Papers

“Scala

Dei”. D

isseny:

France

sc Vida

l

! Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 113 • Gener 2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat de Balears

Economia sostenible

Catalunyawww.cgtbalears.org! Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Gener 2010 • núm. 113 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat

Economia

“Scala

Dei”. D

isseny:

France

sc Vida

l

sostenible

Col�lectiu La Tramuntana

Des de l’1 de gener de 2010l’Estat espanyol té la presi-dència de la Unió Europea

(UE). El govern de Zapatero inten-tarà utilitzar-la com una operacióde màrqueting per rellançar la sevapresidència i seguir venent la farsaque la crisi s’ha acabat. La crisi

actual del neoliberalisme no és

una crisi conjuntural passatge-

ra, és una veritable crisi sistèmica,econòmica i financera, social, eco-lògica i energètica, i alimentaria.No estem al final de la crisi i el mésdur encara està per arribar.Estem immersos en una Unió Eu-

ropea antidemocràtica, marcadaper la corrupció, en la qual la crisil'està pagant la classe treballado-ra, amb un panorama de precarie-tat, salaris de misèria, atur, aco-miadaments, dificultats peraccedir a un habitatge digne i arri-bar a finals de mes, sent les dones,els joves i la població immigrantels més afectats.El capitalisme depredador, cau-

sant d’una crisi ecològica global,destrueix el territori; la políticaagrària està al servei de les multi-nacionals; l'Europa dels estats em-presona pobles; l'Europa del capi-tal és també l'Europa de la guerra;la Unió Europea és un projecte ne-ocolonial basat en una politica derapinya dels recursos naturals delspobles del sud i de d’explotació dela mà d’obra; la crisi i el malestarsocial acumulat provoca un incre-ment les mesures repressives perpart dels Estats de la UE i la reta-llada de llibertats democràtiquesbàsiques.Front aquesta situació, la mobilit-

zació social és imprescindible,

basada en l’autoorganització delssectors populars i la nostra pre-sència al carrer. Perquè la crisi ladeixem de pagar les i els treballa-dors, hem d’oposar-nos a les polí-tiques neoliberals, mobilitzant-nosper al repartiment de la riquesa,del treball (a la feina i a casa), per ladefensa del mediambient, per la fide qualsevol forma d’opressió idiscriminació per raons de gènere,nacionalitat, etnia i opció sexual, i

per la desmilitarització, la pau i lasolidaritat amb els pobles de tot elmón.Els col·lectius, organitzacions i pla-taformes catalanes han fet unacrida per a organitzar una res-

posta a l’Europa del capital, la crisii la guerra, impulsar iniciatives deprotesta durant aquests sismesos, i organitzar-nos dia a dia ien tots els terrenys. La primeramobilització convocada tindrà llocdurant la cimera que realitzaran aBarcelona del 27 al 30 de gener elsMinistres de Treball de la Unió Eu-ropea, amb una manifestació

convocada el dijous 28 de gener

a Barcelona per la Campanya

contra l'Europa del Capital, la

Crisi i la Guerra sota el lema

"Contra l'Europa de l'atur i la

precarietat, repartim el treball i

la riquesa", que sortirà a les 19 h.dels Jardinets de Gràcia (cruïlla del’Avinguda Diagonal amb el Pas-seig de Gràcia).

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 20102

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL(CGT) DE LES ILLES BALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Delegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈCONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal�lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. Tel. i fax 938042985 � cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261MaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcata-lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080ManresaCircumval�lació, 77, 2n - 08240 Manresa -manre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559RubíColom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialPer la mobilitzacióanticapitalista durantl’etapa espanyola de la UE

Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí iJosep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica:

Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip-

cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, DipòsitLegal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005.No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número s’ha tancat el 15 de desembre de 2009

Víctor Colomer, conseller-regidor

de Cultura durant la Revolució

“Si hem de formar les generacions

revolucionàries des de l’escola, cal

que desapareguin la majoria de

llibres escolars. Els quals s’han

d’editar sense interessos materials

d’empreses ni de particulars”

Agurrelj

Drets dels subscriptors: D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a lesmesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirel seus drets d'accés, rectificació, cancel�lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org

Gener de 2010

REPORTATGEL’aposta per centrar l’economia mésen la innovació, sens dubte, serà unavanç cap a la sostenibilitat

ECONOMIA SOSTENIBLE

3

El Govern consideraque vivim en un planetade recursos i abocadorsd’escombreries infinits

Decreixement insostenible i aturinsostenible a les Illes Balears

Llorenç Buades Castell

Segons l'enquesta de poblacióactiva fa dos mesos que a lesIlles Balears superarem les

107.000 persones desocupades.Aquesta xifra va ser més tard mo-derada per les referències de l’I-NEM que situà les persones des-ocupades enregistrades al voltantde les 90.000 . Les xifres de des-ocupació enregistrada al menys finsa final de l’hivern, preveuen un in-crement encara més gran de l’atur.Sigui com sigui, ni les patronals niel govern autònom preveuen que latendència millori per a l’any 2010 iaquest si que es un fet preocupant,perquè més d’un 70% de la pobla-ció desocupada que té prestacionscontributives no té cobertura mésenllà de mig any. Els ajuts del go-vern Zapatero són molt limitats enel temps i insuficients per al mante-niment de condicions de vida dig-nes.Tot i que el turisme és la locomoto-ra de l’activitat a les Balears, el sec-tor serveis en totes les seves va-riants ha patit en els darrers tempsels efectes de la crisi, perquè laconstrucció , tot i que ha patit unacontracció important de l’activitatprivada , ha aconseguit la inversiópública en el Pla E, després de lacaiguda d’un 8,9% del sector deltotxo en el 2008. El sector serveis serà beneficiari depropers estímuls com la insosteni-ble regeneració de la Platja dePalma, però aquests afectaran mésa la rehabilitació que a la conserva-ció de llocs de feina propis del sec-tor i alguns d’aquests projectes vin-culats al món de la construcció i lesobres públiques són contraris a l’e-xercici de polítiques ecològicamentsostenibles. Així són qüestionablesen l’any 2010 la construcció amb laposada en marxa de diferents pro-jectes vinculats a l’obra per al trans-port i a la circulació, o a la posadaen marxa del pla de construcció de1.000 habitatges de protecció ofi-cial previstos, de dubtosa sortida, i

amb el conseqüent consum de terri-tori quan ara mateix hi ha un estocde més de 7.000 habitatges noussense vendre. Entre aquests habi-tatges de protecció oficial, hi ha, ditsigui de passada, edificis poc soste-nibles ecològicament perquè entrealtres coses no es pot estendre laroba i exigeixen tenir secadores, noaprofiten els recursos naturals del’aigua, el vent i el sol, fan de lagespa i del consum de l’aigua ele-ments dels jardins que els envolten,i a més resten infrautilitzats perquèestan sense vendre per manca depossibilitats per part de la gentd’accès als prèstecs (com és el casdels HPO del Pil·lari com exem-ple).El sector serveis és el més afectatper la crisi pel que fa a la incidènciade la desocupació, perquè els em-presaris han aprofitat l’ocasió per alliurar-se de bona part dels seus

efectius humans gràcies a l’existèn-cia d’un acomiadament excessiva-ment barat i sense justificar. No caldir que el gros del sector serveis ales Balears depèn de l’evolució deles economies de la gent treballado-ra i pensionista alemanya i britàni-ca i les economies dels potencialsturistes, segueixen en crisi.

Decreixen el VAP, el PIB i laproductivitat a BalearsAl llarg del nou segle, el creixe-ment del Valor afegit brut és un0,70% inferior a la mitjana espan-yola, el creixement del PIB per ca-pita balear ha presentat un decrei-xement del –4,0 % en comparacióal creixement del +15,4 % de l’eco-nomia espanyola. En el mateix pe-ríode, la productivitat del treballpresenta un creixement acumulatdel -6,32% a Balears i del i +2,21%a Espanya, respectivament. I no

obstant, el creixement de l’ocupa-ció amb totes aquestes xifres nega-tives era fins al 2008 d’un 3,7% en-front del 3,4% a Espanya.Paradoxalment al mateix temps queha crescut l’ocupació ha crescutl’atur, un fet explicable el del crei-xement de l’ocupació perquè elsserveis personals quan es donen nopoden, ara per ara, prescindir comaltres sectors de la mà d’obra, d’i-gual manera que ho poden fer en al-tres sectors: un hotel, una clínica,una empresa de transport pot tan-car, però encara que es redueixin,no poden funcionar sense gent tre-balladora. La contractació estàtambé afavorida pel fet que elscosts salarials de la gent treballado-ra a les Illes Balears és inferior a lamitjana espanyola (un 5,6 % infe-rior l’any 2008), en tant que la dedi-cació horària a l’empresa és major,perquè les hores efectives oficial-

ment treballades varen ser un 1,1 %superiors a la mitjana espanyola, iés sabut que els empresaris aprofi-ten la precarietat laboral per a exigirl’allargament de la jornada de ma-nera gratuïta .El creixement de ladesocupació s’ha produït tambéperquè els ritmes d’increment delsllocs de treball són molt inferiorsals ritmes de creixement de la po-blació activa.El creixement demogràfic de gaire-bé un 25% entre l’any 2000 i 2008a les Balears ha situat en el mercatuna demanda de creació de feina de21.000 llocs anuals, un creixementque és impensable que es puguimantenir sense reduccions de jor-nada, tot i que ara el creixement po-blacional, majoritàriament d'origenmigratori, s’alenteixi. No atendreaquesta necessitat de repartimentdel treball de manera radical, signi-fica posar caliu a la generació de

Gener de 20104

REPORTATGE

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT

L’avantprojecte de Llei d’E-conomia Sostenible delPSOE només tracta de ga-

rantir l’actual model econòmic isocial capitalista, model desigual iinjust, basat en el creixement, eldesarrollisme, el consumisme,l’explotació i l’especulació, asse-gurant el domini de les multinacio-nals i negant el protagonisme de-mocràtic a la societat perquègestioni els recursos i la producciódes de les necessitats de les perso-nes, des del repartiment, la igualtat,la justícia i el respecte per la vidaen harmonia amb el planeta.Els eixos d’actuació que planteja laLlei es refereixen a la Millora del’Entorn Econòmic, la Competiti-vitat, i la Sostenibilitat Mediam-biental. Entorn d’aquests eixoss’assenyalen polítiques socials,econòmiques, fiscals, financeres,laborals, energètiques, mediam-bientals, formatives i aquelles me-sures que fossin necessàries, per afer del creixement de l’Economia,una cosa sostenible. Per exemple,dotar de milers de milions a la in-vestigació privada, a les empresesprivades, al reforçament de les pa-tents en mans de grans multinacio-nals…Ja coneixem les conseqüències deldesarrollisme i el productivisme:fam, augment de les malaltiessocio-ambientals, guerres de sa-queig ecofeixistes per l’apropiaciódels recursos, sequeres, canvi cli-màtic, societats cada vegada mésautoritàries, atur, precarietat labo-ral i social, pobresa, marginació,exclusió social, etc.Amb aquesta llei, el desenvolupa-ment del sistema capitalista basaten la idea d’un món sense límits,pretén suavitzar, des de conceptescom el de sostenibilitat, un camíque ens orienta inexorablement capal col·lapse ecològic i social. Par-tint de la consciència que el dete-riorament ecològic i social quevivim està causat pel malversa-ment i l’especulació sobre els re-cursos naturals, la Llei d’Econo-mia Sostenible que planteja elgovern del PSOE, és tan sols unavolta de rosca pseudoverda, unanova operació de màrqueting vesti-da de sostenibilitat, oblidant cons-cientment que, des de qualsevolpunt de vista, la pròpia sostenibili-tat és conceptualment insostenible.La llei d’Economia Sostenible pro-posada pel govern de PSOE refor-ça els sistemes de dominació ves-

tint-los de mediambientals: soste-nibilitat del poder econòmic, soste-nibilitat del model de control, sos-tenibilitat de l’economia liberal,sosteniment del deute de les famí-lies, Reforma Laboral, … sosteni-bilitat de la insensatesa.

La CGT davant la “Lleid’Economia Sostenible”Des del sindicat de la CGT creiemque qualsevol plantejament econò-mic ha de partir de premisses queevitin l’abús i l’especulació, pre-misses que desenvolupin sistemesde repartiment de la riquesa i el tre-ball. El desenvolupament de políti-ques socials que incentivin l’equi-

tat, i la justícia social. Que trans-gredeixin el pensament únic delsmodels convencionals de produc-ció i de consum. Apostem per laresponsabilitat, per la coherència,per l’austeritat, des de la conscièn-cia de classe, des del rebuig a qual-sevol forma d’explotació i contrael malversament industrial dels re-cursos naturals.Des de la CGT instem les pobla-cions assalariades ignorades en elsseus drets i llibertats, els ciutadans,ciutadanes i pobles empobrits ma-terial i moralment per unes reglesde comerç i financeres injustes idesiguals i criminals, a rebel·lar-secontra aquest Model de Creixe-

ment que ha demostrat no només laseva ineficiència per a satisfer lesnecessitats socials, laborals, cultu-rals, d’alimentació, de recursos,d’hàbitat i de llibertat, sinó que elseu model de creixement només éspossible per a cada vegada menyspersones i a costa d’emmalaltir unmón, la terra, on no serà possible,no ho és ja per a la majoria de lapoblació, una vida digna i feliç pera les generacions esdevenidores.Per totes aquestes raons, segueixsent precisa i urgent la Mobilitza-ció Social i la Vaga General per aconstruir un nou model econòmic isocial al servei de les persones i nodel mercat.

La nova llei del govern de Zapatero, un nouengany a la societat

conflictes per raó d'origen com elsque s’han començat a esbrinar enalguns barris de Palma. Els ele-ments per a bastir una dreta xenò-foba que generi enfrontamentsentre la gent treballadora són benpresents i només si som conscientsi proposam alternatives socials quemobilitzin al conjunt de la poblacióen la sortida als problemes més im-mediats de subsistència, a partir dereivindicacions comunes front alcapital i als governs podrem guan-yar la partida en joc.Quan arribi la primavera les xifresde desocupació començaran a des-inflar-se, però no de la manera quehem viscut gairebé sempre, perquèés molt probable que en el properestiu superem les 60.000 personesdesocupades, cosa que ens obliga apensar que hem tocat sostre i queaquest sistema tal com va no potser útil per a satisfer les necessitatsmés elementals de la gent. Així queen perspectiva tendrem més perso-nes desocupades i amb menys pres-tacions contributives i menys sub-sidis d’atur. El turisme que vendràestarà més vinculat a les polítiquesdel tot inclòs, la despesa seràmenor i els danys colaterals al co-merç i a la restauració es deixaransentir més que mai per la feblesa dela capacitat de compra i de consum.D’altra banda allò que han posatde manifest aquests mesos de tar-dor i el que resta d’hivern és la de-rrota del model turístic que tenimper fer front a l’estacionalitat. Mal-grat les despeses oficials, no hafuncionat ni el reclam a l’atracciódels pensionistes europeus hiver-nals, afectats també per la crisi. Les polítiques de creixement viscu-des fins ara a més d’indesitjablesno són repetibles al menys fins al2014 segons constaten els organis-mes oficials, i per a ells, només lespolítiques de creixement poden ge-nerar ocupació, cosa evidentmentfalsa, perquè sense major producti-vitat no hi ha creixement, i la majorproductivitat va contra la generaciód’ocupació. Ara mateix els objec-tius del Pla d’Ocupació signat pelsagents socials per al 2009-2011 iper al qual es compta amb un pres-supost de 307.626.637 euros sónmolt modestos i potser així i totpoc creïbles: autoocupació de4.000 persones, incentius als em-presaris per a l’ocupació de 2.000persones i altres 1.000 vinculades ala formació amb plans de contrac-tació. Tot plegat són xifres que noresponen a les necessitats i que escomplauen en la repetició delserrors als quals ens tenen acostu-mats, perquè allò que necessitemde veritat és prohibir l’acomiada-ment barat i injustificat que ara espractica, impossibilitar l’exercicid’hores extraordinàries i encaramenys les no declarades, combatreel frau fiscal generalitzat de les em-preses i els “professionals llibe-rals”, reformar la fiscalitat per talque pagui qui més té, i repartir eltreball existent sense que això hagid’implicar de cap manera que cai-guin els salaris.

Gener de 2010 5

REPORTATGE

Ecologistes en Acció

El 27 de novembre era apro-vat l’avantprojecte de la fu-tura Llei d’Economia Soste-

nible (LES). Ecologistes en Accióconsidera que la proposta és uncompendi de mesures contradictò-ries que, en el seu conjunt, no ensacostaran cap a la sostenibilitat.La futura llei té com objectiu fona-mental garantir el creixement del’economia espanyola mitjançantl’increment de la seva competitivi-tat.Novament el Govern planteja unamesura que considera que vivim enun planeta de recursos i abocadorsd’escombreries infinits, en el qualel creixement continuat és possible.Novament el Govern fa política-fic-ció.Per a mantenir aquest creixement,la LES fomentarà elements tan in-sostenibles com la construcció d’in-fraestructures o l’impuls a la inter-nacionalització de l’economiaespanyola.Ecologistes en Acció recorda que elPla Estratègic d’Infraestructures deTransport (PEIT) va a suposar unimportant increment de les emis-sions de gasos d’efecte hivernacle(el sector del transport és el quemés les ha augmentat des de 1990),i un major trossejament del territori,el que contribuirà a que seguim per-dent biodiversitat.Per a l’impuls a aquest exigent pla

d’infraestructures, la LES engegaràun mecanisme de finançament pú-blic-privat que permetrà continuarel malbaratament de recursos actualen carreteres i trens d’alta velocitat.Un malbaratament que crea menysi pitjors llocs de treball que l’apostapel transport públic, que està darre-re de la mala qualitat de l’aire de lesnostres ciutats, i que, per descomp-tat, és corresponsable que l’Estatespanyol no compleixi el Protocolde Kioto.Les mesures contemplades per a in-ternacionalitzar més l’economia es-panyola signifiquen un major tràficde mercaderies, el que implica in-evitablement més consum energètici canvi climàtic. Però no nomésaixò, sinó que suposen un suport al’espoli que estan realitzant lestransnacionals espanyoles a l’es-tranger. Com exemple il·lustratiuestan els casos de degradació de te-rritoris indígenes per part d’Endesa,la contaminació de parcs naturalsde Repsol, o la repatriació a la casamatriu dels beneficis obtinguts al’empobrida Amèrica Llatina pelBanc de Santander.Ecologistes en Acció valora positi-vament altres aspectes de l’avant-projecte, per exemple l’aposta perla rehabilitació i el lloguer enfrontde la construcció de més habitatges,els plans que conté per a una mobi-litat una mica més sostenible, o lesmesures d’estalvi energètic i apostaper les renovables. No obstant això,

àdhuc sent positives, aquestes me-sures són insuficients.L’aposta per centrar l’economiamés en la innovació, sens dubteserà un avanç cap a la sostenibilitat,

suposant que aquest desenvolupa-ment tècnic se centri a millorar l’e-ficiència. No obstant això, aquestano és una condició suficient per aavançar cap a la sostenibilitat. El

parc automobilístic espanyol haanat reduint el seu consum i lesseves emissions progressivament,no obstant això, a dia d’avui, lesemissions totals de gasos d’efectehivernacle d’aquest parc són majorsque les de 10 anys enrere, ja que elnombre de vehicles i els quilòme-tres recorreguts s’han incrementatnotablement.L’aposta per l’eficiència energèticai la mobilitat sostenible són impor-tants, no obstant això el veritable-ment fonamental és que vagi acom-panyada d’un decreixement dràsticen el consum energètic i la mobili-tat motoritzada. Tot això acompan-yat per una reconversió cap a lesfonts energètiques renovables quevagi molt més allà del tímid objec-tiu del 20% per a 2020 d’aquestGovern.En resum, per a Ecologistes enAcció el que presenta el Govern témolt poc a veure amb la sostenibili-tat i molt més amb el fet d’aconse-guir un creixement sostingut; i pertot això, hem rebatejat aquesta lleiprecisament com Llei de Creixe-ment Sostingut.

La Llei d’Economia Sostenible no és sostenible, ja que

busca el creixement

Per mantenir el creixement econòmic, la Llei d’Economia Sostenible fomentarà elements tan insostenibles com la construcció d’infraestructures

o l’impuls a la internacionalització de l’economia espanyola

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT Catalunya

En la línia d’anar en direccióa la vaga general contra lapolítica econòmica del go-

vern i la patronal, i d’acord amb lapetició realitzada pel Comitè Con-federal, durant el mes de desembrees van enviar cartes als màximsresponsables d’organitzacions sin-dicals i socials de Catalunya pro-posant-los reunir-se per a tractar dela possibilitat de convocar unavaga general (s’annexa carta tipus).Les organitzacions que en un pri-mer llistat se’ls va enviar la cartasón: ATTAC, CNT, CNT-AIT,CC.OO, COBAS, COS, IAC, SPC,UGT, USOC, USTEC; Centre de-Treball i Documentació, FAVB,Ecologistes en Acció de Catalunya.Seguim en la tasca d’enviar cartesa més moviments socials. Ja s’hanportat a terme les primeres reu-nions.Les organitzacions sindicals d’àm-bit estatal a les que s’ha enviat lacarta des del Comiè Confederal es-tatal són: CCOO, UGT, USO,CNT, SO (Solidaridad Obrera),CSIF. El primer llistat de movi-ments socials a nivell estatal a quis’ha enviat la carta és el següent:Ecologistas en Acción, Balabre,Quién debe a Quién, Coordinadorade Gays y Lesbianas, MOC, Fede-ración Estatal de Asociaciones deVecinos, REDI, Red Contra la Re-

presión Sindical, CoordinadoraAntibolonia, Sindicato de Estu-diantes.La carta Salut apreciats companys/compan-yes:La nostra organització ha arribat ala conclusió que resulta absoluta-ment necessària una mobilitzaciógeneral contra el deterioramentprogressiu de les condicions labo-rals i socials, així com la contínuaretallada de drets i llibertats. Peraixò i de manera conseqüent, hemacordat l’engegada d’un procésque ens condueixi a la vaga generalde la totalitat dels treballadors i tre-balladores; mobilitzant a la societaten el seu conjunt, per a afrontar ladefensa dels drets i llibertats en-front de l’agressió permanent, pla-nificada, calculada, premeditadaque estem patint per part del capi-talisme neoliberal imperant.En aquests moments de profundacrisi sistèmica, global, econòmica,laboral, social, energètica, me-diambiental, política… a la qual laclasse treballadora està sent sotme-sa per aquest sistema cruent, ente-nem que cal adoptar una perspecti-va global que unifiqui i doni sentittransformador al cúmul de lluites iconflictes que estem desenvolu-pant empresa a empresa, sector asector, territori per territori.La lluita diària que des de la CGTestem desenvolupant en defensa de

l’ocupació contra els acomiada-ments, contra els ERO, contra lapèrdua de drets i condicions de tre-ball, contra la precarietat i tempo-ralitat… volem afrontar-la desd’una nova perspectiva de mobilit-zació i vaga general laboral i so-cial. És necessari recuperar tot elque hem anat perdent en el camí enfavor de la patronal, de les multina-cionals. És necessari desmantellarla fractura social dissenyada pelcapitalisme entre treballadores itreballadors actius, desocupats,fixos, eventuals, precaris, estran-gers, joves, sense papers, homes,dones…Aquesta mobilització general calconstruir-la, cal teixir-la entre tots itotes, des de les organitzacions sin-dicals, els moviments socials, estu-diantils, veïnals, plataformes ciuta-danes en defensa dels serveispúblics,...Junts podrem transformar o contri-buir a la transformació social, a laconstrucció d’un altre model socialmés just, solidari, humà, que digni-fiqui als treballadors i treballado-res, que ens dignifiqui com perso-nes, un sistema basat en lasolidaritat i el suport mutu, radical-ment oposat al model antisocial,individualista, especulador, saque-jador que representa el capitalisme.El capitalisme no admet millora,no és reformable, amb ell la classetreballadora no té futur. Els treba-lladors i treballadores estan dema-

nant respostes sindicals i socialsque els posicionin adequadamentenfront de la patronal, enfront delsistema.Amb aquestes idees, amb aquestesactituds, pretenem mantenir unareunió amb la vostra organitzacióper a analitzar, valorar, avaluar lesclaus, les necessitats d’aquesta mo-bilització social i vaga general queus plantegem i per a la qual sol·lici-tem la vostra implicació, assump-ció, suport, adhesió…La nostra intenció és la d’anar con-vocant actes, trobades, mobilitza-cions en les quals puguem confluiramb totes les organitzacions, elscol·lectius, les associacions i elsmoviments que comparteixin lesnostres perspectives i propostes alllarg dels pròxims mesos, per terri-toris i sectors, amb l’objectiu deconfluir en una mobilització socialque es tradueixi en una gran mani-festació i una pròxima vaga gene-ral, amb una perspectiva temporalno molt llunyana.Des de la Secretaria General delComitè Confederal de la CGT, s’haenviat a les vostres organitzacionsa nivell estatal una carta similar aaquesta que us enviem des de laCGT de Catalunya.Esperem la vostra acceptació a quepuguem mantenir en les pròximesdates aquesta reunió que formal-ment us plantegem. Tot esperantles vostres notícies, rebeu una salu-tació fraternal.

TREBALL-ECONOMIAEn un any de recessió com el 2009, les deuprincipals fortunes de l’Estat espanyol vanelevar el seu patrimoni un 27%

Els desocupats i elstreballadors no hanpogut gaudit de lariquesa que creen

La CGT proposa la possibilitat

d’una vaga general

Gener de 20106

Les principalsfortunesespanyolesatresoren 6.800milions mésdurant el 2009

Kaos en la Red

Els rics no passen penúries ni entemps de crisis. En un any de

recessió com el 2009, les deu prin-cipals fortunes de l’Estat espanyolvan elevar el seu patrimoni un27%. Amos de grans companyies,que en la seva majoria cotitzen al’Ibex 35, tenen 6.803 milions mésen les seves participacions empre-sarials.La pujada de la borsa des del mesmarç provocava un augment en elvalor dels seus patrimonis. L’Ibexespanyol s’havia revaloritzat un30% des de gener. D’això es vanbeneficiar els milionaris espanyols,evidentment els desocupats i elstreballadors no van poder gaudir dela riquesa que creen ells mateixos através del seu treball. Els bancs, noobstant això, si van rebre milers demilions per a no "tancar", elevant eldèficit de l’estat fins al 5%, en unade les maniobres mes descarada-ment neoliberals que han executatels que es diuen socialistes.El que més ha engrossit el seu pa-trimoni és, de lluny, el fundador del’imperi Inditex, amb la marca Zaraal capdavant, Amancio Ortega. Elric espanyol número ú, segons lallista de la revista Forbes, ha assolitaugmentar la seva participació a In-ditex en 4.313 milions, un 37% ,fins a 15.893 milions. Alicia Ko-plowitz només a Morinvest acumu-lava 428 milions, un 11% més. Es-ther Koplowitz, que té el 45% deFCC, és un 24% més rica que el2008. La dona més rica d’Espanyaés Rosalía de Mera que atresora1.874 milions gràcies al seu 7% aInditex.Emilio Botín, president del Santan-der, és el que més ha revaloritzat elseu patrimoni empresarial, un 71%,fins a 885 milions. Li segueix la fa-mília Del Pino, propietària del44,6% del grup de construcció iserveis Ferrovial que, després defusionar-lo amb la seva filial d’au-topistes Cintra, ha incrementat elvalor de la seva participació un48% (2.568 milions). Els Entreca-nales, propietaris d’Acciona, asso-leixen revaloritzar el seu patrimoniun 3,4% més i els amos d’ACS, elsbanquers March, els Albertos i Flo-rentino Pérez, han vist com el valorde la seva empresa guanya un 6%.Qui paga la crisi? Resposta: 4 milions de treballadorsen atur.

Gener de 2010 7

TREBALL-ECONOMIA

Col�lectiu La Tramuntanai SP CGT

El 12 de desembre de 2009,les centrals sindicals UGT-CCOO van convocar una

mobilització general de caràcter es-tatal a Madrid sota el lema “El tre-ball el primer. Pel diàleg social”,que havia de ser una “gran” mobi-lització, però a la qual finalmentvan assistir entre 35.000 i 40.000persones. Ni els centenars d'auto-cars que van finançar amb els di-ners que reben d'un estat agraït pelsseus serveis, ni el suport de l'esque-rra oficial i de les organitzacions icol·lectius afins (IU, PSOE,intel·lectuals...), ni la mobilitzacióde les desenes de milers d'alliberatsdel seu aparell sindical, ni tampocla demagògia emprada a l'hora dejustificar la convocatòria, van asso-lir mobilitzar una classe treballado-ra que cada vegada veu més clarque d'aquests sindicats i d'aquestsdirigents no se’n pot esperar massacosa. Amb aquesta mobilització els sin-dicats del Sistema pretenien denun-ciar la situació per la qual travessal’economia, desbloquejar la nego-ciació col·lectiva pactada i signada irecuperar el diàleg social, amb laperspectiva de no acceptar velles,simples i fracassades receptes queafebleixin i retallin els drets labo-rals i la protecció als treballadors itreballadores. Per un costat cal con-gratular-nos de que el sindicalismeinstitucional hagi apostat per la mo-bilització de les persones assalaria-des, essencialment, acollides aaquests convenis bloquejats.Però, convé ser rigorosos i pregun-tar-nos per quins són els motiusreals d’aquesta convocatòria?Aquestes centrals ens cridaven a lestreballadores i treballadors a parti-cipar en aquesta mobilització en de-fensa d’un capitalisme amb regles,d’un sistema financer amb méscontrols, un desenvolupament sos-tenible i un estat fort, segons el seupropi manifest. És a dir, no plante-gen una ruptura amb el model eco-nòmic-social neoliberal i capitalistaque ens ha dut a la ruïna a la majo-ria social.Des de la CGT considerem impos-sible seguir endavant amb el mateixsistema econòmic, productiu i so-cial que ens ha dut a aquesta ruïna,que és per naturalesa injust i des-igual. Creiem que aquest sistema ésinasumible per a qui el patim, treba-lladors i treballadores, i no es potcontribuir al seu enfortiment si noque cal un nou sistema que garan-

teixi el repartiment de la riquesa i eltreball, els drets socials i serveis pú-blics per a tots i totes, un sistemaque no segueixi basant-se en el con-sumisme, el desarrollisme il·limitat,en la depredació de la naturalesa iels recursos del planeta, un sistemanou que no condemni a l’atur es-tructural i a la fam a milions d’és-sers humans.Pensem que està bé mobilitzar-sepel desbloqueig de la negociaciócol·lectiva del 2009 però, cal donarun pas més i pensar en els milionsde persones aturades i desregularit-zades en les seves condicions labo-rals.Sembla que UGT-CCOO obvien ladesastrosa situació per la qual pas-sen més de quatre milions de des-ocupades i desocupats i milions detreballadores i treballadors precarisi indefensos que ho són, entre altresraons, per la contínua rebaixa dedrets possibilitada per aquests ma-teixos convocants després d’anysde reformes laborals pactades, sub-contrates, convenis miserables, do-bles escales, acords interconfede-rals, acomiadament lliure, etc…Per a CGT, aquesta va ser una mo-bilització molt parcial, concreta,circumscrita al desbloqueig de lanegociació col·lectiva que planteja-va poques exigències cap a la patro-nal i cap al canvi de rumb de les po-lítiques econòmiques del govern.Per altra banda, entenem en la CGTque, aquesta era una mobilitzaciósectària i partidista, ja que no es vanbuscar, sindical i socialment, con-sensos, complicitats ni suports per ala realització de la mateixa entornd’uns objectius comuns. Va ser, bà-sicament, un acte de màrqueting

sindical, més que una mobilitzaciósocial general que busqués solu-cions definitives a la majoria socialque sofreix la crisi capitalista.No oblidem que aquests mateixosconvocants estan plantejant ja unanova negociació col·lectiva a tresanys vista, han signat un acord quepermet congelar els salaris dels fun-cionaris públics, es prepara la vin-guda d’una nova Reforma Laboralque segueixi fent-li guanyar al Ca-pital a costa de la classe treballado-ra i una Reforma de les Pensionsque ens faci treballar més anys pera poder cobrar menys pensió. Eraper tant una manifestació buida enles seves exigències.Per tot això, la CGT considera quecal mobilitzar-se i mobilitzar a totala societat per a donar una respostacontundent que permeti exigir,sense almoines ni caritat, de la pa-tronal i del govern, solucions veri-tables als problemes socials i labo-rals del conjunt de la classetreballadora de l’estat espanyol. Lamanifestació del dia 12 d’UGT iCCOO no pot servir per a tancardefinitivament el procés mobilitza-dor i fer callar l’ànsia de respostesque esperen milions de personesexplotades.Amb aquesta mobilització del 12de desembre, els sindicats convo-cants ens deien que tots hem de feresforços per a pagar la crisi. A laCGT diem que la crisi l’han depagar els responsables de la matei-xa, amb mesures polítiques i fiscalsque els obliguin a assumir les sevesresponsabilitats, que els obliguin aretornar l’estafat, amb mesures fis-cals progressives que obliguin apagar a qui més té i s’ha enriquit a

costa de la majoria social. No anema resignar-nos davant la pèrdua dedrets i llibertats, no anem a acceptarnous pactes socials en els quals elstreballadors i treballadores tambésom assenyalats com responsables iculpables de la seva avarícia, egois-me, superba i prepotència.És necessari traçar un nou rumb, elde la confrontació directa contra elcapital i els seus gestors, el de lasuma de voluntats per a la consoli-dació d’una veritable alternativa so-cial i laboral. Cal construir un nousistema social i econòmic basat enla satisfacció de necessitats del serhumà i no en la lògica del mercat,basat en el decreixement del consu-misme, desarrollisme i productivis-me i que permeti el creixement so-cial, el públic, els drets i llibertats

per a totes i tots.Esperem veure a aquestes centralssindicals en futures mobilitzacionsgenerals que es plantegin des de launitat, sense sectarisme, ni protago-nismes, per a proposar solucionsque beneficiïn a la majoria social,noves mobilitzacions àmplies so-cial i sindicalment en defensa delsdrets laborals i socials de totes itots.En la CGT estem compromesos itreballant des de fa mesos en laconstrucció d’una gran mobilitza-ció social i vaga general que doniresposta a la crisi econòmica actual,que aglutini totes les lluites parcialsque venim desenvolupant empresaa empresa, ERO a ERO, acomiada-ment a acomiadament, sector a sec-tor. Així l’hi hem transmès a aques-tes centrals sindicals que el dia 12van convocar unilateral i parcial-ment.Així, fem una crida a aquestes i a laresta d’organitzacions socials i sin-dicals per a l’ocupació del carrer,que ens mobilitzem contra la crisidel sistema capitalista, que utilit-zem la nostra força i capacitat deconvocatòria per a permetre queaflorin les ganes de cridar, les ganesd’expressar-se lliurement i de llui-tar, que les treballadores i treballa-dors tenim des de fa temps. És ab-solutament necessari convocar unaprotesta general que aglutini a totsles treballadores i treballadors detots els sectors de la producció, unamobilització que permeti plasmardavant la societat el nivell de preca-rietat, de desesperació, de ràbiacontinguda que està arribant a laclasse treballadora i les classes po-pulars.

Apostant per una autènticadinàmica de lluita

La CGT davant el fracàs de la mobilització estatal del 12 de desembre convocada pel sindicalisme institucional

Pep Juárez, Secretari d’AccióSindical de CGT-BALEARS Ja des dels seus orígens allà perl’any 1980, l'Estatut dels Tre-balladors va ser concebut com

una eina de submissió de la genttreballadora, cada vegada més efi-caç en aquesta funció, mitjançantsuccessius “decretaços” i “reformeslaborals”. L'Estatut dels Treballa-dors va ser qualificat, en aquellaèpoca i des de veus independentsd'esquerra, com “l’Estatut contraels Treballadors”, ja que consagra-va com indiscutible, entre d’altrescoses, la propietat capitalista delsmitjans de producció, la subordina-ció i l’obediència dels treballadors ales ordres de l’empresari, i l'aco-miadament lliure. És una espècie dellei de l'embut, en la qual la part fol-gada l'ocupen els interessos patro-nals, i per la part estreta es fa passarla majoria de la societat, els treba-lladors i les treballadores.Crida especialment l'atenció el con-tingut dels articles 51 al 56, ambdósinclosos, de l'Estatut. En l'Art. 51 esconsagra l'acomiadament col·lectiu,els famosos ERO; en els arts. 52 i53 es regula l'acomiadament “percauses objectives”, generador d'a-busos que arriben fins i tot a la pèr-dua del lloc de treball a causa demalaltia de l'empleat o empleada.Així, la utilització perversa d’a-quests articles, en mans dels empre-saris sense escrúpols, deriva encasos com els de dos companys enMallorca, acomiadats després deque, fent servir el servei de preven-ció que els declara “no aptes”, o“aptes condicionats” per presump-tes problemes de salut, l’empresaels aplica un “acomiadament objec-tiu”, segons l’article 52 de l’ET, i

els deixa en el carrer amb una in-demnització de 20 dies per anyd’antiguitat.A més, cínicament argumenten queaquesta mesura és “per preservar laseva salut”. És a dir, que la maneramés eficaç d’evitar als treballadorsels riscs del treball, és deixar-lossense treball. Un d’aquests casos, elde la Fundació Deixalles, s’haguanyat judicial i sindicalment desde CGT, amb la readmissió del nos-tre company. L’altre, el de Diego,de Kalise Menorquina, encara està

pendent de judici (el proper 9 demarç de 2010). Però la CGT estemcoordinant la lluita, des de Barcelo-na, Palma i Alaior (Menorca), ientre tots aconseguirem la readmis-sió del nostre company.Així també, els arts. 54 i 55 de l’ETestan dedicats a l'acomiadamentdisciplinari, i, finalment, en l'art. 56es regula l’anomenat “acomiada-ment improcedent”, per a aquellscasos en els quals se li reconeix laraó al treballador o la treballadora,ja sigui per una sentència judicial o

bé per reconeixement de l'empresa-ri, però que, malgrat tot, és aquestqui decideix readmetre'l o acomia-dar-lo, amb unes indemnitzacionsque són cada vegada més barates.Amb aquest “Estatut”, fins i totguanyant, estàs condemnat a per-dre.Aquest potentíssim arsenal legal,en mans patronals, que recull l'Es-tatut “dels” Treballadors, trencaqualsevol besllum d'equilibri en lesrelacions laborals, i situa perma-nentment a la gent treballadora a la

total mercè dels patrons. Sembla nonomés un pertinent un canvi denom d’aquest Estatut, que no hauriade ser “dels treballadors” sinó“contra” els treballadors. En aques-ta societat i mentre no li posemremei, els treballadors som ens sot-mesos per les Lleis. Per això, a l’a-nomenat “Estatut dels Treballa-dors” l’hem de situar en el nostrepunt de mira, per la derogació im-mediata dels seus articles més no-cius. Fins a quan el consentirem?

Gener de 20108

TREBALL-ECONOMIA

Estatut dels, o contra els treballadors?

Secció Sindical CGT MetroBarcelona

La Línia 9 del Metro de Barcelo-na va entrar en funcionament el

13 de desembre sense haver estatpublicat en el DOGC el Reglamentde Circulació de Trens. Feia nomésquinze dies que l’empresa cons-tructora havia lliurat l’obra finalit-zada, i el dia de la inauguració vahaver-hi dos incidents. Tampocs’han construit passarel·les d’eva-cuació del passatge en els interiorsdels túnels com estava pressupos-tat.La CGT, que és el sindicat majori-tari al Metro de Barcelona, vol de-nunciar que la Línia 9 del Metro deBarcelona inaugurada a tot córrerpels polítics i la Direcció de l’em-

presa, manca de l’aprovació i la pu-blicació obligatòria del Reglamentde Circulació de Trens, on es garan-teix la seguretat que ha d’aplicar-sedavant qualsevol tipus d’incidènciai la normativa per al seu correctefuncionament.A la CGT de Metro ens sembla unairresponsabilitat que una obra fina-litzada i lliurada per les empresesconstructores tan sols feia quinzedies, s’obrís al públic i es posés enfuncionament en tan breu terminide temps. Solament s’entèn per aaconseguir rendibilitat partidista in-augurar la Línia 9 amb semblantimprovisació, máxime quan portendes del mes de març anunciant a sode bombo i platerets l’obertura dela línia.El Reglament de Circulació desen-

volupa i marca les normes de segu-retat a seguir i abasta totes les situa-cions de risc que es poden donar,per exemple com i quan es pot en-trar en el túnel per a auxiliar un trenparat i amb passatge. Aquest regla-ment ha de ser aprovat i publicatper la Conselleria de Transportsperquè entri en vigor i abans que esposi en funcionament la circulaciódels trens, havent de ser conegutper tots els treballadors que hand’aplicar-la, des dels operadors delCentre de Control del Metro fins altotal dels treballadors de la Línia.No és gens tranquilitzador el fetque s’hagi dissenyat una ruta alter-nativa amb autobusos per si passaalgun tipus d’incident tecnològic,de fet el mateix dia 13, dia de la in-auguració, a les 21 hores va estar a

punt de ser utilitzada ja que vanhaver-hi dues incidències que vanobligar a deixar solament un trencom a servei de llançadora, quedantinutilitzada l’altra via per quedar-seun comboi del Metro parat en unaestació.La CGT també vam denunciar ques’havia pressupostat la construccióde passarel·les d’evacuació en l’in-terior del túnel i les mateixes nos’han construït, a pesar d’haver-setriplicat el pressupost inicial. LaCGT hem calculat que el temps quetrigarà un empleat en personar-seen un tren en cas d’algun tipus d’in-cidència serà d’aproximadamententre 10 i 15 minuts depenent dellloc on succeeixi. Considerem queés totalment intolerable que es reta-lli en la seguretat del passatge.

Dintre d’aquest caos organitzatiu itècnic que ha representat aquestainauguració cal destacar que la Di-recció no ha comunicat l’alta del’obertura als ens que corresponend’alguns dels centres de treball quehan inaugurat. Totes aquestes qües-tions sobre la línia 9 han estat plan-tejades en repetides ocasions per laCGT davant la Direcció del metro idavant la Conselleria de Transportstrobant el silenci i la indefiniciócom resposta.Per tot això el sindicat llibertari dela CGT considerem que la Línia 9del Metro de Barcelona no reuneixels requisits mínims imprescindi-bles per a la seva obertura al públici creiem que s’està utilitzant als ciu-tadans de Santa Coloma com coni-llets d’índies.

OPINIÓ: La línia 9 del Metro de Barcelona ha estat inaugurada amb presses i sensegaranties

Gener de 2010 9

TREBALL-ECONOMIA

Sopar de nadal

Vicent MartínezEl mes passat es van celebrar elssopars de nadal. Un acte social-

empresarial que varia en funció del'empresa i que sol estar molt carre-gat d'una certa dosi d'hipocresia, so-bretot si hi són presents els caps: bésiga l'empresari o els directius. I dichipocresia perquè, com és obvi, da-vant dels caps, com demana la pru-dència, no es poden treure, almenystan lliurement com amb la resta decompanys, determinats temes.Tot el que es diu en aquests contex-tos no sol ser molt favorable cap alstreballadors, i ara, amb un context,o millor dit, amb l'excusa de lacrisi: tot són acomiadaments, bai-xades de salari o congelació. Frasesdel tipus: “l'empresa no pot assu-mir...” o “hem hagut de fer un es-forç de reajustament de la plantilla”són eufemismes que amaguen lacrua realitat, tot i que l'excusa de lacrisi no fa més que augmentar els tí-pics discursos victimistes dels em-presaris que sempre demanen unesforç més. No he trobat en els dife-rents treballs en què he estat maicap empresari que diga que va apujar, en un context de creixement,el salari dels treballadors per sobrede l'IPC, i molt menys dir que hofarà molt per sobre, perquè han tri-plicat beneficis. Si bé la crisi és ex-cusa per retallar, el creixement des-bordant no ho és per incrementarels salaris de forma important.Després d'aquests discursets institu-cionals i corporatius, arriba el mo-ment dels treballadors, un cop mar-xat els caps o en un altre ambient,de comentar aquell discurs. Es trac-ta de respondre i criticar, de donar-linom a l'explotació que fan, a leshores extra no pagades, als contrac-tes en frau de llei, a les vacances nogaudides, als salaris baixos, a queels empresaris, en realitat, seguei-xen guanyant diners. A criticar endefinitiva un sistema jerarquic i in-just que no permet al treballadorgaudir ni dels beneficis econòmicsde la seua feina, ni controlar la feinaque fa. Per sort, el dret al “pataleo”,com si es tractés d'una teràpia degrup proletària en contra del capita-lisme, encara es manté. Criticar elscaps i l'empresa hauria de passar aformar part dels drets humans.El més frustrant d'aquests sopars denadal és descobrir currantes que en-cara aplaudeixen formes de direc-ció autoritàries, hores extra no pa-gades en nom de la professionalitat.Jo, al meu sopar d'empresa, quanvaig sentir entre els treballadors lafrase, “encara sort que tenim feina”,no vaig ni voler replicar (ja faré lateràpia de grup en contra del capita-lisme amb altres companys més crí-tics). Vaig tirar mà de la copa de vi,pagada per l'empresa, i me la vaigreomplir fins els topes, que lespenes, diuen, s'ofeguen amb alco-hol.

QUI PAGA MANA

Pablo ElorduyRedacció Diagonal (*)

La tripulació del Mercedesdel Mar roman a bord delvaixell, al port de València,

des del 27 de juliol i porta des dellavors sense cobrar. Dels 32 treba-lladors que van començar la vaga,actualment només resisteixen nou.Els que falten han marxat a la re-cerca d’un altre treball. Pedro, undels que continuen a bord d’aquestvaixell de la companyia Iscomar,una de les empreses del Grup Con-tenemar, explica que no podenmarxar-se sense més. “No t’aco-miaden i, al no fer-ho, si marxesestàs abandonant el lloc de treball,de manera que no pots cobrar la in-demnització per acomiadament”.A Barcelona, els empleats del Tere-sa del Mar, un altre buc del grupContenemar, un holding que con-formen prop de cent empreses con-trolades per la família Seguí, estanen una situació semblant. El Graciadel Mar es troba a Vigo; allí l’em-presa va tallar el subministramentde queviures i d’energia per a des-allotjar la nau. A més hi ha altresERO presentats en empreses delgrup, com Estibadora de Ponent,Terminales del Turia, TransportesGuadalaviar, i un expedient en lesoficines de Contenemar a Madrid.“El grup està ferit de mort”, sen-tencia un reportatge sobre Conte-nemar en la revista TransporteXXI, “el concurs de creditors afec-ta a gairebé totes les societats delgrup, que té en curs vuit ERO d’ex-tinció que afecten al 70% de lesseves ocupacions”. La companyiajustifica els acomiadaments per lacrisi econòmica. El descens del’activitat comercial, exposen, hadut Contenemar a acumular pèr-dues per 42 milions d’euros. Noobstant això, segons explica l’ad-vocat Rafael Goiría, la ferida d’a-questa companyia no és tan greu:“Amb els estudis que hem fet, dels42 milions de pèrdues, el 70%, és adir, 30 milions, són deutes a em-preses del grup, apuntades per aaugmentar les pèrdues, un artificicomptable”, explica aquest lletrat.“En un plànol metafòric, el quepassa és que a cada costat de lataula s’asseu un germà: entre ellss’imposen el preu dels nòlits, esnoliegen vaixells a preus fora demercat i manegen els preus, de ma-nera que quan van a demanar crè-dits als bancs presenten balançossanejats i quan els interessa una

operació com l’actual el que fan ésinflar-se a pèrdues”, detalla.Des del Sindicat de Treballadors dela Marina Mercant-CGT (STMM-CGT) assenyalen que darrere d’a-quest moviment apareix la intenciódel Grup d’empitjorar les condi-cions dels treballadors, de per simateix castigades per laparcel·lació; acomiadar treballa-dors per a contractar més barat, demanera que les indemnitzacions deles persones acomiadades corrin acompte del Fons de Garantia Sala-rial i l’INEM.Mentrestant, “l’empresa continuala seva normal activitat utilitzantbucs noliejats i espais de cellerd’altres bucs. En definitiva, la cà-rrega transportada és la mateixaque en anys anteriors sotmesa a lesnaturals oscil·lacions del mercat”,resumeix l’escrit presentat perSTMM-CGT a la Conselleria d’O-cupació de Madrid contra l’Expe-dient d’Extinció de Contractes deContenemar. I en el mercat, el queli correspon a aquesta empresa ésun 40% del sector del transportmarítim de mercaderies, un tros depastís que li va reportar 131 mi-lions en ingressos l’any 2008 i quepermet, com figura en l’Expedient,que sis membres de la família

Seguí estiguin donats d’alta en laSeguretat Social en diferents em-preses del grup com treballadorsper compte aliè, “el que, a més deser il·legal, suposa un cost anual ensalaris i càrregues socials d’uns630.000 euros”. A més, la Comis-sió de Treballadors de Contenemardenúncia una desviació de capitalsde més d’un milió d’euros des deContenemar a comptes particularsde la família Seguí.Enric Tarrida, secretari general deCGT Sector Mar i Ports, consideraimprobable que l’empresa hagipassat en dos anys de tenir benefi-cis sucosos a pèrdues de tanta mag-nitud, a pesar del baixó de l’activi-tat provocada per la crisi. En aixòaprofondeix Goiría, qui també cri-tica la passivitat de l’administraciódavant el dúmping laboral portat aterme pels Seguí. Pedro, a bord delbuc, confirma que cap funcionaris’ha passat per allí, tan sols una pa-rella de la Guàrdia Civil es va acos-tar al port, en els dies previs a ladisputa del campionat de FórmulaÚ, per a preguntar per una pancartaque els empleats havien penjat enel Mercedes del Mar.La importància de dir-se Seguí

L’enfonsament en 2007 del DonPedro, un dels vaixells d’Iscomar, il’abocament de part del seu fuel enla costa d’Eivissa va dur als periò-dics el nom d’aquesta companyia.Aproximadament 1.400 treballa-dors són emprats per les diferentsempreses dels Seguí. Aquest és, se-gons el parer de Rafael Goiría, undels motius perquè fins a ara capGovern hagi volgut interferir en lesseves activitats, a pesar que desdels anys 80 aquesta companyiaarrossega un deute amb l’Adminis-tració, amb Hisenda, la SeguretatSocial i les autoritats portuàriesque avui es calcula de 60 milionsd’euros. Al setembre, ANAVE, lapatronal naviliera, va criticar la“condescendència per part delsgestors públics” amb Iscomar iContenemar a l’hora d’exigir-losels pagaments corresponents.“Ningú els fica mà”, assenyalaGoiría, i és que la influència de lafamília Seguí en la política balearés significativa. Dos dels seusmembres formen part del Partit Po-pular menorquí; un d’ells, JoséSeguí, ha estat senador, i la famíliatambé controla el Diari de Menor-ca.(*) Article publicat al núm. 111 dela revista Diagonal

El fals naufragi del Grup Contenemar

La CGT denuncia que la família Seguí hauria desviat un milió d’euros dels comptes del Grup Contenemar. Mentrestant, prossegueixen

els acomiadaments en empreses del grup.

Gener de 201010

FEMEC-CGTEn una resolució acordada enel VIè Consell Mundial deTreballadors de la Indústria

Automotriu celebrat a Hannover elpassat mes d’octubre, la CGT ma-nifesta a l’empresa la seva propostade fabricació, de manera immedia-ta, de vehicles propulsats per ener-gies totalment renovables i senseemissió de CO2.La CGT va promoure aquesta reso-lució en el Consell internacionaldavant del que entén que són me-sures de cara a la galeria per part deles empreses del sector de l’auto-mòbil. La gravetat dels efectes delcanvi climàtic no permeten posarsimples draps calents i les solu-cions energètiques s’han de produirimmediatament.Dintre del procés de la Cimera delClima de Copenhaguen, la CGTcoincideix amb les organitzacionsque exigeixen als governs un canviimmediat en les polítiques energè-tiques que, en el cas de l’automòbilpassa per l’eliminació de les moto-ritzacions basades en combustiblesfòssils i la investigació i aplicacióde tecnologies basades en l’Hidrò-gen o altres fonts d’energies d’e-missió zero. També aposten peruna racionalització del transportaugmentant l’aportació del trans-port públic al conjunt de la mobili-tat humana.Però sobretot insisteixen davantl’empresa SEAT que els ingentsbeneficis obtinguts per les multina-cionals en les últimes dècades hande ser els que sufraguin un canvi de

tecnologies que permetrien, en totcas, posicionar-se en el futur mer-cat de l’automòbil. Finalment in-formen que aquestes propostesestan sent aportades als ministerisd’indústria dels països de tota Eu-ropa on hi tenen presència el Con-sell de Treballadors de l’Auto.Resolució sobre Medi ambient i fa-bricació d’automòbils amb emissiózero adoptada a Hannover el 18d’octubre de 2009El Consell de Treballadors/es de laIndústria Automotriu, després d’a-nalitzar la situació a la qual ens en-frontem, el planeta i tots els habi-tants, pels efectes de lacontaminació que generen els tipusd’energies no renovables, RESO-LEM:Que les conseqüències d’aquesta

destrucció del medi ambient nopermeten mesures a llarg termini jaque les conseqüències sobre la na-turalesa són tan negatives que javivim catàstrofes tan terribles comles viscudes recentment a Filipines.Que existeixen fonts d’energies re-novables i no contaminants quehan de substituir immediatamentels actuals sistemes d’energia. Peraixò cal aconseguir l’eliminació del’ús de combustibles fòssils, espe-cialment el petroli i l’energia nu-clear, de manera immediata.Que el món del transport ha de re-convertir-se cap a una societat mésintegrada amb el medi ambient.S’ha d’eliminar la producció de ve-hicles amb motors d’explosió i fa-bricar només actuacions de zeroemissió de CO2. S’ha de reciclar

les produccions cap a una majorutilització del transport públic.Que tot això s’ha de fer per mitjàdels beneficis obtinguts pels em-presaris en les últimes dècades,mantenint l’ocupació en totes lesempreses, reciclant la producciócap a una indústria que doni res-posta a les necessitats de la pobla-ció i no a l’acumulació de beneficisen mans d’uns pocs.Coma Consell de Treballadors/esde la Indústria Automotriu acor-dem transmetre aquesta resolució atots els consorcis de l’Automòbilon treballem, així com als governsdels nostres països, que han de ga-rantir que les ajudes milionàriesque reben els Consorcis de l’Autoes dediquin realment a garantir lavida futura del planeta.

La secció sindical de CGTinsta SEAT a produir cotxes

sense emissió de CO2

TREBALL-ECONOMIA

La CGT convocauna vaga dedissabtes aCorreos deBalears

STYC-CGT Balears

El Sindicat Federal de Correosde CGT a Balears ha decretat

vaga tots els dissabtes del 2010 (del’1 de Gener al 31 de Desembre).Afecta a tots els treballadors de Co-rreos de les Illes Balears (funciona-ris, laborals i temporals). Es promou aquesta vaga per la faltade negociació d'un calendari labo-ral amb l'empresa. Per la implanta-ció de la jornada laboral de 35hores setmanals. Per la falta de con-tractació per cobrir les places va-cants. Per un servei públic de quali-tat que garanteixi el repartiment dedilluns a divendres en totes les Illes,hi ha àmplies zones rurals on no espresta el servei de Correos i on elstreballadors han d'aportar els seusvehicles per a realitzar el reparti-ment.

ReunióConfederald'Acció Sindicala Madrid el 28de gener

Redacció

Ens trobem en un moment com-plex, en el qual a més de patir

les contínues retallades de dretscontra els quals lluitem dia a dia(ERO, convenis col·lectius, repres-sió sindical, falta de serveis so-cials…), ens veiem immersos en lalluita contra la crisi del sistema ca-pitalista (amb més de quatre mi-lions de persones a l’atur) que pre-para noves retallades estructurals,com l'enèsima reforma laboral, unanova reforma de les pensions i reta-llades en la negociació col·lectiva.Així mateix ens enfrontem a unprocés electoral que començarà enel 2010 i que finalitzarà el 2011. Es convoca a tots els responsablesd'acció sindical de la CGT a unareunió que tindrà lloc el pròxim dia28 de gener de 2010 a les 10.30hores, en els locals del ComitèConfederal de la CGT a Madrid perplanificar i conèixer quines són elsactuacions a futur de cada territori isector i coordinar les activitats quedepenen dels diferents responsablesd'acció sindical que hem d'engegardurant aquest any i el següent.També es sol·licita que cada territo-ri i sector presenti el mapa sindical iles dades de representativitat en elseu àmbit actualitzades, amb la fi-nalitat de contrastar la informaciódisponible amb el responsable delSP del Comitè Confederal.

Secció Sindical CGT Calvià 2000

Els treballadors/es de Calvià2000 SA porten mesos expres-

sant la seva més enèrgica repulsa al'aprovació la privatització del ser-vei municipal d'aigua potable de lalocalitat mallorquina de Calvià, l'a-juntament de la qual va aprovar-laen el ple realitzat el 23 de desem-bre. Des de CGT ja vam expressar lanostra protesta per les formes auto-ritàries inadmissibles amb les qualsels responsables de l'empresa pú-blica Calvià 2000 SA van comuni-car el 5 de novembre a la plantillael projecte de segregació cap a lagestió privada del Servei d'AiguaPotable, la part més rendible d'a-questa empresa pública de serveis.

En una reunió convocada per la Di-recció de l'empresa pública Calvià2000, en la Sala de Palmanova iamb l'assistència de més de 200treballadors, es va anunciar la se-gregació del servei d'Aigua Potabledel municipi de Calvià, mitjançantuna concessió a la iniciativa priva-da. La CGT posa l'accent amb la dis-conformitat, tant en les formes em-prades com en el fons del tema. 1.- Quant a les formes, resulta in-admissible que els tres responsa-bles que van comunicar la notícia ala plantilla (Bartolomé Bonafé,president de Calvià 2000; VíctorHernández, gerent, i Domingo Me-rino, cap de personal) imposessinla presència de la Policia Localdintre de la sala de reunions (al-menys tres agents de paisà) i dues

patrulles d'uniforme a la porta delrecinte.. De la mateixa manera re-sulten inadmissibles les formes au-toritàries, i les amenaces (amb san-cions d'acomiadament) cap alstreballadors que fessin interven-cions que ells consideressin insul-tants. Tota la reunió es va convertiren un acte de clara intimidació. 2.- Quant al fons, resulta queaquest és el primer i més clar intentde desmantellar una empresa pú-blica de serveis, Calvià 2000 SA, jaque es pretén privatitzar o donar enconcessió la seva part més rendi-ble, el Servei d'Aigua Potable, ambl'argument que, d'aquesta manera,es garanteixen els salaris del con-junt de la plantilla. Uns argumentsque no poden amagar les veritablesintencions del consistori que presi-deix Carlos Delgado: la privatitza-

ció de tots els serveis públics. Des de la CGT reiterem el nostrecompromís de defensa dels llocs detreball dels treballadors de Calvià2000 SA., indissolublement lligatsal manteniment del caràcter de ser-vei públic de l’empresa. És la mi-llor manera, també, de manteniruns serveis públics i de qualitat pera tots els veïns del municipi de Cal-vià. Tenim l'obligació moral d'ex-plicar a la població que aquestaoperació de recaptació ràpida perpart del partit que governa suposa-rà una repercussió econòmica im-portant en la butxaca dels contri-buents a mig i llarg termini pel quefa el servei de l'aigua. Per totesaquestes raons, animem als ciuta-dans/es de Calvià a participar enles mobilitzacions que convoca-rem.

Els treballadors de Calvià 2000 contra la privatització del serveimunicipal d'aigua potable

CGT Balears

El 16 de desembre, des de laCGT-Balears i la FederacióLocal de CGT Barcelona, es

va portar a terme una acció sindicalconjunta, davant les instal·lacionsde l’empresa de gelats Kalise Me-norquina. L’acte va consistir enconcentracions simultànies a SantaPerpètua de la Mogoda (Barcelo-na), Palma (Mallorca) i Alaior(Menorca). Aquesta acció té una importànciacapdal. Perquè no només és en de-fensa d’en Diego Moyà i del seulloc de feina. Ho és també contra laimmoralitat i la injustícia que su-posa acomiadar treballadors al·le-gant motius de salut, com ha estatel cas. Una vegada més, la CGT harespost de l’única manera quesabem fer: solidàriament, i fent pa-lesa la nostra norma: contra la in-justícia, recolzament mutu; si enstoquen a un o una, ens toquen a totsi totes.Hem de donar-vos una altra bonanotícia: El nostre company AbdouDiop, acomiadat pels mateixosmotius per la Fundació Deixalles(qui ho anava a dir) ha estat read-mès, després de guanyar judicial-ment la improcedència del seu aco-miadament. La readmissiód’Abdou situa una passa més aprop la de Diego, davant el Jutjatdel Social. Però no ham de baixarla guàrdia ni relaxar-nos des de lalluita sindical. En un país on éslegal l’acomiadament lliure, la im-procedència d’un acomiadamentno garanteix la readmissió del tre-ballador/ra agredit. D’aquí que ésmolt important continuar amb lavigilància i l’acció sindical, perquèels empresaris sense escrúpols s’hopensin dues vagades abans de tor-nar a agredir a treballadors, com hoha fet Kalise Menorquina.

També tenim un altre motiu de sa-tisfacció: aquesta és la primeraacció coordinada de la CGT-Bale-ars amb els nostres companys de laCGT de Barcelona, als qui agraïm

la seva generositat solidària, totd’una després de la unificació deles nostres respectives revistes"Catalunya" i "Papers". Aquestacte ens apropa una mica més i, so-

bretot, potencia per a tots i totes, decara al futur, la millor eina quetenim, la CGT.Prou de repressió, Diego readmis-sió !!.

Per la readmissió de Diego Moyà, acomiadat per Kalise Menorquina

Gener de 2010 11

TREBALL-ECONOMIA

Federació Sanitat CGT Catalunya

Davant del pacte sobre la borsade treball signat entre l’Insti-

tut Català de la Salut i els seus súb-dits servils (CCOO, UGT iSATSE), la CGT va denunciar que:- L’esmentat pacte dóna a l’empre-sa la possibilitat d’evaluar al perso-nal arbitràriament, i que l’esmenta-da puntuació suposi el 50% delsmérits totals.

- Que els contractes inferiors a tresmesos siguin a caprici de l’empre-sa sense necessitat de cap barem.- El pacte elimina la circular 9/90fent desaparèixer la promoció in-terna.Aquest pacte només es pot inter-pretar com un “trueque” a canvidels beneficis d’uns sindicats pac-tistes i venuts, que han utilitzatcom a moneda de canvi els treba-lladors eventuals de l’ICS.

Davant d’aquests fets, a partir deldia de la signatura de l’acord, laCGT va recollir signatures en con-tra, va fer concentracions arreu deCatalunya i va boicotejar el sopar icel·lebració del 25è aniversari del’ICS, com a mesures perquè nos’apliqués l’esmentada borsa,paral·litzant-la un mesos.Ara, l’ICS i els seu escolanets,CCOO, UGT i SATSE, han deciditaplicar-la. Ja no és hora de recollir

signatures i petites batalles, és horade les accions contundents.Per aixó, des de la CGT vam con-vocar una assemblea-concentracióal vestíbul de l’Hospital Universi-tari Joan XXIII de Tarragona el 15de desembre de 2009, així commobilitzacions amb dues jornadesde vaga als centres de l'ICS els dies21 i 28 de gener de 2010 per a de-manar la supressió de la nova borsade treball.

Contra la nova borsa de treball de l’ICS

Augmenta lainflació anualals PaïsosCatalans

Kaos en la Red

Després de molts mesos en xi-fres negatives, la inflació

anual dels Països Catalans es va in-crementar durant el passat mes denovembre fins al punt d’esdevenirpositiva en els tres territoris. Lescauses d’aquesta evolució en capcas cal buscar-les en un augmentdel poder adquisitiu de les classestreballadores, ja que bona part deles partides que es tenen en comptehavien mantingut les xifres negati-ves de mesos anteriors. Per contra,durant el novembre, es va combi-nar l’increment dels preus de laroba i el calçat i el temut incrementdel preu dels carburants, que va re-percutir en un major cost dels trans-ports, que van augmentar un 4,8%a Catalunya, un 4,2% al País Valen-cià i un 4% a les Illes Balears du-rant l’any 2009. El major increment anual va ser aBarcelona (0,9%), seguida de Va-lència i les Illes Balears i Pitiüses(0,5%), mentre que el menor incre-ment va tenir lloc a Castelló (-0,1%), seguit d’Alacant (0,1%) iLleida i Girona (0,2%).Aquesta evolució és provocada percauses conjunturals de temporada isobretot per motius exògens, comsón el preu del petroli. D’aquestamanera, es pot caure en el perillque tingui lloc un increment delspreus que no respongui en cap cas ala realitat del poder adquisitiu de lamajoria de la població, la qual esveuria obligada a realitzar una des-pesa cada cop major per la qual nodisposa d’ingressos equivalents, di-ficultant d’aquesta manera el con-sum i el benestar.Cal que ara, més que mai, s’afrontiel debat pendent de la millora de lescondicions salarials i de poder ad-quisitiu de la classe treballadora,cada cop més degradades desprésd’anys de polítiques neoliberals derepartició de la riquesa en favor delgran capital i que han contribuït de-cisivament a provocar l’actual crisi.Algunes de les mesures cap a lesquals cal avançar, per tal de poderassolir una economia realment sos-tenible, han de ser un salari mínimde 1.200€ (el 60% del salari mig,tal com recomana l’OIT), una fis-calitat profundament més progres-siva, un subsidi d’atur indefinit idigne, increments salarials persobre del 2% i la capacitat dels Paï-sos Catalans per adaptar aquestes ialtres mesures a la realitat i el costde la vida propis. La situació ac-tual, en bona mesura, es deu a la in-capacitat per consumir allò ques’ha produït, a causa de la precarie-tat endèmica i en augment de laclasse treballadora, una xacra a laqual cal fer-hi front per sortir de lacrisi.

La primera acció coordinada de la CGT-Balears i de la CGT de Barcelonadesprés de la unificació de les revistes "Catalunya" i "Papers"

Gener de 201012

TREBALL-ECONOMIA

Coordinadora del sector de lainformàtica de la CGT

Coordinadora d’Informàtica dela CGT

La Coordinadora d'Informàti-ca de CGT és una iniciativaque pretén activar el sindica-

lisme en un sector com el de lesTIC (“Tecnologies de la Informaciói la Comunicació”), on les empre-ses del sector són, en realitat, ETT(empreses de treball temporal) totjust maquillades, sota el suposatatractiu i prestigi del treball infor-màtic. Aquestes empreses practi-quen una cosa que pot ser caracte-ritzada amb un terme encunyat al’Estat espanyol, el “bodyshop-ping” -un invent similar al ja in-substituïble “fúting”-i que fona-menten els seus ingressos en lacontractació temporal o per obra, atreballadors/es de poca experiènciai baixes exigències salarials, queposteriorment seran “revenuts” perhores a terceres empreses, com pro-fessionals altament qualificats iamb una suposada gran experièn-cia. Aquestes empreses practiquen unacosa que pot ser caracteritzada ambun terme encunyat a l’Estat espan-yol, el “bodyshopping” -un inventsimilar al ja insubstituïble “fúting”-i que fonamenten els seus ingressosen la contractació temporal o perobra, a treballadors/es de poca ex-periència i baixes exigències sala-rials, que posteriorment seran “re-venuts” per hores a terceresempreses, com professionals alta-ment qualificats i amb una suposa-da gran experiència.Aquesta Coordinadora Informàticaté seccions sindicals en diversesgrans empreses del sector com Co-ritel, Atos Origin, IBM, INDRA,EDS… a més de tenir presència enl’Administració Pública, Sanitat,ADIF o en les subcontrates deREPSOL. En un sector on la preca-rietat, la subcontractació i la cessióil·legal de treballadors són gairebéla norma, a més d’evidenciar-seconstants episodis de repressió sin-dical, la Coordinadora intenta arti-cular un sindicalisme que superi lafragmentació imposada. És impor-tant ressaltar que els nivells d’afi-liació a sindicats i fins i tot el conei-xement dels drets laborals méselementals en el sector són moltbaixos. Un model al que la Coordi-nadora vol imitar en alguns aspec-tes, pel seu caràcter cooperatiu idescentralitzat, és el moviment deprogramari lliure.La Coordinadora té previst seguirfent un treball clàssic de conscien-ciació (repartiment d’informació encentres de treball, creació de sec-cions sindicals, candidatures eneleccions sindicals…), posant tots

els materials que generi en la xarxai intentat que les seves assembleess’estenguin per tot l’estat (de mo-ment, Barcelona, Madrid i Zarago-za, a més d’alguns delegats per al-tres parts de l’Estat espanyol),tenint en compte que es tracta d’unsector que s’està “proletaritzant”paulatinament, que cada vegad esveu menys a si mateix com una èlit,i que en les actuals condicions decrisi podría ser més fàcil de mobi-litzar.Pel futur de la informàtica.Contra la precarietatEls/les informàtics/ques fem un tre-ball central sense el qual no podrienfuncionar moltes empreses de dife-rents sectors (banca, telecomunica-cions, transports, indústria…) Rea-litzem la mateixa labor que els/lesnostres companys/es de les empre-ses matrius però a l’estar subcon-tractats ens imposen pitjors condi-cions laborals, i quan no guanyenprou, d’una puntada, ens deixen enel carrer. La subcontractació i l’ex-ternalització no només empitjorenles nostres condicions de treball,també degraden la informàticadoncs les consultores menyspreenla nostra capacitació tècnica re-duint-nos a mers gestors per a aixíengreixar més els seus comptes ifer-nos més prescindibles. Així nohi ha carrera professional possible.Ja és hora d’organitzar-nos, abansque la informàtica i les nostres con-dicions laborals es degradin encaramés.Per això des de la Coordinadorad’Informàtica de la CGT lluitemper una informàtica basada en con-

dicions de treball dignes i en la in-novació tecnològica. La subcon-tractació i la precarietat per als di-rectius i els empresaris.Un conveni amb molt poquesnovetatsEl primer conveni col·lectiu delnostre sector es va signar allà perl’any 1982. Doncs bé, 16 convenis i26 anys després, estem com el prin-cipi, sense tenir un conveni on esreculli algun avantatge o dret millorals ja existents en l’Estatut dels Tre-balladors. Vaja, que el nostre con-veni tot just millora el que ja hi ha.Durant tot aquest temps la patronal(les nostres benvolgudes empreses,per a entendre’ns) s’ha anat sortintamb la seva i ha imposat sempre elsseus interessos davant la ineficàciai col·laboració dels sindicats majo-ritaris CCOO i UGT, que es com-porten com meres comparses d’a-questa estafa.La situació continua igual amb l’ac-tual conveni, es segueix sense mi-llorar les condicions de treball il’empresa pot seguir fent el que lidóna la gana, amb els sous, la jor-nada de treball, l’horari… dels seusempleats. Algú entén que aquestconveni reculli les taules salarialsdel 2007!!! Una congelació salarialde 2 anys per la cara, que ha permèsa les empreses no pujar els sous sino els donava la gana. Tot sónavantatges, escolti.Quines novetats té el nou conveni ?Poques, molt poques. Respecte a lajornada laboral i horaris: - Un màxim de 1800 hores anualsde còmput anual o 1808 en altrescasos, molt lluny de les condicions

d’altres convenis d’altres sectors,per exemple, Banca (1700 hores),Arts Gràfiques (1776) o Asseguran-ces (1700). - Un dia més de vacances (23 labo-rables), però només per a alguns.Les empreses que tinguin més de 2mesos de jornada intensiva seguei-xen tenint els 22 dies d’abans. - Establiment del mes d’agost comjornada intensiva de 36 hores, cu-riosament el mes triat per la majoriadels empleats per a les seves vacan-ces.La resta de novetats recull el que jaapareix en la legislació vigent, acu-mulació d’hores de lactància, mi-llores en la reducció de jornada iexcedències, i el referent als plansd’igualtat, o sigui el que ja reculll’Estatut dels Treballadors quenomés tindrien utilitat si algun go-vern decidís derogar o modificar leslleis de conciliació familiar, d’i-gualtat o l’estatut dels treballadors.Les últimes notícies que ens arribenparlen d’un desig de la patronal dedesregular encara més el marc la-boral del sector, permetent definirles condicions laborals en funció dela província. Res de nou. Això ja hofan saltant-se a la torera les lleis la-borals vigents (des del Conveni finsal propi Estatut dels Treballadors),però és nou que ho diguin tan ober-tament. A més segueixen amb laseva vella aspiració de carregar-sel’Antiguitat, molt molesta per a lesempreses, per a tenir un major con-trol dels sous.Des de CGT creiem que no és mo-ment de resignar-se. Cal seguir llui-tant contra aquells, sindicats i pa-tronal, que volen acabar a punta de

boli amb els pocs drets que tenim.I què podem fer ?Hi ha motius sobrats per a plantejartot tipus de mobilitzacions (des deconcentracions a vagues) en contrad’una patronal crescuda i arrogantque no vol saber res de les nostresnecessitats i drets, gràcies a la com-plicitat d’uns sindicats (els majori-taris) més pendents del seu pesse-bre que de les seves obligacions. Hiha moltes coses que podem millo-rar:- Aconseguir pujar els salaris, ja nonomés a la realitat del mercat, si noal valor real que el nostre treball ipreparació acadèmica aporta a l’e-conomia. Acabar amb la clàusulade compensació i absorció. Ambaixò acabaríem d’una vegada persempre amb les pujades 0, amb lesabismals diferències salarials entreempleats amb la mateixa categoria iestar a la mercè de l’empresa o delcap de torn respecte a les nostrespujades.- Regular de manera eficaç la sub-contractació i acabar amb les ces-sions il·legals encobertes, tan co-munes en el nostre sector.- Actualitzar les categories profes-sionals d’una vegada per sempre.És normal que en un conveni deconsultoria, no existeixi la catego-ria de Consultor? És surrealista.- Millorar les condicions de la jor-nada de treball, horaris, vacances,hores extres, tal com es reflecteixenen altres convenis col·lectius.- Apostar per una formació de qua-litat, amb un mínim d’hores de for-mació i de cursos.- Millorar en la prevenció de riscoslaborals. De vegades treballem enveritables rateres i amb equips delsegle passat. I, perquè quedi clar:sense vendre cap dret a canvi nioferir carnassa a les empreses enforma de restriccions de voluntarie-tat, flexibilitat mal entesa o salarisrepugnants. La negociació no ésmercadeig.Des de CGT estem disposats a de-fensar als treballadors i ja ens estemorganitzant entre totes les seccionssindicals i afiliats del sector per aaconseguir una major capacitat delluita i resposta. L’aposta del nostresindicat és la de seguir creixent i,per tot això, creiem que només ambl’organització dels treballadors alvoltant de les organitzacions parti-cipatives, combatives i de classe,com és el cas de la CGT, es pot evi-tar que aquests espectacles es se-gueixin perpetrant a costa dels dretsdel sector.Per a més informaciócoord-informatica@cgt.org.eswww.nodo50.org/coord-informatica/

Gener de 2010 13

Kaos en la Red Economia

Les empreses estalvien 400milions d’euros per les aju-des per a sostenir ocupació,

uns diners que procedeixen del sa-lari indirecte dels treballadors i quecontribueixen a reduir els ingres-sos a la seguretat social, situacióutilitzada per a justificar una reta-llada en les pensions.En l’últim any, 450.000 personeshan pogut conservar el seu lloc detreball gràcies a les subvencionsdel 50% en les cotitzacions socialsen els expedients de suspensió. Ésuna paradoxa dels temps de reces-sió, però és veritat: sostenir elsllocs de treball, que amb les sevescotitzacions financen la SeguretatSocial, costa molt diners a l’Estat,a través dels Serveis Públics d’O-cupació.Així ho ratifica el primer balançsobre les bonificacions en les cotit-zacions socials que reben les em-preses per mantenir el lloc de tre-ball a les persones incloses enexpedients de suspensió d’ocupa-ció. Aquesta mesura està inclosa enla llei de manteniment i foment del’ocupació i protecció de l’atur queacaba d’aprovar el Parlament, ique, en principi, va ser el Reial de-cret Llei de 6 de març. El Governva aprovar llavors aquesta normaamb caràcter d’urgència per a in-tentar plantar cara a l’efecte de larecessió en el marcat de treball.Des d’octubre de 2008 fins a se-tembre de 2009, les empreses ha-vien estalviat 400 milions d’eurosen les subvencions en les cotitza-cions socials de 450.000 treballa-dors afectats per aquest tipus d’ex-pedients, segons les últimes dadesdel Ministeri de Treball i Immigra-ció. El càlcul està realitzat tenint en

compte la subvenció diària de 8,68euros per treballador a partir delsalari mig; el nombre de dies de lasuspensió i la xifra de treballadorsafectats.El balanç està fet des d’octubre de2008 perquè la norma té aquest ca-ràcter retroactiu i estén els seusefectes fins als expedients de sus-pensió d’ocupació que es facin finsal 31 de desembre de 2010, inde-pendentment de la possibilitat queel Govern pugui habilitar nous ter-minis, si així ho requereix la situa-ció de l’economia i de l’ocupació.Clar que, a canvi de rebre aquestaajuda per treballador en suspensiód’ocupació, les empreses han decomplir una condició: mantenir enplantilla al treballador afectat, al-menys un any després de l’expe-dient de suspensió.Precisament, les empreses implica-des en aquests expedients van tenirun esglai durant la tramitació par-lamentària de la norma. En el pri-mer pas del projecte pel congrésdels Diputats, Izquierda Unida vaaconseguir incloure una esmenaque ampliava el compromís obli-gatori de les empreses a manteniral treballador en plantilla desprésde l’expedient de suspensió. El pe-ríode passava d’un a dos anys, elque contradeia moltes decisionspreses per les companyies, d’acordamb els seus comitès d’empresa i,en conseqüència, podia produir di-rectament una onada d’acomiada-ments directes, davant la incertesade la situació econòmica.Feliçment per a les companyies, elSenat va reconsiderar l’esmena iva tornar a retallar a un any el perí-ode obligatori de mantenir en plan-tilla al treballador afectat per lasuspensió d’ocupació. Donat elvolum de l’estalvi de 400 milions

d’euros produït en les empresesper les subvencions de cotitza-cions, la rectificació del Parlamentva ser extraordinàriament impor-tant. Les empreses que incomplei-xin aquesta condició estan obliga-des a retornar les ajudes. Fins i tot,durant la negociació del paquet demesures d’ajuda a l’ocupació i deprotecció de l’atur, la patronal vaintentar que les subvencions arri-bin al 100% de les cotitzacions so-cials per contingències comunes,però el Govern i els sindicats esvan negar. Precisament, el Governs’ha compromès amb la patronalCEOE i amb els sindicats CCOO iUGT a estudiar, a partir de gener,una modificació d’aquesta reformaper a intentar estendre-la en el tei-xit de l’economia, seguint l’exem-ple industrial d’Alemanya.700 milions en despesafiscal en l’acomiadament

col·lectiuLa mateixa llei de foment i mante-niment de l’ocupació i protecció del’atur ha introduït una modificaciómolt important en la fiscalitat del’acomiadament col·lectiu en elsexpedients de regulació d’ocupa-ció. Totes les extincions de con-tracte produïdes en aquestes condi-cions des del passat 6 de marçtindran una exempció fiscal en laquantia de la indemnització fins als45 dies per any de treball. D’a-questa manera, l’acomiadamentcol·lectiu queda equiparat fiscal-ment al de caràcter improcedent,que no tributa fins als 45 dies perany de servei en l’empresa.Fins ara, la indemnització en l’aco-miadament col·lectiu per causeseconòmiques, tecnològiques, orga-nitzatives i de producció tenia unaexempció fiscal equivalent a vintdies per any de treball, però sen-gles esmenes de CIU i del PP vanmodificar aquesta situació en latramitació de la llei en el Congrés.El Govern va aconseguir que la re-forma entrés en vigor a partir delsexpedients de regulació d’ocupa-ció produïts a partir del passat 7 demarç, que va ser precisament quanva entrar en vigor el Reial Decret,que després es convertiria en llei.En tot cas, el cost de la reforma pera les arques d’Hisenda en 2009 ésde 695 milions d’euros. El Governha fet aquest càlcul tenint encompte un perfil de treballadoramb un salari mig de 22.000 eurosanuals, amb 12 mensualitats, i unmínim de deu anys en l’empresaabans de l’Expedient de Regulaciód’Ocupació.

Les empreses reben 400milions en bonificacions

a la Seguretat Social

La novareforma laboralés un copd’estatcapitalista

Jose Antonio Sanchez Moro(Delegat CGT-Air Comet)

Una vegada més, la pèssimagestió i l'ambició desmesurada

d'uns pocs, torna a traslladar a totala ciutadania a un estat de victimes iostatges d'un sistema econòmic es-gotat i impossible de reinventarse oregenerar-se. La situació dels treba-lladors d’Air Comet, és el fidel re-flex de la situació de la classe treba-lladora a l'Estat espanyol, sónmilers, milions els treballadors alsquals se'ls vol fer responsablesd'una crisi econòmica que no ésprovocada pel nostre acomplimenta l'hora de vendre la nostra força detreball, aquesta crisi està provocadaper determinades polítiques econò-miques relacionades directamentamb posicions polítiques de clar tallconservador i reaccionari, alhoraque se'ns retallen constantmentdrets socials com la sanitat o l'edu-cació, quan se'ns retallen drets ci-vils sempre orientats en una direc-ció clara d'abatre, d'una manera oaltra, qualsevol signe de rebel·lió ocontestació social, ens volen tornara regular una de les facetes de lanostra vida que és fonamental per anosaltres i les nostres famílies, eltreball, el nostre treball. La nova reforma laboral que ensvolen aplicar, és fonamentalmentun cop d'estat capitalista, és portarla “desregularització” fins al limit ia més no és necessària, ja que al'Estat espanyol, ja està suficient-ment desregularitzat el mercat la-boral. El fet mes significatiu és queno hi ha quatre milions de desocu-pats, sinó set milions de desocupatspotencials que corresponen a altrestants contractes eventuals i preca-ris. Tanmateix, els treballadors i ciuta-dans d'aquest país, són pràctics inecessiten d'exemples concrets, novolen escoltar més lemes, discur-sos, mítings…no volen escoltar pa-raules que sonen “antigues” comclasse obrera, capital, precarie-tat…doncs valgui el nostre exem-ple com prova empírica i real quetot el susceptible d'empitjorar, em-pitjora. Valgui també el nostreexemple per a reivindicar totes lesparaules i contextos que hem assen-yalat en aquest paràgraf, per a com-batre la colonització ideològica a laqual ens sotmeten dia a dia sobre labase d'un món modern, competitiu,dinàmic i aquesta sèrie d'expres-sions estúpides per a reflectir el quemai deixa ni deixarà d'existir, duesconcepcions del món econòmic,(doncs tot és economia i política en

TREBALL-ECONOMIA

continua a la pàgina següent

414

TREBALL-ECONOMIA

Acomiadaments i retards en el pagament dels salarisa Ficosa

Uns 300 treballadors de Ficosa esvan manifestar a Barcelona el 12de desembre des de plaça Univer-sitat fins a plaça Sant Jaume. Elstreballadors i treballadores de Fi-cosa estan farts del tracte rebut perpart de l’empresa en aquests últimsanys on hi ha hagut contínues per-dudes de llocs de treball, reajusta-ments organitzatius a la part del’empresa, ERO i durant aquestúltim any retards consecutius enels pagaments als treballadors, pa-gaments que cada vegada es vandistanciant més en el temps.Aquesta situació està erosionantgreument l’economia dels treballa-dors i els seus drets com persones itreballadors ja que la suma d’a-quests fets deixen en difícil situa-ció a milers de famílies. Davant laresposta insuficient que l’empresahavia transmès als treballadors i elsseus representants per a solucionaraquesta situació, els treballadorsvan decidir sortir al carrer en mobi-lització per aquesta greu situacióviscuda.També volien denunciar la permis-sivitat d’Inspecció de Treball, jaque s’han denunciat cada mes elretard de les nomines i àdhuc tenintresolucions totalment favorablesals treballadors seguien sense co-brar i la inspecció sense actuar.Es degraden les condicionslaborals al sector de lesassegurances

Els sindicats OTZA, CGT i Co.Basfem arribar aquesta reflexió sobrela degradació de les nostres condi-cions laborals i la regressió pro-gressiva i continuada dels marcs derelació existents, que provocarà enun futur pròxim la pèrdua total idefinitiva de les mateixes. És horade posar punt final a la manipula-ció del missatge que es repeteixuna vegada i una altra que els tre-balladors i treballadores, som indi-ferents al que ens succeïx. Res ensdeixa indiferents; menys encaraquan veiem el que ja passa ara i pertant el que pot passar en breu. Ésper això que on estiguem i on ensrebeu anem a fomentar la unitatdels treballadors i treballadores delnostre Sector.Des de les organitzacions estemdonant aquest pas que necessita dela teva participació. Ens uneixl’objectiu i la manera d’arribar-hi.Només així, units, i sent nosaltresels protagonistes aconseguirem re-cuperar la presència que hem per-dut. Tornarem a estar enfront de laPatronal i enfront de les multina-cionals asseguradores sobre les de-cisions de les quals, no tenim aracap decisió ni intervenció de captipus, a pesar de ser els directamentafectats.La nostra divisió davant els matei-

xos mals que ens afecten és greu iincomprensible:- La parcel·lació de les empreses,segmentació d’unitats i divisió dedepartaments que comporta màxi-ma facilitat per a executar la exter-nalització de funcions i treballa-dors.- Prolongació de jornada. Abarati-ment de la mà d’obra. Acomiada-ments.- Salaris. Dependrà del malabaris-me de l’IPC però si es manté persota del 0% al finalitzar l’any, és adir en deflació, a més d’haver deretornar l’increment rebut a comp-te veurem com el Salari Base quees fixarà en Taules serà inferior alque ens consta provisionalment pera aquest 2009.- Si a tot això li afegim la pujadad’impostos que s’anuncia des delGovern, estarem davant un panora-ma de rebaixa substancial de poderadquisitiu.- El buidatge de Convenis particu-lars i sectorials per mitjà de la des-vinculació de qualsevol marc legallaboral. Creació d’incentius i va-riables que es nodreixen d’emo-luents, que serveixen per a apro-fundir la divisió de les plantilles,amb la perspectiva segura de “paper a avui i fam per a demà”.- Aplicació de Projectes d’empre-sa, provinents de les direccionscentrals internacionals davant elsquals, aparentment almenys, ningúpot dir ni fer res.- Pèrdua de professionalitat. Auto-matització de tasques. Constitucióde plataformes d’atenció i serveiinternes i externes.Aquesta és la dinàmica a trencar.Reivindiquem de nou el Convenid’Assegurances, amb les milloresque han d’introduir-se perquè sigui

d’aplicació a totes les empresesl’activitat de les quals es generades de la indústria de les Assegu-rances i les Mútues d’Accidents deTreball, així com totes les empre-ses d’un mateix Grup Empresarialassegurador.Des de les Organitzacions estemdonant aquest pas que necessita,sense cap gènere de dubte, de lateva Participació. Recorda-ho.El 88% de les rescissions decontractes es porten aterme amb elsacomiadaments exprés

El 88% dels acomiadaments regis-trats en el segon trimestre de l’any2009 van ser exprés, emparats perla fórmula engegada el 2002 pelPP, portant més gent a l’atur quel’acabament dels contractes tem-porals. Des del maig de 2009, sónmés els treballadors que percebenla prestació per atur a causa de ces-sament per acomiadament que nopas per acabament de contracte.Un total de 685.762 treballadorsvan ser acomiadats a l’Estat espan-yol durant el segon trimestre del2009, un 72% més que en el ma-teix període de l’any anterior i un6,4% més que en el primer trimes-tre. Dels treballadors que cobren laprestació contributiva per desocu-pació, 601.914 havien deixat lafeina com a conseqüència d’unacomiadament exprés, que permeta l’empresa extingir la relació la-boral reconeixent que no hi ha capcausa procedent a canvi del paga-ment, en les 48 hores següents,d’una indemnització per acomia-dament improcedent. D’aquestamanera, l’empresari evita el procésde mediació o conciliació i no ha

de pagar els salaris de tramitació.Des dels sindicats es demana l’eli-minació d’aquesta figura i que eltreballador pugui optar a la read-missió si l’acomiadament és im-procedent.Segons les dades dels serveis pú-blics d’ocupació corresponents alpassat mes d’octubre, el 47,3%dels que havien passat a cobrarprestacions contributives tenienocupació indefinida, mentre que el45% tenien contracte temporal.En el segon trimestre 24.829 treba-lladors van ser acomiadats en ex-pedients de regulació d’ocupació,un 9% més que en els tres primersmesos de l’any. El nombre de tre-balladors acomiadats després d’ha-ver passat pel jutjat va augmentarun 12%, fins als 34.328, mentreque va baixar un 17,3%, fins als47.396, el d’assalariats que vanperdre la feina per actuacions demediació, arbitratge i conciliació.Per altra banda, les prestacionsabonades pel fons de garantia sala-rial (Fogasa) entre gener i novem-bre de 2009 van sumar 741 milionsd’euros, un 91,39% més que en elmateix període de 2008. D’aquestaquantitat, 496,739 milions van co-rrespondre al pagament d’indem-nitzacions per acomiadament i laresta, a salaris deixats de pagar perles empreses.En aquest període, van cobrar pres-tacions d’aquests fons 156.009 tre-balladors, un 98,75% més que enel mateix període de 2008, per84.835 expedients (un incrementanual del 98%) que afecten 50.831empreses. Pel que fa a Catalunya,es van tramitar 16.197 expedientsde 10.777 empreses, amb uns pa-gaments de 146,5 milions d’eurosa 29.450 treballadors.

aquest món), antagòniques percomplet. L'esquerra real i el sindicalisme esva trobar en la cruïlla d'optar per und'aquests models fa anys, i va optarper conjugar el pitjor del sistemaamericà amb tota la seva desregula-rització laboral i social amb lesaltes taxes d'atur del sistema euro-peu, tot això amb la connivènciadels sindicats majoritaris i per unapart important de l'esquerra. Noqueda mes temps, recursos, ni tam-poc queda molt mes que fer, l'únicasolució és passar a l'ofensiva i dei-xar de córrer en totes direccions,l’esquerra que intenti ser transfor-madora i real no pot fugir en des-bandada com ens passa des de faanys, hem de parar, consolidar elque queda i passar a l'ofensiva. Hi ha motius, sobrats, hi ha objec-tius fàcils d'aconseguir i a curt ter-mini, tots sabem quins són, posem-nos a treballar. Els que haurien detremolar són els especuladors i ca-pitalistes que s'han enriquit en de-triment de les condicions de vidadels nostres companys, companyesi de les nostres famílies, que corrinells, que fugin ells. En concret en el nostre país, la clas-se empresarial són les restes delrègim dictatorial, que va créixer ala calor d’allò públic, es va comen-çar a enriquir amb la gestió privadai va acabar donant un “pelotazo”amb l'adhesió i obertura europea imundial, i per a botó una mostrad'aquest cas: Díaz Ferran, presidentde la CEOE i d’Air Comet. Comencem a demanar responsabi-litats de qui ens aliena, ens explota,ens aparta del nostre dret a incidiren la nostra societat diàriament, im-pedint-nos participar en ella a tra-vés d'eines desregularitzadorescom la jornada de treball, els sousde misèria, l'amenaça constant a lanostra seguretat com persones, queno ens asseguren amb el númerocreixent de forces de seguretat co-ercitives de l'estat. El nostre mal no és una maledicciódivina, té responsables, que paguinells la crisi, que pagui el seu modelsocial el cost de la seva avarícia,nosaltres no podem córrer més, nohem de retrocedir més, tampoc hiha on fugir, a problemes nous quesón antics, nosaltres aportarem res-postes noves amb antics anhels: or-ganització i lluita obrera. La crisi latenen que pagar ells, i la tenen quepagar ara.

Gener de 2010

ASSETJAMENTSsegueix de la pàgina anterior

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 2010 15

Tema del mesManifest 100 anysd'anarcosindicalisme (1910-2010)

Secretariat Permanent CGT

Fa ara 100 anys el coratge i la

rebel·lia d'un grapat de dones i

homes va fer que el món co-

mencés a canviar de base.

Conscients que l'emancipació dels

treballadors i treballadores només

podria realitzar-se per l'acció directa

de la mateixa classe treballadora,

gents sotmeses de totes condicions i

oficis van decidir organitzar-se autò-

nomament com a persones lliures i

assumir el destí de les seves vides en

comunitat al marge d'amos, governs i

supersticions.

Naixia així el moviment anarcosindi-

calista sota les sigles històriques de

la Confederació General de Treball i

la Confederació Nacional del Treball,

inspirat en els principis que van dina-

mitzar la Primera Internacional de

Treballadors, la més democràtica,

humanista i revolucionària expressió

d'autodeterminació política i social

que han conegut els temps moderns.

I l'experiència ha demostrat que

aquestes sigles i ideals antiautoriaris

han estat les que han promogut les

transformacions socials més impor-

tants i ambicioses de la història. Re-

futant la cultura de submissió que

predicaven les classes dirigents, les

oligarquies i l'església, combatent

sobre el terreny la intolerància de la

burgesia depredadora, predicant

amb l'exemple de la seva solidaritat i

disputant pam a pam al totalitarisme

en armes les conquestes amb tant

sacrifici assolides.

Avançats al seu temps i pioners en la

denúncia de les injustícies, van ser

anarcosindicalistes els qui van arren-

car de les urpes del capital la jornada

laboral de 8 hores i qui amb la seva

lluita fraternal van aconseguir des-

prés de segles d'humiliacions l'equi-

paració social de les dones, portant

el seu ideari de revolució social plena,

integral i llibertària per tot el món, i

molt especialment a Amèrica Llatina,

convertida des de llavors en la sego-

na llar d'aquest heroic proletariat mili-

tant.

També va ser la resistència llibertària

la que en un primer i crític moment va

frenar en sec l'envestida criminal de

les tropes mercenàries nazifeixistes

cridades per la dictadura franquista

per sotmetre al poble espanyol i cas-

tigar la seva insolència revolucionària.

Encara avui, la revolució espanyola

del període dels anys 1936-1939 sor-

prèn el món i és universal la valoració

d'aquella epopeia popular com a una

fita històrica. Mentre aquí, al propi es-

cenari de la desigual contesa, el re-

vengisme i la desmemòria còmplice

continuen escatimant el llegat ètic

d'aquella gent que portava un món

nou als seus cors. Per això avui, en

complir-se el centenari d'aquell fulgor

que encara il·lumina la fecunda senda

de la llibertat i la solidaritat, desno-

nats ja definitivament funestos mirat-

ges autocràtics i estatalistes de

poder que s'han revelat vençuts

companys de viatge de la dominació i

l'explotació, els anarcosindicalistes

ens tornem a autoconvocar per de-

nunciar les amenaces noves i insos-

pitades que estan posant en perill l'e-

xistència del planeta i la convivència

en dignitat i afirmar la nostra fe en la

humanitat treballadora i en la derrota

final de la barbàrie capitalista i els

seus representants.

En despuntar el Segle XXI, conven-

çuts que la pàtria dels oprimits i opri-

mides és el món i la seva família la

humanitat, nosaltres, homes i dones,

joves i grans, oriünds i forans, mestis-

sos, enarborem la insubmissió, la pau

i la paraula per cridar a trencar les re-

cents i invisibles cadenes de la servi-

tud voluntària.

Quan tot en les altures conspira per a

ofegar els crits contra la injustícia es-

tablerta, anarcosindicalistes, sindica-

listes revolucionaris, anarquistes, lli-

bertaris, anticapitalistes i antiautorita-

ris, com a dipositaris de l'autèntica

democràcia d'acció directa, afirmem

que nosaltres som el poble i la seva

rebel·lia infinita, i reconeixem l'im-

mens deute contret amb les genera-

cions que ens van precedir en la lluita

per la llibertat, la justícia i la dignitat.

Perquè l'afany que guia la nostra

anarquia representa la més alta ex-

pressió de l'ordre. Perquè quan tot el

poble governa, com pretén l'ideal de

la verdadera democràcia, ningú no

mana, com persegueix l'anarquisme.

SALUT I LLIBERTAT!!

CGT i Fundació Salvador Seguí

Madrid

14, 15 i 16 de gener de 2010

Jornades Llibertàries i presentació

del programa d’actes i del Manifest

“100 anys d’anarcosindicalisme”

Saragossa

26 i 27 de març de 2010

Jornades d’Acció Social: Anarco-

sindicalisme i Moviments Socials

València

10, 11 i 12 de juny de 2010

Jornades Internacionals: Anarcosin-

dicalisme i Internacionalisme

Màlaga

octubre de 2010

Jornades d’Acció Sindical: Anarco-

sindicalisme i Autogestió

Barcelona

17 de desembre de 2010

Jornades de Clausura del Centenari

Barcelona

15 de gener al 15 de febrer de

2011

Exposició 100 anys d’anarcosindi-

calisme

Programa d’actes confederals ‘1910-2010 Cent anysd’anarcosindicalisme’

sobreviurà. Fals. Mentides per a mante-nir-nos sotmesos. En Lizano, a contra-corrent, repeteix tossudament que hi hafutur, que un dia sortirem del pou, delfemer, i construirem una societat sensedominants i dominats. Ens deia a l'entre-vista que alguns el tracten d'ingenu peranunciar que és possible un mon on totssoms iguals, mamífers, i únics, senseexplotadors i explotats.

Invito els amables lectors a llegir la sevaobra, la millor manera per a conèixer iapropar-nos al mon de Jesús Lizano,poeta de l'acràcia.

Com és la teva poesia? és autobio-gràfica? La meva poesia és un missatge. L'autornomés és un intermediari. La poesia, totel que ella implica, està en la natura. La

seva obra no és per a ell sinó per als al-tres. És més: l'obra no neix fins que arri-ba als altres. D'aquí el greu que és quela cultura, tot el implicat en ella, estiguien mans del poder. Quina relació té aquest "enginyós lli-bertari" amb el Quixot? En els seus temps l'anarquisme estavamolt lluny d'aparèixer. L'anarquisme ésla denúncia de tot poder, de l'estructuradominants-dominats que encara ens de-termina. L'any 1850 va aparèixer el pri-mer MANIFEST anarquista que ho deiamolt clar: "Cal acabar amb tot poder,amb la política, que és la lluita pel poder,acabar amb aquesta estructura que faque uns quants ens governin, ens men-talitzin, ens manipulin i si convé, ens sa-crifiquin (El que jo anomeno la PAN-CRÀCIA)”. Cal que ens organitzem,però no que uns quants ens organitzin. Com es conquereix la innocència?No és que haguem de conquerir la inno-cència, sinó que és la innocència la queha de poder conquerir-nos. La innocèn-cia, és a dir, el que és natural. La naturaés innocent. Els éssers humans estemsumits en el que jo anomeno el pou polí-tic, molt lluny de la natura i és la naturael que ens fa humans, el que permetque la nostra espècie aconsegueixi laplenitud. Aleshores com ens conquesta la in-nocència?A mesura que ens acostem a la natura,la natura ens va comunicant la seva in-nocència i va solucionant la descoordi-nació que ens viu entre el natural, el so-cial i l'individual fins al punt que vivimcom si fóssim un fragment de la societat,des del pou polític en que seguim ambuna infinitat d'idees per sobre de lesnostres vides oblidant o ignorant quesom mamífers, un fragment de la naturacom tot el que existeix.I com es surt del pou polític? Vivim mentalitzats, desviats del que ésnatural. Els dominants, des dels políticsals religiosos, impedeixen que la nostrament visqui lliurement, compleixi la sevafunció de relacionar-se amb la natura.Vivim desviats de la natura (només ensfaltava la "idea" del sobrenatural). Iaquesta és la llibertat necessària persortir del pou polític. La idea llibertària ésel que ens condueix a això. Com vas arribar a l'anarquisme?En el meu viure, en aquesta aventuraque em viu, s'han fusionat el poètic i el

llibertari i així ha sorgit la meva visió del’ACRÀCIA, evolucionant del cristianis-me heretat a l'existencialisme i d’ací alcomunisme polític fins arribar al huma-nisme llibertari. El primer vers del meuprimer llibre (1950) és: "He descobertterra". Amb el temps aquella terra s'haidentificat com l’ACRÀCIA, l’humanismellibertari fusionat amb el sentit contem-platiu que sempre m'acompanya.Creus que s’arribarà a aquesta socie-tat sense dominants i dominats? Lapregunta és: creus possible el queens organitzem construint una socie-tat assembleària, composta d'assem-blees humanes, no religioses o políti-ques, i coordinades a partir delpensament llibertari?És possible, però no crec en el futur imenys una societat sense poders, acrà-cia.En efecte. Caldrà veure com evolucio-nem, si seguim cap a la autodestrucció ofeia una societat assembleària. Ara sorti-rà un dels meus últims llibres "VISÓNDE LA ACRACIA" en el qual tracto delque hauria de succeir per canviar l'es-tructura i com hauria de començar. Com veus llavors el futur de l’Acrà-cia?Es sosté en la fe en l'humà, ja que elséssers humans no només tenim unagran capacitat de planificació i execució,bases del domini, sinó que a més somsensibles, creatius i conscients. És clarque es veu difícil, ja que la nostra és unaespècie malalta, però d'això es tracta, decurar les nostres ments ... En LIZÀNIA,a part d'altres escrits hi ha un capítolanomenat "La salvació de la ment o la fidel món real polític ". Per això anomenoa l'anarquisme el comunisme poètic,lluny del religiós, que ens divideix enbons i dolents, i del polític, en amics ienemics, perquè formem una mateixaespècie, perquè realment tots som com-panys amb els mateixos problemes es-sencials. Per més numeradors diferentsi enfrontats, d'aquí la nostra gran com-plexitat tenim un denominador comú,formar una mateixa espècie, que l'actualestructura ens impedeix veure. I d'aquíla "ajuda mútua" llibertària. "La meva pà-tria és el món, la meva família la huma-nitat" és un dels màxims ideals llibertari... Hi ha, com veus, molt per a pensar,molt a desmitificar, molt de coordinar,molt a canviar per arribar a veure el poè-tic com una cosa essencial, no com unsimple adorn, i l’anarquisme com un hu-manisme, no com una altra idea políticamés.

Txema Bofill

Jesús Lizano és un poeta llibertari,nascut a Barcelona, castellanopar-lant de família aragonesa , de 80

anys, molt sociable i bon orador.La poesia d'en Lizano és missatge. Enscomunica el retorn a la infància, a la in-nocència, a la natura, on les coses sóncom són, sense màscares, enganys,mentides. Tan en els escrits com ambl'exemple personal, Lizano critica la polí-tica i la cultura del consum i ens convidaa la cultura de la creativitat, de l'autono-mia de cada un, l'ajuda mutua i les as-sambles.L'entrevista la varen fer conjuntament enJoni i jo a casa en Jesús Lizano. El quepresentem és una resum fet pel propiJesús Lizano a partir d'una llarga trans-cripció de l'entrevista. Ell ha seleccionatel que ha cregut essencial. Coherentamb la seva forma de pensar, ha tret elque eren preguntes i discussions perso-nals, o que es desviaven massa de laseva obra, per a ell, el tema essencialde l'entrevista. Ens ho deia: “l'importantés la meva obra, no l'autor. Les pregun-tes personals sobren. No són rellevants.

Jo dedico la meva vida a la meva obra”.El poeta Jesús Lizano, em recorda al-guns vells de la CNT, que vaig conèixeren l'exili de París a la dècada del 70. .Eren uns homes especials i dignes, moltdiferents a nosaltres. Ells no bevien al-cohol, no fumaven, i duien una vida aus-tera, sana, com en Jesús. Gent senzilla,herois anònims. M'agradava escoltar-los. No oblidava que aquells vells anar-quistes varen aconseguir una de les re-volucions més importants del segle XX.Jesús Lizano i aquells vells de la CNTtenen en comú una gran fe en l'home, ife en una futura revolució social. Unintel·lectual estranger va escriure, i ambraó, que no es podia comprendre la re-volució espanyola del 1936, i tot el quevaren aconseguir els anarquistes, sensetenir en compte que eren gent amb unagran fe , compromís i solidaritat. Tenienfe de que era possible aconseguir el quees proposaven, fe en que era possiblecanviar el mon, fe en la revolució i queconstruirien ells mateixos un mon sensedominants i explotadors. Jesús Lizanoés també un poeta amb una gran fe enl'home, un poeta i profeta de la gran re-volució social sense dominants i domi-

nats, un poeta de l'esperança, un visio-nari de l'acràcia. .Sobre la fe en l'home, un últim comenta-ri. Jo, que em considero una personasense fe i sense creure en el futur, laconsidero positiva. La fe té un gran po-tencial i genera força en l'individu i en lacomunitat. La fe en nosaltres mateixosés com l'auto-estima, ens permet valo-rar-nos i creure en el nostra potencial,

que està adormit. La fe en una societatsense dominants-dominats és el queens pot ajudar a aconseguir-ho. Ens haninculcat una gran mentira, que ens repe-teixen sovint, que els petits grups, orga-nitzacions, sindicats no poden canviar lasocietat, que els explotats no hi tenenres a fer, que els dominats seguiran do-minats perquè ha sigut així sempre, ique el capitalisme com a sistema ens

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Gener de 200916 Gener de 2009 17

> LES FRASES...

Hi ha moltper pensar,

molt per adesmitificar, moltper coordinar,molt per canviar,per arribar aveure el poèticcom una cosaessencial, nocom un simpleadorn; il’anarquismecom unhumanisme, nocom una altraidea políticamés”

“No és quehaguem deconquerir lainnocència, sinóque és lainnocència laque ha de poderconquerir-nos

“La meva poesiaés unmissatge

‘‘

‘‘JESÚS LIZANO, DEMIÜRG DE LA INNOCÈNCIA I VISIONARI DE L’ACRÀCIA I LA NATURA

L'anarquisme és la denúncia de tot poder> LES FRASES...

Elsdominants,des dels

polítics alsreligiosos,impedeixen quela nostra mentvisqui lliurement,compleixi la sevafunció derelacionar-seamb la natura”

“La nostra ésuna espèciemalalta, peròd'això es tracta,de curar lesnostres ments”

“En el meu viure,en aquestaaventura que emviu, s'hanfusionat el poètici el llibertari i aixíha sorgit la mevavisió del’ACRÀCIA”

“Els éssershumans nonomés tenim una grancapacitat deplanificació iexecució, basesdel domini, sinóque a més somsensibles,creatius iconscients

‘‘

‘‘

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 200916

Joves Anarcosindicalistes-CGT

Els dies 4, 5 i 6 de desembrede 2009 a Ruesta es va ce-lebrar la primera trobada de

Joves Anarcosindicalistes, amb 21assistents corresponents a les se-güents delegacions: Benidorm, Va-lladolid, València, Barcelona, León,Alacant, Aranda de Duero, Teneri-fe, la secretaria d’acció social i lasecretaria de comunicació del con-federal, i la coordinació de Ruesta.Inicialment es tracta de l’estructurai organització de la comissió confe-deral de joves, la proposta consis-teix en la creació d’una xarxa depersones i agrupacions vinculadesa CGT, que adopta el nom deJoves Anarcosindicalistes-CGT,formada per les assemblees dejoves de les diferents federacionslocals integrats en les secretàriesd’acció social confederal i local res-pectivament.Decideixen estar coordinats viamail per mitjà d’un/a coordinador/a

triats en cada trobada que tindrà al-menys una periodicitat anual.Es van obrir diferents propostesd’actuació i línies de treball a deba-tre i valorar en les diferents assem-blees de joves com habitatge, edu-cació, model d’autogestió,finançament, formes de difusió uti-litzant xarxes socials, adreces de

correu, publicacions confederals, ialtres possibles mitjans.També es va aprovar la creaciód’un logotip en un futur pròxim i di-ferents formes de difondre els nos-tres objectius, així com cartelleria,comunicats, pamflets…Els Joves Anarcosindicalistes-CGTes fan un forat en la lluita social i

sindical per a la proclamació de lasocietat llibertària.Agraïm els esforços i col�laboracióper part de l’organització.

Més informació

Comision-jovenes@cgt.org.es

El IX Congrés de laCGT de Catalunyatindrà lloc a Lleidaels dies 5, 6 i 7 defebrer de 2010ORDRE DEL DIA:

- Punt 1: Obertura del Congrés.- Punt 2: Elecció de la Taula del Congrés iComissions.* Taula del Congrés.* Comissió revisora de credencials.* Comissió revisora de comptes.* Comissió d’escrutini.* Comissió de ponències.- Punt 3: Discussió i aprovació, si proce-deix, dels Informes de Gestió de les Se-cretaries del Secretariat Permanent i delCoordinador del Catalunya.- Punt 4: Acció Sindical de la CGT de Ca-talunya.- Punt 5: Acció Social de la CGT de Cata-lunya.- Punt 6: Estatuts.- Punt 7: Elecció i nomenament de:* Components de la Comissió de Garan-ties.* Components de la Comissió Econòmica.* Components de las diferents secretariesdel Secretariat Permanent.* Coordinador/a del Catalunya.

Àrea de Formació del SP deCGT-Catalunya.

El 3 de desembre es va realit-zar a Barcelona la SegonaJornada de Salut Laboral a

la Sala Costa i Font del local deCGT a Via Laietana, organitzadaper l'Àrea de Formació del SP i elCESL, participant en la mateixa elcompany Desiderio Martín, Secre-tari de Salut Laboral del ComitèConfederal de la CGT. El SecretariGeneral de CGT-Catalunya BrunoValtueña, va obrir la jornada do-nant la benvinguda als assistents,va explicar els motius pels qualsl'Àrea de Formació havia organit-zat aquesta Jornada, així com elsobjectius d'aquesta, formar i posaren comuna experiències entre elsdelegats i delegades de Prevencióde la CGT. La jornada es va desenvolupar en-torn dels Incompliments empresa-

rials en la Prevenció i els riscos la-borals i l'actuació sindical de laCGT davant aquest fet. Desprésd'una primera sessió on LlorençVergés (tècnic superior de preven-ció i formador) va fer una exposicióals drets i deures dels delegats/desde prevenció, contestant als parti-cipants en el torn de preguntes. En la seva exposició DesiderioMartín va remarcar que en aquestasocietat de lliure mercat l'accidentés considerat com inevitable, es-tant els/les treballadors/es expo-sats als actuals paràmetres decompetitivitat que fan impossibleacabar amb els accidents per l'a-varícia dels empresaris. Entre al-tres coses va denunciar que men-tre es dediquen 7,5 bilions d'eurosa salvar a les finances, es neguenels recursos (45.000 MM d'euros)per a eliminar la fam. Va posar l'ac-cent que la Salut Laboral té una es-cletxa que no tenen altres àmbits

laborals, tenint un camp els dele-gats i delegades de la CGT per aactuar. La següent sessió va córrer a cà-rrec de les seccions sindicals deITES, SEAT Martorell, Gearbox iCorreos Barcelona, que van expo-sar casos pràctics en la seva acciósindical, sent de destacar el pre-sentat per aquesta última en rela-ció a una aplicació de l'article 21 dela Llei de Prevenció de Riscos La-borals, paralització de l'activitat perrisc imminent. La sessió de la tarda va continuaramb els casos pràctics de les Sec-cions Sindicals de FNAC i SEATZona Franca, sobre el mapa de ris-cos psicosocials i mecanismesd'acció sindical en prevenció delsriscos i la salut respectivament. Acontinuació José Luís MartínezCampillo, inspector cap de SalutLaboral de la Inspecció de Treballde Barcelona, va fer la seva expo-

sició sobre l'estructura, funcions iactuacions de la Inspecció de Tre-ball, amb el corresponent debat ipreguntes que va demostrar l'inte-rès dels participants de la Jornada. Des del SP fem una valoració posi-tiva que es fa d'aquest acte, reflec-tint-se en la important participació,més de 100 inscrits de 23 Sindicatsi 41 Seccions Sindicals d'empre-ses de Catalunya. Un altre factorper a considerar van ser els debatsque es van desenvolupar en totesles sessions de la Jornada, que esva allargar una hora de l'horari pre-vist. Les impressions que ens vanmanifestar molts dels companys icompanyes van ser de satisfacció iens van demanar que han de repe-tir-se jornades com les desenvolu-pades, per la utilitat de les matei-xes que serveixen per a l'aplicacióde la nostra acció sindical.

Jornada de SalutLaboral

L'ACTUACIÓ DE LA CGT DAVANT ELS INCOMPLIMENTS EMPRESARIALS.

Es porta a terme a Ruesta una trobada de joves de CGT

Gener de 2009 19

SENSE FRONTERES-SOCIALEl procés de colonització del Nord d’Àfricava suposar una intervenció violenta i en eldesenvolupament d’aquestes societats

La lluita d’AminetuHaidar i del poble Saharauicontinua

Aminetu Haidarretorna alSàharaOccidental

CEAS-SàharaLa Coordinadora Estatal d’Asso-ciacions Solidàries amb el Sà-

hara (CEAS-Sàhara) mostra la sevaalegria i admiració per la lluitadorasaharaui Aminetu Haidar, que grà-cies a la seva tenacitat, determina-ció i dignitat, va assolir vèncer lainjustícia a la qual estava sent sot-mesa per part dels Governs d’Es-panya i el Regne del Marroc.Volem mostrar la infinita gratitud ireconeixement a tot el movimentsolidari amb el Poble Saharaui, queha ocupat un paper fonamental enla consecució dels objectius d’A-minetu i mostrat la seva capacitatde mobilització en suport a la justacausa d’Aminetu i del Poble Saha-raui. Emplacem a la societat civilde l’Estat espanyol a continuar tre-ballant pel reconeixement del dretd’autodeterminació del Sàhara Oc-cidental.També agraim especialment l’es-forç sense precedents que centenarsde col·lectius i organitzacions polí-tiques, socials i sindicals han fet.Mai abans s’havia donat la coinci-dència unitària de col·lectius tan di-versos, amb les seves diferències iplantejaments, per a una finalitatconcreta com el retorn al Sàharad’Aminetu Haidar.Tampoc volem deixar en segon plales importants resolucions, tant delParlament espanyol com l’intentdel Parlament Europeu, que reco-neixen el dret a l’autodeterminaciódel poble saharaui, que és inaliena-ble i l’única via per a resoldre unconflicte que dura ja 34 anys. Elsanimem a complir amb aquestcompromís en tots els fòrums inter-nacionals.La lluita d’Aminetu Haidar i delPoble Saharaui continua. Els 32dies de vaga de fam d’AminetuHaidar han tornat a portar a la pa-lestra l’existència d’un conflicte noresolt, -personificat en una donaheroica, encara que ho sofreix totun poble, com s’ha pogut veure denou després del retorn de Haidar aEl Aaiún-, i que pertoca de maneradirecta l’Estat espanyol. La Presidència espanyola de laUnió Europea en el primer semes-tre de 2010, ha de suposar el primeri definitiu pas en la solució justa,duradora i d’acord amb la legalitatinternacional que condueixi a l’au-todeterminació i posterior indepen-dència del Poble Saharaui, i posi fial procés de descolonització inaca-bat, coincidint amb el període2001-2010 Segon Decenni Interna-cional per a l’Eliminació del Colo-nialisme.

El sindicalisme al Nord d’Àfrica

Agustín Gomez (CGT Cádiz) (*)

El procés de colonització delNord d’Àfrica va suposaruna intervenció violenta i

externa en el desenvolupamentd’aquestes societats, introduint elsistema capitalista basat en l’ex-plotació del treball assalariat iconstruint aparells estatals al serveide la seva dominació. És el colo-nialisme qui estableix i traça lesfronteres entre les societats, és elltambé qui imposa per la força unaltre procés de desenvolupamenthistòric, que els és estrany, des-truint cultures, transformant-les,incorporant-les a l’ordre interna-cional establert.La creació d’aparells estatals queintenten dominar societats que finsa aquest moment havien existitsense estat, sense cap autoritat ex-terna que els sotmetés, amb la sevapròpia organització social autoges-tionada, és un factor clau per a en-tendre com la lluita d’alliberamentnacional no ha suposat cap allibe-rament, sinó la presa de poder d’a-quest aparell estatal colonial perles elits nacionals que s’han inte-grat en el sistema dominant a ni-vell mundial amb una relació dedependència estructural. És enaquest marc, on cal entendre algu-nes característiques del sindicalis-me en el Nord d’Àfrica que anem aassenyalar.El sindicalisme i elMoviment d’AlliberamentNacionalEn primer lloc, el sindicalisme sor-geix dintre del moviment d’allibe-rament nacional, però al mateixtemps, com model importat de lametròpoli. La prioritat és la inde-pendència nacional, la lluita contrael colonialisme, el moviment sin-dical ha d’estar al servei d’aquestalluita. Aquesta concepció impedeixl’existència d’un sindicalisme au-tònom que prengui com punt departida els interessos dels treballa-dors, i no els de la nació.El resultat d’aquesta concepció, es-pecialment en els països que haestat el moviment d’alliberamentnacional qui ha pres el poder des-prés de la “independència”, haestat la inclusió directa del sindica-lisme dintre de l’aparell estatal,amb forta repressió de qualsevoldissidència dintre del sindicat i laseva vinculació a l’elit en el poder(sigui a l’exèrcit, al partit en elpoder o a ambdós), àdhuc amb mo-ments concrets d’enfrontament, ja

per pressió dels treballadors, ja perlluites internes de poder. Aquestmodel de sindicat únic com part del’aparell estatal dominant està re-presentat per la UGTA a Algèria, laUGTT a Tunísia i la EDUF a Egip-te.En el Marroc pren unes caracterís-tiques diferents degut al fet que elsmoviments d’alliberament nacio-nal no arriben al poder després dela independència. És el rei-sultà, elMakhzen, que havia acceptat i pac-tat la dominació colonial qui assu-meix el procés “d’independència”nacional, desplaçant al MLN, mit-jançant la compra o la repressió, elpal o la pastanaga. Això provocaque el sindicat únic, que participaen la lluita d’alliberament, la UMT,es vagi fragmentant, primer amb lacreació de la CDT per part de laUSFP (socialistes) i posteriormentamb la creació de múltiples sindi-cats, impulsats per partits polítics oper sindicalistes professionals, finsa la xifra de més de 20 sindicats iuns 5 o 6 amb major representati-vitat.Fortes lluites obreresUna segona característica impor-tant és l’existència de forts movi-ments de lluita i resistència obrera.La falta de drets sindicals, l’explo-tació salvatge, els continus abusos,el tracte inhumà…, han provocatforts moviments vaguístics, gene-ralment espontanis, tant en l’últimapart del segle XX com en aquestaprimera dècada del XXI. Les va-gues de 25.000 treballadors/es deltèxtil a Egipte, les lluites dels mi-ners de Jerada, Jbel Awan i araKheroubga al Marroc, la revolta del’any passat en la conca minera deGafsa a Tunísia, etc., mostren l’e-xistència d’un moviment obrerque, a pesar de la repressió i de lafalta d’un sindicat nacional que elsdefensi, està viu i amb capacitat decréixer i estendre’s.

I el que és més important, la faltad’aquest sindicat imposa l’autoor-ganització en les lluites, la sevavinculació amb els centres de tre-ball i el seu funcionament horit-zontal, encara que dificulta l’ex-tensió de les lluites i la sevacoordinació.Desenvolupament delsindicalisme autònomLes característiques abans assen-yalades estan creant les bases d’e-xistència d’un sindicalisme autò-nom.A Algèria, l’aixecament popular de1990 va permetre la creació de sin-dicats autònoms en l’administraciópública, en la sanitat, en l’ensenya-ment, etc. Aquest sindicalisme au-tònom manté una dura batalla ambl’Estat que imposa al seu sindicatla UGTA com únic interlocutor ique tracta d’impedir que aquestsindicalisme autònom pugui con-vertir-se en una confederació ambcapacitat d’introduir-se en els sec-tors productius i privats.A Egipte és a través de centresd’assessorament sindical com s’es-tan construint les bases d’aquestsindicalisme autònom.A Tunísia, paralitzat fins a ara elprojecte de la CGTT, s’intenta elmateix camí que a Egipte amb elOTDLS.Al Marroc, la pluralitat sindical faque els corrents sindicals mésconscients i combatius treballindintre dels grans sindicats refor-mistes, resultant que les lluitesobreres estan relacionades amb di-ferents sindicats i que sindicalistescombatius es trobin en diferents si-gles (per exemple, els treballadorsde Delphi- Tànger, que van portara terme una lluita exemplar, per-tanyien a la UNTM, sindicat lligatal PJD, islamistes moderats, col·la-boradors del Mahkzen).Perspectives i suport mutu

Les perspectives de futur passenper les iniciatives de sindicalismeautònom, independent dels estats idels partits, i amb una visió de llui-ta de classes, no reformista, queestan sorgint. També cal tenir encompte als corrents sindicals dintredels sindicats reformistes que po-tenciïn la lluita obrera, respectinles decisions dels treballadors i tre-ballin per la seva autoorganització,al marge d’interessos partidistes iideologies autoritàries.La lluita contra les privatitzacions,les multinacionals, la desregulaciógeneralitzada del mercat de treball,la precarització de la mà d’obra i lareculada en els drets i llibertats sin-dicals són punts comuns per a lalluita del sindicalisme revoluciona-ri de les dues ribes sobre els qualsha de desenvolupar-se la solidaritati el suport mutu.Finalment, assenyalar la necessitatque el sindicalisme autònom i elscorrents de sindicalisme alternatiudel Nord d’Àfrica sàpiguen entron-car amb les tradicions d’autoges-tió, de propietat i treball col·lectiu,de federalisme que han perviscutespecialment en les zones mésmarginades i d’on procedeix granpart dels treballadors. La creacióen alguns punts del Marroc (comTaroudant) de sindicats de campe-rols pobres pot ampliar la visió delsindicalisme en aquests països onla terra i l’aigua segueixen sent ele-ments bàsics de la seva cultura i dela seva visió del món. En la mesuraque el sindicalisme s’allunyi del’aparell de l’Estat creat pel colo-nialisme i s’acosti a models socialsaliens al capitalisme i arrelats enles seves pròpies societats, podràtenir un caràcter transformador irevolucionari.(*) Article publicat als MaterialsInternacionals, núm. 17, dins“Rojo y Negro”, octubre 2009:www.cgt.org.es/IMG/pdf/MI_oc-tubre09_Web.pdf

SOCIALBona part de les actuacions previstesafectaran àrees protegides per la lleid'espais naturals i al patrimoni artístic

És un pla agressiuque no respon a lalluita contra elcanvi climàtic

Klintsévich

Toni Álvarez

Ja sabeu que vivim en un món cí-clic on les modes i els fets acos-tumen a repetir-se passat uns anys.Per exemple, aquest mes de generfa 30 anys de la invasió de l’Afga-nistan pels russos, ja veus si la his-tòria és cíclica per alguns pobles.Per fer-nos memòria, la premsa hapublicat les declaracions d’un ex-combatent rus. S’anomena Klintsé-vich i ara és diputat i vicepresidentdel grup del partit governamentalRússia Unida a la Duma. Vull dirque és “algú” i que, trenta anys des-prés, no sembla formar part de lanòmina de soldats embogits ambestrés posttraumàtic i/o mutilats. Ipotser per això, per commemorarl’aniversari d’aquella invasió iaprofitant la ben entesa de la reedi-ció de tal esdeveniment, ha sortit ala sorra mediàtica per afirmar unseguit d’axiomes, al meu entendremolt entenedors.Diu que “l’autèntic error consisteixen haver entrat (…) És impossibleque un exèrcit controli tota la po-blació. L’única manera de vèncerseria destruir complertament elpaís”, una idea que segur que li hapassat pel cap a més d’un general.També diu que un altre error és quel’OTAN “no treballa amb la pobla-ció local (…) nosaltres vam cons-truir escoles, vivendes, camins, in-vertíem molts diners eninfraestructures”. No us sona? Parladels anys 80 a l’Afganistan. Moltprobablement aquest diputat men-teixi (perdó per la reiteració) sobrela realitat que va viure, ja sabemque el temps ( i el ser militar) ajudaa convertir en heroïcitats el que vaser un accident o un malentès, peròens posa a la pista del que no estanfent, i diuen que fan, els invasorsactuals. I una situació que, ja fatemps que denunciem, es dónatambé a l’ Irak, als Balcans, alLíban, a Somàlia i a tants altres in-drets ocupats amb “forces pacifica-dores”.Per acabar, l’excombatent rus i aradiputat diu que “Hem de reconèixerque junts, la URSS i Occident, vandesenvolupar els brots naixents delterrorisme actual (…) ara recollimels fruits d’aquelles accions” Mésclar, aigua. Llàstima que sempres’il·luminin passats trenta anys imilers de morts després, tot i que aaquest personatge no li falten inte-ressos polítics per dir el que diu, pertal d’influir sobre l’actual invasió al’Afganistan. Però, tot i així, ensserveix als antimilitaristes per reco-llir els arguments que cridem, men-tre ens acusen de demagogs i men-tiders. El món al revés... 20

BALA PERDUDA

Gener de 2010

Llorenç Buades CastellEl passat 3 de desembre elPle del Consell de Mallorcava aprovar la revisió del Pla

de Carreteres de Mallorca al tempsque se realitzava una concentracióamb el suport de la CGT de Bale-ars, del GOB, del STEI i moltes al-tres entitats socials a les portes delConsell per protestar contra la sevaaprovació .L’aprovació es va fer amb els 17vots del Pacte en el govern (la dretamallorquina UM, el PSIB-PSOE iel Bloc (PSM-EU-Verds, ERC). ElPP, en l’oposició, es va abstenir altemps que manifestava que el plaque s’aprovava no era substàncial-ment diferent del que proposarenells. De fet, la revisió del Pla deCarreteres representa una continuï-tat al Pla de 2003 impulsat pel go-vern PP-UM qualificat com el Plade les d’Autopistes i d’Autovies. Ha eliminat de manera positiva laproposta d’autovia Inca-Manacor ila de Peguera a Andratx , i tambéalgunes variants i rondes com lesdel sud de Felanitx, santa Margali-da, la carretera interior cap a labadia d’Alcúdia, Sa Ràpita-S’Es-tanyol i les variants de Bunyola.Tot i això és un pla agressiu que norespon als reptes presents que exi-geix la lluita contra el canvi climà-tic, ni a la paralització del creixe-ment sustentat en el sector del

totxo i la degradació del territori.El pla vol impulsar infrastructuresque connectin Palma amb els prin-cipals centres turístics i amb elsprincipals nuclis de població de l’i-lla, obrint la porta a l’expansió ur-banística a poblacions allunyadesde Palma i respon a la voluntatd'establir un enllaç ràpid entre elseixos radials i els pobles més allun-yats de Palma, fins ara, més omenys preservats de l'abús urba-nístic.D’aquesta manera s’estèn l’àreametropolitana de Ciutat, i malgratel canvi de nom i d’imatge que elspartits institucionals volen fer pertal de fer oblidar les lluites contreles autovies i el segon cinturó,substàncialment queda el mateix,mitjançant els desdoblaments, laincorporació de nous carrils a lesautopistes existents i la consolida-ció dels següents eixos, que causenun gran impacte en el territori comes fa evident en l’actual tram enconstrucció de Montuïri a SantJoan i en altres com el del FestivalPark a Bunyola o la carretera deConies :- Eix Pollença - Sa Pobla - Llubí -Sineu - Sant Joan - Montuïri - Po-rreres - Campos -Ses Salines- Eix Escorca - Caimari - Inca -Sencelles - Algaida - Llucmajor -Sa Ràpita- Eix Sta. Margalida – Ariany -

Petra - Manacor - Felanitx - San-tanyí- Eix Palma, Llucmajor, Campos,Felanitx, Manacor, Sant Llorenç,Artà, Santa Margalida, Muro i SaPobla, Ca'n Picafort, Alcúdia Po-llença amb petits trams radials quearriben a la costa. Ara mateix a les Illes Balears elsnivells d’emissions contaminantssón superiors en un 75% als objec-tius de Kioto, i la font principal decontaminació és el vehicle privat .Així que aquest pla, en fer més ac-cessible la Part Forana a la ciutat ,possibilitarà una major expansióresidencial i incrementarà el trans-port privat en detriment dels trans-ports col·lectius. D’altra banda,bona part de les actuacions previs-tes afectaran àrees protegides perla llei d'espais naturals i al patrimo-ni artístic.Llevat de la denominació d´auto-via el gros del que es proposavacom autovia de Llevant i els plansexpansius entre Llucmajor i el sudde l’illa es mantenen:− Llucmajor – Campos: autovia de4 carrils per duplicació de calçada− Variant de Manacor Sud− Variant de Campos− Manacor – Sant Llorenç: autoviade 4 carrils per duplicació de calça-daPel que se refereix als accessos aPalma, es concreta la posada enmarxa del segon cinturó, evitant el

nom i fent algunes concessions almoviment veïnal, com és en el casde Son Sardina.El pla suposa l’ampliació en carrilsque arribaran fins a sis en la majorpart de les autopistes i dels nousaccessos a Palma. La proposta delsmoviments socials era la de no am-pliar carrils o en el seu cas, dedi-car-los exclusivament a la circula-ció de transport públic i vehiclesd'alta ocupació. Aquesta és una de-manda no atesa.La prolongació i el desdoblamentdel segon cinturó de Palma es con-creta en una carretera de 4 carrils iuna ronda de 4 carrils de nou traçaten tant que el camí dels Reis dupli-carà la seva calçada.Aquestes obres han previst unpressupost de 1.878.768.000€ peral programa de construcció, mante-niment, seguretat vial i actuacionsespecials. Tot i que la gent de lanostra illa té altres prioritats com eltransport públic, treball, educació,sanitat, residus, proveïment d’ai-gua, es tracta d’una despesa enor-me que bàsicament està al serveidel transport privat i dels interessosprivats. Però el pitjor és que es faper iniciativa de polítics imputatsen processos de corrupció. Com va passar en la construcció del’hospital de referència de Son Es-pases, tota l’esquerra institucionalha traït de nou als moviments so-cials.

El Pacte aprova el Pla Sectorial de

Carreteres de Mallorca

En contra del parer dels moviments socials, s’obre la porta a l’expansió urbanística a poblacions allunyades de Palma

Gener de 2010 21

OPINIÓ-SOCIAL

La revolució hade ser unafesta?

Pep Cara (Berga)

El factor lúdic, hedonista i viven-cial d’una revolució o d’un

“moment insurreccional” que di-rien algunes companyes és sensdubte innegable. El Diego (AbelPaz) deia que ell havia viscut la re-volució del 36 amb l’emoció i l’ale-gria de quan t’enamores i comencesa festejar amb una noia. Per mi aixòestà clar, igual que també ho està elfet que la revolució no és quelcomque es faci en quatre dies ni tan solsen una sola generació (com ens re-cordava l’Octavio Alberola no fagaire a Berga en una xerrada). Larevolució és una cosa progressiva oetapista i al mateix temps conté in-surreccions. I per què dic tot això?Doncs perquè un cop aclaritsaquests aspectes vull dir que la mi-litància i per tant la revolució diàriaés: cansada, estressant, angoixant,pesada, esforçada, desagraïda, do-lorosa, atabaladora, avorrida, des-esperant, etc. Que ningú s’enganyi.Si et compromets de veritat, a partde moments de gaudi molt espe-cials, la major part del temps fasfeina: dura i desagraïda. Res més.És una cosa evident que tenia ganesde dir per desmentir imatges i ideesque algú pogués haver-se creat.Reuneix-te, organitza’t, redacta,dissenya, maqueta, encartella,envia, encarrega, ves a buscar, re-parteix, discuteix, pensa, concen-tra’t, manifesta’t, corre, puja ibaixa, pinta, penja, paga, protesta,etc. D’altra banda hi ha gent quegaudeix molt està clar, però que tre-balla o milita més aviat poc. Fins itot m’atreviria a dir que existeixcert turisme hedonista entorn la “re-volució”, quelcom semblant al queles institucions volen fer amb elprojecte turístic “territori maquis”que he criticat des del pèsol negre,però del “rollo”. I un cop posat ambels retrets generalitzats aprofito idesmenteixo allò de “lluita sí i festatambé” que alguns Moviments So-cials (MMSS) proclamen mentrepractiquen el “festa sí i festatambé”. I seguint amb els greugesafegiré que em fastigueja i depri-meix que la font de finançamentprincipal de molts MMSS sigui elconsum d’alcohol. Això sí, resultaque són festes populars i suposada-ment autogestionades. Merda ambpatates, no em crec res. Per desgrà-cia no vaig néixer ahir. Prefereixocotitzar, pagar directament (amb elsdiners del meu treball i explotació)el que val fer allò que volem fer,sense posar productes de consumpel mig —i molt menys productesalienants, com l’alcohol, que jo uti-litzo però sense guarnir-los de polí-tica—. I la columna s’ha acabat.Salut i anarquia!

SALUT I ANARQUISMES

Plataforma en Suport aEgunkariaGairebé set anys després deltancament del diari enllengua basca Egunkaria,

el 15 de desembre de 2009 s’ini-ciava a l’Audiència Nacional deMadrid el judici pel tancament deldiari basc Egunkaria. Martxelo Otamendi, Iñaki Uria,Joan Mari Torrealdai, Txema Auz-mendi i Xabier Oleaga s’enfrontena peticions d’entre 12 i 14 anys depresó. El tribunal especial va deci-dir obrir judici oral només amb lesacusacions de l’Associació de Víc-times del Terrorisme (AVT) i del’assoaciació d’extrema dreta Dig-nidad y Justícia, després de deses-timar la petició de l’arxivament dela causa realitzada per part del fis-cal.La campanya de solidaritat ambEgunkaria contínua en els diferentspunts de l’Estat on s’han formatplataformes solidàries. La Platafor-ma de Madrid en Suport a Egunka-ria disposa en la seva web d’un for-mulari de recollida de signaturesde suport als encausats. El mani-fest ja compta amb centenars designatures de col·lectius i personesprocedents del món de la premsa,la política, l’advocacia, l’art, lacultura, l’okupació, movimentsveïnals i de barri… Des de la cam-panya de suport a Egunkaria es fauna invitació a adherir-se al mani-fest i a participar dels actes que du-rant el judici es realitzin en solida-ritat amb els processatsd’Egunkaria i contra el tancamentde mitjans de comunicació.El ManifestSABIES QUE A L’ESTAT ES-PANYOL ELS PODERS PÚ-BLICS TANQUEN PERIÒDICS?ÉS EL CAS DEL DIARI EGUN-

KARIA1.- El diari Egunkaria es va fundarl’any 1990, sent fins a llavors l’ú-nic periòdic publicat íntegramenten euskara. Va haver-hi una efíme-ra i valerosa experiència en la Gue-rra Civil amb el diari EGUNA, queen aquella difícil situació vaaguantar fins a la presa de Bilbaopels franquistes al juliol de 1937.2.- En la línia editorial d’Egunka-ria destacaven valors com indepen-dent, plural, progressista, nacional,promotor de l’euskara….3.- L’empresa editora es va fundarel 1990 amb aportacions d’uns1.500 accionistes.4.- Al febrer de 2003 l’AudiènciaNacional va procedir al tancamentdel diari i detenció de 10 persones(nou directius, i una altra personasense vinculació a l’estructura deldiari), cinc dels quals van denun-ciar haver sofert tortures en els diesque van romandre incomunicats enmans de la Guàrdia Civil. Entre

tots han romàs a la presó provisio-nal 30 mesos.5.- Se’ls acusa de pertinença aETA, el que no té cap base ni sesustenta en cap prova.6.- El -fiscal ha sol·licitat l’arxiva-ment definitiu del cas per falta deproves. A pesar d’això, i sense queexisteixi acusació privada, l’Au-diència Nacional ha decidit anar ajudici, basant-se exclusivament enuna acusació popular presentadaper la AVT i Dignitat i Justícia, quesol·liciten entre 14 i 16 anys depresó per als 5 directius del diariEgunkaria.7.- El judici se celebrarà a Madriden les pròximes setmanes, i possi-blement sigui silenciat pels podersi alguns mitjans de comunicació.8.- El mateix dia del tancament elstreballadors van publicar un periò-dic en euskara, Egunero, i 4 mesosdesprés va néixer el diari Berria,amb 24.040 accionistes i que hapres el relleu d’Egunkaria quant a

la defensa dels valors i culturabasca.9.- Des del tancament s’han pro-duït nombrosos actes de solidaritata Euskal Herria i en diferents puntsde l’estat espanyol, destacant elscelebrats a Catalunya, Madrid, Ga-lícia, País Valencià, Canàries… Larepercussió mediàtica internacio-nal del tancament de Egunkaria vaser tal vegada la major que mai uncas basc hagi tingut.10.- Ens enfrontem a una veritableretallada de les llibertats d’expres-sió, a un atac a la pluralitat infor-mativa, al dret al desenvolupamentde la cultura i la llengua basca i unatac als drets humans per les tortu-res sofertes.Aquesta lluita ens afecta a tots itotes: solidaritza’tMés informacióhttp://www.nodo50.org/madride-gunkaria http://www.egunkaria.info

Comença el judici pel tancament

del diari Egunkaria

Tanquem les Nuclears – 100%Renovables

Tanquem les Nuclears – 100%Renovables (TLN – 100%

EER) reitera que s’oposarà a qual-sevol emplaçament del MagatzemTemporal Centralitzat (MTC) entant no s’arribi a un calendari con-sensuat de tancament de les cen-trals nuclears en funcionament.El Govern estatal ha decidit obrirper sorpresa una nova convocatò-ria per a que els municipis “inte-ressats” presentin les seves “candi-

datures”, ignorant el fet de que capdels municipis que han estat son-dejats ha respòs de manera favora-ble davant l’onada de protestes so-cials que s’han desencadenat.Catalunya, i especialment els mu-nicipis de les comarques de Tarra-gona es troben en una situació es-pecialment crítica davant aquestanova ofensiva. En un ambient decrisi econòmica generalitzada, lainformació publicada sobre el queha tractat el Consell de Ministresfa especial èmfasi en la inversió il’ocupació laboral relacionades,

intentant presentar l’obra com unaoportunitat econòmica important.Des de TLN – 100%EER respo-nem que una instal·lació d’aques-tes característiques, amb unescompanyies elèctriques amb lacobdícia d’arrencar fins a l’últimpossible euro de benefici a unescentrals envellides i amb múltiplesfallides tècniques, és un pou sensefons de problemes. Les compan-yies tenen la voluntat d’allargar elfuncionament de les centrals nu-clears fins al màxim possible, ge-nerant un volum de residus ra-

dioactius d’alta activitat que podriaarribar als 20.000 metres cúbics,sense parar en les conseqüènciesper al medi ambient i la salut de lespersones.Des de TLN-100% EER ens iden-tifiquem plenament amb els posi-cionaments emesos per GREEN-PEACE i Ecologistas en Acción , ireiterem el nostre propòsit de coor-dinar-nos i realitzar mobilitzacionsi denuncies per a que el MTC nos’instal·li ni a Catalunya, ni a en-lloc, sense un pla de tancament decentrals nuclears.

Davant la nova ofensiva per a imposar el Magatzem TemporalCentralitzat de residus nuclears

Gener de 201022

OPINIÓ-SOCIAL

HacktivistasDavant la inclusió en l’a-vantprojecte de Llei d’E-conomia Sostenible de

modificacions legislatives queafecten al lliure exercici de les lli-bertats d’expressió, informació i eldret d’accés a la cultura a travésd’Internet, els periodistes, blog-gers, usuaris, professionals i crea-dors d’internet manifestem la nos-tra ferma oposició al projecte, ideclarem que…1.- Els drets d’autor no poden si-tuar-se per sobre dels drets fona-mentals dels ciutadans, com el dreta la privacitat, a la seguretat, a lapresumpció d’innocència, a la tute-la judicial efectiva i a la llibertatd’expressió.2.- La suspensió de drets fonamen-tals és i ha de seguir sent compe-tència exclusiva del poder judicial.Ni un tancament sense sentència.Aquest avantprojecte, en contra del’establert en l’article 20.5 de laConstitució, posa en mans d’unòrgan no judicial -un organismedepenent del ministeri de Cultura-,la potestat d’impedir als ciutadansespanyols l’accés a qualsevol pàgi-na web.3.- La nova legislació crearà inse-guretat jurídica en tot el sector tec-nològic espanyol, perjudicant undels pocs camps de desenvolupa-ment i futur de la nostra economia,entorpint la creació d’empreses, in-

troduint traves a la lliure compe-tència i ralentint la seva projeccióinternacional.4.- La nova legislació proposadaamenaça als nous creadors i entor-peix la creació cultural. Amb Inter-net i els successius avanços tecno-lògics s’ha democratitzatextraordinàriament la creació iemissió de continguts de tot tipus,que ja no provenen principalmentde les indústries culturals tradicio-nals, sinó de multitud de fonts dife-rents.5.- Els autors, com tots els treballa-

dors, tenen dret a viure del seu tre-ball amb noves idees creatives,models de negoci i activitats asso-ciades a les seves creacions. Inten-tar sostenir amb canvis legislatius auna indústria obsoleta que no sapadaptar-se a aquest nou entorn noés ni just ni realista. Si el seu modelde negoci es basava en el controlde les còpies de les obres i a Inter-net no és possible sense vulnerardrets fonamentals, haurien de bus-car un altre model.6.- Considerem que les indústriesculturals necessiten per a sobreviu-

re alternatives modernes, eficaces,creïbles i assequibles i que s’ade-qüin als nous usos socials, en llocde limitacions tan desproporciona-des com ineficaces per a la finalitatque diuen perseguir.7.- Internet ha de funcionar deforma lliure i sense interferènciespolítiques afavorides per sectorsque pretenen perpetuar obsoletsmodels de negoci i impossibilitarque el saber humà segueixi sentlliure.8.- Exigim que el Govern garantei-xi per llei la neutralitat de la Xarxaa l’Estat espanyol, davant qualse-vol pressió que pugui produir-se,com marc per al desenvolupamentd’una economia sostenible i realis-ta de cara al futur.9.- Proposem una veritable reformadel dret de propietat intel·lectualorientada a la seva fi: retornar a lasocietat el coneixement, promoureel domini públic i limitar els abu-sos de les entitats gestores.10.- En democràcia les lleis i lesseves modificacions han d’apro-var-se després de l’oportú debatpúblic i havent consultat prèvia-ment a totes les parts implicades.No és de rebut que es realitzin can-vis legislatius que afecten a dretsfonamentals en una llei no orgànicai que versa sobre altra matèria.Més informacióhttp://hacktivistas.net

En defensa dels dretsfonamentals a internet

El decreixementfa xarxa alsPaïsos Catalans

Xarxa pel Decreixement

Abans d’acomiadar l’any 2009membres de la Xarxa pel De-

creixement dels diversos territorisdels Països Catalans es varen reunirper valorar les «Trobades per la Co-operació Local: podem decréixerper viure com volem» realitzadesen diverses localitats els dies 17 i18 d’octubre de 2009. La reunió vatenir lloc a l’Ateneu Alomà de Ta-rragona i hi van assistir una vintenade persones, com a membres delsgrups de Barcelona, Vallès, Osona,Ponent, Vegueria Penedès, Girona,Pallars-Ribagorça, València i Campde Tarragona, les quals van coinci-dir a afirmar que la participacióhavia estat molt positiva, en algunsllocs més que en d’altres, però queen general les Trobades decreixen-tistes havien estat un èxit.A l’assemblea es va explicar el des-envolupament de cada una de lesTrobades, es van conèixer els pro-jectes que van sorgir i els que s’es-tan duent a terme, es va exposar lasituació actual en cada territori itambé es va tractar la voluntat decrear sinergies entre les diferentszones que comparteixen projectessemblants per avançar cap a unmodel social que no requereixi elcreixement econòmic constant.Durant el transcurs del dia es vantractar diversos temes, que van desde l’economia fins a l’educació,passant per l’enfortiment del movi-ment pel Decreixement, la sobira-nia alimentària, l’energia, el trans-port, la sanitat, la defensa delterritori, la política, la difusió o lacomunicació.Per finalitzar l’assemblea, es vanplantejar algunes propostes de futuri es va acordar una Assemblea detota la Xarxa pel Decreixement pelfebrer, així com la II Trobada pelDecreixement a cada territori, quetindrà lloc l’octubre de 2010.Totes aquelles persones interessa-des, trobareu tota la informació re-ferent a les activitats programades,així com la informació per incorpo-rar-vos a les diferents àrees temàti-ques que estan en marxa o, directa-ment, posar-vos en contacte amb elgrup local que tingueu més a prop,al web www.decreixement.net

CGT Ensenyament

La CGT d’Ensenyament estemen contra de la proposta de mo-

dificació del calendari escolar queimposa el Departament d’Educa-ció:Des d’un punt de vista pedagògic,s’assoleix el millor ritme de treballi el màxim rendiment precisamentel segon trimestre i no sembla lògictrencar-lo amb una setmana de va-cances al febrer o al març (depe-nent de quan se celebri la SetmanaSanta) A Catalunya dos dels tresperíodes de descans venen deter-minats per festes religioses i aixícontinuaran després de la suposadaproposta racionalitzadora del De-partament.El total de dies de classe (lectius)en un curs (175-178) és similar a lamitjana europea (176). Els alumneseuropeus fan una mitjana de 20hores lectives (a Finlàndia queestan a la capçalera en els resultatsescolars, fan entre 20 i 25 hores set-manals), els alumnes de la resta deles Comunitats de l’Estat fan 25hores i a Catalunya 30 hores (a pri-mària) des de la implantació de la

sisena hora.Avançar l’inici de les classes (al 7de setembre) significarà reduir en-cara més el temps de preparació delcurs, en un moment en el qual lesmodificacions curriculars i meto-dològiques, precisen de més treballde coordinació i planificació perpart del professorat. A més, la in-competent burocràcia del Departa-ment no està preparada per avançarla planificació de les plantilles delscentres, ni d’assegurar que el pri-mer dia estiguin complerts elsequips docents.Aquesta setmana blanca aprofundi-rà encara més la discriminació deles famílies amb menys recursoseconòmics que no podran fer fronta les activitats alternatives. El pres-supost d’1 milió d’euros previst pelDepartament per finançar aquestesactivitats és clarament insuficient(les associacions de pares i marescalculen el seu cost en uns 30 mi-lions)L’ensenyament té una finalitat edu-cativa més enllà de facilitar l’ocu-pació laboral dels pares. Cal parlarde modificacions horàries i de ca-lendari si es té clar que han d’apor-tar millores a l’ensenyament pú-

blic. I s’han d’abocar tots el recur-sos humans i materials necessarisque permeti conjugar la conciliaciólaboral i familiar amb el dret a una

educació pública gratuïta i de qua-litat i amb el reconeixement de latasca pedagògica docent que esporta en els centres educatius.

La proposta del calendari escolar del Departament no s’aguanta per enlloc

Gener de 2010 23

OPINIÓ-SOCIALDesmilitaritzeml’educació

Jordi Martí Font

La imatge no és massa conegudaperquè només la veu qui treba-

lla dins de les aules d’escoles i ins-tituts d’aquest país, però en aquestsàmbits ja s’ha fet habitual. Unacolla de nens i de nenes miren desde les seves corresponents taulesuna agent dels Mossos d’Esquadraque amb una mà recolzada a la pis-tola i una altra recolzada a la porra,com si fos una autèntica ‘cow boy’,els explica “els perills d’Internet” oqualsevol altre dels tallers que elcos policial ofereix gratuïtament alscentres educatius de les quatre pro-víncies. N’hi ha per remenar i triar.El curs passat, una Mossa d’Esqua-dra que feia una d’aquestes xerra-des en un centre del Penedès, ambpistola i porra, en ser interrogadasobre per què havia de portar unapistola dins de l’aula va respondreque així els nens i les nenes s’acos-tumaven a la policia democràticade què gaudien, perquè la policiasempre havia estat molt associada ala repressió i en canvi ara, en veureles armes i poder-les tocar, els feiauna altra impressió. L’argumentari,com veieu, està poc treballat demoment, però ja el posaran al dia,no us preocupeu. Això sí, esperemque els alumnes, quan vagin a launiversitat, no gosin protestar per laseva privatització o pel que sigui,perquè si recorden les paraules del’agent mentre altres professionalsde la porra les descarreguen a lesseves costelles les paraules de l’a-gent els sonaran a engany.Com que sembla que de tot aixòjust ara estem a les beceroles i elsplans d’Interior van directament di-rigits a policialitzar els espais edu-catius, una colla de mestres i pro-fessors s’han unit en una campanyaque amb el nom de Desmilitaritzeml’Educació intenta dir en veu alta elque tothom veu i sap. I què és elque tothom veu i sap?, doncs que elrei va nu o, el que és el mateix, queels Mossos porten pistoles i porresa les aules i, dins d’una aula, aques-tes “parts de l’uniforme” no noméshi sobren sinó que hi haurien d’es-tar prohibides. Per això, des de lacampanya en qüestió s’ha proposatals claustres dels centres educatiusde Catalunya que prenguin acordsen el sentit que si els Mossos nocanvien d’actitud es quedin a laporta, perquè els centres educatiushan de ser i són espais de pau, i pertant lliures d’armes. I si els claus-tres no ho accepten, que de tot hi haa la vinya del senyor… Maragall,aleshores sempre queda la decisiópersonal dels ensenyants d’objectardavant dels armats. Fer classes ambuna pistola és un contrasentit i siells no ho entenen cal dir-los ben alti clar que ni ara ni mai volem que hihagi armes dins dels centres educa-tius de Catalunya. Ni ara ni mai.

Rafael Cid

Des que fa dos segles es vanconstituir les internacio-nals sempre van ser "obre-

res" perquè van tenir com a eix lalluita per l’emancipació dels treba-lladors. Des de llavors fins ara, esvan assajar diferents fórmules polí-tiques per aconseguir aquest objec-tiu, fórmules que en el seu desple-gament comportaven per si mateixmateixes la llavor del cisma i la di-visió de la Internacional. Des d’a-quella Primera Internacional de1871 fins a la cogestió capitalistade la socialdemocràcia aquestavenc no ha fet sinó engegantir.Ara, la societat del segle XXI tépoc que veure amb les prioritatsd’aquest imago mundi que va justi-ficar aquella fraternitat militant.S’ha passat de l’economia de l’es-cassetat a la del consum i la sobre-producció, de la fabril a la del co-neixement, i ja sabem que elsexperiments de socialisme autori-tari d’Estat, soviètic i xinès, hanesdevingut en més del mateix peròamb ànsies renovades capitalistes.Tanmateix, els vells problemes dela fam, la desigualtat, l’atur, no hanremès; només s’han parapetat enl’opulència d’uns quants i les sevescohorts de placebos assimilats. Enrealitat el fonamental, inclòs la go-vernança democràtica, continuapendent. Amb una diferència subs-tancial, el temps s’acaba perquè elplaneta està malferit. Allà arrela elnou paradigma. Davant el proble-ma productiu com a mitjà de satis-facció de necessitats per a tots, lliu-re i iguals, ara el focus està en laperillosa voracitat d’aquest mateix

i tecnològicament supersofisticatsistema productiu. Ja no va més.Avui cal fundar la nova Internacio-nal del segle XXI, però no nomésper a socialitzar els mitjans de pro-ducció, vist el brutal fracàs del ca-pitalisme de depredador en totesles seves versions, sinó, a més, pera evitar que la cobdícia dels pode-rosos acabi en un holocaust depart. El 20 per cent de la poblaciómundial reté la riquesa del 80 percent del planeta, però el 7 per centté l’enorme responsabilitat de pro-vocar la majoria dels efectes des-tructius que pateix la naturalesa i elmedi ambient. No hi ha marxaarrere. La recent cima de Copenha-

guen, creant un eix antiecològicentre la potència minvant, EUA, ila potència creixent, la Xina comu-nicapitalista, evidencia la neces-sitat imperiosa de crear un frontdels pobles que impedeixi la domi-nació d’una altra "solució final".Els mecanismes sorgits després dela Segona Guerra XXI per a arbi-trar respostes diplomàtiques alsproblemes dels blocs, ja no harmo-nitzen. Des de la guerra d’Iraq, amés dels eterns contenciosos en lesàrees estratègiques de les superpo-tències (Palestina, Txetxènia, Sà-hara, etc.), l’ONU ha derivat enuna caixa de compensació de lespolítiques realment existents, quasisempre en el registre que interessaals grans. Això s’ha vist també enels fòrums ecològics mundials, pri-mer en Koyto (un Protocol de cir-cumstàncies que va ser sabotejatpels països més contaminants) i araamb la frustrada resolució de laCima de Copenhaguen, que s’hasaldat amb un acord de famíliaentre EUA i Xina al marge delsrestants integrants del G77. El paísmés poblat de la terra i un dels demajor potencial de creixement in-dustrial i exportador ha fet valdrel’amenaça de l’enorme deute endòlars que atresora per a consen-suar un pacte de família amb el seu“hipotecat” nord-americà en unsdels moments més crítics de la his-tòria del colós nord-americà.Res de nou sota el sol, d’altrabanda. El que passa estava en latradició antihumanista del socialis-me d’Estat i del capitalisme demercat, patró aquest últim que a l’-hora de la veritat s’ha servit del seucontrol sobre l’Estat per refundar-se. Gat blanc, gat negre, l’impor-

tant és que caci ratolins. Un ante-cedent d’aquesta política es va pro-duir quan al principi de la crisi fi-nancera que ha tirat a altres 50milions de persones a la desocupa-ció, el G20 va clausurar una troba-da per a debatre sobre l’ocupació“per falta d’iniciatives”. Òbvia-ment la Idea de reduir la jornadalaboral i l’edat de jubilació per adonar entrada als exclosos i pro-moure un repartiment més just ieficaç de la “riquesa social” no en-trava en els seus plantejaments.A grans mals, grans remeis. Nopodem permetre’ns amb l’assalt alclima el que ja vam haver de su-portar quan l’equilibri del terrornuclear entre Estats Units i la UnióSoviètica. La solució no passa perfabricar una altra vegada refugisnuclears individuals o habilitar re-serves particulars des de les quecontemplar neronianament comavança la destrucció. És tempsd’actuar en consciència, de mobi-litzar-se, de capitalitzar en unamassa crítica tota aquesta ingentcapacitat de resistència i canvi quehan demostrat ara els activistesdels drets humans (perquè defen-sors dels drets humans i no unaaltra cosa són els ecologistes anti-globalització) a Copenhaguen iabans a Seattle. Cal preparar elcamí cap a la Primera Internacio-nal del segle XXI. La dreta ja no esreconeix per la seva posició contrà-ria a la justícia social, avui ha am-pliat el seu registre i, a més, està entota aquella política que impedeixfomentar mecanismes certs per adetenir el procés de degradaciómediambiental. I esquerra és totallò, múltiple, plural i global, queho refuta i combat.

La Primera Internacionaldel segle XXI

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Gener de 201024

Núria Soler

Jaume Brossa, nascut l’any1868, fou un intel·lectual detendència revolucionària que

tingué un paper fonamental dins elmoviment modernista, sobretot enels seus inicis. Brossa fou un delsprincipals impulsors de la revista“L’Avenç” durant els anys 1892 i1893. Escrivia articles de crítica li-terària i musical, de sociologia i depolítica, tots ells redactats amb unllenguatge directe, sovint sarcàstici ple de vitalitat, propi d’algú queparlava sense reserves i preteniafer pensar el lector i posar en evi-dència les mancances a nivell cul-tural, social i polític del país. En elsseus escrits, Jaume Brossa defen-sava el progrés de la cultura cata-lana, la modernitat i la millora qua-litativa de la literatura i l’art.Apostava per una educació ex-empta de dogmatismes religiosos,a la qual tothom tingués accés ique permetés la creació de perso-nes lliures.Sabem que l’any 1894, arran de larepressió desencadenada pelsatemptats de la tardor de 1893, esproduí una divisió ideològica de laredacció de “L’Avenç” entreaquells que, per por, volien mode-rar la línia política seguida fins ales-hores, i aquells que desitjavenmantenir-la. Així, en aquests mo-ments de tensió, la postura de l’as-sagista es refermà i esdevinguében clara; en Brossa formaria partd’aquells modernistes que conver-tiren la crítica dels valors burgesosen el puntal de la seva ideologia.D’aquesta manera, l’escriptor final-ment hagué de sortir de la revista idecidí continuar per una via revolu-cionària. Jaume Brossa es dedicà, a partird’aleshores, a realitzar activitatsculturals en ateneus obrers, comara un seguit de conferències so-ciològiques que dugué a termejuntament amb Pere Coromines iamb el suport d’un col·lectiu anar-quista, o activitats relacionadesamb el teatre: fundà el Teatre Inde-pendent, on s’estrenà la traduccióde l’obra d’Ibsen “Espectres”.Però aviat hagué d’aturar aquestsprojectes a causa de la repressiópolicial. Entre 1896 i 1897, Jaume Brossas’hagué d’exiliar, ja que va ser acu-sat d’haver redactat i distribuït di-verses proclames antimilitaristes.Se n’anà a París, on coincidí ambFerrer i Guàrdia, el qual el féumembre de la junta consultiva del’Escola Moderna. Més endavant,

Brossa es casaria amb una de lesfilles del pedagog revolucionari, toti que se separarien passat untemps.Després d’haver estat escrivint desde l’exili a diverses revistes, entreles que cal destacar “La RevistaBlanca”, publicació anarquista quees feia des de Madrid en aquellmoment, l’intel·lectual tornà a Bar-celona, però se sentí aïllat enmigdel nou context cultural i polític. Apartir d’aleshores, els seus escritsno tindrien tanta repercussió comanteriorment, tot i que cal anome-nar la participació de l’assagista enla redacció d’”El Poble Català”,continuador de la línia de l’antic“Avenç”.A principis de la Gran Guerra, es-devingué codirector d’”El Diluvio”.També col·laborà al “Papitu” i a“Un Enemic del Poble”. Sabem

que visità el front britànic i publicàun conjunt d’articles sobre les ex-periències allà viscudes. El 1919morí a causa d’una epidèmia degrip.Jaume Brossa sempre defensà lanecessitat d’impulsar la cultura ca-talana, amb l’objectiu que aquestapogués arribar a l’altura de la restade nacions europees.

Aspirant a la universalitat

Superant tota postura regionalista,que Brossa titllava de xovinista,l’intel·lectual tenia un pensamentinternacionalista i progressista, fe-deral. Per això, veia positiva la mi-llora qualitativa de la producció ar-tística de qualsevol nació, iaspirava a la universalitat. Tambédefensà que la cultura arribés atotes les capes socials, essent

molt important l’educació delpoble, que podria dur-se a termeemprant l’art com una eina essen-cial en la tasca educadora. Així,l’objectiu al qual pretenia arribarper mitjà de l’ensenyament eracrear individus lliures, amb criteri ipensament propis, autònoms i crí-tics, capaços de constituir unanova societat basada en una de-mocràcia vertadera, una democrà-cia pura, com diria l’intel·lectual.

Jaume Brossa s’adonà, doncs,de la necessitat d’instruir la classeobrera catalana, considerada perl’assagista com la principal impul-sora d’una futura revolució social ieconòmica. L’escriptor creia que lalluita del proletariat havia d’establirlligams amb la lluita autonomista,ja que aquesta podria afavorir-lo.No obstant, el moviment obrerhauria d’evitar confondre el verita-

Jaume Brossa, un modernista llibertariCarta oberta aAmadeu Casellas

Roser Iborra

Hola, AmadeuQuina vergonya que em fa escriure't,després d'un silenci tan llarg, que m'hacrescut com una mala herba. Hi ha cir-cumstàncies, dificultats... ja ho saps.Però des de fora de la presó, costasempre, pensar-hi. Perquè les presons,generalment, no surten als diaris ni ales notícies i tampoc no es veuen, sem-pre estan amagades dins del paisatge,suposo que ben deliberadament...Com que sé que et censuren les cartes,aquesta te l'envio ja oberta. Dirigida atu però també a tota la gent del carrerque, com jo mateixa, està en quart graupenitenciari sense saber-ho. Sensecreure que, algun dia, li pot tocar anar aparar a les clavegueres del sistema,que necessita homes lliures empreso-nats per tal que puguin seguir lliures es-tafadors com Fèlix Millet i tants d'altres,i repressors amagats en despatxos, perexemple al carrer Aragó, a la DireccióGeneral de Serveis Penitenciaris, on elsqui et van prometre la llibertat, desprésde la vaga de fam de 76 dies de l'anypassat, amaguen les mentides sensevergonya. I vet aquí que avui, 2 d'octu-bre, fa 80 dies que dura aquesta novavaga de fam. Què puc dir-te, company?Que jo he menjat cada dia, durantaquest llarg estiu en què, per enèsimavegada, fas servir el teu cos d'altaveud'un sistema repressor i injust que nopares de denunciar, i no només en elteu cas, sinó explicant també les injus-tícies generalitzades? Què puc dir-te,amic? Que pateixo per tu i temo que etdeixin morir, així de cru, així de clar...Ets una veu massa incòmoda... Company, amic: espero que t'arribi,d'alguna manera, aquesta carta, encaraque només serveixi per trencar silencis. Companys i companyes, amigues,amics: si l'Amadeu mor a la presó, éscosa nostra, és culpa nostra, també.Les presons són aquí, a la cantonada, iés inútil no voler-les veure. Perquè sempre hi haurà un Amadeudisposat a deixar-hi la pell, si cal, per talde fer-les visibles, monstruoses comsón, essencialment injustes.

> CARTA OBERTA

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 2010 25

ble sentit dels seus esforços, man-tenint-se exempt de qualsevol ex-clusivisme nacional o de classe isempre enfrontat amb l’autoritat.Així doncs, per tal d’arribar a laconsecució d’aquestes idees,Jaume Brossa veia necessari el re-buig de dogmatismes i actituds in-tegristes, que massa sovint es tro-ben en organitzacions socialistes.Per això, un ensenyament quetransformés veritablement les per-sones se li presentava com a quel-com fonamental. De fet, per aBrossa, sense una educació inte-gral dels individus que els perme-tés esdevenir veritablement lliures,no s’aconseguiria pas la llibertatcol·lectiva, ni tampoc una vertade-ra autonomia de Catalunya.Juntament amb aquesta mesclad’idees modernistes, catalanistes illibertàries, Brossa també adoptàpostures nietzscheanes. Veié en lavoluntat de viure una sortida a lespostures escèptiques, a les deter-ministes, al nihilisme imperant, a lamentalitat petitburgesa que, se-gons l’assagista, predominava aCatalunya, i als valors cristians queveia que s’amagaven, fins i tot,rere alguns corrents filosòfics queaparentaven ser innovadors. Així, criticà aferrissadament

aquesta moral cristiana que s’infil-trava en les mentalitats del pobleignorant i sumit en la misèria,moral representant d’aquella Es-panya retrògrada i que s’introduïaen àmbits tan importants per a lasocietat com l’ensenyament. Defet, Brossa apostà per la separacióentre l’Estat i l’Església, posant es-pecial èmfasi en la independènciade la universitat respecte el podereclesiàstic.

El pensament síntesi

El pensament d’en Jaume Brossaés una síntesi de les diverses ideesmés avantguardistes de l’època enque visqué, i això el fa heterodox irupturista. Combina conceptes re-volucionaris, llibertaris, amb el ca-talanisme més progressista i unaconcepció de l’art clarament mo-dernista. Jaume Brossa ens ensenya aésser lliures, a navegar pel món delconeixement i del pensamentsense barreres ni prejudicis, a ex-pressar-nos obertament, de formaclara, sincera i també raonada. Ésl’expressió d’una voluntat indivi-dual sense límits, que pretén obrirescletxes per on crear-ne una decol·lectiva.

Llegir i aventurar-nos a compren-dre els escrits de Brossa pot aju-dar-nos a construir alternativesreals, a acceptar cada nova inicia-tiva i cada nova idea com un repte,

a mantenir la voluntat ferma en-front de l’alienació i el tedi, a rebut-jar dogmatismes i a substituir-losper un pensament lliure, crític ipropi.

Ja ha sortit l’AgendaLlibertària de l’any2010

Redacció

Una any més, quan s’acaba l’any arri-ba l’Agenda Llibertària. Amb aquestja van dos anys que el Centre d'Es-

tudis Josep Ester Borràs i l'Ateneu Colum-na Terra i Llibertat de Berga (Barcelona)editen l'agenda després que l'Ateneu Lli-bertari d'Igualada els passés el relleu. L'A-genda, de la mateixa mida que l'any pas-sat però amb una espiral forta i les tapesde cartró dur i una goma que la tanca, veamb textos llibertaris en diferents idiomes(català, castellà i portuguès), també ambun calendari menstrual amb les llunes, uncalendari de tasques, efemèrides, cites,il·lustracions llibertàries i un directori ac-tualitzat. El format d'aquest any és diferentde l'any anterior, amb tapes dures de car-tró serigrafiades, espiral i amb gometa. Eldisseny també varia bastant.L’Agenda Llibertària és un projecte auto-gestionari els beneficis econòmics delqual van directament a finançar les enti-tats editorials i alhora als projectes queaquests donen suport anualment. El preu de venda al públic és de 8 eurosamb un 30 per cent de descompte a lesdistribuïdores i col·lectius que demanin 10o més. En aquest cas les despeses d'en-viament van directament a compte delseditors. S'envien generalment a contra-rembosament o dipòsit si la comanda ésconsiderable.

Les comandes...agenda@berguedallibertari.orgtelèfon 938216747 (contestador).

> MÉS MEDIA

Contraanuncis

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 201026

Llu�s Potau

“Núvia: Ja t’has emprenyat amb elgrum? Tan maco!... tan maco!... tanmaco!...Minyona: És clar. Li vaig regalar unmocador brodat per mi, que hideia: Amor, Amor, Amor, i l’ha per-dut.”“Así que pasen cinco años”, Fede-rico García Lorca

“Where have they been?” pregun-ten els Joy Division a la sevacançó “Decades”, dècades, i esque són durs de passar deu anys iés important saber d’on vens, quevius en el present i cap a on vas.Sí, i a més a més ens diuen que“no, si la vida són dos dies...”.Diuen que l’única edat de l’humàque no desapareix mai és la joven-tut, el vell instint juvenil és l’últimreducte de l’origen humà, nopodem ser canalla tota la nostraexistència ja que el cinisme super-ficial destruiria el sentiment diària-ment. El “nen” és la tercera trans-formació nietzschiana deZaratustra... L’ésser jove és l’últimreducte dionisíac pervertit al segleXXI pel món babilònic occidentalde manera plural, potser el darrerball d’allò més humà, la bogeriade ser i existir.Sortim d’Auschwitz dibuixats perZoran Musik i ens convertim en un‘souvenir’ més de l’exemple atroçde les nostres pors, “What havewe found? the same old fears,wish you were here” (“Què hemtrobat? Les mateixes pors, desitja-ria que estiguessis aquí”), delsPink Floyd, de la reacció de la nos-tra pròpia por, por a la reacció a lamort per sobreviure. FrancisBacon reflecteix el Papa InnocenciX, pintat per Velázquez, i la bèstiaescorxada de Rembrandt a un ma-teix nivell. L’abstracció ens fa ser-vei per oblidar aquell horror queens mostra Francis Ford Coppolaa “Apocalypse Now”. The VelvetUndergound es tanca a les fos-ques i brillants parets de la Factoryd’Andy Warhol per expressar amb

un conceptualisme profund i ambuna música dura envoltada d’ex-pressions plàstiques que allò quefeia por no ha deixat mai d’existir,que encara hi és i fins i tot l’hanmarginat a un món que es tornaatractiu, “Take a walk on the wildside, honey” (“Dóna un tomb pelcamí salvatge, maca”). A poc apoc, l’ambigüitat agafa cos, la di-ferència ens fa dubtar què és bo odolent, el maniqueisme desapa-reix, tot allò que feia por, que eradolent ja que no hi havia un record

clar del que havia estat el ritme imoment vital, agafava de nou l’a-tractiu amb el fonament de la dife-rència d’allò que va ser abans de1939.Com “La dansa” de Matisse, lanostra pròpia dualitat es manifestade nou de manera racional, quasiimperceptible. David Bowie mos-tra al noi boig, “Alad-insane”, deldisc “Alladdin Sane”, amb el raigmaquillat al rostre, no s’amaga, elraig de Zaratustra, donant unaimatge andrògina, ambigüitat que

dificulta al món real identificar elseu sexe.Linealment ens trobem ambaquells que no van viure el fran-quisme amb un punt d’explosió als80, “...pero ellos tienen el mundometido en un puño, ellos han naci-do para dominar”, d’Eduardo Be-navente (beneïts siguin els mortssobre qui cau la pluja) dels Paráli-sis Permanente, pura poesia quedemostra l’horror un cop mésenmig de “La Edad de Oro”, de la‘movida’, demanant més dolor a

El planeta demanahumans, no primatsS’estrena eldocumental sobreCipriano Mera "Vivirde pie: Las guerrasde Cipriano Mera"

Redacció

El 4 de desembre s’estrenava a Madridel documental de Valentí Figueres

sobre Cipriano Mera. Paleta, anarquista,llibertari i alt comandament de l’Exèrcit re-publicà durant la Guerra Civil, CiprianoMera va tenir una existència lliurada a unsideals, entre la justícia i la utopia. Una vidade cinema, de la qual el documental dónauna idea clara. Seguint els manuscrits del’anarquista que es conserven, els respon-sables de la pel·lícula opten per donar-liveu a través de la interpretació en of d’unactor."Vivir de pie: las guerra de Cipriano Mera"narra a través de documents inèdits l’odis-sea d’un drapaire i caçador furtiu que esva fer paleta sindicat en la UGT i es vaconvertir en revolucionari i home d’accióde la CNT. És la vida del paleta que va co-mandar el IV Cos d’Exèrcit en la GuerraCivil i va vèncer als generals italians; i delGeneral que va reprendre l’ofici de paletaperò va mantenir el seu objectiu: matar aFranco. També és la història desconegudad’un cambrer, un sastre, un ferroviari,…que en les seves dobles vides eren ElViejo, La Leona, El Fraile,…; la vida d’a-quells que van lluitar sincera i enèrgica-ment, que van enarborar les banderes dela llibertat i van gosar somiar amb un "MónNou".El documental explora la personalitat deCipriano Mera, els ideals i fets que van ferde la seva vida una gran aventura de lautopia, protagonista privilegiat d’un intensviatge de la Història. És la història d’unhome lliure que es va negar a triar entreviure de genolls o morir dempeus; però nova estar sol. Al costat d’ell, tots aquellsque van enarborar les banderes de "laIdea".

Més informacióhttp://www.vivirdepie.net/index.htm

Parálisis Permanente

> MÉS MEDIA

Receptes...L'amo en Pep

des Vivero (Mallorca)

Rellom de porcmallorquí amb salsad’arboces i guarnicióde bolets de bosc

Ingredients4 relloms de porc1 ceba petita400 gr. d'arboces1 cullerada de sucre

¼ de brou de carn200 gr. bolets del bosc1 cullerada de fines herbesOli d'olivaSal i pebre

ElaboracióSalpebrau els relloms i saltau-losen una paella. Ficau-los al forn uns5 minuts a 180º i reservau-los. Fre-giu a poc foc la ceba picada moltfina fins que estigui tendre, afegiu-hi les arboces (reservau-ne unesquantes per decorar el plat), el

brou, el sucre, sal i pebre al gust.Deixau-les coure uns minuts finsque estiguin blanes. Triturau-ho toti passau-ho per un sedàs fi . Saltauels bolets nets i trossejats en unapaella amb un pessic de sal i lesfines herbes fins que se n'hagievaporat l'aigua. Afegiu a la salsales arboces que heu reservat icoeu-les un minut.Per muntar el plat, posau el rellomal centre, per damunt un poc desalsa amb unes quantes arboces ial voltant els bolets saltats.

Ponx “Rei en Jaume”

Ingredients2 litres d'aigua10 cl. de suc de llimona1 pell de llimona1 taronja peladaUn quilo i cent grams de sucreVainilla, canyella i clau en especia6 cl. de cava3 clares d'ouElaboracióTot ben passat per la batedora. Se serveix fresquet.

un món que no té un futur per sentirla vida que ens han fet oblidar amb lamort, un crit que el Zaratustra delDavid Bowie, que la Velvet Under-ground, que Francis Bacon o ZoranMusik ja reflectien. El “no futur” és elno coneixement, l’oblit de la fam, dela pobresa, de la misèria vital peraconseguir ser un estúpid burgès, dita la manera del 36, per creure quehem aconseguit l’estat del benestar,del “ben-és-star”, i fer pràctica de laestupidesa.Friedrich, Turner, Monet, Van Gogh,Toulouse Lautrec, Matisse, Kirchner,Kandinsky, Marcel Duchamp, OlgaStöltz, Marianne Brandt la Bau-haus,....”all we ever wanted waseverything”, tot el que sempre vamdesitjar va ser alguna cosa, cançó delgrup britànic Bauhaus, ja que l’oblitmai pot esclafar allò que d’algunamanera en un temps i un espai queencara existeix ha succeït, ha estatrealitat, doncs ni l’horror i l’oblit a laguerra ni aquells míssils de l’octubrede l’any 1962 van poder assassinar lamateixa essència humana; sempreés aquesta essència qui ens demanasobreviure. Tot allò que ens ha fet hu-mans encara i aquest segle XXI enquè l’oblit causa problemes a l’horad’expressar amb art o paraules, pro-vocant pensaments únics que desit-gen globalitzar fins i tot la revolució,fet que no ha provocat que l’humànegui amb la màxima afirmació. Fàcilde pensar i difícil de raonar.La nostra època demana a les mani-festacions artístiques que facin unamirada al passat, la post-modernitatés només revisions contínues d’allòfet i creat, però encara que la tecno-logia o els mitjans plàstics avancencap al futur la nostra manera d’ex-pressió queda molt lluny del que aramateix és la realitat del món en gene-ral, de la veritat d’una societat occi-dental que domina les estructureseconòmiques i que de momentnomés mostra una part del nostrepensament sense tenir cap tipus d’in-fluència o quasi de voluntat d’acon-

seguir canvis necessaris. La parauladel president de Sudan com a resumde la Cimera de Copenhague va sercontundent: anem cap a un suïcidiplanetari.Friedrich Nietzsche, un filòsof que téla facilitat de donar en el clau, escriuque els moments de plenitud són elspitjors de la nostra espècie, i oblidemels problemes i deixem anar la nostrabruta consciència per tot arreu sensedonar importància a qui o a quèestem fent mal, com li va passar a laGrècia clàssica i ell mateix ho diu a“El naixement de la tragèdia”. Totsaquells artistes, músics, escriptorsque des de finals del segle XIX hanexpressat d’una manera evident lesnostres pors, la nostra realitat com ahumans, tant la tràgica com la mésmacabra o la imatge més positiva,han vist respostos els seus planteja-ments a la segona meitat del segleXX i a aquesta primera dècada delsegle XXI. , començant per l’any zero1945, La guerra ens ho fa oblidar tot isom humans per la nostra pròpia vo-luntat de refer-nos-en. El mirall queens deixa veure el nostre rostre cadamatí ens mostra com els únics ani-mals que són conscients de la sevapròpia existència gràcies a l’alteritat,

a l’altre, l’estranger, Dionís, el mons-tre, ja que només ens mirem a la carai ens enganyem als miralls... Nomésarribem a allò que sembla més ensagrada, la comoditat que porta a lamalèfica estupidesa, i ens n’oblidemde manera absoluta per tornar acaure a les mateixes errades, a la ma-teixa mort deixant el poder, nomésper desídia, per acomodar-se a lanostra pròpia manera de ser, a lesmans dels que han repetit la mateixahistòria a la història, la guerra, lapesta, la fam i la mort.L’experiència que expressa l’art, elnostre fonament, mostra l’amor per lanostra pròpia existència. Un llenç deFriedrich mostrant la nostra ínfimaimatge davant de la natura és amorals humans. La bogeria roja de VanGogh, la deformitat humana i geniald’en Toulouse Lautrec, els cels queens fan perdre les nostres misèriesd’en Monet o la imatge d’un món quemarxa i una altre que comença ambnúvols de coure i blau, que canta ElPecho de Andy, amb el “Fightin Te-meraire” d’en Turner. L’amor per lanostra manera de ser primigènia queiguala a la pròpia natura a “La dansa”d’Henri Matisse, la deconstrucció delsubjecte i l’objecte dels cubistes, els

colors i la sintetització total de laimatge i la idea de tot plegat ambl’abstracció, Kandinsky, Klee, Mon-drian, Malevic; Modgliani, Brancusi,Maillol, Giacometti, Oskar Schlem-mer, agafen la figura humana per ferles seves abstraccions. Dadá, la Bau-haus amb la concentració de quasitotes les arts i donar un pas de futur,el Surrealisme i totes aquestes ex-pressions artístiques significativesd’aquesta primera meitat segle XX, lafotografia, el collage, el cinema, em-prades per significar-nos com espè-cie i a la vegada mostrant al mirall del’art, una altra alteritat, la nostra veri-tat.Tot plegat existeix al segle XXI, i en-cara més amb tota manifestació ar-tística des del 1945, la tenim més aprop. Ens queixem gratuïtament, aju-dem sense altruisme, ens allunyemde la nostra essència, del nostre ori-gen com diria en Salvador Pàniker... Hem arribat tan lluny amb la nostratècnica, oblidant que qui ens repre-senta com a humans és la cultura i latècnica és dins d’aquesta cultura,d’aquest mirall que ens fa conscientsde la nostra consciència. Tot és untot a un planeta que és una sopa decaldo on tot és possible, fins i tot

podem trencar les lleis de física que,diuen, ens esclavitzen a un món so-cial vertical i jeràrquic i podem acon-seguir fites tan impossibles com devegades hem demostrat tècnica-ment. Tots i totes aquestes artistesho van i ho han expressat, no somnomés un mico, un primat que es fotde trets o de cops de garrot per untros de terra o una toll d’aigua. Nooblidem la nostra vida, la nostra prò-pia història i la nostra nau, el nostremirall natural. Qualsevol manifestacióartística des d’Altamira fins a ahir ma-teix ens dona moltes respostes i arasón necessàries.El planeta demana ser humans i noprimats, raonar i no només menjar-seel tarro amb eternes discussions per-què tot segueixi degradant-se, elnostre medi és el planeta i tant física-ment com espiritual, Gaia, ho agrairà.

“Es la belleza sublimepero lo siento, a veceslo más hermoso no se expresa en imágenes bellas en una realidadtan fea, sublimada de belleza clásicay faltada de verdad arcaica,asqueada de farsa baratay faltada de tragedia vital.”

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 2010 27

A dalt, una obra del pintor anglès Francis Bacon; a baix, a l’esquerra, una imatge del cantant David Bowie

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 201028

> MÉS MEDIA

Ferran Aisa

William Morris (1834-1896),un dels pensadors utòpicsde la revolució industrial,

manifestava: “Per sort hi ha algunautopia on l’home torna a ésserl’amo de la seva vida; on no se’l re-dueix a la condició de màquina a laqual és precís alimentar, vestir iallotjar per tal que doni el màximrendiment; on se’l manipula des dela joventut per fer d’ell un “bon ciu-tadà”, és a dir, un ciutadà perfec-tament submís a les lleis i incapaçde pensar ell mateix”.La utopia és un somni que no viuenlloc, Morris va saber anar fins aaquest mític món i traslladar-nos-el. El somni igualitari de Morrispartia de la trajectòria de la vidasota un ideal comunista de lliber-tat. Morris s’inspirà en Bellamy perescriure la seva pròpia utopia, queja havia elaborat en el poema “ADream of John Ball” (“El somni deJohn Ball”), publicat l’any 1866 aCommonweal.: “Torno a la vida i ala mort i et deixo, i no sé si he d’es-perar que vegis en somnis els diesque vindran després de tu per fer-te entrar al futur, ja que ignoro siaixò t’ajudarà o et perjudicarà”.“Notícies d’enlloc” és una utopiaque està poblada d’homes que jano tenen mentalitat d’esclaus, pertant no es tracta de presentar elsnous mecanismes socials, sinó

que Morris mostra i desenvolupaquin és el comportament delshomes en una societat lliure, que javiuen la plenitud de l’anomenat so-cialisme. Els habitants de la socie-

tat descrita per Morris tampoctenen necessitat de religions ni deDéus, doncs un poble veritable-ment feliç no necessita cercar en elmés enllà la felicitat ni el cònsol ales seves desgràcies en la vida te-rrenal. L’esperit del pensador William Mo-rris es manifesta seguint el criterianarquista: “Ni Déu, ni amo”. A“Notícies d’enlloc”, l’única “religió”que perdura és la “religió” huma-na: “Però, quina dificultat hi ha avuien professar la religió de la huma-nitat, quan els homes i les donesque la composen són lliures, feli-ces, enèrgiques, bells i bellesquasi sempre i envoltats d’una es-tètica que ells mateixos creen?,

ara que fins la mateixa naturalesahumana millora en lloc d’empitjo-rar amb el contacte amb la huma-nitat...”William Morris recull també el pen-sament de Ruskin quan manifesta-va: “Què necessiten els homes perser feliços?” La resposta de Morrisa aquesta pregunta serà tambésenzilla i directa: “La felicitat laproporcionarà solament l’harmo-nia basada en la companyonia, l’a-bundància, el sol, l’aire pur, l’espailliure, el plaer, el treball, la poesia il’art”. Morris es considerava un so-miador de somnis nascut en untemps que no era el seu, peròquants somiadors fan falta perconstruir una utopia?

‘Notícies d’enlloc’ deMorris

Diverses imatges del pensador utòpic William Morris (1834-1896)

> EL FAR

Inauguració de lallibreria Aldarull a lavila de Gràcia(Barcelona)

Aldarull

El nostre projecte ha anat creixent apoc a poc fins a assolir obrir una lli-

breria a peu de carrer a la Vila de Gràcia(BCN). Ens hem constituït com coope-rativa sense ànim de lucre en línia ambel projecte social que hem portat aterme des de fa 5 anys.El 18 de desembre inauguràvem la lli-breria Aldarull. El local es troba alc/Martínez de la Rosa 57 de Barcelona,just al costat de la Plaça de la Vila deGràcia. Horaris d’obertura: de dilluns adivendres de 10h a 14h i de 17h a 21h.Els dissabtes de 10h a 20h.Un Aldarull és una paraula catalana queve a significar el mateix que la paraulacastellana "tumulto" en una multitud oen una reunió o concentració de perso-nes. Quan els aldarulls es fan mésgrans, llavors tenim disturbis. I quanaquests són insuperables i es perllon-guen en el temps tenim una insurrec-ció. La Revolució, seria la generalitza-ció de les insurreccions i la construcciód’un món nou. Volem ser un aldarullque sigui el primer pas cap a una insu-rrecció generalitzada, cap a ’autogestiótotal de les nostres vides. I per a això,modestament, comencem la nostramarxa generant cultura, editant textos illibres que ens motiven, que ens fan re-flexionar i que creiem que podrien ferpensar a més d’una persona igualmentque amb nosaltres.

Més informacióhttp://www.aldarull.org

http://acciocultural.org

Joan Canyelles Amengual

Novecento narra la històriad´una simbòlica localitat ita-liana des del començament

del segle XX fins al final de la Se-gona Guerra Mundial, a través dedos personatges: Alfredo Berlig-hieri i Olmo Dalco, néts del propie-tari de les terres i d´un pagès res-pectivament. Assistirem a la lluitadels camperols per millorar lesseves miserables condicions devida, a la vaga de 1908, a la torna-da dels dos joves quan acaba laprimera guerra, al naixement delfeixisme, al seu triomf i a la sevaderrota. És, en definitiva, un im-pressionant fresc històric de la Ità-lia de la primera part del segle pas-sat.S’hauria d’ésser un dels més gransgenis de la història del cinema perfer una pel.lícula de gairebé sishores sense alts i baixos. No és elcas de Bertolucci, tot i que és ungran director, capaç de desplegaren les seves pel·lícules un inmenstalent creatiu. Des del nostre puntde vista “Novecento” és gairebéuna obra mestra, amb algunes pe-tites llacunes que no val la penacomentar car no afecten massa elconjunt.Bertolucci (Parma 1940) és un delsdirectors italians més interesantsd’aquella generació de cineastesque va començar a dirigir a princi-pis dels anys 60. Va ésser ajudantde direcció de Pier Paolo Pasolinien la seva primera pel·lícula (Acca-tone- 1961). Ha combinat treballspersonals com “Abans de la revo-lució” (Prima della revoluzione), l’e-plèndida “El conformista” ( Il con-formista. 1964), segons la novel.lad’Aberto Moravia, o aquell des-cens als inferns de la solitud i la in-

comunicació que és “El darrertango a París” (“Ultimo tango a Pa-rigi”, 1972), amb altres més co-mercials com “El último empera-dor” (“The Last Emperor”. 1987) o“El pequeño buda” (“Little budha”,1993).D’una apabullant posada en esce-na, Novecento aporta una visió dela història des d’una òptica inequí-vocament esquerrana. I ho fa a tra-vés del relat cinematogràfic i a tra-vés dels personatges. És a dir,Bertolucci mostra l’explotaciódels pagesos pe part del patró, i lalluita d’aquests per una vida mésdigna i humana. Un dels grans encerts de la pel·lí-cula es l’elecció dels actors, gaire-bé tots formidables: Burt Lancas-ter (Alfredo Berlinghieri), té un breupaper però inunda la pantalla cadavegada que hi apareix ( per cert, vafer al paper sense cobrar); SterlingHayden (Leo Dalcó), fa un dels mi-llors treballs de la seva carrera, (vaésser un dels actors més esque-rrans de la seva època, afiliat apartit comunista dels Estats Units,va acabar delatant companys da-vant del Comitè d’Activitats Anti-nordamericanes (HUAC) el 10 d’a-bril de 1951, però sembla quedesprés es va penedir i es mani-festà en contra d’aquest Comitè. Robert de Niro du a terme una ma-tisada interpretació allunyada deles deproporcionades sobreactua-cions que, en algun cas, ha fetposteriorment. Gérard Depardieu(Olmo Dalcó) desplega una emo-cionant i arrolladora convicció; esun revolucionari amb qui nopodem deixar d’identificar-mos.Stefania Sandrelli (Anita), és lamestre que a tots ens hauria agra-dat tenir. Serà la companya d’Ol-mo, amb qui tendrà una filla que

no coneixerà perque ella mor en elpart. És un personatge que des-pren una intensa humanitat i unidealime que contagien i que to-quen les fibres més sensibles delcor. El treball darrera la càmara de Vit-torio Storaro es senzillament ma-gistral. Amb una portentosa utilit-zació de la llum i del color dota lesimatges d’una bellesa impressio-nant. L’any 1979 va rebre l’Oscar ala millor fotografia per “ApocalypseNow” (F. F. Coppola).“Novecento” té moltes seqüènciesinoblidables: el pare tocant l’ocari-na per a que els seus fills s’oblidinde la fam, l’assassinat dels page-sos per part del feixista Attila (in-comensurable també Donald Su-therland) o la mort dels vellscremats a la “casa del poble” i lamanifestació posterior. Però jo emquedo amb una de les darreres: elmateix dia en que acaba la guerra,els pagesos i les pageses fan unjudici simbòlic al patró en la perso-na d’Alfredo Berlighieri i el con-demnen a mort. Naturalment no ésAlfredo el que mor, sinó el que re-presenta: l’explotació, la injustícia,el vasallatge, la propietat.... Peròarriba un camió i dos cotxes: és elComitè d’Alliberament Nacional, hiha representants del lliberals, delsdomocratacristians, del socialis-tes, del comunistes....i els conmi-nen a adherir-se al Comitè i a en-tregar les armes. No ho volen ferperquè saben el que significa. Iparla Olmo entre les negacionsdels seus companys i companyes:“...la victòria és com una borraxe-ra, companys, sempre hi ha algúque et diu no beguis mes, que etfica el cap sota el grifó d’aigua. Es-coltau, demà vos diràn que tot aixòés una utopia, però encara que els

fets ens diguin que el patró és viu,nosaltres sabem la veritat perquèl’hem vist amb el nostres ullls”.Dispara a l’aire una ràfaga de me-tralleta i diu “El patró ha mort!” illança l’arma dintre del camió. Elsseus companys fan el mateix. Elfeixisme ha sigut vençut, però larevolució també. Ajornada cons-tantment en nom de la “responsa-bilitat” i la deessa raó d’estat, queno és altre que la de la propietat i ladel capital. Han canviat algunescoses però moltes continuen benigual que abans. Alguns han vist ala pel.lícula un final masa optimis-ta. Des del nostre punt de vista esben trist i demolidor. El PCI no vaquedar gens content amb la pel.lí-cula, probablement per aquestfinal.Aquesta escena l’hem vist moltesvegades a la vida real: la nostratransició n’és un exemple paradig-màtic: l’any 1982, el PSOE va ne-cessitar tan sols unes hores perfrenar l’eufòria republicana quehavia sortit al carrer després de laseva abrumadora victòria. I estamacostumats en definitiva a veureCCOO i UGT, el “grans sindicats”,com a principals motors de la re-signació i la renúncia a qualsevolpedagogia no ja revolucionàriasino merament reivindicativa.“Novecento” va esser un fracàseconòmic. Als EEUU va tenir unapèssima distribució i va ésser mu-tilada pels productors. Però a Eu-ropa va gaudir d’un cert èxit.Finalment no podem deixar demencionar en aquest article l’ex-cel·lent banda sonora que va com-pondre el genial Ennio Morricone,que per a mi té la mateixa força iles mateixes resonàncies de “LaInternacional” o la de “A les barri-cades”.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 2010 29

‘Novecento’

> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA

Fitxa tècnicaTítol original: “Novecento” Any: 1976Dr: Bernardo BertolucciG:Franco Arcalli, Giuseppe Bertolucci, Ber-nardo BertolucciFt: Vittorio StoraroM: Ennio MorriconeIntérprets: Robert de Niro, Gerard Depar-dieu, Burt Lancaster, Steling Hayden, PaoloPavesi, Roberto Vaccanti, Donald Suther-land, Stefania Sandrelli, Dominique Sanda,Romolo ValliD: 325 minuts.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 201030

Pàgines web

ATEUS DE CATALUNYAhttp://ateus.org/Web amb les notícies, enllaços, activitats i documentació vària de l’asso-ciació dels ateus de Catalunya

JOVES ANARCOSINDICALISTEShttp://jovenesanarcosindicalistas.blogspot.com/Web creat al 2007 amb les notícies i de les joventuts anarcosidicalistes delsindicat de la CGT

Llengua/es iidentitat/s (3)

Carlus Jové

La llengua oficial dels Estats Units ésl’anglesa –i en alguns estats l’es-

panyola ja està en un nivell de semiofi-cialitat–; la d’Àustria és l’alemanya; lade tots els estats de l’Amèrica del Sud,l’espanyola. Trobar un poble amb unallengua exclusiva constitueix pràctica-ment una excepció, i no cal entrar araen els avatars històrics que han confi-gurat aquest panorama. El cas és quehi ha pobles que tenen com a llenguapròpia llengües que els vingueren defora, pobles que tenen la seva llenguaexclusiva i peculiar, pobles que es de-baten eternament entre les seves prò-pies llengües i les que els hi vinguerendonades –o imposades– i pobles quereneguen de la seva pròpia llengua peradoptar-ne una altra. Donada tal varietat de casos, és proudifícil dir fins a quin punt la llengua potser un element constitutiu de la identi-tat d’un poble. Això, és clar, si ente-nem per identitat quelcom d’essencial,alguna espècie de tret genètic que estransmet de generació en generació.Però sembla dubtós que tal cosa comla identitat és pugui transmetre, jasigui per aquesta o per qualsevol altravia. Sembla més probable que el quees transmet d’una generació a unaaltra són uns determinats costums –lallengua entre ells– i que la identitat depoble és quelcom que es construeixincloent-les o rebutjant-les. No dicquelcom que es construeix “a partird’elles” (els costums), sinó incloent-los o rebutjant-los. I, a més, falta preci-sar: que es construeix constantment.La identitat d’un poble, en conseqüèn-cia, no seria una cosa heretada, unaessència que li és donada al marge dela seva voluntat, sinó més aviat quel-com que està sempre en procés defer-se; és a dir, la producció mateixad’un poble.Dir “un poble” no és dir “una voluntat”:és sempre dir vàries voluntats. Això in-dica que la noció mateixa de poble in-clou el conflicte, car entre voluntats di-ferents es produeix necessàriamentun conflicte. Però si diem que la identi-tat és quelcom en procés constant defer-se, significa que aquest procés ésde per si dinàmic i conflictiu: no potésser “lligat, i ben lligat”.El que vull extreure d’aquesta reflexióés el següent: la identitat d’un poble ésproducte del seu conflicte intern, i lallengua és un dels elements que estanmés en conflicte; els elements queconformen el conflicte no li són essen-cials; la identitat tampoc és res d’es-sencial, sinó quelcom en constantconstrucció; l’essencial tan sols és elconflicte. El lloc que ocupi la llenguaen la identitat d’un poble serà fruit dela relació de poders de les voluntats enconflicte.

> DES CARTES MAUDITES

Pau Gomis

El passat mes de desembre, elnostre amic Obama va reco-llir el premi Nobel de la Pau, i

perdoneu que se m’escapi el riureperquè no és per riure. Per si non’hi hagués prou donant un premia qui no ha fet absolutament resper la pau, ni que 10 dies abans derebre el premi enviés 30.000 sol-dats més a l’Afganistan, en el seudiscurs de recollida del Nobel fauna defensa de la guerra tan ab-surda com una pel·lícula dels ger-mans Marx, però amb moltamenys gràcia que els marxistes. Doncs si, l’amic Barak m’ho vaposar ‘a huevo’ per seguir comen-tant i soscavant aquests aspectesdel discurs militarista. L’argumentde la “guerra necessària” permantenir la pau, la no-violència nohagués pogut aturar els exèrcitsde Hitler o “la negociació no potconvèncer els líders d’Al Quaeda”són algunes de les perles que vadeixar anar. És clar que no va par-lar dels motius econòmics de les

guerres, ni dels polítics o geoestra-tègics. Tampoc es va aturar a pen-sar que un sistema econòmic i so-cial determinat és l’origen del’aparició de monstres, com Hitlerque va sorgir d’una situació eco-nòmica provocada per la usura ca-pitalista, molt semblant a la d’ara.Bin Laden és el monstre que vacrear Estats Units per acabar ambun altre monstre. Fabriquem mortper acabar amb la mort provocantencara més mort. Com es menjaaixò? Al nostre amic, el del “yes wecan” (o potser és “yes weekend”) liexplicarem el conte del Golem. El Golem tradicionalment és unhome fet de fang, al qual un rabídota de vida mitjançant un ritual.Literalment, però, vol dir matèriaamorfa. Una de les versions mo-dernes del mite data del segle XVI idiu que el rabí Judah Loew dePraga fabrica un Golem per tal quedefensi la comunitat jueva dePraga i ataqui els seus enemics.Però la violència destructiva delGolem no es pot controlar, ja queataca els enemics dels jueus i

també es torna indiscriminada-ment contra ells. Una paràbola decom l’ésser humà perd el controldel món i un símbol de la guerrail·limitada, global i preventiva. Amic Obama, gràcies a vostè i elsseus arguments vivim en un estatd’excepció permanent, això sí, ennom de la llibertat i la democràcia,en què la guerra s’ha convertit encondició inacabable i s’esvaeix ladistinció tradicional entre guerra ipolítica, i cada cop s’estén méspassant a ser una relació socialpermanent. Busques una legitimació amb elpremi Nobel, mentre soscavestotes les lleis internacionals de lesque t’excepciones. Sembla que laviolència del país que representeses legitima automàticament, el res-tabliment de l’ordre global, els re-

sultats de la guerra són el quedóna legitimitat a les teves ac-cions. Les teves guerres mantenenla producció i la reproducció impe-rial, busquen un enemic invisible iomnipresent, ja que Bin Laden,Sadam Husein, Gadafi... són ame-naces molt limitades a les qualss’amplifica fins a assolir una tallasobrenatural i agafen la dimensiód’amenaça general. Els objectiusde les teves guerres (terrorisme,droga, petroli, gas...) són símpto-mes del nou desordre mundial,que és l’amenaça real que planejasobre les nostres vides. I mentres-tant has fabricat un Golem que ensposa a tots en perill.En fi, et crèiem un amic, però poctens a veure amb Martin LutherKing, que sí que es mereixia elpremi Nobel.

Soscavant elsfonaments, ‘again’

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Gener de 2010 31

Llibres

INFO_CGT.PONENTButlletí informatiu de la FederacióIntercomarcal de Lleida de la CGTlleida@cgtcatalunya.cat www.cgtlleida.org/

Revistes

ASSEMBLEA SOCIAL DE SANTANDREUButlletí de l'Assemblea Social deSant Andreu (Barcelona), santandreusocial.wordpress.com

PASO A PASOButlletí de les seccions sindicals deCGT al grup Seat, www.cgtbarcelona.org/cgtseatcgtseat@inicia.es

DIRECTASetmanari alternatiu de comunica-ció.www.setmanaridirecta.info directa@setmanaridirecta.info

> L’ACRATOSCOPIDeixar les armes,continuar la guerra

Jaume Fortuño

Alfredo Molano es va criar sentint his-tories de camperols que havien patit

la violència generada pel conflicte in-tern que porta més de mig segle des-sagnant Colòmbia. Ara és ell qui explicaaquestes històries i a través de lesvides dels protagonistes ens mostra lacomplexa realitat del país. Al seu últim llibre, “Ahí les dejo esos fie-rros” (El Áncora Editores, 2009), Molanorecull les vivències de diverses perso-nes, la majoria dones, que han conegutel conflicte des de dins, fent i patint laguerra des de diferents bàndols; a tra-vés de les seves pàgines parlen mem-bres de guerrilles com les FARC-EP i elM-19, però també paramilitars de lesAUC. Molano ens mostra com el to derealisme màgic i el sentiment d'irrealitati fatalisme que impregnaven els llibresde Garcia Márquez no eren fruit del seugeni per la ficció novel·lesca, sinó d’ungran talent a l'hora de plasmar la matei-xa naturalesa constitutiva i estructuraldel país on havia crescut. La paramilitarque s'enamora del seu cap rentant-liels calçotets en un dels primers capí-tols, l'acceptació de l'atrocitat que fa lainfermera de les AUC i el que se’n se-guirà, la narració en primera personade la tecnificació de la tortura per partde l'Estat que van patir els militants delM-19 (i tants altres moviments) durantel govern de Turbay Ayala... Són nomésalguns passatges que il·lustren com deretorçada i crua és aquesta històriatenyida de roig i no pel comunisme sinóper la sang vessada per a combatre'l. Una història recent que, d'una manerao una altra, toca a tots els colombians icolombianes, ja que després de gene-racions de conflicte tothom té alguncombatent a un o altre costat, algunmort o desplaçat, algun record propi oproper, alguna por, rebuig o afinitat... ifins i tot els que viuen lluny de la violèn-cia i li tanquen els ulls, no estan lliuresde la responsabilitat de qui callant legi-tima els abusos i amb l’oblit dóna peu ala impunitat. Un cop més, Molano ensajuda a repensar aquesta història, con-tant-la amb la veu d'aquells als quals elpoder sempre vol deixar muts: campe-rols, desplaçats, desapareguts, assas-sinats... i en aquest cas combatents; devegades, dones, sovint camperols,quasi sempre pobres... pobres que esmaten entre ells perquè els rics es re-parteixin el pastís; això no ha canviatdes que es va fundar la nació. I el quees més important, ho fa sense caure endogmes ni simplificar, palpant amb pro-funditat les contradiccions d’una reali-tat amb mil cares. De tots aquests en-certs em quedo amb una idea que flotaper tot el text i recullen els grups ar-mats que deixen els fusells: “deixar lesarmes era com anar despullats (...) que-dàvem indefensos.” Així, la lògica de lalluita armada colonitza les ments d’ac-tors i espectadors i s’enquista en lesestructures socials, essent impossibleaconseguir cap mena de pau si no esresol la injustícia social i la persecuciópolítica que van parir la guerra i l’ali-menten dia rere dia.

Conflicto socialy pensamientoanarquista enMenorca (1897-1936)

IGNACIO MARTÍN JIMÉNEZEdicions del Moixet Demagog.Plaguetes del Raval. 2007. 84pàgines.A través de les pàgines del periò-dic llibertari "EL Porvenir del Obre-ro", Ignacio Martín ens parla d'unmoviment, el llibertari, que va sermolt actiu i ric en expressions i feta un indret tan limitat geogràfica-ment com és l'illa de Menorca.Amb aquest volum s'obria lacol·lecció Sol i Llibertat (nom d'ungrup anarquista d'Inca), que voldonar a conèixer la història llibertà-ria de les Illes Balears.

Dragonera pesDragons!.Història de lalluita ecologistaper salvar Sa Dragonera(1974-1995)

PERE JOSEP GARCIA MUNAR

Edicions del Moixet Demagog.Plaguetes del Raval. 2008. 70pàgines.

L'illa de Sa Dragonera és un ParcNatural situat al ponent de l'illa de Mallorca. Aquesta illa va ser decla-rada parc natural gràcies a una llui-ta ciutadana que es va iniciar el 7de juliol de 1977 quan unes perso-nes, vinculades al grup llibertariTerra i Llibertat, decidiren ocupar-la per protestar contra el projecteurbanitzador de l'illa que l'empresaPAMESA havia planejat. Aquestaacció va significar un punt d'infle-xió per a la lluita ecologista a Ma-llorca.Aquesta lluita, que desembocariaen la protecció integral de l'illa, es va estendre al llarg de quasi 10anys i va passar per diferentsfases, des de l'activisme fins a lalluita per mitjans burocràtics. L'au-tor ens descriu les fases de la llui-ta, ens parla dels protagonistes, deles seves accions i del que els acti-vistes d'avui poden aprendre deles accions del passat.

El ingeniosolibertarioLizanote de laAcracia o laconquista de la inocencia

JESÚS LIZANO

Virus editorial. 2009. 166 pàgi-nes.

La present antologia segueix unrecorregut pel viatge artístic i vitalde l'obra poètica de Jesús Lizano,presentant-nos una selecció re-presentativa d'aquesta poesia so-cial i humana que ha fet de la sevaobra una poesia de i per al poble.Com el propi Jesús assenyala «unartista, un poeta en aquest cas, noviu per a ell sinó per a la seva obra,i la seva obra no és per a ell sinóper als altres; ell només és un mitjàd'acostar als éssers humans elmissatge que rep del natural, és adir, de la innocència de tot el crea-tiu que neix sens dubte en el natu-ral, desordenat per tot el que impli-quen normes, formes i muntatgesdel domini».Aquest recorregut ens permetacompanyar a Jesús amb la Co-lumna Poètica en el seu esforç peracostar-nos al comunisme poètic,que no polític ni religiós, aquestveritable humanisme per al qualtots som únics i companys, sim-plement mamífers, i que trobarà laseva realització algun dia no moltllunyà en la Acracia. Inclou DVDamb la lectura pública que JesúsLizano va fer el dia 1 d'octubre de2008 a la Sala Ivanow de Barcelo-na.

Las políticas dela ecologíasocial:municipalismolibertario

JANETH BIEHL AMB MURRAYBOOKCHIN

Virus editorial. 2009. Reedicióconjunta amb Baladre, Los Are-nalejos i Fundació SalvadorSeguí. 206 pàgines.

En un món en el qual més que maies deixen sentir els efectes de l'a-cumulació i depredació capitalistaglobal sobre el medi ambient i les estructures socials, i amb un siste-ma de partits desacreditat, davantla falta d'altres alternatives tangi-bles, tornen a cobrar força ideesque, com les de Bookchin, inten-ten buscar maneres immediatesd'actuar i transformar la societat,sense renunciar al principal: unmón sense jerarquies, repartimentigualitari de la riquesa, producciódescentralitzada i a escala local, icapacitat de decisió irrenunciablesobre nosaltres i el nostre mitjà.En el present llibre, que inclou unaentrevista amb Bookchin, JanetBiehl —una col·laboradora de l'au-tor— ens presenta de manera sin-tètica el conjunt d'idees que con-formen el pensament de Bookchinentorn del tema del municipalismellibertari. La seva estructura és lad'un manual divulgatiu, l'objectiudel qual és obrir el debat i esbos-sar una sèrie de propostes d'ac-tuació per a començar a desenvo-lupar formes de participaciódirecta efectiva a una escala muni-cipal.

Text: Soraya González i Irene G. Rubio (*)

Ala ciutat de Larache, al sud

de Tànger, l’associació Pas-

teres de la Vida tracta de

mostrar la cara de precarietat i ex-

clusió que suposa la immigració

cap al continent europeu. Parlem

amb el seu secretari general Mo-

hamed Balga.

Les polítiques de tancament de

fronteres i el rastre de cadàvers

que deixen darrere en el pas de

l’Estret, van motivar la creació

l’any 2000 de l’associació Paste-

res de la Vida, "una resposta a les

pasteres de la mort", com assen-

yala el seu secretari general Moha-

med Balga. Formada per activistes

sindicals, feministes i dels drets

humans, l’associació parteix de la

convicció que "la immigració no és

l’única manera de viure millor, no

fa falta que la gent corri el risc de

les pasteres per a buscar una vida

millor. El que fa falta és implicar a

la joventut per a democratitzar el

país i repartir la riquesa sobre la

base de la igualtat social".

Com contraresteu sobre el te-rreny la imatge idíl·lica que mol-tes persones marroquines tenendel fenomen de l’emigració?A través de la sensibilització. Per

exemple, el 2003, juntament amb

l’Associació Pro Drets Humans

d’Andalusia, vam realitzar una

campanya de sensibilització en els

poblats de Larache. Visitàvem els

mercats setmanals de cada lloga-

ret. Vam posar tendes de campan-

ya, cartells, fotos dels cadàvers de

l’Estret i vam fer un qüestionari en

el qual preguntàvem sobre els mo-

tius de la immigració i què plante-

javen si no volien emigrar. Entre-

vistem a 500 persones, la majoria

joves. El 63% estava disposada a

sortir del país. Projectem vídeos

sobre les situacions infrahumanes

del treball de la maduixa a Huelva

o els hivernacles d’Almería o la

construcció a Barcelona. Però tot

és insuficient, perquè quan acaba

la campanya, la persona destina-

tària se sent sola en els seus pro-

blemes de nou, en els seus som-

nis, la seva precarietat i les seves

frustracions.

Ha canviat la percepció que lagent té d’emigrar amb la crisieconòmica d’aquests darrersanys?Molta gent que tenia la idea de

creuar l’Estret està prenent cons-

ciència que l’única alternativa està

en el país d’origen, que té les ri-

queses, el treball i la lluita, i no a

Europa, que és una alternativa

passatgera. Això no significa que

s’hagin acabat les pasteres, per-

què la immigració s’ha convertit en

una cultura, una moda: encara que

posin cables elèctrics la gent se-

guirà tractant de creuar. Mentre no

hi hagi respostes concretes, alter-

natives, especialment per a la gent

jove, hi haurà un desig de sortir.

Quan torna la gent que es va anar

a Europa presumeixen, venen una

idea falsa. No expliquen la veritat:

que sofreixen en els hivernacles,

que estan amuntegats en un recer

20 persones menjant malament,

dormint malament, sense condi-

cions de vida digna. Els mitjans de

comunicació marroquins i espan-

yols no expliquen això, només par-

len per a demostrar l’avanç de les

autoritats a desmantellar i reprimir

màfies, no expliquen el que ve

després de creuar amb èxit l’Es-

tret. I això és una responsabilitat

que tenen les organitzacions so-

cials de l’Estat espanyol i Europa.

A Larache, quin tipus de perso-nes són les que emigren?Ara el que hi ha és emigració sub-

sahariana. Baixen a Larache i

viuen en zones aïllades, als afores,

on es passen tot el dia demanant.

Després, quan acumulen els di-

ners, busquen una pastera a Tàn-

ger per a sortir a Europa. Ara sur-

ten poques pasteres, perquè les

expectatives del futur són fosques.

Però això no exclou que surtin.

Tindreu moltes dificultats per adesenvolupar el vostre treballpolític al Marroc…Costa, patim l’actuació de les au-

toritats: ens vigilen, de vegades

fins i tot difamen el nostre treball.

Per a treballar de forma indepen-

dent tractem d’enfortir una xarxa

de solidaritat, que necessitem

quan sofrim abusos i assetjament

policial. Per exemple, aquest any

hem organitzat per tercera vegada

el Campament Internacional de

Larache. Ho difonem a Europa i

Espanya i la gent s’allotja en cases

de famílies marroquines. Així es

trenquen els estereotips que es te-

nien abans de conèixer el país, és

una forma de conèixer la realitat i

d’enfortir la xarxa de solidaritat.

Amb quines altres organitza-cions treballeu en xarxa al Ma-rroc?En el nord del Marroc formem part

de Chabaka (xarxa, en àrab) per a

la solidaritat i desenvolupament,

que reuneix a gairebé més de 70

organitzacions.

La vostra organització també re-alitza un treball amb menors…Formem part de la Xarxa Estatal de

suport als menors, perquè consi-

derem que 4.000 o 5.000 menors

marroquins estan llençats per dife-

rents centres de menors sota l’om-

bra de l’arbitrarietat. A molts se’ls

repatria en contra de la seva volun-

tat, posant-los en perill en la fron-

tera o en comissaries, sense loca-

litzar a les seves famílies. Quan

rebem casos de repatriació de me-

nors contactem amb les seves fa-

mílies per a conèixer la seva situa-

ció i emetre qualsevol denúncia.

De quina manera concebeu eldesenvolupament del Marroc iquin lloc ocupa la cooperació enl’àmbit internacional?No necessitem almoines proce-

dents d’Europa per a pal·liar el

dolor generat per determinades

polítiques. El fonamental en el des-

envolupament és l’ésser humà.

Comptem amb preparar mental i

professionalment a homes i dones

i implicar-los en el canvi. Fa falta

un compromís polític amb la po-

blació per a capacitar-la i treure-li

la por. Perquè al Marroc hi ha una

cultura de la por, hi ha molta càrre-

ga contra la gent que es mou. Crec

que una part de les ONG corren

solament darrere de les subven-

cions, es lucren amb la "coopera-

ció" amb el sud. De tota aquesta

pel·lícula de la cooperació, on està

l’objectiu d’enfortir el teixit asso-

ciatiu del Marroc? A l’Estat espan-

yol, moltes organitzacions s’han

convertit en empreses.

(*) Article extret del núm. 109 de la

revista “Diagonal.”

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“No necessitem almoines d’Europa per a pal�liar el dolor generat per determinades polítiques”

MOHAMED BALGA, DE L’ASSOCIACIÓ LAS PATERAS DE LA VIDA Déu dóna els noms?

Jordi Martí Font

Deixa clar l’Alcorà a la Sura 2 que Déuva ensenyar al primer home, Àdam elcreat, “els noms, les coses, una auna”. Quan tot seguit mostrà als àn-gels totes les coses del món, els inte-rrogà pels noms de tots els éssers cre-ats i ells li van contestar que noméstenien coneixement del que Ell elshavia mostrat. Déu digué aleshores aÀdam que fes de profeta i els ensen-yés “els noms de tot, de cada cosa”.És també amb la paraula que el Déucristià crea el món del no res a La Bí-blia: “Deu digué: -Que existeixi la llum.I la llum va existir”. En canvi, serà l’ho-me qui donarà nom als animals queDéu crearà per ajudar-lo: “cadascundels animals havia de portar el nomque l’home li posés”. No serà així ambla dona, de qui en decidirà el nom di-rectament Déu.

Babel, llengües iconfusió

El gran mite cristià referit a la llengua ia la confusió entre les paraules ésBabel. Com a símbol de la no submis-sió dels homes davant de Déu,aquests aixequen una torre per asse-gurar el seu propi destí i el Déu bíblicels castiga “posant confusió en el seullenguatge perquè no s’entenguinentre ells”. La impossibilitat d’enten-dre’s separa els humans i els allunyade la possibilitat de divinitat, quemanté la total propietat i autoritatsobre l’eina de què va dotar l’ésserhumà, el llenguatge.Així, el repte davant del Poder supremes fa possible amb la paraula i ésaquest mateix Poder qui destrueix lesvirtuts de la paraula per destruir alhorala no submissió de la humanitat.

Joan, el del’Evangeli, Déu i laparaula

L’Evangeli de Joan, en traducció cata-lana de Joan Francesc Mira, és clar enafirmar que “al principi, hi havia la pa-raula, i la paraula estava al costat deDéu i Déu era la paraula”. Per tant, ladivinitat, allò més alt que hi ha, té laparaula al costat i ella mateixa és laparaula. Continua el text dient que totes lescoses van existir per la paraula i és enaquesta on es troba la vida. Motor detot, Déu mateix, la paraula esdevé, enla tradició cristiana, Déu mateix.

No existeix

"El llenguatge no existeix. No tinc capconfiança en el llenguatge. El llenguat-ge sorgeix a través del text, de l’intentde dissoldre les meves vivències i re-compondre-les d’una forma completa-ment diferent. Només així sorgeix lapossibilitat d’apropar-se a la realitat".Ho diu l'escriptora romanesa HertaMüller, Premi Nobel de Literatura d'en-guany.

“Ara surten poquespasteres, perquè lesexpectatives del futursón fosques. Però aixòno exclou que surtin”

“La immigració no és l’única manera de viure millor, no fa falta que la gent corri el risc de les pasteres per a buscar una vida millor”

‘Emigrar s’ha convertit enuna cultura’> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

Foto: Irene G. Rubio.