alli-berament nacional i de lluita anti-colonialista. Estratègicament, Algè-ria apostà per consolidar el Movi-ment dels Països No Alineats, del

qual esdevingué un referent inqües-tionable, especialment arran de lespolítiques nacionalitzadores delgas i del petroli, i també per refor-çar el seu paper d’acollida de repre-sentants de les lluites independen-tistes d’arreu del món, entre lesquals podem destacar, al marge delFront Polisario, especialment recol-zat per Algèria, l’exili algerià deCubillo, dirigent de l’MPAIAC cana-ri, o de Txomin, principal dirigentde l’ETA basca, que protagonitzàprecisament a Alger el seu intentmés seriós de procés negociadoramb l’Estat espanyol.

L’etern problema amazicEn el moment de la seva independèn-cia, Algèria fonamentà el nou estatsobirà en la seva component àrab imusulmana, deixant de banda la iden-titat amaziga que definia bona partdel país. La Cabília, especialment acti-va durant la guerra contra l’ocupant,mostrà des dels inicis de l’Algèria lliu-re el seu desacord amb el nul reconei-xement que es concedia a la llenguai la cultura amazigues. Aït Ahmed creàel 1963 el Front de Forces Socialistes(FFS) com a primera força d’oposicióamaziga, una oposició que esclatà el1980 amb l’adveniment de la Prima-vera Berber, una revolta que reclama-va el reconeixement de la cultura ama-

Algèria, mig segle de llibe

“Durant dècadesAlgèria consolidà unrol internacional queconvertí el país en elfar del Tercer Món”

“Algèria fonamentàel nou estat en la seva

component àrab imusulmana, deixantde banda la identitat

amaziga”

La independència d’Algèria fou un dels g

L’ACCENT 230 DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 2012 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

REDACCIÓ BARCELONA

La independència d'Algèria supo-sà un punt i final per a la presèn-cia de colons a l'Àfrica. Malgratque sovint es presenta com la colo-nització francesa d'Algèria, l'ori-gen dels colons és molt més variat,ja que es calcula que la meitat delspied-noirs no eren d'origen fran-cès. Nord-catalans, menorquins ialacantins tingueren una presèn-cia destacada en la colonitzaciód'aquest país africà.

Entre 1830 i 1850, més de 9.000menorquins emigraren a Algèria,on fundaren alguns pobles propde la capital. A finals del segleXIX també hi emigraren més de50.000 valencians de les comar-ques meridionals, especialmentd'Alacant, que s'establiren prin-cipalment a Orà, que s'arribà aconèixer com la "xicoteta Alacant".A aquesta població catalanopar-lant calia sumar-hi els ciutadansde nacionalitat francesa provi-nents de la Catalunya Nord. Totplegat féu que el català fos unallengua viva i parlada a Algèriaper desenes de milers de colons,arribant a ser llengua principalen algunes poblacions. El catalàno era només parlat pels colonsd'aquest origen sinó també permolts dels seus treballadors àrabs,que adoptaven la llengua de l'a-mo com a llengua de relació labo-ral. Anomenat maonès o patuet,el català arribà a tenir presènciaen publicacions escrites, i deixàla seva petja també en els parlarspopulars dels barris d'Alger.

Amb la independència i la fugi-da dels colons, tot aquest món des-aparegué i s'inicià un procés d'e-migració en sentit contrari. Des-enes de milers de pied-noirs -queera com es coneixia els colons euro-peus-, fugiren instal•lant-se sobre-tot a la Provença, però també espe-cialment a Catalunya Nord i a lescomarques alacantines. En aques-

ta darrera zona s'hi instal·larenals anys 60 uns 40.000 colons queràpidament es diluïren com a

col·lectiu. En canvi, a CatalunyaNord on s'hi instal·laren tambédesenes de milers, la integraciófou més complexa, com en la res-ta de l'estat francès. La vincula-ció de molts d'ells a les idees del'OAS els estigmatitzà com a pobla-ció d'extrema dreta, alhora quecreixia el ressentiment contra l'es-tat francès pel tracte que els dis-pensà després de, segons ells, traïr-los amb l'abandonament de la colò-nia. Tot i el manteniment d'unacerta identitat comuna, la reali-tat pied-noir és més complexa queel que assenyalen els tòpics. Defet, prominents ciutadans nord-catalans, com l'alcalde de Perpin-yà Jean-Marc Pujol, són nascutsa Algèria.

“El català va ser unallengua parlada perdesenes de milersde colons a Algèria

fins el 1962”

ertat

La colonització catalana

XXXxziga. La qüestió berber quedà, però,irresolta com ho demostrà l’esclat dela Primavera Negra de 2001, una inti-fada amaziga que qüestionà el poderarabòfon de Bouteflika. Malgrat algunstímids progressos en el reconeixementde la llengua berber, Algèria continuafonamentant-se en el seu componentàrab, un fet que suscita les reticènciesde la Cabília i de les zones del país decultura amaziga.

L’octubre del 88La fi del miratge algerià arribà ambla revolta popular d’octubre de 1988que posà contra les cordes al presi-dent Chadli i que suposà l’inici delsanys de terror que es viurien durantla dècada dels 90. L’octubre de 1988els joves hitistes, els qui no tenienmés feina que recolzar els murs, pren-gueren els carrers i atacaren els prin-cipals símbols de l’estat. Era la fi del

miratge forjat durant els 70 i els 80.La revolta suposà l’aparició en esce-na d’un nou actor polític de gran relle-vància, l’islamisme conservador, ambun discurs populista que el feia moltatractiu entre els joves en situaciód’exclusió. El poder del FLN l’haviaincentivat per generar un contrapèsconservador a l’il•legal però toleratPartit de l’Avantguarda Socialista, elPAGS, que exigia girs a l’esquerra alpoder algerià.

La dècada dels 90, la poblaciócivil entre dos focsLa revolta de 1988 fou el preludi d’unconflicte civil que arrasà Algèriadurant la dècada dels 90. L’apariciódel Front Islàmic de Salvació (FIS) iel seu aclaparador triomf electoralque acabà comportant una interrup-ció del procés electoral dirigida pelsmilitars i que fou un cop d’estat en

tota regla, desencadenà un autènticconflicte civil que feu presonera a lapoblació algeriana entre dos focscruels: l’islamisme armat i l’exèrcit.El record de les desenes de milers demorts que representà aquest conflic-te ha servit darrerament com a fre ales revoltes populars que semblavenpoder germinar al país magribí a imat-ge del que passava a les veïnes Tuní-sia i Líbia.

Un futur per escriureCertament, el primer mig segle d’in-dependència algeriana ha llegat a lajove Algèria lliure una història trà-gica, carregada de conflictes internsque han marcat profundament l'es-devenidor del país. Malgrat tot, Algè-ria té encara tot un futur per escriu-re i és hereva d’una de les històriesmés dignes i heroiques que ha escritla humanitat, la d’un combat allibe-rador que va implicar tot un poble ique encara avui és admirat i recor-dat per tots aquells i aquelles queestimem amb força la llibertat.

grans processos d’alliberament de la segona meitat del segle XX

“Malgrat tot, Algèriaés hereva d’una de

les històries mésdignes i heroiques

que ha escrit lahumanitat”

Ramon UsallRamon Usall és sociòleg i doctor en història. Ha realitzat diverses aproximacions a la realitat alge-riana. A nivell acadèmic,, com des de la vessant acadèmica. Usall és autor de l'obra “Algèria Viurà!França i la guerra per la independència algeriana (1954-1962)” i de “La tempestuosa mar blava.Una aproximació als conflictes de la Mediterrània”. També a la seva obra “Futbol per la llibertat”aborda alguns capítols de la independència algeriana. D'altra banda, en la seva vessant d'editor aEdicions el Jonc, publicà tres novel•les de l'escriptora Malika Mokkedem i fou el responsable del'edició d'un recull d'articles de Jean-Paul Sartre que abordaven la qüestió de l'anticolonialisme.

COL·LABORACIÓ

ÀLEX TISMINETZKYBARCELONA

L’INEM, l’organisme estatal que gestionales prestacions d’atur, ha demanat en elsdarrers mesos el passaport a milers de tre-balladors estrangers, principalment magre-bins. Si aquestes persones han sortit del’Estat espanyol durant el temps que hanpercebut l’atur, se’ls deixa d’abonar imme-diatament la prestació i es reclama tot elque han percebut des de la sortida de “terri-torio nacional”. Els afectats es compten permilers, 6.000 segons estimacions de l’as-semblea d’afectats de Cornellà de Llobre-gat, milers de persones que de la nit al diahan restat sense cap ingrés, i que es veuenabocats a perdre l’habitatge o viure de lacaritat, a pesar d’haver treballat i cotitzatdurant anys.

Un dia qualsevol, si algú s’apropes axafardejar per algun dels JutjatsSocials de Barcelona, segurament essorprendria de la llarga llista de nomsd’origen magrebí que demanden al’INEM. El nostre amic o amiga espodria preguntar que tenen els ciu-tadans del Marroc, Algèria o Tuní-sia contra aquest organisme, però lapregunta correcta seria la contrària:que té l’INEM contra els magrebins?

Ordres de controlar els treballadors estrangersLa resposta la trobem en unes darre-res directrius internes que en elsdarrers mesos han sembrat racismeinstitucionalitzat les oficines de l’a-tur dels nostres municipis. L’argu-ment és tan senzill, pervers i insti-tucionalment acceptat, que fins i totels advocats de l’INEM no tenen rubord’exposar-lo públicament en seu judi-cial: els perceptors de l’atur no podensortir de l’Estat espanyol, si no ésamb l’autorització corresponent, imai més enllà de 15 dies; però elsnacionals del Marroc, Tunísia o Algè-ria tenen la incomprensible dèria devisitar els seus familiars mentrecobren l’atur, i a més a més ho tenenfàcil, a poc més de d’un dia en cot-xe. La consigna és inflexible: qual-sevol sortida no autoritzada ha deser sancionada, per curta que sigui,en ares a engrandir les arques públi-ques dedicades a rescatar bancs i ban-quers.

I la veda s’ha obert. L’INEM hademanat en els darrers mesos a milersde treballadors estrangers el passa-port, i si en ell consta una sola sor-tida de “territorio nacional” durantel temps que ha percebut l’atur, nique sigui d’un sol dia, l’Estat deixaimmediatament d’abonar la presta-

ció i reclama tots els diners que hacobrat el sancionat.

Milers d’afectats El resultat ha estat dramàtic pels tre-balladors, i alhora sucosament ren-table per l’INEM. Mentre el funcio-

nari que ha organitzat aquesta ope-ració deu estar rebent copets a l’es-quena dels seus superiors, visualit-zant ja el seu imparable ascens, milersde treballadors estrangers s’han que-dat sense cap ingrés de la nit al dia,a pesar d’haver cotitzat anys i anys,

i en un moment on lacrisi fa pràcticamentimpensable trobar unaaltre feina. Molts d’ells,desesperats, es pregun-ten (incrèduls encara)si un Estat que es diudel benestar pot reti-rar-los l’atur de dosanys per haver anatnomés dues setmanesa visitar un familiarmalalt, o per passar elmes d’agost entre elsseus a l’altra banda delMediterrani, quan resli passaria a un ciuta-dà que tingués la famí-lia a Almeria, uns pocsquilòmetres més capaquí.

Els exemples sóngràficament indiscuti-bles: només a la Ofici-

na de l’INEM de Vilafranca del Pene-dès 104 han estat les persones afec-tades en sis mesos, de les quals, ohcasualitat més casual, només el 97%eren estrangers, quan fa només 1 anyels sancionats amb targeta de resi-dència no arribaven al 12%.

De cop i volta, a cop de circularsinternes, alguns ciutadans ja notenen els mateixos drets que la res-ta, i per dir-se Mohamed o Fàtimapassen a ser “sospitosos” de frau,i objectiu del control selectiu deles autoritats. En alguns despatxosdeuen estar fins i tot celebrant commolts d’aquests veïns només els res-tarà la possibilitat de tornar alsseus països, empesos per tanta vigi-lància selectiva contra els mésfebles, mentre a ningú semblaimportar el frau massiu del 24%d’economia submergida dels empre-saris autòctons.

Protestes dels afectatsLes assemblees populars sorgidesdel 15M de diferents municipis cata-lans han organitzat diversos actesde protesta, que han anat des d’u-na assemblea de centenars de per-sones a Cornellà de Llobregat, con-vocada per l’Assemblea d’Aturatsla tarda del passat 6 de juliol davantde l’Ajuntament del municipi, a lademanda judicial conjunta de cen-tenars d’afectats de Vilafranca delPenedès. El cas està als Jutjats, peròsobretot als carrers.

L’ACCENT 23012 ECONOMIA DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 2012

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea Joves de Calafell-Cunit-Ateneu Salade Baix // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera

de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8.Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popu-lar de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vilade Gràcia // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell“Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independenti-sta i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular LaTraca C. Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baróde Sant Petrilló 9. València // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana C. Josep Grollo, València // GER Pi25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida //Obra Cultural Balear // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos, València // SEPC-UV Baró St.Petrillo, 9 València // Societat Coral El Micalet, C. Guillem de Castro, València

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Els estranger no podran acudir a la prestació d’atur

L’INEM deixa sense prestació d’atur a milers d’estrangers

REDACCIÓ BARCELONA

Continuen les mobilitzacions endefensa dels llocs de treball delprofessorat precari. Aquest finalde curs comportarà la pèrdua dellloc de treball per a 8.000 docentsal País Valencià i 2.000 més a Cata-lunya. Davant d'això, s'ha orga-nitzat un seguit de mobilitzacionsper a fer front a les retallades perpart dels docents afectats.

Així, a Barcelona, la recent-ment creada Assemblea de perso-nal docent interí i substitut hainiciat la coordinació i mobilitza-ció d'aquest col·lectiu, que a datad'avui és el més afectat pels aco-miadaments i precarització de lescondicions de treball que imposala consellera Irene Rigau a travésde successius decrets. Aquestsdecrets passen un rere l'altre en

les meses sectorials de negociaciósense que cap sindicat pugui ferres per aturar-los, fet que fa quela conselleria se senti cada cop més

forta per malmetre el sistema d'en-senyament públic.

Actualment està recollint sig-natures del Manifest que han ela-borat, que té unes reivindicacionssocials molt clares cercant el suportno només dels docents o personesvinculades a l'ensenyament. Tam-bé familiars de docents, amics,veïns, famílies, per tal que cone-guin quina és la situació de pre-carietat laboral, discriminació sala-rial i desmantellament de l'esco-la pública. Segons ha explicat aL'ACCENT E.B., membre de l'as-semblea d'interins i substituts, “elManifest i la recollida de signatu-res ha de servir per explicar almàxim de gent possible, a tots elspobles i barris de Catalunya, dequina manera CiU està desmante-llant l'ensenyament públic.”

A València, el professorat inte-

rí va intentar el passat dillunsmuntar una acampada davant laseu de la Conselleria d'Educació,però en ser desallotjats per la poli-cia van traslladar la protestadavant la delegació territorial d'e-ducació, on van passar la nit des-enes de professors. Entre les pro-peres accions de protesta, hi ha laconvocatòria d'una concentraciópel proper divendres 13 de juliol ala plaça Manises de la capital valen-ciana. Des del passat 30 de juny,tots els professors interins del PaísValencià estan acomiadats delsseus llocs de treball, amb la qualcosa no cobraran els mesos d'estiui hauran d'esperar a setembre pera saber si poden recuperar el llocde treball una vegada la Conselle-ria hagi calculat l'impacte de l'aug-ment de ratios i horaris sobre laplantilla.

Continuen les mobilitzacions del professorat interí

“Més de 10.000professors interinses quedaran senselloc de treball alsPaïsos Catalans”

RAFA ESCOBAR MANISES

Un nou escàndol ha esclatat afec-tant de ple al ciclisme professional.Aquesta vegada fa referència ni mésni menys que al set vegades guan-yador del Tour de França entre elsanys 1999 i 2005 el nord-americà deTexas Lance Armstrong.

La notícia va irrompre en el pano-rama esportiu el juny passat quanla USADA, l’agència antidopatgedels EUA, va denunciar al ciclista,afirmant tenir fins a deu testimo-nis, tots ells ciclistes ex companysd’equip d’Armstrong o membres tèc-nics dels equips en els quals va com-petir. De tots aquests destaca el tam-bé desposseït del Tour de França del2006 per consumir testosterona sin-tètica Floyd Landis.

La USADA també diu tindre cons-tància de l’existència d’algunes anà-lisis corresponents als anys 2009-2010 que ho podrien corroborar.

Si l’acusació pren forma i Arms-trong és condemnat serà desposseïtdels set tours de França, suposantaixí un dels escàndols per dopatgemés importants de la història del’esport.

És molt significatiu el contrastd’aquest cas amb el del ciclistamadrileny Alberto Contador. Men-tre que en el cas d’Armstrong és lamateixa agència antidopatge nord-americana la que s’encarrega d’in-vestigar l’assumpte, amb els espor-tistes espanyols les investigacionses fan des d’altres països. Tampocés d’estranyar, de fet, és conegudala gran opacitat, sinó obstruccio-nisme, pel que fa als temes de dopat-ge en diferents esports que mostrenles diferents federacions espanyo-les, el COE i l’agència antidopatge.Els casos de Contador i Marta Domín-guez així ho demostren. Es prefe-reix l’atrinxerament patriòtic a laneteja d’imatge i el joc net a l’es-port espanyol.

El ciclista texà per la seua ban-da es defensa al•legant que durantla seua dilatada carrera professio-nal com a ciclista ha passat cente-nars de controls antidopatge i encap d’ells ha donat positiu. Així itot es parla d’unes anàlisis que con-tinuen als congeladors d’un labo-ratori de Suïssa i que segons sem-bla pertanyen al ciclista. Aquestainformació, que més bé sembla unrumor, no s’ha confirmat mai i pertant, aquestes anàlisis no han eixita la llum.

L’afer es complica per a Arms-trong en el moment en que els seusexcompanys d’equip es mostren dis-posats a declarar que el dopatge alsseus diferents equips era sistemà-tic i que utilitzava sofisticats sis-temes de camuflatge en els que mit-jançant combinacions químiquesunes substàncies eren les encarre-gades d’emmascarar la presènciad’altres, aquestes si, prohibides.

Entre els acusats també hi hados metges espanyols, Pedro Cela-ya i Luís García del Moral, així coml’entrenador Pepe Martí, tots ells

integrants de l’equip tècnic i mèdicdirigit pel controvertit ex ciclistai director tècnic Johan Bruyneel.Amb Bruyneel precisament Conta-dor aconseguí el seu primer Tourde França el 2007 com a integrantde l’exequip d’Armstrong DiscoveryChannel en una edició en que curio-sament, el ciclista danès MichaelRasmussen fou desqualificat per

dopatge quan anava líder.Els camins de Bruyneel i Conta-

dor no es separaren ja que l’any2008 tornaren a coincidir com adirector i cap de files a l’equip Asta-nà, del Kazajstan, al que no es dei-xà participar al Tour del 2008 persospites de dopatge generalitzat.

Armstrong però no s’ha quedatde braços creuats, per tal de para-

litzar el procés ha demandat a laUSADA per calumnies i falsa acu-sació, però el jutge federal de TexasSam Sparks ha desestimat la deman-da, argumentant que per la seuaredacció es tracta més d’una defen-sa de l’esportista amb argumentsemotius que no pas una defensaemprant arguments jurídics. Aixíi tot ha concedit a l’exciclista un

termini de vint dies per a trami-tar una nova denúncia amb baselegal.

És possible que ara s’entre enuna batalla legal però la imatged’Armstrong ha quedat ja tacada,ha caigut el mite del ciclista queun cop superat el càncer és capaçde convertir-se en el millor de totsels temps. Armstrong havia esde-vingut el mirall en el que moltsmalalts de càncer es miraven, defet, la seua fundació livestronginverteix encara avui molts dinersen investigació mèdica, a la vega-da que té una activitat de merchan-daising gens menyspreable.

Ja és molt llarga la llista de cam-pions i no campions del ciclismeprofessional als quals, amb més omenys fonament s’acusa de dopat-ge, cosa que ens ha de fer pensarque aquest es troba molt difós enun esport en què, per la seua dure-sa, un suplement extra al rendi-ment esdevé molt temptador. En unfutur, des de la UCI i les diferentsfederacions s’hauran de plantejarcom aturar unes màfies professio-nalitzades que estan tacant unesport únic per la duresa, l’esforç,el sacrifici i la bellesa que repre-senta.

Durant aquests dies s’està correntuna nova edició de la cursa france-sa, els seguidors del ciclisme però,tenim un dubte, no sabem qui seràel veritable guanyador, el primerclassificat? El segon? El tercer? Hau-rem d’esperar alguns mesos, o finsi tot anys per saber-ho. Veritable-ment trist.

L’ACCENT 230 ESPORT 13DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 2012

RAFA ESCOBAR MANISES

Que el futbol com a esport amb mésseguiment es troba instrumentalit-zat a l’estat espanyol és una evidèn-cia, ara bé, durant la celebració del’Eurocopa mal dita de nacions,aquesta instrumentalització ha asso-lit extrems delirants. El presidentde l’estat, Mariano Rajoy, ha segutel protagonista de diverses situa-cions que ens han demostrat fins aquin punt els polítics prioritzen unafotografia futbolística sobre tota laresta de problemes que puguen afec-tar als estats als que teòricamentrepresenten.

El diumenge 10 de juny debuta-va la selecció espanyola a Polòniafront a Itàlia. El mateix cap de set-mana es debatia a les institucionseuropees si l’estat espanyol necessi-taria rescatar als seus bancs i si aquestrescat seria comptabilitzat com adèficit de l’estat, amb les conseqüèn-cies socials que això té. En aquestcontext, un cop es va decidir que hihauria rescat a la banca però en capcas s’aclariren les condicions d’a-quest, el president marxa a Polònia

a veure el futbol al·legant que mar-xava perquè tot estava solucionat.

Per lògica futbolística el combi-nat espanyol supera la primera fasei després els quarts de final derro-tant clarament a França. Es plantàsemifinals i elimina a Portugal ambel patiment inesperat de la tanda depenals. Un cop més la roja arriba auna final, els mitjans de comunica-ció comencen a alimentar, ara amb

més força, un patriotisme buit ambl’objectiu, a mode de religió, de fun-cionar com a un analgèsic davant lacrítica situació econòmica.

En això arriba el dijous 28 de juny,quan un terrible incendi es declaraa Cortes de Pallas, al dia següent unaltre a Andilla; l’interior de Valèn-cia es crema i el foc avança sense capimpediment a causa del nul mante-niment forestal, la inexistència de

brigades de prevenció i el reduïtnombre de bombers professionalsdestinats a combatre els incendis.Les conseqüències de les polítiquesd’austeritat es veuen reflectides enl’avanç inexorable d’un foc que arra-sà 50.000 hc.

Mentre això passava, l’atenciódels mitjans de comunicació es cen-trava en la final que la roja haviade disputar front a Itàlia el diumen-ge 1 de juliol, els incendis tot i tenirseguiment es veien clarament eclip-sats per l’actualitat esportiva, no esfeien anàlisis del per què ni abansni després d’aquests, eren tractatscom un episodi de successos més.Pel que fa al president... Doncs, elpresident marxà, aquest cop a Ucraï-na, perquè su deber era apoyar a laselección espanyola.

En la retina de molts valenciansquedarà la seua celebració dels golsjunt al príncep Felip de Borbó, unacelebració que semblava una burlacap a una terra que el mateix diaestava plorant cendra, això sí, unaterra en què el mateix dia milers depersones eixien al carrer a cridarallò de Yo soy...

Armstrong pot caure en desgràcia si es confirma l’acusacio de dopatge

Els set Tours de Lance Armstrongperillen per possible dopatge

Eurocopa, rescats i incendis

L’ACCENT 230DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 201214 CULTURA

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Després d’un període de treball polí-tic conjunt que ha dut a les duesorganitzacions de joves de l’esque-rra independentista –Maulets iCAJEI- a la unitat orgànica

–Arran-, enguany, el Rebrot, l’Aplec dels jovesdels Països Catalans que fins el moment orga-nitzava Maulets, se celebrarà aquest any ambla participació d’ambdues organitzacions.

Com en les deu edicions anteriors, elRebrot començarà a mitjans de setmana, eldijous al vespre, quan hi començaran a ins-tal•lar-s’hi els més matiners. De totes mane-res, el gruix de la programació no arrencaràfins divendres, quan s’iniciaran les activitatsdiverses que van des de mostres de cultura fei-nes tradicionals a la formació política, i del’esport al gaudi de la música –la nit deldivendres hi actuaran els quatre grups finalis-tes del concurs Esclat, en Cesk Freixas, Aspen-cat i Ebri Knight. El dissabte serà el dia en quèes presentarà, al Teatre Municipal de Berga, lanova organització de joves, just una estona

abans de preparar-se pel concert de Terra-

tombats, Eina i Brams. Per acabar aquestaselecció reduïda d’actes, el diumenge, a les 12del migdia, se celebrarà l’històric acte polític

del Pi Jove, al qual seguiran un dinar i unaactuació de música folk que clouran aquestsquatre dies de compromís i festa.

Palestinaper partidatripleJosep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Després de tastar l’experièn-cia del micromecenatge ambVerkami en la publicació delllibre d’en David Caño Pos-tmortem / I del no-res, TOT,

Tigre de paper edicions torna a provarde comptar amb la complicitat dels lec-tors per tirar endavant el seu nou pro-jecte. En aquesta ocasió, el projecte noés un poemari acompanyat de dvd sinóuna trilogia de llibres que aborden, desde diferents punts de vista, la realitatpalestina.

Amb Kafer Enas - A l’oest del riu Jor-dà, del periodista palestí Mussa Abdel-Muti Issa, recularem fins a la PrimeraIntifada (1987-1991) i, al sí d’un pobletveí de Nablus –nord de Cisjordània-observarem com viu i lluita contra l’o-cupació israeliana, i com aquesta lluitaes combina amb d’altres conflictes comara el de la modernitat versus tradicio-nalisme, el del nacionalisme laic versusfonamentalisme religiós, o el del paperde la dona.

A El meu poble viurà! Autobiografiad’una revolucionària hi trobarem, grà-cies a l’entrevista d’en George Hajjar,un retrat de la Leila Khaled. Potser avuia moltes persones no els digui resaquest nom, però als anys setanta, laseva militància al Front d’AlliberamentPopular de Palestina i la seva participa-ció en la campanya de segrestamentsd’avions, la convertí en una icona de lalluita del seu poble.

El paquet de propostes acaba amb laguia de l’Alternative Tourism Group:Palestina i els palestins, guia turística.En aquest llibre, que no és una guiaturística a l’ús, el lector hi trobarà unahistòria de Palestina en profunditatalhora que coneixerà els indrets simbò-lics que encara avui donen testimoni dela seva supervivència com a poble. Unaguia, en fi, útil tant per aquells quetenen previst acostar-s’hi com els que lavolen conèixer sense sortir de casa.

El Rebrot de la unitat

Borja Català MANISES

La carrera literària deGabriel García Márquezsembla haver arribat ala seua fi. A principisd'aquest juliol el germà

de l'escriptor colombià va ferpúblic que l'autor de Cent anys desolitud patia demència senil, cosaque li impedirà escriure cap obramés. S'acaba així la trajectòriacreadora d'un dels escriptors mésdestacats del segle XX, guanyadordel premi Nobel el 1982 i un delsprincipals responsables del boomde la literatura llatinoamericanade les dècades dels 60 i els 70 dela passada centúria.

Gabo, com també és conegut,va nàixer en 1927 a Aracataca(Colòmbia), una localitat delCarib que va inspirar Macondo, lavila on es desenvolupen moltes deles seues obres. Els primers anysde vida els va passar amb els seusavis, Nicolás Márquez i Tranquili-na Iguarán. L'avi era una coronelliberal retirat que va explicar al nét histò-ries de la Guerra dels Mil Dies (1899-1902),el conflicte més greu que va colpejar elpaís fins aleshores i que va acabar ambl'escissió de Panamà; l'àvia va alimentarla imaginació del futur escriptor ambnarracions plenes d'esperits i elementsfantàstics i va inspirar els personatge deCent anys de solitud Úrsula Iguarán.Aquestes dues persones marcaren profun-dament García Márquez i la seua emprem-ta apareix en moltes de les seues crea-cions.

En morir l'avi, Gabo va abandonar elseu poble nadiu i tornà amb els seuspares; va viure a diverses ciutats colom-bianes fins que a les darreries del anys 40es va establir a Bogotà per estudiar dret,però els aldarulls per la mort del líder

liberal Jorge Eliécer Gaitán van portar altancament de la universitat en un delsperíodes més convulsos de la història delpaís americà; aleshores, el futur escriptores traslladà a Cartagena, on continuà estu-diant i on començà a escriure en la prem-sa local. En aquells anys va llegir WilliamFaulkner, qui va exercir una fortainfluència en ell. En 1961 fou destinat aNova York com a corresponsal de PrensaLatina, l'agència de notícies creada pelgovern revolucionari cubà, però l'hostili-tat de la CIA i del lobby anticastrista el vafer abandonar els Estats Units i establir-sea la Ciutat de Mèxic. Abans havia sigutcorresponsal a París del diari colombià ElEspectador.

El 1967 fou un any cabdal per a GarcíaMárquez: l'Editorial Sudamericana de

Buenos Aires va publicar la seua novel·laCent anys de solitud -Tísner fou l'encarre-gat de traduir-la al català-, que va esdeve-nir immediatament un èxit de vendes i decrítica i va significar un dels trets de sor-tida del boom de les lletres llatinoameri-canes, del que van participar, entre d'al-tres, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa iCarlos Fuentes. El llibre recorre la histò-ria de Colòmbia a través de la famíliaBuendía i del seu poble, Macondo, i exhi-beix amb força tot els elements que el fanun dels cims del corrent literari conegutcom a realisme màgic, caracteritzat per lapresència d'elements fantàstics com a partde la realitat. Aquest estil, que ameraobres com El otoño del patriarca o Crònicad'una mort anunciada, li va fer guanyar elpremi Nobel de literatura en 1982.

A principis dels anys 70 Gabo es va ins-tal·lar durant un temps Barcelona i alsanys 80 s'exilià a Mèxic a causa de lespressions del govern colombià de TurbayAyala, famós per les violacions dels dretshumans comeses sota el seu mandat. Per-sona d'esquerres i amic personal de FidelCastro, va fer de mitjancer entre les gue-rrilles colombianes i el govern en diversosprocessos de pau i s'ha manifestat pública-ment a favor de la independència de Puer-to Rico. A més, presideix la FundaciónNuevo Periodismo Iberoamericano.

Ara, a l'edat de 85 anys la demènciaimpedirà nous lliuraments de la seuapoderosa imaginació; el seu immens uni-vers literari, però, quedarà per sempre al'abast dels lectors.

La demència senil colpeja Gabriel García Márquez

L’ACCENT 230 DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 2012 CULTURA 15

Emi Pastor ALCOI

El darrer treball de Verdcel, Els diesdel Saurí (Bromera/Temps Record,2012) va eixir a la llum amb la pri-mavera ja començada, el passat 30de març. Ara mateix, empentats

amb més força si cap, pel guardó al MillorÀlbum de Pop en la darrera edició dels OvidiMontllor, el llibre-disc publicat pels alcoiansesdevé un tresor imprescindible en les xafo-goses vesprades d'estiu. El detall estacionalcal ressaltar-lo: tingam en compte que, enaquesta època de l'any, la primavera, sónben proclius les pluges, i que l'aigua hi ésmolt present al seu darrer treball.

Els germans Olmo han perfeccionat laconjunció de música, arts plàstiques i disci-plines audiovisual -que tant els ha distingit-amb Els dies del Saurí. Resultat final? Unnou projecte multidimensional que inclou,en la seua versió completa, també un còmic.

Escoltat el degoteig de música, il·lustra-cions i versos, qualsevol conclourà queaquest disc és una reformulada aposta de lesproclames del Verdcel, dels seus ja tradicio-nals 'llocs comuns'. És a dir, la constànciaper a seguir endavant, la reivindicació delvalor dels sentiments, la crítica i vigilànciavers els poders fàctics voraços. També en unterme més profund -i no per això menysrellevant- hi trobem nombrosos amagatalls:

la buidor d'allò caduc, o la cerca de vivènciesamb un major sentit per l'individu o el

col·lectiu. Això és el que hi desprenen, almenys, d’al-

gunes peces clau com ‘Desert portes endins'o 'Flors d'estiu'. Més tard reprendre'm l'entu-siasme amb cançons vives i fresques com 'In-fecta'm' i 'Globus aeroestàtic', i amb els ver-sos intensos de 'Caragol'. És el preludi de dospistes fonamentals: 'La Boira i la Sénia', ambla qual Alfons Olmo comparteix micròfonamb el penedesenc Cesk Freixas, i 'Cadira',amb la col·laboració de Laia Vaqué.

Els elements i els cicles naturals, amb laterra i la pluja, com a referències directescontenen l'essència de la vertadera vindica-ció del disc: malgrat les amenaces de l'Exte-rior, el cicle de la Vida, amb tots els seusmatisos, segueix i es perpetua. I açò no és pocper als temps en els quals vivim.

Els pares de Verdcel, desprès de la inter-pretació personal d'algunes de les peces mes-tres del xativí Raimón amb Petjades (2010),tornen d'un convit, enfitats d'experiències. Iencara podríem anar més lluny amb la com-paració: si amb Sàmara (2008) convidaven ainiciar una aventura posant l'accent en l'a-prenentatge que es fa al camí, Els dies delSaurí resulta un disc de tornada, retroba-ment i de satisfacció plena amb allò aprés.Parada obligada per alenar i continuar.

La proposta musical dels Verdcel ha acon-seguit, en poc temps, l'aplaudiment dels seusseguidors i dels crítics. Potser siga perquè

l'expressió lliure dels sentiments i la neces-sitat de comprendre aquest decurs incertnostre s'accentua. Verdcel sempre ha resul-tat complex de catalogar i d'explicar, peròaixò no té cap importància quan tenim a lesmans un treball per a fruir sense presses.

“Verdcel sempre ha resultat complex de

catalogar i d'explicar, peròaixò no té cap importànciaquan tenim a les mans un

treball per a fruir sensepresses”

Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalansMartí SalesÀmsterdam Llibres, 2012

L’escriptor –Huckleberry Finn iDies feliços a la presó- i músic–membre dels Surfing Sirles- Mar-tí Sales es capbussa en aquest tre-ball en la cerca dels orígens de

l’actual escena musical catalana de facturaindependent, en la descripció del camí reco-rregut fins avui i en les possibilitats defutur. Per tal d’apropar-s’hi, s’entrevistàamb vuit persones que, d’una manera oaltra, hi participen –són músics, mànagers,responsables de locals... El resultat final ésun petit trencaclosques que dóna algunespistes sobre la construcció pacient d’aquestaescena i els perills de la seva corrupció.

L'edat del dubteAndrea CamilleriEdicions 62, 2012

Malgrat que els seus primers tre-balls foren de director teatral ide guionista, el sicilià AndreaCamilleri ha acabat essentreconegut sobretot per la seva

tasca d'escriptor. El 1978, publicà El curs de lescoses, primera d'un seguit de novel·les històri-ques ambientades a la Sicília del segle XIX.Però fou amb Un mes amb Montalbano, el pro-tagonista del qual és un comissari de policiaque ens transporta a la Sicília més popular -elsdiactelismes del seu protagonista és un delsseus atractius- i oculta, que Camilleri començàa fer-se un lloc entre els creadors de novel·lanegra. Aquells que encara no el conegueupodeu aprofitar per debutar amb aquest darrertítol publicat en català.

Els anys robatsTània JusteColumna Edicions, 2012

Després d'haver publicat un pri-mer llibre “homenatge alstemps esperançats de la Repú-blica”, A flor de pell (2009), lahistoriadora Tània Juste pre-

senta ara Els anys robats. Sense abando-nar el terreny de la novel·la històrica,aquest nou treball centra l'atenció en laguerra civil. A través del seu protagonis-ta, un mecànic d'aviació, veiem desenvo-lupar-se el conflicte, escenari fatal quetot ho trastoca, i esvair-se, amb la derro-ta, tant els anhels personals com elscol·lectius.

Un home invisibleRalph EllisonQuaderns Crema, 2012

Ala que fou la seva primera i últimanovel·la, Ralph Ellison, nascut aOklahoma el 1914, explica la histò-ria d'una persona negra que durantles primeres dècades del segle XX

lluita, sense sortir-se'n, per la dignitat més ele-mental als Estats Units d'Amèrica. Premiatamb el prestigiós guardó Premi Nacional deLiteratura en la categoria de ficció, el relat dela invisibilitat a què és sotmès el protagonistaanònim serveix com a metàfora de la situacióen què havia de viure el conjunt de la poblaciónegra. D'una gran riquesa de recursos, el tre-ball de traducció de la Dolors Udina ens convi-da a redescobrir-la cinquanta anys després dela seva publicació.

Lectures recomanades

Ressenya de la quinzena Els dies del Saurí

Un nou projecte multidimensionaldels alcoians Verdcel

Fitxa tècnica:

Titol: Els dies del Saurí Autor: VerdcelEditorial/Discogràfica: Bromera/TempsRecordAny: 2012

L’ACCENT 230DEL 12 AL 25 DE JULIOL DE 201216 CONTRAPORTADA

que la il•lusió i les ganes que ensgenera aquest nou projecte faciesdevenir Arran una eina juvenilde referència arreu del país i queen els propers mesos moltes jovesse sumin al projecte, donant unimpuls fort a la lluita per l’allibe-rament del nostre poble.

I per acabar, Arran serà una peçaclau per al moviment juvenil cata-là que s’està construint. Nosaltrescreiem que l'alternativa juvenil hade ser forta i àmplia, i per aixòapostem per la creació d’un movi-ment juvenil als nostres pobles ibarris que pugui respondre a lesnecessitats i problemàtiques deljovent de cada localitat. Apostemdoncs, per treballar conjuntamentamb tots els col·lectius juvenils delterritori fins a construir un movi-ment juvenil fort que planti caraa les opressions que patim com ajoves treballadores dels Països Cata-lans.

Quants anys feia que es treballa-va amb la confluència i de quinamanera? El procés de confluència es va ini-ciar fa prop de 4 anys quan Mau-lets i la CAJEI, a les seves respecti-ves Assemblees Nacionals, van pren-dre la decisió d'acostar posicionsper iniciar un procés d’unitat i aca-bar així amb la divisió històrica dela sectorial juvenil del moviment.Durant aquest temps les organit-zacions van anar definint l’embriódel que seria Arran, fins a aprovar

la calendarització del procés, lescomissions redactores i les ponèn-cies ideològica i organitzativa. Alho-ra, també s’han dut a terme espaisde trobada i treball conjunt entretota la militància d’ambdues orga-nitzacions, com l'organització con-junta de la part política del Rebrotdel 2011 o la Trobada de Reus, elmaig de l’any passat.

Quins són els eixos de lluita d’A-rran després de l’Assemblea Nacio-nal Constituent?Des d’Arran ens reafirmem en l’a-posta per l’alliberament nacionalper al conjunt del nostre poble, elsPaïsos Catalans, i per la construc-ció del socialisme que ens permetiacabar amb la desigualtat i injus-tícia capitalista. Alhora, no nomésens reafirmem sinó que aprofun-dim en considerar l’alliberamentde gènere un dels tres pilars fona-mentals de lluita, juntament ambels eixos nacional i social. Aqueststres eixos ideològics es veuran plas-mats en la primera campanya queiniciarem en breus i que tindrà l'ob-jectiu difondre i explicar el lligamexistent entre els tres pilars d’o-pressió. Així, donarem a conèixerque existeixen alternatives a lamisèria quotidiana, i que la lluitaper la independència, el socialis-me i el feminisme ens fa més for-tes i més lliures.

Què aportarà Arran que no tin-guin altres organitzacions polí-

tiques juvenils?La majoria d’organitzacions polí-tiques juvenils, no totes per sort,que treballen al nostre territori sónjoventuts de partits polítics, regio-nalistes i reformistes. Arran, a dife-rència d'aquestes, no basem la nos-tra feina en l’electoralisme i la polí-tica institucional i jeràrquica. Tre-ballem des de la base, construintamb treball de formigueta el nos-tre projecte, juntament amb d'al-tres realitats juvenils i no juvenilsorganitzades, ja siguin entitats d'e-ducació en el lleure, assemblees debarri o poble, moviments socials icol•lectius de cultura popular. Alcontrari que d'altres projectes queno plantegen una alternativa radi-cal, que talli d'arrel amb les opres-sions, Arran apostem fermament isense ambigüitats per l’allibera-ment del conjunt dels Països Cata-lans en el marc d’una societat comu-nista i feminista. És a dir, el queens diferencia és que nosaltres apos-tem per trencar d’arrel amb l’o-pressió nacional dels estats Espan-yol i Francès, amb l’opressió capi-talista i amb la patriarcal. Tambéaportem una visió absolutamentdiferent d’entendre l’acció políti-ca i la militància: ens organitzemde forma horitzontal i assembleà-ria. I entenem el carrer com l’es-pai natural del jovent a l'hora defer política. El fet de tenir els mili-tants d’Arran diàriament actius ial carrer, disposats a lluitar per lallibertat de totes, és el que ens fa

ROSA FERRER PALMA

Què és un procés de confluènciai què té d’important aquest fet?En el nostre cas, ha estat un pro-cés d’unitat entre dues organitza-cions polítiques que compartíemvisions ideològiques i tàctiques.Com a resultat, hem donat lloc alnaixement d’una nova organitza-ció que aglutinarà treball i esfor-ços i ens permetrà tenir una majorincidència política.

Crec que la importància d'aquestprocés radica en tres aspectes clau.En primer lloc, és una gran notí-cia per a l’Esquerra Independen-tista, ja que amb la confluènciajuvenil acabem amb la divisió his-tòrica que existia en el si de lesjoves del moviment. Amb la unitatjuvenil enfortim el Moviment Cata-là d’Alliberació Nacional, ajudanta cohesionar-lo i a fer-lo madurar,demostrant que podem deixar debanda divisions històriques o dife-rents visions tàctiques per solucio-nar una anomalia que avui en diaja no tenia raó de ser.

Per altra banda, el naixementd’Arran és una entrada d'aire fresci ens donarà un impuls brutal arreudel país, fins al punt que, comp-tant assemblees i militants, ensconvertim en l'organització juve-nil independentista més gran i for-ta dels Països Catalans. Esperem

Marc Garcés (Manresa, 1991) actual-ment estudia Ciències Polítiques a laUniversitat Autònoma de Barcelona,ha estat militant de l’Assemblea deManresa durant quatre anys i ara ésel portaveu al Principat de Catalunyade la nova organització Arran, que par-teix de la unió de Maulets i la CAJEI.Garcés ens explica com s’ha formatArran i com, d’ara endavant, canviaràel panorama dins l’Esquerra Indepen-dentista.

Marc Garcés,portaveu d’Arran al

Principat deCatalunya

ENTREVISTAser l’organització juvenil indepen-dentista més forta dels Països Cata-lans.

Per quantes assemblees i militantsestà integrada la nova organitza-ció?Arran està format per més de 600militants repartits en uns 60 nuclislocals disseminats en 36 comarquesd’arreu dels Països Catalans.

Com es mostra el moviment de l’Es-querra Independentista una vega-da nascut Arran? Com he dit abans, després de la con-fluència juvenil i el naixement d’A-rran l’Esquerra Independentista (EI)esdevé un moviment encara més forti cohesionat que mai. Amb el naixe-ment d’Arran tenim una mostra mésdel creixement que estan experimen-tant les organitzacions de l’EI queveiem com en els darrers anys hanampliat la seva presència arreu delterritori i el nombre de militància.Alhora, estem segurs que el naixe-ment d’Arran significarà un alena-da d’aire fresc i un bon impuls de for-ça i motivació per al conjunt del movi-ment.

Quin és el paper del jovent del movi-ment? La nostra feina com a jovent de l’EIés mobilitzar el jovent d’arreu delterritori i difondre les nostres apos-tes com a moviment que lluita perl’alliberament nacional, social i degènere treballant des d’una òpticajuvenil propera a les joves del nostreterritori que els permeti entendreque les seves problemàtiques localstenen una vinculació nacional i l’a-rrel econòmica i social del capitalis-me. I com ja he assenyalat, alhoraprenem la decisió d’apostar per lacreació del moviment juvenil catalàtreballant colze a colze amb els altrescol·lectius de joves i poder, així, res-pondre localment i des de la base ales problemàtiques i opressions quepateix el jovent. Per últim, i no peraixò menys important, ens reafir-mem en l’aposta per la lluita al carreri l’acció directa que ha caracteritzatsempre l’independentisme juvenilcatalà, entenent que el jovent delmoviment hem de ser l’espurna dela lluita al carrer, prenent la respon-sabilitat de respondre a les agressionsque patim a través dels mitjans delluita que siguin necessaris i ade-quats en cada moment.

“Amb Arran ens convertim en l’organització juvenil independentistamés gran i forta dels Països Catalans”