Balanç cultural del 2003 Barcelona, capital del llibre ... · Revista de l’Institut de Cultura...

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

14/ març-abril 2004 14/ març-abril 2004

Balanç cultural del 2003

Barcelona, capital del llibre

Retrat de Gènova

Fòrum 2004



Retrat de Gènova

Fòrum 2004

2 3març-abril 2004

Els Premis Ciutat de Barcelona són una mostra de lacreativitat i la qualitat del treball fet a Barcelona en l’àmbitartístic, científic i tecnològic. Les setze modalitats delsCiutat de Barcelona, amb els quals la ciutat vol reconèixerl’esforç dels seus intel·lectuals, artistes i investigadors, sónun magnífic termòmetre per mesurar la temperaturacultural de Barcelona, per saber de quin nivelld’excel·lència ha gaudit la salut de la nostra cultura al llargde l’any passat. Un estat de salut òptim que és la millorgarantia per afrontar el gran repte ciutadà que està a puntd’arribar, el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona2004, una finestra oberta al món, una taula ben parada on tothom hi és convidat. A manera d’aperitiu, BarcelonaCultura presenta una reflexió sobre el poder i el saber i lesaccions de l’Institut de Cultura en el marc del Fòrum.

Aquest 2004 celebrem també dos importants aniversaris: el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fa deuanys i ja n’han passat vint-i-cinc des dels inicis delsajuntaments democràtics. Un quart de segle que ha vistgrans transformacions en el mapa físic i cultural de la ciutat,que ha obert Barcelona al mar i, gràcies als Jocs Olímpicsdel 1992, l’ha fet coneguda arreu del món. Una ciutat que,a les portes del Fòrum, ja prepara una altra gran festacultural per al 2005: l’Any Internacional del Llibre i laLectura. Una ciutat que acaba de fer balanç de l’Any delDisseny 2003, el qual, amb gairebé tres-cents cinquantaactivitats programades en unes quaranta ciutats, ha estatrealment, tal com deia el seu lema, l’any de gairebé tot.

Aquest bimestre ens porta també dues cites habituals delcalendari cultural barceloní, el festival MúsiquesContemporànies - Nous Sons 2004 i la PrimaveraFotogràfica, el seu director i el seu comissari,respectivament, ens en parlen. Travessem el Mediterrani i arribem a Gènova, Capital Europea de la Cultura 2004juntament amb la ciutat francesa de Lilla. I entrevistem unpersonatge popular que cada setmana entra a casa nostraa través de la televisió: Andreu Buenafuente, flamant PremiCiutat de Barcelona de Ràdio i Televisió. Tanquem elnúmero 14 de la revista amb la presentació del butlletí deCanal Cultura, una publicació digital setmanal amb l’ofertacultural més destacada del dia a dia a la ciutat.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió deCultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezBlanca BarberoXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Neus Sabí Secretària delegada

Lluís Salvat Interventor delegat

Oriol Balaguer Director gerent

Equip editorialJaume Boix, Xosé Denis i Conxa Rodà

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, AnnaCarbó, Marta Clari, Xosé Denis,Núria Fradera, Carlos González, RosaMach, Toni Mataix, Ferran Mascarell,Mercè Muñoz, Conxa Rodà, Vladimirde Semir i Joan Torrella

RedaccióMontse Cabrero

TraduccióRicard Bonmatí i Trevor Foskett

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/[email protected]

Imatge de la coberta:La biblioteca Fort Piencforma part del conjuntd'equipaments públicsde l'arquitecte JosepLlinàs Carmona, PremiCiutat de Barcelona 2003 d'Arquitectura i Urbanisme.

Foto: Jordi Casañas

Sumari

Balanç cultural 2003: la festa de laqualitat i la creativitat

Entrevista a Andreu Buenafuente

Festival de Músiques Contemporànies

Primavera Fotogràfica 2004

Barcelona, capital internacional del llibre

Vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics

CCCB: desè aniversari

Retrat de Gènova

L’Institut de Cultura al Fòrum 2004

Agenda cultural març-abril

Saber i poder en el Fòrum 2004

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

"Butlletí Cultura" a Canal Cultura

L’any del Disseny 2003. Balanç

Textos en castellano

English version

Les biblioteques públiques de Barcelona

març-abril 2004

4

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

26

27

28

29

30

3135

39

És costum que ve de llunyencapçalar aquest lliurament deguardons amb un balanç culturalde l’any anterior. La veritat és quecada any és més difícil fer-hosense simplificar en excés, atesala gran densitat de coses. Escoltinles meves paraules només coml’expressió d’alguns símptomessobre la cultura creativa de la ciu-tat durant l’any 2003.

El passat 30 de maig, unapersona que ens mirava des defora, amb l’objectivitat que dónala distància, ens feia un comen-tari d’allò més valuós sobre larelació entre la creativitat, eltalent i la nostra ciutat. El degàde la Facultat d’Arquitectura dell’Institut de Tecnologia de Mas-sachusetts, William Mitchell,deia al diari La Vanguardia: "Lesmillors ciutats del futur tindranmolt de Barcelona". I afegia:"[...] la millor vida urbana delfutur tindrà dos ingredients fona-mentals que abunden a Barce-lona: la gran qualitat de vida iuna cultura creativa molt profun-da i intensa". Apuntava tambéuna idea d’allò més suggerido-ra. "[...] Barcelona té una granllibertat democràtica per atreu-re artistes, enginyers, intel·lec-

tuals i científics". També ensalertava: "[...] perquè Barcelonano deixi de ser aquest model dereferència, haurà d’atreure moltde talent".

Ampliar la llibertat i donaroportunitats al talent van ser,doncs, els ingredients principalsde la recepta que ens va reco-manar l’insigne professor. Lesseves paraules bé podrien resu-mir, no tan sols el balanç cultu-ral de l’any 2003, sinó la idea defons que anima molts dels pre-sents en aquest saló.

Barcelona s’ha significat comuna de les ciutats més compro-meses amb els valors de la lli-bertat, la pau i la solidaritat. Lacreativitat i la llibertat dels ciu-tadans en imaginar i realitzarmanifestacions massives, casso-lades, balcons amb pancartesque expressaven l’ideal comúd’un món millor. Un balanç cul-tural del 2003 ha d’acollir perforça el notable engrandimentde la nostra cultura cívica a favor de la pau i la llibertat.També el fotògraf Spencer Tunickva copsar-ho. L’estiu passat, quanva fer una de les seves sèries defotos a Barcelona, va comentar:"El que més m’ha sorprès de

Barcelona, és la normalitat ambquè es practica la llibertat."

També amb normalitat, ambmolta participació i molt d’enginys’ha materialitzat al llarg del 2003l’any temàtic dedicat al disseny,amb el lema de "l’any de gaire-bé tot". Ha servit per posar enrelleu l’aportació que els artesansi els professionals del disseny hanfet a la ciutat des de l’any 1903,quan van decidir crear el Fomentde les Arts Decoratives (FAD).

En l’àmbit de l’urbanisme i l’es-pai públic, el Fòrum ha servit delocomotora d’una nova onada de creativitat arquitectònica ques’estén pel conjunt de la ciutat.Elías Torres, José A. MartínezLapeña, Josep Lluís Mateo, Her-zog & De Meuron, Eduard Bru,Enric Massip, Enric Ruiz Geli, BethGalí, Lluís Clotet i Ignasi Paricio,Alejandro Zaera-Polo, Iñaki Aba-los i Juan Herreros, Josep Llinàs,Carlos Ferrater, Jean Nouvel, JordiGarcés i Jaume Bach són nomésalguns del noms que a hores d’araconstrueixen a la ciutat.

En l’àmbit de les arts escè-niques s’han presentat prop decinc-cents cinquanta especta-cles de teatre i dansa. Una xifraquasi increïble. La llista de con-

5març-abril 20044

sagrats i novells és molt àmplia:Javier Daulte; Roger BernatAlbert Espinosa, David Plana oSergi Belbel, Àlex Rigola; CarlesSantos, Joan Ollé, Carme Por-tacelli; Xavier Albertí; Josep M.Flotats; Josep M. Mestres, LluísPasqual i Mario Gas, passant pelTeatro de los Sentidos, MichelPiccoli, Peter Brook, PhilippeDecouflé o Jan Fabre.

Han creat ballant: Mal Pelo,Damián Muñoz, Cesc Gelabert,Julio Bocca, Ramon Oller, PinaBausch, Andrés Corchero i RosaMuñoz, Sol Picó, Nats Nus,Àngels Margarit...

Hem pogut escoltar poetescom ara Patti Smith, John Giorno,LeRoy Jones, Dionisio Cañas, LuisEduardo Aute, Manuel VázquezMontalbán, Ángel González, Je-sús Lizano, Manuel Rivas, MàriusSampere, Enric Casasses i Cris-tina Peri Rossi.

També l’agenda musical haestat amplíssima, en tots els estils.Hem pogut comptar prop de milconcerts protagonitzats per genttan diversa com: Björk, els RollingStones, Colin Davis, Lou Reed,Riccardo Muti, Ben Harper, LorinMaazel, Christian Zacharias, PeterGabriel, Carlos Santana, José vanDamm, Kryztsztof Penderecki,Deep Purple, Joan Manuel Serrat,Bruce Springsteen, Maria JoãoPires, Bon Jovi, Youssou N’Dour,Wynton Marsalis, Chano Domín-guez, Herbie Hancock, Mor-cheeba, Ute Lemper, Jane Birkin,Bebo Valdés i Diego El Cigala,Miguel Poveda, Duquende i FaizAli Faiz Qawwali.

Orquestres com ara la Sim-fònica de Londres, la KremlinFilharmonic Orchestra, la Sim-

fònica de la Ràdio de Colònia;l’Orquestra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Catalunya,l’Orquestra Simfònica del Vallès oels tres mil cantaires de trenta-vuitpaïsos d’Europa Cantat. Tot ple-gat, en el dens itinerari anual defestivals i temporades estables:l’Auditori, el Liceu, el Palau de laMúsica, el Festival de MúsiquesContemporànies, el PrimaveraSound, el de Flamenc, el Grec, elBAM, el LEM, el Festival de Jazz iel Festival de Músiques del Món.També hem celebrat els cinquan-ta anys de Joventuts Musicals deBarcelona i el 10è aniversari delFestival Sónar. El Sónar, un pro-ducte made in Barcelona ques’exporta ja arreu del món.

També s’ha posat en relleu lafecunditat dels nostres creadorsaudiovisuals; tot i les dificultatsestructurals del sector, s’han fetmolt bones pel·lícules. És el casd’Isabel Coixet, Cesc Gay, DavidTrueba, Ventura Pons, Sílvia Munt,Joel Joan, Jaime Rosales, MarcRecha, Paco Mir, Jesús Garay,Rosa Vergés, Sílvia Munt i Joa-quim Oristrell.

És important assenyalar quediversos creadors de fora han triatBarcelona com a escenari: PedroAlmodóvar, Alejandro Amenábar,Carlos Saura o Jacques Haitkin.La ciutat ha estat el plató de mésde tres-centes produccions decinema i televisió. El productorBryan Goeres va declarar: "Bar-celona és ideal per al cinema. I,el que és més important, dispo-sa d’excel·lents professionals."Excel·lents professionals que sóntambé al capdavant d’inicitivescom ara: el Festival de CinemaIndependent de Barcelona, L’Al-

ternativa; la Mostra de CinemaAfricà de Barcelona, el FestivalInternacional de Cinema Gai iLèsbic, Edició OVNI - Arxius del’Observatori; el Festival de Ci-nema Asiàtic o la Mostra de Curt-metratges CurtFiccions. Durantl’any, Barcelona va ser triada perpresentar algunes pel·lícules in-ternacionals. Cal destacar la pre-sència de Woody Allen, que vaobsequiar-nos amb la seva in-habitual acceptació del guardód’Amic de Barcelona. En l’àmbitaudiovisual, ha pres un especialrelleu el Parc Barcelona Media enel districte 22@. Una realitat carre-gada de futur.

Molts dels nostres museus i centres d’art (Picasso, CCCB,MACBA, MNAC, CaixaForum, laPedrera) han tingut un prota-gonisme destacat en la produc-ció de continguts culturals. Aixídoncs, hem pogut veure més d’uncentenar de magnífiques expo-sicions. A manera d’exemple:Cartier Bresson; Adrian Piper,Richard Hamilton, Joan Her-nàndez Pijoan, Chillida, JoaquimTorres Garcia, "Picasso: de la cari-catura a les metamorfosis d’estil"al Museu Picasso; Marià Fortuny;

La festa de la qualitat i la

creativitat Els Premis Ciutat de Barcelona, atorgats per l’Ajuntament des del 1949, representen elreconeixement de la ciutat als seus artistes, creadors, intel·lectuals, científics i tècnics. Us oferim un resum del balanç cultural, pronunciat l’11 de febrer al Saló de Cent perFerran Mascarell, regidor de Cultura, durant l’acte de lliurament dels Premis. Grec 2003. L’hora en què res no

sabíem els uns dels altres, de PeterHandke, al Mercat de les Flors.

Foto

: Ros

Rib

as

6 7març-abril 2004

Òscar Tusquets; Ricard GiraltMiracle; Vassili Kandinsky, "LesBrigades Internacionals", "Fan-tasies de l’harem i novesXahrazads"; l’exposició de lacol·lecció permanent al MACBA;Loop ‘00 de videoart, BAC!Barcelona Art Contemporani, elBAE, el Barcelona Art Emergentdedicat als joves. També hanmillorat alguns dels nostresmuseus. Cal destacar les salesque allotgen la col·lecció perma-nent del Museu Picasso i les salesd’exposicions temporals delMuseu d’Història de la Ciutat.

I un any més hem tingut bonesnotícies pel que fa a les bibliote-ques: han obert les portes laBiblioteca de Fort Pienc a la Dretade l’Eixample i la Biblioteca JuanMarsé al Carmel. La gent creati-va de la ciutat se les va fent seves.Hem pogut escoltar-hi escriptors,científics, pensadors, actors, viat-gers, cuiners, professionals detota mena que ens incitaven a lle-gir Forges, Josep Palau i Fabre,Javier Tomeo, Maria Barbal oFrancisco Casavella. També l’any2003 haurà servit per llançar l’Anydel Llibre i la Lectura per al 2005,una iniciativa a la qual el sectordóna suport amb una gran dis-posició. Algunes novel·les ambBarcelona com a personatge cen-tral han triomfat a Europa. És elcas deL’ombra del vent, de CarlosRuiz Zafón, que ha estat un èxita Alemanya. I El mal de Montano,d’Enrique Vila Matas, ha obtin-gut el premi Mèdicis a la millorobra traduïda al francès, i s’escauque és la primera vegada que elrep un escriptor espanyol. És bencert que el 2003 ha estat un anytrist per a la història de la litera-

tura de la nostra ciutat i del nos-tre país. Ens han deixat TerenciMoix, Manuel Vázquez Montal-bán, Joan Perucho, Miquel Martíi Pol, Josep M. Gironella, VíctorAlba, Josep M. Carandell, MiquelBatllori, José Manuel Blecua iRoberto Bolaño (un escriptor xilè,barceloní d’adopció).

No cal dir que la cultura tra-dicional i popular ha estat prota-gonista en totes les festes de laciutat: voldria destacar que elsCastellers de Barcelona van ferhistòria per les Festes de la Mercè,amb el seu primer cinc de vuit entrenta-quatre anys d’existència.

En el terreny de la cultura digi-tal, ha nascut el Canal Cultura. Enel món científic, han avançat algu-nes iniciatives d’universitats i em-preses de gran importància de caraal futur en sectors punta com arala biomedicina o l’aeronàutica.

En aquest sentit, destacal’Aliança Biomèdica entre el ParcCientífic de la Universitat de Barcelona, l’Institut de RecercaBiomèdica de l’Hospital Clínic,l’Institut Municipal d’Investiga-ció Mèdica i la Universitat Pom-peu Fabra.

I seria injust oblidar la innova-ció i la creativitat dels nostres cui-ners. Ha estat reconeguda arreu,i Barcelona ha destacat com lacapital internacional de la creati-vitat culinària, especialment alsEstats Units i a França.

S’han començat també els tre-balls de l’Agenda 21 de la Cultura,una iniciativa sorgida a Barcelonaque vol respondre als reptes dedesenvolupament cultural que lahumanitat ha d’afrontar durant elsegle XXI, i que prendrà formadurant el Fòrum 2004.

No cal dir que el Fòrum ha vis-cut intensament aquest darrer anyde preparació. Ha estat un tempsde grandíssima activitat, d’ober-tura al món, d’explicació dels con-tinguts, de posada a punt. ElFòrum està preparat per acollir lafesta i el debat, la reflexió i la tro-bada de les múltiples singularitatsdisposades a imaginar i construirel millor món possible.

Tot plegat són només unsquants exemples, símptomes.Indiquen que la ciutat ha viscutdurant l’any 2003 un clima cul-tural molt intens, globalmentpositiu, de progrés i de partici-pació, de fecunditat creativa.

Hauria d’haver-los donat xi-fres dels assistents a tot aquestventall d’activitats. De fet sónforça importants: 2.200.000 es-pectadors a les activitats escèni-ques, 7.000.000 de visitants alsmuseus, més de 3.650.000 usua-ris de les biblioteques (un 22%més que l’any anterior)... Les da-des de consum cultural són sensdubte encoratjadores. Però avuino és la festa de la quantitat, ésla festa de la qualitat, de la cre-ativitat i dels creadors. Sense ellsaquestes xifres no serien res.

En termes generals, els cre-adors han fet una molt bona feinai han contribuït a enfortir la iden-titat cultural que tothom reconeixa Barcelona. Els trenta-dos guar-donats en els setze àmbits ins-tituïts, en són una magníficarepresentació i il·lustren millorque ningú el caràcter creatiu i lliu-re que la ciutat té i tots desitgemque segueixi tenint.

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Agustí Duran i Sanpere d’Històriade BarcelonaJosep Fontana, presidentPere GabrielJosep M. MuñozMary NashManel Risques

Arquitectura i urbanismeDavid Mackay, presidentEnric Batlle Lluís CantallopsItzíar González Anatxu Zabalbeascoa

Arts escèniquesGonzalo Pérez de Olaguer, presidentJoan Anton BenachSanti FondevilaMarcos OrdóñezCarmen del Val

Arts plàstiquesRosa M. Malet, presidentaJosep M. CadenaLourdes CirlotGlòria Picazo Catalina Serra

AudiovisualsJaume Figueras, presidentLluís Bonet Andrés HispanoElisenda Nadal

DissenyAndré Ricard, presidentRamon BeneditoXavier CostaOriol Pibernat Yves Zimmerman

Investigació científicaAdolf Tobeña, presidentMiguel BeatoAbel MarinéCristina Ribas Óscar Vilarroya

Investigació tecnològicaJoaquim Casal, presidentAlícia CasalsJosep CasanovasFrancesc Xavier GilLaura Tramosa

Literatura en llengua catalanaRamon Pla, presidentFlàvia CompanyAntoni M. EspadalerJordi Llavina Xavier Moret

Literatura en llengua castellanaAna María Moix, presidentaRamón AndrésLluís IzquierdoRosa Navarro Dolors Oller

Mitjans de comunicació en premsa escritaXavier Vidal Folch, presidentAlfredo AbiánAlbert MontagutElisenda Roca Albert Sáez

Mitjans de comunicació en ràdio i televisióTeresa Cendrós, presidentaJosep M. Baget Josep M. MartíJúlia OteroJoan Úbeda

MultimèdiaVicent Partal, presidentAntoni AbadAntoni Esteve Carmen Garrido Clàudia Giannetti

MúsicaAgustí Fancelli, presidentJoan OllerEnric Palau Mari Carmen Palma Jordi Turtós

Projecció internacional Joan Majó, presidentJosep CaminalJosep RamonedaIon de la Riva Leopoldo Rodés

Traducció en llengua catalana Narcís Comadira, president M. Pilar Estelrich Sean Golden

Premis Ciutat de Barcelona 2003

Membres del jurat

Agustí Duran i Sanpere d’Història de BarcelonaAnna Monjo

Arquitectura i urbanismeJosep Llinàs Carmona

Arts escèniquesHermann Bonnín

Arts plàstiquesJoan Hernàndez Pijuan

AudiovisualsManuel Barrios

DissenyJames Henry Mann i l’EditorialGustavo Gili

Investigació científicaRicard V. Solé i Ramon FerrerCancho

Investigació tecnològicaJosep Samitier, Manel Puig-Vidal, Carole Rossi i Ignasi Garcia

Literatura en llengua catalanaImma Monsó

Literatura en llengua castellanaJusto Navarro

Mitjans de comunicació en premsa escritaAntonio Franco

Mitjans de comunicació en ràdio i televisióAndreu Buenafuente

MultimèdiaMarcel·lí Antúnez

MúsicaMiguel Poveda

Projecció internacional Ferran Adrià

Traducció en llengua catalana Xavier Pàmies

Premiats

9març-abril 20048

L’humor comença per un mateix i pel propipaís...Exacte. Però els catalans som molt victimistes opotser les coses ens han empès a ser-ho. Durantanys semblava que, si les coses anaven malament,només faltava que els d’aquí ens en burléssim.Però els humoristes no destruïm. Simplementhumanitzem, revisem i distraiem el país. No tinccap pretensió de canviar aquest país.

A qui li faria falta més bon humor?A molta gent. Tot aquell que, llegint aquestes decla-racions, pensi: "Doncs jo no ric massa", s’hauria deposar a treballar aquest camp de la seva vida. Quanportes una època que no rius, és que alguna cosava malament. Vivim una època de dramatisme exa-gerat i hem de treure ferro a les coses.

Hi ha algun terreny on no vol entrar a ferbroma?Crec que fins i tot en el moment més dur de la vidauna broma pot ser terapèutica. Però hi ha una qües-tió que deixaria al marge: la desgràcia. La desgrà-cia i el dolor no donen per fer broma, seria frívol.

Quin percentatge hi ha de guió i quin d’im-provisació a "Una altra cosa"?Hi ha molt bon guió. Som deu o dotze guionistes,i els actors també proposen coses. No sempreimporta tant el guió escrit, com saber què anem afer. La improvisació és important, l’hem convertidaen una eina, i aquí resideix part de l’encant. En per-centatges, deu haver-hi una relació de seixanta aquaranta, però a vegades es gira la truita.

El públic hi deu ajudar.Sí. És l’autèntic motor. És com el futbol: si juguesbé i el públic t’anima, encara jugues millor.

Digui’m una cosa de la qual se sent orgullósd’haver pogut fer en el programa?No sóc molt de sentir-me orgullós però estic moltcontent de com vam tractar dos temes. El primer,l’esclat de la guerra a l’Iraq. Jo estava molt afec-tat i anava cap a la tele a fer un programa d’hu-mor. Era difícil, però crec que el resultat va ser unamostra de maduresa de tot l’equip. L’altre cas és

més recent: la crisi de Carod-Rovira, que ens vaenganxar preparant el programa. Va ser el pro-grama més difícil que he fet mai.

Quin personatge li agrada més imitar?Doncs miri, sempre m’ha agradat molt fer elMaragall. És un personatge que havia fet molt detemps a la ràdio i que ara he tornat a recuperar i m’he reenamorat una mica d’ell. Em recorda quejo sóc un còmic, un imitador.

Creu que fora de Catalunya els seus progra-mes s’han convertit en una mena de referent?Més que referent, crec que hem col·laborat, comdeia Toni Soler, a posar el corralet de l’humor cata-là una mica més endavant. Hem fet de la nostra vidael nostre ofici, i formem part de la vida de la gent.

I quins són els referents d’Andreu Buenafuenteen el camp de l’humor?Els meus ídols més grans no són humoristes.Evidentment hi ha els clàssics que ens agraden atots: Woody Allen, Grouxo Marx, Monty Python...Però a mi m’influeix la gent que conec, la gentque m’explica coses...

El darrer programa creat per El Terrat és"Homo zapping", una sàtira de la televisió.Què opina de la programació que s’està fent?Sempre he dit que no m’agrada parlar de la teleestant en actiu, però crec que hem arribat a un punton cal parlar de la tele. Estic una mica desencan-tat. Falta compromís artístic amb el mitjà. El momenttelevisiu és delicat. No s’aposta pel guió ni pelscontinguts, i a les cadenes els fa por. Pensen queposar a la graella un programa d’humor amb lliber-tat és posar una bomba de rellotgeria.

Com valora haver rebut el Premi Ciutat deBarcelona?Amb sinceritat he de dir que li hem donat moltavàlua perquè és un premi que, pel seu historial i pel seu significat, té un valor especial. I això hoemmarcaria en un moment en què ens hem tor-nat bastant descreguts amb els premis: hi ha unacerta sobredosi premiadora que sovint és nomésuna excusa per anar a un lloc i fer-t’hi una foto.Pel pes i per la importància que porta del món dela cultura de la ciutat, aquest premi és diferent.

El jurat va destacar el "domini del gènered’humor vinculat a l’actualitat" i la capacitatd’ironitzar "sense caure en la caricatura fàcil".És bonic que et diguin això. Com qualsevol pro-fessional, busques fer bé la teva feina però el campde l’humor és complicat perquè sempre estàs sot-mès a la sensibilitat i a la valoració dels altres. Quealgú conclogui que allò que fem està bé, és elmillor que ens poden dir.

Com definiria l’humor del programa?M’agrada dir que "Una altra cosa" és una inter-pretació de la vida. Cada setmana ens volem enfo-tre de la vida. Cal plantar-se allà al davant i dir:"Està passant això." I després preguntar-se quinés el costat divertit. A vegades costa trobar-lo,però aquest és el repte.

En recollir el premi va dir que l’humor és neces-sari en una societat normal. Encara hi ha gentque ho dubta?I tant! Hi ha gent que ho posa en dubte sensesaber-ho. La censura es pot disfressar de mol-tes maneres: el sentit comú, l’interès del país...En el fons són les diferents cares de la censu-ra. Hi ha qui considera que riure’s d’una cosaés posar-la en dubte o atacar-la. Això és un pro-blema cultural, un dèficit que tenim. Catalunyaha patit molt i no és un país normal. Un paísnormal se’n fot d’ell mateix i l’endemà no passares.

Entrevista:

Andreu BuenafuenteAndreu Buenafuente ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2003 en

la categoria de Mitjans de Comunicació en Ràdio i Televisió. L’ha rebut pel programa"Una altra cosa", que s’emet cada dimarts al vespre per TV3 i en el qual combina

monòlegs, entrevistes, gags humorístics i imitacions. Nascut a Reus l’any 1965,Buenafuente s’ha convertit en una de les cares més populars de la televisió catalana

i en un referent de l’humor que es fa aquí.

”“Un país normal se’n

fot d’ell mateix il’endemà no passa res

La característica més evident de la contempo-raneïtat és la multiplicitat. És per això que MúsiquesContemporànies - Nous Sons 2004 proposa untast per alguns dels registres i les figures que defi-neixen l’heterogènia música del nostre temps.Impulsos, projectes, iniciatives i composicions quevisiten la música experimental, la vocal, la de per-cussió, la pautada, la improvisada, l’electrònica ola multimèdia. Fragments d’una realitat musical cali-doscòpica i en constant moviment.

Tots els participants del festival són noms deprimera línia, artistes de contrastat valor i intensacapacitat comunicativa. Tant els músics estrangersque ens visiten per primera vegada com els cone-guts artistes locals, compartiran amb nosaltres lesseves visions musicals actuals.

L’impuls a la creació està garantit en cadascu-na de les quaranta-cinc obres que es presentendurant el festival, trenta-nou de les quals són enestrena espanyola i cinc en estrena absoluta.

Percussions de Barcelona obrirà el festival ambun concert espectacular, amb estrenes de CarlesSantos i de Pere-Josep Puértolas, entre altres obres.

Fátima Miranda, la gran dama de la veu espa-nyola contemporània, ofereix el seu últim especta-cle audiovisual, ArteSonado. Totes les veus estanen la seva.

L’Electro-Acoustic Ensemble, d’Evan Parker,mostrarà l’exuberància de la interacció entre ins-truments acústics i electrònics en temps real.

El Duo Levent & De Jong ensenyaran totes lescombinacions entre un clarinet, un orgue d’esglé-sia i una guitarra elèctrica.

Tindrem una òpera-instal·lació sonora i perfor-mance per a soprano i contratenor, so per ordina-dor i elements escènics a càrrec d’Acteón.

El Grup Instrumental Barcelona 216 interpre-tarà obres de la jove compositora coreana UnsukChin, un valor de la nova música contemporània.

John Taylorconeix la tradició jazzística del piano,però la transforma en un estil personal. Això l’haconvertit en una estrella del jazz contemporani.

Bang on a Can-All Stars presenta la nova músi-ca tal com ho fa a Nova York: amb passió, precisió,dinamisme, autoritat i una benvinguda informalitat.

Herrmann Kretzschmar, conegut pianista del’Ensemble Modern, donarà una visió actual i repre-sentativa del nou pianisme alemany.

L’Octeto Ibérico de Violonchelos, una forma-ció de virtuosos que ha esdevingut una formaciód’èxit, estrenaran l’obra Nigredo, de David delPuerto, encàrrec del festival.

I, finalment, l’OBC estrenarà Des canyons auxétoiles, d'Oliver Messiaen, tot un clàssic de lamodernitat de la música simfònica del segle XX.

Els concerts tindran lloc a l’Auditori, el CCCB,l’Espai de Dansa i Música, i la capella de NostraSenyora de l’Esperança. Hi esteu tots convidats.

Agustí FernàndezDirector

10 11març-abril 2004

El gran benefici no és tan sols per al creador indi-vidual, sinó per a la creació col·lectiva i social. Laimatge no pertany exclusivament als professionalsdel gremi, tothom té necessitat de fer-la servir.

Pel que fa als museus, la foto ha passat a ser unobjecte de culte, com ho són les pintures i altresobjectes artístics. Aquella reivindicació d’incloure lafotografia al museu que tant va caracteritzar les edi-cions de la Primavera Fotogràfica fins al final delsvuitanta ha perdut sentit. Ara el repte és recuperarel control sobre les imatges, que siguin fidels a lesnostres intencions i que serveixin als nostres interes-sos. D’aquí la vigència de la fotografia documental.

La Primavera ha fet un paper exemplar en duesdècades d’història, però els problemes que arros-sega la imatge excedeixen el marc de la fotogra-fia. La fotografia ha de ser un punt de partida perrepensar aquest nou règim visual. No pas el puntd’arribada. No pot reduir-se a ser pensada com unmitjà, sinó que ha de prestar atenció a la seva condi-ció icònica. En part perquè està deixant d’existir coma mitjà diferent del vídeo o de la imatge que circulaper la xarxa. Les pràctiques lligades a la imatge entren,definitivament, en un nou escenari. En aquestsmoments cal donar-se molta llibertat. Ara, la digita-

lització de la imatge ofereix una bona coartada perinvestigar a uns nivells que la fotografia tradicionalen formats analògics no permetia. La PrimaveraFotogràfica ha de ser l’oportunitat per fer-ho.

Aquesta nova edició ha de servir per assajar unafórmula de futur. El canvi principal consisteix a subs-tituir l’exposició central per un esdeveniment en quèles imatges es projecten en lloc d’exposar-se. ElDiaporama ’04 clourà la Primavera Fotogràfica ambun extens programa de projeccions i conferències.La circulació de la imatge, la progressiva indiferen-ciació dels formats i la necessitat de recuperar elcomentari que sovint les acompanaya ens ha decan-tat cap a aquest dispositiu de presentació.

La Primavera Fotogràfica es dividirà en dosàmbits. L’un recollirà un gran nombre d’exposicionsarreu de Catalunya. En aquest cas, intentarem sis-tematitzar una guia no jeràrquica i que serveixi méscom a eina de connexió entre seus, entitats, asso-ciacions i autors. L’altra part la protagonitzarà el programa de projeccions del Diaporama ’04. Larepresentació dels grans esdeveniments contem-poranis i del treball, la comparació entre la formaen què circulen el so i les imatges, i la consideraciód’allò que avui pot ser considerat pornogràfic sóntemes en els quals treballem per bastir un progra-ma. Amb aquest esdeveniment plantegem un gir i un debat obert sobre quina seria, avui, la traduc-ció institucional més idònia de la fotografia.

Carles GuerraComissari de la Primavera Fotogràfica

La música contemporània respon a etiquetes i estètiques diferents. Per això el nomdel festival és plural i les seves propostes també ho són. Músiques Contemporànies -Nous Sons presenta un heterogeni i suggeridor panorama musical del nostretemps. El músic Agustí Fernàndez, director del festival, ens en parla.

Músiques Contemporànies - Nous Sons 200416 de març - 2 d’abril • www.auditori.org

Primavera Fotogràfica 2004. Abril-maig • www.primaverafotografica.com

Músiques

ContemporàniesSovint es parla de la digitalització de la imatge i de les conseqüències que ha tingutsobre la creació. Però no podem enlluernar-nos amb el que hi guanya un autoramb la foto digital, perquè el que hi guanya la societat amb una tècnica quepermet produir i compartir imatges és tan important o més.

Primavera Fotogràfica 2004: punt d’inflexió

Bruno Serralongue. Land First Mela, Rural Festivalon land Rights, Kandivali, WSF Mumbai 2004.

Bang on Can All-Stars, una consolidada formació

novaiorquesa que visitaBarcelona per primera

vegada.

13març-abril 200412

Igual que l’autor peruà, visitants de tot el móns’han quedat any rere any fascinats per la força il’energia amb què l’univers del llibre es fa palèscada diada de Sant Jordi a la capital catalana, unacelebració sens parió a cap altra ciutat del món.

Però hi ha altres raons que fan de Barcelonauna gran capital del llibre. Es tracta, en primer lloc,d’una de les poques ciutats del món que podenpresumir d’una història editorial de cinc seglesininterrompuda. Els experts creuen que una Èticad’Aristòtil va ser el primer llibre imprès a la ciutat,l’any 1473, i hi ha ja evidència documental d’unaobra impresa el 1475, els Rudimenta grammati-ces de Niccolo Peretti. Després d’aquestes obres,les impressions en llatí, català i castellà es van suc-ceir, i, encara que Barcelona va competir en aquestterreny amb les ciutats universitàries dels seglesXVI i XVII, quan en el Quixot Cervantes duu el seu

protagonista fins a Barcelona, el fa entrar en unaimpremta. El Quixot, per tant, ja projecta en l’i-maginari literari internacional Barcelona com unaciutat del llibre.

Va ser durant el segle XIX, però, que es va con-figurar com a capital editorial d’Hispanoamèrica,amb la creació de grans segells com ara Montaneri Simon, Salvat i Espasa, que projectaven els seusgrans diccionaris i enciclopèdies per tota la pe-nínsula Ibèrica i a l’altra banda de l’Atlàntic. I, paral·lelament, l’edició en llengua catalana reco-brava força i permetia vehicular eficaçment la cul-tura del catalanisme en les seves successivesetapes de configuració, des de la Renaixença finsal Noucentisme, passant pel Modernisme.

Avui, la indústria del llibre és la primera indús-tria cultural tant barcelonina com espanyola, iBarcelona es manté com a gran capital editorialen les llengües catalana i castellana, amb projec-ció a tot Hispanoamèrica.

Al mateix temps, nombrosos autors han utilit-zat Barcelona com a escenari o motiu de les sevesobres, i n’han fet una ciutat molt rica en tracta-ments literaris. De Joan Maragall a Robert Hughes,passant per Josep Puig i Ferrater, Josep Maria deSagarra, Jean Genet, George Orwell, MercèRodoreda, Carmen Laforet, Manuel VázquezMontalbán, André Pieyre de Mandiargues, TerenciMoix, Robert Saladrigas, Eduardo Mendoza oQuim Monzó, la llista es fa interminable.

Barcelona és, en fi, una ciutat de lectors, ambimportants biblioteques històriques (les de laUniversitat de Barcelona, Reial Acadèmia dels

Bones Lletres, Ateneu, Biblioteca de Catalunya,etc.). Però també amb un important planter debiblioteques de nou encuny: en els darrers tempsles biblioteques municipals s’han duplicat, passantde catorze a vint-i-vuit, amb inauguracions recentscom la del Carmel o la de Fort Pienc; el nombrede visitants s’ha disparat espectacularment, ambmés de dos milions de préstecs a l’any, i avui diaBiblioteques de Barcelona té més de tres-cents milsocis, xifra que la converteix en l’associació núme-ricament més important de la ciutat.

Amb tot això Barcelona ha creat una impor-tant xarxa entorn del món del llibre. Compta ambrellevants agències literàries, com la de CarmenBalcells. Amb llibreters dinàmics i amb llibreriesimportants, des de les més generalistes fins a les més cultes i especialitzades. Amb impressors i distribuïdors. Amb traductors. Amb estudiosos icrítics literaris, i amb abundants programes a lesdiferents universitats de la ciutat que basculenentorn del llibre. A la ciutat hi ha també grans dia-

ris, revistes i publicacions literàries que estimuleni fomenten la lectura. I programes de ràdio i TVque segueixen l’actualitat cultural i literària.

Barcelona, en suma, és una metròpolis on elllibre ocupa un lloc clau: en primer lloc, òbvia-ment, com a instrument de cultura i formació. Peròtambé amb un importantíssim pes socioeconòmicen l’estructura de la ciutat.

En un món cada vegada més abocat al predo-mini de les societats d’informació, en què el valorpredominant és el coneixement, Barcelona és unaciutat que crea i produeix cultura, una ciutat delllibre, i això li dóna un caràcter propi, un segelld’identitat inconfusible que val la pena conservar,consolidar i projectar cap al futur.

Sergio Vila-SanjuánComissari de l’Any del Llibre i la Lectura

Barcelona,capital internacional del llibre

"Esta fiesta es la más bonita de España para mí. La de más color y más gracia, elespectáculo más civilizado que me haya tocado ver." Amb aquestes paraules es referiaMario Vargas Llosa al Vint-i-tres d’Abril català, consagrat oficialment el 1930 com aFesta del Llibre i adoptat per la Unesco el 1996 com a Diada Mundial del Llibre periniciativa dels editors catalans.

”“La indústria del llibre

és la primera indústriacultural tantbarcelonina comespanyola

”“Barcelona es manté com a gran capital editorial

en les llengües catalana i castellana, amb projeccióa tot Hispanoamèrica

23 d'abril del 1934, a la Rambla.

Foto

: Gas

par S

agar

ra T

orre

nts.

Arx

iu H

istò

ric d

e la

Ciu

tat

El 2005, Barcelona celebrarà l’Any del Llibre i la Lectura.Més informació: www.bcn.es/canalcultura

El 25 de febrer del 1994, el Centre de CulturaContemporània de Barcelona va obrir per primeravegada les seves portes al públic. Uns quants diesabans, l’incendi del Liceu havia simbolitzat el fan-tasma de la ressaca olímpica, quan ja pensàvemque ens en lliuraríem. La ciutat necessitava tornara creure en si mateixa. I els barcelonins, demostrarque encara érem bons en alguna cosa. La culturaurbana era el territori de síntesi de les nostres des-treses. Ens va tocar fer la prova que Barcelona podiatirar endavant culturalment. El CCCB volia demos-trar que es podia fer cultura sense complexos, teniala gosadia de desafiar el Pompidou o el Barbicanamb pressupostos quinze o vint vegades inferiors.Per la porta del CCCB es consolidava a Catalunyauna idea de cultura que no tenia el seu referent enla identitat nacional, sinó en la tradició urbana –lanostra i la dels altres.

Deu anys després, l’oferta cultural de Barcelonaés molt més gran, la qual cosa ens permet –i ensobliga– a reforçar els trets identitaris propis, quevoldria resumir en les nou idees següents sorgidesde l’experiència assolida durant aquests deu anys:

1. Un Centre Cultural es un media, un espaide comunicació, que té una funció de vinculaciódel món acadèmic, la creació autònoma i la ciu-tadania, i es converteix d’aquesta manera en unespai públic.

2. La ciutat com a tema del CCCB, però unaciutat que va més enllà de la dels urbanistes i elsarquitectes, ens ha permès desenvolupar un huma-nisme del fet urbà que crec que és la vertaderaforça d’aquesta casa. La sèrie d’exposicions "Unaciutat i un escriptor" n’és un exemple.

3. Aquest humanisme s’ha anat trobant, enaquests anys de treball, amb nous interrogants alsquals donar resposta. L’impacte del procés de glo-balització en el món urbà n’és un, i per això hemcreat Across Cities, però també l’impacte sobre

la cultura de les funcions –que vénen de la cièn-cia– cyber, bio i eco. Això ha de motivar part delnostre treball de futur.

4. Els límits de les disciplines culturals cadacop són més imprecisos. Per això és feina nostrabuscar espais de caràcter mestís, aproximacionsdes de múltiples perspectives, i girar el punt devista sobre les coses.

5. Una institució pública com el CCCB ha debasar el seu èxit en la qualitat, un cert eclecticis-me, una atenció a un ventall ampli de públics i unasingularitat en la manera de tractar les coses. Lanostra singularitat és fer que la gent tingui unaaltra visió de les coses després de passar per aquí.

6. La millor garantia perquè un projecte siguibo és que respongui a una necessitat real, a inter-rogants ineludibles per seguir avançant. La sim-ple presentació d’obres d’art o d’enginys culturalsno és un projecte cultural. La qüestió del sentitcontinua sent decisiva.

7. Per això –i més en el panorama de compe-tència que abans he dibuixat– nosaltres estemobligats a donar certa peculiaritat a les coses: lapeculiaritat de l’esforç de canviar les perspectivesi de sacsejar els tòpics i llocs comuns de la cultu-ra en un país que, entre l’ortodòxia nacionalista i l’observança avantguardista, està molt atrapaten la correcció política.

8. El CCCB està en una situació òptima per ferde pont entre cultures emergents i l’anomenadacultura tradicional. Els països de l’Est, de l’Àfrica i de Llatinoamèrica són prioritats estratègiques.

9. Malgrat les diferències de pressupost, estem–el CCCB i moltes altres institucions catalanes–en condicions de competir sense complexos ambles principals institucions culturals del món. Hemde desenvolupar un cert cosmopolitisme català.

Josep RamonedaDirector del CCCB

I en Cultura? Tot llisca sense entrebancs, aquí.Al nucli dur del Pacte no li costa gens abraçar unaabstinència rigorosament monàstica en aquestterreny. L’àrea corresponent serà per al PSUC, lapart més feble del tripartit. No és que Cultura siguila més lletja del ball. La més esquifida sí que ho és,però. El pressupost ni tan sols pot servir per aten-dre les necessitats bàsiques: de l’orquestra i de labanda; dels museus, que viuen d’engrunes, immer-sos en un règim estrictament cantonalista; de lesbiblioteques, que només poden fer la viu-viu; dela festa popular, la qual, al llarg de la transició, jaha aconseguit una certa presència al carrer...

Hi ha qui metabolitzarà malament aquest darrerfenomen i adjudicarà a l’Àrea de Cultura d’aquellprimer mandat (1979-1983), com a únic "mèrit" des-tacable, el fet d’haver omplert l’espai públic de laciutat de xerinoles més o menys enraonades. Senseintentar el balanç precís i adjectivat d’una etapa queserà, essencialment, de fites provisionals, de "senya-lització", les flaques memòries poden refrescar-seamb uns fets objectius no obviables. Entre d’altres,l’engegada d’un Pla de museus a partir del "llibreblanc" elaborat en l’etapa Socias; l’ampliació subs-tancial dels espais d’exposició de la Virreina i, d’unatacada, Gargallo, Nonell, Rusiñol i Casas; l’estudide les exigències rehabilitadores del Palau Nacionalde Montjuïc; la regularització del Grec; les actua-cions populars al Liceu i les primeres converses ambla propietat per aconseguir que el teatre assoleixiun estatus d’institució pública; la recuperació delPoliorama per a un ús teatral estable i de gestió ins-titucional; la "troballa" dels Magatzems Municipalsper fer-hi la Carmen de Peter Brook, primera pedra

del Mercat de les Flors i de la futura Ciutat del Teatre;les intervencions a l’antiga Casa de Caritat i la sig-natura de l’acord entre Tarradellas i Narcís Serra pelqual es resolia el vell litigi sobre la titularitat d’a-quest espai; la descentralització i l’increment delsconcerts de banda i orquestra; el disseny d’uns ritualsplausibles per a la festa popular...

Aquella abstinència inicial de sobte es converti-rà en irrefrenable concupiscència. Cultura no es potdeixar escapar. Cultura estarà per sempre més enmans del partit de govern majoritari. Un milió enurbanisme, no es veu ni amb lupa. En cultura, encanvi, té un certa lluïssor. L’etapa 1983-1987 és la dela culminació del Pla de museus i la de la consolida-ció de la acció cultural. La de 1987-1991, la de l’en-grescament preolímpic i la planificació de les gransinfraestructures, sotmeses a una acceleració decisi-va del 91 al 95. I, a partir del 1995, s’obre el perío-de de la racionalització. Sense el llast d’inversionsgegantines en equipaments i amb un calendari anyald’ajuts i d’activitats perfectament establert, es redac-ta un Pla estratègic, se signa l’acord "Per un espaicultural metropolità", es desenvolupa un Pla debiblioteques, que tindrà un èxit espectacular, i elbalanç d’actuacions de cada exercici és més llargque una bíblia de paper fi. Mentrestant, l’hàbitat cul-tural de la ciutat s’ha modificat notablement, s’hafet molt més polièdric, i la nostàlgia, per sort, noméses pot confondre amb el record d’una il·lusió des-bordada i amb l’enyor d’un tros de joventut aferratper sempre a la plaça de Sant Jaume.

Joan-Anton BenachPeriodista. Ex-delegat de Seveis de Cultura de l’Ajuntamentde Barcelona (1979-1983)


Evocació (un xic nostàlgica) de vint-i-cinc anys de cultura municipal

De l’abstinència a la concupiscènciaAbril del 1979. Primeres eleccions municipals i democràtiques del postfranquisme. L’esquerraés hegemònica a l’Ajuntament de Barcelona i, impulsat pel PSC de Narcís Serra, el partitguanyador, s’articula l’anomentat Pacte de Progrés. PSC, CiU i PSUC es distribueixen lesàrees de govern. La negociació es difícil en Ensenyament, en Sanitat, en Habitatge...

Nou notes per a un

desè aniversari

Foto

: AH

C-A

F

Casa de Caritat el 1990. El CCCB el 2004.

Gènova es va consolidantcom a ciutat contemporània, ambdiverses vocacions i atenta a laseva història, però també a lestendències culturals, a la recercai a la tecnologia. Per això volemposar en relleu la metamorfosique la ciutat ha emprès, la reno-vació urbanística que ha influït enel teixit social fins al punt de can-viar en certa manera els costumsdels ciutadans, com en el cas dela transformació de la zona delport Vell, que ha deixat de seruna àrea industrial per esdeveniruna atracció turística i un lloc fre-qüentat pels genovesos.

Però la capitalitat culturaltambé ha de servir per oferir unperfil positiu i atractiu de Gè-nova a escala nacional i interna-cional, com també –i això no ésmenys important– ciutadana.

L'assoliment d'aquests ob-jectius permetrà donar estabili-tat en el temps a la centralitatcultural de Gènova en el pano-rama internacional i confirmar-lacom a capital de la cultura. Gè-nova com a destinació privilegia-da, com a lloc on estar-se i ondescobrir cada vegada una novaraó per tornar-hi, on trobar un altnivell de professionalitat i de qua-

litat de vida –característiques queafavoreixen la instal·lació d'em-preses–, i on desenvolupar elpropi coneixement a través d'unaformació elevada.

Per aquesta raó no hem vol-gut fer de Gènova 2004 una ker-messe superficial o transitòria,sinó que hem insistit a portar aterme intervencions de requali-ficació urbana lligades racional-ment a la programació cultural,un pla de comunicació que ex-ploti les potencialitats de Gè-nova Capital Cultural d'Europaper tal de difondre la nova imat-ge de la ciutat, i esdevenimentsque es consolidin i esdevinguincites obligades en el calendaride la programació cultural.

Per entrar en els aspectesconcrets de la programació, hemescollit el viatge com a tema guiaque caracteritzarà més d'un cen-tenar de manifestacions i farà defons a la totalitat de la progra-mació de Gènova 2004 CapitalCultural d'Europa. Hem escollitun terme que resumeix la rique-sa i la varietat de les expressionsculturals de tota la ciutat, un con-cepte, una paraula clau, capaçde captar i contenir l'ànima deGènova. El tema del viatge, radi-

cat a la ciutat i al mateix tempsd'abast universal, es distingeixper l'originalitat dins la tradicióde les capitals europees de lacultura.

El viatge s'adiu perfecta-ment amb el passat mariner deGènova i dels genovesos. Potser entès tant en el sentit físic–com a eix Europa-Mediterrani,port, tràfic, emigració i turisme–com en sentit metafòric –com aprocés a través de la història ide la ciutat, l'art i l'excel·lènciacientífica, el gresol cultural. Dinsel fil conductor central del viat-ge, hem dissenyat tres recorre-guts temàtics, caracteritzats irecognoscibles gràcies a unadefinició.

1. "Gènova, ciutat d'art":valorar el patrimoni. Un viatge através de la història i el patrimo-

ni artístic. Està íntimament lligata l'important passat de la ciutat.Gènova la Superba, la ciutat delsduxs i de les esplendors delsegle XVI. Per indicar només lesprincipals iniciatives en l'àmbitde "Gènova, ciutat de l'art",podem assenyalar l'extens pro-grama de les intervencionsestructurals referents, sobretot,a la reordenació del sistemamuseístic municipal i estatal, i ala transformació dels anticspalaus genovesos en centresuniversitaris d'avantguarda. Lareordenació del sistema muse-ístic comporta la restauració d'al-gunes estructures importants,com també una profunda inno-vació pel que fa al sistema de ges-tió i promoció dels museus. Elrenovat centre museístic s'articu-larà al llarg de la Via Garibaldi,una autèntica raresa per la sevaconfiguració de "carrer museu".El floró de la programació cultu-ral serà la mostra "L'època deRubens, llocs, compradors icol·leccionistes genovesos". Eltema del col·leccionisme i delmecenatge artístic constitueixuna de les característiques fona-mentals de la cultura genovesa al'edat moderna. Un muntatge alPalau Ducal permetrà admirar lesmés belles col·leccions de qua-dres de cases que Rubens varepresentar en el seu volum degravats Els palaus de Gènova.

2. "Gènova, capital del mar":desenvolupar els coneixements.Fa referència al concepte deviatge per mar, d'aventura i re-cerca. En aquest recorregut esrepresenta la cultura lligada a lanavegació, com també l'ex-cel·lència dels genovesos en el

camp de la tècnica, de la indús-tria i de la recerca, un camp deconeixement en el qual Gènovasempre ha estat mestra. Un delspunts forts de "Gènova, capitaldel mar" serà el centre de laDàrsena, amb els nous Museusdel Mar i de la Navegació, ques'inauguraran el mes de març del2004 i que tindran un enfoca-ment rigorosament científic,però prestant una atenció espe-cial als recursos multimèdia i ala interactivitat. Pel que fa a laprogramació cultural, hi hauràuna mostra esdeveniment dedi-cada als transatlàntics. Final-ment, encara que només siguiper fer-ne esment, cal parlar delFestival de la Ciència, que esconcretarà en un seguit d'esde-veniments coordinats entre sisegons el reeixit model delFestival d'Edimburg. Aquestfestival prioritzarà l'enfocamentlúdic de la divulgació científica,però també inclourà, a través de manifestacions col·laterals,aprofundiments temàtics i espe-cífics. La mostra multimèdiainteractiva "Gènova, una ciutatque en sap" presentarà al granpúblic el patrimoni de culturadel treball i empresarial, de tecnologies i productes queconstitueix una característica fo-namental de Gènova a escalainternacional.

3. "Gènova, ciutat contem-porània": harmonitzar la ciutat.El viatge a la ciutat com a llocde producció de la cultura con-temporània i de laboratori de lesrelacions socials. El CongrésInternacional de les Ciutats Edu-catives, programat a Gènova2004, s'insereix en aquest recor-

regut: una trobada al voltant deltema de l'educació, entesa coma oportunitat de creixementmoral, cultural i social dels ciu-tadans, una absoluta prioritatper a les societats contemporà-nies. L'harmonia de la ciutat estradueix en harmonia en la ges-tió dels espais urbans. Ambaquest propòsit, en els darrersanys, moltes ciutats europeeshan emprès un procés de crei-xement basat en la capacitatd'explotar les activitats i elsrecursos propis mitjançant unapolítica de requalificació de lesestructures preexistents al terri-tori. Per això s'ha programat unamostra centrada en les expe-riències de requalificació urba-na a Europa amb el títol: "UrbanreGENeration". En aquest sen-tit, entre les intervencions es-tructurals programades, hi ha larealització d'un centre delsMuseus i Parcs de Nervi, on esvol crear un nexe entre els parcshistòrics, els museus i la passe-jada per mar, per tal de valorarla relació entre art i natura.Tanmateix, la gran mostra esde-veniment lligada a "Gènova, ciutat contemporània" seràArti&Architettura, comissariadaper Germano Celant, i que cons-tituirà un viatge a la contempo-raneïtat a través d'una digressiósobre la relació entre arquitec-tura i arts visuals, cinema, tea-tre, música i literatura.

Davide VizianoEnginyer i president de Gènova 2004 s.r.l.


Retrat de GènovaEl 2004, any en què Gènova és Capital Culturald'Europa, pot i ha de constituir una ocasió per definirmillor l'heterogènia identitat cultural de la ciutatmitjançant una profunda reflexió, atès que a Gènovaconviuen el port, la indústria i les activitats turístiquesi culturals.

“L’època de Rubens, llocs,compradors i col·leccionistesgenovesos” és una de les exposicionscentrals de Gènova 2004. Van Dyck(1599-1641) és un dels gransmestres del segle XVII de l’exposició.

www.genova-2004.it

Un cop alçat el teló, el Fòrum sortirà a escenaamb un ampli programa cultural i artístic sota elbraç. El públic, ciutadans i visitants sense excepció,tots hi són convidats. En aquest nou repte, l’Institutde Cultura de Barcelona hi serà ben present. Defet, l’Institut és culpable de part de l’allau culturalque es viurà a la ciutat durant 141 dies. Exposicions,espectacles, l’Agenda 21 de la Cultura i un piromu-sical mai vist centren aquesta aportació.

El calendari expositiu de Barcelona viurà set-manes d’agradable col·lapse. Mai no havien coin-cidit en el temps a la ciutat tantes exposicions. Elsmuseus municipals, un dels actius culturals mésimportants de Barcelona, n’acolliran nou, d’aques-tes mostres. En concret, "Picasso. Guerra i pau"(M. Picasso, del maig al setembre); "La condicióhumana" (M. Història de la Ciutat, del maig al setem-bre); "La diversitat de la vida" (M. Zoologia, deljuny del 2004 al juny del 2005); "La imatge del cos"(M. Barbier-Mueller, del maig a l’octubre); "Ètnic.De les cultures tradicionals a la interculturalitat"(M. Etnològic, a partir del 7 de juny); "De la curio-sitat a la prospectiva. Tres segles d’interpretacióde la natura" (Institut Botànic, del maig al setem-

bre); "Objectes/subjectes. Una visió de la Barcelonaque dissenya" (M. Arts Decoratives, del juny al de-sembre); "Objecte i memòria" (M. Frederic Marès,del maig al setembre); "El primer eros" (Palau dela Virreina, del juliol a l’octubre).

Per la seva banda, les arts escèniques, una deles ofertes culturals més arrelades a Barcelona,tindran un protagonisme destacat durant elFòrum. El Festival Fòrum-Grec 2004 farà de la ciu-tat un espai dinàmic, plural i imaginatiu. Portaràa Barcelona alguns dels artistes i companyies mésprestigiosos del món i s’inaugurarà amb SantaJoana dels Escorxadors, de Bertold Brecht, sotala direcció d’Àlex Rigola. En el cartell, primeresfigures del teatre, la dansa i la música refermaranel paper de Barcelona com a capital escènica.Entre d’altres, Peter Brook, Calixto Bieito, MarioGas, Mikhaïl Baryshnikov i Nacho Duato.

L’Agenda 21 de la Cultura, una reflexió des deles ciutats sobre el desenvolupament cultural, seràaprovada durant el Fòrum d’AdministracionsLocals per la Inclusió Social de Porto Alegre, undels diàlegs que obrirà el Fòrum 2004. El docu-ment, que segueix el camí marcat en el camp delmedi ambient, on les agendes 21 locals handemostrat la seva eficiència, serà una tercera granaportació de l’Institut de Cultura.

Per acabar, el Piromusical de la Mercè 2004.La gran festa dels barcelonins servirà de cloendadel Fòrum. El Piromusical es traslladarà de l’avin-guda Maria Cristina a la façana marítima, des delFòrum fins al port Olímpic, i servirà per fer el lliu-rament simbòlic a la ciutat dels nous espais cons-truïts per a aquest esdeveniment.


Març-abril aBarcelonaAquesta secció recull una mostrade les activitats culturals mésdestacades organitzades perl’Institut de Cultura de Barcelonao altres entitats. Informacióexhaustiva i permanentmentactualitzada a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

Les Ballets Trockaderode Monte Carlo

Ballet clàssic i dansamoderna en clau decomèdia.

Del 19 de març al 4 d’abril alTeatre Novedades (Casp, 1)

English National Ballet

Coreografies de Peter Schaufuss i Christopher Hampson.

Del 14 al 20 d’abril al Gran Teatredel Liceu (la Rambla, 51-59)

8421.../ Viene regandoflores desde la Habanaa Morón

Cesc Gelabert presenta duescoreografies estrenades el passatGrec, una a partir de la música deXostakòvitx i l’altra sobre músicapopular cubana.

Del 15 al 18 d’abril al TeatreLliure - Sala Fabià Puigserver(pg. Santa Madrona, 3)

Dia Internacional de laDansa

Festa anual de la dansa i el ball.

28, 29 i 30 d’abril a l’Espai,Institut del Teatre i diversosespais de la ciutat

L’Institut de Cultura al FòrumA partir del 9 de maig i durant 141 dies, Barcelona viurà una nova experiència. El Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 està a punt de començar.L’Institut de Cultura de Barcelona hi tindrà presència amb un seguit d’activitatsculturals i festives que van des d’exposicions temàtiques fins a un Piromusical de laMercè que clourà alhora la festa major i el Fòrum.

"Boris Mikhailov"Un dels creadors més interessantsdel panorama de la fotografiacontemporània. La seva obra és eltestimoni gràfic de lescontradiccions d'una època, del'antiga Unió Soviètica al'ensorrament del comunisme.

Fins al 4 d'abril al Palau de laVirreina (la Rambla, 99)

"Torres-García"La mostra aplega prop de tres-centes obres procedents demuseus i col·leccions particularsd'arreu del món que reflecteixenla trajectòria de Torres-García,incidint especialment en els anysque va passar a Barcelona.

Fins l’11 d'abril al MuseuPicasso (Montcada, 15-23)

"Antoni Tàpies.Retrospectiva"Gran exposició de la trajectòriad’Antoni Tàpies a través de propde dues-centes obres dels anysquaranta fins a l’actualitat.

Fins al 9 de maig al MACBA

"Dalí. Cultura demasses"

Salvador Dalí va integrar a la seva obra les noves icones del

segle XX. A través detres-centes obresoriginals, l’exposiciórepassa els seus treballs.

Fins al 23 de maig aCaixaForum (av. Marquès deComillas, 6-8)

"De París a Cadis.Calotípia i col·lodió"

Les primeres obres fotogràfiquesgenerades sobre paper a partir denegatius en paper (calotips) i denegatius de cristall amb emulsionsal col·lodió.

Del 12 de març al 23 de maig al’MNAC (Palau Nacional - parcde Montjuïc)

"Projectes individualsd’artistes contem-poranis: Tere Recarensi Yamandú Canosa"

Artistes que aporten propostesarrelades a la tradició daliniana.

Del 18 de març al 7 de juny alCentre d’Art Santa Mònica (laRambla, 7)

"Generación 2004.Premios y becas dearte Caja Madrid"

Cinquena edició del projecte queimpulsa el treball dels jovesartistes, espanyols i estrangers,residents al nostre país.

Del 19 de març al 25 d’abril alPalau de la Virreina (la Rambla, 99) i a La Capella(Hospital, 56)

"Testament"

Instal·lació fotogràfica sobreherba de Heather Acroyd i DanHarvey, en el marc de laPrimavera Fotogràfica.

De l’1 d’abril al 8 de maig aMetrònom (Fussina, 9)

EXPOS IC IONS

“La diversitat de la vida" és l'exposició que dins delFòrum Ciutat presentarà el Museu de Ciències Naturals - Museu de Zoologia, al parc de la Ciutadella.

Foto

: Ser

gi R

egàs

Més informació a: www.barcelona2004.org

DANSA

Dansa al Mercat de les FlorsOccupationBallet de Dessau. Coreografia deMaria Rovira.Del 4 al 7 de març OttoCia. Kinkaleri.Del 19 al 21 de març TablaoCompanyia Increpación Danza. Del 25 al 28 de març


"Dalí, una històriafantàstica"De la companyia Titellesl’Estenedor.

Fins al final d’any a lesbiblioteques de Barcelona

"El sastre valent"Una aventura fresca i simpàticade la Companyia Dreams Teatre.

Del 17 d’abril al 9 de maig alJove Teatre Regina (Sèneca, 22)

"El Superbarber deSevilla"Adaptació d’El Tricicle de lacèlebre òpera bufa de Rossini.

Del 17 d’abril al 16 de maig alTeatre Romea (Hospital, 51)

Tradicionàrius

17a edició d’aquest festival folkinternacional.

Dijous i divendres fins al 2d’abril al Centre ArtesàTradicionàrius (CAT) (travessiade Sant Antoni, 6-8)

La cançó a escena:Joan Isaac5 i 6 de març al Teatre Nacionalde Catalunya (Sala Gran) (pl. deles Arts, 1)

Alasdair Fraser &Natalie Haas

El gran violinistaescocès AlasdairFraser presentaun duet alcostat de la

violoncelista Natalie Haas.

11 de març a Luz de Gas(Muntaner, 246)

MúsiquesContemporànies 2004

El festival és un tast dels registresi les figures que defineixenl’heterogènia música del nostre temps.

Del 16 de març al 2 d’abril al’Auditori (Lepant, 150), CCCB(Montalegre, 5) i l’Espai(Travessera de Gràcia, 63)

INFANT IL

"Dalí / Gaudí"

Una selecció d’olis, dibuixos,imatges i manuscrits que retratenl’admiració de l’artistal’empordanès per l’obra d’AntoniGaudí.

Del 5 d’abril al 10 de maig a laSala Gaudí del Centre CulturalCaixa Catalunya, la Pedrera(Provença, 261-265)

Festa de Sant MedirTradicionals cercaviles a cavall ialtres activitats per celebraraquesta diada, principalment alsdistrictes de Gràcia, Sarrià - SantGervasi i Sants - Montjuïc.

3 de març

Dia Internacional deles Dones8 de març

Diada de Sant Jordi -Dia del LlibreL'escriptor José Saramago ha estatconvidat per les biblioteques deBarcelona a realitzar un pregó-conferència al Saló de Cent del'Ajuntament sobre el món delectura i el seu foment, queacompanyarà la tradicionalpresència al carrer de llibres i roses.

23 d’abril

Eric Clapton

24 de març al Palau Sant Jordi(pg. Olímpic, 5-7)

Sólo BolerosLa veu de Lucrecia i el piano deChano Domínguez.

25 de març al Palau de laMúsica

15è Festival deGuitarra de Barcelona

La cantaora EstrellaMorente inaugurarà elFestival.

Del 26 de març al 12de juny a l’Auditori i

al Palau de la Música

27è. Festival deMúsica AntigaMúsica antiga amb instrumentsoriginals. Concerts familiars,fringe, activitats i conferències.

Del 17 d’abril al 8 de maig aCaixaForum

Eros Ramazzotti24 d’abril al Palau Sant Jordi

Exposicions queencara es podenveure...

"Somnis de paper. Carlos Vives1900-1974" . Fins al 14 de març alMuseu de les Arts Decoratives (av.Diagonal, 686)

"Il Novecento Siciliano". Fins al 21de març al Museu Marítim (av.Drassanes, s/n)

"BAMAKO ’03. Fotografia africanacontemporània". Fins al 28 demarç al CCCB (Montalegre, 5)

"Les presons de Franco". Fins al12 d’abril al Museu d’Història deCatalunya (pl. Pau Vila, 3 - Palaude Mar)

"Els altres arquitectes". Fins al15 d’abril al Museu de Zoologia(parc de la Ciutadella, s/n)

"Dalí. Afinitats electives", Any Dalí.Fins al 18 d’abril al Palau Moja - SalaVerdaguer (la Rambla, 118)

"Tresors de la ceràmica preco-lombina". Fins al 25 d’abril alMuseu Barbier-Mueller d’ArtPrecolombí (Montcada, 12-14)

"Vidre d’artista. Art Nouveau iArt Déco". Fins al 30 de juny a laFundació Godia (València, 284)

Temporada de música clàssicaL’Auditori rep la visita de dues dones, solistes excepcionals, la violinista polonesaIda Haendel, acompanyada de l’OBC, el Cor Madrigal i el Cor LiederCamera, i la pianista argentina Marta Argerich, que oferirà un repertoriintegrat per obres de dos dels seus compatriotes, Piazzola i Ginastera.L’Orquestra també acompanyarà el pianista Joaquín Achúcarro en un concertamb obres de Falla, Ravel i Rimski-Kórsakov, i dedicarà una vetllada aMessiaen, amb la primera audició a Barcelona de Des Canyons aux étoiles,amb David B. Thompson a la trompa i sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo.Un altre concert excepcional: la banda sonora de la pel·lícula Aleksandr Nevski,del compositor Serguei Prokófiev, una de les obres cabdals de la històriadel cinema, del realizador Serguei Eisenstein. Al final d’abril, l’Orquesta Nacionalde España, sota la batuta de Rafael Frühbeck de Burgos, visita l’Auditori.

El cicle Euroconcert porta al Palau de la Música tres concerts temàtics acàrrec d’Accentus Austria, músiques d’Orient i d’Occident dels segles XVI-XVII, Vienna Piano Trio, amb obres del classicisme al romanticisme, i delpianista Valery Afanassiev, amb una sessió dedicada al piano romàntic. ElPalau presenta també l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena, dirigidaper Bertrand de Billy, i la Budapest Festival Orchestra, acompanyadad’Ivan Fischer, el seu director titular.

FESTES

Òpera

MacbethDe Giuseppe Verdi. Del 18 de març al 5 d’abril alGran Teatre del Liceu

El bosc de FarucàrunD’Òscar Peñarroya, guanyadoradel 2n Concurs de Composiciód’Òperes per a EscolarsDel 22 al 25 d’abril al TeatreLliure - Sala Fabià Puigserver

Tempesta a les mans

Un espectaclede Jordi Cocaamb el magHausson, on lamàgia éstractada com unllenguatge més, com una maneranova de dialogar.

Del 3 de març al 4 d’abril a laSala Muntaner (Muntaner, 4)

Barcelona: mapad’ombres

Una obra de Lluïsa Cunillé, ambdirecció de Lurdes Barba, dins delcicle "L’acció té lloc a Barcelona".

Del 3 de març a l’11 d’abril a laSala Beckett (Alegre de Dalt,55 bis)

Nits blanques

Una petita obra mestra deDostoievski que ens parla de la

fragilitat i de la força de lesrelacions humanes. Dramatúrgia idirecció: Carlota Subirós.

De l’11 de març al 4 d’abril alTeatre Lliure - Espai Lliure (pl.Margarida Xirgu, s/n)

Teatre sense animals(vuit obres jocoses)

Jean-Michel Ribes, dereconeguda trajectòria a França,proposa en clau d’humor vuitobres curtes sobre l’alienació,l’amor, el desamor i ladesesperança del nostre móncontemporani. Versió i direcció:Sergi Belbel.

Del 13 de març al 16 de maig alTeatre Romea (Hospital, 51)

Todo Por Que Rías

Del quintet argentí Les Luthiers,sempre jugant amb l’ordre i elsignificat de les paraules.

Del 16 al 28 de març al Palaudels Esports - Barcelona TeatreMusical (Lleida, 40)

Les Noves Veus deBarcelona 2004

III Mostra Intercultural deCreacions Escèniques. Les SalesAlternatives s’obren alsimmigrants que viuen a la nostraciutat per mostrar les sevescreacions artístiques.

Del 17 de març al 9 de maig ala Sala Beckett, TeatreTantarantana, Teatre de Ponenti altres espais, com ara TintaRoja, Cincomonos, Nau Ivanow i Teatre de la Riereta.

BaalDe Bertolt Brecht. Direcció: AbelColl. Amb Jordi Ballester i AgustíSanllehí, entre d’altres.

Del 25 de març al 25 d’abril alTeatre Nou Tantarantana (carrerde les Flors, 22)

TEATREMÚS ICA

A la nostra societat prevalen els criteris de laforça econòmica i/o política sobre els del conei-xement, alhora que s’impedeix que neixi i evolu-cioni l’esperit crític de la societat. Per això, ésindispensable que lluitem per un nou desenvolu-pament sostenible que permeti la col·laboraciódel saber amb el poder, i la influència d’aquellsobre aquest.

En política, el fi justifica els mitjans, i, si la men-tida és necessària, s’imposa amb absoluta impu-nitat, fins i tot als nivells més alts de govern; o esmanipulen voluntats a través de determinats mit-jans de comunicació públics i privats, i fins i tot escompren –si cal– aquestes mateixes voluntats perjustificar i contrarestar accions ineptes d’aquestsmateixos governs. Els exemples sobren, aquí i amolts altres llocs del món.

Se’ns imposa un model econòmic basat en elconsum exacerbat i en el comerç injust, en contí-nua fugida cap endavant i cap a un futur incertper a la majoria; l’abisme entre els països rics i elsdesfavorits es fa més gran, sense que aparent-ment a gairebé ningú amb poder el preocupi cor-regir els excessos dels primers enfront de laimpotència dels segons.

La igualtat d’oportunitats brilla per la sevaabsència, i la fractura social va pel camí d’aug-mentar, i no tan sols per la possibilitat o no d’unaccés adequat a l’educació i al treball, sinó per laintroducció constant de noves eines tecnològi-ques que poden incrementar encara més les dife-rències entre els que saben i els que no saben.

Avui dia s’imposa, a més del pensament únic,la cultura de l’efímer i la cultura de la redundància.És el que el sociòleg francès Pierre Bourdieu defi-neix com "la circulació circular de la informació",alhora que denuncia la irrupció del fast thinking ales nostres vides com a contaminació del món audio-visual, un missatge ràpid i superficial que –com elfast food en el cas de l’elecció del que mengem–ens impedeix pensar, reflexionar i escollir i, per tant,generar una autèntica cultura. D’aquesta manera,a més, s’afavoreix l’exclusió social des d’un puntde vista cultural: tots els qui utilitzen la televisiócom a font primordial de la seva formació culturalcontinuada –que, com sabem, són majoria a la nos-tra societat– queden molt limitats per poder des-envolupar una cultura pròpia i, sobretot, crítica.

Com a resultat, no solament no som capaçosde construir un món més just, sinó que cada vega-da el fem més injust, i possiblement la causa rauen el fet que no sabem com desenvolupar d’unamanera sostenible un equilibri adequat entre elsaber i el poder. En aquest context, sembla indis-pensable poder reflexionar sobre quin món anemconstruint. Heus aquí l’objectiu profund del Fòrumde les Cultures Barcelona 2004: fer un alto en elcamí, valorar si hem pres la direcció equivocada ono, i establir les bases perquè el desenvolupamentsostenible del saber i del poder esdevingui una rea-litat en aquest segle que acabem de començar.

Vladimir de SemirComissionat de Cultura Científica, Institut de Cultura de Barcelona


Maria RosaGuimerà descriu la perversaatracció fatal de dos personatgesviscerals que lluiten per la sevarealització personal.

Del 25 de març al 16 de maig alTeatre Nacional de Catalunya -Sala Gran

Boris Vian, constructord’imperisUna barreja de poemes, cançonsi textos de Boris Vian, cantats orecitats a prop del públic.Direcció: Xavier Albertí.

Del 15 d’abril al 16 de maig a laSala Muntaner

CalígulaLúcid o boig? El personatged’Albert Camus en conflicte ambel món i amb si mateix. Direcció:Ramon Simó. Amb JordiBanacolocha.

Del 29 d’abril al 20 de juny alTeatre Nacional de Catalunya -Sala Petita

Teatre Mercat de les Flors - Sala Ovidi MontllorTransilvania 187. In MemoriamDirecció: Marta Galán i Néstor Domènech.De l’11 al 14 de març

Concert d’StandStillConcert espectacle on la música conviu amb la interpretació, el vídeo i laprojecció.Del 16 al 18 d’abril

La Pata negraEspectacle multidisciplinari ideat i protagonitzat per Vicenta N’Dongo.Direcció: Roger Gual.Del 21 al 25 d’abril

Body Shafe(er) Parte VCia. Semolina TomicDel 25 al 28 de març i de l’1 al 4 d’abril a l’Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12)

Encara en cartell....

Els fusells de la senyora Carrà.Fins al 14 de març al TeatreNou Tantarantana (carrer de lesFlors, 22)

Els Joglars - El retablo de lasmaravillas. Fins a l’11 d’abril alTeatre Lliure.

Casa de nines. Fins a l’11 d’abrilal Teatre Nacional de Catalunya

22a Setmana del Llibreen Català

Aparador del fons editorialpublicat en català.

Fins al 7 de març a lesDrassanes Reials

The Influencers

Festival d’experimentació artísticai tecnologies de comunicació enl’esfera pública mediàtica, quefomenta la fusió entre art, dissenyi acció.

De l’1 al 3 d’abril al CCCB

Converses a Barcelona:Salvador Dalí

Els experts Josep Corredor-Matheos, Daniel Giralt-Miracle,Lourdes Cirlot, Joaquim Molas,Romà Gubern i J.M. Cadenaabordaran en sis sessionsdiferents aspectes de lapersonalitat de l’artista.

Del 15 d’abril al 20 de maig alPalau de la Virreina

II Congrés Mundial deJardins Botànics

Del 17 al 22 d’abril a l’InstitutBotànic i Annex del Palau St. Jordi

"Iran sota la pell"

Una proposta que reuneixintervencions a l’espai,instal·lacions, conferències,cinema i documentals per tald’oferir una visió inèdita de lacultura iraniana contemporània.

Del 20 d’abril al 16 de maig a laCasa Àsia i al CCCB

Saló Internacional delTurisme a Catalunya -SITC

Del 22 al 25 d’abril a la Fira deBarcelona (av. Maria Cristina, s/n)

Fira d’Abril deCatalunya

Una celebració multicultural i cívica al voltant de la culturaandalusa.

Del 30 d’abril al 9 de maig a laPlatja de la Mar Bella

MÉS CULTURA

Saber i poder en el

Fòrum 2004 La nostra manera de fer política, el nostremodel econòmic, els nostres criteris socials i fins i tot els nostres valors culturalsdivergeixen ostensiblement de l’equilibrinecessari entre el poder i el saber

Foto

: Jor

di C

odin

a


Fòrum, cooperació alMarroc

El Fòrum Universal de lesCultures col·laborarà amb la reha-bilitació de la Medina de Tetuan(Marroc) destinant-hi l’1% de larecaptació derivada de la vendad’entrades i patrocini, una sumaque pot arribar a superar el miliód’euros. El programa de coope-ració amb la Medina, zona històrica declarada PatrimoniMundial el 1997, s’emmarca dinsdel projecte "Barcelona Solidària2003-2007", del qual el Marrocn’és país prioritari.

Savall, premiat a CanesEl prestigiós músic català

Jordi Savall ha rebut el premi almillor disc de música antiga delMercat de Canes (Occitània). Aldisc premiat, Consort Sets inFive & Six parts, Savall interpre-ta l’obra de l’autor del segle XVIIWilliam Lawes.

Hernàndez Pijuan aNova York

El pintor barceloní Joan Her-nàndez Pijuan ha exposat, fins a

mitjan febrer, a la galeria RamisBarquet de Nova York, una selec-ció de vuit pintures monocromà-tiques que aborden el paisatge,l’espai i la memòria amb un llen-guatge plàstic i poètic. Des del1995, aquest pintor ha exposatdiverses vegades a Europa, Àsiai Amèrica. L’any passat, el Museud’Art Contemporani de Barce-lona (MACBA) va presentar unaretrospectiva dels últims trentaanys de la seva obra.

Les Biblioteques deBarcelona a Europa

Les Biblioteques de Barcelo-na han estat presents al 31èFestival International de la Ban-de Dessinée d’Angoulême (An-gulema, Occitània), el festivalmés important del món en l’àm-bit del còmic. Fruit d’aquestviatge han sorgit, per al 2005,unes jornades de formació,entre bibliotecaris francesos icatalans. També s’han comen-çat a esbossar altres col·labora-cions bilaterals amb el Festivald’Amadora (Portugal) i el Museude Lucca (Itàlia). D’altra banda,aquest mes de març té lloc aMalmö i Ljusdal (Suècia) la reu-nió d’hivern de l’IFLA (Inter-national Federation of LibrariesAssociation), que compta, desde la primavera passada, a lasecció de biblioteca públicaamb un representant del Con-sorci de Biblioteques de Bar-celona.

La dansa de Barcelonaviatja a França

Barcelona ha estat la princi-pal ciutat convidada del festivalde dansa dansez! 2004 (balleu!),que té lloc cada any a Annemas-se (Roine-Alps). En aquesta edi-ció, que se celebra entre el 9 iel 23 de març, participen com-panyies catalanes de dansa detrajectòria àmpliament recone-guda: Mudances / Àngels Mar-garit, Gelabert-Azzopardi / CescGelabert, Nats Nus Dansa / ToniMira, Mal Pelo, Sol Picó, etc.

Barcelona al món

El filòsof i historiador Tzvetan Todorov (Sofia,Bulgària, 1939) ha visitat la nostra ciutat per pre-sentar el seu últim llibre, El nuevo desorden mun-dial (Península), una reflexió sobre la intervenciónord-americana a l’Iraq, i per encetar la vuitenaedició del cicle "Debats a Barcelona", al CCCB,amb una conferència sobre les fronteres a Europa.

L’escriptor, antropòleg i director de cinema belgaLuc de Heusch (Brussel·les, 1927) ha inaugurat a laFilmoteca de Catalunya un cicle dedicat a la sevaobra cinematogràfica en el marc del CongrésInternacional d’Estudis Africans "Àfrica camina".

L’alemany Roger Buergel (Berlín, 1962), noudirector de la Documenta de Kassel, el certamend’art contemporani més influent i prestigiósd’Europa, ha visitat la nostra ciutat, on està pre-parant una exposició ("¿Com volem ser gover-nats?") que presentarà el MACBA a partir delproper setembre a diferents espais del Poblenou.

El fotògraf Boris Mikhailov (Khàrkov, Ucraïna,1938) ha inaugurat al Palau de la Virreina una expo-

sició que aplegamés de set-centesfotografies fetesentre els anys sei-xanta i l’actualitat.Mikhailov ha do-cumentat la misè-ria dels sensesostre i el declivide l’existència hu-

mana al seu país des de la caiguda de l’antigaUnió Soviètica.

L’escriptora i periodista noruega Asne Seierstad(Copenhaguen, 1970) ha presentat El librero deKabul (Maeva), on relata la seva experiència al llargde quatre mesos de convivència a Kabul amb unafamília afganesa.

El pensador eslovè Slavoj Zize ha estat l’en-carregat d’obrir el cicle de debats "L’esperit deltemps", a CaixaForum, on va manifestar la sevaadmiració per Barcelona, una ciutat que "combi-na el que hi ha de bo al nord d’Europa, la nete-dat i l’ordre, amb la vitalitat del sud".

L’ex-president de la Unió Soviètica, MikhaïlGorbatxov (Privolnoie, Rússia, 1931) ha partici-pat en un dels prediàlegs del Fòrum de les Culturesa la Casa Llotja de Mar de Barcelona i que hacomptat també amb la presència de la reina Noorde Jordània i de la premi Nobel de Medicina RitaLevi-Montalcini.

El xinès Nicholas You, observador de "bonespràctiques" de l’ONU, ha visitat Barcelona pertreballar en l’exposició que formarà part del Fòrum2004 "Bones pràctiques urbanes".

L’escriptora paquistanesa en llengua anglesaUzma Aslam Khan ha presentat a la nostra ciutatel seu llibre Intrusos, editat per La Magrana enversió catalana i per Alfaguara en castellà. Uzmaestà compromesa en la lluita per alliberar els nensde les fàbriques de tapissos paquistanesos i en ladefensa dels drets de les dones afganeses.

El músic britànic Elton John (Middlesex,Anglaterra, 1947) ha estat el protagonista d’unconcert al Palau Sant Jordi, davant de quinze milpersones, en què ha repassat els seus trenta-dosanys de carrera com a compositor i intèrpret.

Osvaldo Bayer (Santa Fe, Argentina, 1927),historiador, periodista i escriptor, ha participat enel cicle "Benvinguts a Barcelona", de L’Aventurade Llegir, amb un diàleg amb l’actriu argentinaCecilia Rosetto a la Biblioteca Fort Pienc. Bayerestà considerat un dels intel·lectuals argentinsmés importants del segle XX que ha destacat perla defensa aferrissada dels drets humans.

El Mercurio (Xile)

25 de generBarcelona, la festa intermi-nable, per Elena IrarrázabalSánchezFòrum 2004. L’alcalde Joan Closes refereix als canvis i preparatiusde la ciutat […] "No volem espe-cialitzar la ciutat en un sol estil,una sola forma, una sola creati-vitat. Busquem la barreja, perquèés el que més s’assembla a la ciu-tat històrica real." […] Sense olim-píades ni exposicions universalsen perspectiva, Barcelona es vainventar la seva pròpia ocasió percelebrar i renovar la ciutat. Es trac-ta del "Fòrum Universal de lesCultures", una gegantina inicia-tiva urbana i cultural.

Newsweek (Estats Units)

31 de generEl model de Barcelona, perMelissa RossiGuardonada amb premis tanprestigiosos com el del RoyalInstitute of British Architects i elde la Harvard School of Design,Barcelona ha esdevingut unimant per a planificadors urbansprocedents de ciutats com araXangai i Santiago. El mes queve vint alcaldes de tot Europas’hi trobaran per parlar de cominjectar una mica de la vitalitatde Barcelona a les seves ciutats.

Barcelona...Han visitat

L’alcalde Joan Clos, amb els Reisd’Espanya, el president xilè RicardoLagos i altres autoritats xilenes,durant l’acte de presentació delFòrum 2004 a Santiago el generpassat.

Sèrie Llac Salat, Staviamk,URSS, 1986.


Barcelona, plató internacionalLa forta imatge de Barcelona a l’estranger és unaqüestió innegable. Durant el darrer any, es vanposar en contacte amb l’oficina de Barcelona PlatóFilm Commission un total de setanta-vuit produc-tores de països estrangers en cerca d’informaciósobre la ciutat i la indústria local, com també pertramitar permisos de rodatge. El país més desta-cat és Alemanya amb catorze rodatges, un delsquals ha estat en coproducció amb una produc-tora espanyola. Així mateix, s’ha atès produccionsprocedents d’Anglaterra, els Estats Units, Rússia,França, els Països Baixos, Suècia, l’Argentina, elJapó, Bèlgica, Escòcia, Irlanda, Israel, Austràlia,Àustria, Andorra, el Canadà, les Filipines, Hongria,Itàlia, Luxemburg, Mèxic, Polònia, Puerto Rico,Suïssa, l’Uruguai i la Xina. En definitiva, la imatgede Barcelona ha viatjat arreu del món.

Berlinale 2004La promoció internacional de la nostra ciutat coma escenari de rodatges s’ha iniciat aquest any ambl’European Film Market (EFM), mercat especialit-zat en el sector cinematogràfic celebrat en el marcdel Festival Internacional de Cinema de Berlín,més conegut com la Berlinale. Set llargmetratgescatalans han participat a l’esdeveniment. D’unabanda, Les maletes de Tulse Luper II ha estat selec-cionada per a la secció oficial a l’apartat Berlinale

Special, i The Machinist, per a la secció Panorama.Al Mercat, s’han projectat també les pel·lícules ArtHeist, Febrer, A la ciutat, Joves i Lo mejor que lepuede pasar a un cruasán. També ha estat selec-cionat per al Festival el curtmetratge català Colors.

Tempus fugit viatja al Fantasporto 2004El Festival Internacional de Cinema de Porto(Fantasporto 2004) ha seleccionat Tempus fugitper a la secció oficial de la seva XXIV edició.Produïda per Mallerich Films i Manga Films i diri-gida per Enric Folch, Tempus fugit va ser estrena-da a la secció "Audiovisual català" del FestivalInternacional de Catalunya de Sitges i va tenir unagran acollida entre el públic i la crítica. També hanestat seleccionats dos curtmetratges espanyols:El siguiente, de Lluís Quílez, i As Muxicas, de CarlosAlberto Alonso. Fantasporto és el tercer festivalde gènere fantàstic més important d’Europa, des-prés del de Sitges i el de Brussel·les.

Rottweiler Després de títols com ara Beyond re-animator,Darkness, Faust o Arachnid, la Fantastic Factorydel grup Filmax s’ha tornat a posar en marxa ambla producció de Rottweiler. El guió de la pel·lícu-la és de Miguel Tejada i està basat en la novel·laEl perro, d’Alberto Vázquez Figueroa. BarcelonaPlató ha col·laborat en la fase de recerca de leslocalitzacions. L’encarregat de dirigir el film seràBrian Yuzna, guionista, realitzador i productor delgènere fantàstico-terrorífic amb obres com araReanimator, El dentista o Necronomicom.

Film commissionsTenerife i Barcelona van ser ciutats pioneres a l’Estatespanyol en la creació de les film commissions, unservei d’ajut als productors, d’assessorament alsrodatges i de promoció territorial originari delsEstats Units. Vuit anys després, els bons resultatsobtinguts en la captació d’indústria i promoció deles ciutats es tradueixen en l’existència de vint-i-una film commissions repartides pel territori espan-yol, el país amb més film commissions d’Europa.

Agenda cultural multimèdia 2004L’Institut de Cultura de Barcelonaofereix, per quart any consecutiu,l’Agenda cultural multimèdia, un CDde navegació molt intuïtiva quereuneix informació de més de sis-centes activitats culturals que tenen

lloc a la nostra ciutat durant aquest 2004. El CD escompleta amb dues-centes fotografies, arxius de so,una selecció de l’agenda en tres idiomes, visitesvirtuals, un mapa digital navegable de la ciutat, unregistre de dos-cents cinquanta equipaments culturals i múltiples enllaços amb Internet. A més, aquestaagenda permet també tres actualitzacions anuals.

Els orígens de la premsa a Catalunya.Catàleg de periòdics antics (1641-1833)

Estudi sobre la història delperiodisme català, a càrrec deldoctor Jaume Guillamet, degà delsestudis de periodisme de laUniversitat Pompeu Fabra i pioneren la recerca sobre la premsa alnostre país. Un treball analític,

rigorós i exhaustiu que inclou també fitxes descriptives i un catàleg amb cent tretze periòdics anticscorresponents a setze poblacions catalanes. 436pàgines. Editat per l’Ajuntament de Barcelona - ArxiuMunicipal.

Somnis de paper. Carlos Vives, 1900-1974

Catàleg de l’exposiciópresentada fins a mitjan març alMuseu de les Arts Decorativessobre les creacions d’un autènticgeni del paper, Carlos Vives. Ésautor del disseny del conegutllibret de paper de fumarSmoking i d’una sèrie d’objectes

publicitaris –desplegables i pai-pais de colors– en elsquals mostra el seu talent per obtenir efectestridimensionals. Text en català, amb traducció a l’anglèsi al castellà. Editat pel Museu de les Arts Gràfiques del’Institut de Cultura. 104 pàgines amb il·lustracions.

Boris Mikhailov. Una retrospectivaCatàleg de l’exposició que es potveure al Palau de la Virreina fins al14 d’abril i que repassa l’obra delfotògraf Boris Mikhailov (Kharkov,Ukraïna, 1938), dels anys seixantafins a l’actualitat, a través de la qualretrata la història sociopolítica de laUnió Soviètica i el seudesmembrament als anys noranta.

Documentalista excepcional, ha creat imatgescommovedores de l'ànima humana ferida que són unhomenatge als perdedors oblidats de la transició.Textos en català de diversos autors. Editat per l’Institutde Cultura de Barcelona i Electa. 183 pàgines.

Adrià Julià. Anatomies per a una casacomuna / Anatomies for a commonhouse

Catàleg de la mostra de l’artistaAdrià Julià presentada a l’EspaiXavier Miserachs del Palau dela Virreina fins al final de febrer.L’exposició reconstrueix elprocés complex de

transformació d’un somni en realitat amb el rerefons del’anàlisi de la cultura de consum nord-americana. Textosdel dissenyador de la mostra, Frederic Montornès, encatalà, anglès i castellà. Editat per Lunwerg Editores il’Ajuntament de Barcelona.

Memòria de l'Any del Disseny 2003El llibre conté tota la informaciósobre l'Any del Disseny. Ofereixel balanç econòmic, un recull depremsa, una selecció d'activitats,anàlisi a l'entorn de la pàginaweb i del disseny de la campanyade comunicació, i es completaamb un CD en què es pot trobar

tota la informació classificada per índex temàtic,cronològic i alfabètic. Editat en català, amb traduccióal castellà i a l'anglès per l'Ajuntament de Barcelona,el Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Generalitat deCatalunya i el Foment de les Arts Decoratives. 127pàgines amb il·lustracions.

Es roda! Novetatseditorials

Rodatge del llargmetratge Estocolm, produït perZeppelins i dirigit per Orestes Lara, a la Torre Baró deldistricte de Nou Barris.

Foto

: Bar

celo

na P

lató

/ Jo

rdi S

erra

www.bcn.es/publicacions

Canal Cultura, el canal digital de la cultura deBarcelona, ha posat en marxa dos nous serveisper apropar la informació cultural al públic. El pri-mer ofereix la possibilitat de personalitzar la pàgi-na d’inici segons els interessos i preferències decada usuari. El segon permet rebre cada diven-dres per correu electrònic un butlletí amb l’ofertacultural més destacada de la setmana; cada acti-vitat enllaça amb un article on el tema es desen-volupa a fons i s’ofereixen diverses informacionscomplementàries.

Cada setmana es destaca un reportatge fet envídeo, i també s’ofereix als subscriptors una sec-ció de notícies breus i un paquet de banners queenllacen a serveis o a webs específics d’algunaactivitat significativa. Entre els serveis, s’ofereixun enllaç a les estrenes cinematogràfiques i l’ac-cés a un cercador específic d’activitats per a infants,mentre que setmanalment també se seleccionenwebs d’importància cultural.

Un cop al mes, el butlletí edita un número extratot mantenint l’esperit de l’anterior butlletí electrò-nic, Comunitat Cultura, i incorpora dues noves sec-cions: "Pensar" i "Contrastar". En la primera s’ofereixun article de reflexió sobre la pràctica o les polí-

tiques culturals d’undeterminat sector. En lasecció "Contrastar"s’ofereixen enllaços co-mentats a dues experiències fora de la ciutat i quepresentin paral·lelismes amb alguna de les activi-tats exposades.

El butlletí ha tingut una bona acollida per partdel nombre creixent d’usuaris de Canal Cultura,i les subscripcions van augmentant de forma pro-gressiva, la qual cosa fa pensar que des del’Institut de Cultura s’ha posat a l’abast del ciu-tadà un instrument informatiu útil i eficaç pertransmetre la informació més actual del dia a diade la cultura a la ciutat.

Aquest butlletí és una mostra més de la filo-sofia que inspira el Canal, on el servei a l’usuariestà en la primera línia de les prioritats. Per aquestmotiu es considera essencial l’impuls al desenvo-lupament de serveis vinculats a la personalitzaciói a la mobilitat.

Només ens resta convidar-vos que us hi subs-criviu i que descobriu que, per estar ben informatsobre la cultura a Barcelona, només us cal fer un"clic": www.bcn.es/canalcultura.

29març-abril 2004

La setmana delCanal Cultura.Un butlletí digital que copsal’actualitat cultural de la ciutat

28

Click cultura

Mediateca en línia. CaixaForum www.mediatecaonline.net/mediatecaonline/jsp/index.jsp

CaixaForum disposa d’una mediateca en línia ambel propòsit d’actuar com un espai virtual obert a lacreació artística, la reflexió i l’anàlisi al voltant de lacultura digital. Entre les seves múltiples propostes,podem destacar la convocatòria de participació enun espai de net art –web-side.org 1.0–, sota el lema"Mapes per a la desorientació", una reflexió sobreel caos generat en la xarxa per la multiplicació delscentres emissors i la saturació de la informació.

Museumexpertswww.museumexperts.com

Concebut com un portal adreçat als profesionals delpatrimoni cultural, ofereix informació sobrel’actualitat científica, tecnològica, social, econòmicai política relacionada amb els museus. Mensualmentofereix un dossier temàtic d’accés lliure, ambarticles especialitzats, un anuari de professionalsd’arreu del món, ofertes de treball i un butlletímensual de subscripció gratuïta amb les principlasnovetats en aquest àmbit.

Culturebase.net. The internationalartist databasehttp://www.culturebase.net

Culturebase.net és una base de dades on es pottrobar informació de gairebé vuit-cents artistescontemporanis d’Àsia, Àfrica, America Llatina iEuropa. Del treball de cadascun d’ells s’ofereix unafitxa amb una descripció i imatges. També espossible efectuar cerques segons el nom de l’autor,la nacionalitat, el tipus de gènere artístic, el territorio el projecte en el que s’inscriuen. Aquest projecteés impulsat per the House of World Cultures,Intercult, Visiting Arts i el Centre Danès per a laCultura i el Desenvolupament, amb el suport delprograma Cultura 2000 de la Unió Europea.

Teatre virtualwww.teatrevirtual.net

Impulsat pel col·lectiu DogonnEff, es defineix com elPrimer Laboratori en Línia d’Investigació i de Creaciócap a una forma de teatre immersiva i interactiva perInternet. El projecte es planteja difondre nousinstruments de comunicació a Internet, tot utilitzantla xarxa com una nova plataforma de creació per ales arts escèniques. Consta de dues parts: unprograma de quatre d’actes en línia de sis mesos dedurada per Internet i vídeo accessibles des d’un llocweb interactiu, i una presentació escènica per ateatre i Internet al final del procés creatiu, previst peral gener del 2005.

Fòrum Barcelona 2004www.barcelona2004.org

Cada cop estem més a prop, i el Fòrum esdesplega en tota la seva riquesa i diversitat d’ofertacultural. El seu web és un bon exponent d’aquestagran i variada oferta cultural, d’aquestesdeveniment que inundarà la ciutat d’exposicions,diàlegs, espectacles i activitats de tota mena, i unaeina indispensable per poder seguir el dia a dia. ”

“Des de l’Institut de Cultura s’ha posat a l’abast delciutadà un instrument informatiu útil i eficaç pertransmetre el coneixement més actual del dia a diade la cultura a la ciutat.

El repte principal que s’ha plantejat l’Any delDisseny ha estat donar a conèixer a la societat totun sector professional, el del disseny, un sector moltampli que aglutina un conjunt d’oficis diversos quevan des de la moda fins a l’arquitectura, passantpel grafisme, els audiovisuals, el disseny industrial,la joieria o l’artesania. En definitiva, els oficis quefan possible la creació de gairebé tots els objectesque ens envolten. L’Any del Disseny s’ha vinculatdes del principi a iniciatives que intenten donar res-postes als problemes socials allunyant-se del clixéde l’elitisme estètic i econòmic per demostrar queel disseny pot oferir solucions efectives als proble-mes reals, que pot ser un motor de canvi no nomésestètic i econòmic, sinó també social. Alhora, havolgut oferir l’oportunitat als mateixos professio-nals de l’arquitectura i el disseny, sobretot als mésjoves, de fer una renovació teòrica i conceptual dela seva professió propiciada pels nous models de treball i els sistemes de producció.

Les activitats de l’Any del Disseny, principal-ment les exposicions i els debats, han ajudat adescobrir el disseny des del punt de vista cultu-ral, el seu vessant creatiu i la seva evolució al llargde la història. Entre les mostres més visitades des-taquen "Tras el espejo", al MNCARS de Madrid,amb 120.000 persones; "Objectar. Memòria i cre-ació", a la Capella dels Àngels de Barcelona, amb

66.000; "Miquel Milà (1975-2003)", al PalauRobert, amb 65.000, i "Gràfiques ocultes", queha itinerat per les quatre capitals catalanes.

A més de Barcelona, trenta-nou ciutats del’Estat espanyol han acollit alguna de les activi-tats de l’Any del Disseny, que ha viatjat també aBuenos Aires (Argentina) i a Stuttgart (Alemanya).La presència internacional a l’Any del Disseny haestat notable i ha comptat amb la participació decol·lectius professionals procedents de països comara Alemanya, l’Argentina, Xile, Mèxic, el Brasil,Corea, Dinamarca, França, el Regne Unit, Itàlia,Portugal, Cuba i Suïssa.

L’Any del Disseny ha estat una iniciativa del’Ajuntament desenvolupada pel FAD i que hacomptat amb el suport de la Generalitat i el Ministeride Ciència i Tecnologia. Més de 500 entitats impli-cades, més de 1.500 articles apareguts en premsaescrita, amb la publicació de 88 catàlegs, llibres imonografies sobre disseny, amb deu racons deBarcelona remodelats, amb un nou enllumenat deNadal per a la nostra ciutat, entre moltes altrescoses, l’Any del Disseny acaba el seu camí fent pale-sa la vigència i la projecció del conegut binomiBarcelona-disseny.

Més d’un milió i mig de persones hanassistit a les tres-centes trenta-setactivitats, entre exposicions, conferències,debats, premis i beques, organitzats perl’Any del Disseny a prop de quarantaciutats. Una iniciativa que ha comptatamb la participació de tot el sectorrelacionat amb el disseny, des d’arquitectesi dissenyadors de totes les disciplines fins abotiguers, empresaris, industrials oentitats culturals públiques i privades


Página 4La fiesta de la calidad y la creatividad

Los Premis Ciutat deBarcelona, otorga-dos por el Ayunta-miento desde 1949,representan el re-conocimiento de la

ciudad a sus artistas, creadores, inte-lectuales, científicos y técnicos. Lesofrecemos un resumen del balance cul-tural, pronunciado el 11 de febrero enel Saló de Cent por Ferran Mascarell,concejal de Cultura, durante el acto deentrega de los Premios. Es costumbre que viene de lejos encabe-zar esta entrega de galardones con unbalance cultural del año anterior. La ver-dad es que cada año es más difícil hacer-lo sin simplificar en exceso. Cada año haymayor densidad de cosas. Y el respeto atodos ustedes y a los galardonados acon-seja no alargarse ni mucho ni poco.Escuchen mis palabras sólo como la expre-sión de algunos síntomas sobre la culturacreativa de la ciudad durante el año 2003.El pasado 30 de mayo, una persona quenos miraba desde fuera, con la objetivi-dad que da la distancia, nos hacía uncomentario de lo más valioso sobre larelación entre la creatividad, el talento ynuestra ciudad. El decano de la Facultadde Arquitectura del Instituto de Tecnologíade Massachusetts, William Mitchell, decíaal diario La Vanguardia: "Las mejores ciu-dades del futuro tendrán mucho deBarcelona". Y añadía "[...] la mejor vidaurbana del futuro tendrá dos ingredientesfundamentales que abundan en Barcelo-na: la gran calidad de vida y una culturacreativa muy profunda e intensa". Apun-taba también una idea de lo más sugeren-te. "[...] Barcelona tiene una gran libertaddemocrática para atraer artistas, ingenie-ros, intelectuales y científicos". Tambiénnos alertaba: "[...] para que Barcelona nodeje de ser este modelo de referencia,habrá que atraer mucho talento".Ampliar la libertad y dar oportunidadesal talento fueron, pues, los ingredientesprincipales de la receta que nos reco-mendó el insigne profesor. Sus palabrasbien podrían resumir, no tan sólo el balan-ce cultural del año 2003, sino la idea defondo que anima a muchos de los pre-sentes en este salón.Barcelona se ha significado como una delas ciudades más comprometidas con losvalores de la libertad, la paz y la solida-ridad. La creatividad y la libertad de losciudadanos al imaginar y realizar mani-festaciones masivas, caceroladas, balco-

nes con pancartas que expresaban elideal común de un mundo mejor. Unbalance cultural del año 2003 ha de aco-ger a la fuerza el notable engrandecimien-to de nuestra cultura cívica a favor de lapaz y la libertad. También el fotógrafoSpencer Tunick lo apreció. El verano pasa-do, cuando hizo una de sus series de fotosen Barcelona, comentó: "Lo que más meha sorprendido de Barcelona, es la nor-malidad con que se practica la libertad." También con normalidad, con mucha par-ticipación y mucho ingenio se ha mate-rializado a lo largo de 2003 el añotemático dedicado al Diseño, con el lemade "el año de casi todo". Ha servido paraponer de relieve la aportación que losartesanos y los profesionales del diseñohan hecho a la ciudad desde el año 1903,cuando decidieron crear el Foment deles Arts Decoratives (FAD). En el ámbito del urbanismo y el espaciopúblico, el Fórum ha servido de locomo-tora de una nueva oleada de creatividadarquitectónica que se extiende por elconjunto de la ciudad. Elías Torres, JoséA. Martínez Lapeña, Josep Lluís Mateo,Herzog & De Meuron, Eduard Bru, EnricMassip, Enric Ruiz Geli, Beth Galí, LluísClotet e Ignasi Paricio, Alejandro Zaera-Polo, Iñaki Abalos y Juan Herreros, JosepLlinàs, Carlos Ferrater, Jean Nouvel, JordiGarcés y Jaume Bach son sólo algunosde los nombres que están construyendoen la ciudad.En el ámbito de las artes escénicas sehan presentado alrededor de quinientoscincuenta espectáculos de teatro ydanza. Una cifra casi increíble. La lista deconsagrados y noveles es muy amplia:Javier Daulte, Roger Bernat, AlbertEspinosa, David Plana, Sergi Belbel, ÀlexRigola, Carles Santos, Joan Ollé, CarmePortacelli, Xavier Albertí, Josep M.Flotats, Josep M. Mestres, Lluís Pasquali Mario Gas, pasando por el Teatro de losSentidos, Michel Piccoli, Peter Brook,Philippe Decouflé o Jan Fabre. Han creado bailando: Mal Pelo, DamiánMuñoz, Cesc Gelabert, Julio Bocca,Ramon Oller, Pina Bausch, AndrésCorchero y Rosa Muñoz, Sol Picó, NatsNus, Àngels Margarit... Hemos podido escuchar poetas comoPatti Smith, John Giorno, LeRoy Jones,Dionisio Cañas, Luis Eduardo Aute,Manuel Vázquez Montalbán, ÁngelGonzález, Jesús Lizano, Manuel Rivas,Màrius Sampere, Enric Casasses y CristinaPeri Rossi. También la agenda musical ha sido amplí-sima, en todos los estilos. Hemos podi-do contar cerca de mil conciertosprotagonizados por gente tan diversacomo: Björk, Rolling Stones, Colin Davis,Lou Reed, Riccardo Muti, Ben Harper,Lorin Maazel, Christian Zacharias, PeterGabriel, Carlos Santana, José van Damm,Kryztsztof Penderecki, Deep Purple, JoanManuel Serrat, Bruce Springsteen, Maria

João Pires, Ben Jovi, Youssou N’Dour,Wynton Marsalis, Chano Domínguez,Herbie Hancock, Morcheeba, UteLemper, Jane Birkin, Bebo Valdés y DiegoEl Chicharra, Miguel Poveda, Duquendey Faiz Ali Faiz Qawwali.Orquestas como la Simfònica de Londres,la Kremlin Filharmonic Orchestra, la Sinfónica de la Radio de Colonia; laOrquestra Simfònica de Barcelona iNacional de Catalunya, la OrquestraSimfònica del Vallès o los tres mil can-tantes de treinta y ocho países de EuropaCantat. Todo lo cual, en el denso itine-rario anual de festivales y temporadasestables: el Auditori, el Liceu, el Palaude la Música, el Festival de Músicas Con-temporáneas, el Primavera Sound, el deFlamenco, el Grec, el BAM, el LEM, elFestival de Jazz y el Festival de Músicasdel Mundo. También hemos celebradolos cincuenta años de Joventuts Musicalsde Barcelona y el 10º aniversario delFestival Sónar. El Sónar, un productomade in Barcelona que se exporta ya atodo el mundo. Este año han acogido elSonarSound: Tokyo, Londres, Lisboa,Neuchatel, Hamburgo y Roma.También se ha puesto de relieve la fecun-didad de nuestros creadores audiovisua-les; a pesar de las dificultades estructuralesdel sector, se han hecho muy buenas pelí-culas. Es el caso de Isabel Coixet, CescGay, David Trueba, Ventura Pons, SílviaMunt, Joel Joan, Jaime Rosales, MarcRecha, Paco Mir, Jesús Garay, Rosa Vergésy Joaquim Oristrell.Es importante señalar que varios creado-res de fuera han escogido Barcelona comoescenario: Pedro Almodóvar, AlejandroAmenábar, Carlos Saura o JacquesHaitkin. La ciudad ha sido el plató de másde trescientas producciones de cine ytelevisión. El productor Bryan Goeresdeclaró: "Barcelona es ideal para el cine.Y, lo que es más importante, dispone deexcelentes profesionales." Ya lo sabíamos,pero no es malo que nos lo recuerden.Excelentes profesionales que están tam-bién al frente de iniciativas como por ejem-plo: el Festival de Cine Independiente deBarcelona, L’Alternativa; la Muestra deCine Africano de Barcelona, el FestivalInternacional de Cine Gay y Lésbico,Edición OVNI - Archivos del Observatorio;el Festival de Cine Asiático o la Muestrade Cortometrajes CurtFiccions. Duranteel año, Barcelona fue escogida para pre-sentar algunas películas internacionales.Cabe destacar la presencia de WoodyAllen, que nos obsequió con su inhabi-tual aceptación del galardón de Amic deBarcelona. En el ámbito audiovisual, hatomado un especial relieve el ParcBarcelona Media en el distrito 22@. Unarealidad cargada de futuro. Muchos de nuestros museos y centrosde arte (Picasso, CCCB, MACBA, MNAC,CaixaForum, La Pedrera) han tenido unprotagonismo destacado en la produc-

Textos en castellanoAny del Disseny 2003

L’any de gairebé tot

Podeu trobar més informació a: www.adb2003.org • www.fadweb.com

L’exposició "Alehop! Dissenys, enginys i remeis" va tenirlloc al Palau de la Virreina.


ción de contenidos culturales. Así pues,hemos podido ver más de un centenarde magníficas exposiciones. A manerade ejemplo: Cartier Bresson; Adrian Piper,Richard Hamilton, Joan HernàndezPijoan, Chillida, Joaquim Torres Garcia,"Picasso: de la caricatura a las metamor-fosis de estilo" en el Museo Picasso; MariàFortuny; Òscar Tusquets; Ricard GiraltMiracle; Vassili Kandinsky, "Les BrigadesInternacionals", "Fantasies de l’harem inoves Xahrazads"; la exposición de lacolección permanente en el MACBA; Loop’00 de videoart, BAC! Barcelona Art Con-temporani, el BAE, el Barcelona ArtEmergent dedicado a los jóvenes. Tambiénhan mejorado algunos de nuestros muse-os. Cabe destacar las salas que alberganla colección permanente del MuseuPicasso y las salas de exposiciones tempo-rales del Museu d’Història de la Ciutat.Y un año más hemos tenido buenas noti-cias con respecto a las bibliotecas: hanabierto las puertas la Biblioteca de FortPienc en la Dreta de l’Eixample y laBiblioteca Juan Marsé en el Carmel. Laspersonas creativas de la ciudad se las vahaciendo suyas. Hemos podido escuchara escritores, científicos, pensadores, acto-res, viajeros, cocineros, profesionales detoda clase que nos incitaban a leer aForges, Josep Palau i Fabre, Javier To-meo, Maria Barbal o Francisco Casavella.También el año 2003 habrá servido paralanzar el Año del Libro y la Lectura parael 2005, una iniciativa que el sector apoyacon una gran disposición. Algunas nove-las con Barcelona como personaje cen-tral han triunfado en Europa. Es el casode La sombra del viento, de Carlos RuizZafón, que ha sido un éxito en Alemania.Y El mal de Montano, de Enrique VilaMatas, ha obtenido el premio Mèdicis ala mejor obra traducida al francés, y se dael caso que es la primera vez que lo reci-be un escritor español. Es bien cierto queel 2003 ha sido un año triste para la his-toria de la literatura de nuestra ciudad yde nuestro país. Nos han dejado TerenciMoix, Manuel Vázquez Montalbán, JoanPerucho, Miquel Martí i Pol, Josep M.Gironella, Víctor Alba, Josep M. Carandell,Miquel Batllori, José Manuel Blecua yRoberto Bolaño (un escritor chileno, bar-celonés de adopción).Ni que decir tiene que la cultura tradicio-nal y popular ha sido protagonista entodas las fiestas de la ciudad: querría des-tacar que los Castellers de Barcelonahicieron historia por las Fiestas de laMercè, con su primer cinc de vuit en trein-ta y cuatro años de existencia.En el terreno de la cultura digital, ha naci-do el Canal Cultura. En el mundo cientí-fico, han adelantado algunas iniciativasde universidades y empresas de granimportancia de cara al futuro en sectorespunteros como por ejemplo la biomedi-cina o la aeronáutica.En este sentido, destaca la "AliançaBiomèdica" entre el Parc Científic de la

Universitat de Barcelona, el Institut deRecerca Biomèdica del Hospital Clínic, elInstitut Municipal de Investigació Mèdicay la Universitat Pompeu Fabra. Y sería injusto olvidar la innovación y la creatividad de nuestros cocineros. Ha sido reconocida en todas partes, yBarcelona ha destacado como la capitalinternacional de la creatividad culinaria,especialmente en Estados Unidos y enFrancia, donde la resonancia de algunode nuestros maestros cocineros ha sidoimportantísima.Se han empezado también los trabajosde la Agenda 21 de la Cultura, una ini-ciativa surgida en Barcelona que quiereresponder a los retos de desarrollo cul-tural que la humanidad debe afrontardurante el siglo XXI, y que tomará cuer-po durante el Fórum 2004.Ni que decir tiene que el Fórum ha vivi-do intensamente este último año de preparación. Ha sido un tiempo de gran-dísima actividad, de apertura al mundo,de explicación de los contenidos, depuesta a punto. El Fórum está prepara-do para acoger la fiesta y el debate, lareflexión y el encuentro de las múltiplessingularidades dispuestas a imaginar y construir el mejor mundo posible. Al fin y al cabo son sólo algunos ejem-plos, síntomas. Indican que la ciudad havivido durante el año 2003 un clima cul-tural muy intenso, globalmente positivo,de progreso y de participación, de fecun-didad creativa.Debería haberles dado cifras de los asis-tentes a todo este abanico de actividades.De hecho son muy importantes: 2.200.000espectadores a las actividades escénicas,7.000.000 de visitantes a los museos, másde 3.650.000 usuarios de las bibliotecas(un 22% más que el año anterior)... Losdatos de consumo cultural son sin dudaalentadores. Pero hoy no es la fiesta de lacantidad, es la fiesta de la calidad, de la creatividad y de los creadores. Sin ellosestas cifras no serían nada.En términos generales, los creadores hanrealizado un muy buen trabajo y han con-tribuido a fortalecer la identidad culturalque todo el mundo reconoce a Barcelona.Los treinta y dos galardonados de hoy enlos dieciséis ámbitos instituidos, son unamagnífica representación de ellos e ilus-tran mejor que nadie el carácter creativoy libre que la ciudad tiene y todos dese-amos que siga teniendo.

Pàgina 12Barcelona, capital internacional del libro

"Esta fiesta es la másbonita de España paramí. La de más color ymás gracia, el espec-táculo más civilizado

que me haya tocado ver". Con estaspalabras se refería Mario Vargas Llosa alVeintitrés de Abril catalán, consagradooficialmente en 1930 como Fiesta delLibro y adoptado por la Unesco en 1996

como Día Mundial del Libro por iniciati-va de los editores catalanes.Al igual que el autor peruano, visitantesde todo el mundo se han quedado añotras año fascinados por la fuerza y la ener-gía con que el universo libresco se hacepatente cada día de Sant Jordi en la capi-tal catalana, una celebración sin paran-gón en ninguna otra ciudad del mundo.Pero hay otras razones que hacen deBarcelona una gran capital libresca. Setrata, en primer lugar, de una de las pocasciudades del mundo que pueden presu-mir de una historia editorial de cincosiglos ininterrumpida. Los expertos creenque una Ética de Aristóteles fue el primerlibro impreso en la ciudad, en el año 1473,y existe ya constancia documental de unaobra impresa en 1475, los Rudimentagrammatices de Niccolo Peretti. Tras estasobras, las impresiones en latín, catalán ycastellano se sucedieron, y, aunqueBarcelona compitió en este terreno conlas ciudades universitarias de los siglos XVIy XVII, cuando en Don Quijote de laMancha Cervantes lleva a su protagonis-ta hasta Barcelona, le hace entrar en unaimprenta. El Quijote, por lo tanto, ya pro-yecta en el imaginario literario internacio-nal a Barcelona como una ciudad del libro.Fue sin embargo durante el siglo XIXcuando se configuró como capital edito-rial de Hispanoamérica, con la creaciónde grandes sellos como Montaner iSimon, Salvat y Espasa, que proyectabansus grandes diccionarios y enciclopediaspor toda la península Ibérica y al otro ladodel Atlántico. Y, paralelamente, la edi-ción en lengua catalana recobraba fuer-za y permitía vehicular eficazmente lacultura del catalanismo en sus sucesivasetapas de configuración, desde laRenaixença hasta el Noucentisme, pasan-do por el Modernisme.Hoy, la industria del libro es la primeraindustria cultural tanto barcelonesa comoespañola, y Barcelona se mantiene como gran capital editorial en las lenguascatalana y castellana, con proyección atoda Hispanoamérica.Al mismo tiempo, numerosos autores hanutilizado Barcelona como escenario omotivo de sus obras, haciendo de ella unaciudad muy rica en tratamientos literarios.De Joan Maragall a Robert Hughes,pasando por Josep Puig i Ferrater, JosepMaria de Sagarra, Jean Genet, GeorgeOrwell, Mercè Rodoreda, Carmen Laforet,Manuel Vázquez Montalbán, André Pieyrede Mandiargues, Terenci Moix, RobertSaladrigas, Eduardo Mendoza o QuimMonzó, la lista se hace interminable.Barcelona es, en fin, una ciudad de lec-tores, con importantes bibliotecas histó-ricas (las de la Universitat de Barcelona,Reial Acadèmia de les Bones Lletres,Ateneu, Biblioteca de Catalunya, etc.).Pero también con un importante plantelde bibliotecas de nuevo cuño: en los últi-mos tiempos las bibliotecas municipalesse han duplicado, pasando de catorce a

veintiocho, con inauguraciones recientescomo la del Carmel o la de Fort Pienc; elnúmero de visitantes se ha disparadoespectacularmente, con más de dosmillones de préstamos al año, y hoy díaBiblioteques de Barcelona cuenta conmás de trescientos mil socios, lo que hacede ella la asociación numéricamente másimportante de la ciudad. Con todo ello Barcelona ha creado unaimportante red en torno al mundo dellibro. Cuenta con relevantes agencias lite-rarias, como la de Carmen Balcells. Conlibreros dinámicos y con librerías impor-tantes, desde las más generalistas a lasmás cultas y especializadas. Con impre-sores y distribuidores. Con traductores.Con estudiosos y críticos literarios, y conabundantes programas en las distintasuniversidades de la ciudad que basculanen torno al libro. La ciudad cuenta tam-bién con grandes diarios, revistas y publi-caciones literarias que estimulan yfomentan la lectura. Y con programas deradio y televisión que siguen la actuali-dad cultural y literaria.Barcelona, en suma, es una metrópolis enla que el libro ocupa un lugar clave: en pri-mer lugar, obviamente, como instrumen-to de cultura y formación. Pero tambiéncon un importantísimo peso socioeconó-mico en la estructura de la ciudad. En un mundo cada vez más volcado alpredominio de las sociedades de infor-mación, donde el valor predominante esel conocimiento, Barcelona es una ciu-dad que crea y produce cultura, una ciudad del libro, y esto le da un carácterpropio, un sello de identidad inconfun-dible que vale la pena conservar, conso-lidar y proyectar hacia el futuro. Sergio Vila-SanjuánEn 2005, Barcelona celebrará el Año delLibro y la Lectura.

Página 16Retrato de Génova

Este 2004, año en queGénova es Capital Culturalde Europa, puede y tieneque constituir una ocasiónpara definir mejor la hete-rogénea identidad culturalde nuestra ciudad median-te una profunda reflexión,

dado que en Génova conviven el puer-to, la industria y las actividades turísticasy culturales.Génova se va consolidando como ciudadcontemporánea, con varias vocaciones yatenta a su historia, pero también a lastendencias culturales, a la investigacióny a la tecnología. Por ello queremos ponerde relieve la metamorfosis que la ciudadha emprendido, la renovación urbanísti-ca que ha influido en el tejido social hastael punto de cambiar de algún modo lascostumbres de los ciudadanos, como enel caso de la transformación de la zonadel puerto Viejo, que ha dejado de serun área industrial para convertirse en una

atracción turística y un lugar frecuentadopor los genoveses.Pero la capitalidad cultural también debeservir para ofrecer un perfil positivo yatractivo de Génova a nivel nacional einternacional, así como también –y esono es menos importante– ciudadana.El logro de estos objetivos permitirá darestabilidad en el tiempo a la centralidadcultural de Génova en el panorama inter-nacional y confirmarla como capital de lacultura. Génova como destino privilegia-do, como lugar dónde estar y donde des-cubrir cada vez una nueva razón paravolver, donde encontrar un alto nivel deprofesionalidad y de calidad de vida–características que favorecen la instala-ción de empresas–, y donde desarrollarel propio conocimiento a través de unaformación elevada.Por esta razón no hemos querido hacerde Génova 2004 una kermesse superfi-cial o transitoria, sino que hemos insisti-do en llevar a cabo intervenciones derecalificación urbana vinculadas racional-mente a la programación cultural, un plande comunicación que explote las poten-cialidades de Génova Capital Cultural deEuropa a fin de difundir la nueva imagende la ciudad, y acontecimientos que seconsoliden y se conviertan en citas obli-gadas en el calendario de la programa-ción cultural.Para entrar en los aspectos concretos dela programación, hemos escogido el viajecomo tema guía que caracterizará más deun centenar de manifestaciones y hará defondo a la totalidad de la programaciónde Génova 2004 Capital Cultural deEuropa. Hemos escogido un término queresume la riqueza y la variedad de las expre-siones culturales de toda la ciudad, un con-cepto, una palabra clave, capaz de captary contener el alma de Génova. El tema delviaje, radicado en la ciudad y al mismotiempo de alcance universal, se distinguepor la originalidad dentro de la tradiciónde las capitales europeas de la cultura.El viaje se aviene perfectamente con elpasado marinero de Génova y de los geno-veses. Puede ser entendido tanto en elsentido físico –como eje Europa-Medi-terráneo, puerto, tráfico, emigración yturismo– como en sentido metafórico–como proceso a través de la historia y dela ciudad, el arte y la excelencia científica,el crisol cultural. Dentro del hilo conduc-tor central del viaje, hemos diseñado tresrecorridos temáticos, caracterizados yreconocibles gracias a una definición.1. "Génova, ciudad de arte": valorar elpatrimonio. Un viaje a través de la histo-ria y el patrimonio artístico. Está íntima-mente ligado al importante pasado de laciudad. Génova la Soberbia, la ciudad delos duxs y de los esplendores del sigloXVI. Para indicar sólo las principales ini-ciativas en el ámbito de "Génova, ciudaddel arte", podemos señalar el extensoprograma de las intervenciones estructu-rales referentes, sobre todo, a la reorde-

nación del sistema museístico municipaly estatal, y a la transformación de los anti-guos palacios genoveses en centros universitarios de vanguardia. La reor-denación del sistema museístico com-porta la restauración de algunasestructuras importantes, así como tam-bién una profunda innovación con res-pecto al sistema de gestión y promociónde los museos. El renovado centro muse-ístico se articulará a lo largo de la ViaGaribaldi, una auténtica rareza por su con-figuración de "calle museo". El florón dela programación cultural será la muestra"La época de Rubens, lugares, compra-dores y coleccionistas genoveses". Eltema del coleccionismo y del mecenaz-go artístico constituye una de las carac-terísticas fundamentales de la culturagenovesa en la edad moderna. Un mon-taje en el Palacio Ducal permitirá admi-rar las más bellas colecciones de cuadrosde casas que Rubens representó en suvolumen de grabados Los palacios deGénova.2. "Génova, capital del mar": desarrollarlos conocimientos. Hace referencia alconcepto de viaje por mar, de aventuray búsqueda. En este recorrido se repre-senta la cultura vinculada a la navega-ción, así como también la excelencia delos genoveses en el campo de la técni-ca, de la industria y de la investigación,un campo de conocimiento en el cualGénova siempre ha sido maestra. Uno delos puntos fuertes de "Génova, capitaldel mar" será el centro de la Dársena,con los nuevos Museos del Mar y de laNavegación, que se inaugurarán enmarzo de 2004 y que tendrán un enfo-que rigurosamente científico, aunqueprestando una atención especial a losrecursos multimedia y a la interactividad.Con respecto a la programación cultural,habrá una muestra acontecimiento dedi-cada a los transatlánticos. Finalmente,aunque sólo sea para mencionarlo, hayque hablar del Festival de la Ciencia, quese concretará en una serie de aconteci-mientos coordinados entre sí según elexitoso modelo del Festival de Edim-burgo. Este festival priorizará el enfoquelúdico de la divulgación científica, perotambién incluirá, a través de manifes-taciones colaterales, profundizacionestemáticas y específicas. La muestra mul-timedia interactiva "Génova, una ciudadque sabe" presentará al gran público, demanera atrayente y sugestiva, el patrimo-nio de cultura del trabajo y empresarial,de tecnologías y productos que consti-tuye una característica fundamental deGénova a nivel internacional.3. "Génova, ciudad contemporánea": ar-monizar la ciudad. El viaje en la ciudadcomo lugar de producción de la culturacontemporánea y de laboratorio de lasrelaciones sociales. El Congreso Inter-nacional de las Ciudades Educativas, pro-gramado en Génova 2004, se inserta eneste recorrido: un encuentro alrededor


del tema de la educación, entendidacomo oportunidad de crecimiento moral,cultural y social de los ciudadanos, unaprioridad absoluta para las sociedadescontemporáneas. La armonía de la ciu-dad se traduce en armonía en la gestiónde los espacios urbanos. Con este pro-pósito, en los últimos años, muchas ciu-dades europeas han emprendido unproceso de crecimiento basado en lacapacidad de explotar las actividades ylos recursos propios mediante una polí-tica de recalificación de las estructuras pre-existentes en el territorio. Por ello se haprogramado una muestra centrada en lasexperiencias de recalificación urbana enEuropa con el título: "Urban reGENera-tion". En este sentido, entre las interven-ciones estructurales programadas, está larealización de un centro de los Museos yParques de Nervi, donde se quiere crearun nexo entre los parques históricos, losmuseos y el paseo por mar, a fin de valo-rar la relación entre arte y naturaleza. Aunasí, la gran muestra acontecimiento liga-da a "Génova, ciudad contemporánea"será Arti&Architettura, comisariada porGermano Celant, y que constituirá unviaje a la contemporaneidad a través deuna digresión sobre la relación entrearquitectura y artes visuales, cine, teatro,música y literatura.Davide Viziano, ingeniero y presidentede Génova 2004 s.r.l.

Página 18El Institut de Cultura en el Fórum

El telón del Fórum Barce-lona 2004 está a punto dealzarse. Será el 9 de mayo.Sobre el escenario, espe-rando poder empezar la

actuación, una propuesta realmente insó-lita con la cual la ciudad verá, de nuevo,impulsada su imagen en el mundo. ElFórum saldrá a escena con un envidiableprograma cultural y artístico bajo el brazo.El público, ciudadanos y visitantes sinexcepción. Todos están invitados. En estenuevo reto, el Institut de Cultura deBarcelona estará muy presente. De hecho,el Institut es culpable de parte del aludcultural que se vivirá en la ciudad durante141 días. Exposiciones, espectáculos, laAgenda 21 de la Cultura y un piromusicalnunca visto centran esta aportación.El calendario expositivo de Barcelona vivi-rá semanas de agradable colapso. Nuncahabían coincidido en el tiempo en la ciu-dad tantas exposiciones. Los museosmunicipales, uno de los activos cultura-les más importantes de Barcelona, aco-gerán nueve de estas muestras. Enconcreto, "Picasso. Guerra y paz" (M.Picasso, de mayo a septiembre); "La con-dición humana" (M. Història de la Ciutat,de mayo a septiembre); "La diversidadde la vida" (M. Zoologia, de junio de 2004a junio de 2005); "La imagen del cuer-po" (M. Barbier-Mueller, de mayo a octu-

bre); "Étnico. De las culturas tradiciona-les a la interculturalidad" (M. Etnològic,a partir del 7 de junio); "De la curiosidada la prospectiva. Tres siglos de interpre-tación de la naturaleza" (Institut Botànic,de mayo a septiembre); "Objetos/suje-tos. Una visión de la Barcelona que dise-ña" (M. Arts Decoratives, de junio adiciembre); "Objeto y memoria" (M.Frederic Marès, de mayo a septiembre);"El primer eros" (Palau de la Virreina, dejulio a octubre). Por su parte, las artes escénicas, una delas ofertas culturales más arraigadas enBarcelona, tendrán un protagonismo des-tacado durante el Fórum. El FestivalFòrum-Grec 2004 hará de la ciudad unespacio dinámico, plural e imaginativo.Traerá a Barcelona algunos de los artis-tas y compañías más prestigiosos delmundo y se inaugurará con Santa Joanadels Escorxadors, de Bertold Brecht, bajola dirección de Àlex Rigola. En cartel, pri-meras figuras del teatro, la danza y lamúsica reforzarán el papel de Barcelonacomo capital escénica. Entre otros, PeterBrook, Calixto Bieito, Mario Gas, MikhailBaryshnikov y Nacho Duato. La Agenda 21 de la Cultura, una reflexióndesde las ciudades sobre el desarrollocultural, será aprobada durante el Forode Administraciones Locales por laInclusión Social de Porto Alegre, uno delos diálogos que abrirá el Fórum 2004. Eldocumento, que sigue el camino marca-do en el campo del medio ambiente, enel que las agendas 21 locales han demos-trado su eficiencia, será una tercera granaportación del Institut de Cultura. Para acabar, el Piromusical de la Mercè2004. La gran fiesta de los barcelonesesservirá de conclusión del Fórum. ElPiromusical se trasladará de la avenidaMaria Cristina a la fachada marítima,desde el Foro hasta el puerto Olímpico,y servirá para hacer la entrega simbólicaa la ciudad de los nuevos espacios cons-truidos para este acontecimiento. Más información en: www.barcelona2004.org.

Página 30Año del Diseño 2003. El año de casitodo

Más de un millón y mediode personas han asistidoa las trescientas treinta ysiete actividades, entreexposiciones, conferen-

cias, debates, premios y becas, organi-zados por el Año del Diseño en cerca decuarenta ciudades. Una iniciativa que hacontado con la participación de todo elsector relacionado con el diseño, desdearquitectos y diseñadores de todas lasdisciplinas hasta tenderos, empresarios,industriales o entidades culturales públi-cas y privadas.El reto principal que se ha planteado elAño del Diseño ha sido dar a conocer a

la sociedad todo un sector profesional,el del diseño, un sector muy amplio queaglutina un conjunto de oficios diversosque van desde la moda hasta la arquitec-tura, pasando por el grafismo, los audio-visuales, el diseño industrial, la joyería ola artesanía. En definitiva, los oficios quehacen posible la creación de casi todoslos objetos que nos rodean. El Año del Diseño se ha vinculado desde el prin-cipio a iniciativas que intentan dar respuestas a los problemas sociales ale-jándose del cliché del elitismo estético yeconómico para demostrar que el dise-ño puede ofrecer soluciones efectivas alos problemas reales, que puede ser unmotor de cambio no sólo estético y eco-nómico, sino también social. Al mismotiempo, ha querido ofrecer la oportuni-dad a los mismos profesionales de laarquitectura y el diseño, sobre todo a losmás jóvenes, de realizar una renovaciónteórica y conceptual de su profesión pro-piciada por los nuevos modelos de tra-bajo y los sistemas de producción.Las actividades del Año del Diseño, prin-cipalmente las exposiciones y los deba-tes, han ayudado a descubrir el diseñodesde el punto de vista cultural, su ver-tiente creativa y su evolución a lo largode la historia. Entre las muestras más visi-tadas destacan "Tras el espejo", alMNCARS de Madrid, con 120.000 per-sonas; "Objetar. Memoria y creación", enla Capella dels Àngels de Barcelona, con66.000; "Miquel Milà (1975-2003)", en elPalau Robert, con 65.000, y "Gráficasocultas", que ha itinerado por las cuatrocapitales catalanas.Además de Barcelona, treinta y nueveciudades del Estado español han acogi-do alguna de las actividades del Año delDiseño, que ha viajado también a BuenosAires (Argentina) y a Stuttgart (Alemania).La presencia internacional en el Año delDiseño ha sido notable y ha contado conla participación de colectivos profesiona-les procedentes de países como porejemplo Alemania, Argentina, Chile, Mé-xico, Brasil, Corea, Dinamarca, Francia,Reino Unido, Italia, Portugal, Cuba ySuiza. El Año del Diseño es una iniciativa delAyuntamiento de Barcelona desarrolladapor el FAD, y que ha contado con el sopor-te de la Generalitat de Catalunya y elMinisterio de Ciencia y Tecnología.Con más de 500 instituciones implica-das, más de 1.500 artículos aparecidosen prensa escrita, con la publicación de88 catálogos, libros y monografías sobrediseño, con diez rincones de Barcelonaremodelados, con un nuevo alumbradode Navidad para nuestra ciudad, entremuchas otras cosas, el Año del Diseñoacaba su camino haciendo patente lavigencia y la proyección del conocidobinomio Barcelona-diseño.Más información en: www.adb2003.orgi www.fadweb.com.

Page 4The celebration of quality and creativity

The Premis Ciutat deBarcelona [City ofBarcelona Prizes]have been awardedby Barcelona CityCouncil since 1949,

and are the city's way of thanking itsartists, creative artists, intellectuals,scientists and technicians. The follow-ing is a summary of the assessment ofculture in 2003 given by the CityCouncillor responsible for Culture,Ferran Mascarell, at the award ceremo-ny held on February 11 at the Saló deCent hall. "Starting this award ceremony with anassessment of culture in Barcelona overthe previous year is a custom going backa long way. It is, however, becoming hard-er and harder to do this without exces-sive simplification. Every year there aremore and more things that deserve to beincluded. And respect for the prizewin-ners suggests I should not to go on fortoo long or be too brief. So this is essen-tially a series of comments on some ofthe signs on the city's creative culture in2003.On May 30, 2003, an external observer,with the objectivity given by distance,made an interesting observation onBarcelona's relationship with creativityand talent. The Dean of the Massa-chusetts Institute of Technology Schoolof Architecture, William Mitchell, wasreported in the La Vanguardia newspa-per as saying, "The best cities of the futurewill be very like Barcelona". And he added"The best urban life in the future will havetwo basic ingredients that are abundantin Barcelona: a high quality of life and adeep and intense creative culture". Hemade another very interesting point,"Barcelona has a great democratic free-dom to attract artists, engineers, intellec-tuals and scientists". Though he alsowarned, "Barcelona will have to attract alot of talent if it is to continue being a ref-erence model". Extending freedom and giving talent achance were thus the main points in thedean's recommendations. His wordscould easily serve as a summary, not onlyof cultural activities in 2003, but also ofthe basic idea that motivates many ofthose present in this hall. Barcelona has stood out as one of thecities most committed to the values offreedom, peace and solidarity. This cre-ativity and citizen freedom took the form

of large demonstrations and new formsof demonstration, such as beatingsaucepans in protest, and decorating bal-conies with posters expressing the com-mon ideal of a better world. Anassessment of culture in 2003 must thusinclude the notable extension of our civicculture in favour of peace and freedom.The photographer Spencer Tunick felt thesame. Last summer he organized one ofhis photo shoots in Barcelona, and com-mented that "What I find most surprisingabout Barcelona is the normality withwhich freedom is practised". 2003 was also Design Year, "the year ofalmost everything" as it called itself, andthe events over the course of the yearenjoyed high levels of participation andenthusiasm. It drew attention to theimportant contribution craft and profes-sional designers have made to the citysince 1903, when the FAD was set up. In the field of urban development andpublic spaces, the Forum has acted as thedriving force for a new wave of architec-tural creativity that is spreading all overthe city. Elias Torres, José A. MartínezLapeña, Josep Lluís Mateo, Herzog & DeMeuron, Eduard Bru, Enric Massip, EnricRuiz Geli, Beth Galí, Lluís Clotet and IgnasiParicio, Alejandro Zaera-Polo, Iñaki Aba-los and Juan Herreros, Josep Llinàs,Carlos Ferrater, Jean Nouvel, Jordi Garcésand Jaume Bach are just some of archi-tects now working in the city. In the field of stage arts there were about550 dance and theatre shows, an almostunbelievably large number. The list of oldhands and new arrivals is very long, withJavier Daulte; Roger Bernat Albert Es-pinosa, David Plana and Sergi Belbel, ÀlexRigola; Carles Santos, Joan Ollé, CarmePortacelli; Xavier Albertí; Josep M Flotats;Josep M Mestres, Lluís Pasqual and MarioGas, as well as Teatro de los Sentidos [theTheatre of the Senses], Michel Piccoli, PeterBrook, Philippe Decouflé and Jan Fabre. There were performances by creativedance groups, such as Mal Pelo, DamiánMuñoz, Cesc Gelabert, Julio Bocca, Ra-mon Oller, Pina Bausch, Andrés Corcheroand Rosa Muñoz, Sol Picó, Nats Nus andÀngels Margarit. The poets who have performed liveinclude Patti Smith, John Giorno, LeRoyJones, Dionisio Cañas, Luis Eduardo Aute,Manuel Vázquez Montalban, Ángel Gon-zález, Jesús Lizano, Manuel Rivas, MàriusSampere, Enric Casasses and Cristina PeriRossi.There were many musical events, in a widevariety of styles. There were around 1,000concerts, by artists like Björk, the RollingStones, Colin Davis, Lou Reed, RiccardoMuti, Ben Harper, Lorin Maazel, ChristianZacharias, Peter Gabriel, Carlos Santana,José van Damm, Kryztsztof Penderecki,Deep Purple, Joan Manuel Serrat, BruceSpringsteen, Maria Joâo Pires, Bon Jovi,Youssou N’Dour, Wynton Marsalis, Chano

Domínguez, Herbie Hancock, Morche-eba, Ute Lemper, Jane Birkin, Bebo Valdésand Diego El Cigala, Miguel Poveda,Duquende and Faiz Ali Faiz Qawwali.The orchestras that have visited includethe London Symphony Orchestra, the Kre-mlin Philharmonic Orchestra, the CologneRadio Philharmonic, the SymphonicOrchestra of Barcelona and NationalOrchestra of Catalonia, the VallèsSymphony Orchestra and 3,000 choralsingers from 38 countries for EuropaCantat. And this was all in addition to theseasons and stable festivals, such as theAuditori, the Liceu Opera House, thePalau de la Música, the Festival ofContemporary Music, Primavera Sound,the Flamenco Festival, the Grec Festival,the BAM, the LEM, the Jazz Festival, andthe Festival of Music of the World. Wealso celebrated the 50 years of JoventutsMusicals de Barcelona [Musical Youth ofBarcelona), and the 10th anniversary ofthe Sonar Festival. The Sonar Festival, aBarcelona product, has spread around theworld to Tokyo, London, Lisbon, Neu-fchatel, Hamburg and Rome.The year also saw great productivity fromthe audiovisual creators, despite the sec-tor's structural weaknesses. Those whohave made excellent films include IsabelCoixet, Cesc Gay, David Trueba, VenturaPons, Sílvia Munt, Joel Joan, JaimeRosales, Marc Recha, Paco Mir, JesúsGaray, Rosa Vergés, Sílvia Munt andJoaquim Oristrell.Several leading creative artists from else-where have selected Barcelona as theirset, such as Pedro Almodóvar, AlejandroAmenábar, Carlos Saura and JacquesHaitkin. The city was the set for more than300 cinema and audiovisual productions.The producer Bryan Goeres said "Bar-celona is ideal for the cinema. And, moreimportantly, excellent professionals areavailable". We already knew that, but itis pleasant to be reminded of it. And theseexcellent professionals have been respon-sible for initiatives like the Festival deCinema Independent de Barcelona [Bar-celona Independent Cinema Festival],L’Alternativa [The Alternative]; la Mostrade Cinema Africà de Barcelona [theBarcelona Festival of African Cinema], theFestival Internacional de Cinema Gai iLèsbic [the International Festival of Gayand Lesbian Cinema], Edició OVNI –Arxius de l’Observatori [UFO Edition - theObservatory Archives]; the Festival deCinema Asiàtico [Festival of Asian Ci-nema] and the Mostra de CurtmetratgesCurtFiccions [ShortFictions Shorts Show].Over the course of the year several inter-national films were presented in Barce-lona. Perhaps the most interesting wasthe visit by Woody Allen, who acceptedthe award of Amic de Barcelona [Friendof Barcelona]. In the audiovisual field, theBarcelona Media Park in district 22@ hasconfirmed it is a reality with a great future.

Englishversion


Many of our museums and art centres(Picasso, CCCB, MACBA, MNAC, Caixa-Forum, La Pedrera) have played a leadingrole in the production of cultural contents,with more than a hundred excellent exhi-bitions. These have included CartierBresson; Adrian Piper, Richard Hamilton,Joan Hernández Pijoan, Chillida, JoaquimTorres García, "Picasso: de la caricatura ales metamorfosis d’estil [Picasso: fromCaricature to the Metamorphoses ofStyle]" at the Picasso Museum, MariàFortuny; Òscar Tusquets; Ricard GiraltMiracle; Vassili Kandinsky, "Les brigadesInternacionals" [The International Briga-des], "Fantasies de l’harem i noves Xa-hrazads [Harem Fantasies and NewScheherazades]"; the exhibition of theMACBA's permanent collection; theLoop’00 video art show, BAC! BarcelonaArt Contemporani [Barcelona Contem-porary Art], the BAE, the Barcelona ArtEmergent [Barcelona Emergent Art] withworks by young artists. There have alsobeen some improvements in Barcelona'smuseums, especially the refurbishment ofthe rooms housing the permanent collec-tion of the Picasso Museum and of the tem-porary exhibition halls of the Història dela Ciutat [City History Museum]. This year has also brought good news con-cerning the public libraries. A new libraryopened in the Fort Pienc area of thel’Eixample, and the Biblioteca Juan Marsé[Juan Marsé Public Library] opened in theCarmel district. The city's creative peoplehave made good use of the library system,with talks encouraging people to read bywriters, scientists, thinkers, actors, travellers,chefs, and professionals of all sorts. Theyincluded Forges, Josep Palau i Fabre, JavierTomeo, and Maria Barbal and FranciscoCasavella. 2003 also saw the launch of the2005 Year of the Book and Reading, an ini-tiative that has been very well received thepublishing sector. Some novels in whichBarcelona plays a leading role have beensuccesses in Europe, such as L’ombra delvent [The Shadow of the Wind] by CarlosRuiz Zafón has been a success in Germany.El Mal de Montano [Mountain Sickness], byEnrique Vila Matas, won the Medici Prizefor the best work translated into French, thefirst time it has been won by a Spanish writer.Yet 2003 was a sad year for literature inBarcelona and Catalonia, with the deathsof Terenci Moix, Manuel Vázquez Mon-talbán, Joan Perucho, Miquel Martí i Pol,Josep M. Gironella, Víctor Alba, Josep M.Carandell, Miquel Batllori, José ManuelBlecua, Roberto Bolaño (a Chilean authorwho lived in Barcelona).And of course traditional and popular cul-ture have played a leading role in all thecity's festivals: I would particularly like tocongratulate the Castellers de Barcelona[the "human towers" club], who made his-tory at the Mercè Festival, with their first5 x 8 tower in 34 years.In the field of digital culture, 2003 sawthe birth of Canal Cultura. In the field of

science there have been initiatives by uni-versities and companies of great impor-tance for the future of sectors as importantas biomedicine and aeronautics. One ofthe most important was the AliançaBiomèdica [Biomedical Alliance] betweenthe Parc Científic de la Universitat deBarcelona [University of BarcelonaScience Park], the Institut de RecercaBiomèdica de l’Hospital Clínic [HospitalClínic Biomedical Research Institute], theInstitut Municipal d’Investigació Mèdica[Municipal Medical Research Institute]and the Pompeu Fabra University. It would be unfair to forget the innova-tion and creativity of our chefs. Barcelonahas received international recognition asa centre of culinary creativity, especiallyin the United States and France, whereour chefs have been very well received.Work on the Cultural Agenda 21 has alsostarted. This initiative, started in Barce-lona, seeks to meet the cultural develop-ment challenges facing humanity in the21st century, and it will take form duringthe Forum 2004. Last year saw intense preparation for theForum. It was a period of great activity,reaching out to the world to explain theForum's contents, and preparing theevents. The Forum is ready for the fiestasand the debates, deep thought and themeeting of the many individual viewpointsseeking to imagine and build a betterworld.These are just a few examples, indica-tions. They show that 2003 was culturallyintense and positive, and that Barcelonaenjoys a climate of progress and partici-pation, of creative fertility.I should perhaps give some figures for num-ber of visitors to all these events. And therewere a lot of them, with 2,200,000 spec-tators for the stage arts, 7,000,000 visitorsto the museums, more than 3,650,000users of the public library system (22% morethan the year before), etc. The data for cul-tural consumption are clearly encourag-ing. Yet these awards are not aboutquantity, they are about quality, creativityand creative artists, without which thesefigures would lack all importance.In general terms, the good work of thesecreative artists has helped to strengthenBarcelona's cultural identity. The 32 prize-winners in the 16 different fields, representthis magnificently and illustrate better thananything else the city's free and creativecharacter, and long may it flourish."

Page 12Barcelona, International capital of thebook

"For me this is themost attractive fiestain Spain. The mostcolourful and appeal-ing, the most civilized

spectacle I have been lucky enough tosee". This is what Mario Vargas Llosa said

about April 23 in Barcelona, which wasofficially launched in 1930 as the fiesta ofthe book. UNESCO launched it in 1996as World Book Day at the initiative of theCatalan publishing companies. Every year visitors from all over the world,like the Peruvian author Mario VargasLlosa, are fascinated by the strength andenergy of the book world 's celebrationof Saint George's Day in the Catalan cap-ital, a celebration with no equivalent inany other city in the world.Yet there are other reasons why Barcelonais a major centre of the publishing indus-try. To begin with, it is one of the few citiesin the world that can boast of five cen-turies of uninterrupted publishing.Experts think the first book published inthe city was Aristotle's "Ethics", in 1473,and there is documentary proof of theprinting in 1475 of "Rudimenta grammat-ices" by Niccolo Peretti. Many otherbooks, printed in Latin, Catalan andSpanish followed these pioneering works.Barcelona was a publishing competitor ofthe university cities in the 16th and 17thcenturies. In his novel Don Quixote (DonQuijote de la Mancha), Cervantes takeshis protagonist to Barcelona, where heenters a printing press. So since DonQuixote, Barcelona has figured in theinternational literary imagination as a cityof books.During the 19th century Barcelonabecame the publishing capital of Spainand Latin America, with the growth oflarge publishing companies like Montanery Simon, Salvat, and Espasa, who market-ed their dictionaries and encyclopaediasthroughout the Iberian Peninsula andLatin America. At the same time publish-ing in Catalan recovered and became thecultural vehicle of Catalanism in its differ-ent phases, from the Renaixença (theCatalan Renaissance) to noucentisme (a19th century Catalan political and cultur-al movement) and Art Nouveau.The publishing industry is the leading cul-tural industry in Barcelona and Spain, andBarcelona is a major publishing centre inSpanish and Catalan, with market projec-tion throughout Latin America.Many authors have used Barcelona as asetting for their works or as a subject,meaning that the city has been portrayedfrom many different literary perspectives.The list of those who have written aboutBarcelona includes Joan Maragall, RobertHughes, Josep Puig i Ferrater, JosepMaria de Sagarra, Jean Genet, GeorgeOrwell, Mercè Rodoreda, Carmen Laforet,Manuel Vázquez Montalbán, André Pieyrede Mandiargues, Terenci Moix, RobertSaladrigas, Eduardo Mendoza and QuimMonzó.Barcelona is, after all, a city of readers,with historically important libraries, suchas the ones in Barcelona University, theRoyal Academy of Letters, the Athe-naeum, the Library of Catalonia, etc.).There are also many new public libraries,

and the number of municipal libraries hasincreased from 14 to 28 with the recentopening of new libraries in the Carmeland Fort Pienc districts. The number ofloans from libraries has shot up to over twomillion a year. The Barcelona Public LibrarySystem now has more than 300,000 mem-bers, making it the numerically largestassociation in the city.Barcelona has created an important net-work based around books. It is home toimportant literary agents, such as the onebelonging to Carmen Balcells. There aredynamic booksellers, large bookshopsranging from general bookshops to high-ly specialized ones. There are printers anddistributors, translators, literary enthusi-asts and critics, and abundant book-relat-ed programs in the city's universities. Thecity also has major newspapers, magazinesand literary publications that stimulate andpromote reading, as well as radio and tel-evision programs on current literary andcultural affairs.To sum up, Barcelona is a metropoliswhere books are important, primarily asa instrument for culture and training, butalso because they are an important socio-economic factor in the city's structure.In a world that is heading towardsincreasing domination by the informationsocieties, where knowledge is the mostimportant asset, Barcelona is a city thatcreates and produces culture, a city of thebook, something that gives it a characterof its own, an unmistakable seal of iden-tity that is worth preserving, consolidat-ing and developing in the future.Sergio Vila-Sanjuán

Page 16Portrait of Genoa

"The year 2004, whenGenoa is European Capitalof Culture, can and must bean occasion for betterdefining the heteroge-neous cultural identity ofour city through a processof reflection and delibera-

tion. In Genoa, a large port and industrycoexist with tourism and cultural activi-ties and Genoa is establishing itself as amodern and contemporary city with dif-ferent gifts and talents. It is a city as atten-tive to its history and cultural trends as itis to research and technology. With thisin mind, we decided to highlight themetamorphosis the city has undergonein recent years. This requires looking atthe process of urban renewal which hasimpacted on the social fabric of the cityand has changed the lifestyle habits of itscitizens. The transformation of the PortoAntico (the historic port of the city) froman industrial area into a tourist attractionand a regular meeting place for theGenoese is an excellent example of this.Furthermore, The Capital of Culture yearshould serve to convey a positive and

attractive image of Genoa nationally,internationally and, last but by no meansleast, locally. The achievement of these aims will enableus to establish Genoa as a permanent‘cultural capital’ on the internationalscene, as a destination of choice for thosewho wish to come and stay and find a newreason each time to come back. It is a citywhose high levels of professionalism andquality of life make it attractive for inwardinvestment and whose excellent educa-tional and training facilities help peoplefulfil their potential.Thus, we did not want to make Genoa2004 into some kind of superficial andtransient "celebration", but rather weinsisted on projects of urban renewalwhich were sensibly linked to culturalplanning in conjunction with a communi-cations strategy which would allow us touse Genoa 2004 to spread a new imageof the city. Similarly, we wanted eventsthat would become permanent fixturesin the city’s cultural life. As regards the actual programme for2004, we decided to use the idea of "thevoyage" as both the guiding theme forthe more than one hundred events thatwill take place and as the backdrop to allplanning for Genoa 2004 EuropeanCapital of Culture. In opting for the con-cept of "the voyage", we thus chose aterm which encompasses the richness andvariety of culture in Genoa and capturesthe very essence of the city. Indeed,Genoa is the first city to adopt the themeof the voyage for its year as EuropeanCapital of Culture and it is a theme, webelieve, that is both universal and yet par-ticular to our city.The notion of "the voyage" links perfect-ly with the seafaring past of Genoa andthe Genoese. It can be conceived of bothin a literal physical sense –the Medi-terranean-Europe axis, the port, trade,emigration and tourism– as well asmetaphorically in terms of a journeythrough history, the city, its art and scien-tific prowess, all of which help make upthe cultural melting-pot that Genoa hasbeen in the past and still is today. Withinthis overarching concept of "the voyage"we then identified three separate, butinterlinked, thematic paths.Genoa City of Art: promoting the city’sheritage. This path refers to the voyagethrough history and the city’s artistic her-itage. As such, it is closely connected tothe past of "Genova la Superba" (theProud), the city of the doges and seven-teenth-century splendours. Limiting our-selves to just the most important projectstaking place within "Genoa City of Art",we could mention the vast programmeof structural works which is renovatingand reorganising the civic and statemuseum system and transforming historicGenoese aristocratic residences intostate-of-the-art university centres. Thereorganisation of the museum system

entails not only the restoration of a num-ber of important buildings, but also amajor reassessment of how we run andpromote our museums. The new Histo-rical Museums Centre will weave its waydown Via Garibaldi, a unique "museumstreet". The showpiece of the cultural pro-gramme will be "The Age of Rubens"exhibition which will look at historicGenoese residences, art buyers and col-lectors of the time. The theme of collect-ing and artistic patronage is one of thefundamental aspects of Genoese culturein the modern period and the show atPalazzo Ducale will provide a chance tosee the best collections from the resi-dences which Rubens portrayed in his col-lection of architectural drawings andengravings "Palazzi di Genova". Genoa Capital of the Sea: the pursuit ofknowledge. This path refers to the con-cept of the sea voyage, of adventure andexploration. Here culture is linked not onlyto navigation, but also to the excellenttechnological, industrial and researchskills of the Genoese and to that ‘know-how’ which has always been an attributeof the city. A key aspect of ‘Genoa Capitalof the Sea’ will be the Darsena (old dock-yard) centre with the new Museums of theSea and Navigation which are scheduledto open in March 2004. Although adopt-ing a rigorously scientific approach, thesemuseums will also make significant useof multimedia and interactive systems andmethods. In terms of cultural events, therewill be an exhibition and show about theTransatlantic ocean liners. Finally, weshould at least mention the Festival dellaScienza (Festival of Science) which willinvolve a series of co-ordinated eventsbased on the successful model of theEdinburgh International Festival. TheFestival of Science will use a playful andfun approach in promoting science whilenot neglecting more strictly intellectualand specific scientific topics. The multi-media interactive show "Genoa: city ofknow-how" will present the traditions ofwork, business, technology and manufac-turing which are a hallmark of Genoa inter-nationally.Genoa Contemporary City: Harmonizingthe city. This path refers to the voyagethrough Genoa in terms of its role as aplace where contemporary culture canflourish and as a workshop for social rela-tions. Clearly linked to this theme there-fore is the 2004 International Congressof Educating Cities. This congress looksat education in terms of the opportunityit provides for fostering the moral, cultur-al and social growth of citizens and thusfulfilling some of contemporary society’smain priorities. Harmony in the city alsorelates to harmony in terms of the man-agement of urban spaces. Consonant withthis notion therefore, in recent years manyEuropean cities have begun a process ofgrowth based on their capacity to utilisefully local business activities and resources

1. Ciutat VellaBibl. Barceloneta - La FraternitatComte de Santa Clara, 8-10Tel.: 93 225 35 [email protected]

Bibl. Francesca BonnemaisonSant Pere més baix, [email protected]

Bibl. Sant Pau - Santa CreuHospital, 56 / Carme, 47Tel.: 93 302 07 [email protected]

2. EixampleBibl. Fort PiencRibes, 14Tel.: 93 265 24 [email protected]

Bibl. Infantil i Juvenil Lola AngladaRocafort-Còrsega / jardinsMontserratTel.: 93 439 41 [email protected]

Bibl. Joan MiróParc de l'Escorxador / Vilamarí, 61Tel.: 93 426 35 [email protected]

Bibl. Sofia BaratGirona, 64-68, interior illaTel.: 93 231 77 [email protected]

3. Sants-MontjuïcBibl. Francesc CandelMare de Déu de Port, 363Tel.: 93 432 01 [email protected]

Bibl. Poble-sec - Francesc BoixBlai, 34Tel.: 93 443 01 [email protected]

Bibl. Vapor VellPtge. Vapor Vell, s/nTel.: 93 409 72 [email protected]

4. Les CortsBibl. Can RosésDeu i Mata, 57Tel.: 93 419 19 [email protected]

Bibl. Les Corts - Miquel LlonguerasRiera Blanca, 1-3Tel.: 93 449 31 [email protected]

5. Sarrià - Sant GervasiBibl. ClaràDr. Carulla, 22-24Tel.: 93 280 15 [email protected]

Bibl. Collserola - Josep MiracleReis Catòlics, 16-34Tel.: 93 406 91 [email protected]

6. GràciaBibl. Antoni Julià de CapmanyTorrent de l'Olla, 219Tel.: 93 218 78 [email protected]

Bibl. Vila de GràciaTorrent de l'Olla, 104Tel.: 93 284 77 [email protected]

7. Horta-GuinardóBibl. Carmel - Juan MarséMurtra, 135-145Tel.: 93 [email protected]

Bibl. Guinardó - Mercè RodoredaCamèlies, 76-80Tel.: 93 435 31 [email protected]

Bibl. Montbau - Albert Pérez BaróÀngel Marquès, 4-6Tel.: 93 427 07 [email protected]

8. Nou BarrisBibl. CanyellesRda. Guineueta Vella, 34Tel.: 93 274 [email protected]

Bibl. Les RoquetesPla de Fornells, 31Tel.: 93 359 65 [email protected]

Bibl. Nou BarrisAlbert Einstein, 2-4Tel.: 93 291 48 [email protected]

Bibl. Torre LlobetaSanta Fe, 2 bis (centre cívic)Tel.: 93 358 56 [email protected]

9. Sant AndreuBibl. GarcilasoJuan de Garay, 116Tel.: 93 243 17 [email protected]

Bibl. Ignasi Iglesias - Can FabraSegre, 24-32Tel.: 93 [email protected]

10. Sant MartíBibl. Ramon d'Alòs - MonerPrim, 87-89 (centre cívic)Tel.: 93 266 39 [email protected]

Bibl. Sant Martí de ProvençalsSelva de Mar, 215 (centre cívic)Tel.: 93 308 97 [email protected]

Bibl. Xavier BenguerelAv. Bogatell, 17Tel.: 93 225 18 [email protected]

39març-abril 2004

Biblioteques de Barcelonawww.bcn.es/biblioteques

38

in tandem with the adoption of regener-ation policies. Genoa 2004 will thereforefeature an exhibition entitled "UrbanreGENeration" which will look at suchexperiences in European cities. Also with-in this theme of harmony, we find the plansfor the creation of the new Museums Centreand the Parks of Nervi project which aimsto link the historical parks, museums andthe famous promenade by emphasisingthe bond between art and nature. GermanoCelant’s "Arts&Architecture" will be themajor event connected with ‘GenoaContemporary City’ and will offer the audi-ence a voyage through the contemporaryworld by looking at the relationshipbetween architecture and the visual arts,cinema, theatre, music and literature". By Davide Viziano (President of Genova 2004 S.r.l.)

Page 18The Institute of Culture at the Forum

The Barcelona 2004Forum is making the finalpreparations for the cur-tain to rise on May 9. Thestage is set, and the cast

is ready for action, with a striking workthat will promote the city's image all overthe world. The Forum's cast will be aremarkable program of artistic and cul-tural events. The audience will be all thecitizens of Barcelona and visitors, withoutexception. Everyone is invited. Barce-lona's Institute of Culture will rise to thischallenge and participate actively. In fact,the Institute is guilty of much of the cul-tural avalanche the city will enjoy over the141 days of the Forum, with contributionsincluding exhibitions, shows, the Agenda21 of Culture and a spectacular new fire-works and music show. Barcelona's agenda of exhibitions will befull to bursting for many weeks. The cityhas never had so many exhibitions at thesame time. The municipal museums, oneof Barcelona's most important culturalassets, will hold 9 of these exhibitions.They are: Picasso. Guerra i Pau [Picasso.War and Peace] (Picasso Museum, fromMay to September from May to Sep-tember); La condició humana [The HumanCondition] (at the Història de la Ciutat[City History Museum], from May toSeptember; The Diversity of Life (ZoologyMuseum, from June 2004 to June 2005);La imatge del cos [The Image of the Body](Barbier-Mueller Museum, from May toOctober); Ètnic. De les cultures tradi-cionals a la interculturalitat [Ethnic. FromTraditional Cultures to Multiculturalism](Ethnological Museum, from June 7onwards); De la curiositat a la prospecti-va. Tres segles d’interpretació de la natu-ra [From Curiosity to Prospecting. ThreeCenturies of Interpreting Nature] (Bota-nical Institute, from May to September);Objectes/subjectes. Una visió de laBarcelona que dissenya [Objects/Subjects.

A View from the Design Sector in Bar-celona] (Decorative Arts Museum, FromJune to December); Objecte i memòria[Object and Memory] (Frederic MarèsMuseum, from May to September); Elprimer eros [The First Eros] (Palau de laVirreina, from July to October).The stage arts, a cultural sector with deeproots in Barcelona, will play a leading rolein the Forum. The Forum-Grec 2004Festival will make the city a dynamic, plu-ral and imaginative space. Some of themost prestigious companies and artistsin the world will come to Barcelona, andthe show will start with Santa Joana delsEscorxadors [Saint Joan of the Stoc-kyards], by Bertolt Brecht and directedby Àlex Rigola. Leading lights from theworld of theatre, dance and music, includ-ing Peter Brook, Calixto Bieito, Mario Gas,Mikhail Baryshnikov and Nacho Duato,will confirm Barcelona's role as a capitalof the stage arts.The Cultural Agenda 21, the view of thecities on cultural development, will beadopted by the Porto Alegre Forum ofLocal Authorities for Social Inclusion, oneof the dialogues that will open the Forum2004. The document, the Institute ofCulture's third main contribution, followsthe lead set in the field of the environ-ment by the Local Agenda 21s, whichhave already demonstrated their effec-tiveness.The final event will be the Piromusical, afireworks display with music, also form-ing part of the Mercè 2004 festival. ThePiromusical will go from Avinguda MariaCristina to the seafront, from the Forumto the Olympic Port, and will mark thesymbolic handing over to the city of thenew areas developed for the Forum. For more information:www.barcelona2004.org

Page 30Design Year 2003The year of almost everything

More than one and a halfmillion people in almost 40cities attended the 337events making up DesignYear, which included exhi-

bitions, conferences, debates, prizes andgrants. This initiative enjoyed the supportof the entire design sector, from architectsand designers working in all the differentfields of design to shopkeepers, business-men, industrialists and public and privatecultural bodies. Design Year's main aim was to bring theentire professional design sector to theattention of the public. The sector con-sists of a varied group of different fields,such as fashion, architecture, graphic arts,audiovisuals, industrial design, jewelleryand crafts. That is to say, the sector isresponsible for the creation of almost allthe objects around us. Since its begin-nings, Design Year has been linked to ini-

tiatives seeking to provide answers tosocial problems, rejecting the clichédargument that design is aesthetically andeconomically elitist, while trying to showthat design can provide effective solu-tions to real problems, that it can be amotor for social change, not just aesthet-ic and economic change. A further aimwas to give young professional architectsand designers a chance to participate onthe theoretical and conceptual revisionof their profession in response to the newmodels of work and production systems. The activities of Design Year, mainly theexhibitions and debates, have helped topublicize the cultural and creative aspectof design, and its historical development.The shows with the most visitors includ-ed Tras el espejo [Behind the Mirror], atthe MNCARS in Madrid, with 120,000 vis-itors; Objectar. Memòria i creació[Objecting: Memory and Creation], at theCapella dels Àngels in Barcelona, with66,000 visitors; Miquel Milà (1975-2003),at the Palau Robert, with 65,000 visitors,and the itinerant Gràfiques Ocultes[Hidden Graphics], which has visited thecapitals of the four provinces of Catalonia. In addition to Barcelona, 39 other Spanishcities have hosted activities related toDesign Year, which has also spread toBuenos Aires (Argentina) and Stuttgart(Germany). There was a notable interna-tional presence in design Year, with theparticipation of professional groups fromGermany, Argentina, Chile, Mexico,Brazil, Korea, Denmark, France, theUnited Kingdom, Italy, Portugal, Cubaand Switzerland. More than 500 institutions have takenpart, and there were more than 1,500 arti-cles published in the written media,together with 88 catalogues, books andmonographs. Ten sites in Barcelona wereremodelled and the city's Christmas light-ing was renewed, so Design Year finishedemphasizing Barcelona's vitality andinfluence as a centre of design.For more information: www.adb2003.orgwww.fadweb.com

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

14/ març-abril 2004 14/ març-abril 2004



Retrat de Gènova

Fòrum 2004



Retrat de Gènova

Fòrum 2004

Balanç cultural del 2003 Barcelona, capital del llibre ... · Revista de l’Institut de Cultura...

Documents

Transcript of Balanç cultural del 2003 Barcelona, capital del llibre ... · Revista de l’Institut de Cultura...