Bloc 1 Conceptes i Teories (Neus)

of 33 /33
0R TEMA 1 CONCEPTE I OBJECTE DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA ( O PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT ) La PSICOLOGIA EVOLUTIVA és la part de la psicologia que es dedica a estudiar els canvis del esser humà. Hi ha canvis: -Físics -A nivell de conducta - a nivell d’inteligència -a nivell d’ideologia, valors… Per tant la Psicologia Evolutiva és la descripció, explicació y predicció de la conducta humana. Concretament els canvis que estudia la Psicologia Evolutiva son els que fan referència als processos de desenvolupament, creixement (físic, intelectual) i a les experiències vitals significatives. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CANVIS EVOLUTIUS (fotocòpia esquemes_bloc I_desenvolupament) La psicologia Evolutiva també ha evolucionat, abans només estudiava quins eren els canvis (centrant-ne en infància i adolescència), ara vol aprofundir aquests canvis donant-li explicació y a més a més avui en dia contempla tot el cicle vital. CARACTERÍSTIQUES COM A ESSER HUMANS Som febles en comparació amb altres animals. Som essers inteligents. Al néixer som totalment indefensos però això mateix ens ha desenvolupat totes les possibilitats d’aprendre I adaptar-nos de manera inteligent. FOTOCOPIA DEL DOSSIER: 1

Embed Size (px)

Transcript of Bloc 1 Conceptes i Teories (Neus)

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

TEMA 1 CONCEPTE I OBJECTE DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA ( O PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT) La PSICOLOGIA EVOLUTIVA s la part de la psicologia que es dedica a estudiar els canvis del esser hum. Hi ha canvis: -Fsics -A nivell de conducta - a nivell dintelligncia -a nivell dideologia, valors Per tant la Psicologia Evolutiva s la descripci, explicaci y predicci de la conducta humana. Concretament els canvis que estudia la Psicologia Evolutiva son els que fan referncia als processos de desenvolupament, creixement (fsic, intellectual) i a les experincies vitals significatives. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CANVIS EVOLUTIUS (fotocpia esquemes_bloc I_desenvolupament) La psicologia Evolutiva tamb ha evolucionat, abans noms estudiava quins eren els canvis (centrant-ne en infncia i adolescncia), ara vol aprofundir aquests canvis donant-li explicaci y a ms a ms avui en dia contempla tot el cicle vital.

CARACTERSTIQUES COM A ESSER HUMANS Som febles en comparaci amb altres animals. Som essers intelligents. Al nixer som totalment indefensos per aix mateix ens ha desenvolupat totes les possibilitats daprendre I adaptar-nos de manera intelligent. FOTOCOPIA DEL DOSSIER: CARACTERSTIQUES DEL SSER HUM Posici erigida FUNCIONS

permet alliberar les mans i Utilitzar-les per diferents tasques, afavorint la cooperaci. La oposici index-polse desenvolupa la motricitat fina, que fa de la m un instrument de precisi molt important.

M verstil

1

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0RDieta omnvora

2010Caracterstica compartida amb altres espcies, que facilita la supervivncia. Les relacions del esser hum va ms enll de lactivitat sexual (carncia dactivitat de cel). Aix va unit a la formaci de famlies estables, facilitant la supervivncia de les cries. Compartir tasques amb altres ssers humans, competir entre ells fa possible assolir tasques molt llunyanes a nivell individual. Utilitzant el llenguatge el sser hum pot comunicar-se. Models mentals de la realitat, que inclou una dimensi espacial y temporal. Nixer amb poques conductes prefixades i dependre dadults molt temps els permet aprendre moltes cosses dels altres i fa possible leducaci. Grcies als sistemes simblics el sser hum pot transmetre els coneixements a generacions futures. A travs daquesta transmissi de coneixements desenvoluparem el coneixement abstracte.

Activitat sexual permanent

Capacitat de cooperaci

Capacitat de comunicaci

Construcci de representacions

Infncia prolongada(important)

Acumulaci cultural

Resumint, LES TRES CARACTERSTIQUES PRINCIPALS QUE DISTINGUEIXEN EL ESSER HUM: 1. Infncia prolongada. 2. Immaduresa al nixer 3. Plasticitat per adaptar-nos a diferents entorns.

IMPORTNCIA DE LESTUDI DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA (fotocpia esquemes__bloc I_ desenvolupament)

2

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

TEMA 2 PERSPECTIVA HISTRICA L infncia no ha estat sempre considerada com ara, s un concepte recent. Tot i aix la criana dels nins ha existit de sempre duna forma efica i per aix existim com a espcie. Fins fa poc hi havia molta mortalitat infantil i per aix per arribar a adults shavia de tenir molts nins i per aix associat a la mortalitat no hi havia lligams afectius forts. L infncia era una etapa que convenia passar aviat per arribar a ser adult, era una etapa imperfecta. DADES HISTRIQUES A ledat mitjana: Sensenyava als nins un ofici i els donaven responsabilitats. A ms a ms hi havia diferncies en quant a la classe social a la qual pertanyien i no hi havia lligams afectius (dins les classes altes els nins eren criats per altres persones i dins les classes baixes pels germans). Els nins no interessaven com a objecte destudi fins al segle XVII S. XVII: Aqu es comena a despertar un inters per l infncia i parallelament es va donar un canvi ideolgic, desapareixent les idees deterministes i fatalistes(basades en la predeterminaci del dest) i sorgeix un moviment dinters per l infncia. En el segle XVIII amb dindustrialitzaci va haver augment de poblaci en els nuclis de feina (acumulaci de poblaci en algunes zones geogrfiques) regulada per uns horaris deixant els nins desprotegits. Per aix es varen crear institucions per fer-se crrec dels nins i aix va nixer lescola. Aix va esser una forta empremta per lestudi dels nins.

COM VA NIXER LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA COM A CINCIA? Els estudis de nins es varen iniciar fa relativament poc, perqu abans no interessaven com a objecte destudi. Per aix varen comenar a estudiar-se nins que despertaven inters (nins extraordinaris). Hellen Keller (nina sorda, muda i cega): La va educar ANNA SULLIVAN (pellcula El milagro de Anna Sullivan). Victor (nin salvatge): El va educar ITARD (pellcula El nio salvaje) Nins superdotats: Estudiats per TERMAN, va ser un estudi longitudinal de seguiment en el temps. 1.728 Nin amb cataractes i per aix patia ceguera: El va estudiar Cheselden.

Poc a poc varen anar sortint biografies i estudis de nins normals (ex. Autors com Darwin, Piaget...) i estudis estadstics de nins (sagafaven mostres de poblaci per estudiar-les).

3

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

Les motivacions de lestudi de nins era de tipus pedaggic, mdic, filosfic i cientfic (cercant lorigen) i estaven basades en lobservaci (no en la introspecci com en el cas dels adults). Tamb en el segle XVII va existir un autor Juan Amos COMENIO que afirmava que es podia ensenyar totes les disciplines a tots els nins, seguint la suprema llei de la gradualitat daprenentatges (shan dadaptar els coneixements als nins i aix implica conixer be als nins=psicologia infantil). I tamb en el S XVIII va existir John LOCKE que va desenvolupar idees empiristes i associacionistes(basades en estmul-resposta) : res no hi ha a la nostra ment que no hi hagi passat abans pels sentits i quan el nin neix es una tabula rasa (pissarra en blanc). Tamb en el S XVIII Jean Jack ROUSSEAU va afirmar que el nin es bo per naturalesa, la societat s la que el corromp. Per tal calia saber com educar-lo. Va escriure les seves teories en el llibre: Emili o leducaci. En 1.899 DARWIN va escriure Lorigen de les espcies. Aqu teoritzava sobre lidea de que els essers vius evolucionen. Aquest llibre aporta el perqu de levoluci i va argumentar la idea de selecci natural i supervivncia dels ms aptes. Un deixeble de Darwin anomenat HAECKEL va formular la llei de la biogentica que diu que la ontognesis reprodueix la filognesis gnesis de lindividu). Aix vol dir que lindividu en la seva evoluci reprodueix levoluci de lespcie (ex. Quan un nin gateja, quan agafa les coses en pina....i a mesura que creix camina, desenvolupa la motricitat fina, etc...) En 1876 TAIN va defensar la teoria de que quan un nin s petit es capa de reproduir totes les llenges per lentorn va fent que seleccioni els sons que necessita per parlar i comunicar-se amb els seus.

CANVIS QUE SE VAREN PRODUIR EN EL S. XX QUE AFECTEN A LA PSICOLOGIA 1. Va aparixer el moviment psicoanalista (FREUD) que defensava la idea de que tot el que passa a l infncia te repercussi a les etapes posteriors. 2. Extensi de lescolaritat obligatria a conseqncia del qual va haver un moviment de renovaci pedaggica anomenat ESCOLA NOVA (autors com per exemple Montessori) 3. Introducci dels TESTS MENTALS, que son eines per mesurar alguns aspectes de la ment , per ex. Test dintelligncia. El primer test dintelligncia va aparixer en el S XIX quan es va encarregar un instrument per mesurar l intelligncia dels nins (Test Binet i Simon).

4

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

TEMA 3 TEORIES CONTEMPORNIES DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA Podem agrupar aquestes teories en 5 blocs: 1. TEORIES BIOLGIQUES: Aquestes teories donen importncia als aspectes biolgics (herncia) influenciats per Darwin. Dins aquestes teories algunes donen importncia a la maduraci (Arnold GESSELL) i daltres a les caracterstiques biolgiques (teories etolgiques). MADURACI: ARNOLD GESELL va filmar els nins i va estudiar la seva evoluci. Daquest estudi va extreure les segents conclusions: Levoluci dun nin est sotmesa a un horari biolgic per a la maduraci. Concepte dautoregulaci: Els nins indiquen quan estan preparats per un avan. Concepte detapes diferents en levoluci dels nins. Critiques a aquesta teoria: Es pot caure en un estat de passivitat. Per evitar aix les caracterstiques del entorn son les que han de donar suport al seu avan. ETOLOGIA: Dona importncia a les prpies caracterstiques del esser (instints). Els etlegs son un grup de cientfics (aix significa que observen, fan hiptesis, etc...) seguidors de les idees de Darwin per entendre el desenvolupament (es a dir, tenint en compte la selecci natural) i cerquen aquelles caracterstiques que ens han ajudat a la supervivncia dels ms aptes (per exemple, els humans nadons cerquen els desencadenants destmuls plorar per cridar latenci de les persones que els poden ajudar a sobreviure). La nostra espcie (que pertany al regne animal) avui en dia s el producte de milions danys devoluciLa Etologia va esser reconeguda com a cincia grcies als treballs de K. LORENZ i N. TIMBERGEN (varen ser zolegs que reberen el Premi Nobel de la Cincia al 1973). Ells varen cercar les conductes innates o instintives. Caracterstiques de les conductes innates o instintives: 1. Son universals a tots els membres duna mateixa espcie. 2. No necessiten aprenentatge (venen programades biolgicament per respondre als estmuls). 3. Son estereotipades (sempre de la mateixa forma) 5

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

20104. Mnimament influenciades per lentorn. Com estudien els etlegs? Observen al natural i plantegen hiptesis per desprs intentar comprovar aquesta hiptesi modificant certes variables (ex. Un nec te el perode crtic on estableix el seu vincle afectiu just al nixer = impromta). Si es modifica aquest moment canviant la mare per altre element estableix el vincle afectiu amb el nou element encara que no sigui la mare. J.BOWLBY va estudiar nins dun orfenat i els problemes afectius i socials que tenien com a conseqncia duna manca de vincle afectiu. Els essers humans tarden ms en crear el vincle afectiu que en altres espcies per sarriba a crear per ajudar-nos a sobreviure com a espcie.

2. TEORIES DEL APRENENTATGE O TEORIES CONDUCTISTES: TEORIA DEL CONDICIONAMENT CLSSIC: Aquesta teoria va esser fundada per WATSON dient que lobjecte de lestudi de la psicologia era la conducta, (tot all que fem i que se pot observar). Lobjectiu havia de ser predir i controlar la conducta (donant un estmul saber quina resposta provocar). Els conductistes parteixen de lidea de que lorganisme sadapta al medi perqu respon a altres estmuls del medi. Per ells volien saber com a travs duna conducta instintiva es podia provocar una conducta apresa i varen descobrir que era per associaci. Ex.- CA DE PAVLOV Pavlov era un fisileg rus que estudi les conductes en el cos: Estmul incondicional (donar menjar a un ca) Estmul neutre (tocar una campana) Estmul condicionat (EI+EN) (tocar la campana cada Vegada que li donam menjar) (baveja) resposta incondicional (baveja) resposta neutra (no fa res) resposta condicionada

Lestmul neutre sha convertit en condicional per associaci.

6

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

Per exemple una nina que te por al metge perqu quan hi va aquest li fa mal i aquest metge duu bata blanca. Associa la bata blanca a mal i quan veu qualc amb bata blanca, encara que no sigui un metge, shi posa a plorar. Aix sanomena generalitzaci de resposta: Quan es converteixen en estmuls condicionats aquells que abans eren neutres. La relaci que sestableix entre un estmul i una resposta de la mateixa forma que saprn se pot desaprendre extinci de resposta: desaparici duna resposta com a conseqncia dhaver estat provocada repetidament per un estmul que abans havia estat neutre. WATSON deia que si analitzem i la desfem en parts qualsevol conducta sempre hi trobarem processos de condicionament i va arribar a la conclusi de que lobjecte de lestudi de la psicologia era laprenentatge. Que entenia ell per aprenentatge? Aprenentatge, segon Watson s un canvi en la conducta amb carcter de relativa permanncia que no es pot atribuir al procs de desenvolupament sin que s degut a la prctica i experincia (ex. Aprendre a muntar en bici). Watson pensava que amb prctica i experincia podem aprendre tot. TEORIA DEL CONDICIONAMENT OPERANT O INSTRUMENTAL Aquesta teoria la va desenvolupar SKINNER. Estableix que la resposta sassocia a un estmul, no a un reflex. El condicionament operant o instrumental consisteix en reforar o premiar una conducta que lanimal o persona emet espontniament i no premiar o reforar les que no son espontnies. Exemple: El colom de Skinner (pressi). Si pressionava sa palanca fa una resposta deliberada. Fa una resposta accidental refor (aliment) el colom

Aix doncs podem definir el condicionament operant o instrumental com un tipus daprenentatge en el que la persona/animal continua produint una resposta quan aquesta s premiada/reforada i deixa de reproduirla quan aquesta est castigada. CONCEPTES DEL CONDICIONAMENT OPERANT O INSTRUMENTAL REFOR: Es un estmul que segueix una conducta i augmenta la probabilitat de que aquesta conducta es repeteixi (el refor sempre va darrera de la conducta feta, mai va abans de la conducta, aix seria un suborn). Positiu: Donar un estmul que agrada(somriure a un nin petit que diu una cosa)

7

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010Negatiu: Llevar un estmul que molesta (quan el nin assenyala el vas daigua li donem per beure i aix el lleva la set). CSTIG: Es un estmul que segueix una conducta i disminueix la probabilitat de que aquesta conducta es repeteixi. Tant refor com cstig aconsegueixen la seva mxima eficcia quan son immediats a la conducta. Positiu: Donar una cosa que no agrada (allar a un nin que no es porta be dins laula) Negatiu: Llevar una cosa que agrada (llevar al nin la pilota nova perqu es porta malament). REFOR INTERMITENT: Consisteix en premiar una conducta de vegades si i de vegades no. Produeix conductes ms perdurables que si el refor el donam sempre (per exemple el cas de la pataleta en el supermercat). APRENENTATGE DISCRIMINATIU: Consisteix en saber que la mateixa conducta pot tenir conseqncies diferents segons les circumstncies en que es desenvolupa (ex. Violncia al camp de futbol o a laula). MOLDEJAR: Produir noves respostes a partir daquelles que sn ms semblants a la que es desitja (premiar les conductes que saproximen a lo que desitgem, per exemple un nin tmid que volem fer que surti a explicar una cosa davant la classe, o un nin al que volem llevar el penyal) HABITUACI: Es produeix quan una resposta desapareix com a conseqncia dhaver estat provocada repetidament pel mateix estmul (per exemple el despertador que ja no ens desperta). DESHABITUACI: Recuperaci duna resposta quan canviem lestmul (canviem el renou del despertador i ens torna a despertar).

TEORIA DE LAPRENENTATGE SOCIAL (teoria conductista)

BANKURA estudi la forma en que els factors cognitius (aquells que estan relacionats amb dintelligncia) influeixen en lavan i el desenvolupament. El desenvolupament cognitiu del nin no s capa dexplicar tot sol els canvis que es produeixen en la conducta dels nins. BANKURA diu que tamb son responsables daquests canvis els processos daprenentatge, encara que aquests estan influenciats i sotmesos al desenvolupament cognitiu del nin. Es a dir, els aprenentatges son com el aliment del

8

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

desenvolupament cognitiu per aquest fa que sadquireixin els aprenentatges (el peix que es mossega la cua). Gran part dels aprenentatges que fan els nins el fan per imitaci es fixen en un model i el acaben imitant aprenentatge modelat (aix el converteix en una eina molt potent per inculcar hbits, conductes, etc...). BANKURA es plantejava una srie de preguntes: Quins son els models que amb ms probabilitat influiran sobre els nins? Son aquells que presenten caracterstiques que el nin considera atractives o desitjables (talent, intelligncia, popularitat, presncia, simpatia...) i aix depn del nivell de desenvolupament. En quines circumstncies ser mes probable que es doni aquesta influncia? Quan la persona que serveix de model rep un premi o un cstig de forma indirecta rebem el premi o cstig. Aix es defineix com refor o cstig vicari.(ex. Copa del mon de futbol que va guanyar Espanya=refor vicari per molts espanyols). Com canvia la conducta del nin com a conseqncia del aprenentatge per models? El nin acaba imitant el model (per exemple els nins que parlen afnics com la mestra que est afnica), no te la seva conducta sin la conducta del model. BANKURA distingeix entre processos dadquirir conductes o processos de realitzar conductes. (no es el mateix que tagradi Rafa Nadal i te fixis en com ho fa per jugar a tennis que fer aquestes jugades tu mateix). BANKURA diu que en laprenentatge per models hi ha implicats 4 processos cognitius: La atenci: Fixar-se i concentrar-se en una cosa/estmul concrets i deixar de banda daltres. Aix depn de les caracterstiques del nin (fins a quin punt li agrada el model i sidentifica amb ell) i de les caracterstiques del model. La retenci: Fa referncia a la memria (emmagatzemar informaci per recuperar). La capacitat de retenir depn de la capacitat que tingui el nin per estructurar o codificar la informaci per poder-la recuperar desprs. La producci: Capacitat de dur a la prctica aix que fa el model. 9

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

La motivaci: Encamina la conducta cap a un determinat model o un altre. TEORIA DE LAPRENENTATGE SOCIAL O

CRITIQUES A LA CONDUCTIVISME:

Les teories conductistes i de aprenentatge han ajudat a fer ms cientfic lestudi de la psicologia, definint termes amb precisi i ha fet experiments rigorosos per ha donat una excessiva importncia a factors ambientals (influncia del ambient) i aix ha subestimat factors biolgics i hereditaris. No han tingut en compte tampoc aspectes del desenvolupament (excepte la teoria de laprenentatge social) perqu hem aplicat les mateixes lleis daprenentatge a totes les edats, sense tenir en compte les caracterstiques dels perodes evolutius. Com a utilitat ha estat til per dissenyar programes de modificaci de conducta. Per aix tamb ha estat criticat perqu deixa de banda els motius o les circumstncies de per qu es produeix aquesta conducta. 3. TEORIES CULTURALS CONTEXTUALS: TEORIA DE VYGOTSKY Lev Semanovich VYGOTSKY,de nacionalitat rus i contemporani de Piaget va adoptar la reaccionologia sovitica basada en les reaccions de la conducta, confrontant-ne aquesta psicologia con la europea dels introspeccionistes o conductistes o con la psicologia de la percepci de la Gestalt. La seva teoria sanomena ANLISI SOCIOCULTURAL perqu pensa que el desenvolupament de les persones (individual) i el de la societat estan ntimament lligats. Les persones es desenvolupen en medis socials (segons sigui el medi ser la persona, i la persona influir en cm es el medi). El desenvolupament individual es, per tant, un reflex del desenvolupament social. Els processos psicolgics superiors tenen un carcter mediat per la societat i la cultura (necessitem els instruments mediadors). Per entendre el concepte de carcter mediat hem de partir de la base de que els essers humans som la nica espcie que ha creat cultures i tits els nins humans estan integrats dins una determinada cultura que s la que ha fet la mediaci. La cultura transmet (a travs del mediador) continguts (informaci) Eines per pensar (tcniques per memoritzar, estructurar informaci...) 10

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

Segons VYGOTSKY all que distingeix les capacitats psicolgiques superiors (prpies dels essers humans) i les separa daltres processos bsics (comuns a molts essers vius) es que els primers utilitzen com a suport instruments mediadors. Capacitats psicolgiques superiors: Segons VYGOTSKY son la memria voluntria (els animals no recorden les coses voluntriament), atenci conscient, el pensament o raonament, la afectivitat, etc... Processos bsics: Memria natural, atenci involuntria, la intelligncia no simblica... Instruments mediadors: VYGOTSKY va anomenar aix als signes que son els que permeten regular i controlar el nostre comportament i dur-lo a la prctica de la millor manera possible. VYGOTSKY va parlar de molts exemples dinstruments mediadors, per exemple canviar lanell de dit per en recordar-nos de fer qualque cosa (aquest seria un de molt bsic). Un altre instrument mediador molt complex seria el llenguatge o les matemtiques. Els instruments mediadors permeten al esser hum sortir dels estmuls del medi i condicionar-se ell mateix, modifiquen la forma de percebre lentorn i li permeten representar-sel de diferents formes que van ms enll del aqu i ara. (moment present). Els signes i els sistemes de signes que fan de mediadors en els processos psicolgics superiors no tenen un carcter estrictament individual, sin que han estat el.laborats a la llarg de lhistoria cultural de la espcie humana. El desenvolupament del individu, segons VYGOTSKY, consisteix en gran part en laccs progressiu al sistema de signes. Les funcions psicolgiques superiors sadquireixen en collaboraci amb altres persones. Aqu es on es defineix el concepte de Zona de Desenvolupament Prxim (o potencial) ZDP: Es el nivell (a escala cognitiva superior) al qual es pot elevar una persona amb lajuda duna altra (nivell al qual nosaltres tots sols no arribarem). Normalment aquesta persona que ens ajuda solen ser els pares, mestres, un company ms expert o desenvolupat.... Aquesta persona que fa de mediador interactua amb un nin i fa que el nin interioritzi no noms els continguts sin tamb les eines de pensament. Aquest concepte ZDP destaca l importncia que te la cooperaci i l intercanvi social (per aix els nins petits estan asseguts en les aules dinfantil en taules de grups). Per aquest concepte teric s difcil de manejar perqu parla dun desenvolupament potencial, no es real (ja que depn dun mediador que potser no ha existit en aquell cas concret). 11

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

Quan VYGOTSKY parlava de funcions mentals superiors es referia a: pensament, raonament, resoluci de problemes, memria lgica...Una conseqncia daquestes idees s que la participaci en una vida collectiva ms complexa contribueix al desenvolupament cognitiu de les persones. (lescola tensenya a raonar, a contar, a pensar lgicament....). La teoria de VYGOTSKY dona una gran importncia a les prctiques educatives (ja siguin dels mestres dels pares...) de tal manera que son el motor del desenvolupament hum. A lescola els nins aprenen a utilitzar els signes i a ms estan en contacte amb membres ms competents del grup social (concretament els mestres). En definitiva, la cultura ensenya als nins qu pensar (continguts) i cm pensar (eines per pensar) i ho fan a travs del llenguatge. VYGOTSKY diu que el desenvolupament de les persones consisteix en una interioritzaci de les formes dadaptaci cultural. VYGOTSKY diu tamb que laprenentatge s un procs dinteracci e influena mtua entre 2 grans tipus de conceptes. 1. CONCEPTES ESPONTANIS: Surten de l interacci concreta amb lentorn (exemple: uns nins que caminen damunt un quadrat). s el coneixements que sadquireix a partir dun procs de abstracci o generalitzaci a partir de les propietats dels elements externs. Sadquireix en contextos quotidians de baix a dalt a partir de referents concrets. 2. CONCEPTES CIENTFICS: Sn els que sadquireixen a partir de la pressa de conscincia del seu significat en relaci a una estructura o sistema conceptual de conjunt en el qual pren sentit (serveix per interpretar la realitat). Sadquireixen a travs de la instrucci de la persona mediadora (el mestre explica als nins que aix s un quadrat i caracterstiques daquest polgon). Segons VYGOTSKY el desenvolupament conceptual necessita de la interacci dels 2 tipus de conceptes (el nin ha darribar al concepte cientfic a partir de la serva prpia realitat concreta). A lescola es fa contnuament aquesta interacci. Daquesta teoria es deriven 3 LINIES DINVESTIGACI: 1 LNIA: Intenta explicar les relacions que VYGOTSKY va establir entre desenvolupament, aprenentatge, aprenentatge escolar e instrucci. Els psiclegs que treballen aquesta lnia dinvestigaci treballen la psicologia cultural Com cada cultura organitza els processos educatius de una forma concreta. (per exemple, una nina sahrau que arriba a la nostra cultura i troba que escrivim desquerra a dreta, diferent a com en la seva cultura li han ensenyat). 12

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

2 LNIA: Es centra en laula all on es donen les prctiques educatives. Els que estudien aquesta lnia cerquen crear entorns rics i significatius (ex. Un aula que t un hort escolar). Aquesta lnia la va desenvolupar BROFENBRENNER afirmant que un aula ha de tenir 2 condicions: Permetre al nin observar e incorporar-se a patrons dactivitat cada vegada ms complexos amb la guia directa de persones que tinguin els coneixements o habilitats que el nin encara no te. Aquesta persona que acompanya ha dhaver establert una relaci emocional positiva amb el nin. Ha doferir al nin oportunitats, recursos i estmuls perqu pugui implicar-se en activitats on pugui fer servir els coneixements que ha aprs sense lajuda dun adult. 3 LNIA: Estudia els processos microscpics que hi ha en les interaccions entre mestre i alumne. (Exemple: metfora de la bastida andamis Segons BRUNER el mestre ha de ser una ajuda necessria i contingent (aquesta ajuda sha de llevar progressivament, no de sobte). TEORIA DELS SISTEMES ECOLGICS (BRONFENBRENNER) Els darrers anys aquesta teoria sha tornat cada vegada ms influent. Es basa en la idea de que per estudiar un nin hem destudiar els seu context. La empremta que ha tingut aquesta teoria es desenvolupa amb el llibre la ecologia del desarrollo humano. La base daquesta teoria s que per entendre completament el desenvolupament hem de tenir en comte les formes en que les caracterstiques niques dun nin entren en contacte i interactuen amb lentorn. Es parteix del nin com a centre del sistema i a les caracterstiques ms influents las va anomenar instigadors del desenvolupament i les definia com les caracterstiques capaces dinfluir en altres persones, de forma que aquesta influncia acaba repercutint en el nin. Exemple dinstigadors: 1. L aparena fsica (ex. Una nina s molt guapa i com que tothom li diu aix es converteix en una nina molt vanitosa). 2. Les habilitats socials (ex. Uns nins que sn molt sociables son els caps dun grup). 3. La capacitat intellectual.

13

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

20104. La personalitat (ex. Un nin tmid interactua menys i el entorn el far encara ms tmid o lajudar a millorar).

MICROSISTEMA: Elements de lentorn molt proper qu influeix moltsim al nin (escola, famlia,pediatre)

NIN

MESOSISTEMA: Est format per les relacions que hi ha entre els elements del microsistema EXOSISTEMA: Elements no tan propers (parents llunyans, amics de la famlia, lloc de feina dels pares)

MACROSISTEMA: Actituds e ideologies de la cultura/subcultura del lloc on viu el nin (valors com la igualtat, democrcia, etc) i tamb negatius, com el consumisme.

3. J 4. PSICOLOGIA COGNOSCITIVA (O COGNITIVA)

Es la disciplina que pretn descriure i explicar la conducta humana en termes destats mentals, representacions, processos o qualsevol altra disposici de carcter mental. Tots el que pensen que la conducta humana no es pot explicar noms com a conducta observable (conductistes), sin que per entendre-la necessitem conixer els processos mentals que hi ha al darrere sn els psiclegs cognitius (del coneixement). Lidea central daquesta teoria s que la conducta dels nins reflecteixen la estructura i organitzaci del seu coneixement, s a dir, que la forma com coneixem guia la nostra conducta. Ens comportem aix com pensem.

14

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

TEORIA DE PIAGET PIAGET va nixer a Sussa, va estudiar biologia i va estar interessat en saber lorigen del coneixement cientfic. Al la seva teoria la va anomenar EPISTEMOLOGIA GENTICA (ve de gnesis= generar). Va estudiar la intelligncia com a la part central dels processos psquics. Aquesta intelligncia es va construint a partir de lexperincia. Els nins sn actius en la construcci de la seva intelligncia. Tamb es va adonar que els ssers vius sadaptaven a es medi per els essers humans tenim una forma dadaptaci superior. Assimilar (els estmuls) Acomodar (la estructura cognitiva, modificant-la) Adaptar-se

Un exemple daquest mecanisme seria un edifici intelligent o un cotxe que encn els llums tot sol quan entra dins un tnel. Piaget va escriure un llibre basat en la observaci dels seus propis fills El naixement de la intelligncia en els nins. La teoria de Piaget manifesta que els essers humans sn molt indefensos al nixer per tenen conductes reflexes (per exemple tancar la maneta quan li posem el dit dins aquesta, succionar per sobreviure) i amb aquestes conductes construeixen lesquema mental (algunes desapareixen amb el temps). Es a dir, quan es dona un estmul es dona una resposta de manera que: Reflex esquema operacions

La conducta reflexa es converteix en esquema (que s una conducta interioritzada que es pot repetir en situacions que no sn absolutament idntiques). Al final de la etapa infantil els esquemes es converteixen en operacions (acci mental reversible, s a dir, aquella que ens permet tornar al punt de partida i que est integrada dins una estructura de conjunt no est allada). La fonts de coneixement del nin s sempre lactivitat. El nin no est mail passiu, sempre actiu, cerca experincies de lentorn que el permeti desenvolupar operacions i crixer en intelligncia (hem de provocar acci mental a un nin). Piaget va descriure el desenvolupament dels nins entre 0 i 13 anys (adolescncia) en etapes. Cada etapa est caracteritzada per una estructura de conjunt que es pot expressar en termes de lgica matemtica i passa de ser un sser que no sap fer res fins a convertir-se en un sser intelligent. Segons Piaget els estadis evolutius del desenvolupament a la etapa infantil sn 2: 1. Etapa sensoriomotora ( de 0 a 2 anys) 2. Etapa pre operatria (de 2 a 6 anys) 15

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R TEORIA DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACI

2010

Idea base: Els essers humans a nivell cognitiu sn processadors de informaci. Els psiclegs que defensaven aquesta teoria van comparar la ment humana amb un ordinador. La forma de processar s semblant perqu necessitem un imput (informaci del entorn que entra pels sentits) que es introdueix al sistema nervs on s processada i surt com a resposta. Per un ordinador s molt ms potent que les persones perqu nosaltres tenim un temps de retenci dinformaci molt curt i una capacitat de retenci dinformaci molt curta (20 segons i 7 bits).

Esquema:

Memria a curt termini de treball temporal

Processos de control Imput ambiental Registre sensorial -visual -auditiu -etc(dura poc temps) repetici, organitzaci, etc... ESTRATGIES DE RECUPERACI. Memria a llarg termini

Resposta

EXPERINCIA (automatitzaci) es converteix en experts (utilitzant estratgies) Els canvis que es produeixen a la ment es basa en la experincia que fa que molts processos sautomatitzin. Quan aquests processos sautomatitzen ja podem processar ms informaci nova i daquesta manera sincrementen els nostres coneixements. Lautomatitzaci permet augmentar la capacitat del coneixement.

16

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

Hi ha una branca de la psicologia que es dedica a estudiar el coneixement social de les persones (bastant diferent del dels altres animals o les coses). Basant-se en que la forma en que ens comportem i actuem est determinada en com hem processat el coneixement social. (per exemple: Un nin que a lo millor interpreta en la mirada dels altres nins que el volen agredir se comportar com un nin agressiu). Aix doncs, el coneixement social est influt per les capacitats cognitives Hi ha, no obstant, diferncies entre el mn fsic i el mn social (aquest darrer ms difcil de predir que el primer). Diferncies: Venen motivades perqu les persones tenim caracterstiques que no tenen els objectes inanimats o els animals. Sn bsicament 3: Les persones tenim motivacions i tenim intencions (no fem les coses perqu si) aix fa que la conducta sigui difcil de predir. Les persones tenim sentiments i emocions que influeixen en la nostra conducta. Les persones interactuem (segons el que faci una persona, un altra actuar duna forma o altra).

Les dades que tenim al nostre coneixement han destar acumulades a la nostra ment i tamb ha destar organitzada per ser eficient. La clau per aquesta eficincia es lesquema del coneixement. Un esquema de coneixement s una unitat organitzativa del coneixement i la seva organitzaci es la pea bsica de la construcci cognitiva amb la finalitat dajudar a filtrar, seleccionar e interpretar tot un fluix dinformaci. Un esquema estructura la informaci en nivells: 1er nivell: INDICADOR DE LESQUEMA: s com el ttol, per exemple: anar al restaurant. 2on nivell: ESCENES:Dins el indicador hi ha diferents escenes escena 1 Entrar escena 2 demanar escena 3 menjar escena 4 pagar 3er nivell: ACCIONS: Dins cada escena hi ha diferents accions: acci 1 obrir la porta Escena 1 entrar acci 2 anar a la taula acci 3 seure Etc... 17

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

Per tant una persona experta s aquella que te molts coneixements i els ha estructurat en esquemes. Direm doncs que aquesta persona te molt domini i percia (que t coneixements i els t organitzats). La psicologia del coneixement ha cercat les diferncies entre persones expertes i novells (no expertes), son les segents: Els experts tenen ms coneixements que els no experts, per aix no vol dir que les persones expertes tinguin millor capacitat de processar. La diferncia s quantitativa i qualitativa (el expert t ms coneixements en el seu domini, i de qualitat). La percia s lefecte de la prctica (intervenen factors innats). La percia est circumscrita o lligada a un domini especfic del coneixement.

La psicologia cognitiva ha fet moltes aportacions dins el mn de lescola (continguts organitzats) per ha tingut dues limitacions importants: 1. No han adaptat una perspectiva evolutiva (consideren que lnic que fa expert s lexperincia, no per exemple, ledat) 2. Situen els processos de canvi en factors individuals de naturalesa endgena (interior de les persones in no donen importncia a factors socials, culturals..., per exemple si un nin sap molt de dinosaures s, segon aquesta teoria, perqu ha dedicat molt de temps no perqu un adult li hagi explicat, mostrat dibuixos, veure documentals...).

5. PSICOLOGIA DE LA GESTALT Aquesta teoria estudia els processos perceptius. Va comenar a travs de dos psiclegs: Keler i Kafka que varen estudiar el conegut com fenomen PHI. Fenomen PHI: Unes percepcions es converteixen en unes altres (una llum a lesquerra i un altra a la dreta alternativament acaben per fer que no veiem dues llums sin una lnea). Teoria de la Gestalt: Gestalt vol dir forma de presentar la informaci El tot s ms que les parts que la integren

Aqu no veiem dos Corxets sin un rectangle

Aqu no veiem quatre punts sin un quadrat. 18

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

TEMA 4 CONCEPTUALITZACI DEL DESENVOLUPAMENT: LA POLMICA HERNCIA AMBIENT.

Un dels primers problemes que es plantegen en lestudi del desenvolupament s respondre per qu ens desenvolupem i quins sn els determinants del desenvolupament. Des de que lhome es va comenar a estudiar ell mateix ha hagut la polmica de si aquest desenvolupament es produa per causes hereditries (en els gens, tal i com defensaven els genetistes/innatistes com ROUSSEAU: ...el nin s bo per naturalesa ) o per causes ambientals (influncia de lentorn i experincies, tal i com defensaven els conductistes com J.LOCK: ...el nin s una pissarra en blanc i a mesura que creix va aprenent tot ). ARGUMENTS INNATISTES O GENETISTES (Desenvolupament influenciat per lherncia o la gentica). La major part de les coses que fem, la nostra conducta, desenvolupament...estan determinats genticament per la herncia. Segons aquesta idea tot es conseqncia de lherncia: forma fsica, personalitat...Segons els innatistes/genetistes al embri hum est contingut tot all que lhome ser al futur. A lambient li donen ms o menys importncia segons la capacitat que tingui de modificar aquesta herncia. A favor daquest argument hem de dir que les persones ens semblem molt als nostres progenitors. Tamb podem dir a favor de largument de lherncia que hi ha determinades pautes de conducta que apareixen iguals a diferents cultures (per exemple els nins solen comenar a caminar capa a lany o any i mig de vida). Aqu entra en joc tamb la teoria de la maduraci (determinades conductes necessiten un grau de maduraci).

ARGUMENTS AMBIENTALISTES/EMPIRISTES (Desenvolupament influenciat per lambient). Lhome est determinat per factors ambientals i s lexperincia all que el va configurant. Pels partidaris de lambient lhome s un esser social (viu en societat) i s a travs daquesta convivncia com es va configurant. Lambient s per tant el que configura la persona (jo som jo i les meves circumstncies...). Moltes dades argumenten aquesta posici. Per exemple, un nin aprn la llengua dall on viu, independentment de quin siguin els seus progenitors.

19

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

Un altre dada s la facilitat dadaptaci de les persones quan van a una cultura nova, o nins que han viscut en ambients desfavorits i no shan desenvolupat b. Els ambientalistes purs defensaven que es pot ensenyar tot a totes les persones ( WATSON Doneu-me 10 nins i far que aprenguin el que vulgueu)

Alguns fenmens es poden interpretar des de les dues perspectives. Ex. els nins que viuen en ambients empobrits i han fracassat en lescola. Segons la teoria innatista o genetista: Els gens fan que siguin poc intelligents (s una postura racista). Segons la teoria ambientalista lambient a ca seva no afavoreix lestudi a aquest nins. Francis GALTON va estudiar famlies que havien aportat membres destacats en algun camp. Per a estudiar aix es varen estudiar bessons idntics (comparteixen la mateixa dotaci gentica). Aquests bessons havien viscut en entorns separats per malgrat aix coincidien en molts aspectes. Cap de les dues posicions es poden acceptar sense qestionar-ne qualque cosa. Per exemple, no tots els aspectes del desenvolupament sn iguals. Hi ha aspectes que estan clarament influts per la herncia i aspectes que estan clarament influts per lambient. Per ex. El desenvolupament motor en el primer any de vida, caracterstiques fsiques, etc....estan clarament influenciats per la gentica. Tot aix est influt per factors innats. Per ex. Ideologia, forma de pensar, opinions, creences...estan clarament influts per lambient. Per ex. Tens uns gens per arribar a una certa altura per com que vius a un ambient empobrit el teu desenvolupament fsic no arriba a aquesta altura. Conclusi: El desenvolupament s un problema dinteraccions complexes. La persona, dins la seva llibertat, juga un paper important en la decisi de les influncies que el determinaran. En definitiva, un nin neix amb unes potencialitats i lambient li permetr aconseguir tot all que arribar a ser.

ELS ESTADIS: Al contrari que els psiclegs anteriors que veuen el desenvolupament com un continuum hi ha altres psiclegs que veuen el desenvolupament com una successi detapes o estadis. Moments de la vida en qu les persones que shi troben tenen caracterstiques similars. Aix implica uns certs inconvenients: Quan el nin s molt petit, els factors gentics linflueixen molt, i tamb les caracterstiques ambientals poden fer incidncia, per aquesta darrera ser ms forta 20

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

a mesura que passa el temps i per aix a ledat adulta l incidncia de lambient fa que hi hagi canvis a cada etapa molt importants. Per aix s difcil de parlar de caracterstiques comunes. COMPARACI DE ESCOLARITZACI. DESENVOLUPAMENT, CULTURA I

El desenvolupament es produeix per influncia gentica i ambiental. Seria absurd posicionar-nos noms a una postura. El nin entra en contacte amb la cultura del lloc all on viu a travs dels agents socialitzadors (persones: pares,...situacions: escola.....). Per exemple la escola s leina que desenvolupa dins a la societat i posa en contacte amb la cultura, per tant lescola i la educaci en general (tant la dels pares com la de la que dona lescola) juguen un paper molt important dins el desenvolupament de la persona. Els processos educatius consisteixen en dur a la persona ms enll del que seria capa darribar tota sola (teoria de VIGOTSKY).

ESCOLA promou Eina per transmetre desenvolupament

Cultura: a cada cultura els processos educatius estan organitzats de formes diferents (diferents experincies). Aix es el que fa que les persones siguin diferents. A ms a ms, lescola t un gran paper a lhora de exercir la funci compensatria (els dficits que venen del ambient). Lescola ha de promoure, per tant, la compensaci de les desigualtats.

TEMA 5: MTODES DINVESTIGACI A LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT.

1. Mtodes experimentals

Estudi de casos: Estudi dun cas (un individu), duna persona dins la seva vida. 21

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

Els psicoanalistes estudien casos de persones. Tambin sestudien casos quan sestudien biografies de nadons (com va fer Darwin, Piaget, etc...). Les avantatges daquests estudis sn que aporten dades tils i profundes per com a desavantatge s que aquests estudis no es poden generalitzar. Normalment es limiten a descriure la conducta, per no la expliquen. A ms te el inconvenient del prejudici del investigador que fa que potser no sigui del tot objectiu. Observaci natural: Consisteix en observar nins (persones en general) quan actuen dins lescenari en el que es desenvolupen normalment. Observar sense cap intent de manipular. Tota la feina del cicle infantil est basada en la observaci. Aquesta tcnica est basada en hiptesis (lobservaci natural s una font dhiptesi) i no explica el comportament ni la relaci causa-efecte. Mtode clnic: Combina la observaci amb laplicaci de qestionaris. Primer sobserva i desprs saprofunditza a travs de diverses qestions per obtenir ms informaci. Avantatges: s un mtode molt flexible i aix permet obtenir dades molt interessants. Depn molt de la destresa (capacitat de relacionar dades) de linvestigador. Tamb s un mtode molt contextualitzat, all implica que s molt difcil repetir el experiment. Entrevistes. Manera dobtenir informaci a travs de preguntes. Poden ser entrevistes altament estructurades i entrevistes totalment obertes (com una conversa natural). Lavantatge que t aquest mtode s que es poden obtenir dades que van ms enll de lobservaci (opinions, actituds...) per linconvenient s que la persona que respon pot no recordar les dades o distorsionarles. Estudis de correlacions Es un estudi estadstic (de grup) i cerca si hi ha relacions entre 2 o ms variables, quina magnitud te aquesta relaci i quina direcci te (positiva o negativa). Per exemple: Estudi de les hores que els nins miren la televisi i les conductes agressives que manifesten (sempre sha de cercar un sistema per quantificar aquestes conductes donar un cop=5 punts, mossegar=9 punts...etc..). 22

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0RDesprs es fa: NOM JOAN PERE AINA HORES 5 1 2 0

2010

CONDUCTA AGRESIVA 10 4 6 +1

Etc...(apliquem la frmula i surt un nombre que oscilla entre -1

Interpretaci: si ens dona per exemple + 085 aix s una direcci positiva: Quan augmenta una variable augmenta laltra i al contrari (+ i + =+; - i -=+; + i -=-; - i +=-) A ms hores de televisi ms conductes agressives. Tamb hem dinterpretar la magnitud: si est molt a prop del 1 aix vol dir que s una relaci molt forta (ms a prop de 1 s ms forta).

2.Mtode cientficLa psicologia ha de recrrer mtodes cientfics experimentals Lexperimentador manipula qualque variable per saber com afecta aquesta manipulaci als resultats, encara que determinades manipulacions no es poden fer amb persones (principis tics).

Observaci controlada i registre de dades objectives

Aix consisteix en que lexperimentador concentra latenci en un fenomen i controla les condicions en qu es fa lobservaci. Per enregistrar les dades utilitza unitats estndard de mesura. Un experiment s una observaci controlada en totes les variables menys en una ( que s la que manipula lexperimentador). La finalitat es veure com afecta aquesta manipulaci als resultats. Per exemple: En una classe el mestre fa un experiment dividint la classe en 2 grups homogenis. A un dels grups els ensenya lestratgia i a laltre no. Els fa un examen i els que coneixen lestratgia treuen ms bons resultats que els que no la coneixen. La observaci ha de ser explicada i daquesta explicaci surten les hiptesis.

Desenvolupament i comprovaci de 1 varies hiptesis Enunciats cientfics dall que passa

Els enunciats han de ser comunicables (hem dentendrels). Aix vol dir que el llenguatge utilitzat, tcniques de mesura, smbols...han destar 23

BLOC 1: CONCEPTES I TEORIES 0R

2010

definits amb tal precisi que els altres investigadors puguin repetir lexperiment (per exemple: no es pot dir En Joan estava transtornat). Divulgaci de les dades

Shan de donar a conixer (per exemple en el camp de leducaci: revistes Guix, Quaderns de pedagogia...) perqu altres observadors puguin aprendre, repetir lexperiment divulgat. La cincia sest construint contnuament i sest renovant.

24