ct oc 'o 1-CI)

J:

EDUARD CÁMARA

CI)

UJ ...J ()

1-OC ct Les mines del Bergueda

el 1871 El segle XIX es pot definircom el segle del carbó. Carbó i vapord 'aiguaestaven

en íntima relació: dotaven la maquina de vapor de forga motriu i permetien que

aquest invent s'imposés i es general itzés en la segona meitat d'aquest segle a

tot el món industrialitzat.

Entre 1840 i 1880 la pole ncia in sta l·ladad e

m aq u ines d e va po r a l m ó n va passa r de 2 a 28 mili o ns de CV. Cada a n y s'es te ni a a m és pa'¡'sos i noves indLlstri es, m e ntre qu e

la xarxa d e com un icac io n s se rvid a pe r va ixe ll s de va por i e l fe rroca rri l creix ie n se nse a turador.

La indú stri a ca ta lana no es va m a ntenir a l ma rged'aq uesta ve rti ginosa prog ress ió, i s'acce lerava cada vegada m és la de ma n ­

da de co mbu stibl e per a te ndre noves ne ­cess itat s. L'a cti v it a t min e ra a ut oclOna no podia, ni de bon t ros, donar I'abas t a tota

la demanda ex iste nt , i s' hav ie n d ' import a r

ca rbo nsa nglesos pe r sa ti sfe r e l m e rca t. En aq ues ta conjuntura, to t negoci re lacio na t

a mb l' ex t racció d e ca rbó ge ne rava un gra n int e res en e ls in ve rso rs pe r I'a t ra ct iva ex­pecta tiva de negoci ex iste nt.

És e n aq ues t co nt ex t d'eufor ia min e ra del que s' ha a no m e na t el "pa de la indús­tri a" que es va ce leb ra r a Ba rce lona e ntre se tl'm bre i n ove mbre de I'any 187 1 la "Exposición general ca talana", ce rtam e n o r­ga nit za t per l'Ajuntament amb m o tiu de la vi s ita a la c i u ta t del rei Amadeu d e Savoia . L'ex posició va se r inaugura da pe l rei el 24 de se te mbre de 1871 a la se u d e la Il avo rs Nova Un ive rsit a t, I'actua l edifici de pla<;a Un ive rsita t. Hi hav ia en aq ues ta ex ­posició un a secció ded icada a les Indú st ri­es EX lracti ves, e n la qua l va re n co ncó rre r vuit ex pos itors qu e rep rese ntave n, pe r no mbre i qualitat de is se us produ ctes, les min es de ca rb ó m és impo rt a nt s d e Cata­lun ya e n a q ue ll a epoca.

D'a qu es ts v u it ex pos itors, tres co rrespo ­ni e n a la co nca min e ra de l Bergueda. Els res tan ts e re n dos de la co nca de Sant Joan de les Abadesses-Surroca, un de la Granja d 'Esca rp (co nca d e Mequinensa). un de la

co nca de Ca laf i finalm ent un de la co nca

de l Mo ntsec. m és concretament d ' Ager. L'eng inye r D. Manuel Gispert i Puj a ls,

in specto r industria l de la provÍncia de Bar­ce lo na , va escriure una Me moria d 'E ntra­

da dedi ca da a la "Sociedad Barcelonesa de Am igos de la Instrucció n " qu e va se r lI egi­da e n públic davantde ls m e mbresd'aqu es­ta institu ció e l2 5 de gener de 1873, i va se r no m e nat soci nume rar i de la corporació tres dies m és tardo

La M e m o ria d e l Sr. Gispert pa r lava d e min es i, e ntre a ltres, de min es de ca rbó

Miners de Fígols amb I'equipament del segle XIX i principi del XX: espardenyes, boines i il ·luminació amb lIums de carburo COLLECCIO E. CÁMARA

berguedanes. Portav a per tÍto l: "La s c u e nca s carboníferas ca ta lanas e n la Ex pos ic ió n Regiona l de 1871. Cons id e ­ra cio nes ge n e ra les sobre su prese nte y po rv e nir" i e n s d ó na d e ta ll s mo ll inte­

ressa nts de I' es tat d e les exp lotacions

ca rb o n e res be rgu edan es de final s d e l se ­g le XIX.

És m o lt probable que l' e ngin ye r Gispe rt no vi sités ma i les mines de les qua ls ens

par la e n la se va Me m o ri a. De fe t. con clo u e l se u escrit d o nant les gracies a totes les

persones que van contribuir amb les se ­ves notes i n o tÍcies a I'e labora ció d e l tre ­ba ll. Per tam, és ga irebé segur qu e totes les dade s exposades p e r Gispert e r e n transcr ipcion s d 'escrit s qu e li dev ie n ha ­

ver fac ili tat les mate ixes e mpreses.

Els expositors berguedans

Els tres expositors presents de la conca de l

Bergueda van se r "La Ca rbonera Española" de D. Ram o n Sa lvad ó, la socie tat "La Perla Bergadana" i finalm em "Don Manu e l de

Luque ", d elsjacim e nts de Va ll cebre i Sant

Ju lia de Ce rdanyola .

"La Carbonera Española"

L'exposilOr a l qual ded ica m és es pa i i des­criumés minuci osa ment és "La Carbone­ra Es pañola ", ja qu e es t racta , sens dubte, de I'empresa m ine ra m és impo rtant din­tre de la conca en aque ll a epoca .

En e l que avu i anomena rÍe m estand, e l pres ide nt de I'empresa, D. Ramon Sa lvadó Se rra, va presentar una co l·lecció de car­bo ns de la conca de Berga . Pe r la descrip­ció dona da, e l ca rbó formava un gran cub o da u . Sobre ca da una de les quatre ca res lat e ra ls d e l dau , es va simula r u na boca ­m ina, una pe r cada te rm e muni cipa l on la societat poss6a pert inen ces m ineres (1). A sob re d e cada obe rtura hi havia un ca rte ll amb e l no m de l mun icipi: "Fumanya, La

Nou, Serchs y Fígols ". Notem que an o m e na

L'EROL 37

Fu manya com un municipi independent del de Fígols. Pe r si a lgú tenia algun dubte sobre la qualitat del carbó, to t el co njunt es tava remata t amb un ca rt ell amb la se­güen t in sc ripció: "Estos ca rb ones han alimentado la máquina que conducia el tren Real á Zaragoza el dia 22 de Setiembre de 187 1".

Sob re aq uest assa ig de is carbons de I'em­presa, més endava nt en dóna més dades: "Es tos carbo nes han sido ensayados co n eseelentes resultados en máquinas de vaporfijas, /wbi¿lIdase verificado su prueba oficial , en las localll otoras del ferr o-ca rril de Za ragoza á Palllplolla y Barcelona y principalmeme en la 'lile remolcóal tren real en el viaje de S.M. el Rey, de Ba rcelona á Za ragoza , recorriédose con él sin lIill91111a dificul tad alguna el trayecto, que comprende 366 kilómetros."

Segons I'autor de la Memoria, la qua li­tat d 'aquests ca rbons era sufici ent per re­emp la,ar les hui les angleses que s' impor­tave n, principa llllen t de is port s de Cardiff i Newca sttlc .

De "La Carbonera Española" també ens par la de la superfície tota l qu e poss6a a la con ca: 1.869 hecta rees en tota l, repanides en 290 de l "COlO Oliva", 765'9 de l "COlO Marilde" i fin a lment les concess ions de " La NO II " amb un tota l de 8 13' I ha.

Per I'autor, aq ues ta societat "posee segu­rnl11f11t el IlIgar preferente del criadero que nos OCll pa , pllesto qlle los tres mal1chones que en él posee ,1'011 los mas próximos al rio Llobregat, pll llta qllizá el único que puede dar fácil salida á aquellos ca rbones, y además porque sus pertenencias comprenden los pumas mas bajos del criadero, 'lile por lo mismo seran ot ros tamos plllllOS de ataque.

Posee esa Sociedad por último, la pa rte explo­table del criadero de Serchs, hasta donde el transpone seria demasido costoso para hacer IlIcra tiva la explotación, todo el manchón de La Na ll , y la mejor pa rre del de F(gols."

L'es ti mac ió que fa de les rese rves de mi­nera l dintre de les co ncess ions és d 'un to ­tal de 43.384.000 t.

Respecte a I'estal de les ex plotacions, ens anomena a l "manchón de Figols" la "galeria Rafaela", amb una veta de ca rbó de 70 cm de gr ui x i la "ga leria Isabel" amb quatre ve tes de ca rbó (sense especificar-n e la po­tencia). A la zo na de Cercs no fa menció de cap t n:ba Ilminer i a la de La No u ens parla de la ".'laleria Pilar".

Tot plega t fa pensar que, més que min es, ca Idria a nomenar- Ies labo rs d 'investigació o ex ploraci6, que pa rt i nt de is a f1 0 ramen ts anavcn seg uin t les ve tes de ca rbó i pod ien així verifica r la co ntinuúat i les caracterís­ti ques de l minera l.

La produ cció a nua l que dóna d'aquesta empresa és de 400 t, i xifra el po tencial de

38 l ' EROl

prod ucció en 150.000 t/any, o sigui. que el ritmed'ex traccióes pod ia mu lli pl ica rper 375 !: "La explotación puede hacerse en la es­cala que requiera el consumo, con solo aumentar mas ó menos los pumas de alaque á pa nir de los afloramientos, cuya línea presenta desniveles considerables que permitiran esca lonar las la­bores y relaciona rlas e 111 re si pa ra facilita l' la ventilación, el desagüe natural yel arrastre que se puede hacer siempre por medio de planos inclinados" .

Així doncs, ver ifi cada la qua litat i quan ­titat de min era l i si el jaciment tenia una dispos ició fís ica que permelia una explo­tació a gran esca la, que faltava perque I'ex ­tracció de ca rbó es posés en marxa a tout vapeaur? Ta l com ja ha es tat amp liam ent es tudia! en I'excel·lentllibre La Mineria al Bergueda de Josep Noguera i Manue l S ista ch , el detona n tú II i m per dona r l' em­penta definitiva a la conca només era un: el ferrocarr il. Aq uest Illitja de transpon era el que hav ia de permetre porrar el min era l als se us punts de consu m a un preu rao­nable: "Este ferro-carril está destinado á faci­litar considerablemente el consumo de carbón de esa cuenca; su construcción es , en fin , la esperanza de las Sociedades mineras de la co ­marca , y principalmen te de la Sociedad concesionaria". 1 no no més havia d'a nar de Guard iola a Manresa per empa lmar amb la lín ia ferria de Barcelona a Saragossa, sinó que, a més a més, presentant una idea for­,a ambiciosa, ens parla d 'un tren transfron­te re r i transpirenaic. Una idea , pero, que mai es va arribar a materialitza r:" La distan ­cia total de Guardiola á Barcelona es por esta via de 126 kilómetros, distando de la frontera fra ncesa unos JO kilómetros. Construido este ramal se acortaria la distancia que hoy separa Barcelona del interior de Francia , mas de 100 kilómetros, lo cual reportaria vemajas incalcu­lables al comercio, fa cilitando á la par la comodidad á los viajeros de ambas naciones".

Fina lment tenim un es dades econom i­q ues a m b u na previsió de pressu post a n u­a l ge neral per I'exp lotació (fig. 1). En aquest pressupost es preve u un benefici de

I' explolació de les mines de I. 575.000 pIes. i un bene fi ci per I'ex plotació del ferrocar­ri l de 62 5.000 ptes. En tota l 2.200.000 pIes. de bene fi cis. Ara bé, per aconsegui r aquests beneficis ca li a que la societat, a pan de l capita l in vertit fins aqu ellllloment, inver­tís un capita l add icional de: "1 .500.000ptas. para preparar la explotación de las minas y

PRESUPUESTO GENERAL

EXPLOTACION DE ESA CUENCA,

MINAS.

GASTOS DE EXPLOTACIO~.

TOT AL.

~ ~"7 ... Arrn.nque y lilD pia de 15(1.000 lonelad3S tlc cnr~

. bon, inclusa Di reccion y Administracion, ;i pe-setIll 7'50. . . .

Flete desde Cunrtliol3 JI. B~rce l ona. por fCrt'O-C3r -ril , la tonelada, pelletas 7'50. • 1.1'1},OOO 'J .550.lKlJ.

1.1 '25.000 }

Cúnon de 'J pese tu por lonel:td3 d In (;(,rooncn" E.pol\oln .•

PRODUCTOS.

Venta de 150.000 tonel3das de c3rbon, ;i pese· tu!!7·;j().

lleneOcio de In minu, Pese t:ts . .

FERRO-CARRIL.

OASTOS DE EXPL OTA C ION.

Perlonal, mo.lel'io.l y conllcn·3cion.. .

PRODUCTOS .

}o' lele de 150.000 loneJodu de C3rbon de GU3rtliol.n

300.000

4.125,(00.

1.575.000.

, Manre .. , i peaelas 4'W la lonc.lo.d3. • Giú.OOO } Pasajeroa y mercancla.. en un lI'~nco de 60 kiló- 1.050.000.

metros entre Cuo.rdiola y Manrca:l. 37P.OOO

Benencio del rorro·carril, PeMta. . ~.OOO.

Fig 1. Previsió de pressupost general de "La Carbonera Española". COLUCCIÚ E CÁMARA

6.500.000 para la construcción delferrocarril ". En tota 1. dones, 8.000.000 pres. 1 'an y 1870 per a rrencar se ri asa ment l'explotació.

Les previsions econom iqu es de I'empre­sa no roren gaire encertades en el tema del ferrocarri l, ja que van donar una xifra del capital necessa ri per a la seva conslru cció ta ta lm en t insuficient. Reco rd em que el capital amb el qual valia afrontar la cons­tru cció de l ferrocarr il la socierat Ferrocar­ril y Minas de Berga (2) era de 25 mi li ons de pesse tes i. tol i aixo, a causa de les dificul-

Signatura de D. Manuel de Luque en una sol ·licitud de registre d 'una mina de carbó al terme municipal de La Nou. COLUCCIÚ E. CÁMARA

ta ts en la const ru cció de la via fe rri a, fin a l­ment va fer fa llida I'e mpresa subcont.rac­ti sta, i I'ass umpt e aca ba en litigi.

Rcsumint , tot i els vuit s a nys tra nscor­reg ut s des de la creaci ó de I'e mpresa, i malgrat les "cuallliosassllmas in venidas en las millas", encara s'e ra molt Ilun y de l que es podia co nside ra r un a explota ció inte nsa i a gran esca la.

"La Perla Bergadana"

s desco ne ix la data exacta de co nstit ució d 'aq uesta socie ta t, pe ro és seg ur q ue és ant e ri ora la de "La Ca rbon era Espa ñola" .

"La Per la Bergada na" va ex posa r una col·lccció d' exem pla rs deis se us ca rbons de les pntin e nces situad es a l mun icipi de Cncs, La Bae ll s i Esp in a lbet. Sob re les pert enen cies que poss6a se' ns diu qu e "son 22, qlle corl1prenden 330 hecráreas co rrespon­diellles á las minas denorninadas: Ca rolina, Ballena , Consolacióll y Virgen de Queralr". Aq uesta L'i1tima pert a nyia a l t. erme mun i­cipal d 'Espina lbel.

El poten cia l de producció amb un es la ­bo rs adeq uades seria de 100.000 t/any i. igual que les a lu-es tres societa ts expos ito­res del Bc rgueda, li ass igna una produ cció ac t ua l de 400 tm /any. Al ritm e maxim d 'ex t racc iú pronost ica ca rbó pe r 239 a nys d'act ivit a l.

La qu alit a t dei s ca rbons se mblaven im­mill ora bles: "Eslas carbones han sido ensa­yadas 1'11 \ 'arias{ábricas de los panidos judiciales deMall resa y de Baga, donde se cOllsumen con pre{ermcia á Olros, par Sil esceleme ca lidad.

La prueba oficial de este combuslible se hizo á bordo de la golela de guerra" Sa ma Teresa" en órden ; el ensayo se practicó co n LOdos los req uisiLOs prevenidos ycon ca rbones arrancados hacia ocho meses, y á pesarde las visicitudes que durame este tiempo sufrió, fué decla rado igual al ca/-bon inglés de Newcastle".

Cit a que la societa t poss6a un conside­rable nombre de ce rtifi cats de proves par­ti culars que demostraven que aq uest ca r­bó era, com a mÍnim , igua l que I'a ngles pe l que fa a la qua litat. Pe ro aq ues ta empresa té elmateix prob lema que «La Ca rbonera Espal''ío la»: el de l tran spo n del min eral a ls centres de consum: "El dia que esa Sociedad lenga facilidad para transportar los carbones, sea por ferro- ca rril, sea por buena ca rrelera con Iransporres económicos y Iraerlos a Barcelona, podrá hacer y hará la competencia al carbón inglés ".

I co ncl ou sobre "La Pe rl a Be rga dana " amb un paragraf qu e podr ia molt ben se r de la pl o ma d ' un de is se us fundadors: Joaquim Farguell i Ca um , notable po lític be rgueda del segle xrx molt interessat en ob tenir un es vies de com u nicació adeq ua­des pe r al tra nspon del ca rbó de la seva empresa:

"A es te fi n llamamos la ate nción a la Superio ridad para que se construya cuamo al1les la carretera de tercer orden de Solsona a Ribes, que está inclu ida en el Plan general de ca ITeleras del Principado. La construcción de esa via ó de aIra que con mejores condiciones pueda consl ru irse, puede contribu ir grandemente al fo ­mento de explotación de esa Cuenca hullera y por consiguiente al de la riqueza de su comarca que aquella atraviesa ".

Exposició Catalana a la Universitat de Barcelona I'any 1877. En aquesta segona exposició, hi va tornar a participar Ramon Salvadó. A I'exterior es va muntar una original construcció amb productes minerals i estris varis que, per la descripció que en fa Gispert, podria ser ben bé la mateixa que la de I'any 1871, amb les boca-mines simulades a cada costat del dau, malgrat que en aquesta ocasió, I'expositor no estava tot dedicat als lignits de la Carbonera Española. La falta de transport no només limitava I'extracció del carbó berguedá. S'hi pot Ilegir "Riqueza minera de los valles del Ter y del Freser improductiva por fácil transporte". Els barrils són de la "Unión Minera", empresa que explotava els lignits de Calaf. COL'LECCIÚ E. CAMARA

"D. Manuel de Luque"

Manuel de Luqu e y Garcia de Meneses és el personatge menys es tudiat en la hi sto­ri a de I'explotació de la conca Bergueda­na, pero I'any 187 \ era el qu e, de bon tros, poss6a més concess ions min eres: 3.000 hecta rees en total , contra les \ .860 de "La Carbonera Espa ñola" o les 330 de la "Per­la Bergadana ". Ma lgrat aixo, poq ues dades més sabe m fin s a aq uesl moment. Nascu t I'a ny 182 1 i veí de Barcelona, sembla qu e una mOr! p rematura va avorta r el proj ec­te empresaria l. Quan Gispert lI ege ix la seva Memoria d'Entrada al ge ne r de \ 873 fa re fe re n cia a l "malogrado D. Manuel de Luque" que va ex hibir dive rsos exe mpla rs de lignit s de les seves pertinences de Va ll ce­bre i Sa nl Julia de Ce rda nyo la a L'Ex posi­ció Ca talana de 187 1. Així do ncs, la data de la seva mOr! s' ha de si tua r en tre aq uests dos anys. Ma lgrar que e ra el major posse ­'¡'do r de co n cess io ns, no fa re fe re ncia a I'ex istencia de cap min a d intre de les se ­ves peninences. Fin s i to t pe l que fa al co­nei xe me nt geo logic de l jacimenr di u que "esta cuenca no ha sido estudiada con la correspondiente detención ( .. .), el número de capas explotables no se halla aun bien reconocido en esta concesión" .

Perlan!. esded ueix qu e el cirar De Luque no va a rri ba r ma i a iniciar cap mena d'ex ­plotació, i es va limitar a denu nciar un gran nombre de concessions i esperar qu e algú a lt re posés en marxa aques l tre n tan espe ­rar: "Si se llega a efectuar el proyectado ferro ­ca rril de Manresa a Guardiola, esta concesión lindante á las de la "Carbonera Espa"iola ", será

L' EROL 39

una de las mas favo recidas, por cuanto podrá tambien traer sus carbones á Barcelona al precio de 25 a 27'50 pesetas la tonelada".

La leg islació min e ra del seg le XIX va se r

m o lt confusa i e n a lguns casos va fo m e n­ta r m és I'activita t especul ati va que la in­

du stri a l a l vo lta nt de les mines . Aqu es t

podri a se r e l cas de Ma nu e l de Luqu e : m o lles concess io ns pe ro poca o nul·la ex ­

plo tació d 'aq u es tes.

Per finalitzar

Fin s aqu Í les prin cipa ls dades que pode m

ex tre u re de l d oc um e nt d e I'e n g in ye r Gispe rt . Hav ie n passa tj a cent a n ys des de ls prim e rs inte nts d'ex plotació de ca rbó be r­gueda fe ts pe r Sola ne ll de Fo ix i Fa rgue ll

Ca nade ll i, to t i aquesrll a rg espa i de temps tra nsco rregut. n o hav ia esta t en cara sufi­cie nt pe r e ngega r de debo I'act ivita t mine ­

ra a la com a rca. Si e l con ceple "mina" e l de finim com un conj unt de ga le ri es, o rd e ­

nada me nt execulades i dife re nciades en­tre e ll es com a labo rs de prepa ració, accés

i explotació, e n aqu e lla epoca a l Be rgu eda e n ca ra n o ex isti a ca p min a e n e l se ntit lecn ico indu stria l de la pa ra ul a.

Ha ure m d 'espe ra r fin s a I'a rribada de I'empresa ri basc J. E. de Olan o y Loyzaga i fin s a la in a u guració de l fe rroca rriL tan a nh e la t, I'a ny 1904 pe r t roba r les prime ­

res exp lo racio n s m ode rnes e n fun ciona­

m e nt o

Notes

(1) La perte ne ncia era la unit a t de mesu ra supe r· fi cia l de les con cess ion s m ine res . La seva ex · tensi ó h a var ia t amb les d ifere nt s lI e is. En

I'epoca de q ue estem pa rl an!. la L1 e i de Mines e n vigor era la de 6 de julio l de ¡ 859 reforma ­da pe r la de 4 de ma r¡;- de l 1868. la qu al es ta­bli a en l' Art . 13 que la pert enencia era un rec­tang le de 500 x 300 metres

(2) La compa n yia "Ferroca rril y Min asde Be rga" e ra la ces io na ri a de "La Ca rbo nera Espa liola" de la concess iódel ferroca rril Ma nresa a Guar­eli o la.

Bibliografia:

NOGUERA CANA L, J., S ISTAC H TO M ÁS, M. ,

La mineria al Bergueda, Ám bit d e Rece rq ues

d e l Be rg u e da, 199 ¡ .

L'E ROL n ll m . 54, eSliu 1997 . M o n ogrMic Mi­

n e ri a Ca rbó

DE RRY, T.IC, WI LLl AM S, T. , Historia de la teeno­logia , Siglo XX I Ed it o res, 1990.

LUSA MONFO RTE, G., El traslado de la Escuela de Ingenieros al edificio de la nueva Universidad, Docume nt os de la ETSII B, nllm. 8, 1998.

Eduard Cámara Zapata Enginye r Tecn ic de Min es

40 l ' EROl

CAQA PESCA NAuTICA CALQAT DE CAMP TROFEUS

Playa Viladomat 1 , Tel. 93821 68 20

08600 Berga

Bar - Restaurant

Lloguem pis totalment moblat en poble de muntanya,

per dies, caps de setmana o períodes de vacan ces. Tel . 93821 2367 - 659392469

PI. del Mercat, s/n - Tel. 938246051 08612 MONTMAJOR