◗Març 2005 • número 62 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya

Catalunya

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Març de 20052

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal.lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada - cgtanoia@terra.esTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n43201 Reus - baixc-p@cgt.es /cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Espluques, 4608940 Cornellà - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.esTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgtmaresme@ya.comTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OccidentalPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallèscgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

Ramon Llull, 130-13608224 Terrassa - fltcgt@yahoo.esTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Colom, 3-508191 Rubí - cgtrubi@telefonica.netTel. i fax 93 588 17 96

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

LleidaAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

TarragonaRambla Nova, 97, 2n, 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbarcelona@terra.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval.lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

SallentClos, 508650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

Catalunya va tancar l'anypassat amb un balanç totalde 157.621 accidents labo-

rals. Malgrat l'altíssima xifra d'acci-dents, el Govern de la Generalitatha tornat a fer un balanç positiu pelfet que, en tants per cent, la xifra hasuposat un "descens" del 7,31%respecte al 2003. Una forma decomptar els ferits i els morts que noté en compte el dolor que provo-quen els accidents entre qui els pa-teix, el mateix grup social, la matei-xa classe, una classe que sap quel'únic tant per cent bo és el sero percent.

Les dades oficials valoren tambépositivament el retrocés de l'1,32%dels sinistres mortals, malgrat queel "punt negre" va continuar en elsector de la construcció, on elnombre de morts va créixer en un14,63%, precisament un dels sec-tors amb més enriquiment ràpidsempre per als empresaris, que pelque sembla cintinuen invertint mésen despeses personlas que en pre-venció.

Cada una d'aquestes personesmortes no entenen de tants percent, cap de les seves famílies oamics entenen que els morts for-men part d'una xifra positiva per-

què és inferior a la de l'any passat.Caure en la dialèctica de la dismi-nució respecte a un altre any ésgairebé acceptar que els accidentssón quelcom normal i que ara elshem aconseguit reduir... una mica. Ila reducció, per qui s'exposa apatir-ne cada dia perquè no treba-lla amb totes les proteccions quecaldria i si es queixa potser aco-miadat, només pot tenir l'objectiude la mortalitat zero i els accidentszero. Som conscients que semprehi pot haver algun accident i aquestpot provocar una mort però en lesactuals circumstàncies això ni es

dóna ni hi ha intenció de plantejar-ho com a horitzó a curt termini.

Segons les dades oficials i defi-nitives del Departament de Treball iIndústria, entre gener i desembredel 2004 es va produir un total de155.852 accidents laborals lleus,1.620 greus, en aquest cas l'esta-dística diu que hi va haver un aug-ment de l'1,18% i 149 mortals.

Per la seva banda, el nombred'accidents mortals 'in itinere'; és adir, en els desplaçaments diarisdels treballadors i les treballadoresde casa a l'empresa o viceversa,van ser 66 al 2004, amb un des-

cens del 26,67% respecte a l'anyprecedent. Però per aquests acci-dents potser ja no cal patir-himassa ja que cada una de les pa-tronals del territori, capitanejadesper Foment del Treball, estan encampanya permanent per menys-tenir aquestes víctimes perquè ésun tipus d'accident que ells novolen comptabilitzar com a laborali, per tant, no haver de pagar com atal.

Per sectors, el nombre total d'ac-cidents laborals en l'activitat de ser-veis va ser de 71.252, en la cons-trucció va ser de 31.707, en laindústria de 52.107 i en agriculturade 2.555. Pel que fa als accidentsmortals, en serveis es van produirel 2004 un total de 64 i en la indús-tria 33, mentre que en la construc-ció en va haver 47 i en l'agriculturaes va passar de cap el 2003 a cincel 2004.

Pel que fa a accidents laboralsmortals 'in itinere', en la construc-ció se'n van produir 17, en serveis30, en la indústria 18 i en l'agricul-tura es va registrar un incident mor-tal.

Queda molt camí per fer, sempreen el camí cap al zero, que és l'únictant per cent que ens convenç.

EditorialL'ADMINISTRACIÓ, CONTENTA PERQUÈ HA BAIXAT EL TANT PER CENT

Nosaltres hi posem elsmorts i ells, estadístiques

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquestnúmero: Carlos Undergroove, Francesc Poblet, V. C., Científics per un futur no nuclear, CarlosNavarro, Xarxa Contra les Tancaments, Lodestraler, Ramonvilacapdevila@yahoo.es, GiulianaSgrena, Xabier Gracia, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antonina Rodrigo, Joan Rocamora,Lobonegro, Annachiara del Prete, “El Temps d’Art”, “Il Manifesto”, Glòria Picazo, Mercè Coll, ImmaMerino, Assumpta Bassas, Nani Moré, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:Mireia Bordonada, Mertxe Melitón, Joan Panisello, Indymedia Barcelona, Jordi Play i Pau Juvillà.Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció isubscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883.Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Aquest número del �Catalunya� s’hatancat diumenge 20 de febrer del 2004.

Josep Robrenyo dins“Lliure poble de Porrera”

Homo homini lupus est ■ Txema

“Allí on hi hàgiallibertat

allí serà pàtrianostra.”

Catalunya. Març de 2005

REPORTATGENo es pot abaixar la guàrdia perquè siho fem ja sabem què ens espera

DESPRÉS DEL PHN

Text: V. C.; foto: Joan Panisello

"Estem molt satisfets peldecret de modificació delPla Hidrològic Nacional

que derogava aquest juny passat eltransvasament de l'Ebre. Ha estat unèxit social de la Plataforma en Defensade l'Ebre (PDE) que ha mobilitzat icreat consciència favorable a la NovaCultura de l'Aigua", afirma ManelTomàs, portaveu de la PDE.

El programa AGUA (Actuacionespara la Gestión y Utilización del Agua)que ve a substituir al transvasament hagenerat moltes expectatives entre elsdefensors de la nova cultura de l'aigua,sobretot pel procés participatiu obert.El programa pretén cobrir les necessi-tats hídriques de les regions afectadesper la derogació del transvasament."L'Ebre s'ha salvat d'un perill que l'a-menaçava de mort, com era el transva-sament, però encara queden lluites perfer", conclou Tomàs.

"Anem a participar en l'elaboraciódel Programa AGUA, ja que aquestvessant participatiu és una de les carac-terístiques de la nova cultura de l'ai-gua", afirma Manel Tomàs de la PDE."Les nostres propostes aniran molt cen-trades en el fet que la modificació delgir hidràulic sigui complet, sostenible irespectuós amb els rius i aqüífers sub-terranis", assegura.

Volen introduir debats com perexemple la reducció de pèrdues delssistemes de rec o les canonades urba-nes, la prevenció i tractament de la con-taminació dels aqüífers subterranis idels residus industrials, i, finalment, perun ús racional i sostenible dels recursoshídrics a partir de l'estalvi i reutiltizaciódels recursos hídrics.

UN MODEL INSOSTENIBLE Des de la PDE es valora positivamentl'esforç dels governs espanyol i catalàper fer un gir en la política hidràulica.Però s'assenyala que el problema fona-mental és "un model territorial basat enl'especulació urbanística i turística (ho-tels, segones residències, camps degolf, urbanitzacions, etc). Ni amb total'aigua del món es cobriria tota l'expec-tativa que s'està generant a partir d'uncreixement il·limitat del turisme", afir-ma el membre de la PDE. Un model, eldel Partit Popular, que governa a terresmurcianes i valencianes, al qual acusad'estar al servei "d'uns interessos moltsconcrets". "Tot i els canvis al PHN,s'accepten els números del PP basats enaquest model desenvolupista. Es mantéque el dèficit hídric del País Valencià,Múrcia i Almeria és de 979 hectòme-tres cúbics. I en acceptar-los s'entra en

un carreró sense sortida perquè s'accep-ta el model d'urbanització incontroladai les seves necessitats hídriques que noes podran cobrir només amb dessalado-res", conclou Manel Tomàs. La neces-sitat d'aigua de la part sud del País Va-lencià i Múrcia seria menor si el càlculno es basés en criteris especuladors.

"Gràcies a la política de l'aigua delPP el Segura no existeix, és una clave-guera que genera efectes negatius per ala salut de les persones. És un riu ques'empra per alimentar tota la indústriaturística d'Alacant i Múrcia, i uns rega-dius de rendibilitat qüestionable a Múr-cia que l'han acabat destruint com aecosistema. Aquest model turístic no éssostenible ni ecològicament, ni econò-micament a la llarga perquè destrueixels recursos i el patrimoni natural.Només beneficia uns determinats inte-ressos privats", assenyala ManoloTomàs. La Nova Cultura de l'Aigua

qüestiona la demanda, però també re-planteja els dèficits hídrics. A terres va-lencianes, en la seva opinió, no faltaaigua, sinó que falta aigua potable peral desenvolupisme turístic. Molts delsaqüífers subterranis estan sobreexplo-tats o contaminats. "Disposen d'aigua,però no en bones condicions com a re-sultat d'una política de control de resi-dus i abocaments errònia, però sobretotper l'urbanisme especulatiu que dominaaquells territoris. En comptes de re-plantejar-se la situació els governs delPartit Popular obvien el problema de lagestió interior de l'aigua deliberada-ment per crear fantasmes externs i en-frontament territorial", assegura el líderantitransvasista. Ell mateix ens posacom a exemple la ciutat de València, onles mancances de l'abastiment urbà pro-venen de les pèrdues de fins al 40% del'aigua potable en les canonades "peròel govern municipal no vol afrontar

aquest problema", conclou Tomàs. Però aquest model desenvolupista

del turisme no només afecta el País Va-lencià i Múrcia, o a la gestió de l'aigua:afecta el territori, les costes, els drets deles generacions futures i la conservacióde la naturalesa. Greenpeace, al seu in-forme "Destrucción a toda costa" del'any 2004, valora molt negativamentl'impacte del turisme i de la pressió ur-banística a les costes espanyoles. Se-gons l'organització ecologista, els go-verns populars de les comunitatsautónomes del País Valencià, Múrcia,Balears, Canàries i Galícia no mostrenla més mínima preocupació per l'im-pacte ambiental dels seus importantssectors turístics. Respecte a les comuni-tats "socialistes" (Cantàbria, Andalusia,Catalunya i Astúries) i el País Basc afir-men que existeix una diferència dematís i d'actitud però no de fons.

Existeix el que es podria qualificarcom un inici de compromís ambientalen aquestes darreres comunitats. Perexemple, a Catalunya s'ha aplicat unamoratòria de camps de golf i s'estanplantejant moratòries respecte a laconstrucció d'hotels.

A més, existeix un debat social sobrel'aplicació d'ecotaxes o tendir cap a unmodel sostenible de turisme, si bé escert que no s'ha concretat gaire cosa).Segons Greenpeace, la costa espanyolapateix greus problemes de saturació ur-banística, contaminació, destrucciódels espais naturals, sobreexplotaciódels recursos i erosió. L'informe de l'or-ganització ecologista posa com a para-digma d'aquest model Marbella, que tédiverses obres paralitzades per sentèn-cies judicials i per la Junta d'Andalusia,la qual s'ha arribat a plantejar de retiraral municipi les competències d'urbanis-me.

Les mobilitzacions en defensa de l'Ebre van aconseguir paralitzar el transvasament

Triomf parcial de la nova cultura de l'aigua

Tot i això encara s'està lluny d'una gestió sostenible i participativa de l'aigua

3

La retirada del PHNva ser una victòriaevident de la gentdel territori

Catalunya. Març de 20054

REPORTATGE

Text: V. C.; fotos: Josep Llunas

Les actuacions previstes pelprograma AGUA tendeixen aapropar certament alguns cri-

teris de sostenibilitat com la millora dela qualitat de l’aigua i la restauracióambiental d’ecosistemes i zones asso-ciades a aquest tipus de recursos.També s’estableix com a objectiu la re-ducció de la demanda per fomentarnoves opcions per a l’ús i gestió del’aigua, a partir de l’estalvi i la reutilt-zació. “No s’exclou la possibilitat deminitransvasaments, tot i això en capmoment podrien tornar a ser de les ma-teixes dimensions del proposat per al’Ebre”.

A València durant el 20 i 21 de no-vembre es va celebrar el II Fòrum So-cial per una Nova Cultura de l’Aiguaper avaluar la política socialista de ges-tió de l’aigua. Per als participants (laPlataforma Xúquer Viu, la de Defensade l’Ebre, la Fundació Nova Cultura del’Aigua d’Aragó entre altres) existeixuna contradicció entre la proposta so-cialista i els principis bàsics de la NovaCultura de l’Aigua i de la DirectivaMarc de l’Aigua (DMA) aprovada perla Unió Europea. En les jornades esvan qüesionar projectes com: el trans-vasament Xúquer-Vinalopó, el Tajo-Segura, la interconnexió Cat-Abrera oel canal Xerta-Sénia. També es rebutjala política d’ampliació de regadius(Canal de Navarra, Pacte de l’Aigua del’Aragó, Segarra-Garrigues, Arlanza...)que no tenen viabilitat econòmica i co-lisiona en els interessos de la PAC i dela DMA.

Des del Departament de Medi Am-bient i Habitatge (DMAH) de la Gene-ralitat de Catalunya, el director generalde Polítiques Ambientals i Sostenibili-tat, Jordi Cañas, assenyala la DirectivaMarc de l'Aigua (DMA) com a un veri-table canvi real en la política de gestióde l’aigua cap a la nova cultura. Apro-vada des de l’any 2000, la DMA supo-sa per a Cañas un clar avanç en l’àmbitlegislatiu. Tot i les mancances, fixa perprimer cop com a objectius prioritarisde les polítiques de gestió de l’aigua lamillora de la situació ambiental d’ai-gües, ecosistemes aquàtics i zones hu-mides, a més de desenvolupar un ús igestió racional i sostenible de l’aigua.Tot això suposa un canvi substancial jaque actualment només es tenia encompte la satisfacció de la demandadels usuaris. Cañas, però constata lesdificultats i reticències de tota mena alcanvi en la política hídrica tant a Ma-drid com a Catalunya. Des del DMAH

s’anuncien polítiques complementàriesper protegir el Delta i esperen que l’a-plicació de la DMA acceleri el canvicap a una gestió sostenible de l’aigua.

ELS USOS AGRARISNo només és l’abastiment de les zonesturístiques el que pot afectar la gestiósostenible de l’aigua. Manolo Tomàsconsidera que cal revisar urgentment lapolítica de regadius, “cal planificar unapolítica realista de regadius, s’han depromoure aquells que tinguin possibili-tats en el mercat”. Actualment se n’es-tan desenvolupant sense sortida co-mercial a Múrcia i País Valencià, peròtambé a la Ribera de l’Ebre (tant a Ca-talunya, Aragó, Rioja com Navarra).“Si es porten a termini tots els projec-tes de regadius que existeixen al vol-tant de l’Ebre l’efecte pot ser tan de-vastador com el del transvasament”,assenyala Manolo Tomàs. Des de la

PDE consideren “el problema de l’E-bre no s’ha acabat perquè també ho sónels regadius”. Segons la Plataforma, sis’efectua tota la política de regadiusprevista a la conca a Lleida, Delta del’Ebre, Rioja, Navarra i Aragó, ens tro-baríem amb unes 230.000 ha noves deregadiu “que consumirien 1.800 hectò-metres cúbics d’aigua, l’equivalent alque es volia extreure amb el transvasa-ment, i podria tenir un efecte similar”,afirma Manolo Tomàs.

El programa AGUA tracta la possi-bilitat de modernitzar els regadius perevitar pèrdues d’aigua, però el porta-veu de la PDE considera que caldriarevisar el Pla Nacional de Regadius icoordinar-lo amb el PHN des de laperspectiva de la sostenibilitat.

Un exemple de la contradicció ambla nova cultura de l’aigua és l’anuncide fa unes setmanes de la posada enmarxa del canal Xerta-Sènia, que por-

taria l'aigua de l'Ebre a 12 municipis deles comarques del Baix Ebre i el Mont-sià. La Comunitat General de Regantsdel Xerta-Sènia ha valorat molt positi-vament l’anunci del projecte, quecomptaria amb una partida de 28 mi-lions d'euros. Des de Medi Ambient,Jordi Cañas, director de Sostenibilitat,considera el canal “innecessari” i creuque es pot seguir regant tots aquestsmunicipis sense la seva existència.“Encara no és definitiu que es faci i s'-haurà de sotmetre a una avaluació am-biental” assenyala Cañas. El consellerMilà ja ha anunciat la reducció en9.000 ha del projecte inicial pel seu im-pacte ambiental. Des de la PDE, noestan d’acord amb el canal, com noestan d’acord amb la resta de políti-ques de regadius, ni molt menys ambla possibilitat, amb la qual s’especula,que sigui un primer pas per a un mini-transvasament cap a Castelló. Aquestaúltima possibilitat ha estat negasa taxa-tivament pel conseller d’Agricultura,Antoni Siurana. El que és ben cert ésque el canal qüestiona l’assumpciótotal dels principis de sostenibilitat perpart de les administracions.

LES DESSALADORESDes d’Acuamed, Adrián Baltanás, di-rector de l’entitat pública de gestió del’aigua, ens explica que a l’Estat es-panyol s’han acumulat gairebé quatredècades d’experiència i que s’exportala pròpia tecnologia en dessaladores aLondres, Xicago, Boston, Austràlia ola resta de països mediterranis. El pro-blema per ell és que el tema està moltpolititzat, però, de fet, ja és habitual aprovíncies com Almeria, Múrcia, Ala-cant i Canàries. “Les dessaladorestenen un impacte ambiental relativa-ment important, però molt menor alque provocava el transvasament”, afir-ma Manolo Tomàs. El seu impacte am-biental es defineix per l’elevada quan-titat d’energia elèctrica queconsumeixen, pel residu que generen(la salmorra) i, finalment, per l’impac-te visual que ocasionen. Per a la PDE,les dessaladores poden complir unpaper molt important en actuacionsmolt concretes, però consideraríem unerror basar tota la política hidràulica enla generalització d’aquestes. Sobretotsinó es decideix posar un màxim a lademanda d’aigua, més encara si se-gueix sent subvencionada per l’Estat.“Si no es posa un límit a la demandad’aigua pot créixer il·limitadament peruns usos especulatius com la pressióurbanística dels hotels, segones re-sidències o camps de golf”.

El riu Ebre,també enverinatradioactivamentGrup de Científics i Tècnics per

un Futur No Nuclear(gctpfnn@energiasostenible.org)

Per si no n'hi hagués prou amb lesemissions radioactives a l'aire i a

l'aigua que realitzen les centrals nucle-ars d'Ascó, en funcionament normal, ala conca del riu Ebre, fa uns mesos enshem assabentat que al llarg de moltsanys la planta d'Erkímia (propietatd'Ercros) a Flix, ha estat abocant uranial riu Ebre sense que cap autoritat nidel Govern central (Consejo de Seguri-dad Nuclear), ni del Govern autonòmic(Xarxa de Vigilància Radiològica Am-biental del Servei de Coordinació d'Ac-tivitats Radioactives del Departamentde Treball i Indústria) se n'hagin 'assa-bentat', o si més no hagin actuat perevitar-les.

El resultat és que en els sedimentsprocedents dels abocaments de la plan-ta d'Erkímia s'hi ha detectat urani-238,en quantitats enormement elevades.Amb tota probabilitat, aquest uraniprocedeix de l'aprofitament dels fosfatsque s'importaven de l'Sàhara exespa-nyol, els quals es presenten en forma-cions on també hi ha urani natural.

Si als sediments s'hi ha detectaturani-238, ben segur que també s'hi potdetectar U-235, ja que a l'urani naturals'hi troben a la vegada l'isòtop U-238(99'284%), l'isòtop U-235 (0'711%) il'isòtop U-234 (0'0055%). També s'hideuen poder detectar tots els productesde desintegració que conformen les sè-ries de desintegració de l'U-238 i l'U-235, sobretot el Radi-226 i el Radó-222, que és un gas que, amb totaseguretat s'escapa dels sediments i va aparar a l'atmosfera.

Com afecten aquest sediments ra-dioactius les aigües del riu Ebre i el seuecosistema? Ningú no ho ha explicatamb claredat a la ciutadania, simple-ment es diu "que no passa res". El quesí és segur és que passa alguna cosa, dela qual ni tan sols en sabem l'abast.

Per tenir informació sobre l'abast delproblema, el Grup de Científics i Tèc-nics per un Futur No Nuclear -GCTPFNN ha recopilat tot un seguitd'informació sobre l'urani que posa al'abast de tota la ciutadania de Catalu-nya, i especialment a la que viu a la ri-bera de l'Ebre.

Si el riu Ebre està enverinat radioac-tivament, la ciutadania té dret a saber-ho i els governs tenen el deure d'infor-mar-ho i de prendre les mesuresnecessàries per evitar que la contami-nació radioactiva afecti a les persones ials sistemes naturals.

El GCTPFNN demana al govern dela Generalitat la creació d'una Comis-sió independent de científics i tècnicsper avaluar l'abast del problema i pro-posar les mesures adients a prendre,per protegir la salut de les persones idels sistemes naturals.

Assumpció parcial dels criteris de la nova

cultura de l’aigua

Catalunya. Març de 2005 5

REPORTATGE

Text: V. C.; foto: Joan Panisello

El Xúquer és el primer riu encabal al País Valencià i la fontque abasteix al Parc Natural de

l'Albufera, principal aiguamoll de lesterres valencianes. El riu, però, es trobaen una greu situació ja que en el darrersegle ha perdut gairebé la meitat del seucabal per sobreexplotació, fonamental-ment la de l'aqüífer 8.29 de la ManxaOriental. Des d'aquest s'extrau de ma-nera incontrolada aigua per als regadiussubvencionats d'aquesta zona des deprincipis de la dècada dels 80.

El 1997 s'aprova el Pla Hidrològic dela Conca del Xúquer que va donar co-bertura legal a aquesta sobreexplotació."Va ser tot producte d'un pacte polític: acanvi que José Bono, en aquells mo-ments president castellano-manxec, re-colzés el PHN, Eduardo Zaplana, ales-hores president del País Valencià, cedial'aigua del Xúquer per augmentar elsconreus extensius castellanomanxecs",assenyala Paco Sanz, portaveu de laPlataforma Xúquer Viu.

D'altra banda, el transvasament Xú-quer-Vinalopó, aprovat el 1997, va serinclòs en el Pla Hidrològic de la Concadel Xúquer de 1998 i en el Pla Hidrolò-gic Nacional (PHN) de 2001. Des deles comarques afectades, i animats perl'èxit de la Plataforma en Defensa del'Ebre, s'ha creat la Plataforma XúquerViu (PXV), que reuneix els ciutadansque volen protegir i assegurar el respec-te del cicle ecològic del riu. La platafor-ma naix de constatar la necessitat demantindre un bon estat ecològic delsaqüífers, del riu i, per extensió, de l'Al-bufera. "Es necessiten rius vius per as-segurar l'accés a l'aigua tant en el pre-sent com en el futur", afirma PacoSanz. La situació del riu és crítica jaque només transporta una tercera partde l'aigua de la qual disposava duranttot el segle passat i més de la meitat delsdies el riu no desemboca en el mar.

Xúquer Viu es va constituir el dia 16de desembre de 2003 a la ciutat d'Alzi-ra, capital d'una de les comarques afec-tades com són la Ribera Alta i Baixa. Amés, PXV disposa de seus locals aSueca, Cullera, Algemesí, Alginet, For-taleny i l'Alcúdia. Entre els seus impul-sors trobem tota l'esquerra política i so-cial valenciana: tots els partits políticsd'esquerres i els sindicats, inclosos laUnió de Llauradors organització ger-mana de la Unió de Pagesos del Princi-pat, Ecologistes en Acció, Acció Ecolo-gista Agró, Adena o Acció Cultural delPaís Valencià entre altres.

El suport del PSOE era certament

ambigu, però hi era, sobretot per partdels alcaldes i regidors de la comarca.En canvi, el 25 de gener, Joan IgnasiPla, líder dels socialistes valencians, hadonat suport públic el transvasament.El seu objectiu és demanar la revisiódel Pla Hidrològic del Xúquer i ques'assigne un cabdal mínim ambientalper al curs baix del riu, ja que conside-ren ridícul l'existent actualment. A més,cal determinar les aportacions hídriquesque ha de rebre l'Albufera del riu pergaudir d'una bona salut ambiental del'aiguamoll. Demanen la paralitzaciócautelar de les obres del transvasamentXúquer-Vinalopó i el compliment de laDirectiva Marc de l'Aigua de la UE.

En aquest any i mig, les mobilitza-

cions han estat contínues i han anataugmentat en intensitat: xerrades, con-ferències, manifestacions que han reu-nit centeners de persones, 15.000 signa-tures en contra, mocions a més de trentaajuntaments, sobretot de les comarquesde la Ribera Alta i Baixa. "La platafor-ma va aconseguir que una delegació delParlament Europeu visités la zona almaig de 2004, amb el resultat d'un in-forme molt desfavorable al transvasa-ment", assenyala Paco Sanz.

Un dels elements importants per a laresolució del conflicte va esdevenir elnovembre de l'any passat quan el Tribu-nal Suprem va anul·lar el transvasa-ment Xúquer-Vinalopó a partir del Re-curs de Casació número 3154/02

presentat per la Fundació per al Progresd'Albacete.

La sentència posa en evidència la de-ficient política de gestió de les aigües alPaís Valencià i a l'Estat espanyol i ques'ha de cenyir a la Directiva Marc Euro-pea d'Aigües. La sentència qüestionales assignacions contingudes en el PlaHidrològic per a usos d'una altra concacom la del Vinalopó, sense qüestionarels usos urbans de València i Sagunt iels agraris a la conca del Xúquer. Arrand'aquesta decisió judicial, la PXV recla-ma la revisió del Pla Hidrològic de laConca del Xúquer, especialment pelque fa a la greu sobreexplotació queestà patint el riu al seu pas per laManxa, principal causa del deteriora-

ment i de la carència de cabals ambien-tals pel riu i l'Albufera. La seva aplica-ció está paralitzada perquè encara restaper clarificar definitivament l'abast dela sentència.

D'altra banda, l’agost del 2004 el Mi-nisteri de Medi Ambient va crear unacomissió d'estudi del transvasament. Enaquesta han estat presents els regantscastellans i valencians del Xúquer i delVinalopó, els tècnics dels ministerials,la Plataforma Xúquer Viu, la FundacióNova Cultura de l'Aigua i la Confedera-ció Hidrogràfica del Xúquer. Les con-clusions de la comissió són que, clara-ment, el riu no té aigua per fer eltransvasament. Només es podria donaruna quantitat molt limitada cada tres oquatre anys. "Malgrat els resultats de lasentència i de l'estudi, el 31 de geners'anuncia que les obres tornen a posar-se en marxa per transvasar entre 12 i 62hectòmetres cúbics a partir d'explotantl'aqüífer de la plana sud del riu a Valèn-cia. Des la PXV ens hi oposem total-ment i estem fent tots els esforços per-què això no es duga endavant",assegura Paco Sanz. El diputat valenciàd'Esquerra Republicana, Agustí Cerdà,ha presentat a meitat de febrer unamoció al Congrés dels Diputats en quèdemana que el transvasament Xúquer-Vinalopó no siga l'eina per cobrir lesnecessitats d'aigua de les comarques delVinalopó i l'Alacantí en els àmbitsagràris, urbans i turístics. El conflicteresta obert.

Dossier d'Aigua d'Ecologistes en Acció:http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php3?id_rubrique=3

Plataforma Xúquer Viu:http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_por-tada.htm

Plataforma de Defensa de l'Ebre:http://www.ebre.net/

Conveni entre el Departament de Medi Ambient, laFundació de la Nova Cultura de l'Aigua i l'AgènciaCatalana de l'Aigua per aplicar criteris de sosteni-

bilitat a la gestió de l'aigua:http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca//plani-ficacio/novapoliticaaigua/jornades/inici.jsp?Com-ponentID=44171&SourcePageID=44173#1%22

Construcción a toda costa, 2004 informe de Gre-enpeace sobre l'impacte ambiental del turisme ales costes espanyoles:

http://www.greenpeace.org/espana_es/news/de-tails?item_id=536127

Fundació Nova Cultura de l'Aigua:http://www.unizar.es/fnca/presentacion1.php

La Plataforma Xúquer Viu, un exemple d'esforç unitari davant la destrossa mediambiental

La reinvidicació de la nova cultura de l'aigua al País Valencià

Directori d'adreces d'Internet

TREBALL-ECONOMIACal fer front a la repressiósindical arreu i denunciar-la

Text: Col·lectiu Catalunya iCarlos Navarro

Foto: Mertxe Melitón

En els números 59 i 61 del "Ca-talunya" informàvem de lalluita dels treballadors i treba-

lladores de la factoria d'IAR Ibérica aMontcada i Reixac contra les inten-cions de l'empresa de frigorífics i con-geladors de tancar la fàbrica i acomia-dar 450 persones.

Industria Apparecchiatura Refrige-rante (IAR) Ibérica, filial de la multi-nacional italiana IAR Siltal, té la inten-ció de tancar la factoria de Montcada iReixac, l'única que té fora d'Itàlia, i unaprova més és que la matriu italiananomés ha encarregat a la factoria cata-lana 230.000 unitats per al 2005, un27% menys del que preveu el pla deviabilitat de l'empresa. L'empresa, queva portar a terme un Expedient de Re-gulació d'Ocupació temporal que vaacabar a finals de gener, es troba enconcurs d'acreedors (antiga suspensióde pagaments) des del novembre pas-sat. IAR Ibérica va tancar el passatexercici amb unes pèrdues de sis mi-lions d'euros i una producció inferior ala prevista a començaments de 2004.El jutge va admetre a tràmit la peticióde l'empresa que li fos aplicada la LleiConcursal coneguda antigament com asuspensió de pagaments, però el jutgeva decidir que de les dues possibilitatsque existeixen: cessament immediat del'activitat -proposada per l'empresa- oque la fàbrica segueixi la seva activitatproductiva i mentre donar un períodeper a la negociació -proposada perCGT-, sigui aquesta última la que s'a-pliqui.

Aquesta situació d'admissió del pro-cés concursal per part del jutge va serfacilitada per la postura que van man-tenir CCOO, UGT i l'empresa d'accep-tació de l'ERO al mes de novembreamb l'única oposició de CGT, que noveien que la viabilitat de la fàbrica pas-sés per un ERO per a 310 treballadors itreballadores.

TANCAMENT BUSCAT?

La direcció d'IAR Ibérica sosté que da-vant la negativa d'Itàlia a augmentar elcontingent de producció de Montcada,l'única alternativa real és la del tanca-ment i defensa que, amb l'actual previ-sió de producció caldria acomiadarentre 150 i 170 treballadors i treballa-dores i adoptar la resta de sacrificis japrevists per a la plantilla en el pla deviabilitat per mantenir la fàbrica ober-ta. Aquest pla parlava d'un incrementdel 10% de la productivitat, l'ampliacióde la jornada laboral, la reducció del'absentisme i de la mateixa plantilla ila substitució del Conveni Col·lectiuvigent pel de la demarcació de Barce-lona per al sector siderometalúrgic,entre altres mesures. Davant la cons-tant negativa per part de l'empresa defacilitar a CGT el pla industrial delgrup i també informació de les reu-nions mantingudes -en secret- entre ladirecció de grup d'Itàlia amb CCOO iUGT -tant a Barcelona com a Bassano(Itàlia), seu del grup- la CGT es vaposar en contacte amb el sindicat italiàCUB perquè els facilités la informacióque tingués del pla i poder-la transme-tre a la plantilla. En aquesta informaciófacilitada per la CUB es veu com en elpla de desembre del 2003 es contemplael tancament de la fàbrica de Montcadaper a gener del 2005. En el mateix plas'explica que les despeses destinades arecerca mes desenvolupament (R+D)

passen al compte de beneficis, no ha-vent efectuat les inversions necessàriescompromeses que haguessin donat via-bilitat a la fàbrica.

Des de CGT s'afirma que l'empresaha estat enganyant i mentint, per a aixòhan utilitzat tant CCOO com UGT, perfer creure a la plantilla que acceptantl'ERO hi hauria viabilitat quan elsplans de futur del grup demostren quetot estava planificat i que l'any 2003 itot el 2004 l'empresa ha acumulat pèr-dues per forçar un tancament a un costmínim en indemnitzacions per als tre-balladors i les treballadores.

La CGT ha anunciat que recorreràals tribunals europeus per denunciar lapolítica seguida per aquest grup i elsperjudicis que ha provocat als seus tre-balladors.

La CGT va presentar denúncia da-vant la Conselleria de Treball de la Ge-neralitat per incompliment d'allò ques'havia pactat en els acords de l'EROsignat per CCOO, UGT i l'empresa alnovembre, al qual els anarcosindicalis-tes s’havien oposat. L'11 de gener, esva realitzar la reunió a la Conselleriade Treball, es va obligar a la direccióde l'empresa que lliurés el pla de viabi-litat a tots els membres del Comitèd'Empresa, sense excloure a cap sindi-cat, per poder analitzar-ho i començarles negociacions sobre aquest.

El 9 de febrer, s'havia de portar aterme una reunió entre l'empresa, elsacreedors i el Comitè d'Empresa, reu-

nió que finalment va ser suspesa, per laqual cosa els treballadors van realitzaruna manifestació des de la plaça de Ca-talunya de Barcelona fins a la seu deljutjat mercantil encarregat d'instruir elprocés concursal, on els sindicats vansol·licitar al jutge corresponent que in-vestigués els comptes de l'empresa ique intentés buscar un comprador per ala fàbrica.

EL TANCAMENT,PARALITZAT

Pel que fa a les reunions que es realitza-ven entre els creditors, l'empresa i elsrepresentants dels treballadors, i davantles reiterades peticions de CGT, la capde Servei de Relacions Laborals de laGeneralitat, Concepció Pascual, va or-denar al mediador nomenat pel jutge,que s'alcés acta de totes les reunionsque se celebressin, i igualment, va ins-tar que s'elaborés un calendari de nego-ciacions. La CGT va demanar que el re-presentant de l'empresa a les reunions,el conseller delegat Echevarri, no fosl'assessor dels creditors a causa de laseva manifesta parcialitat, cosa que vaser acceptada. Així mateix, l'assessor deCGT, i davant el total desconeixementde la Llei concursal manifestat per lesparts, va sol·licitar als representants del'empresa que especifiquessin a qui se lideuen diners, ja que en el cas que elscreditors siguin accionistes de l'empre-sa, aquests passen a ser creditors pas-sius, la qual cosa vol dir que primer co-bren els treballadors. CGT també hadesvelat dades dels accionistes de l'em-presa, els quals són casualment altresempreses del grup, sol·licitant al repre-sentant del jutge, que investigui qui són.La CGT ha manifestat, que fins i totl'ERO que va tenir vigència fins al 31de gener del 2005, havia estat aprovat"en frau de llei", ja que es va aprovarsota les premisses que l'empresa pre-sentaria un pla de viabilitat. Igualment,s'ha demostrat que les dades econòmi-ques que es van presentar per a l'apro-vació de l'ERO no eren les correctes.

Hotel FrontMarítim: un noucas d'assetjamenta la CGT

El passat 2 de febrer, la Secció Sin-dical de CGT de l'hotel Front Ma-

rítim de Barcelona, formada per tresafiliades al sindicat, va ser acomiadadaper complet.

Sembla ser que al director de l'hotelFront Marítim, no li va fer gràcia veureles sigles de la CGT en una carta-quei-xa que es va col·locar al taulell d'anun-cis reivindicant el dret a fumar en lazona de fumadors, prohibit per la go-vernanta de l'hotel únicament perhaver-li demanat anteriorment el capde setmana que els toca per llei, que ne-gava a una de les treballadores ambl'argument de l'ocupació que hi havia al'hotel, quan tots els altres treballadorsdel seu departament l'havien gaudit.

Llavors, el director la va cridar al seudespatx, on va recriminar-li l'escrit.Dies més tard les va reunir a les tres iels va donar a triar entre el sindicat il'hotel, amb molta hostilitat, fins a l'a-comiadament del dia 2, reconegut im-procedent per part de l'empresa, i po-sant altres motius que no són certs.L'Hotel Front Marítim pertany a la ca-dena Best Hoteles i l'esmentat hotel ésuna societat limitada. Té una plantillade 43 treballadors a més de 15 treballa-dors de serveis subcontractats. Dos deles companyes de la Secció Sindicalvolen recuperar el seu lloc de treball idenuncien l'empresa al CMAC. El 15de febrer, es va fer una sorollosa con-centració a l’hotel.

Greu situaciód'un companyd’Autema Manresa

El 13 de gener, dos companys deCGT Autopistes van patir un apa-

ratós accident mentre estaven treba-llant quan van ser envestits per uncamió. Com a conseqüència un delsnostres companys de la Secció Sindicalde CGT a Autema, Autopista Terrassa-Manresa, està ingressat molt greu al'UVI de l'Hospital Vall d'Hebron deBarcelona, en coma.

La seva dona ha agafat la baixa, peròa l'empresa on treballa, Torcidos Ibéri-cos de Castellbell i el Vilar, tenen unERO i “com és natural" ja li han dit quesi no presenta l'alta la posaran a la llis-ta.

Podeu solidaritzar-vos amb ells alcompte: BBVA, Federació Local deManresa compte 01822149 63020457739, les aportacions han dequedar clarament consignades “per aMoreno”.

El dia 24 de febrer estavaprevista una manifestacióa Barcelona en contradel tancament d’IAR

Dura lluita a IAR per evitarun tancament programat

Catalunya. Març de 20056

El 10 de febrer passat, va tenir llocdavant del Parlament de Catalu-

nya una concentració de treballadors itreballadores de centres geriàtrics con-vocada per la Confederació Generaldel Treball i la UGT. Aquesta concen-tració formava part de la campanya que

estan portant a terme per exigir a l'Ad-ministració que apliqui un marc de re-lacions propi per a Catalunya, un reco-neixement professional delstreballadors i treballadores del sector iun increment de la qualitat de la geria-tria pública.

Concentració de treballadors itreballadores de centres geriàtrics

Catalunya. Març de 2005 7

TREBALL-ECONOMIA

Text: Josep GargantéFoto: Mertxe Melitón

-Des de quan funciona IAR Ibérica al’Estat espanyol?-L’empresa hi funciona des de fa 40anys, però amb altres noms: Ignis, Phi-lips, Wirpool, etc. A l’any 98, el grupitalià IAR Siltal, va comprar la fàbricade Corberó a Castellbisbal (ja tancadaal 2000) i la de Montcada que tancaara.

Cal destacar que la fàbrica de Cas-tellbisbal es va vendre a l’any 2000,amb la condició que el resultat de lavenda dels terrenys s’havia d’invertiren R+D i en plans de seguretat per alstreballadores i les treballadores per a laplanta de Montcada, diners que fins aavui l’empresa no ha justificat.

Aquestes mesures estaven inclosesen un pla industrial que anava del 2000al maig del 2005 i ningú, ni administra-cions ni sindicats majoritaris, han de-manat explicacions sobre les inver-sions. Només CGT ha demanatexplicacions en reiterades ocasions,reunions del Comitè d’Empresa, al’empresa mateixa i a les administra-cions, i fins ara no li han estat donades.-Quan es va crear la Secció Sindicala IAR Ibérica?-Es va crear al 1999, però no va ser re-coneguda per l'empresa fins al 2000.Es van convocar eleccions sindicals i

CGT va obtenir dos delegats dels 13del Comitè d'Empresa amb majoria deCCOO. De totes maneres, cal destacarque des del principi tot han estat traves,des de treure dels taulons electorals lapublicitat de CGT en període electoralfins a sancions als nostres delegats.

Igualment, cal destacar que totes lesdenúncies interposades contra l'empre-sa en els últims quatre anys han estatfetes per part de CGT: no existènciadel pla de prevenció de riscos laborals,pla d'evacuació, temps de treball, etc.

A l'any 2002, és de destacar com afet fonamental una explosió que va sig-nificar la mort d’un company i en va

deixar un altre amb cremades que a diad'avui encara el mantenen a l'hospital.Això demostra que les inversions pac-tades en el pla industrial no es van por-tar a terme.

Després d'aquest accident, l'empre-sa, amb la signatura dels majoritaris, vapresentar un Expedient de Regulaciód'Ocupació de sis mesos i més tardvam descobrir que l'accident no lihavia produït danys a l'empresa, sinóbeneficis, ja que l’assegurança es vafer càrrec de tots les despeses, incloentels salaris de la plantilla, que l'empresava percebre però que en realitat van serabonats per l'Inem als treballadors.

-Quines accions ha pres CGT davantel tancament? -Primer, denunciar davant tots els enspossibles la falta d'informació a laplantilla, no han lliurat el compte depèrdues reals, a més de les accions le-gals que s'estan duent a terme. La ne-gociació s'està desenvolupant a partirdel que indica el servei jurídic de CGT.

De moment, hem aconseguit aturarla negociació davant la falta d'informa-ció presentada per l'empresa i seguiremen la línia fins que estigui clar fins al'últim euro de pèrdues.

Igualment, CGT va convocar tots elsseus afiliats de Catalunya a una granmanifestació el 24 de febrer a les17.30h a la plaça de la Universitat.-Quin és la reacció de la plantilla da-vant l’actual tancament? -La plantilla està composta per 423 tre-balladors, dels quals més de la meitattenen una antiguitat de 40 anys i laresta de 10. Aquesta empresa sempreha estat rendible i la plantilla ha reac-cionat a través de mobilitzacions cons-tants, sol·licitant en tot moment que nos'acceptin les condicions proposadesper l'empresa, ja que se senten enga-nyats davant tants ERO fraudulents,que només els han fet perdre presta-cions d'atur que ara no tindran.

Podeu aconseguir més informaciósobre el conflicte a http://www.iarno-cierra.net/

Després de sis mesos d'espera i delluita, arribava la sentència del

Jutjat número 2 de Granollers que de-clarava improcedents els acomiada-ments de tres treballadors (vegeu infor-mació al "Catalunya" 59). La Direccióde Valeo Climatització va decidir read-metre els tres treballadors acomiadats ique s'incorporessin de nou a la planti-lla. El director general Frederic de Ma-neville argumentava que a pesar delcontingut de la sentència continuavamantenint que havien comès frau i queprenia aquesta decisió com "una deci-sió empresarial", ja que la justícia liatorgava el dret de readmetre'ls o in-demnitzar-los. Cal recordar que el 28d'octubre del 2004, es va realitzar unavotació i un 69 % de la plantilla va de-cidir realitzar vaga indefinida en el casque els judicis fossin declarats impro-cedents i que l'Empresa es negués a re-admetre'ls.

La Secció Sindical de CGT a ValeoClimatización va considerar des del

primer moment que l'empresa va rea-litzar els acomiadaments per donar unamesura exemplaritzant a la plantilla,davant l'elevant índex d'absentisme la-boral existent. Un absentisme que, desdel nostre punt de vista, es podria re-duir aplicant les polítiques recollidesen la Llei de Prevenció de Riscos La-borals 31/95. Les condicions de treballd'una plantilla sotmesa a ritmes de tre-ball cada cop més elevats, amb l'elimi-nació dels coeficients de descans, i enla qual els riscos derivats de les condi-cions ergonòmiques no paren de pro-vocar malaties professionals, així comla falta d'un Comitè de Seguretat iSalut i una inacabada avaluació de ris-cos laborals, es troben al darrere d'a-quest absentisme. Però per a l'empresaera més fàcil acomiadar treballadorsper intimidar la plantilla que no pasdonar solució a les mancances exis-tents.

Després d'aquesta notícia en positiuper als treballadors i per a tota la plan-

tilla, l'empresa els comunicava que elproblema de la planta no són els tresacomiadats sinó la seva competitivitat,tot dient: "estan bloquejats tots els pro-ductes nous, tenim un greu problemad'ocupació i ens tocarà tractar-ho ambel Comitè a curt termini". A pesar d'in-sistir-li que desenvolupés quin és elproblema i instar-li que fos més explí-cit en les seves argumentacions, es valimitar a dir que no era el moment.

Pel que fa a la sentència, com a fo-naments jurídics, entén el magistrat li-teralment que "les imatges obtingudesdels treballadors al balcó terrassa i a lagaleria han sigut obtingudes amb vul-neració del dret fonamental a la invio-labilitat del seu domicili..." "A la vistade les proves practicades, els dos aco-miadaments han de ser declarats im-procedents..." "És absurd pretendreque el pacient hagi de fer una vida me-rament vegetativa durant la situaciód'IT (fins i tot pot ser contraproduent) ique la realització d'activitats quotidia-

nes com ara passejar, banyar-se al mar,romandre a la platja, etc., en tant no sesuperen determinats límits que pogue-ren fer-les desaconsellables (pràctiquesesportives de competició, per exemple)no constitueixen activitats incompati-bles per aconseguir la curació ni sóndemostratives d'una prolongació mali-ciosa de la situació d'IT".

En els dos judicis realitzats, el jutgeentén que "Les actuacions que se'ls re-trau en la carta d'acomiadament sónd'una absoluta quotidianitat i consti-tueixen una evident exageració, no solsla forma de la seva exposició en la ma-teixa sinó les conseqüències que s'ex-trauen per quant ni les compres realit-zades, ni el desplaçament etc., sónsusceptibles per si mateixes d'impediro retardar la curació..." CGT a ValeoClimatización ha agraït el suport icol·laboració a tots els qui d'una formao altra han col·laborat en la pressióexercida a la direcció per aconseguir lareadmissió dels companys.

Readmesos els tres treballadors acomiadats a Valeo Climatització

La muntanyaforadada

Joan Layret

Un cop hi havia un turó on ningúno hi vivia. Era un lloc de pastu-

res, damunt de la plana de Barcelona.Un allau de persones treballadores hivan anar a viure, ara farà mig segle.Eren gent sense sostre, que amb lesseves mans van aixecar el barri, perquèaltre sòl ja no tenien.

Primer amb construccions precàries,sobre un terreny difícil, exposat als ele-ments, lluitant contra la dura explota-ció dels patrons i la salvatge repressióde la dictadura. A poc a poc es va fergran, els primers vehicles van aparèi-xer, els edificis van créixer, però lespendents seguien i al transport públic licostava de pujar.

Finalment la solució semblava quearribava. El metro, gairebé un luxe ini-maginable en les anteriors dècades,semblava que per fi s’havia decidit.Primer de la mà de la Generalitat con-vergent i després de la tripartita. Lamuntanya va ser foradada. Túnel aus-tríac que faràs, en un plis plàs ens co-municaràs! Però la realitat és crua,quelcom que no cal explicar gaire a lagent del Carmel.

Un segon túnel de servei calia fer,però la total irresponsabilitat dels polí-tics, l’economia estreta dels gestors, lanul·la informació pública, la tria de lespitjors opcions, la gasiveria de lesconstructores, la incompetència delstècnics i els nuls estudis geològics rea-litzats han portat al pitjor. D’aquellesesquerdes a aquests esfondraments.Milers de persones s’han quedat sensesostre, molts sense feina amb un somnide nou frustrat.

L’hora dels polítics, dels ‘realityshows’ i de les promeses ha arribat almateix temps que l’esfondrament. Eldesgast de l’opositor polític, la de-magògia, la pluja de dòlars sembla quetenen com a figurants el poble del Car-mel.

Tot una tramoia, falsa com una mo-neda de tres rals, s’ha esfondra’t. LaBarcelona post-olímpica i post-fòrumha quedat al descobert com molt bé hadenunciat en Marsé.

La prepotència, l’allunyament de lesnecessitats de la gent, la pura especula-ció i el potenciar els grans negocis pri-vats immobiliaris està portant de nou aaquell model maleït del porciolisme,que ara sembla recuperat pels social-demòcrates. Projectes faraònics ambels peus literalment bruts de fang i depatiment de la gent senzilla. Quina ver-gonya senyor Clos!

Eleccions sindicalsLes eleccions sindicals realitzades

al centre de Tarragona de l’empre-sa Trader Segundamano han enregistratuna visctòria de CGT, que ha tret elstres representants. Fins ara, dos eren deCGT i un d’UGT.

PLAÇA PÚBLICAEntrevista a Antonio Rubio, secretari general de la Secció Sindicalde CGT a IAR Ibérica

‘Aquesta empresa sempreha estat rendible’

Catalunya. Març de 20058

TREBALL-ECONOMIA

FETAP-CGT(fetap@cgt.es www.cgt.es/fetap)

Organitzades per les Federa-cions Estatal i de Catalunyad'Administració Pública de la

CGT i pel Sindicat d'AdministracióPública de Barcelona de la CGT, vatenir lloc els dies 4 i 5 de febrer, als lo-cals de la CGT a Barcelona, la segonaTrobada de treballadors i treballadoresde l'Administració Local de la CGT.La trobada va comptar amb l'assistèn-cia d'una quinzena de seccions sindi-cals de CGT d’ajuntaments de Cata-lunya i de la resta de l'Estat espanyol(Reus, Molins de Rei, Motril, Jérez,Madrid, Valladolid, Tenerife, Sant Boide Llobregat, Santa Coloma de Gra-menet, Terrassa, Móra d'Ebre,...) aixícom del Consorci de Biblioteques de

Barcelona, Consorci del Parc de Coll-serola (Barcelona), Entitats Metropoli-tanes de Barcelona i Institut Municipalde Parcs i Jardins de Barcelona.

En la Trobada es va aprofundir entemes concrets de l'àmbit de les entitatslocals i del personal al servei de les ad-

ministracions locals, així com en l'anà-lisi de les problemàtiques comuns delscompanys i companyes que treballenen aquest àmbit. També es van plante-jar propostes de coordinació territorialdins la particular i complexa acció sin-dical dins l'Administració Local. Es va

parlar i posar en comú sobre l'acciósindical portada a terme en cada locali-tat, les diverses problemàtiques exis-tents, la coordinació entre delegats iseccions sindicals, l'expansió del sec-tor d'Administració Local de la CGT,la reforma de la normativa de l'Admi-nistració local que prepara el govern(Llibre Blanc per a la Reforma del Go-vern Local), informes jurídics, etc. Endefinitiva, una trobada de debat i d'in-tercanvi d'experiència i documentacióper continuar amb el dia a dia de lalluita a les negociacions de convenis,en l'actuació contra el 'mobbing', en lareivindicació de drets laborals i sindi-cals,... Complementàriament a la tro-bada, es van realitzar dues xerrades-col·loqui, una sobre municipalismellibertari i l'altra sobre els plans de pen-sions.

Votar o no votar,aquesta era laqüestió?

Timanfaya

Quan vegin la llum aquestes líniesja s'haurà celebrat el referèndum

sobre la Constitució Europea, segura-ment fins i tot en podria anticipar el re-sultat, però això és el menys important.Que pugueu llegir aquestes reflexions aposteriori és la meva sincera motiva-ció.

La veritat és que no havia adoptatuna posició personal sobre si era oportúparticipar en la consulta, que no en lacampanya, sobre això últim no en teniael menor dubte i estava posicionat taxa-tivament pel no, no obstant això, teniaseriosos dubtes sobre això, a pesar queera conscient que era obligada una acti-tud gens dubitativa.

Raons per rebutjar la Constitución'hi havia de sobres. La campanya pelvot a favor es desenvolupava entrel'ambigüitat calculada i la mentida mésdescarada. Els que apostaven per esta-blir el nostre futur a l'Europa dels mer-caders no estaven dient res, que lacompetitivitat era l'eix central sobre elqual gravita el nostre incert futur labo-ral tampoc, sobre que s'estava desapro-fitant l'ocasió per cimentar una ordena-ció social que fos un exemple per a laresta de potències mundials ja ni enparlem.

Per acabar d'arrodonir-ho tot, fins itot "els sindicats majoritaris" s'atreviena exhibir el seu suport a aquesta Cons-titució que es troba amarrada a les mul-tinacionals i capitals locals, que defen-sa la flexibilitat de l'economia pergarantir l'acumulació capitalista en unaàrea d'economia de mercat obert i delliure competència, on els movimentsde capitals, de mercaderies i de treba-lladors, pretenen instaurar l'economiamés competitiva del món i aconseguiruna hegemonia semblant a altres blocs,on els serveis col·lectius bàsics quedendeterminats amb una garantia formalis-ta, però sense compromís que es doninsota titularitat pública, enunciant-lossota l'eufemisme de "serveis econò-mics d'interès general"...

Moltes raons, menys de les que se-gurament procuraven que descobríssimels pares de la Convenció que va donarllum a aquesta Constitució i, per no de-cebre, la CGT de Catalunya no ha estata l'altura de les circumstàncies, desa-profitant de nou l'ocasió d'abanderaramb contundència l'oposició a aquestembolic.

Per tot això, vaig participar el dia 20en el referèndum i vaig votar no a laConstitució Europea, la qual vol queadquireixi rang de norma fonamentalde convivència la destrucció de dretssocials, l'explotació dels immigrants, laliquidació dels serveis públics essen-cials, la supeditació d'Europa als inte-ressos imperialistes d'Estats Units, lainjustícia i la desigualtat social.

L’ALTRA REALITAT

La vaga del 27 de gener va enregistrar un seguiment del 75% a Catalunya

Al telemàrqueting, no s’atura la lluita contra laprecarietat i la inestabilitat malgrat CCOO-UGT

Coordinadora Estatal delTelemarqueting de la CGT

(www.cgt.es/telemarketing)

La vaga convocada el 27 de generper la CGT (i la CIG a Galícia)

en el sector del telemàrqueting va en-registrar un seguiment del 75% a Ca-talunya, mentre que en el conjunt del’Estat espanyol va ser del 60%.

Aquest sector dóna treball, a l’Estatespanyol, a prop de 60.000 persones,de les quals unes 12.000 treballen aCatalunya. La CGT continuarà lesmobilitzacions i una recollida de sig-natures per a intentar avançar en la ne-gociació del Conveni, "bloquejada"per la patronal des de fa un any.

Aquesta vaga va ser convocada ensolitari després de la traïció de CCOOi UGT (vegeu més informació al “Ca-talunya” 61) i uns dies després que lapatronal del sector fes arribar als sin-dicats una nova proposta de negocia-ció de cara al III Conveni Estatal delTelemàrqueting que estava fins i totper sota de la que havia negociat ensecret amb CCOO i UGT el passat 21de desembre i de la qual finalment esva tirar enrere. La nova proposta de lapatronal mantenia els mateixos 9punts que l’anterior però modificant elredactat d’alguns d’ells per tal de limi-tar-los o deixar-los de forma més am-bigua. A tall d’exemple, el canvi de lafrase “increment de tots els conceptesretributius” per “increment de tots elsconceptes salarials”, que introdueixl’arbitrarietat sobre el que passaria

amb conceptes extrasalarials com elplus de transport. Altres qüestions queincloïa la proposta eren limitar a unmàxim de 9 mensualitats la indemnit-zació que rebrien els treballadors in-definits quan finalitzés una campanyai l’empresa no els pogués reubicar, in-demnització per sota del que marcal’Estatut dels Treballadors o, pel quefa als canvis de subcontracta, es pro-posen uns nivells de subrogació deplantilles inferiors als reivindicats pelssindicats. La proposta tampoc deia ressobre la prohibició d’acomiadamentsen cas de disminució de la quantitat detrucades, o sobre garantir dos dies set-manals de descans. I finalment la pa-tronal proposava un augment anualdels salaris d’un ridícul 1’25% pel2005 i un 1’50% pel 2006. Però el querealment crida l'atenció en la propostapatronal que pretén deixar tot comestà o pitjor, és que ofereixen 14 alli-berats per als sindicats signants, quetraduït a diners són entorn de 163.622euros, més de 27 milions de pessetesanuals. 14 alliberats justificats per aunes “comissions de treball del conve-ni” que durant el segon Conveni no esvan engegar perquè en paraulesd'UGT-CCOO no les constituiriensense “mitjans sindicals” i en paraulesde la patronal no podien fer-se càrrecd'aquests mitjans. Per a qui tingui ullsper veure-hi no hi ha masssa per expli-car.

CCOO i UGT parlaven fins a fapoc en els seus comunicats que el te-lemàrqueting és “l'esclavatge laboral

del segle XXI”, “que som mà d'obrabarata, intensiva i sense drets”, “ob-jectiu: subrogació”, que “busquem unconveni que reflecteixi degudamentles necessitats dels empleats del sec-tor”... està per veure si signaran arauna proposta patronal de conveni queconsolida aquesta “esclavitud labo-ral” a canvi de 14 alliberats. Està perveure si sotmetran a l’aprovació delstreballadors qualsevol proposta abansde signar-la com es reclama en les fu-lles de signatures recollides aquestsdies endarrere?. Aviat ho veurem.

La CGT podria pujar al carro d'en-trar al repartiment d'alliberats i expli-car mentides, però per dignitat, co-herència, vergonya ... s’hi neguen. LaCGT en el Telemàrqueting són abansde res treballadors de telemàrqueting ino es poden enganyar a si mateixos ials seus companys sobre una propostapatronal que omple de buidor que noresol res i beneficia només la patronal.És imprescindible que s’aconsegueixiun Conveni que garanteixi sense am-bigüitats els drets laborals. Les As-semblees de Treballadors del 30 dedesembre passat en els centres de tre-ball de 8 comunitats autònomes vanser clares: cal continuar les mobilitza-cions i lluitar per un conveni que me-reixi la pena. Per a la CGT es conti-nuen obviant els punts fonamentalsque generen inestabilitat i precarietaten el sector i, per tant, s’aposta percontinuar les mobilitzacions i conti-nuar potenciant l’autoorganitzaciódels treballadors del sector.

A Sabadell, laneteja del carrerdemana quese l'escoltin

Els i les escombriaires de l'empre-sa Smatsa de Sabadell es prepa-

ren per a la lluita després de tres mesosde concentracions, manifestacions, in-formació al ciutadà, etc. Els treballa-dors i treballadores de la neteja a Saba-dell, després de sis anys sensesignatura de Conveni i després de tresmesos de pressió, després d'un any imig d'immobilisme en la mesa nego-ciadora, intensificaren la pressió du-rant el mes de febrer podent arribaraviat la vaga.

En assemblees mantingudes amb elpersonal els dies 26 i 27 de gener, elComitè d'Empresa liderat per la CGTfa un balanç de la situació, i explicaque a pesar de les reunions mantingu-des amb les formacions polítiques queintegren l'equip de govern, liderat pelPSC, en cap moment no s'han pronun-ciat a favor ni en contra de cara a l'opi-nió pública. L'Ajuntament de Sabadellnomés en una frase inclosa en una deles nostres notícies sobre informacióciutadana va annexar una reeferènciaal tema en dir que "L'Ajuntamentmanté reunions periòdiques amb l'em-presa per parlar de l'estat del serveiperò no tenen competències en la ne-gociació. Això és cosa de la Generali-tat".

Els treballadors i les treballadoresels han contestat que la Generalitat(amb el seu Departament de Sanitat) javindrà a veure les rates de tres metrespels carrers, si es dóna el cas.

2a Trobada d'AdministracióLocal a Barcelona

Catalunya. Març de 2005 9

TREBALL-ECONOMIA

Més del mateixJosep Manel Busqueta,

economista i pastisser

Qui no ho tenia clar que en prenguinota: malgrat que el 60% de la poblacióde l'Estat espanyol passi olímpicamentdel circ europeu i del 40 % restant a laratlla d'un 30% expressi el seu rebuig altractat Constitucional, aquí no passares! Visca la democràcia i la cosa con-tinua. Aquesta és la legitimació -diuenque "suficient"- que necessita la pro-posta de Constitució per tirar endavanten el seu llarg periple pels diferentsestat europeus fins al 2007.

Mentre a nivell de l'arquitectura delprojecte s'intenta deixar-ho tot llest persatisfer els anhels de benefici del capi-tal a un altre nivell, els que mouen l'en-granatge del "projecte europeu" conti-nuen fent de les seves, ara en forma dedirectiva europea. A proposta del Sr.Frits Bolkenstein s'ha preparat una di-rectiva que pretén "crear un marc jurí-dic que suprimeixi els obstacles ques'oposen a la llibertat d'establiment delsprestadors de serveis i a la lliure circu-lació dels serveis entre els estats mem-bres". El concepte de "servei" diu queagafa "tota activitat econòmica no as-salariada realitzada normalment acanvi d'una remuneració". Si bé semblaque els serveis prestats per l'Estat que-den fora de l'àmbit de la directiva,aquesta afectaria de ple a tots els treba-lladors autònoms que es dediquen alsserveis i als serveis sanitaris, educatius,etc., de les empreses "concertades" deles xarxes de serveis públics.

La proposta de Directiva té algunaperla que mereix ser mencionada, comper exemple el principi "del país d'ori-gen". Segons aquest: el prestador deserveis (persona o empresa) d'un paísque s'estableixi en un altre país mem-bre de la UE haurà de complir tan solsles lleis del "seu" país i no les del paíson s'ha desplaçat i on actua". ‘Dum-ping’social, fiscal, etc., serien perfecta-ment legals segons la "magnífica" pro-posta que ens preparen. No té tampocel que s'anomena "reducció o elimina-ció de les condicions d'autorització":els Estats no podran posar condicions al'establiment d'un "prestador", ni de na-cionalitat, ni de residència, ni de neces-sitat econòmica del servei, ni de limi-tació de prestadors establerts en funcióde la població o de distàncies, ni sobrela forma jurídica de l'empresa, ni sobreles taxes màximes o mínimes. I a més,si un estat té actualment normes d'a-questes en les seves lleis, les haurà demodificar. I qualsevol empresa podràrecórrer judicialment contra qualsevol"obstacle" que l'Estat li posi. La pro-posta de la directiva Bolkenstein en-tronca amb la línia del acord GATS del'OMC. L'objectiu és evident: a l'actua-litat el capital no està disposat a renun-ciar a l’apetitós àpat que suposen elsserveis (60% del PIB mundial). Si nos'atura aquesta directiva, què vindràdesprés d'això? Tenim elements pertémer el pitjor.

A PEU DE CARRER

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconeix en una sentènciaque la 'síndrome del cremat' o 'burn out' és un accident laboral

Redacció

El Tribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) ha reconegut

que la "síndrome del cremat" o 'burnout' és un accident laboral, en unasentència en la qual confirma la inca-pacitat permanent absoluta concedidaper un jutjat social de Barcelona a unamestra d'aquesta ciutat.

La mútua del col·legi privat concer-tat en el qual treballava la dona va re-córrer la decisió del tribunal de primerainstància en entendre, entre altres argu-ments, que la dolència de la mestra noes devia a un accident laboral perquèno estava clara "la relació causal entreel treball i la seva malaltia". No obstantaixò, l'escrit del TSJC aclareix queaquest tipus de dolències s'allunyen

"del concepte d'accident" habitual queocasiona una "lesió sobtada i inespera-da" i que, "per contra, es gesten d'unaforma lenta i acumulativa" però també"es relacionen directament amb el tre-ball". Recorda que la "síndrome delcremat o d'esgotament professional" esdefineix com a "esgotament físic, emo-cional i mental" motivat per "un procésen el qual s'acumula un estrès excessiuper una desproporció entre la responsa-bilitat i la capacitat de recuperació" del'empleat.

En opinió del tribunal, en aquest casla síndrome del 'burn out' ha afectat laprofessora "estant en el treball i com aconseqüència d'aquest" i li ha ocasio-nat "un deteriorament que actualmentno li permet l'activitat laboral". Lasentència rebutja així mateix la preten-

sió de la mútua que es considerés quela patologia de la professora derivavad'una "malaltia comuna" i que es tin-gués en compte alguns trets de la per-sonalitat de l'afectada, com el seu "altneuroticisme, escassa tolerància a lafrustració, trets histriònics" i "desadap-tatius". Segons el parer del tribunal,aquestes dades "no resulten determi-nants" per al cas, ja que existeix una"precisa" vinculació entre la patologia iel treball que "ningú discuteix" i el fetque la dona "tingui una determinadapersonalitat en res influeix" en el cas.

La professora va estar de baixa mésd'un any a causa de l'"elevat nivelld'ansietat" que sofria i que li va provo-car "baixa autoestima, sentiments d'in-capacitat i culpa, i ansietat extrema",entre altres trastorns, que s'accentua-

ven "cada vegada que havia de reini-ciar l'activitat laboral, ja que els símp-tomes remetien en períodes de vacan-ces i caps de setmana". En opinió deltribunal, "ha quedat acreditat que lacausa de les lesions que pateix -ladona- provenen del treball desenvolu-pat -durant 35 anys- com a professora,activitat que tots els experts inclouenen els "grups de risc" a causa de lescondicions que han de desenvolupar elseu treball" les persones afligides de'burn out'. Per aquest motiu, el tribunalreconeix la incapacitat permanent ab-soluta de la professora per continuar laseva labor docent i condemna la mútuadel centre escolar en la qual treballavala professora a abonar-li una pensió delcent per cent de la seva base regulado-ra.

Col·lectiu Catalunya i CarlosNavarro

S'han iniciat dos processos san-cionadors per la Inspecció deTreball contra Correus per in-

compliment de la Llei de Prevenció deRiscos Laborals. Segons l'acta número40.625, la Inspecció de Treball haconstatat que:

-No s'han constituït els Serveis dePrevenció en les direccions territorials.

-El servei de Prevenció de Correusper a tot l'Estat consta de dos especia-listes en Seguretat en el Treball i dosespecialistes en ergonomia i psicologiaaplicada, per a la realització d'activitatstècniques, havent de desplaçar-se atotes les demarcacions i localitats, i ésimpossible que amb quatre tècnics su-periors es puguin realitzar les activitatspreventives necessàries per garantir lasalut dels treballadors.

-A la demarcació de Barcelona hi ha189 centres de treball amb 9.126 treba-lladors de mitjana i que només s'ha fetl'avaluació de riscos en 21 d'ells, 8d'ells per part del servei propi i 13 perun servei aliè contractat puntualmentper a un pla de xoc. El total avaluat re-presenta l'11% dels centres de treball ala demarcació de Barcelona.

Com a conclusió, l'acta diu literal-ment que "els mitjans humans assig-nats al servei de prevenció propi sónmanifestament insuficients... tenint encompte el volum de treballadors i cen-tres de treball..., origina que no s'haginrealitzat avaluacions de risc en la majo-ria de centres de treball (168 no ava-luats a la demarcació de Barcelona),que no s'hagin realitzat plans d'e-

mergència i evacuació en 176 dels 189centre de la demarcació de Barcelona(només s'ha fet a 13), que no s'han rea-litzat avaluacions especifiques de ma-nipulació manual de càrregues, que noes té en compte l'assessoria dels tècnicsdel servei a l'obertura de nous centresde treball i que, per tant, les condicionsmaterials en què els treballadors pres-ten els seus serveis generen risc tantper a la seguretat com per a la salutdels mateixos.

Per tot això, Inspecció de Treball haprocedit a iniciar dos procedimentssancionadors, un per no haver realitzatles avaluacions de risc en 168 centresde treball i un altre per no realitzar elsplans d'emergència i evacuació en 176centres.

També es proposa la remissió del'expedient a la Direcció Especial de laInspecció de Treball i Seguretat Social(Madrid) amb l'objecte que es realitzenactuacions inspectores quant a la cons-titució i funcionament del servei deprevenció propi a la Societat Estatal deCorreus i Telègrafs. La CGT ha enviataquesta acta d'Inspecció de Treball i hasol·licitat als representants dels diver-sos grups parlamentaris del Congrés lacreació d'una Comissió de Diputats a fide visitar diversos centres de treball,per tal que constatin la més que precà-ria situació en què la majoria de treba-lladores i treballadors de Correus rea-litzen la seva activitat diària. Aquestesvisites haurien de servir com a pasprevi a la creació d'una veritable cultu-ra de prevenció, a l'empresa amb nom-bre més gran d'empleades i empleatsde l'Estat, 65.000, i amb prop de12.000 centres de treball.

Judici a Correus de Tarragonaper incompliment de conveni

Col·lectiu Catalunya

El 9 de novembre, al jutjat de so-cial número 1 de Tarragona es varealitzar un judici contra Correus iTelègrafs per presumpte incom-pliment del Conveni Col·lectiu. Estracta d'un Conveni que afectauns 2.000 treballadors i treballa-dores eventuals de les comar-ques tarragonines. Correus tédes de 1993 una llista de perso-nal en espera d'unes 2.000 per-sones, aspirant a treballar. LaSecció Sindical de Correus deTarragona de la CGT va denun-ciar que fa set anys que l'empre-sa no té en compte aquesta llista

i que per contra contracta perso-nal nou de manera eventualquan hi ha temporades de mésfeina, la qual cosa implica condi-cions laborals inferiors a les pac-tades en el conveni. El 14 de de-sembre es va fer pública lasentència, en què el jutjat socialestima inadequat el procedimentseguit pel Departament de Tre-ball a instàncies de la CGT. Desde la Secció Sindical de CGT aCorreus de Tarragona, es lamen-ta la decisió judicial, però es con-sidera que la sentència no entraen el fons de la denúncia, pertant no n'invalida el contingut i esportarà endavant.

Incompliment de la Llei deriscos laborals a Correus

Catalunya. Març de 200510

TREBALL-ECONOMIA

Text: Emilia Moreno de la Vieja,secretària general CGT del PaísValencià; foto: Mireia Bordonada

El teixit industrial valencià tra-dicional dedicat a sectors comel calçat, el tèxtil, el joguet o la

ceràmica, té el seu origen en explota-cions artesanals, que a principis delsegle XX van desembocar en xicotetesindústries familiars amb la introducciód'una mecanització elemental i l'orga-nització del factor humà de producció.

En els anys 50 es produïx l'entradade capital estranger que busca rendibi-litzar la seua producció aprofitant elsbaixos salaris. És l'etapa de major crei-xement industrial, sustentada princi-palment per la mecanització, la cadena,el repartiment del treball per seccionsespecialitzades i el manteniment de rit-mes constants de producció.

Els productes tenen eixida, no solsen el mercat intern, sinó també en l'ex-terior, es produïx de fet la plena ocupa-ció de les comarques i aquestes neces-siten atraure més mà d'obra, que arribades de la zones deprimides de Castella-La Manxa, Aragó, Múrcia i Andalusia.

L'èxit en aquesta etapa es basa, amés de per un saber fer tradicional quearranca de l'artesania, en el baix costdel producte aconseguit pels baixos sa-laris i perquè una part de la produccióes realitza fora de les fàbriques, en lescases, és el treball de la dona, que com-patibilitza les seues labors domèstiquesamb treball a estall, mal pagat i mai re-conegut.

En els 70, s'inicien els primers símp-tomes de la globalització, amb una si-tuació de pèrdua de competitivitat enels mercats internacionals i un descens

de la productivitat, mentre es mante-nen els costos fixos de producció

No obstant, no hi ha una política deprevisió adequada per resoldre la con-juntura, sinó que davant de la com-petència d'altres països productors apreus més baixos s'ha optat per abaixarels preus del producte local, en comptede competir amb ells oferint un pro-

ducte de major qualitat susceptible deser venuts a preus més elevats.

Aquest procés ha descarregat sobrela mà d'obra el pes fonamental de l'a-just dels sectors, imposant-se l'explota-ció de nous jaciments de mà d'obra ba-rata, en els municipis rurals veïns delsnuclis industrials, altres municipismarginals als processos d'industrialit-

zació i la mà d'obra femenina.Amb unes estructures escassament

capitalitzades i un molt limitat suportde les administracions públiques la de-rivació cap a l'economia desregularit-zada d'una part de la producció és l'es-tratègia comuna per mantindre lacompetitivitat, així doncs es descentra-litza la producció a través de subcon-tractació de distintes fases del procés ila generalització de l'economia sub-mergida.

Així, les empreses matrius al llargde dos dècades s'han anat desprenentde la mà d'obra que quedava en mansde xicotetes empreses subcontractades,o simplement treballaven directamentsota la seua responsabilitat com a autò-noms o en l'economia submergida, is'han anat limitant a gestionar la distri-bució de la marca.

En molt poques ocasions s'ha perce-but per part de les xicotetes empresesque assumien l'explotació la necessitatde tornar a la producció de qualitat,pròxima al seu origen artesanal perpoder fer front a la competència queresulta de nous països emergents, pro-ductors industrials amb costos moltmés baixos i cap a on han traslladatbona part de la producció les empresespropietàries de les marques.

I si les empreses afectades no hansabut o no han volgut veure el proble-ma, resolent-lo majoritàriament amb eltrasllat de les seues plantes a altres paï-sos més favorables, les administra-cions han mirat constantment cap a unaltre costat, fomentant sectors amb ren-dibilitat momentània com la construc-ció i el turisme i deixant abandonada ala seua sort la indústria tradicional va-lenciana.

Històries deManpower alCirc du Soleil

Nani Moré

El camí d'una gestió pot tenir unadurada indefinida depenent de la

professionalitat que tinguin els impli-cats en la història, en el cas de Manpo-wer els possibles poden arribar a serimpossibles. Fa quatre mesos, el Circdu Soleil estava a Madrid amb l'espec-tacle "Dralion" i jo vaig treballar a lacuina contractada per Manpower. Eldia que vaig firmar el contracte hihavia un error en la data d'inici i la noiade Manpower el va corregir amb Tipp-ex, no podíem treure el contracte delrecinte, tan sols llegir i signar, ensvaren dir que en una setmana en tindrí-em una còpia. Cada setmana hi haviauna excusa preparada, "han de portarles còpies de l'altra oficina", "avuiplou" i "demà ja veurem".

Vaig començar a treballar el 10 d'oc-tubre, el primer problema va ser l'idio-ma ja que a nosaltres ens havien dema-nat l'anglès com a requisit per a la feinai en aquella cuina parlaven francès.Érem dos equips, el primer equip erenels treballadors permanents del Cirquedu Soleil i l'altre equip nosaltres els"cirqueadours" (els treballadors tempo-rals de Manpower), compartíem el ma-teix espai però era l'única cosa quecompartíem. Hi ha temporals treba-llant a la carpa, a les taquilles, a la se-guretat i tots tenen dret a venir a lacuina a menjar pagant. Els treballadorspermanents al circ poden venir gratis,el menjar que ells no volen es guarda ales cambres, uns dies, una setmana o...per escalfar-lo posteriorment i donar-loals temporals quan vinguin pagant.

El 8 de novembre, vaig cobrar la pri-mera nòmina, tenia un error de 15hores al meu favor que no em pagaven,vaig reclamar i em varen dir que ho co-braria el pròxim mes. El 25 de novem-bre, vaig deixar la feina voluntària-ment, els de Manpower em varenamenaçar que si no donava els quinzedies només cobraria la meitat del sou.

Vaig tornar a casa meva sense sabersi cobraria la totalitat del sou o la mei-tat, el 8 de desembre em van ingressarel sou de novembre sense les 15 horespendents d'octubre, vaig trucar per re-clamar, em van dir que estaven paga-des i que m'enviaven les nòmines acasa perquè ho comprovés. Vaig rebreles nòmines, les 15 hores no estaven in-closes enlloc i des d'aquell dia he trucatun munt de vegades a Manpower Ma-drid i a la Patrícia de Manpower i emdiuen que l'ordre està donada però hanpassat quatre mesos i no tinc els diners.

Les 15 hores són dos dies de feina d'oc-tubre que no vaig cotitzar i això és irrecu-perable, els diners de les trucades també iencara que sé que el Circ les ha pagat aManpower, jo he decidit renunciar perquèno vull gastar més temps ni diners.

La indústria tradicionalvalenciana: en crisi

LES MIL CARES DELA PRECARIETAT

Boicot als productes de LG-Philips per aturar el tancament de MiniwattXarxa Solidària contra els

Tancaments i la Precarietat

Des de fa més de 12 anys, la multi-nacional Philips intenta liquidar

la fàbrica de Miniwatt i tots els seuscentres de producció en l'Estat espan-yol, la majoria d'ells situats a Catalu-nya.

La resistència dels treballadors i tre-balladores de Miniwat amb les sevescontundents respostes, amb dues va-gues indefinides (88 dies de vaga),ocupacions de la borsa, crema depneumàtics i manifestacions a Barce-lona, ha fet que la multinacional s'hopensés abans de donar un pas definitiu.

La falta de política industrial delsgoverns de CiU-PP i el seu suport in-condicional "a les lleis del lliure mer-cat capitalista i a la seva salvatge com-petència" van ser obstacles insalvables

a l'hora d'obligar el grup Philips, poste-riorment LG-Philips, a invertir ennoves tecnologies i nous productes quegarantissin el volum d'ocupació i unfutur sense sobresalts.

Ara, la multinacional, animada pelsvents favorables a la deslocalitzacióproductiva i la possibilitat d'aconseguirgrans beneficis amb l'especulació im-mobiliària dels terrenys (més de30.000 milions de pessetes a Mini-watt), ha decidit no esperar més i tocarel dos amb les produccions a un altrelloc.

Així, l'any passat, amb la signaturad'UGT i CCOO i la benedicció del go-vern tripartit de la Generalitat, la multi-nacional va tancar Novalux i fa nomésuna setmana ha liquidat Lámparas Z.

Ara han anunciat que volen tancarMiniwatt pel proper 31 de març. ElComitè d'Empresa ha manifestat la

seva oposició a aquesta mesura i laseva decisió de lluitar-hi en contra i haexigit al conseller de Treball i al Go-vern de la Generalitat que no accepticap expedient d'acomiadaments pre-sentat per la direcció de LG-Philips ique en cas d'abandonament de la mul-tinacional, intervingui la fàbrica.

Els treballadors i les treballadores deMiniwatt sempre han estat en primeralínia en defensa dels drets socials, la-borals i econòmics de la seva classe, enla lluita contra la dictadura franquista,pels drets democràtics i les llibertatsnacionals de Catalunya.

Les organitzacions sindicals, socialsi polítiques que formen la Xarxa So-lidària contra els Tancaments i la Pre-carietat, de la qual CCOO de Miniwattn'és membre actiu des dels seus inicis,han fet seva aquesta lluita, a la qual hidonen el seu suport decididament i ac-

tiva, i exigeixen als sindicats majorita-ris i al Govern de la Generalitat que de-fensin la indústria de Catalunya i no esdobleguin davant les multinacionals,legislant i exigint a Madrid i a Brus-sel·les lleis que dificultin i penalitzinaquestes pràctiques de rapinya i xantat-gistes de les multinacionals.

Per això, des de la Xarxa, han fetuna crida a comitès, seccions sindicals,sindicats i als moviments socials pertal que manifestin el seu suport alscompanys i companyes de Miniwatt,amb comunicats i altres activitats so-lidàries, donant suport a totes les mobi-litzacions que ells decideixin.

Com a primera mesura efectiva ensuport dels treballadors de Miniwatt, laXarxa Solidària contra els Tancamentsi la Precarietat crida a tota la ciutadaniaa fer un boicot als productes de LG-Philips.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Març de 2005 11

LA MAJORIA DE GENT ES VA QUEDAR A CASA, VA GUANYAR EL SÍ I EL NO VA SER DESTACAT...

Malgrat tot, no a la ConstitucióCol·lectiu Catalunya

La societat civil catalana s’ha enfron-tat a la partitocràcia un cop més, enaquest cas per dir no a la Constitu-

ció Europea. I un cop més, la multiplicitatde veus han trencat el silenci que la seva“llibertat d’expressió” controlada ensnega. El no, malgrat els resultats, ha estatabsolutament majoritari en arguments i enactes organitzats. Els moviments socialshan optat clarament per rebutjar la Consti-tució Europea fent-hi campanya en contra,pel no al referèndum o per l’abstenció. Nosón tots els actes però sí molts d’ells.Dimecres 2 de febrerAl local de la CGT a Reus presentació delllibret "No a la Constitució de l'Europa delCapital", i xerrada-debat contra la Consti-tució Europea a càrrec de Manolo Sáez(Baladre). Dijous 3 de febrer La CGT deTarragona organitza a la URV la presenta-ció del llibret "No a la Constitució de l'Eu-ropa del Capital" i xerrada-debat contra laConstitució Europea a càrrec de ManoloSáez i Josep M. Busqueta (Baladre).Divendres 4 de febrerNo a la Constitució Europea. Xerrada acàrrec de Josep Manuel Busqueta, TriniBusqueta i Manolo Sáez a la BibliotecaPública de Lleida organitzada per la CGTde Ponent i La Maixanta. Xerrada a SantSadurni d'Anoia al Casal d'Entitats.Dissabte 5 de febrerXerrades i actes contra la Constitució Eu-ropea als barris del Poble Nou i de Gràcia(Barcelona). També es realitzà un actecontra la constitució a la Sala d'Actes del'Ajuntament de Besalú, a Cardona, Saba-dell, (DdP)Diumenge 6 de febrerXerrada a Gelida.Dimarts 8 de febrerXerrada contra la Constitució al CC deSant Pere i Sant Pau de Tarragona.Tambées realitzà un acte acadèmic pel no a l'Au-la Magna de la Universitat de Barcelona.Més actes a Cardedeu, Corbera de Llo-bregat, Mollet, (DdP)Dimecres 9 de febrerXerrada contra la Constitució Europea al'Aula Magna de la Facultat de Lletres deTarragona. Més xerrades a l'Hospitalet deLlobregat, Manresa (DdP)Dijous 10 de febrerXerrades contra la Constitució Europea aTerrassa, Sant Pau d'Ordal i Vic.Divendres 11 de febrerActe contra la Constitució Europea al localde la CGT a Vilanova i la Geltrú a càrrecde Diego Rejón i Emili Cortavitarte (CGT).Acte contra la Constitució Europea al localde la CGT a Cornellà amb Bernardo Ro-dríguez (CGT).També hi hagué altres xerrades: al CasalPopular la Calderera de Riudoms a càrrecde Laia Altarriba, al Centre Cívic l'Estació

del Vendrell i al Pla del Penedès.Cassolada al mig de la Diagonal de Bar-celona contra els presidents Zapatero iChirac (que es trobaven a Barcelona enun acte a favor del sí). El dispositiu policíacno deixà arribar els 500 manifestants alPalau de Congressos.Dissabte 12 de febrerMés de 10.000 de persones participen enuna manifestació a Barcelona contra laconstitució europea, convocada per laCampanya "Països Catalans contra laConstitució Europea", entre moltes altresorganitzacions i entitats hi participa laCGT. Al matí, jornada de debat: "Perquèens oposem a la Constitució Europea?" ala Universitat de Barcelona.El Col·lectiu pels Drets Socials del Pallars,organització composada pels diferentsmoviments socials del Pallars, entre ellsCGT, organitza a la Biblioteca Pública deTremp una xerrada contra la ConstitucióEuropea a càrrec d'Emili Cortavitarte(CGT).Concert contra la Constitució Europea aBadia del Vallès. També debat sobre laConstitució Europea a Cervera. (DdP).Diumenge 13 de febrerConcentració contra la Constitució Euro-pea al Balcó del Mediterrani de Tarragona,amb àgora pública.També diversos actes a la Plaça del Vi deGirona. (DdP)Dilluns 14 de febrerRecital contra la Constitució Europea a lesCotxeres de Sants de Barcelona. (DdP)Xerrada sobre "L'Europa del Capital" alBar es Pinzell de Ciutat de Mallorca, ambBernat Riutort. (DdP).Dimarts 15 de febrerXerrada contra la constitució europea alCasal Municipal de Torredembarra.Tambées realitzà un altre acte a l'Ateneu Popularde Ponent de Lleida, amb la participació,entre d'altres, de Pau Juvillà (CGT).També: acte informatiu al CIEMEN de Bar-celona.Dijous 17 de febrerJornada de mobilització estudiantil contrala Constitució Europea a Barcelona: atura-des a les tres universitats públiques i ma-nifestació de 5000 estudiants. Xerradacontra la Constitució Europea al local de laCGT a Barcelona amb intervencions deJuan Carlos del Val (secretari general dela CGT de Catalunya), Trini Busqueta (Ba-ladre) i Elena Díaz (Ecologistes en Acció).Acte públic al Teatre Bràvium de Reuscontra la Constitució Europea amb inter-venció de representants de diversoscol·lectius socials, entre ells la CGT.Divendres 18 de febrerXerrada a l'Escorxador de Vilafranca delPenedès.Dissabte 19 de febrerManifestació contra la Constitució Euro-pea a Vilafranca del Penedès.(DdP): “Diari de la Pau”.

Tema del mes

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

CronologiaFINS AL 15 DE FEBRER

▼

DIVENDRES 14 DE FEBRERS'INICIEN LES JORNADES Llibertà-ries de Santa Coloma de Gramenet,sota la denominació d'Invierno Negro,amb xerrades i actes fins al 18 de marçal CSO La Fabriketa i a l'Ateneu Popu-lar Júlia Romera.

DISSABTE 15 DE FEBRER

ACAMPANA CONTRA EL PLA CAU-FEC. Als terrenys de l’antic motocròs.

DIUMENGE 16 DE GENERUNS 500 IMMIGRANTS realitzen unaassemblea al local de la CGT a Barce-lona per parlar del nou reglament d'es-trangeria i preparar mobilitzacions encontra.

DILLUNS 17 DE GENERUN DELS PORTAVEUS de la Platafor-ma Transgènics Fora declara per unaacció contra els transgènics realitzadael juliol passat, consistent en segar uncamp de blat manipulat genèticamenta Gimenells (Lleida). Seixanta perso-nes es concentraren davant de la co-missaria dels Mossos d'Esquadra delbarri del Poble Nou de Barcelona. Pos-teriorment ocuparen la seu del CCPAE(consell que regula la producció agrà-ria ecològica). (CI)DECLARACIÓ DAVANT del jutjatd'instrucció 13 de Barcelona de tresmembres de la brigada provincial d'in-formació de la Policia Nacional en rela-ció a la denuncia per maltractaments ivexacions als joves detinguts de l'Hos-pitalet del setembre. (CI)DESALLOTJADES 50 FAMÍLIES queacampaven en un terreny del carrerSantander de Barcelona. Van ser de-sallotjades i acompanyades fins els lí-mits de la ciutat, iniciant una llarga pe-regrinació per diversos municipis del'àrea metropolitana (Montcada, Saba-dell, Cerdanyola, Castelldefels...). (CI)

DIMECRES 19 DE GENERVIVA ZAPATA! Actes d'informació idebat sobre la situació actual a Chia-pas (Mèxic) i la lluita del zapatisme.Presentació dels llibres "Miradas, ecos,reflejos... del zapatismo a la utopía y vi-ceversa" (editat per la CGT) i "EZLN 20y 10. El fuego y la palabra" (editat perVirus Editorial) al centre social El Casalde Reus i posteriorment el dijous 20 al'Aula Magna de la Facultat Rovira i Vir-gili de Tarragona, amb la presència deJosé Luis Humanes (CGT) i Iñaki Gar-cia (Col·lectiu de Solidaritat amb laRebel·lió Zapatista). Organitzat per laCGT i diverses entitats del Camp deTarragona.DESALLOTJADES TRES CASESokupades a Barcelona, dos del barri dela Ribera i una de la Barceloneta. En elcas d'aquest últim havia estat okupat eldivendres 14 de gener i els okupantsdenuncien haver estat detinguts senseque en cap cas se'ls mostrés capmena d'avís ni d'ordre de desallotja-ment. (CI)

DIJOUS 20 DE GENERQUART ANIVERSARI del tancamentdels immigrants a l'església del Pi deBarcelona. 200 persones assisteixen al'acte de commemoració. (CI)ESTUDIANTS D'INFORMÀTICA de laUniversitat Pompeu Fabra de Barcelo-na protesten contra la lliçó inauguraldels estudis realitzada per Miquel Bar-celó, president del 22@BCN denun-ciant el que suposa aquest projecte.(CI)

DIVENDRES 21 DE GENER

COMENCEN ELS ACTES PER LAINAUGURACIÓ de l’Ateneu Popularde L’Eixample.LA REGIDORIA de Via Pública de l'A-juntament de Reus imposa a la CGTuna multa de 700 euros per col·locacióde cartells fora d'"espais autoritzats".S'inicia una campanya de solidaritatamb la CGT de Reus.CONCENTRACIÓ al Raval de Terras-

sa: 4 anys sense en Zígor Larredonda.

MANIFESTACIÓ ANARQUISTA aBarcelona en homenatge a Xosé Ta-rrío, pres anarquista mort recentment,amb la participació d'unes 500 perso-nes. (CI)

DISSABTE 22 DE GENERJORNADA ESTATAL de lluita contrala Llei d'Estrangeria i per una regularit-zació sense condicions. Manifestació aBarcelona, que aplegà més de 5000persones. (CI)BICICLETADA CONTRA l'especula-ció a Mataró, amb la participació demés de 40 ciclistes. (CI)ACCIÓ NUDISTA i en defensa delsanimals davant del Saló Pell de la Firade Barcelona. Quaranta persones esconcentren a la porta i vint es treuen laroba i resten una estona estirades pelterra. (CI)ACTE AL LOCAL DE CGT a Vilanovai la Geltrú sobre l'estada a Palestinad'un grup de vilanovins, passada dia-positivas i xerrada de Juanan Sánchez,secretari de formació de CGT Garraf, id'un brigadista vilanoví que acabavade tornar de Palestina.

DIUMENGE 23 DE GENERMANIFESTACIÓ Salvem Can Barba ala plaça Vallès de Sabadell.

DIMARTS 25 DE GENERDESALLOTJAMENT DE LA CASAokupada Mi Casa, situat a la plaça dela Revolució de Gràcia (Barcelona),identificant a la única persona presenten aquells moments. (CI)EL PLE del consistori igualadí aprovauna moció que demana l'indult total delveí de la ciutat condemnat a quatreanys pels fets del 12 d'octubre de1999. (CI)OBERTURA DE L'EXPOSICIÓ sobreFerrer i Guàrdia i l'Escola Moderna alCafé Teatre de l'Escorxador de Lleida.Organitzat per la CGT de Ponent, elFòrum Social per l'Educació de Lleida i

l'Ateneu Enciclopèdic i Popular.

DIMECRES 26 DE GENERASSEMBLEES PREPARATÒRIES demobilitzacions per part dels treballa-dors de l'empresa Smatsa (neteja deSabadell), en lluita per un convenidigne. Judici contra els encausats perprotestar contra el Pla Caufec. Erentantes les contradiccions dels Mossosd'Esquadra que declararen, que el ma-teix fiscal demanà l'absolució delsjoves encausats. (CI)NOU INTENT de desallotjament ma-fiós al barri de Sants. Sense cap menad'ordre judicial, la propietària d'unesfinques okupades, acompanyadad'uns 10-15 paletes i una excavadoraprovà de desallotjar els habitatges.Vanser els Mossos d'Esquadra els que vanconvèncer la propietària de desistir enla seva actitud. És la quarta vegadaque els ocupants pateixen un intent dedesallotjament d'aquesta mena. (CI)

DIJOUS 27 DE GENERASSEMBLEA PREPARATÒRIA demobilitzacions per part dels treballa-dors de l'empresa Smatsa (neteja deSabadell), en lluita per un convenidigne.CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA aSanta Coloma de Gramenet (Grame-net del Besòs) en el 66è aniversari del'entrada de les tropes franquistes a laciutat. Hi participaren 150 persones. Esrealitzà en el marc de les II JornadesAntifeixistes. (CI)MENORS IMMIGRANTS tutelats perla Generalitat internats en un centre deVallvidrera intenten autolesionar-se pertal de denunciar la seva situació. (CI)

DIVENDRES 28 DE GENERSOPAR SOLIDARI per Nicaragua alCentre Cívic de Sant Pere i Sant Paude Tarragona. Organitzat per la delega-ció de Setem a Tarragona. Festa so-lidària amb Chiapas al Chill Out delPort de Tarragona."PROBLEMES SOCIALS dels Gais iLesbianes": xerrada a càrrec de David

Fornieles al Centre Cívic del Carrilet deReus.L'ADVOCAT dels tres joves detingutsal barri de Gràcia de Barcelona la mati-nada del 8 de gener presenta una de-núncia contra la Guàrdia Urbana deBarcelona per cinc delictes de lesions,amenaces, detenció il·legal, contra laintegritat moral i els drets individuals.(CI)LA COMISSIÓ de la Dignitat organitzaun acte al Camp de la Bota de Barcelo-na, en homenatge als afusellats i re-presaliats pel franquisme, en el dia enque feia 66 anys de l'inici dels espolisde documentació a Barcelona.

DISSABTE 29 DE GENERLA COORDINADORA Tarragona Pa-trimoni de la Pau lliura 5.107 signatu-res contra la presència dels vaixells deguerra al port de Tarragona. Es realitzauna roda de premsa davant de l'ajunta-ment i es realitza una petita manifesta-ció.NOVA OCUPACIÓ al Prat de Llobre-gat, l'antiga escola la Paperera, al car-rer Nicolàs Urgoiti de la localitat. Vanser denunciats el mateix dia. (CI)MANIFESTACIÓ a Barcelona de 200músics de carrer davant la nova nor-mativa de l'Ajuntament, que vol limitarles actuacions musicals al carrer. (CI)AGRESSIÓ FEIXISTA contra un jovemembre de l'Ateneu Llibertari de Vila-decans a un tren de la Renfe. Elsagressors eren uns joves que es diri-gien a una coneguda discoteca de Vall-gorguina. Es dona el cas que és la ter-cera agressió feixista patida pel jove de19 anys en sis mesos. (CI)

DILLUNS 31 DE GENERES REOKUPEN uns habitatges al car-rer Reina Amàlia del barri del Raval deBarcelona, gràcies a una argúcia legal.D'igual manera, s'aconsegueix aturarun desallotjament cautelar a Can Cris-tu de Manresa. (CI)

DIMARTS 1 DE FEBRERPRESENTACIÓ a Barcelona de laXarxa d'Educació Lliure (XEL) amb laparticipació d'unes 50-60 persones decol·lectius d'educació alternativa deCatalunya. (CI)XERRADA-DEBAT sobre la RendaBàsica a càrrec del grup Baladre, allocal de la CGT a Cornellà.

DIMECRES 2 DE FEBRERATAC A LA LLIBERTAT SINDICAL.Tots els membres de la secció sindicalde la CGT de l'hotel Front Marítim deBarcelona són acomiadats per reivindi-car els seus drets com a treballadors.Judici contra set manresencs, per undelicte de difamacions i calúmnies amb

publicitat. En realitat es tracta d'una de-núncia presentada per la discotecaPont Aeri de Manresa, que al seu tornva ser tancada després d'una intensacampanya contra les agressions feixis-tes que es produïen al seu voltant. (CI)XERRADA DE PRESENTACIÓ del lli-bre "Todo sobre la Renta Básica" a cà-rrec de Baladre al local de la CGT a Te-rrassa.

DIJOUS 3 DE FEBRERS'INICIEN A MOLINS de Rei els actesde la Fira de la Candelera dels espaisokupats i dels col·lectius de la vila.

DIVENDRES 4 DE FEBRERMASSA CRÍTICA carnavalesca de ci-clistes pel centre de Barcelona, amb laparticipació d'unes 70 persones. (CI)

DISSABTE 5 DE FEBRERFINALITZEN LES SEGONES Troba-des d'Administració Local de la CGTals locals de la CGT de Barcelona. Elsveïns del barri del Carmel de Barcelo-na surten al carrer per exigir solucions idemanar responsabilitats, tallant laRonda de Dalt i el Túnel de la Rovira.(CI)CARNAVAL REIVINDICATIU per re-clamar els terrenys de les antigues ca-sernes de Sant Andreu de Barcelonaper al barri. (CI)XERRADA-DEBAT a l'Ateneu Lliberta-ri de Sant Boi contra la Constitució Eu-ropea amb Quim Boix (Mesa Cívicadels Drets Socials).

DIUMENGE 6 DE FEBRERCONCENTRACIÓ a la Pineda, al Ta-rragonès, davant de la discotecaPacha per protestar contra l'agressióde guàrdies de seguretat a dos joves afinals de gener.

DIMARTS 8 DE FEBRERCONDEMNATS a una pena multa de 4mesos a 4 euros per dia dos joves queforen identificats en el desallotjamentde l'Ateneu de Sant Andreu. També elmateix dia es desallotjada un habitatgeocupat al barri de Vallcarca de Barcelo-na, Kan Faking Faker, amb ordre judi-cial però sense cap mena d'avís previ.La policia va detenir a la persona quehi era a l'interior de l'habitatge, però ladeixaren lliure després de ser identifi-cada. (CI)CONCENTRACIÓ als jutjats de Barce-lona en suport de les acomiadadesdels Serveis Territorials d'Economia dela Generalitat.LA CGT S'ADHEREIX al Manifest deFraga contra els transgènics impulsatper l'Assemblea Pagesa i els produc-tors ecològics de Catalunya.

DIJOUS 10 DE FEBRER"L'EXPERIÈNCIA D'UN LLUITADORper la pau" xerrada de José Mulligan, acàrrec del Comitè Oscar Romero al'Aula Magna de la URV de Tarragona.CONFERÈNCIA DE DELEGATS i de-legades de la Federació del MetallFEMEC-CGT al local de la CGT a Bar-celona.CONCENTRACIÓ DAVANT EL PAR-LAMENT de Catalunya de treballadorsde centres geriàtrics convocada per laCGT i la UGT.AL KOMPLEX OKUPAT Lúdico-PolíticLa Fera de Gràcia (Barcelona), pre-sentació de les Jornades entorn l'Auto-nomia Obrera i l'Acció Directa als anys70, i Xerrada-debat: Agitació armada iacció directa, del MIL als GG.AA., ambEmili Pardiñas (exMIL), Ricard de Var-gas-Golarons (exOLLA, historiador),Michelle (exMIL, GARI) i Sergi Rosés(historiador, autor del llibre "El MIL unahistoria política").ACTE AL MUSEU d'Història de Cata-lunya, coorganitzat amb la CGT: pre-sentació del llibre "El Canal de los Pre-sos (1940-62) i del documental"Presos del silencio".

DIVENDRES 11 DE FEBRER

ASSEMBLEA INFORMATIVA sobreel procés de regularització de perso-nes immigrades sense papers. A LaTorna.DUES-CENTES PERSONES partici-pen en una concentració a la plaçaSant Jaume de Barcelona convocatsper l'Euskal Etxea contra la detenciód'Asier Burgaleta, acusat de col·labo-ració amb banda armada. (CI)DESALLOTJADA la casa okupadaQueer que hi havia a Montgat. (CI)

DISSABTE 12 DE FEBRER"BOTIFARREM ALS UPAS": botifa-rrada popular al barri de Gràcia de Bar-celona en suport als joves detinguts algener passat. (CI)PLANTADA D'ARBRES al Forat de laVergonya de Barcelona en contra de la

nova ofensiva amb la que amenaça l'a-juntament de Barcelona. (CI)EL COL·LECTIU D'EDUCACIÓ lliureLahuasca presenta el seu projecteeducatiu a l'espai "La font de l'eucalip-tus" de Torre Baró (Barcelona). Con-centració contra el desallotjament del'Ateneu Llibertari de Viladecans aprofi-tant una actuació de la Fura dels Bausa la vila. Participaren unes trenta per-sones. (CI)

DISSABTE 12 DE FEBRER

MÉS DE 10.000 PERSONES partici-pen en una manifestació a Barcelonacontra la constitució europea, convoca-da per la Campanya "Països Catalanscontra la Constitució Europea", entremoltes altres organitzacions i entitats hiparticipa la CGT. Al matí, jornada dedebat: "Perquè ens oposem a la Cons-titució Europea?" a la Universitat deBarcelona.NOVA OKUPACIÓ al barri de Sants.20 persones participaren en l'okupaciód'una finca al carrer de Rosend Arús.CENTENARS DE VEÏNS del Carmeles manifesten al centre de Barcelona itornen caminant al barri reclamant res-ponsabilitats polítiques i solucions. (CI)

DIUMENGE 13 DE FEBRERCENTENARS D'IMMIGRANTS esmanifesten a Barcelona fins al Fomentdel Treball per reclamar els contractesque els permetran ser regularitzats.(CI)SEGONA TROBADA de la Xarxa d'E-ducació Lliure a Torre Baró. (CI)

DIMARTS 15 DE FEBRERCONCENTRACIÓ DE 130 persones aldavant del Centre Social Okupat laCasa Nostra de Barcelona, per tal d'e-vitar el desallotjament que finalment noes produí. (CI)CGT CONVOCA una concentració alvestíbul de l'Hotel Front Marítim deBarcelona per protestar per l'acomia-dament de tres treballadores de CGT.

> EL MOVIMENT

El Banc del Temps aLleida, alternativesd’organitzacióciutadana

Lodestraler, membre de L�Ocell Negre

A la ciutat de Lleida, l’Ocell Negre jun-tament amb la participació d’altrescol·lectius com Suport Ponent, la Mai-xanta, la CGT, CSO La Gàbia, estem im-pulsant una nova forma de participacióciutadana, el Banc de Temps, basat enl’intercanvi igualitari d’habilitats i co-neixements.

L’intercanvi de coneixements i habili-tats ha estat una constant en la històriadels éssers humans. D’aquesta mane-ra, no podríem entendre com hem arri-bat a les societats actuals sense teniren compte aquesta transmissió de co-neixements i habilitats. Aquesta trans-missió sempre s’ha desenvolupat enàmbits predominantment diferenciats:en l’àmbit privat i familiar, en institu-cions d’àmbit públic com escoles i uni-versitats, o bé entre el grup d’iguals, ésa dir entre les nostres amistats. En elsdos primers àmbits, la transmissió deconeixements els hem d’entendre demanera vertical i unidireccional. Es adir, són els professors o els pares elsque transmeten els coneixements alsalumnes o als fills. Per altra banda, enel grup d’iguals és on prenen més im-portància els valors de reciprocitat,igualtat i solidaritat.

En aquest sentit, el banc del tempsneix com una nova forma d’intercanviarconeixements i serveis en una organit-zació ciutadana, aquesta nova forma técom a condicionants que sigui públic,que pugui arribar a tots els sectors so-cials i que impliqui la idea d’intercan-viar i compartir, on tothom pugui parti-cipar d’aprenent i professor a lavegada. És a dir, que tothom té la capa-citat d’aprendre alguna cosa, però elque és més important és que tothom téla capacitat d’ensenyar i transmetre allòque sap i que al seu dia va aprendre.

En una societat, on la majoria de re-lacions socials estan fortament vincu-lades al capital, on predomina la com-petitivitat versus la solidaritat, on esprivatitza el benefici i se socialitza eldèficit, la ubicació d’un banc del tempsals barris de les nostres ciutats pot sig-nificar un procés socialment transfor-mador i culturalment alliberador. Unespai d’intercanvi on la moneda decanvi no sigui el diner com a tal, sinó eltemps.

El Banc del Temps consisteix a inter-canviar diferents activitats (idiomes,massatges, tasques de bricolatge, clas-ses de guitarra, tenir cura de grans i pe-tits, aprendre agricultura, etc.). En certsentit, aquest sistema d’intercanvi po-dria tenir a veure amb l’antic sistemadel troc, tot i que al troc s’elimina la mo-neda i les coses tenen un valor desi-gual, mentre que al Banc del Tempstota activitat té el mateix valor, el que fala diferència és la quantitat de tempsque cadascú dedica a cada activitat.Una hora de classes d’italià o d’àrab valel mateix que una hora de massatges od’atenció a gent gran.

Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgt.es/cgtcatalunya www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Març de 200512 Catalunya. Març de 2005 13

Neix a Catalunya elTomb Antirepressiu

Des de l'octubre del 2004, persones vin-culades a diferents col·lectius antire-pressius es van trobar a Barcelona pertal de dinamitzar la resposta davant dediverses causes i judicis presents arreudel territori des de la perspectiva del'acció conjunta i coordinada.

La idea resultant és l'encadenamentd'una sèrie d'actes, més o menys inde-pendents, a diferents localitats (muntatper les persones d'aquests llocs i sobrela temàtica que les afecti), fixats entredues dates concretes, però aquest copamb clar contingut antirepressiu. L'ac-tualització dels actes que s'aniran su-mant a aquesta campanya la podeu tro-bar a la web www.moviments.net/tomb

MANIFEST DEL TOMBANTIREPRESSIU

Malauradament, la repressió és una re-alitat quotidiana entre la gent que ensoposem a l'actual model polític, social ieconòmic i apostem per la creació denoves formes d'organització social.D'ençà l'11-S, estem assistint a l'establi-ment de les doctrines "de seguretat" endetriment de les de la llibertat arreu. Enels diferents llocs del món això ha tras-lluït en diverses accions, des de la gue-rra contra el terrorisme a Orient fins al'increment de l'estat penal a Occident.Aquí ho podem veure, per exemple, enla massificació de les presons, els múl-tiples projectes aprovats per a la cons-trucció de noves (Bages...) i l'augmentdesproporcionat dels pressupostos ide la capacitat operativa dels serveisde seguretat, i en concret, de les Briga-des d'Informació, que veuen augmenta-da la seva impunitat.

L'experiència ens ha fet adonar queles situacions i vivències que es donenquan es pateix un cop repressiu, aixícom la denúncia i resposta a aquest nopot ser assumida en soledat per unúnic àmbit de lluita o col·lectiu de per-sones.

La millor manera per combatre la pori la soledat que crea la repressió és mit-jançant l'establiment de criteris co-muns i complicitats a l'hora de coordi-nar i repartir esforços. Activar lasolidaritat, trencar l'aïllament i l'estig-matització social han de ser els objec-tius principals de la tasca antirepressi-va.

Per tot això convidem a tots elscol·lectius i persones a participar en lacampanya amb el nom de Tomb antire-pressiu 05, que durant dos mesos reco-rrerà els diferents pobles i barris que enels darrers anys han patit la repressiópel sol fet de ser una veu dissident.

Tots hem de donar una mica per queuns quants no ho hagin de donar tot.Tomba la repressió!

> DELS MOVIMENTS

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Març de 200514

Assemblea Pagesa deCatalunya, Ecologistes en

Acció, Associació AccióCreativa per a la Solidaritat i

CGT de Catalunya

Davant les diferents propos-tes sobre Decrets de Coe-xistència i veient la creixent

onada de casos de contaminaciótransgènica d'aliments ecològics,diferents col·lectius i ciutadansconstituïm un nou espai de treball.

Som pagesos, consumidoresecològiques, ciutadans rurals, in-vestigadores, sindicalistes, gentdels transformats, etc. Gent de l'A-ragó i d'arreu dels Països Catalansque no ens resignem a quedar-nosparats.

Constatem:-Els diferents casos de contamina-ció apareguts en les últimes cam-panyes a la ramaderia i agriculturaecològica de l'Estat.-Que les propostes de decrets decoexistència, tant de l'Administra-ció Estatal com de la catalana, noevitaran la contaminació de la restadel cultius ni estableixen conve-nientment les responsabilitats enaquests casos.-Que la contaminació transgènicaté impactes especialment negatiusen les produccions ecològiques ique els Decrets previstos els fanirreversibles. Si aquests s'aproven,molts pagesos ecològics haurand'abandonar el cultiu o arriscar-se aimportants pèrdues econòmiques.-Que les propostes de Decrets noresolen el conflicte sinó certifiquenla pèrdua de llibertat d'elecció delspagesos i consumidors, el mono-poli en matèria de llavors i la reduc-ció de la biodiversitat històrica.-Que durant les anteriors legislatu-res l'Estat espanyol esdevinguélíder en l'autorització de varietatstransgèniques i experimentacionsrealitzades, esdevenint el gran la-boratori de proves europeu.Tot ple-gat, sense debat públic.-Que els nous executius espanyol icatalà tracen una línia de continuï-tat amb els anteriors i això s'ex-pressa en la pretensió d'evitar eldebat polític i social resolent laqüestió de la coexistència via de-cret. Contràriament, diversos es-

tats europeus han fomentat pro-cessos parlamentaris participatiussobre el tema i més de 100 regionss'han declarat lliures de transgè-nics.-La complicitat i negligència de lesAdministracions, les grans empre-ses promotores dels transgènics icertes cúpules científiques i univer-sitàries a l'hora d'estimular el ràpiddesplegament d'aquest cultius,amb menyspreu dels impactes so-cials i ambientals.-L'aplicació de la tecnologiatransgènica a altres cultius ambl'imminent extensió del conflicteentre una agricultura privatitzada imodificada genèticament i la resta.-Que els mètodes del CCPAE sónde dubtosa eficiència a l'hora decertificar que els productes ecolò-gics estiguin lliures d'OGM.

Considerem que:-És imprescindible garantir unaagricultura, un medi i una alimenta-ció lliures de transgènics.-L'extensió dels transgènics no res-pon a una necessitat socialmentcompartida sinó a les voluntats delucre de les empreses del Agrone-goci. Davant l'amplitud dels seusimpactes negatius i els reduïts be-neficiaris, cal aturar-la.

-L'agroecologia és una estratègiaproductiva i una forma de vida clauper afrontar la crisi agrària i rural i al'hora de garantir la seguretat ali-mentària de la població. Per aixòno pot permetre's que els transgè-nics la posin en perill.-Les varietats modificades genèti-cament són un pas més cap a laprivatització de la vida i la de-pendència de la pagesia respecteals multinacionals del sector.-Són necessàries mesures depressió cap a l'administració i depedagogia.

Per això demanem:1.La retirada de les propostes delsDecrets de Coexistencia que pre-paren tant la Generalitat de Cata-lunya com el Govern de l'Estat es-panyol i l'establiment de processosde decisió adequats per un conflic-te d'aquesta magnitud.2.Que no s'autoritzi la sembra devarietats de blat de moro modifica-des genèticament per a la pròximacampanya ja que no està garantidala protecció de la resta de cultius niestablertes les responsabilitats encas de contaminació.3.L'inici d'un ampli debat social quecondueixi a una consulta social vin-culant sobre el futur d'aquests cul-

tius.4.L'establiment d'una moratòriasobre l'autorització de cultius icamps experimentals de varietatstransgèniques i que es garanteixiun ampli procés públic de discussiói decisió.5.El posicionament dels diferentsConsells Reguladors de les Pro-duccions ecològiques respecte alscultius transgènics i les propostesde Decrets de Coexistència.6.Que l'Agroecologia i l'agriculturaecològica siguin declarades com apràctiques d'interès públic i se'nprioritzi el seu desenvolupament.7.L'aturada definitiva de la investi-gació pública en cultius transgènicsi el recolzament de la investigacióagroecològica.8.La retirada de la legislació quepermet que siguin patentades i pri-vatitzades les plantes i animals,mantinguts i millorats històricamentper les pràctiques pageses.9.Que les comunitats d'Aragó i Ca-talunya siguin declarades zoneslliures de transgènics.10.Que la primera quinzena de Fe-brer, abans de l'inici de la sembra,el DARP, el MAPA, el Ministeri deMediambient, el CAAE i el CCPAEens trametin una resposta inequí-voca a aquestes qüestions.

Amnèsia Memòria aTarragona i Reus"Memòria històrica del cooperativismeobrer" a Reus

Organitzades per la CGT del BaixCamp-Priorat i l'Arxiu Municipal, deReus, als locals de l'Arxiu, plaça delCastell.-1 de marc, Montserrat Duch, “Introduc-ció al cooperativisme obrer”.-9 de març Pere Audí, “La cooperativaEl Porvenir de Falset”.-15 de març, Antoni Gavaldà,“El coope-rativisme agrari al Camp i a la Conca”.

Amnèsia-Memòria a Tarragona

A l’Aula 3001 de la Facultat de Lletresde la URV, pl. Imperial Tàrraco.-Dijous 3 de març, 19h, "La Revoluciódel 1936 al Camp de Tarragona", a càr-rec de Jordi Piqué.-Dijous 10 de març, a les 19h, "La Tran-sició a Catalunya des del punt de vistallibertari", a càrrec de Joan Zambrana".-Dimecres 16 de març. Presentació dela publicació "Rojo y negro" sobrememòria històrica. A càrrec d'ÀngelBosqued.

19 de març, JornadaInternacionalcontra la GuerraEn el Fòrum Social Mundial realitzada aPorto Alegre (Brasil), s'acordà convocardiverses mobilitzacions internacionals.Una d'elles entorn dels dies 19 i 20 demarç, contra la guerra i l'ocupació nord-americana a l'Iraq. A Barcelona, la Pla-taforma Aturem la Guerra ha convocatuna manifestació dissabte dia 19 a les17.30h, de Ronda Sant Pere/passeig deGràcia a Pla de Palau.

El manifest de Fraga> CONVOCATÒRIES

Mes roig i negre a Berga, actes llibertaris a la capital del Berguedà

Ramonvilacapdevila@yahoo.es

-4 de març, 19.30 h, local de l'A-teneu Columna Terra i Llibertat(ACTLL) (c/ del Balç, 4 bxos es-querra) projecció de "La Pata-gonia Rebelde". (Inauguracióde l'Ateneu Columna Terra i Lli-betat).-5 de març, 18 h, Centre Cívicde Berga (c/ Mestre de Pedret,s/n) xerrada-col·loqui: "Anar-quisme i alliberament nacio-nal" (VIII Jornades del Centred'Estudis Josep Ester Borràs).

-11 de març, 20 h, Ateneu Lli-bertari del Berguedà (Pinsania,7 bxos) sopar de tapes amb te-atres i música en directe (X ani-versari de l'Ateneu).-12 de març, 14 h, a l'Ateneu Lli-bertari, dinar popular. 18 h, cer-cavila pels carrers de Berga, i22 h festa (X aniversari).-18 de març a les 19.30 h allocal de l'ACTLL de Berga pro-jecció de "Vivir la utopía".(Inauguració ACTLL).-19 de març, 21 h, local del'ACTLL, sopar per l'autogestió,

i 22.30 h concert de Manolito's.(Inauguració ACTLL).-25 de març, 19.30 h, al local del'ACTLL, projecció d'"Exce-dents sobre la societat de con-sum i postindustrial". (Inaugu-ració ACTLL).-26 de març, 18 h, al CentreCívic xerrada-col•loqui: "Pre-sent i passat de l'anarcosindi-calisme" (VIII Jornades).-1 d'abril, 19.30 h, al local del'ACTLL, projecció de "Sacco eVanzetti". (Inauguració localACTLL).

Una pàgina web dememòria històricaEl web de l'Associació per la Recupera-ció de la Memòria Històrica de Catalun-ya és www.memoriacatalunya.org. Enl'anterior número del “Catalunya” nú-mero 61, vam incloure un extens articlesobre aquesta associació. Si voleu mésinformació sobre ells, podeu mirar elseu web.

Inauguració del noulocal de la CGT delBaix LlobregatEl proper dissabte 12 de març a les 18h,s’inaugurarà el nou local de la Federa-ció Comarcal de la CGT del Baix Llobre-gat. A l’acte hi intervindran Juan Carlosdel Val (secretari general de CGT Cata-lunya), Eladio Villanueva (secretari ge-neral de la CGT de l’Estat) i Manuel Mu-rillo (secretari general de la Federaciógeneral del Baix Llobregat).

Dins la campanya d'expansió de laFederació Comarcal del Baix Llobregat,també s’ha obert un nou local a Olesade Montserrat, al carrer Jacint Verda-guer 23, 08640 Olesa de Montserrat, i eltelèfon és el 93 778 04 93.

Catalunya. Març de 2005 15

SENSE FRONTERESL’Iraq “democràtic” continua ladictadura sindical de Hussein

Giuliana Sgrena, enviada aBagdad (�Il Manifesto�)

"Cent dòlars de subsidid'atur ara". Aquesta és lademanda presentada els

passats dies per la Unió dels AturatsIraquians (UUI) al nou govern interí ala vigília del "passatge de poders", sibé l'organització no es fa gaires il·lu-sions sobre la nova organització gover-nativa. L'eslògan apareix sobre unapancarta que ocupa una paret de l'habi-tació, al segon pis d'una ruïnosa casa alcentral i històric carrer Rashid de Bag-dad, on ens trobem amb Qasam Hadi,secretari general de la UUI, que té350.000 afiliats, i Falah Al Wan, presi-dent de la Federació dels Consells delsTreballadors i dels Sindicats d'Iraq(FWCUI), allotjats pel Partit Comunis-ta dels Treballadors Iraquians. Senseelectricitat, els ventiladors no funcio-nen i les finestres obertes sobre el Ti-gris difícilment permeten aguantar lacalor tòrrida, però augmenten la pudorde les escombraries abandonades entreels matolls.

L'atur és sense cap dubte un delsproblemes més dramàtics a l’Iraq, des-prés de més d'un any d'ocupació. És di-fícil verificar les xifres a un país on nohi ha cap institut d'estadística i on amés es consideren poc fiables les dadesdel cens de població dels temps deSaddam: després de la caiguda del vellrègim a l’Iraq han retornat molts exi-liats, i molts d'altres han marxat. Lesestimacions parlen de 25-26 milionsd'habitants, 12 dels quals aturats. Tra-duït en percentatge: el 85% de la po-blació activa està sense feina. "Aquestpercentatge està acreditat també perl'Organització Internacional del Tre-ball, sosté Qasam Hadi, però no es téen compte a les dones que fan feines dela casa, que voldrien accedir a unafeina que no troben". Si abans de laguerra el 60% de la població sobrevi-via només gràcies a les racions del "pe-troli per aliments" (la resolució del'ONU que permetia exportar petroliper importar menjar), ara aquest per-centatge segurament ha augmentat, imolt. Efecte "de la política del vellrègim, de les guerres passades, de 13anys d'embargament i de la darreraguerra, que ha destruït fàbriques i in-fraestructures que encara no s'havienreconstruït.

En aquest any i poc, l'Autoritat Pro-

visional de la Coalició (CPA) i el Con-sell de Govern no han fet res per millo-rar la situació", sosté Qasam Hadi.Tampoc les negociacions dels aturatsamb la CPA no han portat a cap resul-tat. "Nosaltres ens hem retirat de lesnegociacions després d'una trobadaamb el conseller per a Assumptes So-cials de l'Autoritat Provisional i ambun encarregat del Ministeri de Treballperquè no eren seriosos, no tenien capestratègia per afrontar aquest proble-ma". El representant dels aturats, mal-grat haver presentat la reivindicació desubsidi al nou govern, no es fa il·lu-sions sobre el període posterior a l'1 dejuliol. "Tot allò que ha passat desprésdel 9 d'abril ha estat decidit a l'esquenadel poble, ara pensem que continuaràtot com abans", sosté Qasam Hadi."Canviaran només les estructures for-mals, no aquelles socials destruïdes perla guerra", afegeix Falah al Wan, quepresenta un altre problema, en nom delseu sindicat que ara resulta "il·legal".De fet, el Consell Governatiu ha lega-litzat, el 28 de gener de 2004, nomésun sindicat, la Federació Iraquiana delsSindicats dels Treballadors (IFTU),una decisió que ha estat considerada

pel líder sindical com una reproducciódels mètodes del règim de Saddam: "ésnomés el resultat d'un acord entre elgovern i els partits relacionats amb elgovern, sense que els càrrecs haginestat elegits". Per això la FWCUI hapresentat una denúncia a l'OIT, que s'-haurà de pronunciar al novembre. Laprincipal acusació del sindicat"il·legal" es refereix doncs a la mancade democràcia que colpeja directamentaquesta organització. "Els treballadors,seguint els hàbits dels temps de Sad-dam, prefereixen un sindicat lligat algovern perquè pensen que així obtin-dran més avantatges", per tant nosal-tres tenim més dificultats per augmen-tar la nostra afiliació, la major part delsquals (16.000) són treballadors del sec-tor del petroli al nord, a la zona de Kir-kuk, sosté Falah al Wan.

En efecte, les quantitats d'afiliats alsdos sindicats, segons les declaracionsdels seus dirigents, no es poden com-parar. L'Iftu declara tenir entre els800.000 i un milió d'afiliats (prop del80% dels treballadors) contra les dese-nes de milers de la FWCUI. Pel que faa l'elecció dels organismes dirigents,els congressos de ram s'estan fent en-

cara i només al final serà elegida la di-recció de la federació (que abans haestat triada a dit). Aquestes xifres ava-larien la decisió del govern, segons elrepresentant de l'IFTU. "Són els treba-lladors els que ens legitimen", sostéHadi Ali, primer vicepresident de la fe-deració, que té la seva oficina a la seude l'altre Partit Comunista Iraquià. Sóndoncs els partits d'esquerres els que esdisputen la representació dels treballa-dors. "També els sindicats europeushan reconegut que la nostra federacióés la més representativa, i és per aixòque el Consell Governatiu ens ha legi-timat, però nosaltres no volem ser elmonopoli, no volem ser els únics a de-fensar els drets dels treballadors". Elsproblemes de reconeixement no s'es-goten aquí. A la disputa de la represen-tació dels treballadors iraquians a lesorganitzacions sindicals del períodepost-Saddam s'afegeix també l'estruc-tura de l'exrègim. La Federació Inter-nacional dels Treballadors Àrabs ambseu a Damasc de fet continua reconei-xent la Federació General dels Sindi-cats, estructura que és va col·lapsar almateix temps que el règim de Saddam,però els representants d'aquesta conti-nuen a la capital síria, entre els qualsJamil Salman Al Juburi. Les disputesinternes al camp sindical no reforcenles reivindicacions dels treballadors.Reivindicacions que la IFTU pensapoder portar endavant, després de l'1de juliol, amb el govern iraquià, i no,com ha estat fins ara, amb les forcesd'ocupació: "Bremer ens havia promès300.000 llocs de treball però no ha fetres", sosté Hadi Ali. La Federació delssindicats compta també amb una parti-cipació al Consell Nacional (una menade parlament provisional que flanquejael govern interí fins a les eleccions),amb 3-5 membres, per fer sentir la veudels treballadors.(Reportatge publicat originalment a

"Il Manifesto" el diumenge 27 dejuny de 2004)

[Giuliana Sgrena, periodista del diariitalià "Il Manifesto", estudiosa de lacultura àrab i militant pacifista italianade primera hora, va ser segrestada aIraq el 4 de febrer. El Parlament Inter-nacional d'Escriptors demana la tra-ducció i difusió dels seus escrits. Espe-rem tornar-la a llegir aviat. Traduït perla redacció del "Catalunya" amb elpermís del diari "Il Manifesto".]

La Federació Local deBarcelona de la CGTorganitza una campanyasolidària amb Zanon

El model triat per organitzar els treballadors és el mateix que feia servir Saddam

Sorpreses iraquianes: elnou sindicat és... el mateix

Campanya desolidaritat ambles treballadoresi treballadors del'empresaargentina ZanonFederació Local de Barcelona de

la CGT de Catalunya

Fa aproximadament tres anys, elstreballadors argentins de l'empresa

ceramista Zanon es van trobar amb eltancament de la seva empresa. La di-recció de l'empresa, igual que passa al'Estat espanyol, decidia que l'empresano donava beneficis i deixava senseocupació centenars de treballadors itreballadores.

La crisi argentina amenaçava mi-lions de treballadors i treballadores ar-gentines.

A diferència d'uns altres, els obrers iles obreres de Zanon van decidir ocu-par, produir i resistir. I en aquesta apos-ta estan ara, tal com ells mateixos ensconten: “Els obrers de Zanon vam con-fiar en les nostres pròpies forces iestem convençuts que cada lluita esguanya amb el suport de la comunitat,en unitat i coordinació amb els que llui-ten”.

Aprofitant la visita d'un representantdels treballadors i les treballadores deZanon a Barcelona, les Seccions Sindi-cals de la Confederació General delTreball de Bus i Metro de Barcelona esvan reunir amb ell per conèixer en pro-funditat la seva experiència.

D'aquesta conversa en va sortir laidea d'iniciar una campanya solidàriaper tal de difondre el procés d'autoges-tió dels treballadors i les treballadores ial seu torn ajudar-los a solucionar elproblema de transport que tenen perdesplaçar-se de la ciutat a la fàbrica,que està a 14 quilòmetres, amb la dona-ció d'una autobús.

A partir del mes de març, es llançaaquesta campanya, que al costat delsbons d'ajuda d'un euro per recaptar di-ners, servirà per distribuir materialsobre la lluita de Zanon i sobre el mo-viment de les empreses recuperades aArgentina. També s'estan organitzantpassades de vídeos documentals sobreel conflicte i s'ha obert un compte co-rrent (2100 0547 51 0200199554) peral qui vulgui donar suport a aquestacampanya.

L'acte de presentació de la campa-nya i la passada del vídeo sobre els tre-balladors i les treballadores de Zanonserà el dijous 17 de març a les 18 horesa Via Laietana, 18, 9a, a Barcelona. Sivoleu col·laborar en aquesta campanya,des de la Federació Local de Barcelonaposem a la vostra disposició ponents imaterials. La lluita i la solidaritat inter-nacionalistes no es poden aturar!!!

NOMÉS UN SINDICAT LEGAL, A LA SOVIÈTICA, ÉS LAGRAN "CONQUESTA DEMOCRÀTICA" QUE HA PORTATL'OCUPACIÓ DELS ALIATS. MENTRE ELS EMPRESARIS

RESTEN LLIURES I SENSE REGLES.

SOCIALSom milers els que no volemni guerres ni exèrcits

Col·lectiu Catalunya

Els dies 22 i 23 de gener va tenirlloc a nivell d’Estat espanyoluna jornada de lluita contra la

Llei d’Estrangeria, per la igualtat dedrets i per una regularització sensecondicions per als immigrants queviuen i treballen al nostre territori.

Les principals mobilitzacions vantenir lloc a Barcelona, on el 22 de fe-brer es van manifestar més de 5.000persones, i a Almeria, on el dia 23 esvan manifestar també unes 5.000 per-sones. Altres ciutats on van tenir llocconcentracions i manifestacions vanser València, Múrcia, Madrid i Bada-joz. Per part de les diverses organitza-cions i col·lectius convocants, entre elsquals estava la CGT, es demanava l'o-bertura d'un procés de regularització detots els immigrants sense papers queresideixin en el territori de l’Estat es-panyol que no inclogués l'exigènciad'un contracte de treball; l'efectivaanul·lació de les ordres d'expulsió quemantenen moltes persones sotmeses ala irregularitat, condemnades a la mar-ginalitat i a tot tipus d'abusos; el tanca-ment de tots els Centres de Detenciód'Immigrants; l'execució de mesuresque garanteixin la plena vigència iefectivitat, en clau d'igualtat, dels dretssocials, sanitaris, culturals, laborals ipolítics a favor de les persones immi-grades que resideixen a l'Estat espa-nyol; l'engegada d'actuacions adminis-tratives i judicials que combatineficaçment el racisme social i institu-cional, i posin fi a la repressió policialindiscriminada contra els immigrants; ila derogació de la llei d'Estrangeria.

A l'Estat espanyol, més del 50 percent dels immigrants no tenen papers iels que estan documentats no tenen ga-rantit el ple exercici dels seus drets enigualtat de condicions. Són la punta vi-sible de l'iceberg de la precarització dela vida que afecta a tots per igual.

El govern del PSOE va aprovar a fi-nals de desembre passat un nou Regla-ment d'aplicació de la vigent Llei d'Es-trangeria argumentant que vol acabaramb l'enorme bossa d'immigrantssense papers heretada del govern delPP i amb l'economia submergida quemanté els immigrants en una desespe-rada situació de sobreexplotació labo-ral i marginació social. No obstant

això, aquest Reglament incorre engreus insuficiències que ens duen aafirmar clarament que ni de bon trospermetrà accedir a la regularitzaciód'un nombre significatiu d'immigrantssense papers ni atemptarà contra lesbases de l'economia submergida. Enaquest Reglament, la regularitzaciódels immigrants es troba dins una pers-pectiva únicament econòmica, sensetenir en compte que els immigrants,amb i sense papers, no són simples nú-meros de la Seguretat Social, sinó és-sers humans que han de sobreviure,cuidar les seves famílies, educar elsfills, tenir un lloc a la societat, i practi-car els drets i deures com qualsevolaltre ciutadà.

La regularització dels immigrants esdeixa en mans dels empresaris. Pen-sem que seran pocs els empresaris d'a-

gricultura, construcció, neteja, etc., queoferiran contractes a les persones indo-cumentades sabent que els sobrarantreballadores amb o sense papers dis-posats a treballar de qualsevol manera.D'altra banda, l'exigència d'un contrac-te de treball promou el tràfic i la vendade documents tal com ha succeït en al-tres ocasions, enriquint les màfies acosta de la ja minvada economia de lespersones immigrades. L'exigència d'uncontracte de treball deixa també sensepossibilitat de regularització a col·lec-tius extremadament precaris com elsqui es dediquen a la venda ambulant oles persones obligades a prostituir-se.Passa el mateix amb els menors immi-grants que actualment resideixen i finsi tot estan escolaritzats a l’Estat espan-yol però no tenen els papers. Així ma-teix, altres col·lectius d'immigrants, per

la condicions polítiques dels seus paï-sos, no aconseguiran una carta d'ante-cedents penals dels seus governs.

En el fons de la qüestió, cap regla-ment podrà solucionar la situació delmilió d'immigrants sense papers, ni po-sarà fi a l'apartheid jurídic i la mancade drets que pateixen els ciutadans d'o-rigen estranger a l'Estat espanyol, jaque per això és imprescindible la dero-gació de la Llei d'Estrangeria. La insu-ficiència del reglament aprovat i elmanteniment de la Llei d'Estrangeriasón problemes que no solament afec-ten les persones immigrades sinó elconjunt de la societat.

El manteniment de l'economia sub-mergida amb centenars de milers depersones treballant sense contracte nidrets afavoreix la baixada general delssalaris i la precarietat de les condicionsde treball de tots i totes les treballado-res. Per altra banda, una societat quemanté a un important nombre dels seusmembres discriminats i privats de dretsés, a més d'antidemocràtica, incapaç degarantir els drets i reclamar els deuresde tots.

REGULARITZACIÓEl passat 7 de febrer, es va obrir el pe-ríode de regularització que s’acabarà el7 de maig. Com que només s’intentaposar pedaços en lloc d’afrontar d’arrelel problema, segurament dins d’unsmesos la situació tornarà a ser la matei-xa, amb un nou increment de la bossad’immigrants sense papers que conti-nuaran arribant d’una forma o altra.

Des de la CGT es continua partici-pant en la lluita, convocant assembleesi mobilitzacions, i defensant els dretsdels i les immigrants.

En aquest sentit, cal destacar el tre-ball que porta a terme l’Àrea Confede-ral d’Immigració de la CGT, que va or-ganitzar una trobada de militants quetreballen el tema de la immigració el 5de febrer a Madrid, un curs sobre elnou Reglanent d’Estrangeria del 25 al27 de febrer a Madrid, i l’edició delManual de Drets per a Treballadors/esEstrangers/es que va sortir al carrer acomençaments de febrer, que incloutota la informació actualitzada sobre eltema i pot ser una bona eina per a per-sones, col·lectius i sindicats de la CGTque treballen en el terreny de la solida-ritat i la defensa dels drets de les perso-nes immigrades.

Des del balcóToni Álvarez

Va succeir fa uns mesos, a princi-pis de desembre de l'any passat,

per ser més exactes. La notícia era quemilers de persones havien pujat albalcó d'un ajuntament d’una capital deprovíncia catalana i amb un port milita-ritzat. Potser us sorprèn que això surtiara a la llum pública i no en el seu mo-ment, perquè, tot s'ha de dir, milers depersones a un balcó facin el que facinsón, per si mateixes, notícia. I no hovan ser. Millor dit, van ser notícia par-cial, i van ser parcial perquè qui vacomptar la gent que hi havia al balcónomés va comptar fins a tres. I és cu-riós perquè això els va succeir a tots elsmitjans de comunicació: els que esta-ven al balcó eren tres persones. És més,els van posar noms, uns noms curts, persi de cas.

El cert és que aquest fenomen, el decomptar tres vull dir, no li va passarnomés a la premsa. Els polítics tambédeien que només hi havia tres personesal balcó, i és llàstima que no es coordi-nessin del tot amb la policia, perquèaquesta li podia haver dit que no erentres sinó moltes més les persones iden-tificades, conscients de la perillositatque comporta que hi hagi tanta gent asobre d'un balcó, públic. La policia,vetllant sempre per la seguretat...

Però en tot cas era difícil veure trespersones soles, només una mala inter-pretació d'allò que es veia podia portara pensar que aquells tres individus esti-guessin sols allà dalt.

Només una manca de visió política,de dos mes dos són quatre, podia ferveure que ningú aguantés quatre dies aun balcó, amb pluja, sol i avorriment. Isobretot, quelcom que els policies vanveure i per això van identificar a quivan poder, que no fessin fora tres per-sones és el símptoma que deien que enveien tres, però no.

Estaven mentint, perquè allà dalt hiveien milers de persones, les més de10.000 que van signar a la consulta so-cial contra els vaixells de guerra al Portde Tarragona, les 5.107 signatures queel passat 30 de gener es van presentar al'Ajuntament, les adhesions socialsarreu de l'Estat.

Podeu estar segurs que si no ho ha-guessin vist així, milers de persones asobre del balcó, ens haguessin fotutfora, perquè si arribem a ser tres nodurem ni un sospir. Aquesta és la nostraforça, la de tots. La força que vam sen-tir tots els qui vam estar allà dalt, undels motius pels quals vam dedicarquatre intensos dies a mirar, pensar,imaginar, viatjar en tren per ser-hi otrepitjar un balcó que està massa acos-tumat a sabates oficials i peus il·lustres.Tant debò nosaltres no oblidem el nos-tre caminar.

El procés de regularitzacióengegat pel PSOE posa enmans dels empresaris elsdrets de les persones

Obert un nou període de regularització a l’Estat espanyol

Catalunya. Març de 200516

BALA PERDUDA

Publicació sobre els drets bàsicsLa Confederació General del Tre-ball de l'Estat ha editat un ma-nual de drets per a les personesestrangeres, inicialment en cas-tellà i després en altres idiomes,que serveix d'informació bàsica

laboral i administrativa per a lespersones estrangeres i de ma-nual de consulta per als grups isecretaries que es dediquin a as-sessorar i ajudar les personesimmigrades.

Per una regularitzaciósense condicions

Catalunya. Març de 2005 17

SOCIAL

Confederació General del Treball

Hem accedit massivament almercat laboral, encara que enuna posició devaluada: se-

gregació horitzontal i vertical, tempo-ralitat, discriminació salarial -guanyemun 34% menys que els homes-, la taxad'atur femenina gairebé duplica la mas-culina, vam signar el 80% dels contrac-tes a temps parcial, amb horaris tandesllorigats que fan impossible la pre-tesa conciliació.

I tot això és pitjor fins i tot, per a am-plis col·lectius de treballadores que nitan sols són iguals davant la llei. Perexemple, les treballadores de la llar notenen dret al Règim General de la Se-guretat Social, i les nombroses donesque treballen en l’economia submergi-

da no tenen cap dret. Aquesta precarie-tat es veu agreujada en el cas de lesdones grans, maltractades, amb disca-pacitat, lesbianes, transsexuals i prosti-tutes.

Hem conquerit la igualtat en el dretde família. Ja no necessitem el permísdel pare o marit per a obrir un comptebancari, però seguim realitzant lamajor part de les tasques essencials pera la vida: tasques domèstiques, decures a les persones dependents, man-teniment de les xarxes socials.

Hem aconseguit avenços en la im-plicació de les Administracions Públi-ques en la lluita contra la violènciamasclista. Últimament s’ha aprovat laLlei integral contra la violència de gè-nere, però caldrà dotar-la amb tots elsmitjans econòmics i humans necessaris

perquè sigui efectiva.Fortes han estat també les mobilitza-

cions pel dret a decidir sobre el nostrepropi cos. Els eslògans “Nosaltresparim, nosaltres decidim” o “Avorta-ment lliure i gratuït” van donar la voltaal món i encara avui no s’han plasmatni en la legislació ni en la realitat.

És més, des de sectors recalcitrantss’està produint una contraofensiva da-vant el que hem aconseguit i la Consti-tució Europea no contempla el dret al’avortament, ni al divorci, ni anomenaen les seves més de tres-centes pàginesun problema, tan greu en la UE, com ésel de la violència de gènere.

Les dones, després d’un segle delluites, vam assolir el dret al vot i a laparticipació ciutadana però seguim, aprincipis del segle XXI, subrepresenta-des en tots els parlaments del món i entots els llocs de decisió de qualsevoladministració, organisme o associaciópolítica o sindical.

Les dones de CGT no ens deixemencegar pel miratge de la igualtat, se-guim en la bretxa i no pararem fins queels drets es plasmin en fets. Per aixòexigim:-Ocupacions dignes per a totes les tre-balladores i treballadors, estables, ambsalaris i horaris compatibles amb eldret a tenir-nos cura, tenir cura i ser cu-rats, amb el temps de militància i d’oci.-Criteris objectius per a l’accés a l’ocu-pació de forma que similars qualifica-cions siguin sinònim de similars possi-bilitats d’ocupació, independentmentdel sexe.-Incentius perquè els homes es corres-ponsabilitzin de les tasques de cures.-Majors recursos econòmics i humansper a l’ampliació i millora d ela qualitatdels serveis públics en els quals la ciu-tadania tingui capacitat de decisió igestió.-Canvis seriosos en la socialització ieducació de nenes i nens i en les imat-ges estereotipades i sexistes de lesdones que els mitjans de comunicaciótransmeten, de forma que el respecteen les relacions entre dones si homessigui la norma i s’eradiqui tot rastre deviolència.-Capacitat de decisió sobre els nostrescossos i els nostres vides.

Seguirem alerta, plantant cara i llui-tant per la transformació d’aquest mónpatriarcal i capitalista per un altre mónfet a la mesura de tots els éssers hu-mans, dones i homes, enriquit amb elsvalors considerats femenins, amb elsd’altres ètnies i cultures i que prioritziles necessitats de la vida sobre les delsmercaders de la mort.

Xarxa Solidària contra elsTancaments i la Precarietat

La lluita feminista de classe hadonat com a resultat la conquesta

d'espais de llibertat per a les dones, itambé per als homes, que aspirem a uncanvi social radical. Les dones femi-nistes i els homes que rebutgem els va-lors dominants identifiquem el patriar-cat com el sistema d'opressió cap a lesdones, i el capitalisme global, com elsistema d'explotació d'una immensamajoria de dones i d'homes per partd'una minoria. El patriarcat i el capita-lisme es conjuguen amb racisme, se-xisme, misogínia, xenofòbia, homofò-bia, esclavisme, imperialisme.Generen pobresa i exclusió, violència,guerra, violacions. Rebutgem aquestsistema i reivindiquem drets, perquètotes les persones tenim dret a viuresense guerra, sense ocupació estrange-ra ni bases militars. Totes les personestenim dret a lluitar contra la dominacióde les persones i els pobles, totes lestreballadores i treballadors tenim dret alluitar contra l'explotació. Ens solida-ritzem amb totes les dones treballado-res del món que pateixen: iraquianes,palestines, colombianes... i proclamemque un altre món amb justícia social éspossible.

Arriba un nou 8 de març i ens tro-bem amb una realitat laboral cada copmés crua.

El mercat globalitzat esclavitzahomes i dones però els i les treballado-res joves, les persones immigrants i lesdones ens veiem afectades amb majorgravetat. A més, a més, les dones patimla doble i triple jornada fent compati-ble el treball productiu i reproductiu.Sobre nosaltres recauen, principal-ment, les tasques de cura i d’atenció ales persones, tasques que no són consi-derades socialment.

En lloc d'anar cap al repartiment deles hores de treball disponibles entretots i totes per reduir la jornada laborali dirigir la producció a una finalitat so-cial, el treball sota les lleis de mercatobliga a una explotació cada cop mésbrutal.

Les dones treballadores s'insereixenen el mercat laboral en una situació dedesigualtat (major temporalitat, con-tractes a temps parcial, salaris baixos,etc.) respecte a l'home; d'acord amb unestudi recent, la dona a l'Estat espanyolcobra de mitjana, a l'empresa privada,la meitat que l'home.

Els empresaris rebutgen contractardones en edat fèrtil o les acomiadenper evitar el període de maternitat. Se-gons un estudi recent, el sector privatexpulsa les dones del mercat laboral apartir dels 28 anys. A les dones majorsde 45 anys se'ls ofereixen jornades re-duïdes amb el pretext que serveix perautorealitzar-se i treballar fora de casa,però no per subsistir. La inserció de lesdones en sectors productius fortamentfeminitzats (hostaleria, neteja, comerç,

telemàrqueting, etc.) fa que la reivindi-cació dels seus drets sigui dèbil, ja queno tenen tradició sindical combativapel tipus de sindicalisme existent, cen-trat a les grans empreses, amb concen-tració de mà d'obra majorment mascu-lina.

La deslocalització i el tancamentd'empreses s'estan produint en sectorsindustrials també fortament feminit-zats, com el tèxtil i l'electrònica, ambel suport, no reconegut però real, de lesgrans centrals sindicals (CCOO iUGT) i l’acceptació dels diferents go-verns, inclòs el tripartit, que ens inten-ta convèncer que no hi ha res a fer, ifins i tot ajuda a deslocalitzar. N’és unexemple la situació de les treballadoresde Miniwat que amb més de 45 anyss’enfronten a l’acomiadament.

L'Estat referma la càrrega de l'obli-gació social sobre les dones amb lestasques domèstiques i d'atenció a lespersones (nenes i nens, malaltes i ma-lalts, gent gran) per la contínua retalla-da de la despesa social i la privatitza-ció dels serveis públics, queencareixen el seu ús en mans privades(l'usarà qui tingui per pagar). La Cons-titució Europea promou aquestes pri-vatitzacions.

Les dones treballadores immigra-des, a més de patir com la resta d'im-migrants la Llei d'estrangeria, tenenuna situació d'explotació més acusadaper la seva inserció en el mercat labo-ral en sectors encara més precaritzats iaïllats, com són el treball domèstic id'atenció a les persones i la prostitució.Davant la violència de gènere, són mésvulnerables per la Llei d'estrangeria.

La Llei integral contra la violènciade gènere és el resultat de molts anysde lluita feminista de classe. Tanma-teix, ens preocupa la seva desviaciópenalitzadora, molt centrada en el càs-tig al maltractador i amb poc accent enla prevenció i les polítiques socials queacompanyin les dones a fer els passosnecessaris.

Manifestem el nostre profund desa-cord per l'absència de denúncia a laviolència estructural del sistema capi-talista, que impedeix el desplegamentautònom de les dones i les situa en unpla de desigualtat social respecte alssalaris, pensiones, prestacions socials.Un milió i mig de vídues espanyolessobreviuen amb una pensió més baixaque els 513 euros del salari mínim.Tampoc posa fre a la utilització de laviolència masclista com a arma de tor-tura per part dels aparells repressius.

Les dones treballadores hem de llui-tar en el si dels sindicats i en la direc-ció d'aquests, com a eina d'intervencióper aconseguir la igualtat de drets so-cials i laborals.

Organitzem-nos, lluitem i prenem laparaula.

Participem a les manifestacions iactes del 8 de març dels nostres barris,ciutats i pobles.

Convertim lautopia en realitat!

A més de drets, fets!

8 de març de 2005, Dia Internacional de la Dona Treballadora

La precarietat és violència

Catalunya. Març de 200518

SOCIAL

Les plataformes i col·lectius quetreballem per una gestió delsresidus respectuosa amb el

medi ambient i la qualitat de vida deles persones, proposant alternatives idefensant-nos de les agressions ocasio-nades per la deficient gestió dels resi-dus a Catalunya, i aportant solucionsals conflictes concrets, per mitjà de laPlataforma Cívica per la Reducció delsResidus i la Federació d'Ecologistes deCatalunya, volem manifestar el nostredesencant pel que s'està fent des delGovern de la Generalitat de Catalunyai concretament denunciar la política decontinuïsme del Departament de MediAmbient i Habitatge en la gestió delsresidus, en l'aprofundiment de la crisidels conflictes dels residus en els dife-rents territoris del pais heretats de l'an-tic govern, i la criminalització dels mo-viments ciutadans de defensa delterritori, el medi ambient i la salut.

Denunciem que no s'està aplicantuna nova política de gestió de residus aCatalunya tal i com es va comprometreel nou Govern de la Generalitat i quetampoc s'està fomentant adientment nila participació ni la complicitat de lasocietat civil en la resolució dels pro-blemes:

1) No s'han assolit els objectius deprevenció i recuperació de residus con-templats en la Llei Reguladora ni deles obligacions comunitàries en matè-ria de residus. Els residus continuenaugmentant i els resultats de recupera-ció de residus és penosa (el 18'8% dels

residus municipals).-No s'apliquen polítiques de prevenciói reducció de residus, ni de produccióneta. En les revisions dels Programesde gestió de residus no es marquen ob-jectius quantitatius i qualitatius, niplans amb calendaris concrets de re-ducció de residus.-No es penalitza la generació de resi-dus innecessaris mitjançant instru-ments com taxes o limitacions per al-guns productes i envasos d'usar illençar o de productes de consum peri-llosos.-No s'apliquen cànons pels residus in-dustrials.-No s'obliga als municipis i comarquesmandroses a aplicar la Llei reguladorai a aplicar plans seriosos de recollidaselectiva que eviti l'abocament i la inci-

neració.-No es prioritzen les instal·lacions detractament preventiu per sobre de lesde tractament finalista (gravant la inci-neració com a mínim al mateix nivellque l'abocament, etc.).-S'aposta principalment pel tractamentde la fracció de rebuig o resta (residusque van a tractament finalista) quan s'-hauria d'apostar seriosament per la re-collida selectiva en origen i la bona se-lecció a partir de la participacióciutadana, posant tots els mitjans i re-cursos.

2) No es planteja un debat amb in-formació clara sobre la fiscalitat delsresidus. Recordem que això depèn delmodel de gestió que les administra-cions planifiquen. Aquest mal modell'acaba pagant la ciutadania mitjançant

unes taxes d'escombraries cada copmés cares que no sempre es dediquen ala millora de la gestió de residus. De-nunciem que moltes vegades serveixenper tapar altres forats de les arques mu-nicipals i de la seva mala gestió.

3) No s'apliquen els principis de te-rritorialitat: Ni proximitat, ni descen-tralització ni suficiència de lesinstal·lacions de tractament tal com es-tableix l'estratègia europea (...)

4) S'està mantenint la política del fo-ment de la incineració (...)

5) No es compta amb la participacióciutadana: es proposen comissions deseguiment o reunions entre les partsperò les decisions es prenen a un altrelloc continuant amb la política dels fetsconsumats. No s'ha practicat la trans-parència informativa ni la participacióactiva de la societat civil basat en prin-cipis d'aprofundiment democràtic; ansa la inversa, s'han criminalitzat els mo-viments ciutadans opositors.

6) No es resolen satisfactòriamentels conflictes existents al territori i se'ncreen de nous: aquests conflictes sónheretats de l'etapa anterior però se'lsaplica la mateixa política que en d'al-tres casos com per exemple el túnel deBracons. Alguns d'aquests projectesencara es podrien aturar. Per tot aixòdenunciem que el Departament deMedi Ambient i Habitatge no estàcomplint els seus compromisos davantde la ciutadania d'aplicar una nova po-lítica de gestió dels residus a Catalu-nya.

L’Ajuntament deReus prohibeixla llibertatd’expressióa la CGT

Federació Comarcal de la CGTdel Baix Camp-Priorat

La Regidoria de Via Pública de l’A-juntament de Reus ha imposat una

sanció de 700 euros a la ConfederacióGeneral del Treball de Catalunya perla suposada col·locació de diversos car-tells fora dels espais autoritzats per fer-ho. I diem “suposada” perquè ni laGuàrdia Urbana va veure i identificarcap afiliat del sindicat enganxant elscartells ni el sindicat té constància quecap afiliat o afiliada els enganxés.

Des de la CGT som conscients queno s’ha d’enganxar propaganda pelscarrers de la ciutat amb la intenciód’embrutar de la mateixa manera quel’Ajuntament de Reus hauria de serconscient que en els últims anys ha eli-minat pràcticament tots els espais i car-telleres per enganxar-hi propagandaciutadana que havia col·locat fa unsanys, després d’una intensa campanyade les entitats de la ciutat, entre ellesdos dels partits de l’actual equip de go-vern tripartit. És per tant un fet real queen aquests moments no hi ha a Reus es-pais per a propaganda ciutadana i queés responsabilitat de l’Ajuntament queaixò sigui així, i per tant, que de formacontinuada, s’enganxin cartells en llocsno autoritzats.

Davant l’obertura de l’expedientsancionador, tant des de la FederacióComarcal Baix Camp-Priorat com desdel Secretariat Permanent de Catalunyade la CGT s’han presentat diversesal·legacions que han estat sistemàtica-ment rebutjades. A més, el tinent d’al-calde de Via Pública, Eduard Ortiz,s’ha negat a atendre de forma explícita,a través de la seva secretària, totes lestrucades que des de la CGT s’han rea-litzat per parlar amb ell d’aquesta qües-tió. Per tant, després de veure com s’hadesenvolupat el tema, i conscients del’animadversió que l’Ortiz sent vers lanostra organització, com ja ha manifes-tat públicament en diverses ocasions,només podem interpretar aquesta san-ció com un cas clar de repressió sindi-cal, de persecució política i de limitacióde la llibertat d’expressió contra laCGT per part de l’Ortiz, el qual s’apro-fita del poder que li atorga el seu càrrecde tinent d’alcalde de Via Pública perfer que l’expedient sancionador enqüestió tiri endavant contra una orga-nització que sembla que el resulta espe-cialment molesta. Per això des de laCGT de Reus us demanem que us soli-daritzeu amb nosaltres enviant escritsde protesta a: Eduard Ortiz, tinent d'al-calde de Via Pública de l'Ajuntamentde Reus, per correu electrònic a eor-tiz@reus.net, per fax al 977 759 688 obé omplint el formulari que hi ha a laseva pàgina web www.reus.net/viapu-blica/area/bustia/bustia.php.

OPINIÓ: Cal una nova política de gestió dels residus a Catalunya perresoldre els conflictes territorials

Contra el frau democràtic i ambiental

Okupacions i desallotjaments durant l'any passatOficinaokupacio@sindominio.net

Per fer un balanç complet de l'anyque ja s'ha acabat, des de l'Oficina

d'Okupació s'ha fet un llistat de lescases okupades durant l'any passat i deles cases que van ser desallotjades.

En aquesta llista, s'ofereixen lescases okupades que ho han estat durantaquest passat 2004, amb la data de l'o-kupació; si inclouen una segona data,aquesta correspon a la data en què vaser desallotjada.

Si veiem el llistat general de casesokupades i desallotjades ens podem feruna idea més precisa de la importànciaedl moviment contra l’especulació iper un altre model de vida que ja supo-sa l’okupació. Si veieu que en falta al-guna o alguna de les dades no és co-rrecta envieu un correu aoficinaokupacio@sindominio.net

Okupada Desallotjada Kasa01/01/04 Boné01/01/04 Kasa Nostra01/01/04 La Kamorra01/01/04 El Kaleidoskopio03/01/04 Casal Miquel Martí i Pol04/01/04 19/10/04 2 Miles de Vivien-das11/01/04 Tres Creus18/01/04 18/11/04 L'Hortet de SantaEulàlia20/01/04 Kanasúngana12/02/04 Can Barba14/02/04 06/05/04 Malakasa14/02/04 06/05/04 Matadero21/02/04 La Makabra22/02/04 04/08/04 Kan Parra26/02/04 26/02/04 Obús01/03/04 01/04/04 Obús II 01/03/04 12/05/04 Vivenda08/03/04 Espai Alliberat

27/03/04 Akí Me Planto01/04/04 La Casa de Praga04/04/04 La Banka Rota23/04/04 27/04/04 Kan Boketes13/05/04 El Palauet14/05/04 Can Canyadell15/05/04 Can Bernades26/05/04 El Keo27/05/04 La Fera de Gràcia31/05/04 Vivenda04/07/04 Vallespir10/07/04 L'Estella31/07/04 La Borde06/08/04 La Butik06/08/04 La Zarzuela07/08/04 12/08/04 La Venganza07/08/04 Vivendes03/09/04 Fracaso Escolar03/09/04 La Gàbia07/09/04 Queer14/09/04 28/09/04 3 Miles de Vivien-das

27/09/04 4 Miles de viviendas07/10/04 13/12/04 Bip Bip Bar16/10/04 Can Calet22/10/04 La Paya 25/10/04 Ruina Amàlia28/10/04 29/10/04 CSO29/10/04 Waterloo01/11/04 Las Vecinas03/11/04 Ateneu Popular Eixample20/11/04 Vivendes21/11/04 CSO Vilanova30/11/04 Kan Disaster II04/12/04 Vivenda04/12/04 Nou Pati Blau07/12/04 Las tres Marias09/12/04 09/12/04 Vivenda09/12/04 El Quinto Coño11/12/04 Vivenda27/12/04 Tak Majal29/12/04 Monturiol

59 okupacions, 14 desallotjades

Catalunya. Març de 2005 19

OPINIÓCrida a lamobilització peruna escolapública, laica ide qualitatFederació d'Ensenyament de la

CGT de Catalunya

La Federació d'Ensenyament de laConfederació General de Treball,

davant l'actual situació del sistema edu-catiu i davant els plans del PSOE pelsector educatiu, fa les següents propo-sicions:

1-Crida a la mobilització i partici-pació en defensa de l'escola pública,laica i de qualitat

Davant les proposicions del Ministe-ri d'Educació entorn del futur del siste-ma educatiu, la CGT, de la mateixaforma que els sectors progressistes delsector de l'ensenyament, que entenenl'educació com un servei públic i al ser-vei de la compensació de desigualtats,pensa que hem de mobilitzar-nos ja quel'existència d'una escola pública laica ide qualitat no està garantida enfront delmodel d'escola elitista, classista, con-fessional i privada per la qual sí s'estanmobilitzant els sectors conservadors dela societat. CGT adquireix el compro-mís de participar en aquest debat socialper contribuir a l'enriquiment delmodel futur de sistema educatiu i de-fensar l'escola pública.

2-L'escola pública necessita un fi-nançament del 6% del PIB

El Pressupost d'Educació ha de créi-xer fins al 6% del PIB i per a això nohan de derivar-se diners públics per asubvencionar a l'ensenyament privat. Amés, la privatització de l'educaciós'està associant a l'especulació urbanís-tica ja que l'educació pública no estàsabent o no està volent arribar als nousnuclis urbans i s'està quedant reduïda al'escolarització dels sectors socials mésdesfavorits i als immigrants mentre queles noves construccions escolars sónprivades.

3-La pública ha de ser laicaLa ciència i la religió representen vi-

sions antagòniques del coneixement.Així, mentre la ciència genera pensa-ment crític i llibertat de consciència, lareligió adoctrina i provoca un acosta-ment dogmàtic al coneixement. Enqualsevol cas, l'espai públic ha de serlaic, aconfessional, plural, tolerant,mentre que el fet religiós ha de pertàn-yer al món del privat.

4-Avui l'escola pública és precàriaEl 25% de la plantilla del professorat

en centres públics és interí i això signi-fica, inestabilitat de plantilles, precarit-zació de drets laborals, disminució dela qualitat. S’estan privatitzant els ser-veis de neteja, menjador, transport, ac-tivitats burocràtiques, extraescolares,etc. el que representa pèrdues salarials,major explotació i empitjorament delservei. La CGT defensa l'adopció demesures que dignifiquin el servei pú-blic educatiu i permetin l'educació pú-blica, laica i de qualitat.

Jo no competeixoXabier Gracia,

Seminari d'Economia Crítica Taifa

-Això és sang?-No, és carbó. En porto tant al cos perescalfar-me fins a la meva mort.“Germinal”

En el centre dels debats econò-mics que es desenvolupen enl'actualitat hi ha la qüestió de

la competitivitat. Les solucions queproposa el discurs neoliberal i l'esquer-ra reformista per afrontar els nous rep-tes sorgits del procés d'internacionalit-zació del capital passen per la millorade la productivitat i aconseguir, així,una millor posició competitiva en la di-visió internacional del treball.

La competitivitat és un virus ideolò-gic. Si s’accepta la seva lògica s’estàperdut. L'aprovació de la necessitat deser competitius porta implícita l'accep-tació de la manera de producció capita-lista. S'interioritza fins al més profundde la medul·la ideològica l'essència delcapital i l'obrer assumeix com a pròpiala necessitat d'incrementar l'explotaciódel seu treball. Una vegada inserit en eldiscurs sobre la competitivitat, no esqüestionen els fonaments del capitalis-me. Aquests queden a un marge i limi-ten l'abast de la crítica. El debat preténestablir una aliança contra natura entreel capital i el treball. En aquest marc, eltreballador accepta de forma fatalistales conseqüències del caràcter expan-siu del capital. Els efectes de la mobili-tat internacional del capital i les seqüe-les que es deriven s'interioritzen com aforces naturals contra les quals no hi halloc per a la resistència. El capitalisme,com a relació social de producció, espresenta al treballador com un ens queté propietats físiques i inexorables. Elcapital es vesteix amb les propietats dela matèria i s'objectiva de tal maneraque al treballador no li queda una altrasolució que acceptar submissament laseva lògica.

En l'últim període, el capital ha in-tensificat la lluita amb el treball per laprolongació de la jornada laboral.Aquesta necessitat imperiosa d'aug-mentar l'extracció de plustreball mit-jançant el mecanisme de la plusvàluaabsoluta s'ha portat a terme gràcies al'acceptació per part de la burocràciasindical del discurs de la competitivi-tat. A França i a Alemanya els líderssindicals han acceptat sense combatl'extensió de la jornada laboral senseincrement salarial com a mal menorper poder ser competitiu en el mercatmundial. El perill de deslocalitzaciós'està utilitzant com a argument disci-plinari de la força de treball sense tro-bar resposta davant el desarmamentideològic del reformisme d'esquerres.La imatge és terrible: els treballadorsassumint com a pròpia la seva degrada-ció salarial amb la finalitat última degarantir-se les seves condicions d'ex-

plotació. En aquest context es fa palpa-ble que la classe treballadora sense eldesenvolupament de la seva conscièn-cia no és més que carn de canó per al'explotació. És una massa incoherent iinconnexa d'individus i no es pot cons-tituir en agent social transformador. Elseu espectre polític es redueix fins almínim i les seves condicions de vida iels elements civilitzadors que compor-ten queden soscavats.

Que la producció s'articuli a travésdel mecanisme del mercat i de la com-petència del capital sorgeix del caràcterprivat dels mitjans de producció. Lapropietat privada dels mitjans de pro-ducció implica necessàriament la no-propietat dels treballadors. Els produc-tes del treball s'han d'emancipar de laforça de treball i oposar-se al treballa-dor com una força hostil: “els produc-tes dels obrers, convertits en podersautònoms, els productes com a domi-nadors i compradors dels seus produc-tors”. En conseqüència, el treballadorsolament pot vendre la seva força detreball al propietari del capital si volgarantir-se les seves condicions d'e-xistència. En aquesta venda entra encompetència amb la resta dels treballa-dors que estan en la seva mateixa situa-ció, és a dir, privats dels seus mitjansde subsistència. Per tant, el primer quehem de qüestionar-nos és el caràcterprivat dels mitjans de producció i l’an-tagonisme que sorgeix entre el poten-cial productiu de la societat i els límitsque li imposen les relacions socials deproducció. La pregunta que hem defer-nos no és quines estratègies cal se-guir per millorar la competitivitat, sinóper què el treballador ha de vendre laseva força de treball al capitalista perpoder existir. Per què la producció hade ser intervinguda per al benefici i pera l'extracció de plustreball? Per què elsproductes del treball s'enfronten al tre-ballador com a propietat privada delcapital?

La competència entre capitals pri-vats en la seva batalla pel benefici su-posa un enorme malbaratament de re-

cursos. En contra del dogma ortodoxque canta les lloes de la competència(amb el monopoli de la propietat, ésclar) hem de qüestionar l'existènciamateixa de la propietat privada comeix vertebrador del procés productiu. Ala competència capitalista, a aquestaguerra de tots contra tots, hi hem d’o-posar la cooperació socialista de la pro-ducció social.

Però a més, el debat sobre la compe-titivitat ha de situar en el centre l'objec-tiu i les conseqüències de l'incrementde la productivitat del treball. Precisa-ment, l'increment de la productivitat ésl'alternativa que proposa el reformismed'esquerres per competir amb els bai-xos costos salarials de països comXina. Les seves propostes passen perincrementar la productivitat del treballaugmentant el coeficient cabdal-treballi invertint en desenvolupament i inves-tigació. En termes marxistes, es tractad'incrementar l'extracció de plusvàluarelativa elevant la composició orgànicadel capital. Això equival a incrementarla taxa d'explotació. El discurs refor-mista no es qüestiona en cap momentque els increments en la productivitatdel treball siguin apropiats pel capital.En abordar la innovació tecnològicacom un element neutral de la produc-ció s'accepta de manera implícita laconfiscació dels seus beneficis per partde capital. És important ressaltar que lareducció de la jornada laboral no hatingut la seva contrapartida en els enor-mes increments de la productivitat deltreball de les últimes dècades. El de-senvolupament tecnològic i la produc-tivitat que aquest implica s'han posat alservei del capital i han servit per enca-denar el treballador a la màquina i in-crementar la seva explotació.

Vol dir això que s’ha de menysprearla lluita per la defensa dels llocs de tre-ball i per la conservació de les condi-cions laborals? Ni de bon tros. No obs-tant això, com ens va recordar RosaLuxemburg en la seva “Reforma o re-volució”: “La lluita sindical es conver-teix, gràcies als processos objectius de

la societat capitalista, en una espèciede treball de Sísif”. És per això, queaquestes lluites s’han d’encadenar al'objectiu últim de la transformació so-cial i ha de quedar ben clar el caràctertemporal que, necessàriament, assu-meixen les reformes sota el capitalis-me. El que la classe obrera aconse-gueix arrabassar a la burgesia quan lacorrelació de forces li és positivaaquesta li ho pren quan aquest equilibride força s'altera novament a favor seu.Reprenent les paraules Rosa L.: “El so-cialisme no es deriva automàticament isota qualsevol circumstància de la llui-ta quotidiana de la classe obrera. És re-sultat solament de les contradiccionscada vegada més agudes de l'economiacapitalista i de la convicció, per part dela classe obrera, de l'absoluta necessitatde la seva abolició per mitjà d'una re-volució social. Si es nega el primer i esrebutja el segon, com fa el revisionis-me, es redueix el moviment obrer asimple sindicalisme corporatiu i a re-formisme social, el que per la seva prò-pia dinàmica acaba conduint, en últimterme, a l'abandonament del punt devista de classe”.

El desenvolupament de les forcesproductives està encotillat per la pro-pietat privada dels mitjans de produc-ció i pels límits que estableix l'existèn-cia de l'Estat nacional. D'aquests doselements es dedueixen quins són elsobjectius del moviment obrer per supe-rar la manera de producció capitalista.En la seva lluita contra el capital, elstreballadors han de tornar a aixecar labandera de l’internacionalisme prole-tari.

Una de les conseqüències més per-nicioses del discurs sobre la competiti-vitat és enfrontar els treballadors en lí-nies nacionals. No hem de permetrecap tipus d'aliança interclassista ambles burgesies nacionals. Per això és ne-cessari desemmascarar el discurs quepretén vincular els interessos del capi-tal nacional amb els interessos del tre-ball i qüestionar els fonaments mésprofunds del capitalisme

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Dinamita de cervell

Catalunya. Març de 200520

Jaume Perich, dibuixant i mésCol·legi de Periodistes de

Catalunya

Entre el 14 de desembre del1994 i el 13 de gener del1995, el Col·legi de Periodis-

tes de Catalunya va organitzar a laseu de Barcelona una exposiciódedicada al dibuixant i humoristaJaume Perich.

Amb un text de presentació delperiodista Iván Tubau que es titula-va “Carn crua sota el maquillatge”,el mateix Perich va recopilar i orde-nar personalment els continguts dela mostra.

Pocs dies després de tancar-sel’exposició, l’1 de febrer de 1995,Jaume Perich moria sobtadamentals 53 anys d’edat. El 17 de febrer,l’exposició original es presentavade nou al Palau de la Virreina deBarcelona, conjuntament amb “ElPeriódico de Catalunya” i amb l’a-portació d’altres dibuixants i humo-ristes que s’afegien així a l’home-natge pòstum al col·legadesaparegut.

Des d’aleshores la mostra “Ho-menatge a Perich” no ha parat deviatjar i ha estat, entre d’altres llocs,

a Tarragona, Sant Hilari Sacalm,Girona, a la festa de “Treball”, aPremià de Mar, Sabadell, SantFeliu de Llobregat, Cornellà, Cas-telldefels, Vilafranca, Viladecans,Vilanova i la Geltrú, Vilanova delVallès, Sant Vicenç de Castellet,Igualada, el Masnou, Arenys de

Mar, Madrid, Sevilla, Llançà, l’A-metlla del Vallès, Òdena, Vic, Ripo-llet i Caldes d’Estrac.Ara, deu anys després de la sevamort, el Col·legi de Periodistes deCatalunya vol recordar novamentla figura de Perich recuperantaquella darrera exposició que el

company dibuixant i humorista varealitzar amb especial cura i il·lusió.

L’exposició romandrà oberta finsal 8 de març, de dilluns a divendresde 10 a 14 i de 16 a 18.30h, a lasala d’exposicions del Col·legi dePeriodistes, a la Rambla de Cata-lunya, 10, pral.

> CONTRAINFORMACIÓ

Neix una ràdio dedones, Ràdio Paca!Des del Centre de Cultura de DonesFrancesca Bonnemaison s'ha anunciatel naixement d'una ràdio, Ràdio Paca,una ràdio associativa de dones, oberta iparticipativa, que vol esdevenir unespai de representació i difusió de lesidees i les accions de les dones, un alta-veu del moviment de dones que contri-bueixi a la creació i manteniment d'undiscurs en femení basat en el diàleg i ladiversitat.

Són molts els motius que han impul-sat a la creació d'aquest nou espai decomunicació. La poca visibilitat ipresència de les dones i dels movi-ments feministes en els mitjans de co-municació tradicionals n'és un molt im-portant, però no l'únic. La seva idea ésanimar els moviments de dones quemostrin les seves formes de resistèn-cia, les seves accions i tot el seu saber iels seus coneixements i donar-los aconèixer a tothom.

Des de la nova ràdio, es vol crearaquest espai entre totes, anar més enllàde la dicotomia d'emissora i receptora ifer possible que totes les dones esde-vinguin productores del medi radiofò-nic tot i que no tinguin cap coneixementprevi de ràdio. Entenen la comunicaciócom una eina per a la transformació so-cial, i per això cal que totes les doness'apropiïn de les eines necessàries perpoder ser protagonistes de les sevesveus i accions creant opinió, reflexió iun diàleg constant, exercint el seu dreta la comunicació.

Es vol crear un model de ràdio parti-cipatiu i que doni cabuda a la pluralitatd'identitats, veus, pensaments, accionsi presències de les dones al món. Ente-nen la comunicació participativa comun procés circular on es valora sobretotel procés i no el producte final i on lesdones s'apropien de la seva paraula, so-vint silenciada o ignorada, en un procésd'empoderament.

Radio Paca s'estrena el 8 de Març i esproposa com a primera experiència percrear la dinàmica de la ràdio, la de feruna emissió en directe per Internet.

Per aconseguir més informació caladreçar-se al Centre de Cultura deDones per e-mail o bé per telèfon: Edifi-ci F. Bonnemaison, c/Sant Pere mésBaix, núm. 7, 2a planta, 08003 Barcelo-na, tel. 93 268 42 18, fax 93 312 14 32ccd@bonnemaison-ccd.org i www.bon-nemaison-ccd.org.

El Triangle celebraels quinze anys

La publicació “El Triangle” ha arribat alsquinze anys als quioscos de Catalunya.En l’actualitat, la publicació s’ha envol-tat d’un nombrós grup de publicacions isuplements (“La Pau”, “Userda”, “Tou-rismes”, “Tria Cultura”) i és un dels pi-lars inqüestionables de la trobada entreels moviments socials i la resta de l’es-querra, des de la més institucional a lamés alternativa. Que no pari la crítica nila incòmoda feina de dir la veritat. Percontactar amb ells, a redaccio@eltrian-

gle.info

Exposició sobre Ferrer i Guàrdia i l'Escola Moderna a Lleida

Fins al 20 de febrer, es vapoder visitar a Lleida, al Cafè

Teatre de l’Escorxador, l’exposiciósobre Ferrer i Guàrdia i l’EscolaModerna que va organitzar laCGT de Ponent i el Fòrum Socialper l’Educació de Lleida.

En el fullet anunciador de l’ex-posició es podia llegir: “FrancescFerrer i Guàrdia i l'Escola Moder-na han estat un punt de referènciadel nostre moviment obrer i de lanostra recerca de camins de de-

mocràcia i llibertat. També delsnostres afanys per trobar fórmu-les pedagògiques que ens per-metessin de superar camins ei-xorcs i massa fressats. Oblidarcoses com aquesta és caure enuna barbàrie “alfabetitzadora”.

En aquest sentit, l’exposició vavoler ser un recordatori i alhorauna promesa de les possibilitatsde l'acció humana guiada per unsideals d'igualtat, solidaritat i justí-cia”.

Antonina Rodrigo

El 1869 contrau matrimoni ambMartí Borràs Jover, sabater, un

dels primers internacionalistes,fundador amb Emili Hugas de LaJustícia Humana (1886) i Terra i Lli-bertat (1888-1889). Per mitjà delpropagandisme Francesca assu-meix la militància activa. Dels deufills que té, només en sobreviuencinc nenes. Dona responsable i so-lidària, converteix casa seva en uncentre d’acollida. El 1889, en soli-daritat amb els obrers i obreres ale-manys en vaga, s’organitza ungran míting a la plaça Catalunya

que no s’arriba a portar a termeperquè la policia detén els mem-bres de l'organització. Sense cap

raó detenen la família de Frances-ca. El 1893, Paulí Pallàs atemptacontra el general Martínez Cam-pos, Pallàs mor afusellat i un venja-dor embogit llança una bomba alLiceu de Barcelona en plena ac-tuació; l’atemptat desencadenauna repressió ferotge. Un dels de-tinguts és el company de Frances-ca, que no pot resistir tanta injustí-cia i se suïcida. Més tard,Francesca, unida a Ascheri Fossat-ti també afusellat a Montjuïc, és de-tinguda amb la seva filla i les donesd’uns altres condemnats. Obliguenels reus a casar-se i a batejar elsseus fills i filles condició que posa

Beneficència per poder-los recupe-rar de l’asil on els havien tancat.Alliberen Francesca però la con-demnen a ella i a les seves filles al’exili. L’acullen a França, que és elcentre de la campanya internacio-nal en favor dels processats deMontjuïc. Quan torna, casa sevaesdevé novament un refugi per apersones necessitades. FrancescaSaperas, companya i col·laborado-ra de Teresa Claramunt, és un sím-bol de lluita obrera.

Text publicat al Calendari dedones sindicalistes 2005 editatper l’Institut Català de la Dona.

Francesca Saperas Miró Barcelona, 1851 – 1933

Dones sindicalistes

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Març de 2005 21

De quan les utopiescoincidien en l’espaide Barcelona

Jordi Martí Font

Si el primer llibre signat per Mei M.Vidali Ferran Aisa era una biografia del poetaanarquista, independentista i més"istes" Salvat Papasseit, el segonvolum d'aquest fructífera col·laboracióescrita és aquest "Camins utòpics", unllibre que podríem definir, utilitzant unvocabulari força actual, com una histò-ria àmplia i diversa dels moviments so-cials de la capital catalana de 1868 a1888. Vidal i Aisa utilitzen, per a aquestobjectiu, el viure quotidià d'un perso-natge que recorre aquella Barcelona definals del segle XIX en la seva incorpo-ració a l'edat adulta, Antoni Gaudí.

Gaudí i la seva peripècia vital serveixde llaç als autors per resseguir una àm-plia nòmina de noms i corrents de pen-sament i d'acció que van dels àmbits in-ternacionalistes a les primeres veus delModernisme, de la Catalunya populard'esquerres al primer catalanisme lligatals cercles federals, dels republicanis-me a l'obrerisme organitzat primigeni,del món de l'art al de l'arquitectura i l'ur-banisme.

El llibre compta amb un reguitzell depersonatges que deambulen per unaciutat en transformació i que els ager-mana i els fa trobar més enllà de les tan-ques que els historiadors posteriors elshan posat per tal de definir els seus co-rresponents objectes d'estudi. Hi sónpresents, a banda del mateix Gaudí, elscors de Clavé, la revista "L'Avens", per-sonatges com Albert Llanas i el seu pe-culiar humor, Rossend Arús, Bartrina,Eudald Canibell, Ildefons Cerdà, RafaelFarga Pellicer, Valentí Almirall o JosepLlunas. Cada un d'ells en el seu am-bient literari, obrer, ciutadà o de grupd'afinitat, però alhora junts i dibuixantun fresc de la societat barcelonina del'època que ens permet entendre míni-mament com es va afrontar el canvi quesuposava la revolució industrial i les re-volucions polítiques, com La Gloriosa,que van haver de viure la gent de finaldel segle XIX a Catalunya.

És aquest el moment en què l'efer-vescència social que es viu engega elsmoviments que al segle XX configura-rien tota l'esquerra catalana i definirienles formes i les idees de la Catalunyapopular.

D'altra banda, el llibre aconsegueixun bon ritme narratiu, tal com ja havienfet els dos autors amb la seva anteriorobra, una virtut que per la informacióque conté resulta principalíssima perentendre bé el que s'hi diu i no caure enl'avorriment que ens porti a abandonar-ne la lectura abans d'haver-lo acabat.

Joan Rocamora

Parlar de Felip Cortiella, comen tants altres casos, és par-lar de la desmemòria històri-

ca. És per això que des del “Cata-lunya” intentarem esbossar unabreu biografia d’aquest autor i delseu temps, a través de diversos ar-ticles, que sempre seran unaminsa i breu aportació mentre nos’estudiï i divulgui com cal la figurad’aquest activista llibertari, caixistad’ofici, dramaturg i poeta.

He sabut que recentment queFelip Cortiella havia tingut un carrera Barcelona amb el seu nom, du-rant el breu període de revolució iresistència a l’agressió feixista del’anomenada Guerra civil. Cortiellamorí l’any 1937. El 16 desembrede 1937, l’Ajuntament de Barcelo-na inagurava una placa amb el seunom on actualment és el carrerdels Àngels. Fou un temps que elscarrers de Barcelona duguerennoms en homenatge com ManuelGonzàlez Alba, plaça Francesc Fe-rrer i Guàrdia o carrer Farga Pelli-cer, que foren substituïts a l’ocupa-ció franquista pels de Ros deOlano, Bisbe Urquinaona o SantPau respectivament. La desmemò-ria, com podem veure, té uns orí-gens violents de la mà de la repres-sió feixista. Que actualment s’hiperpetua, acompanyada també perla incapacitat col.lectiva de preser-var la nostra identitat i el nostrepassat.

Aquesta desmemòria històrica,que elimina del mapa tot allò queno resulta políticament correcte peral règim, i que tot sovint duem ino-culat nosaltres mateixos com unllast que forma part de la nostraideologia, afecta pel que fa al casaquest autor, però també una ina-cabable llista d’exemples que res-ten soterrats en l’oblit. Per escarnide totes i tots aquells lluitadors quevan donar la vida per moltes de lesconquestes socials, drets i lliber-tats de què encara gaudim. I pervergonya nostra, que no hem sabutampliar o mantenir moltes d’aques-tes conqueses polítiques i socials, iperquè no hem sabut ni tan solspreservar la memòria d’aquestespersones, autèntics motors de lanostra història.

Felip Cortiella, un autor “menor”de la literatura catalana, no és unbolet que sorgeixi com una raresaal tombant dels segles XIX-XX. Laseva persona i la seva obra beuend’una saba cultural i política ante-riors, que podem situar als inicisdel segle XIX. Una tradició de re-sistència i contrapoder popular quetira per terra molts dels tòpics que

el bloc ideològic dominant ens hanvolgut fer empassar. Els ateneusobrers generaven la cultura i l’artmés avançat entre les classes po-pulars. El teatre era una arma detransformació social i d’agitació po-lítica. Les barricades i la violènciapolítica eren tan recursius i diariscom legítims entre la població.

Els tòpics encunyats per la ideo-logia conservadora es demuntenen parlar només de trajectòriescom les de Josep Robrenyo (1780-1838), actor i dramaturg, un prece-dent llunyà de Cortiella, si tenim encompte que a través del seu teatrecombaté els posicionaments reac-cionaris de la seva època, fet quel’obligava a esdevenir un pròfug rei-terat.

O d’Abdó Terrades (1812-1856),company de fatigues revolucionà-ries de Joan Tutau (escollit de-mocràticament en diverses oca-sions alcalde de Figueres i“il.legalitzat” per la seva condiciódemocràtica-republicana); l’obradramàtica de Terrades es resumeixamb “Lo Rey Micomicó”, una farsaantimonàrquica estrenada el 1838a Barcelona. Fou perseguit repeti-dament per la seva militància repu-blicana i les seves idees socialis-tes, especialment pels Mossos

d’Esquadra, un cos especialitzaten la represssió política durant totel segle XIX. I morí deportat pel ge-neral Zapatero a Medina Sidonia el1855.

O bé de la trajectòria d’AlselmClavé (1824-1874), del qual nomésens ha arribat la seva faceta ange-lical de dignificador dels treballa-dors a través del seu activisme cul-tural i artístic: poc s’explica que eljove Clavé havia participat en ac-cions de sabotatge de caràcter lu-dista. Molt poc s’ha parlat també deles nombroses obres teatrals d’agi-tació política durant els segle XIX aCatalunya. Obres títols com “Viscala Federal!” (1873), “Mai més mo-narquia!” (1873) i “Via fora some-tent!” (1875) de Rossend Arús, “L’-heroi de Martorell o el Noi de laBarraqueta” (1872) i “Visca el Poblesobirà!” (1868) d’Ermengol Mar-quès, “La policia secreta” (1868) deConrad Roure, o l’obra anònima“L’honor valensià o en les barrica-es” (1873).

Poc es coneix que des de lesfiles republicanes i federals s’hifeien les primeres teoritzacionssobre l’alliberamet nacional: JosepNarcís Roca i Farreres (1834-1891) ja denunciava al seu “Ni fran-cesos ni espanyols”(1886) la doble

opressió que patien els catalansper part d’aquests dos estats, arti-cle que li costà un ordre d’empre-sonament.

Aquests tòpics també destaquenen l’obsessió de contraposar leslluites per l’emancipació social i elcatalanisme durant la nostra histò-ria, tòpics i fixacions que tenen elseu origen en un intent de revisio-nisme maniobrat des del Noucen-tisme i des del lerrouxisme a la ve-gada, i que són uns discursos queactualment perviuen entre els opi-nadors oficials de l’”oasi català”.

Felip Cortiella és fill d’aquestatradició republicana, socialista i lliu-repensadora que combinava la di-fusió cultural amb la voluntat revo-lucionària, la construcció d’uncontrapoder popular amb el catala-nisme, l’antibel.licisme amb l’amora la natura, la defensa del matrimo-ni civil i l’amor lliure amb la lluita perl’emancipació de les colònies es-panyoles. Noms com Josep Llu-nas, Rossend Arús, Cels Gomis,Eudald Canibell, Francesc MariaBartrina, Pau Alsina, BaldomerLostau, Antoni Pellicer, RafaelFarga Pellicer o Valentí Almirallfaran possible que durant els pri-mers anys del segle XX els treba-lladors i treballadores catalans tin-guin una consciència de classe i depoble que van fer possibles moltesconquestes socials i polítiques. Noés casualitat, doncs, que la lletrade l’himne nacional de Catalunya,“Els Segadors”, fóra escrit per unsindicalista llibertari i tipògraf, comCortiella, el 1895: Emili Guanya-vents. Una de tantes dades quetiren per terra aquests tòpics impo-sats sovint per ignorància i més so-vint amb mala fe.

Felip Cortiella mostra a la sevaobra una fidelitat a la llengua i alpaís que ha volgut ser silenciadades de diferents àmbits, a qui no in-teressa conjugar la lluita pels dretssocials i les llibertats nacionals. Hodeixa clar al llarg de la seva obra.El seu volum de poesies “Anarqui-nes” (1908), conté ell poema “A lallengua catalana”, que esvaeixqualsevol dubte sobre el seu amora la terra i a la llengua:

“Oh llengua estimada,/ llengua delmeu cor!/ Qui no t’ha cantada/ no sab que és conhort! (...)Gent ignoranta/ i altra gent vil/ jun-ta’t bescanta/ l’accent viril,/ tosmots precisos,/ ton fer roncar/ ibells matisos/ d’amistansar.I altra gentota/ que’t mima arreu/ etfa patriota/ per lo que’n treu;contra uns que’s diuen/ lliures iiguals..../ i am tu no viuen/ lleis na-turals!”

FELIP CORTIELLA (1871-1937)

Un dramaturg llibertarifidel a la llengua (1)

�Aquesta desmemòria històrica,que elimina del mapa tot allò queno resulta políticament correcte�

Text: Comissió Confederal deSolidaritat amb Chiapas de la

CGT. Foro: Dídac Salau.

"Encara que estem malfets, no estem aca-bats; i és l'aventura

de canviar i de canviar-nos laque fa que valgui la pena aquestparpelleig en l'historia de l'uni-vers, aquest fugaç caloret entredos gels, que nosaltres som" E.Galeano, en el seu llibre "PatasArriba" (1998)

No és que des de la Comissió Con-federal de Solidaritat amb Chiapasde CGT vulguem posar aquí i arael món de potes enlaire, quetambé, com tampoc donar-li lavolta a les seves crues realitats,que també, sinó que tot just prete-nem cridar la teva atenció sobre unnou i peculiar llibre que acabemd'editar.

Es tracta de "Miradas, ecos y re-flejos... del zapatismo a la utopía yviceversa", un llibre que neix delsacords de l'últim Ple Confederal deCGT al novembre de 2003, compart de la campanya que es va de-cidir desenvolupar durant tot l'any2004 per commemorar i celebrar el20i10 zapatista, és a dir, els vintanys de la fundació de l'EZLN (17-11-83) i els deu de l'aixecamentarmat dels indígenes en Chiapas(1-1-94).

Un llibre que s'aconsegueix grà-cies a la solidaritat rebuda de quien ell ha col·laborat, aportant elseu treball manual, intel·lectual i ar-tístic, ja indistintament o a l'una encerts casos, per formar així un petiti humil però sincer, suficient i im-portant ram de compromisos mili-

tants i personals vivències, senti-ments, sensacions, enteniments...Un llibre si més no "curiós i extrali-mitat", amb mirades, ecos i reflexosd'allà i d'aquí, on es barregen relatsverídics amb contes suposada-ment ficticis i poesies no menysutòpiques però igualment molt de

veritat, així com fotos i dibuixos devegades clarament identificats ambel zapatisme i unes altres tambéencara que descoberts des de l'ín-tima visió de qui ho interpreta...

Amb un total de 192 pàgines deles quals 60 son a tot color, en di-verses formes literàries aquest lli-bre conté 38 textos escrits de 30autors de distints llocs (Mèxic,Estat francès, Brasil i l'Estat espan-yol), així com 82 fotografies, 17 di-buixos de major o menor grandàriai una historieta o còmic de tres pà-gines, també tot això de diferentsartistes d'aquí, allà i enllà. Així ma-teix, entre altres "detalls" que s'hipot descobrir, el llibre duu adjunt unDVD de 35 minuts amb imatgesque acompanyen l'entrevista quesobre "Chiapas i el Zapatisme"vam poder fer el passat febrer de2004 a Gloria Muñoz Ramírez (pe-riodista mexicana, autora del llibre"EZLN. 20i10. El Fuego y la Pala-bra").

Tots els fons que es recaptinamb el llibre, que val 18 euros,seran destinats íntegrament adonar suport al projecte autoges-tionari d'un Hospital que el MunicipiAutònom i Rebel Ricardo FloresMagón està construint en La Cule-bra, això és, en el cor de la selvaLacandona (a Chiapas, Mèxic), perpoder donar el degut servei sanita-ri a les 112 comunitats en resistèn-cia que conformen el MunicipiAutònom.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Març de 200522

> CRÒNIQUES SOTA EL SOLC

FERMIN MUGURUZA“XOMORROAK”

“Un tiesto difícil,de vida intensa”

Carlos Undergroove(undergroove@mixmail.com)

Un grill argentí sense papers i una mos-queta acabada de néixer que començaràun viatge iniciàtic a la recerca de la sevamare junt amb aquest “il·legal” són els per-sonatges que ens guiaran a traves d’a-questa historia i als que també acompanyamusicalment Fermín Muguruza.

La vida en una torreta, una extrapolacióal nostre món actual, un viatge divertit i pe-dagògic musicat per aquest incansablemúsic d’Irun. Aquest viatge comença quanAnartz Zuazua i Klaus Groten (ex baixistade Vómito Social) creen el guió de “Xomo-rroak, Bizitza Lorontzian” (“Bichitos, Lavida en el tiesto) i donen vida a tota aques-ta sèrie de personatges en un musical in-fantil. L’encarregat de posar la música i elsambients escollit és el sempre inquiet Fer-min Muguruza, a qui, en paraules seves"...la idea em va sorprendre molt en unprincipi, però a la vegada m'excitava moltpoder preparar alguna cosa dirigida als in-fants tenint en compta que portava anysconvertint-me en un estudiós del gènereinfantil actual per la quantitat de pel·lículesque havia arribat a visionar amb els meusdos fills i la meva deformació quasi profes-sional una vegada més per la pedagogia".I ja tenim els dos ingredients principals d'a-questa història amb final incert. Una obrade teatre infantil amb uns valors educatiusmolt forts i un music per al que crear temes(musica i lletra) i ambients musicals sem-bla una cosa de nens (cosa que no arriva aser del tot veritat). La coctelera es fica enmoviment, el resultat: 14 temes entrecançons i ambients musicals, 14 registresque es mouen entre el raggamufin, la blackmusic, el dub, el triphop, el drum&bass, eltango, melodies saltarines per fer gaudirels més petits i també els més grans, sam-plers rescatats per formar part d'aquestahistòria tan real, referències musicals cre-ant una altra BSO, un nou concepte musi-cal fruit de la infantil entremaliadura de Fer-min capaç de convertir aquest estilsmusicals en una lliçó divertida i cultural,capaç de fer entendre als nens els singu-lars valors de l'obra amb musica per aadults.

El Cd, amb una presentació molt acura-da, ve acompanyat dels textos de l'obra ien trobem 14 temes en euskera, els matei-xos en castellà i diverses de les bases mu-sicals com a "Xomorrokaraokea" per talque els més petits en gaudeixin cantant elsmateixos els textos.

Mirades, ecos ireflexos... del zapatisme

Fent més accessible el pensament de Roberto FreireLobonegro

(edurgentes@lasnegras.net)

Al Brasil és ben conegut RobertoFreire. Després de conèixer lapresó, la tortura i la clandestini-tat, pel seu passat guerriller con-tra la dictadura militar al Brasil(1964-1985) i després de moltsanys d'exercir la teràpia psicolò-gica, aquest anarquista militantva acabar escrivint novel·les i as-saigs amb gran èxit al seu país.Precisament ara, Urgentes Edi-ciones (ap. 33134, Barcelona08080, tels. 93 441 97 13 i 61830 68 03) publica tres dels seustextos més coneguts: "Amar sinvergüenza", "Sin Tesao no haysolucion" i "Soma, terapia liberta-ria".

En la primera obra (de 224 pà-gines), col·lecció d'assajos i algu-na entrevista, l'autor explica deta-lladament el paper de la burgesiai de l'església en la formació del'autorepressió constant que enscoarta, molts cops inconscient-ment, en la nostra vida quotidia-na, que pensa com a alliberadorai llibertària. Roberto sosté que enla nostra quotidianitat, a vegades

és necessari, per mantenir lasalut somàtica, la necessitat deproduir escàndols, donar la notao amar sense vergonya, i explicaen la segona part d'aquest llibreles seves "vexacions" més impor-tants al llarg de la seva vida.

El segon títol (de 224 pàgines)comença amb una investigacióde com la joventut brasilera vatransformar una paraula -'tesao'-que si en un principi significavaúnicament el desig sexual, l'exci-tació, després es va ampliar du-rant les dècades dels 60, 70 i 80

per incloure les emocions d'ale-gria i bellesa, sent ara part inte-gral del vocabulari popular brasi-ler, significant el 'tesao' l'alegria,la bellesa i el desig, tot alhora. Icontinua amb demolidores críti-ques contra la burgesia i l'esglé-sia, la psicoanàlisi i el marxisme,la prohibició de les drogues, con-tra el sacrifici.

Després d'algunes reflexionscontra la idea general de felicitat ia favor de la bellesa i l'art, conti-nua amb la seva teoria personalde la mutació genètica de la jo-ventut cap a un altre ésser humàmés lliure, plaent i ecològic. Des-prés d'unes breus entrevistesque va donar a algunes revistesalternatives brasileres sobre elseu cicle professional i literari,acaba amb un manifest anarcoe-cològic. El segueix un apèndixobra dels editors d'aquesta obraen espa-nyol en què reflexionensobre la necessitat de revitalitzarles persones anarquistes i autò-nomes per poder aconseguircanvis efectius i revolucionaris.

El tercer llibre que presentenUrgentes Ediciones és un petitfullet de 80 pàgines en què R.

Freire i Joao de Mata expliquendetalladament la teràpia, o peda-gogia, que va crear Freire ja fagairebé 30 anys, en la qual utilit-zant la Bioenergètica de W.Reich, la Gelstalteràpia de F. Pe-arls, les pràctiques d'antipsiquia-tria de D. Cooper i R. Laing, juntamb els anarquismes, preténacabar amb les repressions psi-cològiques que la burgesia, l'es-cola i la família patriarcal, haninstal·lat en la nostra ment itambé el nostre cos.

Les tres obres parlen d'anar-quia, no de les grans epopeieshistòriques, sinó de l'anarquiaquotidiana, de les relacions lli-bertàries, o autoritàries, amb elsnostres éssers estimats, la nostrafamília, amics, companys de tre-ball, de l'autoritarisme quotidià enquè es perden les grans idees ien què solem tenir por de la reali-tat més evident. Parla de la vidaviscuda dia a dia, de les possi-bles conspiracions amb els nos-tres còmplices i de com poderenfrontar l'autoritat de l'Estat, dela cultura dominant, dels mitjansde formació de masses, amb eltreball estúpid...

"¿Qué pasó conlos niñosdesamparadosde la guerra?"

ENRIQUETA BORRÀSEdició pròpia, per aconseguir-lopodeu trucar al tel. 93 221 61 27

Josep Llunas i Pujals

Potser el títol d'aquest llibre potconfondre el lector o lectora que hiarribi amb idees preconcebudes, jaque "¿Qué pasó con los niños de-samparados de la guerra?" no ésun estudi sobre els "nens de laguerra", sinó que és un recull deles vivències personals d'una d'a-questes nenes, l'Enriqueta Borràs,la companya Irma del Sindicatd'Espectacles de Barcelona de laCGT de Catalunya.

A través de 146 pàgines, Irmaexplica els primers anys de la sevavida a través de diversos indrets deCatalunya i del País Valencià, ambuna mare tancada a la presó perles seves idees polítiques i sindi-cals i un pare absent. La seva ésuna vida amb monges, hospicis i,de tant en tant, cases de militantsde la CNT que acullen la filla de laseva companya i li fan un lloc acasa seva perquè no es converteixien una monja amb tant de contactediví. Això mentre els companys mi-litants no cauen en alguna de lesràtzies policials contra la xarxaconfederal en la clandestinitat.

Es tracta de material de primeramà, viscut per la mateixa protago-nista que ho narra amb una sintaxipersonal però directa alhora, partd'una vida carregada de dades iinterès per a una història generalque es composa, com el mar, demoltes gotes d'aigua com les queaporta l'Enriqueta Borràs enaquest llibre.

“L’empresonamenta Catalunya”

OBSERVATORI DEL SISTEMAPENAL I ELS DRETS HUMANSEdicions de 1984, Barcelona2004

Francesc Poblet

Fruit d’una recerca de més de dosanys efectuada per l’OSPDH (Ob-servatori del Sistema Penal i elsDrets Humans) de la Universitat deBarcelona, aquest llibre ens pre-senta un estudi actualitzat del sis-tema penitenciari i de les presons aCatalunya.

S’hi analitza críticament el règimpenitenciari vigent, que per altrabanda s’incompleix reiteradament,i es repassen temes tan punyentscom les condicions i la vida quoti-diana a les presons, la salut i lamortalitat, les tortures i els maltrac-taments, el treball penitenciari, lesdrogodependències, etc. Tot ple-gat, ens presenta una situació es-cruixidora que té com a punt departida la massificació a les pre-sons, generadora per sí mateixa

d’un llarg reguitzell de problemes.L’estudi conté el relat de sis casosde tortures i un apartat de conclu-sions, en què es detallen les situa-cions més greus i les actuacionsque cal emprendre per canviar-les.

El text, malgrat la seva especia-lització, resulta força amè i llegidor,necessari per descobrir i compren-dre algunes invisibilitats que succe-eixen a casa nostra. Un llibre fet,amb el màxim rigor acadèmic, peruna gent tan especialitzada comvalenta, que no dubta a remoure laconsciència del sistema amb l’a-fany d’eliminar algunes de les nos-tres vergonyes.

"Durruti en larevoluciónespañola"

ABEL PAZLa Esfera de los Libros

Jordi Martí i Font

La Esfera de los Libros ha reeditaten espanyol la biografía de Bona-ventura Durruti que Abel Paz vapublicar primer en francès en 1962i que no poder veure la llum a l'Es-tat espanyol fins al 1978. Més de700 pàgines en què fa una revisióexhaustiva de la vida de l'anarquis-ta lleonès, la seva activitat revolu-cionària i la llegenda que el va en-voltar tant al llarg de la seva vidacom després de la seva mort.

El llibre va costar al seu autormés de vint anys d'investigació enbiblioteques, hemeroteques i ar-xius. També va poder entrevistarcompanys i familiars del militantanarquista.

El relat resultant va ser escritdes d'un punt de vista molt diferental de l'historiador o de l'acadèmic itot i que aquest sigui una de les fra-ses promocionals del llibre alsanarquistes ens hauria de preocu-par que sigui així.

Ens hauria de preocupar perquèDurruti i la resta de "caps" anar-quistes, tal com l'organització CNT,han comptat amb una literatura bà-sicament escrita des de i per a lesfiles anarquistes.

En el cas de la CNT la cosa s'haanat corregint després de les obresde Josep Peirats en què semblavacom si la CNT fos la Mare de Déubaixada a la terra i reencarnada enorganització per la pulcritud de laseva actuació, però ha costat. Unasèrie d'historiadors joves i no tanjoves s'han encarregat de co-mençar a posar al seu lloc la CNTdes de posicions científiques i nosubordinades al poder, ni a l'estatalni al dels 'mandarins' anarquistes;seria el cas, per exemple, d'AnnaMonjo i Eulàlia Vega, tot i que nosón les úniques.

En el cas de Durruti i de la restad'anarquistes destacats, però, tot ila documentadíssima obra d'AbelPaz, que no em cansaré de reco-manar, ens falta una visió mésacadèmica de les seves vides, ensfalten unes biografies que puguinllegir les noves generacions sensearribar a la reconsagrada pregunta:I aquest Durruti no es va equivocarmai? Sempre ho va fer tot bé?Mentre les esperem, aquí tenimset-centes pàgines per devorar iper fer-se una idea de com va anartot allò.

Vagi aquesta crítica en record deRamon Pol, que ens en va prome-tre una per al "Catalunya" aprofi-tant la reedició del llibre i no ens lava poder fer arribar perquè la mortli ho va impedir mentre caminavapel Pirineu.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Març de 2005 23

> IMATGES QUE PARLENLlibres

'Zona roja", larecuperació de lamemòria des de latelevisió pública

Josep Estivill (josep.estivill@terra.es)

"Zona roja" és una sèrie documentalque repassa la vida i l'experiència de lapoblació de Catalunya, el País Valencià iles illes Balears durant el període de laguerra civil espanyola. S'emet pel Canal33 tots els dimecres a les 22h i suposala primera aproximació des de la televi-sió pública a l'esdevenir de la zona nosotmesa a Franco de 1936 a 1939 enanys de profunda revolució que va por-tar a trencar les estructures de podermil·lenàries en el nostre país.

A la sèrie s'hi explica com a la guerradel 36 al 39, les diverses forces del bàn-dol diguem-ne que "republicà" van con-traposar al poder feixista la visió d'unfutur més just i, fins i tot, revolucionari.

A cadascun dels capítols de "Zonaroja" s'exposen les diverses i complica-des circumstàncies que van fer que unpoble s'organitzés per aturar la involu-ció política i social amb què la barbàriefeixista amenaçava la República i lesconquestes socials. L'equip de la sèrieha pogut tenir encara l'aportació demolts testimonis vius que van protago-nitzar els anys de la guerra antifeixista;gent anònima que no estava disposadaa sucumbir a la maquinària militar col-pista i que va defensar la legalitat repu-blicana i les conquestes de canvi socialamb un gran esforç i posant la vida enperill.

L'equip de "Zona roja" ha enregirattota mena d'arxius per buscar els mate-rials: imatges i documents escrits, iaixò es nota en la sèrie. La recerca hadonat resultats positius, amb el desco-briment, en arxius francesos, italians id'altres punts, de filmacions fins ara noconegudes i de documents bàsics percomprendre millor la complexitat delsmoments que es volen explicar. Lesimatges i els testimonis encara viusvolen donar a conèixer més a fons dequin tipus d'organització social es vandotar els republicans en la reraguarda icom es va avançar en la creació d'unanova societat que feia desenes d'anysque s'estava preparant.

A més, d'aquests valuosos testimo-nis, la sèrie inclou imatges gravades endiversos indrets de Mallorca, Menorca iEivissa, així com València i Alacant."Zona roja" vol ser un reconeixementals milers de persones que van viure ipatir la guerra i, després, una bona part,també l'exili. I pretén ser un punt de re-ferència d'una època convulsa que,sens dubte, ha determinat la vida de lesgeneracions actuals.

L’ACCENTMés pàgines i més notícies en lanova etapa remodelada de “L’ac-cent”, el periòdic quinzenal dels Paï-sos Catalans. laccent@laccent.info

Revistes

MUJERES PREOKUPANDOCada número és fet des d’un grupde dones diferent de l’Estat espan-yol. El número set està preparant-se.preokupando7@yahoo.es

EL ECOLOGISTA-LA LLETRA A-LIBRE PENSAMIENTO.Iniciativa de número monogràfic con-tra l’Europa del capital i els estats. Aveure si l’aposta continua.

CA LA DONARevista feminista de Barcelona vin-culada a Ca la Dona, c/ Casp, 38,08010 Barcelona, tel. 93 4127161,www.caladona.org

Text i fotos: Francesc Poblet(www.lletres.org)

Iñaki Rivera és doctor en Dret,professor de la Universitat deBarcelona, autor i coordinadorde nombrosos llibres i estudissobre dret penal, i director del’Observatori del Sistema Penal iels Drets Humans.

-Quins objectius teniu a l’Obser-vatori del Sistema Penal i elsDrets Humans?-Bàsicament ens movem en tresaspectes: la recerca, la docènciauniversitària i l’observació o ins-pecció, dins dels àmbits del siste-ma penal en particular i dels dretshumans en general.

La nostra recerca no és neutrasinó compromesa; aplicada atransformar el sistema penal, lespresons, però també altres àmbitscom la immigració, els menors, eltreball sexual, la justícia de proximi-tat, pensant que la universitat ha detenir una actitud molt més compro-mesa de la que ha tingut fins ara.Pretenem analitzar els problemessocials, veure com els tracta el sis-tema penal, entrar a presons i co-missaries, per després poder reco-manar actuacions que puguinsolucionar els problemes i, tot això,comunicar-ho a l’opinió pública.Volem fer visible el que és invisible.Nosaltres defensem un model dedret penal mínim. Pensem que totala conflictivitat social no s’hauria detractar a través del sistema penalsinó amb mitjans de política social.Quan parlem de dret i sistemapenal estem parlant de la policia,dels jutges i de la presó, és a dir,dels instruments més greus que unestat té per tractar una conflictivitat.

social. No pensem que sigui elmitjà més adequat.-Vols citar algun dels treballsque heu elaborat?-Per exemple, hem realitzat una in-vestigació sobre el sindicalisme pe-nitenciari a Catalunya i hem denun-ciat l’existència de funcionarisultradetrans amagats a les files delsindicat majoritari UGT-presons.Hem detectat casos d’alguns quehan anat a presons de Texas i quemostren la seva admiració per lespolítiques més dures. Hem vist queels maltractaments no són anècdo-tes ni fets puntuals, corresponen auna estratègia de mà dura. Això ésmolt preocupant i no s’està fent resper canviar-ho. Teníem l’esperançaque el nou Departament de Justí-cia faria una operació important deneteja d’aquests sectors i de mo-ment només podem expressar lanostra decepció i desil·lusió per-què, per exemple, han arxivat lesinvestigacions de les tortures a unsquaranta presos de Quatre Caminssense la identificació de cap res-ponsable.-Quan es parla de maltracta-ments i de tortures, pensem enl’Iraq o Guantánamo, però a Ca-talunya...-Com dius, és molt conegut el quepassa a Abu Graib o la situaciódels presos polítics bascos, peròsembla que aquí la paraula “tortu-ra” és una paraula muda, maleïda ique no es pot ni pronunciar. Nosal-tres observem les clavegueres del’Estat i tenim constància de moltessituacions de violències institucio-nals, maltractaments, tortures, aquía Catalunya també. Això en el pas-sat ens ha comportat molts proble-mes amb el govern català i ensestà comportant ara també nous

problemes amb l’actual Departa-ment de Justícia, però alhora ensreafirma en la voluntat de continuarla nostra tasca.-Com veus la situació en l’àmbitglobal, respecte a aquestes polí-tiques d’alarma social i d’inter-venció preventiva que ens estanimposant arreu?-Al món estem patint una regressiódels drets humans a través del fo-ment de la por i de la inseguretatpermanent. Se’ns ven la institucio-nalització de la cultura punitiva,com ara les guerres preventives,com a solució única. L’excepcionali-tat penal seria una altra de lesseves facetes; per exemple, les le-gislacions antiterroristes de la UnióEuropea. Caldrà veure si l’Europail·lustrada i tolerant pot resistir latemptació penal, la progressivasubstitució de l’estat social i bene-factor per uns estats penals i policí-acs.-Recentment has participat al lli-bre “L’empresonament a Cata-lunya”...-És un llibre que va tenir un greuproblema: l’anterior administraciópenitenciaria, el seu titular, RamonParés, Secretari d’Execució Penal,va prohibir la nostra entrada a la to-talitat de les deu presons catalanesi això ens va dificultar la feina.

-Quins són els problemes mésgreus actualment? -Només en citaré uns quants espe-cialment greus. El primer és la granmassificació i amuntegament a lespresons catalanes, amb tot el queaixò comporta, l’impossibilitat dedur una vida amb unes mínimescondicions de dignitat, sense capintimitat. Tot això repercuteix en laseva salut (infeccions, sida, etc.), imés amb la deficient assistència

sanitària que se’ls hi dona.De 1990 a 1999, segons dades

de l’anterior govern català, vanmorir més de mil persones a lespresons catalanes, una cada tresdies, morts que per descomptatsón invisibles per a la societat. Unaltre gran problema són les tortu-res i els maltractaments, tant físicscom psíquics. Hi ha hagut un granaugment de les situacions i règimsd’aïllament. Un exemple d’aquestsrègims extrems el tenim en el casde la Laura Riera, que ha patit tottipus d’abusos, aïllament, indefen-sió jurídica, etc.

Catalunya és l’única comunitatde l’Estat que no ha creat un serveid’assistència legal gratuïta als pre-sos.-I què cal canviar urgentment?Quines alternatives hi ha a lapresó?-En primer lloc, cal una cosa tanevident com complir estrictament lalegalitat penitenciària vigent, l’aten-ció a la salut, l’espai mínim perviure amb dignitat, el dret a l’as-sistència lletrada gratuïta, etc.

A mig i llarg termini s’ha d’apos-tar per sancions no privatives de lli-bertat. Això no és igual a parlard’impunitat, hi ha d’haver controls,seguiments, suspensió d’algunsdrets, treball social, arbitratge, con-ciliació, reparació a la víctima. Ac-tualment el procés penal no reparala víctim,a de la qual mai no se’nparla. Cal potenciar les polítiquessocials per sobre de les penals. Alnou Estatut, és imprescindible queCatalunya tingui no només lescompetències executives enaquest àmbit, com passa ara, sinótambé les competències legislati-ves plenes.

Web: www.observsp@dret.ub.es

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

�La nostra recerca no és neutra sinó compromesa; aplicada a transformar el sistema penal�

IÑAKI RIVERA, DE L�OBSERVATORI DEL SISTEMA PENAL I ELS DRETS SOCIALS

Votar o no votar

Jordi Martí Font(jordimartif69@mesvilaweb.com)

Cap dogma és res més que un dogma.Cap dogma respon a cap altra voluntatque al dogmatisme. Cap dogma fa mésbona olor que un altre pel fet que ensel presenti a taula qui és el nostre amico amiga.

I el dogmatisme és acceptar qualse-vol proposta prenent com a base queels motius ja han estat discutits i algúha triat per nosaltres el que ens estàbé i el que ens està malament, tantquan van ser discutits com quan hanacabat fosilitzats.

Utilitzar com a argumentació per feruna cosa que els que pensen com no-saltres "és el que han fet sempre" éssemblant a dir que no se sap que no-saltres no pensem com els que ensdiuen que pensen com nosaltres, per-què si un "que pensa com nosaltres" iva dictaminar que una cosa era bona alsegle XIX hagués admès el mateixprincipi de no pensament, és a dir quehagués admès el dogma, per exemple,del segle XVII, encara estaríem al segleXVII. La innovació ha de ser constant iel qüestionament de les "veritats fun-dadores" també. I és ben clar que quanem refereixo a les "veritats fundado-res" també em refereixo a les de l'anar-quisme. De fet, prefereixo parlar d'a-narquismes, ja que en els pocs seglesque la Idea corre pel món ha tingutconcrecions tan diferents les unes deles altres que no ens podem abando-nar a parlar en singular per referir-nosa les idees de llibertat, igualtat i solida-ritat portades al seu últim extrem. DeProudhon a Malatesta, de Hakym Bey aJoan Peiró, dels situacionistes alsanarcocomunistes, dels antiglobalitza-dors als primitivistes, cada anarquistaha anat estructurant les seves idees deforma semblant, amb objectius com-partits, però amb continguts tambémoltes vegades discordants.

La idea del vot, de la no delegació dela pròpia decisió en un representant,és veritat que és compartida per bonapart d'ells i mirada en perspectiva noresulta massa fàcil d'assimilar als con-ceptes llibertaris d'acció directa i norepresentativitat. No obstant, hi hapràctiques llibertàries que han recorre-gut al vot representatiu al llarg de laseva història, de Brookyn a la CGT.

Hi ha un altre àmbit de votació, però,que lluny de suposar polèmic el que enmolts casos ha generat és més aviatindiferència o un fort apassionament.És l'àmbit dels referèndums, molt méspropers als postulats de decisió entretots sobre els problemes o qüestionscol·lectives que presenta l'anarquis-me. Quan l'Estat munta unes eleccionso un referèndum ho fa per guanya-les,és ben clar, però també és clar queaprofitar el moment per estendre el nos-tre pensament dins del camí trillat no ésun disbarat, sinó una possibilitat de tre-ball que ens caldrà abordar en els pro-pers anys, sempre des d'un punt devista tàctic i no estratègic, d'una formamolt més clara que no pas amb leseleccions sindicals, per exemple

> LES PARAULES SÓN PUNYS

�Aquí la paraula�tortura� és muda,maleïda i no es potni pronunciar�

De 1990 a 1999, segons l’anterior govern, van morir més de mil persones a les presons catalanes, una cada tres dies, morts que per descomptat són invisibles per a la societat.

> LA FRASE...

�Cal potenciar polítiquessocials per sobre de penals�

Annachiara del Prete,investigadora del grup interdisciplinar

GRÈC (gènere, raça, ètnia i classe) de laUniversitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Si recordem la construcció de laconsciència feminista anterior i pos-terior als anys setanta, aquesta té enla naturalesa de la identitat femeni-na un punt d’inflexió en el seu trac-tament i consideració. A principis de

la dècada dels setanta les artistes comencen a serveritablement conscients de l’artificialitat i delpoder repressiu de la “construcció social del gène-re”. Un dels seus objectius serà descobrir en unaimatge de si mateixes (que havia estat greumentdeteriorada pel passat, la història i la imposició so-cial d’un paper a complir) una autèntica veu quepoguessin emprar com a fonament per a una novaconstrucció de la seva identitat.

A partir d’aquell moment, i coincidint ambla posada en dubte dels valors imposats pel subjec-te il·lustrat que anaren plantejant els anys 70, gai-rebé totes les històries es comencen a “rescriure”.Alhora, les més rellevants pràctiques artístiquesforen protagonitzades, com així fou afirmat repeti-dament, per dones amb consciència de ser-ho, és adir, per artistes que havien desenvolupat el seu tre-ball des de perspectives crítiques i feministes, desdels discursos de la resistència. D’aquesta manera,concebre una feminització de les pràctiques artísti-ques no vol suposar solament la presència femeni-na en aquestes pràctiques, sinó que significa inda-gar si la seva presència i la seva tasca incita a unadeconstrucció dels models d’enfrontament dualentorn el gènere.

El cos femení i la deconstrucció dels modelssexuals, del desig, de l’estètica... En una anàlisi deles creacions artístiques seria interessant trobaruna superació de la mera crítica teòrica i una crea-ció intuïtiva que mostri l’expressió dels sentimentsi de les emocions des d’una mirada femenina nocondicionada per les construccions culturals. Però,inevitablement, si reconeixem estar en un tempsd’acció, la producció artística no pot desmarcar-sedels àmbits socials. És per això que en les novestendències artístiques es produeix una utilitzacióde la mateixa obra d’art que potser és pensada perdenunciar i fer soroll en tots els àmbits de la pro-ducció artística, servint-se de totes les eines i, entreaquestes, les noves tecnologies i les comunica-

cions. La dona en aquest context es troba en unespai nou que encara es resisteix a un model blanc,colonial, masculí... És un espai neutre en què cadapolaritat pot i ha de ser un estímul per veure i ex-pressar la nostra naturalesa humana, per sobred’allò que es considera masculí, femení, gai, tran-sexual, però que alhora no perd les característiquespròpies que ens diferencien i que són les mateixesque ens atrauen i que regulen les nostres relacions.Aquesta superació de les diferències, essent a lavegada investigació i expressió d’aquestes, ens

proposa un espai variat de produccions artístiques,encara silenciades pels circuits de mercat i/o designificat. Són aquestes mateixes produccions ales quals ens hem d’apropar per cercar referènciesd’anàlisi.

L’interès pels nous espais de producció i perl’ús dels mitjans de comunicació a través delsquals difondre i canalitzar les seves reivindica-cions, ha estat també bastant habitual en el treballrealitzat per les dones artistes. Un exemple podenser les produccions de Net-art, i dins d’aquestes,

les produccions artístiques ciberfeministes.Centrar la mirada en la producció contem-

porània pot ajudar-nos a contextualitzar millor ladona en el seu àmbit actual, sense caure en l’erradacomuna de considerar-la un fenomen singular.L’art es nodreix d’art, el repte de crear de nou lahistòria està obert, juntament al repte de no caureen els nous estereotips de resistència a la masculi-nització, allunyant-nos de la possibilitat d’aprofi-tar i de gaudir de l’espai lliure d’expressió i de laconstrucció de models i valors.

Quadern CentralL E S D O N E S I LA C R E A C I Ó A R T Í ST I C A

Coordinació: Patrícia Carles

Una anàlisi de la producció artística femenina contemporània

La ruptura dels espais de gènere,fonamentalment al llarg del passatsegle XX, ha produït un alliberament

en cadena de les potencialitatsfemenines, les quals han envaït elsespais de l’educació, el treball i,

també, de les pràctiques artístiques, enuna eclosió d’energia i creativitat senseprecedents.

CATALUNYA. Quadern Central (I). Març del 2005

Dones ambconsciència de ser-ho

Imatge de la performance �Aveugle Voix� (1975) [Cega veu] de Theresa Hak Kyung Cha, dins l�exposició retrospectiva sobre el treball poètic iconceptual d�aquesta artista coreoamericana que es pot veure a la Fundació Antoni Tàpies fins el 10 d�abril. Foto: Trip Callaghan.

CATALUNYA. Quadern Central (II). Març del 2005

Quadern CentralL E S D O N E S I LA C R E A C I Ó A R T Í ST I C A

Glòria Picazo,directora del Centre d'Art la Panera i

comissària de l'exposició Alícia Framis.anti_dog

Un dels aspectes més suggeri-dors dels projectes d’AlíciaFramis és la seva capacitatper presentar-nos determina-des situacions i vivències enles quals ens podem veure

reflectits en allò més pregon de la nostra memòria.Sovint ens planteja escenaris en què el benestarque sol imperar en determinats nivells de la socie-tat actual s’imposa amb total normalitat i senseque, a primera vista, sembli comportar una càrregacrítica. Hàbits, costums i modes són presentatsemprant estratègies habituals en la societat de con-sum i revestint-los d’una aparent normalitat. Peròben aviat descobrim que aquesta normalitat se’nsmostra totalment trastocada, ja que la societat delbenestar que ens està mostrant presenta fissuresmolt profundes. Aleshores se’ns creen situacions

de conflicte en quedar al descobert qüestions per-sonals, però també d’altres que relacionen allò in-dividual amb allò col·lectiu, que van des de la vul-nerabilitat amb què ens movem permanentment, lasolitud, tot i viure en situacions massificades, i lamort davant de lacres socials com la pobresa, el ra-cisme o la violència de gènere.

Sovint, els projectes d’Alícia Framis són elresultat d’un llarg procés de preparació durant elqual es van sumant esforços i energies procedentsd’altres àmbits creatius, i esdevenen un exemplemés del caràcter híbrid i polièdric que en l’actuali-tat està defensant un ampli sector de les arts vi-suals. En una societat canviant i vertiginosa coml’actual, en què la informació ha esdevingut unaeina clau de desenvolupament, era previsible quel’art adoptés estratègies semblants i posiciona-ments totalment imbricats amb el seu propi pre-

sent.Però, alhora, Alícia Framis aconsegueix posar

de manifest aquells sentiments humans que sovintsemblen difícils d’assumir i d’evidenciar oberta-ment perquè els solem sentir com a inconfessa-bles: la por en seria un. I el que ella fa amb la porés denunciar-la recorrent a una enganyosa frivoli-tat, ja que apareix embolcallada de disseny, bellesai glamour. Malgrat el seu embolcall exquisit i pre-ciós, el resultat del projecte anti_dog es distanciatotalment d’aquesta exquisidesa en abordar la sevafinalitat: un clam clar i contundent en contra de laviolència en general, i molt especialment en contrade la violència de gènere, alhora que increpatambé les manifestacions xenòfobes que compor-ten les actituds racistes. Per damunt del projecteanti_dog planen, sens dubte, certs indicis de pro-vocació per part d’Alícia Framis, subtils i amb unasagaç malícia, que com a recursos li serveixen perposar contra les cordes moltes de les actituds de lasocietat actual que fan trontollar la bona convivèn-cia i el respecte entre persones, entre homes idones.

Anti_dog, l’últim projecte d’Alícia Fra-mis (Mataró, 1967), posa en evidèncial’agressivitat de moltes situacions con-temporànies. Aquest muntatge, que vaser presentat a la biennal de Venècia2003 i es va poder veure al centre

d’art La Panera de Lleida entre l’abril iel juny passats, té el seu origen a Berlínl’any 2002, quan l’artista es va assa-bentar d’un seguit d’atacs racistes perpart de caps rapats amb els seus gos-sos a dones de color al barri de Mars-

hann i va decidir crear un vestit anti-bala, anti-gos i anti-foc. Així, a partirdel llenguatge del disseny de moda esprodueix una reflexió entorn a temàti-ques socials contemporànies, com laviolència de gènere.

Anti_dog d’Alícia Framis

Alícia Framis, �anti_dog: Burka�, 2002.

La creació de les dones realitzadores o el plaer de mirar

La imatge cinematogràfica mostra i ocultaa la vegada, és presència com a imatge

que veiem, però és també absència d�allò queno hi és present però que és evocat per lamateixa imatge. Segons com es construeixiaquesta presència en relació a la realitat ab-sent a què es refereix, la imatge actua com aespai de visibilitat o com un amagatall en quès�oculta, la majoria de les vegades, el seucaràcter parcial i il·lusori.

En les diverses maneres de representar les

coses que el cinema ha desenvolupat podemdiferenciar dues grans opcions. Una vol es-borrar-se com a representació i es constitueixen un reflex immediat d�allò que hi ha, i l�al-tra, afirma els seus propis mecanismes deconstrucció. Entre una i altra hi és present eldoble estatut de la imatge cinematogràficacom a rastre del que ha estat davant la càme-ra i com a mitjà de significació d�allò que re-presenta.

En cadascun d�aquests dos sistemes obser-vem un seguit de recursos destinats a provo-car l�efecte buscat. Quan la imatge es presen-ta com a realitat, s�han d�ocultar tots aquellselements que han intervingut en la seva cons-trucció, i la millor manera d�aconseguir-ho éseliminant la distància entre la mirada i la cosavista. Aquest tipus de cinema potencia almàxim l�analogia entre la imatge i el seu refe-rent, i elabora una sèrie d�estratègies d�iden-tificació entre la mirada del públic i la de lacàmera. Per contra, l�altre model reforça ladistància i accentua la posició de la miradaque l�ha construït. Des d�aquesta perspectivapodem parlar d�un cinema de la identificacióo d�un cinema de la distància, tenint encompte que en la concreció dels films mai es

dóna de forma completa cap dels dos models. La majoria de les dones realitzadores, en

un primer moment, van optar per distanciar-se críticament de les imatges estereotipadesque el cinema havia construït per represen-tar-les, i la millor manera de fer-ho va serdesvetllar els mecanismes ideològics i estè-tics que havien intervingut en l�elaboraciód�aquestes imatges. En un segon moment vancrear noves imatges que aportessin una visiódel món diferent a la imposada socialment.La no acceptació dels valors i funcions atri-buïdes a les dones va donar com a resultat elrebuig radical del sistema de representacióque les havia construït i legitimat.

El cinema realitzat per dones no es defi-neix com un altre cinema, definit i categorit-zat en funció del cinema institucional, sinóque s�afirma com �el cinema�, entenent ambaquest terme el conjunt de pràctiques queamplien la nostra visibilitat sobre el món ique, per tant, ens aporten nous recursos perampliar el nostre coneixement sobre lescoses.

La il·lusió mimètica de l�art occidental quesemblava haver-se realitzat plenament ambla invenció del cinematògraf, ha estat qües-

tionat des del propi dispositiu que semblavadestinat a culminar-lo. Gràcies als mecanis-mes tècnics del nou invent, les imatges po-dien imitar o reproduir perfectament les nos-tres pautes perceptives sense necessitat decrear nous recursos per aconseguir-ho. Quanles imatges es van alliberar de la seva funciómimètica es va poder desenvolupar el ves-sant de la �poiètica�, aquella que Aristòtilhavia definit com la pròpia de tota pràcticaartística. La mimesi platònica, la que es defi-nia com a còpia o imitació d�una còpia, elmón sensible en relació a l�autèntica realitatde les idees, es transforma en �poiesis�, enuna poètica que indaga en les formes varia-des de significació que poden aportar lesimatges com a representació.

El cinema realitzat per dones és �el cine-ma� per la seva contribució a convertir laimatge cinematogràfica en indagació i pertransformar el plaer de mirar en instrumentde coneixement. Les imatges projectades a lapantalla deixen de ser un reflex que atrapa iimmobilitza la nostra mirada amb el seu en-lluernament per transformar-se en instru-ment creador de noves significacions sobre larealitat.

La imatge cinematogràfica com a instrument de coneixement

Mercè Coll,membre del col·lectiu Drac Màgic i codirectora de

La MostraI Internacional de Films de Dones

“...PER DAMUNT DEL PROJECTEANTI-DOG PLANEN CERTS

INDICIS DE PROVOCACIÓ...”

CATALUNYA. Quadern Central (III). Març del 2005

Quadern CentralL E S D O N E S I LA C R E A C I Ó A R T Í ST I C A

Imma Merino, periodista

Al passat Festival de Gijónvaig tenir l’oportunitat deveure “El cielo gira”, l’òperaprima de Mercedes Álvarez(soriana resident a Barcelonadesprés de viure durant anys

al País Basc) que, recentment, ha guanyat al festi-val de Rotterdam. És un bell film que mostra el pasdel temps en el paisatge on la cineasta va néixer, elpoblet d’Aldeaseñor, on ara hi viuen uns pocs ha-bitants que possiblement són els últims. MercedesÀlvarez, doncs, ha tornat a mirar el lloc de la sevaprimera mirada. I, en tornar-hi, reflecteix la desa-parició d’un món. Ho fa amb la malenconia justa,sense recreació nostàlgica en un hipotètic paradísabandonat a la infància quan els seus pares vanmarxar del poble, i amb la intuïció que l’esdevenirde la Història (que és destrucció, com recordentantes ruïnes, entre les quals les pròximes deNumància, i alhora creació de noves coses quetambé desapareixeran) conviu amb el temps cíclicdel retorn de les coses i el pas de les estacions. AGijón, com també devia passar a Valladolid i pot-ser no tant a Rotterdam, va parlar-se de la influèn-cia de Víctor Erice i de José Luís Guerin (pel qualla nova directora va fer el muntatge d’”En cons-trucción”) en la pel·lícula d’Álvarez. És així iaquest fet no l’ha de desacreditar. Al capdavall,com va apuntar el malaguanyat crític Serge Daney,la història del cinema és plena de deutes i filia-cions. I els referents de Mercedes Àlvarez no fanaltra cosa que avalar-la. Ara bé, potser no hi hanomés Erice i Guerin. Certament, a la vegada hi haalguna cosa de Chris Marker. Però també, com ellamateixa suggereix, de la confidencialitat amb quèalgunes cineastes (com ara Agnes Varda, sobretotpel que fa a la seva vessant documentalista que haaportat una de les pel·lícules fonamentals del cinecontemporani: “Els espigoladors i l’espigolado-ra”) parlen del món que mostren i a la vegada d’e-lles mateixes en relació amb aquest món. A “Elcielo gira”, la veu en “off” de Mercedes Álvarezacompanya les imatges per explicar, a la manerad’una confidència vessada en un dietari pudorós,els seus records, la seva experiència del retorn, elsseus sentiments davant d’un paisatge (físic i humà)que sempre comporta un misteri, si més no perquèno totes les coses són visibles.

En aquesta voluntat de fer present la subjec-tivitat des de la qual es mostra una realitat (i sovintse’n parla perquè, com apuntàvem, hi pot haver lesveus de les cineastes que s’adrecen a l’espectadoren un registre pròxim a la confidència) em semblaque va definint-se alguna cosa substancial de l’a-portació al cinema d’una certa mirada (o experièn-

cia) femenina. I això sobretot passa en el terrenydel documental que pot obrir-se cap al testimoni,el poema, el dietari o l’autoretrat filmics. Evident-ment, també hi ha homes cineastes que, com unacerta remarca del jo, fan present la seva veu en au-toretrats fílmics (el de Jonathan Caouette a “Tarna-tion”, on munta imatges de la seva vida rodadesdes de la infància), propostes documentals (fins itot, per esmentar un exemple recent, en un film dereflexió política com ara “Salvador Allende”, enquè Patricio Guzmán també es pensa ell mateix enrelació amb la figura del president xilè víctima dela barbàrie feixista) o films pròxims a l’assaig (lesreflexions i les cites de Jean-Luc Godard). Peròtinc la intuïció (almenys de moment, de maneraque ho llegiu com una hipòtesi, i també com unainvitació a pensar-hi) que hi ha una reveladoracoincidència de la subjectivitat en diversos films

documentals (també assagístics i pròxims a l’auto-retrat) rodats per dones: una manera de fer presentque es filma des d’una subjectivitat alguna cosaque alhora transforma la cineasta. Alhora, per aixòmateix, aquests documentals apunten un cert auto-retrat perquè, si més no, diuen alguna cosa de lesseves autores en el moment de filmar-los.

Aportem exemples. La belga Chantal Aker-man va filmar-se ella mateixa en la seva primerapel·lícula, “Saute ma ville”, rodada als 18 anys. Noés l’únic cop que ha aparegut fisicament en elsseus films, on reflexiona sobre el fet de fer cinema,la identitat femenina o la seva visió del món. Hi hauna pel·lícula seva certament singular, “Newsfrom Hame”, en què les imatges mostren la sevapercepció de Nova York mentre la seva veu en“off” llegeix les cartes adreçades a la seva maredes de la ciutat. En els seus últims films documen-

tals, corresponents a viatges per l’Europa de l’Est(“D’Est”), el sud dels EUA (“Sud”) i a una zonafronterera entre Mèxic i els EUA (“De l’autrecôté”), Akerman tampoc no es fa visible, però l’es-pectador percep la seva presència darrere la came-ra i sent la veu mentre pregunta a testimonis (comara d’un acte racista en un poble del sud dels EUA;o de la cacera a l’home practicada contra aquellsque traspassen la frontera) i es defineix ella matei-xa com a testimoni del que observa i mostra.

Pel que fa a Agnes Varda, que ha abandonat elcinema de ficció (de “Cleo de 5 a 7” fins a “Sanstoit ni loi”) per decantar-se a la pràctica subjectivadel documental que sempre ha vindicat, considera-

rem només l’esmentada “Els espigoladors i l’espi-goladora”. Qui són els espigoladors? Aquells que,en la societat del consum i del rebuig, recullen elque els altres no agafen o llencen: de fruits delcamp a menjars caducats tirats a les escombraries;d’electrodomèstics vells (però que funcionen) afustes que poden reconvertir-se en objectes artís-tics. Qui és l’espigoladora? La mateixa cineasta,que recull imatges del món que altres desestimen.Varda retrata diversos espigoladors moderns i esretrata ella mateixa. És un autoretrat a la maduresaque mostra els seus cabells blancs i les seves mansplenes de taques mentre la seva veu confidencialexpressa la consciència que la fi de la vida de la ci-neasta espigoladora és pròxima.

Hi hauria altres exemples, com ara els poe-mes autobiogràfics filmics de la japonesa NaomiKawase o, tensant la corda, l’autoretrat ficcionalde l’actriu Valeria Bruni-Tedeschi a “És més difícilque un camell...”. Però l’espai només permetapuntar que en la visibilitat del jo (divers) d’algu-nes cineastes hi pot haver una aportació des de laidentitat femenina més substantiva que en el mertractament cinematogràfic de determinats temesamb protagonisme femení o que en la hipotèticatransgressió d’algunes directores (Catherine Brei-llat, Claire Denis) en el moment de mostrar el sexedes d’una hipotètica experiència femenina que, emsembla a mi, no evita el “voyeurisme” masculí.

L’aportació al cinema d’una certa mira-da (o experiència) femenina es va defi-nint a través de la voluntat de fer pre-

sent la subjectivitat des de la qual esmostra i es parla d’una realitat. I aixòpot passar, sobretot, en el terreny del

documental que pot obrir-se cap al tes-timoni, el poema, el dietari o l’autore-trat fílmics.

Dones que miren el món(i a elles mateixes mentre miren)

Imatge del vídeo �A mi manera II�, d�Estíbaliz Sábada. Foto publicada a la revista d�art�Lápiz�, corresponent al número 189.

“...EN LA VISIBILITAT DEL JO(DIVERS) D’ALGUNES CINEASTESHI POT HAVER UNA APORTACIÓDES DE LA IDENTITAT FEMENINA

MÉS SUBSTANTIVA QUE EN ELMER TRACTAMENT

CINEMATOGRÀFIC DEDETERMINATS TEMES AMB

PROTAGONISME FEMENÍ...”

Quadern CentralL E S D O N E S I LA C R E A C I Ó A R T Í ST I C A

CATALUNYA. Quadern Central (IV). Març del 2005

Assumpta Bassas Vila,investigadora de Duoda, Centre de Recerca en

Estudis de les Dones de la UB i professorad�història de l�art; Foto: Jordi Play

La teva exposició retrospectiva al Witte de With(Rotterdam, 2000) i a la Fundació Tàpies (Barce-lona, 2001), i el Premi Nacional d’Arts Plàsti-ques de la Generalitat de Catalunya (2002) sónfites personals, però també un contrapunt a latradició misògina de l’art i la cultura hegemòni-ca a Catalunya. Què han significat per tu aquestsesdeveniments?Són fets que per mi parlen més del “fora” que del“dintre”. M’ha costat molt créixer com a artistaaquí. Les obres que vaig exposar, fetes durant elsúltims deu anys, pràcticament només s’havien vista l’estranger, i l’exposició de la Tàpies va ser unaoportunitat de mostrar el meu treball al públic d’a-quí. El que més em va omplir va ser la massivaresposta de la gent, perquè una de les premisses dela meva proposta artística sempre ha estat que l’o-bra no necessités d’excessiva traducció. L’exposi-ció va ser tot un èxit popular! Respecte al temamés simbòlic que apuntes, Núria Enguita, co-co-missària de l’exposició i jo, vam adonar-nos de lanecessitat de reflexionar sobre la diferència sexualen la meva obra, perspectiva sovint poc entesa pelscomissaris masculins. La teva maternitat ha tingut especial rellevànciaen el món de l’art perquè sembla que encara ésforça insòlit que les artistes vulguin tenir fills.Com combines la cura del teu fill i la cura de lateva obra? Ho visc en una perpètua crisi. En part positiva,perquè la maternitat m’ha desvinculat d’una sèried’exigències i relacions professionals que em sem-blaven indispensables i que ara sé relativitzar. Emsento menys “titella” de les circumstàncies, tincuna visió més crítica del sistema laboral i em pre-servo més de la imatge social que es projecta desde fora sobre mi, sobre l’artista. Deixant de bandal’àmbit estrictament artístic, dur a terme una ma-ternitat en aquest país és una heroïcitat, es viu elmón laboral i el món familiar com si fossin dosàmbits contraposats i només s’entén la maternitatsi la dona delega les seves funcions de mare.Aquesta no és la meva opció. La meva opció és in-tegradora i suposa un xoc amb els mecanismes la-borals vigents. L’àmbit artístic hauria de ser pioneren aquesta integració perquè és un espai creatiu ide participació. Et molesta l’etiqueta “feminista”? Quina relaciótens amb el feminisme?Per mi ha estat bàsic conèixer-lo. Pel fet de ser una

dona a l’any 2004 tots els plantejaments feministessón d’interès perquè t’ajuden molt a entendre i adonar resposta a moltes qüestions de la vida diària,de feina, en definitiva, per viure. Però crec que,com totes les etiquetes, no és bona. No l’he fetaservir mai i crec que és reductiu dir que faig art fe-minista. Més enllà de l’etiqueta, em sento part d’a-questa forma d’entendre la vida.I en el teu treball, el feminisme és un discurs méssobre la identitat o està arrelat en el moviment so-cial i en la política de les dones? El motor bàsic del meu treball i el cos conscient-ment polític es troba en el llenguatge que vaig ela-borar, una actitud que em va portar a reactualitzaralgunes de les pràctiques dels setanta com la per-formance, l’ús de materials bruts, poc nobles i em-parentats amb imatges de la pobresa, les pràctiquesefímeres, la fragilitat… M’interessava cercar ma-neres de fer esclatar un objecte en mil peces per re-compondre’l de nou, la impossibilitat de trobar uncentre en les obres fetes de llums, d’aparells, d’ob-jectes, la dispersió en què submergeixo l’especta-dor, el fet de desvelar els mecanismes de creaciód’imatges i narratives… Des d’aquí faig críticacultural perquè qüestiono l’art com a objecte deluxe, la “peça única”, la noció d’autoria, la nocióde l’“artista geni”… temes que ha utilitzat el mer-cat de l’art i, en bona part, els discursos sobre l’art.Les artistes als setanta van dir moltes coses enaquest àmbit. Penso que a més del vessant crític i deconstruc-tiu, les teves propostes construeixen una noció de“subjectivitat” que parteix de la consciència de“ser cos” i d’una vocació de “transcendència”que embranca amb la tradició femenina de vida i

de pensament, per exemple, la de les místiques ibeguines de l’edat mitjana. T’ha interessat maiaquest llegat de coneixement?Sí, però mai hi trobaràs en el meu treball una re-ferència directa. Són les obres les que em porten aconèixer altres àmbits. Per exemple, a la perfor-mance Loop (1995-1997), que vaig fer a la cister-na de Yerebatan –a la cinquena Biennal d’Istanbulcomissariada per Rosa Martínez–. Al cap d’untemps, em vaig adonar que havia representat laimatge de “La Templanza”, un arquetip del tarot.En les instal·lacions que formen Envasos: el cultea la Mare (1996), feia referència al vessel, la gerracontenidor, que és un símbol del cos femení. Mésque una recerca dins la tradició, crec que estic ac-tualitzant aquesta tradició, presentant-la en formad’altars o petits rituals, especialment el tema delsarquetips femenins. Havia estat fent un treballmolt crític i agre sobre l’herència que suportava iem limitava (el tema de la dona associat a la nete-ja, a la cura de, al pudor sexual…). Envasos va seruna reivindicació del fet únic de ser dona, una ce-lebració de la diferència.Hi ha actualment una reflexió de la crítica nord-americana Jane Blocker sobre la història de laperformance dels setanta –de la qual tu ets here-va– que es pregunta què ens ha costat a les donesposar el cos en joc i a primera línia. A costa dequè, el cos?No ho veig com una qüestió de costos. Crec que vaser necessari com a punt de partença. Per mi haestat el meu orígen, la base fundacional del meutreball, i m’ha fet de “trampolí” per assolir una mi-rada vers altres àmbits. Si faig un recorregut genè-ric de les fases del meu treball: primer, hi ha una

recerca dels lligams entre cos i ment, dels hàbits, lasexualitat, la imatge del cos de dona… Després,allò privat versus allò públic, la relació del cos i lacasa, l’espai i tot el desplegament objectual. I últi-mament, m’he interessat més per les relacions in-terpersonals, que, podríem dir, defineixen el cossocial.Et refereixes a l’obra Constel·lacions (2004) quevas presentar recentment a Bilbao? Sí, el meu treball ha estat una recerca identitària através del cos i de l’entorn entesos com a mirall.He treballat molt amb la idea de mirall i la de pro-jecció: els canvis i distorsions entre el cos de laprojecció, el que es projecta, i l’ombra, el resultatde la projecció. Constel·lacions està feta amb elmaterial que vaig gravar en vídeo d’una teràpia degrup anomenada “Constel·lacions familiars”. Enpetits grups les persones creen projeccions unessobre les altres que revelen emocions, estats aní-mics, ombres del passat, desitjos… un materialuniversal que pertany a tothom. Segueixo amb laidea d’excavar… Quan ocupes un lloc concret enla imatge configurada per un altre, realment repre-sentes el paper que aquest altre ha projectat en tu.Moltes de les teves obres prenen teràpies com areferència. A què és degut? He experimentat amb diversos mètodes terapèu-tics i n’he fet referències. El treball amb la foscor,el no-saber, el buidar-se i descobrir imatges rela-cionades amb les pors internes o amb inseguretatsde la infantesa… tenen a veure amb el treball psi-coanalític. La utilització de la càmera com a mirallen les meves performances també té aquestesarrels. Amb el que més he sintonitzat és amb el tre-ball simbòlic junguià. Trobo que les teràpies gru-pals són interessants perquè recuperen actualmentun espai per la posada en comú de les relacions in-terpersonals. Sembla que ha arribat el moment derevisar i desfer-nos d’allò que projectem els uns/eso sobre els/les altres per continuar netejant i conèi-xer-nos millor. En aquest sentit, tant se val unateràpia com una reunió de veïns. Aquest espai derelació s’ha anat perdent i està actualment moltamenaçat. Avui dia estem en mans de mitjans i noen mans de persones. És important sentir que for-mes part d’un grup, d’un teixit, i que aquest teixitforma part de tu i és més gran que tu. Crec queaquest boom de treballs artístics de crítica socialque s’ha fet evident en l’última Documenta deKassel manifesta aquesta mateixa necessitat que jotreballo des d’allò terapèutic: la reelaboració de laidea d’individu en el teixit social.

Entrevista publicada a �El Temps d�Art�núm. 16 (novembre-desembre de 2004).

Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Pe-nedès, 1963) és una de les artistes ca-talanes amb més reconeixement i pro-jecció internacional. Creadora de nits,

capbussa l’espectador en el complexterritori de les projeccions a partir de lafotografia, la performance, lainstal·lació audiovisual i el vídeo. Des

de mitjan anys noranta, conviu, colze acolze, amb la seva generació europeaen escenaris de primera línia. L’últim, la26a Biennal de São Paulo.

Eulàlia Valldosera:�Qüestiono l�art com a objecte de luxe�