CITIZEN KANE

Ramon Breu

SINOPSI-COMENTARI

Un famós magnat nord-americà, amo d’una important cadena de diaris, d’una xarxa d’emissores de ràdio i de molts altres negocis, mor sol i abandonat a Xanadú, el seu fabulós castell d’estil oriental envoltat d’ostentació i grans riqueses. La seva última paraula és Rosebud. El país sencer, la premsa i el periodista Thompson, en particular, queden intrigats per no saber el significat d’aquesta estranya paraula. Quan, per descobrir-ho, Thompson comença a investigar la vida de Kane i entrevista tothom que el va conèixer, arriba fins a la infantesa del potentat. El nom correspon al trineu de neu amb què jugava de nen. El periodista resumeix així la vida del magnat: El senyor Kane va ser un home que va tenir tot el que va voler i ho va perdre tot.

L’obra és un retrat crític de la vida del magnat de la premsa William Randolph Hearst, que Welles narra en aquesta la seva opera prima, amb multitud de plans, com si fos un documental. La pel·lícula és una amarga reflexió sobre la vanitat d’un home que aconsegueix un fabulosa fortuna, per acabar vivint sol en un palau d’or. Kane és un home que només ha viscut per posseir persones i coses, es diu en el film. Segons el seu íntim amic, va acabar vivint sol perquè no va estimar ningú de veritat: No es sincerava amb ningú. Mai donava res, si de cas una propina (...), només creia amb Charlie Kane.

La pel·lícula fou un desastre des del punt de vista comercial i va provocar una demanda judicial de Hearst contra el jove director Welles, però el temps l’ha convertit en un referent fonamental del llenguatge audiovisual i de la modernitat cinematogràfica, perquè suposa una ruptura clara amb la tradició del cinema clàssic narratiu des del mateix cor de Holywood, alhora que promou una reflexió sobre el sistema de representació d’un mitjà de comunicació tan important com és el cinema.

A mesura que avança el film veiem Kane reflectit en els testimonis de les persones que el van envoltar, entrevistades pel periodista Thompson que s’entesta en descobrir el significat de la paraula Rosebud, paraula que suposadament pot fer descobrir la seva autèntica personalitat. Però res és veritat i tot pot ser-ho. La dimensió humana és massa complexa per reduir-la a un simple relat lineal i maniqueu, tot allò que és humà és com un trencaclosques, com els puzzles que l’avorrida Susan Alexander fa a Xanadú, o com els objectes que posseeix Kane presentats com un immens mosaic en els darrers plans del film. Efectivament, Welles qüestiona el relat clàssic i ens presenta una història circular al voltant d’un personatge que hom diu que és enigmàtic però que, a la vista de la seva trajectòria moral, sentimental o política, se’ns apareix com perfectament equiparable o identificable amb determinades persones de la nostra actualitat.

Aparentment Citizen Kane ens explica la vida d’un magnat de la premsa que va intentar controlar la vida política nord-americana, una figura inspirada (més que inspirada, en realitat...) en William Randolph Hearst, un home que als anys quaranta del segle passat exercia un gran poder sobre l’opinió pública i, com Kane, amb un ritme de vida ostentós i extravagant. Però el film ens parla de més coses, és més ambiciós. Ens aproxima a una crítica de la societat i del sistema de valors que la fonamenta. Ens mostra el poder de la premsa – de la comunicació, diem avui -, com a joc de representacions, com a forma de falsejar la realitat, que manipula la nostra visió del món, que la buida de sentit i ho transforma tot en espectacle i sensacionalisme. Welles, a més, el que vol amb Citizen Kane i així ho explicita en el tràiler original del film, és que l’espectador arribi a conclusions sobre Kane, que el públic opini sobre quina és la veritable naturalesa del personatge.

FITXA DE LA PEL·LÍCULA

Títol original: Citizen KanePaís i any: Estats Units, 1941Producció: Mercury Theater per a la RKO Radio PicturesDirector i producctor: Orson WellesGuió: Orson Welles i Herman J. MankiewiczMúsica: Bernard HerrmannDirector de fotografia: Gregg TolandMuntatge: Robert WiseDurada: 117 minuts

Intèrprets: Orson Welles (Charles Foster Kane); Joseph Cotten (Leland); Everett Sloane (Bernstein); George Coulouris (Thatcher); Dorothy Comingore (Susan Alexander); Agnes Moorehead (Mary Kane); Ruth Warrick (Emily Norton); William Alland (Jerry Thompson); Ray Collins (James Gettys); Paul Stewart (Raymond).

ESTRUCTURA SEQÜÈNCIAL DE CITIZEN KANE

Primera seqüència

- Tanca amb el rètol “No entreu”.- Portalada amb la lletra “K”.

- Castell de Xanadú.- Finestra il·luminada.- Habitació del magnat. Kane mor, pronunciant la paraula Rosebud.

Segona seqüència

- Les actualitats cinematogràfiques.- La sala de projecció de les actualitats.

Tercera seqüència

• Cabaret “El Rancho”.- Primer intent del periodista Thompson per entrevistar-se amb Susan

Alexander.

Quarta seqüència

- Les memòries de Thatcher - Thompson arriba a la Biblioteca Thatcher.- Lectura de les memòries i flash back: - Pensió a la mare Kane. Signatura

del contracte. El petit Kane juga amb el trineu i contra la seva voluntat se’n va amb el seu nou tutor / Kane amb 25 anys es converteix en la sisena fortuna mundial. Només l’interessa un modest diari, l’Inquirer / Redacció de l’Inquirer. Kane imposa el seu estil periodístic, però perd diners / 1929, Kane perd el control dels seus diaris.

- Thompson se’n va de la biblioteca sense haver trobat el que buscava.

Cinquena seqüència

- Testimoni de Bernstein - Bernstein en el seu despatx evoca els records personals abans de parlar

de Kane i flash back: Arribada de Kane i el seu amic Leland a l’Inquirer / Kane publica la seva declaració de principis. Augment de les vendes i fitxatge de l’equip de redacció del Chronicle / Banquet de celebració. Kane anuncia que se’n va de vacances a l’estranger. Conversa de Leland amb Bernstein / Kane compra el diamant més gros del món / Kane anuncia el seu casament amb Emily Norton, neboda del president dels Estats Units.

- Despatx de Bernstein i final de la seqüència: no sap què vol dir Rosebud.

Sisena seqüència

- Testimoni de Leland - Leland es troba internat a l’Hospital de Huntingtown. Flash back que

relata la ràpida degradació de les relacions de la parella Kane-Emily. Retorn a Leland i nou flash back: Trobada de Kane i Susan Alexander i inici de la seva relació/ Campanya electoral de Kane. Míting de Kane en un teatre. Caiguda política de Kane. Entrevista amb el seu opositor Jim

Gettys a l’apartament de Susan. Ruptura Kane-Emily / Kane perd les eleccions. Leland demana anar a treballar a Xicago per allunyar-se de Kane / Kane es casa amb Susan i li construeix un teatre d’òpera/ Trobada Kane-Leland després de la seva ruptura.

- Leland, a l’hospital, manifesta el seu amor a la vida.

Setena seqüència

- Testimoni de Susan- Pròleg al cabaret “El Rancho”.- Susan explica (flash-back) les esgotadores sessions amb el seu mestre

de cant i la desastrosa estrena a l’òpera / Baralla entre Kane i Susan / Temptativa de suïcidi de Susan / Susan i Kane viuen retirats a Xanadú / Excursió a la vora del mar / Ruptura de Kane i Susan.

- Susan s’acomiada de Thompson.

Vuitena seqüència

- A Xanadú, Thompson interroga Raymond, el majordom. Flash back: reacció violenta de Kane després que Susan l’abandona. Kane guarda a la butxaca la bola de vidre amb un paisatge nevat dins. Kane passa per davant d’uns miralls i la seva imatge es multiplica.

- Recorregut per les enormes sales on s’acumulen totes les coses que Kane ha pogut comprar. Thompson explica als seus col·legues que no ha pogut resoldre l’enigma Rosebud.

- Raymond ordena a uns operaris que cremin diversos objectes sense valor aparent, entre ells el trineu del nen Kane que porta escrita la paraula Rosebud.

- Final. Moviment de càmera invers al de l’inici. La càmera es retir i enquadra el rètol “No entreu”.

Activitats

1.- Quan transcorre la història que ens expliquen? On passa? Qui és el protagonista de la història? Què pretén (segons els personatges que parlen d’ell), aconseguir al llarg de la seva vida?

2.- La utilització del flash back o salt enrera a Citizen Kane està motivat per una investigació que es va desenvolupant al llarg de la pel·lícula. Qui porta a terme aquesta recerca? Amb qui s’entrevista? Què pretén aconseguir?

3.- Als inicis de l’obra podem veure un noticiari cinematogràfic, propi de l’època, que ens relata els principals esdeveniments de la vida pública de Charles Foster Kane. Quina impressió de la vida i de la personalitat ens ofereix?

4.- El pròleg (la mort de Kane) i l’epíleg (el sentit del terme Rosebud ) no són explicats per cap dels personatges que apareixen explicant la vida de Kane. No hi ha cap narrador concret. Qui ens explica la mort i ens ensenya l’objecte on apareix la paraula Rosebud ?

5.- El cartell que llegim al començament i al final de la pel·lícula prohibeix el pas a Xanadú., podria referir-se no només al castell sinó també a la vida de Charles Foster Kane? Podria ser una metàfora? Què és una metàfora?

6.- En el començament de la quarta seqüència, on el periodista llegeix les memòries o el diari de Thatcher, es produeix un flash back que comença amb un fos des de les pàgines del diari amb una imatge que mostra la neu que cau mentre un nen juga. Amb quina altra imatge del començament del film es relaciona? Quin sentit té aquesta relació?

7.- La cinquena seqüència tracta de l’entrevista entre el periodista i Bernstein. Quan comença la seqüència el veiem assegut i darrera d’ell, un enorme retrat de Kane. Aquest detall es revelador de la personalitat de Bernstein? Qui és Bernstein? Com és la seva relació amb Kane?

8.- En la sisena seqüència assistim entre d’altres escenes a la discussió entre Kane, el governador, Emily i Susan, a casa de Susan. Observem un joc de contrastos entre els rostres alternativament il·luminats o foscos dels personatges. Quina correspondència té la il·luminació i l’obscuritat amb el desenvolupament de la discussió? Com és tractada Susan pels altres personatges? Per què?

9.- En la pel·lícula, els plans de titulars de diaris de premsa contribueixen molt a alleugerir el ritme narratiu. Les primeres pàgines dels diaris fan la funció d’un element molt característic del cinema silent. Quin element?

10.- En la part del film on se’ns explica l’aventura operística de Susan Alexander, apareix una successió de plans de les actuacions de Susan amb un fons sonor que és una barreja frenètica i eixordadora d’òperes. Aquesta successió de plans acaba amb un focus que s’apaga lentament i, al mateix temps, la música emmudeix. Quina metàfora sobre Susan s’estableix amb aquesta fórmula? Com valoreu que Kane s’entesti tant en aconseguir que Susan triomfi en el camp de l’òpera?

11.- Quan la seva segona esposa el deixa, Kane té una violenta reacció. Destrueix l’habitació de Susan, però quan veu la bola de vidre que ja coneixem, hi ha un pla de detall i pronuncia la paraula Rosebud mentre se la guarda a la butxaca. Després surt de l’estança i la seva imatge es veu reflectida en un conjunt de miralls. Expliqueu la significació d’aquestes imatges.

12.- Ja al final del film veiem el rètol Rosebud en el trineu que s’està cremant. El foc ressalta especialment el rètol. A continuació veiem el fum que surt per la xemeneia. Tot això no ens ho explica cap dels qui van conèixer Kane ni tampoc l’investigador. Qui ens ho explica? Quin sentit té el pla del fum que surt per la xemeneia?

13.- Si haguéssim d’imaginar-nos visualment l’estructura del film, com seria lineal o circular?

14.- El film està ple d’al·lusions al món de la comunicació. En un moment determinat Kane diu: Si el titular és gran, la notícia es converteix en sensacional. Què vol dir amb això?

15.- Comenteu les relacions entre la política i el món de la comunicació – en aquest cas la premsa – que apareixen a Citizen Kane.

16.- Kane presumeix d’estar per sobre de les ideologies. Diu que és americà, per sobre de tot. A quines postures polítiques us recorda aquesta afirmació?

Llenguatge i tècniques audiovisuals

Orson Welles utilitza a Citizen Kane un conjunt extraordinari de les capacitats expressives del cinema: el joc d’estils adscrits als diversos gèneres (documental, musical, drama, comèdia, fantàstic, cinema negre...); l’exhibició de la profunditat de camp que dóna densitat narrativa a les escenes; l’expressiva posició de la càmera en angulacions impressionants; la geometria de l’espai representat a través dels moviments de càmera, el jocs inacabables de metàfores i simbolismes, etc.

1.- El primer pla del film és un pla de detall d’un rètol que diu “No passeu”. A partir d’aquest pla s’inicia un moviment de càmera. De quin moviment de càmera es tracta?

2.- El flash-back i el flash forward són dos recursos narratius força habituals en cinema. El primer consisteix en tornar al passat, en retrocedir en el temps, mentre que el segon consisteix en un salt al futur. Quin d’aquests dos recursos es fa servir repetidament en el film?

3.- En l’elaboració del noticiari que se’ns presenta al principi del film s’utilitzen diversos recursos típics del periodisme: càmera oculta, cartells, cortinetes, panoràmiques, molts plans de durada molt curta, preses generals, etc. Tot plegat es situa al servei de la idea fonamental de tot documental: la pretensió d’objectivitat. No obstant, existeixen detalls, fisures que deixen entreveure la manipulació de la infomació: barreja d’imatges reals o d’arxiu i de ficció, utilització de diferents moviments de càmera que posen èmfasi en determinats aspectes de la imatge (zoom i tràvelings, per exemple). Esmenteu alguns moments del film on es produeix aquesta manipulació.

4.- L’escena on apareix el petit Kane jugant, a través de la finestra, i en primer terme els seus pares negociant amb Thatcher, està resolta amb un recurs cinematogràfic molt utilitzat al llarg del film. De quin recurs es tracta? Què vol aconseguir?

5.- En l’entrevista amb Leland, aquest ens explica la degradació de la relació matrimonial entre Kane i Emily Norton. En comptes d’una llarga explicació, se’ns va mostrant l’esmorzar de la parella en diferents moments de la seva vida en comú. Aquests plans, que avancen en el temps, constitueixen un recurs cinematogràfic. De quin recurs es tracta? Contribueix a la fluïdesa narrativa o fa el relat més pesat? Entre cada esmorzar s’intercala un escombrat, què és un escombrat?

6.- A Citizen Kane la relació inferioritat-superioritat entre els personatges té una traducció en la posada en escena. Per exemple, quina mena d’angulació es fa servir en l’escena del míting de Kane, primer quan es dirigeix al públic, després quan és observat pel governador Gettys?

ORSON WELLES

George Orson Welles (1915-1985) va néixer a Wisconsin (EEUU), en una família acomodada. La seva mare, que va morir quan Welles tenia només nou anys, li va transmetre l’afecció per la música i l’art en general. L’any 1936 va estrenar la seva primera producció teatral pròpia, un Macbeth protagonitzat totalment per actors i actrius negres i ambientat en el vudú. L’any 1937 comença el serial radiofònic The Shadow que li va proporcionar força popularitat.

Amb altres actors i actrius, que després van tenir molta importància en el cinema de Welles, com ara Joseph Cotten, Georges Colouris, Vincent Price, Agnes Moorehead i Everett Sloane, va crear amb John Houseman el Teatre Mercury. La primera producció fou César, basada en Juli César de Shakespeare, després van venir diverses produccions radiofòniques com la famosa Guerra dels Móns basada en l’obra d’Herbert G. Wells. Com és ben conegut, el realisme que Orson Welles li va donar als butlletins de notícies i als testimonis oculars de la invasió dels marcians a Nova Jersey van crear un pànic col·lectiu sense precedents en tot el país.

La popularitat que li va proporcionar aquest episodi va fer que la RKO li oferís un contracte l’any 1939 per dirigir dues pel·lícules amb total llibertat. Welles tenia 25 anys quan va debutar amb Citizen Kane. En el film s’explica des de diversos punts de vista la història, ascens i corrupció del magnat nord-americà Charles Foster Kane (inspirat en l’empresari editorial William Randolph Hearst). Aquesta pel·lícula marca el camí per a una estètica fílmica diferent a la que es coneixia fins llavors. L’obra fou molt ben rebuda per la crítica però es va enfrontar a greus problemes de distribució i exhibició a causa de la intervenció de Hearst i el seu imperi (els diaris de Hearst es van negar a acceptar els anuncis del film), això va contribuir a que Citizen Kane tingués molt pobres resultats a les taquilles.

Fins la dècada dels 40, l’estil fotogràfic de Hollywood tenia una il·luminació difosa i lleugerament desenfocada. Una seqüència típica, fotografiada d’aquesta manera, consistia en un pla general o mig de la situació, amb primers plans destinats a mostrar els detalls de l’escena. La profunditat de camp va permetre a Orson Welles compondre en profunditat, gràcies a que les imatges situades en plans diferents sortien totes perfectament enfocades. Els efectes dramàtics d’una escena s’aconseguien més per la pròpia composició que pel muntatge; i, degut a que tant els primers termes com els últims seguien enfocats, l’espectador podia veure tot el que es volia ensenyar en un sol pla.

Welles aconseguia la profunditat de camp fent servir pel·lícula més sensible i grans angulars. El gran angular, a més de mantenir perfectament enfocat els personatges o objectes situats lluny i a prop de la càmera, crea la il·lusió de perspectiva exagerant la dimensió dels objectes i personatges situats lluny de l’objectiu. Altres elements innovadors, exhibits a Citizen Kane, són els plans llargs, que estenen l’acció o l’ús creatiu del so com a mecanisme de transició entre seqüències. Després de diversos films de gran interès però amb poc èxit de públic com per exemple The Magnificent Ambersons (1942), The Lady From Shanghai (1948) o Macbeth (1948), Orson Welles va emigrar a Europa i va protagonitzar diversos films per finançar el seu projecte sobre Othello. Una d’aquestes pel·lícules fou una altra obra de referència de la Història del Cinema, The Third Man (1949), dirigida pe Carol Reed amb guió de Graham Green.

(...) L’any 1955 va dirigir Mr. Arkadin una anàlisi de la figura d’un ésser monstruós en la línia de Citizen Kane. Welles va tornar a Hollywood per actuar i dirigir Touch of Evil (1958), coneguda aquí com Sed de mal, una obra mestra absoluta de cinema negre. Welles interpreta el paper de Hank Quinlan, un repugnant inspector de policia que utilitza proves falses contra els sospitosos.

(...) El seu darrer film complet fou Fake. Question Mark (1973), o Fraude que és un collage en forma de documental destinat a enganyar presentant enganys d’altres i el propi frau de Welles al muntar gran quantitat de pel·lícules amb restes d’altres films. Investiga en aquesta pel·lícula la línia que separa la realitat de la il·lusió (...). Welles condueix l’espectador per un fascinant laberint on la veritat i la mentida van unides.

(...) Orson Welles va morir d’un atac cardíac el 10 d’octubre de 1985, mentre escrivia unes instruccions d’escena per al material que projectava filmar més tard, aquell mateix dia. Les seves cendres van ser enterrades a Ronda (Màlaga), on va passar un estiu quan tenia divuit anys.

Martínez-Salanova Sánchez, Enrique (2002). Aprender con el cine, aprender de película.. Huelva: Grupo Comunicar Ediciones. p. 145-149. Traducció i adaptació de CinEscola.

Activitats

1.- Podríem dir que hi ha alguna referència o detall autobiogràfic d’Orson Welles a Ciutadà Kane? Quin?

2.- Què és un gran angular? Per què serveix?

3.- Visioneu el film The Third Man (1949) o coneguda aquí com El Tercer Home, dirigida per Carol Reed, però amb una gran influència de Welles. A continuació elaboreu una llista dels recursos cinematogràfics utilitzats.

4.- Investigueu la relació entre Orson Welles i la vila de Cardona.

5.- Mireu l’escena inicial del film Touch of Evil o Sed de mal (1958). Es tracta d’un pla-seqüència impactant, molt famós en la historia del cinema i impecablement realitzat. Per cert, què és un pla-seqüència?

RKO 281: UN FILM SOBRE CITIZEN KANE

RKO 281 era un vell projecte de Ridley Scott (Blade Runner, Thelma i Louise, Gladiator...). Però Welles – que va morir el 10 d’octubre de 1985- segueix sent verí per a la taquilla. Cap gran estudi de Hollywood va voler produir un projecte tan onerós i Scott el va acabar transferint a la cadena de televisió per cable HBO. Com que era una pel·lícula d’interiors, es va rodar a platós londinencs sota la direcció del gairebé novell Benjamin Ross. RKO 281 (al·lusió al número que se li va adjudicar al projecte de Citizen Kane) és un molt decorós i didàctic telefilm que ha merescut honors d’estrena als cinemes. Va obtenir candidatures als Globus d’Or, com a pel·lícula rodada per a la televisió, al millor actor (Liev Schreiber, que encarna el jove i vitalista Welles) i a la millor actriu secundària (una excel·lent Melanie Griffith, en el paper de Marion Davies, l’actriu de cinema mut i primers temps del sonor, que fou amant de Hearst, el magnat amb el que Welles es va basar per realitzar Citizen Kane). Welles va signar amb la RKO un llarguíssim contracte de 63 pàgines que li atorgava el poder més gran que s’havia concedit a un cineasta nord-americà. Mal començament, perquè degut a això van començar les primeres enveges i suspicàcies.

Orson Welles era una jove celebritat teatral i radiofònica, però no en sabia gaire de cinema. La seva universitat foren les reiterades projeccions de La diligència de Ford. Egòlatra, obstinat, rebel, geni de la intuïció; quan va saltar a Hollywood gairebé no tenia idea de rodar, fins que va conèixer Herman Mankiewicz (germà gran de l’il·lustre cineasta Joseph L. Mankiewicz), periodista i escriptor. Interpretat al film per John Malkovich, era assidu de les luxoses festes que Hearst i Davies feien a la seva luxosa mansió de San Simeón (Xanadú, a Ciutadà Kane ), les seves observacions serviren de base al film de Welles.

Bonet Mojica, Lluís. Magnates y ególatras: Hearst contra Welles. La Vanguardia. 23-4-2000. Traducció i adaptació de CinEscola

Activitats

1.- Per què es diu que Welles segueix sent verí per a la taquilla ?

2.- Visioneu RKO 281 i identifiqueu les escenes de Citizen Kane que reprodueix. Per què Hearst va voler impedir la seva exhibició ? Com valoreu els paral·lelismes Hearst-Kane i Marion Davies-Susan Alexander?

3.- Investigueu les aportacions al llenguatge cinematogràfic de La diligència.

EL CINEMA COM A CREACIÓ D’UN GRUP PROFESSIONALS: EL CAS DE CITIZEN KANE .

És, sobretot, la creació d’un home (Roy Fowler. Orson Welles: A First Biography. Londres. Pendulum, 1946). Aquesta opinió sobre Citizen Kane per part d’un dels primers crítics que van parlar del film, va fixar les pautes sobre les que es centraria en dècades posteriors qualsevol discussió sobre el film. Aquesta citació podria servir com a epígraf a la teoria del cine d’autor plantejada per la crítica cinematogràfica. Segons aquesta teoria, el director és l’autèntic autor d’un film i l’obra realitzada hauria de ser considerada com l’expressió de les intencions del director. En la meva opinió, en canvi, les extraordinàries aportacions de Citizen Kane són el producte de la feina d’un equip de col·laboradors d’enorme vàlua, són el producte d’un procés de col·laboració.

Per procés de col·laboració entenc la forma de compartir la funció creativa entre el director i els seus col·laboradors. Un col·laborador, en el sentit més ampli del terme, és qualsevol que faci una contribució notable a un film, des del guionista o el director de fotografia fins el cap de vestuari i el director de repartiment. Segons el costum dels estudis, els qui feien una col·laboració més destacada eren identificats amb nom i càrrec en la capçalera del film. Generalment eren el productor, els actors, els tècnics i artesans de més importància, el guionista i el director. Els col·laboradors que més m’interessen en aquest cas formen un subgrup dins la llista dels títols de crèdit: el dels tècnics i artistes especialitzats que proporcionen la base sobre la que s’estructura un film. Els més importants en la fase de producció són el guionista, el director artístic i el director de fotografia. Units, són especialment els responsables de les idees, disseny i execució mecànica dels espais que captarà la càmera. Els guions estan plantejats en termes estrictament literaris.

En realitat, un guió és també un original del pla de treball relatiu als requeriments físics del film.

Els més importants en la fase de postprodució són els tècnics d’efectes especials i so, l’autor de la banda sonora i el muntador. Junts, aquests dos grups són els principals responsables dels recursos tècnics en què es basa un film. La seva funció consisteix en aconseguir la més alta qualitat tècnica i els millors valors estètics. Fossin quines fossin les circumstàncies creatives, era propi de la naturalesa artística de Welles portar les seves exigència tècniques fins al límit.

En gairebé tot el que feia referència al procés d’elaboració d’una pel·lícula, Orson Welles era un amateur. En l’elaboració de Ciutadà Kane va tenir sort perquè va poder comptar amb col·laboradors que estaven excepcionalment dotats, en alguns casos per posseir una especial preparació i, en altres casos, per ser artistes realment inspirats. Citizen Kane no és només la millor pel·lícula feta mai a Hollywood sinó també, en la meva opinió, el més brillant exemple de col·laboració en el cinema nord-americà

Robert L. Carringer (1987) Cómo se hizo Ciudadano Kane Barcelona: Ultramar. Pág.11-12. Traducció i adaptació de CinEscola

Activitats

1.- Quina és la tasca del productor/a, director/a artístic/a, del director/a de fotografia i del muntador/a d’un film?

2.- Acostumeu a llegir els títols de crèdit d’una pel·lícula? Un bon afeccionat al cinema ha de quedar-se a llegir els títols de crèdit després de veure una pel·lícula? Per què força canals de televisió quan emeten una pel·lícula tallen els crèdits? Els títols de crèdit ens donen molta informació del film: professionals que hi han col·laborat, tipus de tasques desenvolupades, llocs del rodatge, temes musicals de la banda sonora... Per altra banda, llegir-los és un acte de respecte cap a totes les persones (no només els actors i les actrius) que han treballat i s’han esforçat perquè l’obra cinematogràfica pugi haver estat, finalment, una realitat. Feu un debat per tractar sobre la conveniència o no de llegir els títols de crèdit.

BIBLIOGRAFIA

Carringer, Robert L. (1987) Cómo se hizo Ciudadano Kane Barcelona: Ultramar

Drac Màgic. Ciudadano Kane. Dossier informatiu.

Martínez-Salanova Sánchez, Enrique (2002). Aprender con el cine, aprender de película.. Huelva: Grupo Comunicar Ediciones.

Prats, Ll. (2005). Cine para educar. Barcelona: Belacqva.

Barrera Calahorro, J.L. i altres (1990). Guía prácica para ver Ciudadano Kane. València: Nau Llibres i Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.