Bauman L' educació en un món de diàspores".

8/14/2019 Bauman L' educaci en un mn de dispores".

1/32


2/32

Edici: Fundaci Jaume BofillProvena, 324. 08037 BarcelonaTel. 93 458 87 00Fax 93 458 87 [email protected]

Novembre 2008

Disseny grfic: Amador Garrell

Impressi: Alta Fulla TallerDipsit Legal: B. 52192-2008ISBN: 978-84-85557-73-8


3/32


4/32


5/32

5Leducaci en un mn de dispores

Introducci

Avui dia, les ciutats, i particularment les megaciutats com ara Londreso Barcelona, sn cubells descombraries en els quals saboquen elsproblemes provocats per la globalitzaci. Aix mateix, han esdevingut

laboratoris en els quals sexperimenta, es posa a prova i (si hi ha sort)es desenvolupa lart de conviure amb aquests problemes (no lart deresoldrels). La majoria de les repercussions ms fonamentals de la glo-balitzaci (especialment el divorci entre el poder i la poltica, i el canvi defuncions, un cop les assumeixen les autoritats poltiques, en horitzontal,cap als mercats, i en vertical, cap a la poltica de la vida individual) horesdara ja han estat profusament investigades i descrites amb gran detall.Per tant, em limitar a un aspecte concret del procs de globalitzaci, quemassa sovint es relaciona amb el canvi paradigmtic que ha tingut llocen lestudi i la teoria de la cultura: s a dir, el canvi en els patrons de lamigraci global.

En la histria de la migraci de lera moderna, hi ha hagut tres fasesdiferents. La primera onada de migraci seguia la lgica duna sndrometripartida: territorialitat de la sobirania, identitat arrelada i una actitudprocliu a la jardineria (en endavant TRG). Aquesta va ser lemigraci des

del centre modernitzat (llegiu: el lloc de creaci de lordre i del progrseconmic les dues principals indstries que fabricaven, i extingien,nombres cada vegada ms grans dhumans debilitats), que va ser enpart lexportaci i en part el desnonament de fins a seixanta milions depersones, una xifra enorme segons els estndards del segle xix, cap aterres buides (llegiu: terres on la poblaci nativa podia ser esborradadels clculs modernitzats; literalment, podien no comptar-se ni haver-

ne de donar comptes, o podien donar-se per inexistents o irrellevants).Als residus de natius vius desprs de matances i epidmies massives, els


6/32

6 Debats dEducaci / 11

colonitzadors els han proclamat objectius de la missi civilitzadora delhome blanc.

La segona onada de migraci es podria prendre millor com el cas enqu lImperi retorna all don va emigrar. Amb el desmantellament dels

imperis colonials, una srie dindgenes, en diversos estadis del seuprocs de millora cultural, van seguir els seus superiors colonitzadorsfins a la metrpolis. En arribar, sels va assignar lnic motlle disponibleque era estratgic dacord amb una visi del mn: un motlle que ja sha-via construt i portat a la prctica abans, durant lera de la creaci de lesnacions, per tal de tractar amb les categories duien marcada a lorellaletiqueta de lassimilaci un procs que tenia la intenci danihilar les

diferncies culturals i abocava les minories a ser vctimes de creuades,Kulturkmpfe i missions de proselitisme (actualment rebatejades, per morde la correcci poltica, com a educaci ciutadana encaminada a laintegraci). Aquesta histria, per, encara no ha acabat: una vegada iuna altra, en ressona leco en les declaracions dintencions dels polticsque, evidentment, tendeixen a seguir els hbits de lliba de Minerva,coneguda perqu noms desplegava les ales quan sacabava el dia. Igualque amb la primera fase de la migraci, el drama de lImperi que retornaall don va emigrar sha volgut, debades, fer encaixar dins el marc delantiga sndrome TRG, ara ja passada de moda.

La tercera onada de migraci moderna, que est ara en ple apogeui agafant impuls i tot, condueix a lera de les dispores: un arxiplagmundial dassentaments tnics, religiosos, lingstics, que no fan cas delestela traada amb foc i pedra durant lepisodi imperialista-colonial sinque segueix la lgica induda per la globalitzaci en la redistribuci dels

recursos vitals. Les dispores estan escampades, difoses, esteses sobreun munt de territoris aparentment sobirans, ignoren les reivindicacionsterritorials sobre la supremacia de les exigncies i les obligacions locals,estan atrapades en el doble (o mltiple) trngol de tenir una doble (o ml-tiple) nacionalitat i una doble (o mltiple) lleialtat. La migraci actual sdiferent de la migraci de les dues fases anteriors perqu es mou en totesdues direccions (avui dia prcticament tots els pasos, inclosa la Gran Bre-

tanya, sn immigrants o emigrants) i no afavoreix cap ruta concreta(les rutes ja no estan determinades pels vincles imperialistes/colonials


7/32


8/32


i destrossa la imatgeria duna ascendent (progressiva) evoluci cul-tural. Les formes de vida floten, es troben, entren en conflicte, xoquen,saferren les unes a les altres, es fusionen i sescindeixen (parafrase-jant Georg Simmel) amb la mateixa gravetat especfica. Les contnues i

impertorbables jerarquies i lnies evolutives han estat substitudes perinacabables i endmicament inconcluses batalles de reconeixement; o,com a mxim, per uns nous ordres jerrquics eminentment renegocia-bles. Tot imitant Arqumedes, fams per insistir (probablement mogut peruna mena de desesperaci que noms podia ser provocada per la totalnebulositat del seu projecte) que podia fer girar el mn si tenia un suportprou slid per fer de palanca, podrem dir que serem capaos de saber

qui sassimilar a qui, quina dissimilitud/idiosincrsia est destinada acaure en picat i quina a ascendir al cim, si sens dna una jerarquia de lescultures. Per el fet s que no en tenim cap i s poc probable que en rebemuna gaire aviat.


9/32


La cultura en lentorn de les dispores

Podrem dir que la cultura es troba en la seva fase lquida moderna, crea-da a la mida (volent-ho a propsit o simplement tolerant-ho com una cosaobligada) duna llibertat delecci individual. I que espretn que la cultura

serveixi a aquesta llibertat. I aix significa que ha de procurar que lopciromangui inevitable: una necessitat vital i un deure. I aquesta responsa-bilitat, companya inalienable de lelecci lliure, sest all on la condicilquida moderna lha obligada a estar: sobre les espatlles de lindividu,que acaba de ser designat com a gestor nic de la poltica de la vida.

La cultura actual consisteix en ofrenes, no en normes. Com ja ha asse-nyalat Pierre Bourdieu, la cultura viu per seducci, no per una regulacinormativa; per les relacions pbliques, no per la creaci de poltiques;generant noves necessitats/desigs/carncies, no per coerci. Aquestasocietat nostra s una societat de consumidors i, igual que a la resta delmn tal com el veuen i el viuen els consumidors, la cultura esdev unmagatzem de productes previstos per al consum, cadascun competint perla canviant/dispersa atenci dels futurs consumidors a lespera datreu-rels per poder-los retenir per ms estona que un simple moment fuga.Per tant, abandonar els estndards rgids, consentir la indiscriminaci,

atendre tots els gustos sense privilegiar-ne cap, afavorir la irregularitati la flexibilitat (que s el nom polticament correcte per a la manca decarcter) i idealitzar la inestabilitat i la inconsistncia s, doncs, lestrat-gia correcta (lnica raonable?) que es pot seguir; no es recomana tenirexigncies, arquejar les celles i no gesticular. Un crtic de televisi dundiari de creaci de patrons i estil lloava la retransmissi de la Nit de CapdAny 2007-2008 perqu prometia oferir una selecci dentreteniment

musical que garantia satisfer tots els gustos. El millor daix, deia,s que aquest atractiu universal significa que thi podrs enganxar o


10/32


desenganxar depenent de les preferncies de cadasc. (French, 2007:6).Una qualitat lloable i certament apropiada en una societat on les xarxessubstitueixen les estructures, mentre que el joc dannexionar-se/desan-nexionar-se i una process inacabable de connexions i desconnexions

substitueixen all determinant i fix.La fase actual de transformaci esglaonada de la idea de cultura des

de la seva forma original inspirada en la Illustraci fins a la reencarnacilquida moderna ha estat induda i duta a terme per les mateixes forcesque promouen lemancipaci dels mercats de les restriccions de la culturano econmica que encara hi queden (entre les quals hi ha les restriccionssocials, poltiques i tiques). En la recerca de la seva prpia emancipaci,

leconomia lquida moderna, centrada en el consumidor, es recolza en lex-cs dofertes, en lenvelliment accelerat daquestes ofertes i en la rpidadissipaci del seu poder de seducci, que, per cert, la converteix en unaeconomia de malbaratament i grans despeses. Ats que no es pot saberper endavant quina de les ofertes ser prou temptadora per estimular eldesig de consumir-la, lnica manera desbrinar-ho comporta tot dassaigsi derrors dun alt cost. La provisi contnua de noves ofertes i un volum debns a labast en creixement constant sn altres dels elements necessa-ris per mantenir una rpida circulaci de productes i per garantir el desigde substituir-los amb altres productes nous i millors que sactualitzenincessantment, a ms de servir per evitar que la insatisfacci del consu-midor envers productes concrets sacabi condensant en una desafeccigeneral envers lestil de vida consumista com a tal.

Avui dia la cultura ha esdevingut un departament ms dins uns gransmagatzems que prometen tot el que pugui necessitar o somiar en qu

sha convertit el mn habitat pels consumidors. Igual que altres depar-taments daquests grans magatzems, els prestatges estan a vessar ambtot darticles reposats diriament, mentre que els mostradors estan guar-nits amb els anuncis de les darreres ofertes, que aviat desapareixeran,juntament amb els atractius productes que anuncien. Tant els articlescom els anuncis estan calculats per excitar el desig i disparar els apetits(segons la famosa dita de George Steiner: per al mxim impacte i lob-

solescncia ms immediata). Els comerciants i els guionistes danuncisdonen per fet el matrimoni entre el poder de seducci de les ofertes i


11/32


limpuls arrelat de ser ms que la resta i de jugar amb avantatge delsfuturs clients.

La vida lquida moderna, a diferncia de la cultura de lera de la crea-ci de les nacions, no t gent per educar. En lloc daix, t clients per

seduir. I, a diferncia de la seva predecessora slida moderna, ja nodesitja esforar-se per deixar, al final per com abans millor, de treballar.La seva tasca ara s aconseguir que la seva prpia supervivncia siguipermanent, a travs de temporalitzar tots els aspectes de la vida delsseus antics protegits, ara rebatejats com a clients.

La poltica slida moderna que volia gestionar la diferncia, la polticadassimilaci de la cultura dominant i de desposseir els estrangers de la

seva estrangeria, ja no s possible, encara que alguns la considerin de-sitjable. Per tampoc no s probable que cap de les antigues estratgiesper oposar-se a la interacci o la fusi de cultures sigui efica, encara quesiguin preferibles per als aficionats a la separaci estricta i a lallamentde les comunitats de pertinena (ms concretament, les comunitats ales quals es pertany per naixement).

Avui dia, la pertinena, com suggereix Jean-Claude Kaufmann(2004:214), sutilitza principalment com un recurs de lego. Ell mateixadverteix contra la idea que les collectivitats de pertinena siguin ne-cessriament comunitats integradores. s millor concebre-les, assenya-la, com un acompanyament necessari del progrs de la individualitzaci;s a dir, com una srie destacions o dhotels de carretera que marquen latrajectria dun ego autocreador i autoreformador.

Franois de Singly (2003) suggereix correctament que, a lhora deteoritzar sobre les identitats actuals, s millor abandonar les metfores

sobre arrels i desarrelament (o deixeu-mhi afegir una figura estilsti-ca relacionada, la desinserci), que impliquen una naturalesa nica delemancipaci de lindividu respecte a la tutela de la comunitat de naixe-ment aix com la finalitat i irrevocabilitat de lacte, i substituir-les per lesfigures de llenar i llevar ncores.

De fet, a diferncia dels casos de desarrelament i desinserci, nohi ha res dirrevocable, ni molt menys final, en el fet de llevar una ncora.

Un cop arrencades de la terra on van crixer, s probable que les arrelssassequin i morin, cosa que fa que la seva (ms que improbable) resur-


12/32


recci ratlli en el miracle; per les ncores es lleven amb lesperana depoder tornar-les a llenar en lloc segur, i es poden deixar anar amb la ma-teixa facilitat en molts ports descala diferents i distants. A ms, les arrelsdissenyen i determinen per endavant la forma que assumiran les plantes

que en surtin, i exclouen la possibilitat que en tinguin qualsevol altra.En canvi, les ncores sn noms unes prestacions auxiliars dun vaixellmbil i no en determinen les caracterstiques ni els recursos. Els perodesde temps que separen lacte de llenar i de llevar lncora no sn ms queepisodis en la trajectria daquest vaixell. Lelecci del port on es llenarlncora la propera vegada ve determinada molt probablement pel tipusde crrega que transporta el vaixell actualment; un port bo per a un tipus

de crrega pot ser completament inadequat per a un altre tipus.En general, la metfora de les ncores copsa all que la metfora deldesarrelament es perd o silencia: la interrelaci entre la continutat ila discontinutatde la histria de totes les identitats contempornies, oalmenys dun nombre cada vegada ms gran didentitats contemporni-es. Igual que els vaixells que ancoren successivament o intermitent endiversos ports descala, a les persones que estan en les comunitats dereferncia on volen ser admeses durant la seva recerca de reconeixementi confirmaci, sels comproven i aproven les credencials en cada escalaconsecutiva; cada comunitat de referncia estableix els seus propisrequisits respecte al tipus de papers que cal presentar. El registre delvaixell i/o el quadern de bitcola del capit sinclouen molt sovint entreels documents dels quals depn laprovaci, i amb cada nova escala, elpassat (sempre engrossit pels registres de les escales anteriors) es tornaa reexaminar i a reavaluar.


13/32


Una mirada a un possible futur

Noms per esclarir una mica all que hauria dimplicar la reformulaci quehem postulat dels nostres marcs cognitius habituals, i a quins obstacless probable que senfronti en el seu cam, fem una ullada ms exhaustiva

a laventura intellectual recent dun grup dinvestigadors de la SocietatZoolgica de Londres, que van anar a Panam per tal destudiar la vida so-cial de les vespes locals. El grup anava equipat amb les darreres tecnolo-gies, que van utilitzar durant ms de 6.000 hores per tal de fer el seguimenti el control dels moviments de 422 vespes procedents de 33 vespers.1 Elque van descobrir els investigadors ha capgirat completament els seus (iels nostres) estereotips seculars sobre els hbits socials dels insectes.

De fet, des que el concepte insectes socials (que inclou les abelles,les termites, les formigues i les vespes) es va encunyar i popularitzar, tantels experts en zoologia com el pblic no especialitzat han compartit unaferma creena que gaireb mai no ha estat qestionada: que la sociabi-litat dels insectes es redueix al niu al qual pertanyen, al lloc on van serincubats i al qual retornen cada dia de les seves vides portant-hi el botque han aplegat en les seves incursions per tal de compartir-lo amb laresta dels natius del rusc. La possibilitat que algunes abelles o vespes

treballadores poguessin creuar els lmits entre els seus nius, abandonarel rusc on van nixeri incorporar-se a un altre rusc, un de la seva elecci,es veia (si es que es va arribar a contemplar mai) com una idea totalmentfora de lloc. Per contra, sassumia de manera axiomtica que els natius,els membres nascuts i, per tant, legtims del vesper perseguirien elsagosarats nouvinguts i els destruirien si refusaven de marxar.

1. Segons va explicar Richard Jones el 25 de gener de 2007, a Why insects getsuch a buzz out of socializing, http://www.guardian.co.uk


14/32


Com tots els axiomes, aquesta creena no es va qestionar ni posar aprova mai. El pensament de fer un seguiment del trnsit entre vespers oruscs no sels va acudir ni a la gent del carrer ni als experts ms erudits.Per als estudiosos, la suposici que els instints de socialitzaci esta-

ven limitats a familiars i amics, s a dir, a la comunitat de naixement i,pertant, de pertinena, estava dacord amb la ra. Per a la gent del carrer,tenia sentit. Sha dadmetre, s clar, que els mitjans tcnics per resol-dre la qesti de la migraci entre nius (letiquetatge electrnic de vespesconcretes) no estaven disponibles, per tampoc no es van cercar perquno es va considerar que valgus la pena ni tan sols fer-se la pregunta.En canvi, s que es va dedicar una gran quantitat denergia i de fons de

recerca a la pregunta sobre com detecten els insectes socials que hi haun estrany: el distingeixen per la vista, pel so, per la olor, per subtilsmatisos de conducta? La qesti ms interessant era saber com ges-tionen els insectes quelcom que nosaltres, els humans, amb tota la nos-tra tecnologia intelligent i sofisticada, noms aconseguim fer a mitges.s a dir, com sho fan per mantenir hermtics els lmits de la comunitat iper protegir la separaci entre els natius i els estranys (els nosaltresdels ells).

All que passa com a raonable, aix com all que es considera quet sentit, tendeix a canviar amb el temps. Canvia igual que ho fa lacondici humana i els reptes que planteja. Tendeix a serpraxeomrfic.All que es veu com a dacord amb la ra, o amb sentit pren forma apartir de les realitats dall fora vistes a travs del prisma de les prc-tiques humanes (de qu fan els humans actualment, qu saben fer, comsels ensenya, com sels prepara i qu tendeixen a fer). Les agendes dels

experts es deriven de les prctiques humanes mundanes. Els problemesque tenen lloc diriament en la convivncia humana decideixen la relle-vncia de linters de determinades qestions i suggereixen les hiptesisque els projectes de recerca desprs voldran confirmar o rebatre. Si no esfan esforos per posar a prova la saviesa popular rebuda no s tant per lamanca deines de recerca com pel fet que el sentit com daquell tempsconcret no fa pensar que calgui posar-la a prova. Lescapada de recerca

del grup de la Societat Zoolgica de Londres insinua, si calia la insinuaci,que pot ser que aix ja no sigui aix. Alguna cosa ha passat en lexperi-


15/32


ncia humana comuna que ha sembrat el dubte sobre la naturalitat i launiversalitat de les limitacions innates de la socialitat.

Contrriament a tot all que se sabia des de feia segles (o que es creiaque se sabia), lequip londinenc va trobar a Panam que una sorprenent

majoria, el 56% de les vespes treballadores, canviaven de vesper al-guna vegada a la vida; i no shi traslladaven nicament com a visitantstemporals, inoportuns, discriminats i marginats, activament perseguitsde vegades i sempre sospitosos i molestos, sin com a membres plensi legtims (gaireb estic temptat de dir amb carnet didentitat) dela comunitat adoptiva, en la qual recollien menjar i salimentaven comla resta i tenien cura de la prole autctona igual que feien els treballa-

dors natius. La conclusi inevitable era pensar que els vespers quesestaven investigant erenper norma poblacions mixtes, dins les qualsvivien i treballaven colze a colze les vespes natives i les immigrants,i esdevenien, almenys per als humans forans, indistingibles les unes deles altres, excepte si sobservaven amb lajut de les etiquetes electr-niques.

El que aquestes notcies de Panam van revelar s, sobretot, un asto-rador capgirament de la perspectiva: sha descobert ara, retrospectiva-ment, que les creences que fins no fa gaire simaginava que eren reflexosde lestat de la naturalesa, no sn res ms que projeccions sobre elsinsectes de les preocupacions i les prctiques humanes, massa humanes,dels mateixos experts (tot i que sn el tipus de prctiques que actualmentsestan reduint i esvaint en el passat). En el moment en qu una generacidestudiosos lleugerament ms jove va dur a la selva de Panam la sevaprpia experincia (i la nostra tamb) de les prctiques vitals emergents

adquirides i assimilades en la Londres cosmopolita davui dia, la Londresque s llar multicultural dun engranatge de dispores, aquests expertshan descobert, com no podia ser duna altra manera, que la fludesa dela pertinena i la barreja perptua de les poblacions tamb eren la normaentre els insectes socials: i era una norma implementada aparentment deforma natural, sense ajuda de comissions reals, projectes de llei intro-duts amb presses, tribunals suprems i camps per a refugiats. En aquest

cas, com en molts altres, la naturapraxeomrfica de la percepci humanaels havia emps a trobar all fora, al mn all que havien aprs a fer i


16/32


que encara fan aqu, a casa, i all que tots tenim al cap o en el nostresubconscient com una imatge de com sn les coses realment.

Com podia ser?, es van preguntar aquells londinencs, perplexos pelque havien descobert, gaireb sense creure, al principi, uns fets tan dife-

rents dall que els seus mestres els havien dit que trobarien. Tot cercantuna explicaci convincent sobre aquests singulars mtodes de les vespesde Panam, en van trobar una, com s lgic, en el magatzem de conceptesja provats i coneguts. Amb el desig dadaptar all desconegut a la visiconeguda del mn, van decidir que els nouvinguts als quals es permetiaestablir-se no podien ser estranys del tot. Estrangers era evident queho eren, per no tant com ho sn els altres, els veritables estrangers:

sincorporaven als vespers de parentes properes, potser cosines.Aquesta explicaci va apaivagar les angoixes: desprs de tot, els parentspropers sempre havien tingut el dret inalienable de visitar la llar familiar iestablir-shi. Per, com se sap que les vespes estrangeres eren parentesproperes de les natives? B havien de ser-ho, no?, perqu, si no, les quepertanyien al vesper les haurien obligat a marxar o les haurien matat allmateix. QED.

El que els investigadors londinencs van oblidar clarament o no vansaber dir s que es va trigar ms dun segle de treball intens, de brandarespases unes vegades i de rentar cervells unes altres, per convncer elsprussians, els bavaresos, els habitants de Wrttemberg, de Baden-Badeni els saxons (igual que ara costa de convncer els anomenats Ossis delAlemanya Oriental i els Wessis de lAlemanya Occidental, o els calabre-sos i els llombards) que tots eren en realitat parents propers, cosins o finsi tot germans, descendents del mateix antic llinatge germnic, animats

pel mateix esperit alemany i que, per aquests motius, shavien de com-portar com fan els parents propers: havien de ser hospitalaris entre ells icooperar a lhora de protegir i augmentar el seu benestar mutu. O tambvan oblidar esmentar que mentre avanava cap a convertir-se en unanaci-estat moderna i centralitzada i cap a identificar la nacionalitat ambciutadania, la Frana revolucionria va haver dincloure el lemafraterniten la seva crida adreada a tota mena dhabitants locals ara anomenats

les citoyens, gent que amb prou feines havia mirat (per no dir viatjat) msenll de les fronteres del Llenguadoc, Poitou, el Llemos, Borgonya, Breta-


17/32


nya, la Guaiana o el Franc Comtat. Fraternit, fraternitat: tots els francesossou germans, per tant, comporteu-vos com fan els germans, estimeu-vos,ajudeu-vos, feu de Frana la vostra llar comuna i de la terra francesa lavostra ptria compartida. O tampoc esmentaven que, des dels temps de

la Revoluci Francesa, tots els moviments que aspiren a convertir, reclu-tar, expandir i integrar les poblacions de regnes o principats separats finsaleshores i que desconfiaven de laltre, tenen el costum dadrear-se alsseus conversos actuals i futurs com a germans i germanes.

Per per dir-ho en poques paraules: la diferncia entre els mapescognitius que tenen en ment les antigues generacions dentomlegs i elsque han adquirit/adoptat els ms joves, reflecteix el pas des dun estadi

de creaci de nacions en la histria dels estats moderns fins a una fasemulticultural; dit duna manera ms general, des duna modernitatslida, inclinada a refermar i enfortir el principi de sobirania territorial,exclusiva i indivisible, i a rodejar aquests territoris sobirans amb unesfronteres impermeables, fins a una modernitat lquida amb uns lmitsdifusos i altament permeables, amb una imparable (tot i que ha provocatplors, ofenses i resistncia) devaluaci de les distncies espacials i de lacapacitat defensiva del territori, i amb un intens trnsit hum a travs detotes i cadascuna de les fronteres.

S, el trnsit hum Aquest trnsit va en totes dues direccions, les fron-teres es creuen des de totes dues bandes. Per exemple, actualment GranBretanya s un pas dimmigraci (encara que els successius ministres delInterior se surtin del seu cam perqu es vegi que fan grans esforos pererigir noves barreres i aturar lentrada destrangers); per tamb s certque, dacord amb les darreres xifres, gaireb un mili i mig de britnics

natius shan establert actualment a Austrlia, gaireb un mili a Espanya,alguns centenars de milers sn a Nigria i fins i tot nhi ha una dotzena aCorea del Nord. El mateix passa a Frana, Alemanya, Polnia, Irlanda, It-lia, Espanya. En una proporci o altra, aix s aplicable a qualsevol territo-ri amb fronteres del planeta, excepte alguns enclavaments totalitaris queencara es mantenen i fan servir tcniques anacrniques a lestil panptic,dissenyades ms per retenir els interns (els sbdits de lestat) dins els

murs (fronteres del pas) que per mantenir els estrangers a fora.Actualment, la poblaci de gaireb tots els pasos s una collecci de


18/32


19/32


explorar no tenia manera de mantenir les seves fronteres impermeablesi van haver dacceptar aquest intercanvi perpetu de poblaci. Daltrabanda, semblava que cada vesper sadministrava fora b sota aquellescircumstncies: absorbien els nouvinguts sense friccions i no patien cap

error de funcionament pel fet que marxessin alguns dels residents msantics. s ms, no hi havia res a la vista que records ni remotament uncentre dinsectes capa de regular el trnsit del vesper, ni en realitat hihavia cap altra cosa que tingus la funci de regular res. Cada vesper seles havia de compondre ms o menys pel seu compte per fer les tasquesdiries, tot i que lalt ndex de rotaci de personal probablement garan-tia que els coneixements adquirits en qualsevol dels vespers viatgessin

lliurement (i, de fet, ho feien), i contribua a lxit de la supervivncia dela resta de vespers.A ms, en primer lloc, sembla que els investigadors londinencs no han

trobat gaires proves de guerres entre vespers. En segon lloc, van descobrirque el flux dunitats entre vespers semblava que compensava la produc-ci dexcedents o de dficits locals de les poblacions de cada vesper. Entercer lloc, es van adonar que la coordinaci i la cooperaci indirecta entreels insectes socials de Panam shavia preservat, segons sembla, sensecoercions ni propaganda, sense oficials al crrec ni quarters generals, i,per suposat, sense un centre. I, tant si ho admetem com si no, o tant si ensagrada com si ens fa por, nosaltres, els humans escampats per ms dedues-centes unitats sobiranes conegudes com a estats, tamb hemaconseguit, actualment i durant un cert temps, viure sense un centre, toti que labsncia dun centre mundial clar, totpoders, dautoritat inqes-tionable i indiscutible ha suposat, per als poderosos i els arrogants, una

temptaci constant de voler omplir el buit o, almenys, dintentar-ho.La centralitat del centre sha descompost i pot ser que el vincle

entre les esferes dautoritat que abans estaven ntimament connectadesi coordinades shagi trencat (tal vegada, duna manera irreparable). Lescondensacions locals dels poders i les influncies econmiques, militars,intellectuals o artstiques ara ja no coincideixen (si s que ho havien fetmai). Els mapes del mn en els quals els colors de les entitats poltiques

marquen la seva participaci i importncia relatives, respectivament, pelque fa a indstria global, comer, inversions, poder militar, triomfs cient-


20/32


fics o creaci artstica, ja no sencavalcarien. I si es volgus que aquestsmapes fossin tils durant algun temps, caldria que les pintures que shifessin servir shi apliquessin escassament i fossin fcils de netejar, jaque no es pot assegurar de cap manera que lactual classificaci dun

pas qualsevol en la jerarquia dinfluncies i repercussions hagi de durargaire.

Per tant, en el nostre esfor desesperat per copsar la dinmica delsafers planetaris, sembla que lantic i difcilment extingible costum dor-ganitzar una imatge mental de lequilibri del poder mundial amb lajutdeines conceptuals del tipus centre i perifria, jerarquia, superioritat i in-ferioritat, acaba sent ms un destorb que no pas un actiu, com era abans;

com si fossin els aclucalls dun cavall i no pas llums reflectores. Podriaresultar que les eines desenvolupades i aplicades en la recerca per a lesvespes de Panam fossin ms adequades per a aquesta tasca.


21/32


Relaci professor-estudianten lentorn lquid modern

Preguntat sobre lorigen dun dels seus contes excepcionals, La busca deAverroes, el gran escriptor argent Jorge Luis Borges va dir que hi havia

volgut narrar un procs de fracs o de derrota (com el dun teleg quecerca la prova final de lexistncia de Du, un alquimista que busca la pe-dra filosofal, un aficionat a la tecnologia que vol trobar el mbil perpetu,o un matemtic que cerca com aconseguir la quadratura del cercle). Per,aleshores, va decidir que un cas encara ms potic seria el dun homeque es fixa un objectiu que no est vedat als altres, per s que li estvedat a ell. Aquest era el cas dAverroes, el gran filsof musulm, que vadecidir traduir la Potica dAristtil, per limitat com estava dins el cerclede lislam, no podria saber mai el significat de les paraules tragdia i co-mdia. s ms, sense haver mai ni tan sols sospitat qu era el teatre,Averroes fracassaria quan provs dimaginar qu s una obra teatral.

Com a tema per a una meravellosa histria explicada per un granescriptor, el cas que va escollir finalment Borges certament resulta mspotic. Per vist des duna perspectiva sociolgica menys inspirada i msmundana i avorrida, tamb resulta ms prosaica. Noms algunes nimes

intrpides proven de construir un mbil perpetu o de trobar la pedra filo-sofal; per mirar de comprendre, debades, all que els altres no tenen capdificultat per entendre s una experincia que tots coneixem perfectamenten carn prpia, i que cada dia tornem a aprendre. I ara, en el segle xxi,encara ms que els nostres avantpassats. Vegem-ne noms un exemple:comunicar-se amb els fills quan ss pare. O amb els propis pares, si sque encara podeu.

La incomprensi mtua entre generacions, velles i joves, i la des-confiana que sen deriva tenen una llarga histria al darrere. Fcilment


22/32


es poden resseguir els smptomes daquesta desconfiana des de tempsben antics. Per la desconfiana intergeneracional ha esdevingut moltms destacada en lera moderna, marcada per uns canvis permanents,rpids i profunds en les condicions de vida. Lacceleraci radical que

ha sofert el ritme daquests canvis, caracterstica dels temps moderns,ha perms que el fet que les coses canvin i que res ja no sigui el queera es pugui percebre en el curs duna mateixa vida humana: era unfet que abans implicava una associaci (o fins i tot, un vincle causal)entre els canvis en la condici humana i el comiat o la benvinguda a unageneraci.

Des dels inicis de la modernitat i en tota la seva durada, les cohorts

generacionals que entraven al mn en etapes diverses de transformacicontnua tendien a diferirmarcadament a lhora davaluar les condicionsque compartien. Per norma, els nens entren en un mn drsticament dife-rent del mn en qu els seus pares es van formar i que van aprendre a en-tendre com a estndard de la normalitat; i mai no podran visitar aquellaltre mn de la joventut dels seus pares, ara desaparegut. El que per a al-gunes cohorts generacionals pot semblar natural, que aix s comsnles coses, com esfan les coses normalment o comshaurien de fer,pot ser vist per una altra cohort com una aberraci, com un allunyamentde la norma, com una cosa estranya i potser tamb com un estat de lasituaci illegtim i poc raonable, injust i abominable. El que per a algunescohorts generacionals pot semblar una situaci confortable i cmoda, quepermet desplegar les habilitats i les rutines apreses i dominades, pot serestrany i desagradable per a daltres; algunes persones es poden sentircom un peix a laigua en situacions que fan que altres persones se sentin

incmodes, desconcertades i perdudes.Avui dia, les diferncies de percepci han esdevingut tan multidimen-

sionals que, a diferncia dels temps premoderns, les generacions msgrans ja no parlen de la gent ms jove com a adults en miniatura ofuturs adults, s a dir, no com els ssers que encara no han madurat,per que ho faran inevitablement (maduraran i seran com nosaltres).Ja no sespera o se suposa que els joves vagin pel cam de convertir-se

en adults com nosaltres, sin que es consideren ms aviat com un tipusdiferentde gent, que inevitablement romandran diferents de nosaltres


23/32


tota la seva vida. Les diferncies entre nosaltres (els grans) i ells (elsjoves) ja no es veuen com una molstia temporal destinada a dissoldresi a evaporar-se a mesura que els joves (indefectiblement) sadonin de lesrealitats de la vida.

Com a resultat, les cohorts generacionals dels grans i dels joves ten-deixen a observar-se amb una barreja dincomprensi i malents. Elsgrans temen que els nouvinguts a aquest mn estan a punt de tirar perterra i destruir la seva cmoda, confortable i decent normalitat, que ells,els seus predecessors, shan esforat tant a construir i que han preservatamb tanta cura; els joves, per contra, podrien sentir una aguda necessitatdarreglar all que els veterans han desbaratat i fet malb. Tots dos esta-

rien insatisfets (o almenys no del tot satisfets) amb lestat actual de la si-tuaci i amb la direcci que sembla que ha pres el mn, i acusarien laltrapart del seu malestar. En dos nmeros consecutius dun setmanari moltrespectat al Regne Unit, es van fer pbliques dues acusacions enorme-ment discordants: un columnista acusava els joves de tenir un carcterbov, el cul gandul, estar farcits de clamdia i de no ser bons per a res,acusaci a la qual un lector va respondre irat que els presumptes jovesindolents i despreocupats, de fet, obtenien millors resultats acadmicsi es preocupaven per la desfeta que els adults havien provocat.2 Aqu,com en altres incomptables desacords per lestil, la diferncia radicavaclarament entre avaluacions ipunts de vista de to subjectiu. En casos comaquests, la controvrsia que en resulta difcilment es podr resoldre dunamanera objectiva.

Ann-Sophie, una estudiant de vint anys de lEscola de Negocis deCopenhaguen, afirmava, en resposta a les preguntes que plantejava Flem-

ming Wisler:3 No vull que la meva vida macabi controlant massa. No vullsacrificar-ho tot per la meva carrera. El ms important s estar cmode.Ning no vol quedar-se estancat en la mateixa feina per gaire temps. Enaltres paraules: has de mantenir les teves opcions obertes. No juris lleial-tat del tipus fins que la mort ens separi, envers res ni envers ning. Elmn s ple doportunitats meravelloses, atractives i prometedores; seria

2. Vegeu The Guardian Weekend,del 4 i de l11 dagost de 2007.3. Vegeu The Thoughtful, a In fo, gener del 2008, pg. 11.


24/32


una estupidesa perdren una de sola per estar lligat de peus i mans percompromisos irrevocables.

No s estrany, doncs, que en la llista dhabilitats vitals bsiques quesanima els joves a practicar i que ells estan delerosos de dominar, nave-

gar per Internet destaqui molt per sobre de fer sondeigs i aprofundir,accions cada vegada ms passades de moda. Com ha destacat KatieBaldo, orientadora vocacional de lEscola dEnsenyament Mitj Coopers-town de lestat de Nova York,4 els adolescents sestan perdent una sriedimpulsos socials importants perqu estan massa absorts amb els seusiPods, telfons mbils o videojocs. Ho comprovo tot sovint en els passa-dissos, quan veig que no poden pronunciar un hola o mantenir contacte

visual. Mantenir contacte visual i reconixer la proximitat f sica dun altresser hum vol dir perdre temps: vol dir dedicar un temps precis i escsa aprofundir, s a dir, una decisi que interrompria o substituiria la pos-sibilitat de navegar per moltes altres superfcies atractives. En una vidaplena durgncies constants, les relacions virtuals guanyen fcilment almn real.El mn que no est en lnia obliga els joves a mantenir-se enconstant moviment; aquestes pressions, per, serien debades si no fosper la capacitat electrnica de multiplicar les trobades interindividuals iconvertir-les en trobades breus, superficials i dun sol s. Les relacionsvirtuals vnen de srie amb les tecles desborrar i enviar correu bros-sa que protegeixen contra les conseqncies de les interaccions pro-fundes, que sn fora pesades (i, sobretot, consumeixen massa temps).s inevitable recordar el personatge de Chance (protagonitzat per PeterSellers en la pellcula del 1979 Bienvenido Mr. Chance de Hal Ashby), que,havent sortit als sorollosos carrers de la ciutat desprs dun llarg tte

tte amb el mn vist des de la televisi, intenta en va eliminar de la sevavista un molest grup de monges amb lajut del seu control remot.

Per als joves, latractiu principal del mn virtual prov del fet que himanquen les contradiccions i els dilegs per a sords que envolten la vidano connectada a Internet. A diferncia daquesta alternativa, el mn enlnia aconsegueix que la infinita multiplicaci de contactes imaginablessiguin plausibles i factibles. I ho fa tot afeblintels lligams, en una marcada

4. http://www.wxii12.com/health/16172076/detail.html


25/32


contraposici amb el seu equivalent fora de lnia, que, com se sap, sorien-ta cap a lesfor continuat perenfortirels lligams limitant enormement elnombre de contactes per aprofundint-hi. Aix suposa un avantatge realper als homes i les dones als quals mai no deixaria de turmentar el fet de

pensar que un pas que podrien haver fet (noms podrien) podria haverestat un error i que podria (noms podria) ser massa tard per minvar laprdua que hauria causat. Daqu ve el rancor envers tot all que sigui allarg termini, ja sigui el plantejament de la prpia vida o els compromisosamb altres ssers vivents. Amb una evident crida als valors de la genera-ci jove, un espot recent anunciava larribada dun nou rmel que prometmantenir-se perfecte durant 24 hores i comentava el segent: Parlem

duna relaci amb un fort comproms. Una pinzellada i aquestes boniquespestanyes resistiran la pluja, la transpiraci, la humitat, les llgrimes.Per la seva frmula selimina fcilment amb aigua calenta: s a dir, 24hores ja semblen gaireb una relaci amb un fort comproms, per finsi tot aquest comproms no seria una opci atractiva si les restes no espoguessin eliminar fcilment.

Sigui quina sigui la decisi final, recordar aquella capa lleugerade Max Weber, un dels fundadors de la sociologia moderna, que es podiafer caure de les espatlles a voluntat i sense avisar, ms que no pas el re-vestiment dacer del mateix Max Weber, que oferia una protecci eficai duradora contra les turbulncies, per tamb entorpia els movimentsdels qui protegia i redua drsticament el seu espai de lliure voluntat. Elque ms importa als joves s conservar la capacitat de donar una formanova a la identitat i a la xarxa sempre que hi hagi la necessitat de fer-ho o se sospiti que aquesta necessitat arribar. La preocupaci dels seus

ancestres sobre la identificaci est sent desplaada cada vegada ms perla preocupaci sobre la re-identificaci. Les identitats han de serdun sols; una identitat insatisfactria o no prou satisfactria, o b una identitatque deixi traslluir la seva avanada edat, sha de poderabandonar fcil-ment; potser la biodegradabilitat seria latribut ideal ms desitjat dunaidentitat.

La capacitat interactiva dInternet est feta a mida daquesta nova

necessitat. La quantitat de connexions, i no la seva qualitat, s el quemarca la diferncia entre les oportunitats dxit o de fracs. Ajuda a es-


26/32


tar al corrent dall que ms es comenta a la ciutat, de les canons msescoltades, dels darrers dissenys de samarretes, de les festes, festivals iesdeveniments dels famosos ms recents i ms picants. Alhora, permetactualitzar els continguts i redistribuir els aspectes importants de la pr-

pia descripci dun mateix; i tamb ajuda a esborrar immediatament elsvestigis del passat, que ja han esdevingut continguts i aspectes passatsde moda. En general, facilita, fomenta i fins i tot exigeix en bona mesurauns esforos perpetus perreinventar-se en un grau inabastable en la vidafora de lnia. Possiblement, aquest motiu s un dels ms importants perexplicar el temps que passa la generaci electrnica en lunivers virtual:un temps que va augmentant sense parar a costa del temps que es viu en

el mn real.Els referents dels principals conceptes que se sap que emmarquen itracen el mapa del Lebenswelt, all que viuen i pateixen els joves, el mnque experimenten personalment, es van trasplantant gradualment, pera ritme constant, del mn fora de lnia al mn en lnia. Conceptes com aracontactes, cites, trobada, comunicaci, comunitat o amistat(tots referits a relacions interpersonals i a vincles socials) sn els que mshi destaquen. Un dels efectes ms importants de la nova ubicaci delsreferents s la percepci dels vincles i dels compromisos socials actualscom a instantnies fugisseres en aquest procs continu de renegociaci,en lloc de considerar-se estats constants destinats a perdurar indefini-dament. Deixeu-me dir que instantnia fugissera no acaba de ser unametfora encertada: tot i que siguin fugisseres, les instantnies podenimplicar ms durabilitat de la que tenen els vincles i els compromisosaconseguits electrnicament. La paraula instantnia pertany al vocabu-

lari de les cpies i del paper fotogrfics, que noms poden acceptar unanica imatge, mentre que, en el cas dels lligams electrnics, el fet desbor-rar, reescriure osobreescriure (quelcom inconcebible amb les pellculesdels negatius de celluloide i els papers de fotografia), s lopci msimportant i la ms utilitzada: de fet, s lnic atribut indeleble daquestslligams electrnics.

Per tamb cal recordar que la majoria de la generaci actual de joves

mai no ha experimentat penries reals, una depressi econmica llargai sense perspectives o una desocupaci laboral massiva. Van nixer i


27/32


crixer en un mn en qu podien trobar recer sota un paraiges produt imantingut socialment, a prova daigua i de vent que semblava que haviade durar per sempre i protegir-los de les inclemncies del temps, les plu-ges fredes i els vents gelats; i tamb en un mn on cada mat prometia ser

ms assolellat que lanterior i ms generosament esquitxat de meravello-ses aventures. Mentre escric aquestes lnies, tot de nvols planen sobreaquest mn. Podria ser que aquestes condicions alegres i optimistes,plenes de promeses, que els joves han arribat a pensar que sn lestatnatural del mn, no durin gaire ms. Pot ser que sigui imminent una de-pressi econmica (que amenaa, segons insinuen alguns observadors,de ser tan profunda o ms que les crisis que van experimentar en la seva

joventut la generaci dels pares). Per tant, s massa aviat per decidir comencaixaran les visions del mn i les actituds arrelades dels joves davuidia en el mn que ha de venir, i tamb com encaixar aquest mn en lesseves expectatives arrelades.


28/32


Bibliografia

Rutherford, Jonathan (2007). After Identity. Londres:Laurence & Wis-hart.

French, Philip (2007). A Hootenanny New Year to All, a The Observer

Television 30 December 2007 -5 January 2008, pg. 6.Kaufmann, Jean-Claude (2004). Linvention de soi : Une thorie didentit.

Pars:Hachette.De Singly, Franois (2003). Les Uns avec les autres : quand lindividualis-

me cre du lien. Pars: Armand Colin.


29/32


Nota sobre lautor

Zygmunt Bauman s sens dubte un dels pensadors europeus amb unaobra ms extensa i original.

Va nixer lany 1925 a Poznan, Polnia. Va ensenyar sociologia a la Uni-

versitat de Varsvia entre 1954 i 1968, any en qu va perdre, en una purgaantisemita, la seva plaa de professor i va emigrar a Israel. Den del 1971viu a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds fins que esva retirar el 1990. La seva obra se centra en temes com les classes socials,el socialisme, el pas de la modernitat a la posmodernitat, la globalitzacii la nova pobresa. s autor de conceptes com el de modernitat lquida oamor lquid, que fan referncia a levaporaci dels vincles tradicionals ique shan incorporat a lacerb llenguatge cultural del segle xxi.

Entre els seus darrers llibres traduts al catal cal destacarEls reptesde leducaci en la modernitat lquida (Arcdia, 2007) i Temps lquids.Viure en una poca dincertesa (Viena, 2007).


30/32

Debats dEducaci

1. Els pilars de leducaci del futur. Juan Carlos Tedesco. Maig 2005, 22 p.2. Leducaci del futur i els valors.Javier Elzo. Maig 2005, 55 p.3. Per qu lescola no s una empresa? Christian Laval. Maig 2005, 30 p.4. Educaci: dret o mercat?Joan Coscubiela. Maig 2005, 18 p.5. s illimitat el rendiment educatiu? La importncia davaluar leducaci

amb una perspectiva internacional. Andreas Schleicher. Juliol 2006, 27 p.6. La prctica solidria com a pedagogia de la ciutadania activa. Mara

Nieves Tapia. Juliol 2006, 56 p.

7. Claus de lxit del sistema educatiu finlands. Reijo Laukkanen. Juliol2006, 26 p.8. Comprendre la segona generaci a travs duna ptica transnacional.

Peggy Levitt. Febrer 2007, 39 p.9. Identitats: la crisi poltica de lescola. Salvador Cards i Ros. Abril

2008, 20 p.


31/32


32/32

Bauman L' educació en un món de diàspores".

Documents

Transcript of Bauman L' educació en un món de diàspores".