Aristòtil

1.

ARISTTIL (384-322)

El filsof

Importncia d Aristtil

Es podria dir que Aristtil s l autntic creador de la filosofia, ja que va crear el vocabulari tcnic que la filosofia ha emprat posteriorment: substncia , causa , subjecte , matria i forma , potncia i acte ; i ha donat nom a les diverses especialitzacions en que s ha dividit la filosofia: fsica , metafsica , lgica , tica , poltica , etc.

3. A Aristtil se l va conixer durant molts segles com el filsof , sobretot a l edat mitjana que, amb Toms d Aquino va adquirir preeminncia absoluta damunt els altres filsofs coneguts. 4.

Biografia

Neix a Estagira, Macednia, i se'l coneix com el estagirita.

5. El seu pare era el metge del rei de Macednia. 6. Als 17 anys va a Atenes per estudiar a l'Acadmia platnica on hi romandr 20 anys -fins a la mort de Plat (347 aC). 7. Aristtil ser el preceptor d'Alexandre el Gran. 8. Fundar la seva prpia escola a Atenes: el Liceu. 9. Ha de fugir d'Atenes i morir a Calcdia. 10.

Context histric

Crisi de la polis. Aparici de l'individu privat. El seu inters ja no s poltic com el de Plat- sin cientfic (practica la biologia, lanatomia, lastronomia, la fsica, etc.)

11. Realitza investigacions empriques sobre la naturalesa, els animals, les plantes... donant rellevncia a la informaci que entra pels sentits. 12. Rep influncies de Plat, per tamb dels presocrtics i de la cincia natural que practicava. 13. Al Liceu s'hi feien les classes passejant, per aix, els anomenaven elsperipattics . 14. Va escriure dilegs com Plat, per la majoria s'han perdut. Es conserven, per, tots els escrits que preparava per a les seves classes, tradicionalment anomenats tractats. 15.

Obres ms destacades

Analtics(lgica)

16. Fsica (filosofia natural) 17. De anima (psicologia) 18. Histria dels animals (biologia) 19. De caelo (astronomia) 20. Metafsica 21. tica nicomaquea 22. Gran moral 23. Poltica 24. Retrica 25. Potica(inacabada) 26.

Crtica a la teoria de les idees de Plat

Lessncia duna cosa no pot estarseparadadaquesta cosa. La duplicaci del mn provoca dues coses a explicar. Una cosa no es pot explicar per quelcom que no s en ella.

27. Per Aristtil lessncia de les coses s en les coses mateixes: hem de fer cincia daquestes essncies, dall que s universal i necessari en cada cosa. 28.

FSICA O FILOSOFIA SEGONA

CONSIDERACIONS GENERALS

Aristtil tracta de laphsis(tot el que existeix a lunivers) al llibre que ha quedat amb el nom deFsica .

29. La naturalesa s la totalitat dels objectes que sn materials i que tenen moviment, tant els terrestres com els de lespai. 30. Tamb s el principi i causa del moviment o reps de les coses naturals: la naturalesa dex . 31. Per Aristtil Tot el que es mou s mogut per una altra cosa , s a dir, tot t una causa del seu moviment. 32. Segons Aristtil La naturalesa no fa res en va ,s teleolgica, tendeix cap a un fi: tot el que passa t una causa i un objectiu. Cada element de la natura t tendncia a arribar a la seva mxima perfecci que li correspon per tal de ser aquest element (ssers naturals). 33. Estableix una diferncia entre les coses naturals i les coses artificials. Les primeres sn per altres causes. 34.

Fsica. Potncia i acte (1)

Crtica a Parmnides. Aquest deia que el canvi s impossible perqu suposa el pas del ser al no-ser o del no-ser al ser, cosa que no es pot donar.

35. Aristtil propugna dues maneres de no-ser:

no-ser absolut (impossibilitat del canvi)

36. no-ser relatiu (possibilitat del canvi)

No s ni ho pot ser

No s per pot ser-ho

Fsica. Potncia i acte (2)

El que s quelcom ARA, en aquest moment, s enACTE : el que una cosa s ara, aqu.

38. El que s quelcom per pot arribar a ser una altra cosa es troba enPOTNCIA : pot ser una altra cosa. 39. Passar de potncia a acte s canviar, i canviar s moviment.El canvi s el cam que fa all que est en potncia a passar a ser en acte. 40. La matria s en potncia, la forma s lacte, actualitza la matria.

En acte: ametlla. En potncia: ametller, torr, llet dametlla, etc.

En acte: ametller. En potncia: taula, llenya, bast, etc.

El canvi s el camque fa all que esten potncia a passar aser en acte.

Fsica.Tipus de canvis

Canvisubstancial : generaci i corrupci de la substncia (passa de ser una cosa a ser-ne una altra)

42. Canviaccidental : dividit en:

canvi quantitatiu: creixement i disminuci

43. canvi qualitatiu: alteraci

44. moviment local: translaci

Quan hi ha uncanvi substancialcanvia, obviament, la substncia; per qu s el que queda? El que permaneix s lamatria primera : s indeterminada, no s cap sser en acte, per ho pot ser en potncia; si agafa una forma ser alguna cosa.

45. Subjecte, forma i privaci: en tot canvi queda un subjecte que passa de la privaci a la possessi duna forma. 46.

Exemples

Canvi substancial

Canvi quantitatiu

Canvi qualitatiu

Canvi local, moviment

La teoria hilemrfica (1)

Les coses o substncies (primeres) sn un compost dematria(element fsic) iforma(essncia, principi), la forma s la substncia segona.

48. No s possible trobar-les separades, tota matria t una forma i tota forma una matria. 49. s ms important la forma; preexisteix a lindividu, que s finit. 50. Noms sobre lessncia, la forma, es pot fer cincia.

Una substncia, un sser, una taula

Matria: fusta

Forma: essncia de taula

La teoria hilemrfica (2)

Lsser sn els individus concrets, sn les substncies. Cada individu s unasubstncia primera(lindividu concret, en Scrates, aquesta taula) i t en ell mateix lasubstncia segona(lespcie i el gnere, home i animal).

52. Les essncies (les idees de Plat) no sn separades de les coses;la substncia segona s lessncia , i est dins cada individu. Per tant, aquest s el mn real i el moviment i el canvi sn reals (soluci a Parmnides i Plat).

Substncia primera

Substncia segona

essncia

PER CONIXER ALGUNA COSA EL PRIMER QUE NECESSITAM S UN SSER PARTICULAR QUE DESPERTI ELS NOSTRE SENTITS

PRIMER VEIM AQUEST SSER, AQUESTA PERSONA CONCRETA (SENTITS) I DESPRS PODEM ENTENDRE (ENTENIMENT) QUE AQUEST SSER CONT LA FORMA D HOME UNIVERSAL

Dna igual si sabem qui s o no: veim un sser

No podrem entendre, pensar aquesta forma universal si no hagussim vist primer un sser particular, una substncia primera.

BRUCE WILLIS (un sser nic, particular): SUBSTNCIA PRIMERA

JONNY DEEP (un altre sser nic, particular): SUBSTNCIA PRIMERA

QU ELS FA DIFERENTS? LA FORMA HOME S LA MATEIXA, EL QUE ELS DISTINGEIX S LA MATRIA: AQUESTA S EL PRINCIPI DINDIVIDUACI, EL QUE ELS CONVERTEIX EN INDIVIDUS DIFERENTS

MATRIA: AQUESTA CARN, OSSOS, PELS... diferent a tots els altres

FORMA:HOME (igual en els dos) (UNIVERSAL, SUBSTNCIA SEGONA)

Fsica. Les quatre causes

Apareixen a laFsica : sn la resposta al per qu.

Causamaterial(el substrat)

56. Causaformal(la substncia o essncia)

57. Causaeficient(la font del moviment) 58. Causafinal(lobjectiu o finalitat)

En els ssers vius la causa formal, eficient i final coincideixen.

59. A la recerca de causes finals s necessari que existeixi unPrimer Motor Immbilque sigui loriginador de tot el moviment, s a dir, que sigui lacausa final, la causa incausadade tot (teleologia). 60.

METAFISICA O FILOSOFIA PRIMERA

La metafsica s la cincia dels principis i les causes supremes, la cincia del ms universal:

Totes les coses del mn sn ssers, per a la metafsica no li interessa elqusn, sin noms quesn .

61. Una pomas , una taulas , una pedras , la llunas qu podem dir de tot all questenint en compte noms que s, sense importar-nos si s una poma, una taula, una pedra o la lluna?

l sser , tot all que s quant a que s,

Metafsica. La substncia

Cada sser s una substncia: una poma t la substncia de poma, una pedra la substncia de pedra, etc.

63. En els ssers podem distingir lasubstnciadelsaccidents : substncia s all que si canvia deixa de ser el mateix sser, accident noms s una forma de ser que no canvia la substncia.

Una poma vermella i una poma verda tenen la mateixa substncia, noms varia un accident.

Dos ssers, mateixa substncia, diferent accident de color

Dos ssers, diferent substncia

Metafsica. Les categories

Lsser (o lens)es diu de moltes maneres, es manifesta o es presenta de 10 maneres diferents.

65. Aquestes maneres de presentar-se lsser Aristtil els anomenacategories . 66. Per aquestes categories necessiten, pressuposen, una unitat, una sola determinaci, la substncia, que s la categoria necessria. 67. De les substncies ha de conixer el filsof els seus principis i les seves causes.

Substncia (home, cavall)

68. Quantitat (dos, tres mesures) 69. Qualitat (blanc, fort) 70. Relaci (doble, mig) 71. Lloc (a on) 72. Temps (ahir, dem) 73. Posici o situaci o postura (dret, assegut) 74. Estat o condici (armat, vestit) 75. Acci (parla, talla, crema) 76. Passi (estimat, tallat, cremat) 77.

Els primers principis i la causa ltima de l sser

Aquesta cincia busca principis i causes universals. Les altres cincies tracten aspectes particulars de lsser, per tant sn sabers secundaris.

78. Primers principis de lsser:

Principi didentitat (A=A)

79. Principi de no contradicci (A i A)

80. Principi del tercer excls (A v A)

La causa ltima de tots els ssers, l'sser suprem s elprimer motor . s acte pur. s pensament pur que es pensa a si mateix.

Cosmologia (1)

Mn sublunar: imperfecte, moviment rectilini irregular, corrompible, esfera de la mort i la generaci, del canvi.

82. Mn supralunar: perfecte, moviment circular, esfera de lo etern. 83. Concepci de lunivers com a esferes concntriques, cada una mou lanterior, per hi ha un final, el primer motor immbil, que no s una esfera en si mateix i s la causa del moviment de tot lunivers. Les coses es mouen per atracci cap a aquest motor. s leterna font del moviment etern. No s un du creador. 84. El primer motor sacte pur , no t mescla de potncia. s immaterial 85.

Cosmologia (2)

Cosmologia (3)

Font: Concepcin Prez Garca

Teoria de lnima

Un sser viu s una substncia composta inevitablement de cos i nima.

88. El cos s la matria i lnima s la forma .El cos s en potncia i lnima s la forma daquest cos . Lnima actualitza el cos. No es poden trobar per separat. 89. s elprincipi de vida . Lnima no s immortal, sin que pereix amb el cos. 90. Lnima s indivisible, s a dir, unitria, per li trobam tres funcions:

FUNCIONS

REGNES

Nutritiva

Vegetals

Sensitiva

Animals, que tamb tenen la primera

Pensant

Lhome les t a les tres

Funcions de lnima

ssers humans

Nutritiva

Sensitiva

Pensant

Animals

Nutritiva

Sensitiva

Plantes

Nutritiva

Teoria del coneixement (1)

Aristtil creu que els sentits ens proporcionen coneixement, s el punt de partida per conixer qualsevol sser o substncia, ja que lessncia daquests es troba en ells mateixos: primer hi arribam amb lasensacii desprs amb elpensament .

93. Lasensaci : els sentits ens permeten conixer les coses individuals. Els sentits sn en potncia que sactualitza en presncia dalgun cos; ens apropiam dell per sense la seva matria (Scrates). 94. Laimaginaci :crea imatges de les coses individuals que lenteniment podr fer servir. 95. L enteniment : l enteniment pensa all universal, les formes de les substncies concretes; per cal comenar per la percepci d elles, per la sensaci; a base d acumular experincies individuals arribaremper induccia l essncia universal comuna (home), a les formes. 96.

Sensaci (asthesis)

Imaginaci (phantasia)

Enteniment (nous)

Capta aquesta taula

Crea limatge(sensaci sense matria)

Pensa lessncia detaula

Teoria del coneixement: Inducci

Aristtil distingeix, a ms, dos tipus denteniment: lentenimentpacienti lentenimentagent ; per lobscuritat daquesta teoria s tan gran que es donen vries interpretacions possibles.

Lenteniment pacient estaria en potncia per rebre i conixer els intelligibles (les formes universals).

99. Lenteniment agent seria capa de produir-los tots, com la llum que fa en certa manera que els colors en potncia siguin en acte.

Aquest enteniment agent s per Aristtil separable, immortal i etern (?)

El principal llibre stica nicomaquea , amb lexcusa de dirigir-se al seu fill.

101. Per Aristtil el fi de la vida humana s el b, i el b suprem s la felicitat, per tant, el fi suprem de lhome s la felicitat(tica eudemonista). 102. La felicitat sobt si es du una vida virtuosa i sobretot si es realitza all que s propi dels homes, la vida contemplativa, el pensar. 103. La virtut s una disposici de lnima de comportar-se duna determinada manera. Com? Seguint unterme mig , el que s just enmig dels excessos i els defectes. 104. Existeixen dos tipus de virtuts:

les virtuts tiques (justcia, generositat, veracitat, temprana, valor...)

105. i les virtuts dianotiques o intellectuals (prudncia i saviesa).

Virtut: El terme mig

Virtut

Felicitat

Defecte Terme mig Excs

Covardia

Temeritat

Terme mig virtuts tiques

VICI PER DEFECTE

TERME MIG

VICI PER EXCS

Covardia

Temeritat

Insensibles

Temprana

Incontinncia Intemperncia

Avaricia

Generositat

Prodigalitat

Dissimular

Veracitat

Fanfarroneria Vanitat

Excntric

Amistat

Adulador

La justcia

Per Aristtil la justcia s una espcie de virtut diferent de les altres virtuts generals.

109. Hi ha dues espcies de justcia:

Justcia distributiva, poltica i social (en referncia a la distribuci dels recursos comuns): just s all igual en una proporci geomtrica en funci dels mrits, i linjust s el contrari, sigui per ms o per menys.

110. Justcia legal i reparadora (en referncia a administrar justcia pels delictes): just s all igual en una proporci aritmtica on el que sofert un mal es recompensa llevant-li el profit al qui lha produt.

Aristtil rebutja la justcia deltali(reciprocitat, ull per ull) que defensaven, per exemple, els pitagrics.

La prudncia

La virtut intellectual de la prudncia no s delimitada per la teoria del terme mig.

112. Aristtil diu que la prudncia no pertany ni a la cincia ni a l art. 113. L home prudent s, en general, el que sap deliberar b. 114. Resta, doncs, que la prudncia sigui una facultat que, descobrint all vertader, obri amb l ajuda de la ra en totes les coses que siguin bones o dolentes per a l home [] 115. s necessari reconixer que la prudncia s aquesta qualitat que, guiada per la veritat i la ra, determina la nostra conducta respecte de les coses que puguin ser bones per a l home. En l art pot haver-hi graus de virtut, per no n hi ha a la prudncia. 116. La prudncia no es perd ni s oblida mai. 117. ( tica nicomaquea, L. VI, IV ) 118.

La saviesa

La virtut ms elevada s la prpia i nica dels humans: lenteniment o saviesa.

119. Si la felicitat noms consisteix en lacte que s conforme amb la virtut, s natural que aquest acte sigui conforme amb la virtut ms elevada, s a dir, la virtut de la millor part del nostre sser. I ja sigui aquesta lenteniment o alguna altre part, que segons les lleis de la naturalesa sembli feta per manar i dirigir i per tenir coneixement de les coses veritablement belles i divines; o ja sigui quelcom div que hi ha en nosaltres, o com a mnim el que hi hagi de ms div en tot el que existeix en linterior de lhome, sempre resulta que lacte daquesta part conforme a la seva virtut prpia ha de ser la felicitat perfecta, i ja hem dit que aquest acte s el del pensament i el de la contemplaci. 120. El ms propi de lhome s la vida de lenteniment, donat que lenteniment s vertaderament tot lhome ;i, per tant, la vida de lenteniment s tamb la vida ms feli a la que lhome pot aspirar. ( tica nicomaquea, L. X, VII ) 121.

Poltica

Al final de l tica nicomaqueaAristtil comenta que la poltica s la continuaci de l tica i anuncia el tractat anomenatPoltica .

122. Lhome, per Aristtil, s unzoon politikn,un animal comunitari/social .L home ha de viure en comunitat necessriament, li s consubstancial. Les raons sn perqu l home est dotat de paraula i de moral, i com que la naturalesa no fa res en va, l sser hum t aquests trets per viure en ciutats/comunitats. 123. LEstat (la polis) s anterior a lindividu i a la famlia, i no es pot arribar a la felicitat sin s en un Estat. Per aix, tica i poltica van juntes per Aristtil. 124. Hi ha tres formes de govern: la monarquia, laristocrcia i la repblica. Degeneren en tirania, oligarquia i democrcia. 125. Aristtil, encara que accepta les tres formes de govern, aplicant la teoria del terme mig, es decantava per una repblica de les classes mitjanes.

Formes de govern positives (persegueixen el b com)

Formes corruptes (persegueixen el b propi)

Monarquia

Tirania

Aristocrcia

Oligarquia

Repblica(politeia)

Democrcia o Demaggia

Aristòtil

Documents

Transcript of Aristòtil