Comença de nou… a BCN

º 1

TdS 2014

3r d´ESO Escola Mare de Déu del Carme

El Prat de Llobregat

Nom i Cognoms:

Comença de nou… a BCN

º 2

Índex

Grups Tds 3 Horari de la setmana del Tds 5 Barcelona serveis 7 Centre d’informació turística 8 Guia de la ciutat 9 Mou-te per Barcelona 13 Entre tots comencem la ruta 14 Temple expiatori de la Sagrada Família i Gaudí 17 La Casa Batlló 30 La Casa Milà 31 El Parc Güell 32 Centre de la ciutat 34 Palau de la música catalana 35 Què ens queda dels Romans? 45 El parc de la Ciutadella 50 Barcelona Cultura 64 Barcelona films 65 Fulls per anotar apunts 68

Comença de nou… a BCN

º 3

GRUPS TdS 3r d´ESO A

GRUP 1 Xemeneies

GRUP 2 Drac

GRUP 3 Muses

Tutor: Sergio Tutor: Sergio Tutor: Sergio

Ivan Fusteros

Helena Ruiz

Eric Prades

Paula Pallarés

Arnau Mañas

Ramit Morillo

Dànae Canillas

Moisés Martínez

Guillem Valiente

Cristina Jarque

Pau Padial

Clara Felip

Isaac González

Naiara Bravo

Ferran Serrano

Grup 4 Palau

Grup 5 Sagrada Família

Grup 6 Ciutadella

Tutor: Iolanda Tutor: Iolanda Tutor: Iolanda

Miriam Ramos

Alejandra López

Daniel Tolosa

Alícia Balasch

Juan de D. Urbano

David Monfort

Sara Álvarez

Vinyet Robles

Eloi Rodríguez

Marc Sánchez

Arnau Navarro

Gisele Gálvez

Pol Rocas

Gemma Sánchez

Aleix Ruiz

Comença de nou… a BCN

º 4

GRUPS TdS 3r d´ESO B

GRUP 1 Xemeneies

GRUP 2 Drac

GRUP 3 Muses

Tutor: Valentín Tutor: Valentín Tutor: Valentín

Andrea López

Susana Alonso

Irene Fernández

Juan A. Santander

Jéssica Ruiz

Alejandro Andreu

Nerea Martínez

Alba Casado

Marc Morenilla

Sandra Martínez

Laia Cano

David Porcel

Raquel Sobrino

Paula Alcaraz

Grup 4 Palau

Grup 5 Sagrada Família

Grup 6 Ciutadella

Tutor: Joan Tutor: Joan Tutor: Joan

Bryan Cabello

Eulàlia Ribas

Angelo Palacios

Silvia Santos

Belén Sacristán

Daniel Blanco

Mireia Santamaría

Estela Pitarch

Andrea Murcia

David Ramírez

Airam Dionis

Jordi Torán

Pasqual Peñalver

Carlos Portolés

Comença de nou… a BCN

º 5

HORARI TdS 3r A

(7-11 d’abril)

*Hores convingudes.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

matí 8:00 h a 13:30h:

Visita al centre

d’informació i

turisme de la

Plaça Catalunya.

Sagrada família i

passeig de

Gràcia.

Recorregut per

l'Eixample de

Barcelona.

Tornada al Prat

cap a les 13:30 h.

8:00h a 13h

Barcelona serveis:

La guia del

ciutadà.

Consultes a

Internet

8:00h a 17h

Ruta centre BCN:

-BCN Romana

-BCN Medieval

-Call Jueu

-Ciutadella

8:00h a 13h

Treball dossier:

Sortida centre de

la ciutat.

Barcelona serveis:

La guia del

ciutadà.

8:00h a 13h

Acabament del

projecte.

11h:

Exposició Oral

(grups matí)

tarda

15h a 17h

Treball dossier:

sortida Eixample.

Tornada cap al

Prat a les 17h.

15h a 17h

BCN Cultura:

Pel·lícula en

versió original.

15h-17h

Exposició Oral

(grups tarda*

)

Comença de nou… a BCN

º 6

HORARI TdS 3r B

(7-11 d’abril)

*Hores convingudes.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

matí 8:00h a 17h

Ruta centre BCN:

-BCN Romana

-BCN Medieval

-Call Jueu

-Ciutadella

8:00h a 13h

Treball dossier:

Sortida centre de

la ciutat.

Barcelona serveis:

La guia del

ciutadà.

8:00 h a 13:30h

Visita al centre

d’informació i

turisme de la

Plaça Catalunya.

Sagrada família i

passeig de

Gràcia.

Recorregut per

l'Eixample de

Barcelona.

Tornada al Prat

cap a les 13:30 h.

8:00h a 13h

Barcelona serveis:

La guia del

ciutadà.

Consultes a

Internet

8:00h a 13h

Acabament del

projecte.

11h:

Exposició Oral

(grups matí)

tarda

Tornada cap al

Prat a les 17h.

15h a 17h

BCN Cultura:

Pel·lícula en

versió original.

15h a 17h

Treball dossier:

sortida Eixample.

15h-17h

Exposició Oral

(grups tarda*

)

Comença de nou… a BCN

º 8

CENTRE D’INFORMACIÓ TURÍSTICA DE LA CIUTAT

En aquest centre trobareu gran part de la informació que necessitareu per

plantejar el vostre projecte de grup.

Al centre podeu rebre tres tipus d’informació:

Tota mena de fulletons sobre diversos àmbits turístics de la ciutat que es troben

repartits per diferents prestatges.

Dades informatitzades a través de diferents ordinadors.

Informació oral oferta per les persones que atenen el mostrador.

Es tracta que recolliu el màxim d’informació per tal de disposar de suficient

material de cara al treball que haureu d’elaborar .

Seria convenient que abans de baixar al centre elaboréssiu un llistat de coses

concretes sobre les que vulgueu informació( teatres, museus, espectacles, centres

comercials,...) per tal que la busca sigui el més efectiva possible.

Si es tracta d’informació escrita n’hi haurà prou amb un exemplar per grup, i si es

tracta d’informació oral no caldrà que tots el membres del grup us apropeu al

mostrador, repartiu-vos la feina i que ho facin un parell de persones.

Comença de nou… a BCN

º 9

GUIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Al llarg d’aquest treball comprovaràs que és possible conèixer Barcelona caminant pels

seus carrers i també fent servir una sèrie d’instruments que ens la porten a casa.

Un d’aquests instruments és la Guia del Ciutadà que edita l’ajuntament de Barcelona i

que recull gairebé tot el que la ciutat et pot oferir.

A continuació et plantejarem una sèrie de situacions a les que hauràs de donar resposta

a partir de les dades que trobis a la guia. Es tracta d’una feina d’investigació que et permetrà

conèixer la guia, tenir una visió de l’àmplia oferta de la ciutat i descobrir coses sorprenents

sobre la mateixa.

BENVINGUT A BARCELONA! 1. La ciutat està envoltada per altres nuclis urbans i per dos rius. Anomena’ls

2. Barcelona està dividida administrativament en 10 districtes. Anomena’ls i indica quins són

els que tenen més zona verda

3. Per tal d’evitar un excés de circulació per l’interior de la ciutat, s’han construït dues vies de

circulació de vehicles que l’envolten. Quines són?

Comença de nou… a BCN

º 10

4. A quin districte pertanyen els següents punts de la ciutat que ja has visitat o que visitaràs

demà?

Plaça Catalunya

Catedral

Sagrada Família

5. Quin és el parc més gran de la ciutat?

6. A quines platges de Barcelona et pots banyar?

7. Quants hospitals i clíniques públiques hi ha a Barcelona?

8. Indica quants centres d’ESO hi ha al districte de Gràcia. Saps si algun d’ells és, com la teva,

una escola de Carmelites?

9. Quins diaris d’informació general tenen seu a Barcelona?

Comença de nou… a BCN

º 11

10. Quins tipus d’abonaments resulten més econòmics per viatjar amb el metro?

11. On es poden adquirir?

12. Pots portar una bicicleta en el metro?............... Amb quines condicions?

13. Amb quins mitjans pots viatjar pel cel de Barcelona?

14. Des de la Pl Espanya, quins autobusos et porten al Prat?

15. Tens una amiga que estudia pels matins i per les tardes disposa de temps lliure i vol dedicar

algunes estones a activitats de voluntariat. On pot adreçar-se?

Comença de nou… a BCN

º 12

16. L’estudiant amb què feu l’intercanvi ha perdut la documentació i s’ha de dirigir al seu

consulat. Què ha de fer? (Trieu vosaltres la nacionalitat del noi)

17. Com a bon culé, t’agradaria participar en algunes activitats promogudes per la Fundació

Futbol Club Barcelona On et dirigeixes?

18. Es pot practicar el paracaigudisme a Barcelona?

19. Indica llocs de Barcelona on es puguin trobar mercats de llibres nous o vells

Comença de nou… a BCN

º 13

Comença de nou… a BCN

º 14

Entre tots comencem la ruta

Has vist el mapa del metro i tenim prou informació sobre aquesta xarxa com per poder

moure’t per la ciutat de Barcelona. Així doncs, això és el que anem a fer ara.

Proposa dos possibles itineraris des de l’estació en la qual et trobes per anar a visitar la Sagrada

Família. Indica quina és la millor tria i expliqueu per què.

Itinerari 1:

Itinerari 2:

Triem l´itinerari _________ perquè ________________________________

.

Comença de nou… a BCN

º 15

PROPERA PARADA:

SAGRADA FAMILIA CORRESPONDÈNCIA AMB LES LINEES 2 i 5

A les instal·lacions d´aquesta parada hi ha una oficina d´Atenció al client. Seguint les instruccions del vostre professor, caldrà que ompliu la fitxa següent. Situació d´altres oficines

d´atenció al client

Serveis que ofereixen aquestes

oficines.

D´altres informacions importants referents a qualsevol vestíbul del metro:

Tipus de bitllets que podem adquirir i

preu i característiques de cada un d´ells

A la parada de Sagrada Família on ens

trobem ara, on podem adquirir aquests

bitllets?

Comença de nou… a BCN

º 16

Xarxa de metro de Barcelona

Enganxa aquí la teva guia de la xarxa de metro de Barcelona.

Comença de nou… a BCN

º 17

TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA

FAMÍLIA I GAUDÍ

La Sagrada Família és, sense cap mena de dubte, l'obra arquitectònica més important de Barcelona. És el símbol de l'arquitectura del Modernisme barceloní i l'obra més influent de Gaudí. El Temple neix de la iniciativa privada, de Josep Maria Bocadella, president de l' Associació Espiritual de Devots de Sant Josep. Les obres van començar al 1882 sota la direcció de Francesc de Paula Villar. L' arquitecte volia donar a I'obra un estil neogòtic molt de moda en aquells temps, però les diferències entre I' arquitecte i la municipalitat van fer que renunciés al projecte. El seu substitut va ser Antoni Gaudí i Cornet. Va ser aleshores quan l' obra va adquirir la personalitat pròpia de l' arquitecte reusenc.

El Temple posseeix tres façanes. Una dóna al carrer Marina i s' anomena el Naixement (1891). En aquesta es troba la porta de la Fe, la qual esta presidida per l' anagrama de Sant Josep, aquesta inclou grups escultòrics dedicats a la visitació i a la infància de Jesús. A la porta central hi ha l’ anagrama de Jesús, S’ observen tres grups escultòrics: l'Anunciació, la Nativitat i la Coronació de la Verge. Finalment, a la esquerra, es troba la Porta de I'Esperança amb l' anagrama de Maria i amb escenes que es refereixen a la Sagrada Família (en la part superior de la porta va ser col·locada una roca de la muntanya de Montserrat, cor espiritual de Catalunya). La segona dona al carrer Sardenya i es diu la Passió. Representa la passió i la mort de Jesucrist a través de formes geomètriques en aresta i una ornamentació nua i austera. La façana principal, que està encarada al mar, evoca la Glòria de Déu. Les torres són el símbol principal del temple. Aquestes ultrapassen els 100 m. d' altura i segons els plànols, per sobre d' elles, a 170 m. d'alçada, coronant la cúpula central de la nau, ha d' aixecar-se el símbol del Salvador.

Abans de morir, Gaudí va tenir temps de realitzar part dels interiors del temple. L' arquitecte estava tan obsessionat pel projecte que fins i tot dormia en el temple. S' ha dit també, que la distracció produïda per la seva fixació en l' obra podria haver estat la causa que no li va deixar veure el tramvia que I' atropellà al Passeig de Gràcia, I' any 1926.

Comença de nou… a BCN

º 18

Al morir Gaudí, l' arquitecte Sugrañés i Gras es va fer càrrec del projecte fins al 1935, any en què es paralitzaren les obres a causa de la Guerra Civil. Després del parèntesi de la guerra, l' arquitecte Quintana i Vidal es va fer càrrec de les obres. Posteriorment hi treballaren altres arquitectes: Lluís Bonet, Isidre Puig, Francesc de Paula Cardoner i l' actual arquitecte coordinador Jordi Bonet.

Actualment, l' escultor Josep Mª Subirachs, es fa càrrec de les escultures (aquestes han estat criticades causa de les seves formes cubistes una mica allunyades de la idea original de Gaudí). La millor manera que té el visitant de conèixer millor els projectes gaudinians és anar al Museu de la Sagrada Família, on s'exposa un abundant material gràfic sobre el disseny del temple. El visitant, també té la possibilitat d' ascendir al cim d' una de les torres del temple, on pot gaudir d' unes vistes extraordinàries, tant de la ciutat com del propi temple. Aquest temple és inacabat (hi ha gent que dubta que alguna vegada s'arribi a acabar) però sempre està en obres. Actualment podem observar dues portades que ja estan acabades. De l'observació de les dues façanes, de l' explicació dels professors i de la documentació que tens al teu dossier pots extreure'n la informació necessària per respondre les següents activitats.

La Façana del Naixement de la Sagrada Família va ésser construïda el 1891.

Comença de nou… a BCN

º 19

Activitat 1 El temple de la Sagrada Família de Barcelona va tenir como a fundador

A través de l'associació

La primera pedra del Temple es va posar l'any _____________segons el projecte de l'arquitecte

Antoni Gaudí, l' any _____________, hi va entrar com a arquitecte. Va entendre la construcció

del Temple com a obra cabdal i va morir l'any __________________ deixant-la incompleta.

DeIs arquitectes i escultors que han continuat el seu treball destaca l' escultor

____________________________________ que ha continuat la Façana de

Activitat 2

Observa atentament el Temple de la Sagrada Família i respon :

Observa els pinacles de I'absis. Veuràs que estan rematats amb tota mena d'herbes i plantes

d'origen mediterrani.

Assenyala les formes de la natura que et recorden aquestes escultures:

Flors silvestres Espigues de blat Fulles d'arbres Cactus Altres tipus de vegetació

Escriu una hipòtesi sobre l’interès de Gaudí per aquests tipus de vegetació als pinacles del temple.

Comença de nou… a BCN

º 20

Façana del Naixement:

En una part d'aquesta façana hi ha representades totes les espècies d'aus de Catalunya, ets capaç d'identificar-ne alguna? Digues quines i fes l'esbós d'una d'elles

Façana de la Passió:

Segur que has vist alguna fotografia d' Antoni Gaudí, si et fixes veuràs que l'escultor li ha fet un homenatge representant-lo en aquesta façana. Saps com a qui apareix i en quin moment?

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

______________________________________

______________________________________

______________________________________

______________________________________

______________________________________

_______

______________________________________

_______

______________________________________

_______

______________________________________

_______

Comença de nou… a BCN

º 21

També veuràs un altre homenatge a Gaudí. Podries dir de què es tracta i d'on ha tret la idea l' escultor?

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

SIMBOLOGIA RELIGIOSA

Ben segur, estaràs intrigat/intrigada per saber què vol dir TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. Fixem-nos bé en aquestes paraules i en la seva significació. . Un temple : és a dir, un edifici consagrat al culte públic d’una divinitat ( com ja sabem que ho has estudiat al treball de religió dins els elements comuns a totes les religions, no tens cap problema ).El temple cristià significa i és el cos de Crist. . Un temple expiatori : expiació és un terme cultural vinculat a sacrifici. Sacrifici és la presentació feta a Déu en forma ritual per part d’un sacerdot (representant de la comunitat ), d’un do concret ( viu ) . El terme expiatori, avui, s’ha d’actualitzar . No és que jo sigui mereixedor, a través dels meus sacrificis, almoines i pregàries , de la meva salvació. És Déu Pare, qui en Crist i per l’Esperit Sant, ens dóna gratuïtament, la fe i la salvació. Si ahir l’or es traduïa per ALMOINA, avui es podria dir : SOLIDARITAT. Si ahir l’encens es traduïa per PREGÀRIA, avui s’hauria d’afegir COMUNITAT. Si ahir la mirra volia dir SACRIFICI, avui s’hauria d’interpretar com a SERVEI.

. Un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família : Ara tenim la definició completa. Un acte de fe- un temple -, amb un sentit comunitari, d’expiació de les nostres culpes - qui no en té ?-; com a sagrat- ja no és només un temps i espai dedicat a Déu, sinó un temps i espai dedicat a Déu encarnat en l’home .Dedicat a una advocació tan humana com és la Sagrada Família, àmbit on aprenem què és la vida, l’amor i el perdó. La família, base de la societat humana que ha forjat la Història, és també el fonament d’aquest Temple Expiatori

Comença de nou… a BCN

º 22

Però no és simplement un temple, un monument, una fita, és un símbol de la fe del nostre

poble, símbol de Barcelona, símbol fins i tot de Catalunya, encara a mig construir.

Podem apropar-nos a ell amb diferents mirades :

- La contemplació de l´obra, per la seva forma i color, sorprèn al turista. - La seva trajectòria, obra de dos seglars, Bocabella i Gaudí, sorprèn a l´historiador. - Les columnes, les voltes, tot el conjunt exterior i interior sorprenen a l´arquitecte. - La integració d´elements naturalistes amb elements mítics sorpèn a l´investigador

simbòlic. - La riquesa bíblica i litúrgica sorprèn al creient.

El temple assoleix les dimensions : artística, còsmica, trinitària, cristològica, litúrgica, ecumènica, eclesial i catequètica. Té una pretensió catòlica, perquè vol ser universal, és a dir, oberta a tothom, de qualsevol raça, religió i creença. Al temple tothom hi té cabuda. Però també vol aconseguir una dimensió eclesial, per acollir la comunitat eclesial que representa : fidels laics, religiosos, preveres i bisbes, tots els homes de bona voluntat. “ Crist és la pedra angular, vosaltres, l´edifici construït sobre els apòstols “ ( Ef 2,20 ) Activitat 1.- Explica amb les teves paraules què vol dir TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA . 2.- Per què podem afirmar que és un símbol de la fe ?

3.- Quina és la seva pretensió catòlica ?

Comença de nou… a BCN

º 23

FAÇANA DEL NAIXEMENT

Activitat

1.- Intenta fixar-te en tots els personatges que apareixen a la façana el naixement dividida com hem dit anteriorment en tres portal : el portal de la caritat, el portal de la fe i el portal de l´esperança. En la façana del naixement està explicada detalladament la vida de Jesús de Natzaret. relaciona 5 personatges amb el relat bíblic. P.ex : Maria, Josep i Jesús – Naixement de Jesús a Betlem.

Comença de nou… a BCN

º 24

FAÇANA DE LA PASQUA O DE LA PASSIÓ

Si et situes davant , veuràs com un via crucis, o el camí de la creu. El recorregut s´ha de seguir , segons la fletxa que tens al dibuix ( en forma de S ). En total hi trobem 10 escenes dels relats de la passió de Jesucrist. Intenta trobar-les i relaciona amb fletxes cada una amb el que representa

Escena 1 El Sant Sopar

Escena 2 Negacions de Pere

Escena 3 La llança de Longí

Escena 4 Jesús davant de Pilat.

Escena 5 Trobada amb les dones de Jerusalem

Escena 6 Soldats jugant-se les vestidures

Escena 7 Petó de Judes

Escena 8 Crucifixió

Escena 9 La flagel.lació

Escena 10 Enterrament

Escena 11 Primera caiguda

1

2

3

4 5

6

7

8

10

11

12

Comença de nou… a BCN

º 25

QUADRATS MÀGICS I CRIPTOGRAMA DE LA

SAGRADA FAMÍLIA

L’enigmàtic criptograma és un quadrat format per 16 xifres que compleixen la propietat següent: la suma dels nombres de cada fila, de cada columna i de cada una de les dues diagonals és 33, l’edat que s’atribueix a Crist en el moment de la seva mort. Amb els nombres d’aquest quadrat es poden fer fins a 310 combinacions diferents que sumen sempre 33.

Q1: Comprova si les combinacions anteriors sumen, realment 33; n’hi ha alguna d’equivocada? Descobreix i senyala com a mínim tres noves combinacions. Aquest criptograma ens suggereix estudiar els anomenats “Quadrats màgics”. Un quadrat màgic d’ordre n és una ordenació de nxn nombres naturals consecutius, disposats en forma de quadrat (n files i n columnes), de manera que la suma dels nombres de cada fila, de cada columna i de cada una de les dues diagonals valgui el mateix. Si el quadrat màgic comença per 1 aquestes sumes iguals s’obtenen a partir de la fórmula: S1 = n(n2 + 1)/2.

Comença de nou… a BCN

º 26

Si el quadrat comença per p, llavors les sumes iguals s’obtenen aplicant la fórmula: Sp = S1 + (p – 1 )·n. La construcció d’un quadrat màgic per tempteig pot arribar a ser molt llarga i pesada. A continuació t’explicarem un mètode per construir quadrats màgics d’ordre senar. Detallarem el mètode amb l’exemple n = 5 començant per l’1 (és a dir, fent servir els 25 nombres de l’1 al 25). Mètode:

1. Es col·loca el primer nombre (l’1 en el nostre exemple) a la casella central de la darrera fila.

2. Després d’haver escrit un nombre a la darrera fila, cal que et desplacis a la primera fila i et moguis una casella a la dreta (Taula I).

3. Sempre que sigui possible, s’omplen les caselles diagonalment, de dalt a baix i d'esquerra a dreta (Taula II).

4. Quan hagis emplenat una casella de l’última columna, salta a la primera columna i mou-te una casella cap avall (Taula III).

5. Si, en baixar en diagonal, et trobes amb una casella plena, salta a la casella immediatament superior a l’última casella que has emplenat (Taula IV).

6. Després d’omplir la casella del racó inferior dret, salta a la casella immediatament superior (Taula V).

Q2: Utilitza aquest mètode per construir quadrats màgics (també dits quadrats de Loubère, que era ambaixador de Lluís XIV en l’antic regne de Siam) d’ordre 3,que comencin per 1, per 2, per 3 i per 4, respectivament. Si bé per tempteig la construcció del primer quadrat no és gaire difícil (intenta-ho), no es pot dir el mateix dels altres quadrats; d’aquí la importància del mètode.

Comença de nou… a BCN

º 27

D´ALTRES OBRES DE GAUDÍ

OBRA CARACTERÍSTIQUES DESTACADES

Casa Vicens

Col.legi de les Teresianes

Casa Calvet

Bellesguard

Casa Batlló

Parc Güell

La Sagrada Família

Comença de nou… a BCN

º 28

D´ALTRES OBRES MODERNISTES

OBRES CARACTERÍSTIQUES

Comença de nou… a BCN

º 29

DE LA SAGRADA FAMÍLIA A

Caldrà que consultis novament la guia del metro i el mapa de Barcelona.

Ens trobem a la plaça d’Antoni Gaudí i volem anar a visitar .

Cal que trobeu dos itineraris de metro per arribar-hi i que trieu el que millor considereu tot

exposant el perquè.

Itinerari 1:

Itinerari 2:

Triem l’itinerari _________ perquè

No oblideu que el metro és un lloc públic i que no anem sols. Cal

comportar-se sempre pensant en els altres ciutadans.

Comença de nou… a BCN

º 30

LA CASA BATLLÓ 1904-1906 Una simple façana,la distribució dels envans i l’ampliació del celobert d’un edifici del 1875,situat al passeig de Gràcia , va donar l’oportunitat a Gaudí de fer una de les seves composicions artístiques més poètiques i inspirades. Les dobles golfes que culminen la façana tenen alhora caràcter animalístic i llegendari, i han proporcionat a la imaginació de la gent les interpretacions sobre el suposat drac i la lluita amb Sant Jordi.

Si ens creiem la teoria de que representem la llegenda de Sant Jordi i el drac, què poden representar els balcons? I les columnes de la galeria del primer pis?

En la “llança” de Sant Jordi ( la

torratxeta que culmina en la creu de 4 braços) quins símbols trobem que es relacionin amb el caràcter creient que tenia Gaudí?

______________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________

______________________________________________________

De qui són els anagrames? ____________________________________________________________________________________________________________________________________________

Comença de nou… a BCN

º 31

LA CASA MILÀ

La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un edifici singular, construït entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852–1926) i declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1984. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona pel conjunt d’activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d’ús públic que inclou.

Malgrat a l’actual reconeixement artístic i arquitectònic va ser durament criticada després de la seva construcció:

Vinyeta satírica contra la Casa Milà

(4 de gener de 1912) l'Esquella de la Torratxa,

Comença de nou… a BCN

º 32

EL PARC GÜELL

Història i descripció: Projectat per Antoni Gaudí i Cornet i construït entre 1900 i 1914. L'encàrrec d'aquest projecte que havia de ser una aristocràtica urbanització amb residències unifamiliars, va ser fet a Gaudí pel Comte de Güell. El projecte finalment va fracassar i el parc passa a propietat municipal i des de 1923 es va transformar en un parc públic situat a la part alta de Barcelona. L'entrada principal disposa de dos pavellons administratius construïts amb pedra, voltes a la catalana i teulades cobertes de "trencadís" (revestiment de superfícies amb trossos de mosaic irregulars, que més tard va ser utilitzat profusament en el Modernisme). Ambdues teulades son coronades per originals petites cúpules que recorden la forma d'un bolet, l'edifici de l'esquerra mostra també una torre molt estilitzada coronada per una creu de quatre braços típica de Gaudí. Entrant en el parc trobem una escalinata doble separada per diverses figures entre les que figura un drac, abans d'arribar a una sala hipòstila de dimensions considerables amb 86 columnes dòriques massives que sostenen la gran plaça del parc. En el sostre d'aquesta sala es poden contemplar uns plafons acolorits (disseny de Josep Maria Pujol). Aquesta plaça es un preciós balcó amb vistes sobre Barcelona i el mar i està delimitada per un banc ondulat recobert de trencadís. El parc s'organitza al voltant d'aquesta plaça que s'utilitza per festes culturals i populars. La totalitat del jardí esta comunicat amb camins carrossables o senders per als vianants, molts del quals estan sustentats per viaductes amb columnes rectes o inclinades.

Es un extraordinari plaer passejar per aquests camins a la vegada que es gaudeix de tots els detalls d'aquesta obra excepcional.

Comença de nou… a BCN

º 33

Activitats:

1. Quina era la primera intenció d’Eusebi Güell a l’ encarregar el Parc Güell a Antoni Gaudí?

2. Per què el banc de la plaça té forma ondulada?

3. Amb quin altre nom és coneguda la plaça de la colònia?

4. Quan va ser declarat el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat?

Comença de nou… a BCN

º 34

Comença de nou… a BCN

º 35

Palau de la Música Catalana El Palau de la Música Catalana ha estat sempre la seu de l’Orfeó Català, dedicat a la cançó catalana i als grans oratoris, És un espai solemne, seu d’una institució (Palau) on es fa música (identificada amb la natura, present a la decoració de flors), catalana (senyera) segons la tradició cristiana (creu de Sant Jordi) de Catalunya. És un teatre on es fan representacions sempre en versió de concert, perquè no hi ha la possibilitat de posar-hi decorats, com per l’òpera o d’altres gèneres. La situació dels oients divideix la sala en dues parts: platea i segons pis contenen la part més gran del públic, l’amfiteatre és un espai intermig; l’escenari fa notar aquesta separació, també hi ha baix i dalt, amb el balcó i l’orgue que té els seus tubs, per fer moltes veus, al lloc on hi ha tantes localitats, simbolitzant també les veus dels cantaires. Però ambdues parts queden unides per la mena d’anella que fa la barana. És un espai pel lleure; hi ha molta fantasia: per fora sembla com un castell i per dins sembla un jardí molt il·luminat pel llum que travessa els vitralls. A part dels signes catalans, n’hi ha d’altres cultures, com els arcs gòtics, les robes de regust oriental... El Palau de la Música Catalana va ser declarat l’any 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Descripció L’edificació queda integrada dins els carrers estrets de la ciutat vella i té poc sol i poca perspectiva. Destaca, per les seves sorprenents formes i colors. Interior Hi ha l’auditori, amb 2.200 localitats, amb les entrades i escales que hi duen, sales de descans i la d’assaig de l’Orfeó. El vestíbul dóna a una gran escala imperial que porta al primer pis; la reforma ha obert una

altra entrada des del carrer de Sant Francesc de Paula, que té una altra escala, sobretot pels qui

van al segon pis.

Comença de nou… a BCN

º 36

El replà del primer pis uneix l’auditori amb la sala de descans, i està il.luminat pels mateixos

grans fanals de baix. Aquest descans és un gran espai rectangular, fet amb simplicitat, que

s’obre, per uns grans finestrals de vidres emplomats, als balcons de les columnes, on cadascuna

d’elles té una decoració diferent. En aquesta sala es fa molt evident la decoració floral que

impera a tot el Palau (sobretot de les roses).

Hi ha fanals com del carrer i a les columnes i d’altres

llocs, relleus de flors i plantes, de rajola o pedra, instruments

musicals i notes.

Comença de nou… a BCN

º 37

Des del replà s’entra a la sala de concerts. Al fons es troba l’escenari, davant d’aquest la platea. Més amunt hi ha l’amfiteatre, que és un balcó que dibuixa una U. Encara més amunt hi ha el segon pis amb molts més seients, perquè aquí la sala és més gran. L’auditori té la majoria de les parets tancades amb vidres, roses, amb garlandes, escuts amb senyeres i la creu de Sant Jordi.

Amfiteatre i segon pis tenen el sostre fet amb bigues de ferro i revolts, sostingut per pilars, tot recobert de mosaic. Hi ha una gran claraboia rectangular al centre, amb una mena de mitja bombolla, com una làmpada, que li creix al bell mig; dalt de l’escenari hi ha com un balcó, més o menys rodó, amb una altra claraboia que no es veu, i encara n’hi ha de més petites a l’altre extrem.

Detall de la claraboia

Comença de nou… a BCN

º 38

Llums inclinats en forma de corona La sala és l’espai més decorat de tot el Palau: vidre i mosaic; el sostre es blavós amb flors de relleu. Als costats hi ha uns arcs que carreguen en pilars, on hi ha unes làmpades en forma de corona, inclinades; aquesta part del sostre fa unes voltes en forma de vano amb set plomes de paó reial. L’escenari està emmarcat per dos grups escultòrics: a l’esquerra hi ha un arbre amb el bust D’Amselm Clavé, una noia i d’altres motius en relació a les seves Flors de Maig: Sota un salze seguda una nina Trena joiosa son ric cabell d’or; és son mirall fresca flor cristal.lina són sos adornos violetes de bosc... A la dreta hi ha unes columnes dòriques, amb el bust de Beethoven; d’uns núvols que pugen surt la cavalcada de les Walquíries (de Wagner) Dalt hi ha l’escut del Palau de la Música Catalana. A la part de baix de l’escenari hi ha un fris de mosaic corbat que representa dones inclinades que toquen diferents instruments: són les muses de la Música. El fons de la paret és de trencadís vermell, de tons variats; les dones tenen cap i cos esculpit i les faldilles fetes amb mosaic petit, totes diferents. Escut del Palau de la Música Catalana

Comença de nou… a BCN

º 39

Les muses de la Música

L’orgue és un dels més grans. Recentment ha estat restaurat i per poder pagar les despeses que això suposava, cada un dels tubs va ser apadrinat per una persona o entitat que corria amb les despeses.

Comença de nou… a BCN

º 40

Els elements decoratius

L’ornamentació del Palau- essencialment en ceràmica, mosaic, vidre i ferro- és una de les seves característiques més singulars. Ceràmica: arreu hi ha múltiples variants ceràmiques- en arrambadors, parets, columnes i sostres- amb predomini de tema floral. Com a contrast, el tema de les flors és substituït pel de notes musicals en els recintes que més s’hi adiuen: la Sala de Concerts i la Sala de Música de Cambra. Mosaics: d’una forma semblant, el mosaic és un element primordial al Palau. A més del de les muses de l’hemicicle, cal destacar els de les columnes, els de les antigues taquilles i el gran fris de la façana principal, que simbolitza l’Orfeó Català. Vidre: Al Palau- pensat com un immens receptacle envoltat de llum- el vidre té un paper essencial i crea una impressió de lleugeresa. Els grans vitralls atorguen a la llum del Palau una íntima calidesa. Ferro: el Palau fou un dels primers edificis del món en què va ser utilitzat el ferro com a estructura de construcció. El ferro és també present en moltes funcions ornamentals: el balustre de les escales, els fanals del vestíbul i els grans llums de saló, el llum de la Sala Millet, etc. Les decoracions en ferro foren possible gràcies a una indústria metal·lúrgica catalana en expansió.

Comença de nou… a BCN

º 41

Vista general de la Sala de Concerts.

L’Orfeó Català El cant coral va servir, des de mitjans del segle XIX, perquè els obrers tinguessin un lleure creatiu i treure’ls de la taverna. Anselm Clavé va ser-ne el precursor del moviment, que es va fer molt popular. Es va determinar construir un auditori per fer els assaigs de l’Orfeó Català i disposar d’una sala de concerts. L’Orfeó Català, amb més de 100 anys d’història i fundat per Lluís Millet i Amadeu Vives, té la seva seu en el Palau de la Música Catalana. Gràcies a la seva trajectòria i a una activitat musical rigorosa va ser mereixedor des dels seus inicis de gran prestigi a Catalunya i Europa. La seva tasca preferent inicial en la música coral a capella es va veure acompanyada molt aviat per la interpretació també de la literatura simfònica-coral universal, les obre més rellevants de la qual s’inclouen en el seu ampli repertori. El pas del seu fundador va ser presidir la història dels primers cinquanta anys de l’entitat. Després de la seva mort, li van succeir com a directors titulars Francesc Pujol, Lluís m. Millet, Jordi Casas i d’altres. El Palau conté tots els elements que segons Bohigas té el Modernisme: usa elements d’estils antics, té sentit social, usa molt les flors, és racional i expressionista. El Palau va costar un milió de pessetes, que es van recollir amb multitudinàries donacions.

Comença de nou… a BCN

º 42

Activitats

1. A les façanes exteriors hi ha els bustos de quatre músics. Podries posar-los el nom a sota?

Comença de nou… a BCN

º 43

2. Aquest és un detall de la barana de ferro del segon pis. Saps que representa?

3. Quines muntanyes creus que són les que estan representades en el mosaic de dalt de tot de la façana? Quina simbologia poden tenir? 4. Tenint en compte que la decoració del Palau té una simbologia catalana, quina creus que deu ser la flor més representada? 5. Hi ha hagut una gran tempesta i s’ha trencat un vitrall del Palau. Per restablir-lo l’Ajuntament ha convocat un concurs públic. Quina és la teva proposta de vitrall?

Comença de nou… a BCN

º 44

6. Assenyala totes les parts de la sala que puguis reconèixer

7. Què creus que deuen portar les muses de la música a les mans? En pots identificar algun a la imatge?

Comença de nou… a BCN

º 45

Què ens queda dels romans?

Barcelona va ser fundada pels romans, amb el nom de IULA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO, un nom gairebé tant llarg com la muralla d’aquella època, que feia 1300 m. D’això fa gairebé més de 2000 anys i encara se’n conserven vestigis, que ens permeten saber com eren aquests personatges, què feien, com vivien....

1. Fotocopia o escaneja aquesta pàgina. Imagina’t com a un restaurador/conservador del Museu d’Història de la Ciutat quan van trobar l’esquela amb el nom de la ciutat, reconstrueix-la per tal de veure el nom sencer original de Barcelona.

Comença de nou… a BCN

º 46

A la seu del Museu d’Història de la Ciutat ens queden restes de l’antiga ciutat romana. Es poden identificar habitacions d’una casa, mosaics, el traçat d’algun carrer, les clavegueres, una piscina amb calefacció, dipòsits d’argila que servien per guardar l’oli, el gra o altres productes, una premsa, conduccions d’aigua, àmfores pel vi, l’aigua, la mel, la cervesa, la farina o el blat, tombes on enterraven els morts.... També queden restes del conjunt episcopal paleocristià (format per una basílica i un baptisteri). Aquests pobladors romans ens semblen tant llunyans, i en canvi, fixa’t quantes coses s’assemblen a les nostres. Compara-les amb les de casa teva. La ciutat es va fundar a finals del segle I a C. ( entre els anys 15 i 10 a.C.) en una petita elevació del plànol de l’actual ciutat de Barcelona, el Mons Taber. Al carrer Paradís nº 10, en el local del Centre Excursionista de Catalunya on estava el punt més alt del Mons Taber, es troben les restes ( quatre columnes i un fragment de l’arquitrau) de l’antic temple d’August ( del s. I després de Crist).

Avui en dia encara és possible recórrer part del perímetre de la ciutat emmurallada i reconèixer vestigis de la vella ciutat: A la plaça Nova, trobem una de les antigues portes de la ciutat (franquejades per dues torres circulars) i les restes (adossats a una de les torres) dels aqüeductes que portaven aigua a la ciutat.

Comença de nou… a BCN

º 47

Partint d’aquí podem seguir el traçat exterior de la muralla per l’avinguda de la Catedral, Tapineria, Plaça de Ramon Berenguer el Gran, Sotstinent Navarro, Plaça dels Traginers, Correu Vell ( al seu interior es poden veure un gran fragment de la muralla i dues torres), Regomir, Pati Llimona, Avinyó, Call, Banys Nous i de la Palla fins a tornar a la porta del carrer del Bisbe.

Comença de nou… a BCN

º 48

Les muralles que podem veure corresponen a les del segon traçat que es va fer a la Barcino Romana. Es van fer a finals del segle III adossades a la cara exterior de la vella muralla fundacional. La muralla tenia 76 torres: 66 quadrades i 10 de planta circular ( situades a les portes i en els angles de la muralla). Dins de muralles s’ordenava la ciutat:

- Una vía llarga central, Decumanus maximus, de 825 m, que atravessa la ciutat des de la Porta Praetoria (ara Portal del Bisbe), passant pels actuals carres del Bisbe, Ciutat i Regomir fins la Porta Decumana (carrer Regomir). - Una vía també central, perpendicular a l’ anterior, Cardo maximo, de 550 m., que uneix la Porta Principalis Sinistra (Pl. de l'Àngel ) i la Porta Principalis Dextra (que estava entre els carrers Ferran i del Call), passant pels carrers Llibreteria i del Call. - Unes vies secundàries, Decumani minores paral.leles al Decumanus maximus (actuals carrers dels Gegants, Ptge. de l'Ensenyança, de Sant Domènech del Call). - altres vies secundàries, Cardines minores, repetint l’ esquema, paral.leles al Cardo maximo, (com ho són ara els carrers de Sant Sever, Baixada de Santa Clara, de la Pietat, Bisbe Caçador, Font de Sant Miquel, Baixada de Sant Miquel). - En els espais delimitats per aquests carrers estaven construïdes les domus (cases), els edificis públics termae (banys) i altres, el forum, el temple, ...

Sortint del que era la ciutat romana i a l’actual Plaça de la Vila de Madrid, trobem restes d’una via Sepulcral dels segles I al III a. C.

Comença de nou… a BCN

º 49

2. Al mapa anterior assenyala ( després de llegir detingudament el text):

Amb retolador o color blau: el traçat de la muralla Amb color verd: Cardo Maximo i decumanus maximus. Les portes d’entrada/sortida de la ciutat en vermell. Decumani minores en taronja Cardines minores en groc Restes de l'aqüeducte, Temple i altres restes (Museu d’història de la ciutat) lila.

Comença de nou… a BCN

º 50

EL PARC DE LA CIUTADELLA El parc de la Ciutadella és un parc públic situat al districte de Ciutat Vella, de Barcelona, al triangle comprès entre l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.

Orígens

Plànol de Barcelona del 1806 amb la Ciutadella integrada dins les muralles.

El parc de la Ciutadella actual ocupa els terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió.

L'11 de setembre de 1714, després d'un setge de més de 13 mesos, Barcelona capitulà davant l'exèrcit francoespanyol del rei Felip V el qual, per mantenir la ciutat i Principat de Catalunya sota ferm control, va manar construir entre 1715 i 1718,[1] aquesta fortalesa, la més gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri. Per a la seva construcció i per a l'alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta. La gent que habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d'allà fins a la Barceloneta.

1 Cascada monumental

2 Quiosc de música

3 El Mamut

4 Llac artificial

5 Als voluntaris catalans

6 Parlament de Catalunya

7 Desconsol

8 IES Verdaguer

9 Església de la Ciutadella

10 Estàtua eqüestre al General Prim

11 Entrada del parc zoològic

12 La dama del paraigua

13 Umbracle

14 Museu Martorell

15 Hivernacle

16 Castell dels tres dragons

Comença de nou… a BCN

º 51

El seu caràcter de representant de l'opressió (degut a l'ocupació militar, i l'absolutisme de l'Antic Règim sobre els sectors liberals) la convertí en símbol odiat. Les Corts sortides de la revolució del 1868 van aprovar en la llei per la propietat dels terrenys, que la fortalesa passava a l'ajuntament a condició de construir jardins, pagar l'enderroc i la construcció de casernes. De la fortalesa restaren només els principals edificis interns (a excepció de la torre de la presó): la capella, el Palau del Governador (actualment, un institut d'ensenyament secundari) i l'Arsenal, que el 1888 fou convertit en Palau Reial i el 1931 i, novament, el 1979 (de forma doblement simbòlica), en seu del Parlament de Catalunya. Prop de l'entrada de l'actual parc que dóna a l'Estació de França es col·locà un monument al general Prim.

Concurs d'urbanització

A partir de 1871 ja començaren a sorgir avantprojectes d'urbanització del parc, guanyant el concurs per la seva urbanització Josep Fontserè i Mestre , però el seu avanç lent va fer que quedés vinculat a l'Exposició Universal de 1888.

Es van projectar uns amplis jardins per a esplai dels ciutadans, sota el lema «els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà». Es va inspirar en jardins europeus com els d'Anglaterra, França, o les viles d'esbarjo de Roma i Florència.

L'Exposició Universal de 1888

Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, l'alcalde Francesc Rius i Taulet, va encarregar l'octubre de 1887 la direcció general a Elies Rogent i Amat, i aquest va presentar un nou pla.

Antoni Gaudí ajudà Fontserè en la construcció de la font de la cascada. La font quedà rematada pel grup escultòric de ferro forjat La quadriga de l'Aurora, de Rossend Nobas.

Lluís Domènech i Montaner va ser l'arquitecte del Castell dels Tres Dragons inaugurat per aquesta exposició on va servir com a restaurant. Posteriorment va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals, però des d'aleshores s'ha dedicat exclusivament a la zoologia (antic Museu de Zoologia fins a l'any 2000, després va passar a ser la seu principal del Museu de Ciències Naturals de Barcelona).

Vista panoràmica del Parc de la Ciutadella

Comença de nou… a BCN

º 52

Després de l'exposició

Després de l'Exposició Universal una part dels terrenys i edificis van quedar disponibles i es van destinar al Parc Zoològic de Barcelona, que va ser inaugurat el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, de l'any 1892.

El Castell dels Tres Dragons restà abandonat i el 1891 l'alcalde, demanà a Lluís Domènech i Montaner que "acabés l'obra" tot adaptant-la per acollir un "Museu de la Història". La inauguració provisional fou en 1892, per celebrar el quart centenari del descobriment d'Amèrica.L'any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau, inaugurat el març de 2011, i el Castell dels Tres Dragons es convertí en seu científica del museu, acollint el Laboratori de Natura amb laboratoris i espai de recerca, estudi i conservació de les col·leccions.

L'arsenal de la Ciutadella és un edifici construït per Joris Prosper Van Verboom al segle XVIII, i el 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de Barcelona, que el 1932 el va cedir per esdevenir el Palau del Parlament de Catalunya.

FLORA I FAUNA DEL PARC

La fauna dels parcs de les ciutats, com és el cas del parc de la Ciutadella a Barcelona, té uns trets diferencials, en relació als existents en el medi natural, condicionats per la contaminació, la presència massiva de l’home o els canvis climàtics, entre d’altres. Així, doncs, els usos que aquests animals fan de la ciutat són alimentar-se, reproduir-se i descansar. La fauna de les ciutats, es converteix en alguns casos, en aliada de l’home i, en general, dels qui habiten el medi urbà. Al Parc de la Ciutadella s’hi troben animals de totes les classes existents; és a dir, mol·luscs, anèl·lids, aràcnids, crustacis, insectes, peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers.

Comença de nou… a BCN

º 53

QÜESTIONS

1.- Relaciona (acabant d’omplir el quadre), la fotografia de l’animal amb el grup al qual pertany i les seves característiques que trobaràs en el quadre de la pàgina següent. Exemple:

Grup Animal Imatge Característiques 1

11 9

Comença de nou… a BCN

º 54

G. ANIMAL IMATGE CARACTERÍSTIQUES G.

ANIMAL IMATGE CARACTERÍSTIQUES

1 Anèl·lids

2

3 Durant el primer període de la seva vida

s’alimenten de la llet materna. Cos

recobert de pèl; existeixen que tenen la

capacitat de volar. El pèl forma una capa

aïllant que els ajuda a mantenir la

temperatura corporal constant. En el seu

cos es distingeixen tres parts: el cap, el

ronc i la cua, encara que en algunes

espècies falta aquesta última.

4 Amfibis

5

6 Animals que en la fase inicial de la

seva vida (fase de larva), són aquàtics.

Quan són adults, desenvolupen la seva

vida en el medi terrestre, però

mantenen una estreta relació amb

l’aigua. Tenen la pell nua i sempre ha

d’estar humida. El cos consta de cap i

tronc. La cua és present en algunes

espècies i manca en d’altres.

7

Mol·lusc

8

9 Presenten el cos tou i allargat, dividit

en segments amb forma d’anells. En els

primers anells hi ha la boca. També solen

trobar-s’hi els ulls, molt simples, i altres

receptors nerviosos sensibles al tacte i a

les olors.

10 Rèptils

11 12 Cos protegit per un esquelet extern, que es compon de plaques articulades formades per una substància anomenada quitina. Tres parts diferenciades del cos: el cap, el tòrax i l’abdomen.

13 Artròpodes:

aràcnids, crustacis, insectes...

14

15 Presenten un cos tou i, generalment, dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu.

16 Mamífers

17

18 Tenen la pell recoberta d’escates gruixudes, seques i dures. Periòdicament muden de pell per créixer. El seu cos presenta cap, tronc i cua.

Comença de nou… a BCN

º 55

Ocells

En aquest parc hi viuen una gran quantitat d'ocells, amb un cens de més de 100 espècies diferents. Cal destacar la gran colònia de bernats pescaires, actualment la més important de Catalunya. La Ciutadella és, doncs, un bon lloc per als afeccionats a l'ornitologia.

Vegetació

El parc de la Ciutadella és ric en espècies vegetals, amb nombrosos exemplars que tenen el valor afegit de l'edat, ja que es van plantar al final del segle XIX. De la mateixa manera que es considera un museu a l'aire lliure per la gran quantitat d'escultures que conté, aquest parc també pot ser qualificat d'arborètum pel nombre d'espècies que l'enjardinen: més d'un centenar.

En aquest parc són abundants els til·lers (Tilia X europaea i Tilia tomentosa i Tilia X euchlora), les magnòlies (Magnolia grandiflora), els àlbers (Populus alba i Populus alba "Pyramidalis") i els plàtans (Platanus X hispanica). Els lledoners (Celtis australis) són els protagonistes a la glorieta d'Aribau i a la zona del llac, on se n'eleva un exemplar excepcional. Prop de l'Umbracle hi trobem paulònies (Paulownia tormentosa) i Prodocarpus neriifolius, i al costat del mamut arbres sagrats (Ginkgo biloba).

Altres espècies arbòries presents al parc són l'acàcia (Robinia pseudoacacia), els xiprers (Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens), el pi australià (Casuarina cunnighamiana), la bellaombra (Phytolacca dioica) i els castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum). Destaquen, per l'exotisme, els tres exemplars de xiprer calb (Taxodium distichum) que hi ha dins el llac.

També són importants, tant pel nombre com per les dimensions i l'edat, les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i les iuques (Yucca elephatipes), i per la seva raresa, les palmeres blaves (Brahea armata). Quant als arbustos hi ha, entre d'altres espècies, exemplars grans de llorer (Laurus nobilis), de tamariu (Tamarix gallica) i de baladre (Nerium oleander), i tanques vegetals extenses perfectament retallades de pitòspor (Pittosporum tobira) i d'evònim del Japó (Euonymus japonicus).

Al parc de la Ciutadella hi ha diversos exemplars inclosos en el catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona: una acàcia de Constantinopla (Albizia julibrissin), un taronger de Luisiana (Maclura pomifera), un pi australià (Casuarina cunninghamiana) i un exemplar de Quercus polymorpha, plantats al final del segle XIX, i els xiprers calbs que hi ha al llac, plantats durant el primer terç del segle XX.

Comença de nou… a BCN

º 56

Art i arquitectura

El parc, que el 1951 va ser declarat monument historicoartístic, està considerat com un museu a l'aire lliure per la profusió i qualitat de les seves escultures. Hi ha obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Josep Clarà (nu de bronze dedicat als Voluntaris Catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení de marbre El desconsol), Pau Gargallo (bust de marbre de Lleó Fontoba), i Eduard B. Alentorn (grup de marbre La cigonya i la guineu), entre d'altres escultors.

Per la seva popularitat, cal fer esment de dues escultures: La dama del paraigües, de Joan Roig Soler, que durant molts anys va ser un dels símbols de Barcelona i que corona una font ornamental que va dissenyar Josep Fontseré, i un mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d'animals extingits que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal·lar al parc.

La dama del paraigua: És un símbol del Parc de la Ciutadella i del Zoo de Barcelona. Per a molts també és un record d’infància de la més bonica de les dames de la ciutat. Qui no s’ha quedat mai embadalit mirant aquesta enigmàtica dona d’època, de nom desconegut, que ens allarga delicadament la mà?.

Sembla que en qualsevol moment es posarà a xerrar amb nosaltres, ens convidarà a agafar-la de la maneta i a portar-la a passejar pels jardins del Parc de la Ciutadella. O bé, simplement, allarga la mà per veure si encara plou. El que és cert, és que la dama del paraigua ha esdevingut tot un emblema del parc i de la pròpia ciutat de Barcelona.

Enfilada sobre una font ornamental dissenyada per Josep Fontseré, l’escultura de marbre va ser realitzada per Roig Soler per decorar el recinte de l’Exposició Universal del 1888 que va tenir lloc al Parc de la Ciutadella. Representa una senyora engalanada a la moda de 1888. Sosté un paraigua de roba d’on sembla que hi regalimi l’aigua, i inclina lleugerament el cap cap endavant, mentre allarga equilibradament la mà. Es tracta sens dubte del model femení burgès de l’època, una dona de les famílies que a Catalunya tenien el poder social i econòmic durant la segona meitat del segle XIX. La dama, amb la mirada atenta, des de dalt del pedestal en forma de font, observa grans i petits des de la seva situació privilegiada, a l’entrada del Zoo. Per ella el temps no ha passat.

Comença de nou… a BCN

º 57

Desconsol

Josep Llimona, 1903

Talla en marbre • art modern 78,8 × 66,4 × 68,8 cm

Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

És una escultura realitzada per Josep Llimona i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La primera versió, de guix, és del 1903. Va entrar a formar part de la col·lecció permanent del museu com una donació de Domènec Sanllehy, llavors alcalde de Barcelona, el 1909.

Considerat el millor escultor del modernisme català, Josep Llimona va fundar amb el seu germà Joan el Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat que va reunir artistes de fortes conviccions catòliques i conservadores, com ara Antoni Gaudí. Aquest grup s'oposava a les idees renovadores dels primers modernistes, amb normes tan estrictes com la prohibició del nu.

Quan, finalment, els membres del Cercle van modificar aquesta norma, es va produir una eclosió de l'escultura modernista, de la qual «Desconsol» ha esdevingut peça paradigmàtica. La perfecta factura de l'anatomia del cos femení i, molt especialment, la seva actitud melangiosa i casta contribueixen a potenciar la seva adscripció al simbolisme.

Comença de nou… a BCN

º 58

El 1907 Llimona va presentar l'escultura a l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, cosa que li va valer el Premi d'Honor. L'obra fou adquirida pel Museu municipal de la ciutat i posteriorment s'incorporà al fons del MNAC.

El 1917 Llimona n'esculpí una rèplica, en marbre i d'una mida més gran, per a l'estany ovalat del jardí que Jean Claude Nicolas Forestier havia projectat l'any anterior al Parc de la Ciutadella, urbanitzant l'antiga plaça d'Armes. Malmesa per la contaminació, l'escultura fou substituïda el 1984 per una còpia i l'obra de 1917 es guarda a l'interior del Parlament de Catalunya.

Una altra rèplica es troba des de l'any 1947 al Palau de la Capitania General, a Barcelona i una altra replica s'instal·là als jardins de la casa dels Srs Cendrós.

Cascada

Va ser dissenyada per Josep Fontseré el 1875, i inaugurada l'any 1881. Fontseré va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, i a qui s'atribueixen les rocalles de la cascada i alguns motius decoratius. La cascada ens abraça, obrint-se en forma de pinces de cranc, a banda i banda hi ha escales per accedir a una mena de templet des del qual es pot contemplar una perspectiva privilegiada del parc.

La cascada està ornamentada per molts elements escultòrics d'artistes de final del segle XIX, col·locats després de la seva inauguració. L'element central és el Naixement de Venus, de Venanci Vallmitjana, i al capdamunt, culminant el conjunt, La quadriga de l'Aurora, de Rossend Nobas, autor també de quatre grups de genis, dos faunes i de la figura d'Eros. A baix, quatre grius modelats per Rafael Atché protegeixen la Venus.

Un dels plaers que ens ofereix el Parc és el passeig en barca pel llac, el conjunt configura un espai de bellesa clàssica, tot dibuixant un espai d'especial romanticisme.

Comença de nou… a BCN

º 59

Edificis

De l'antiga ciutadella militar construïda el 1715 en resten la capella castrense, obra de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador -seu de l'Institut Escola durant la Segona República i avui un dels centres d'educació secundària de la ciutat- i l'edifici de l'arsenal, actualment seu del Parlament de Catalunya.

La resta d'edificis que hi ha al parc es van construir el darrer terç del segle XIX. El primer va ser el Museu Martorell de Geologia, d'estil neoclàssic, projectat l'any 1879 per Antoni Rovira i Trias, i que es va integrar en el disseny del parc que va portar a terme Josep Fontseré l'any 1872.

Quant a les construccions realitzades en motiu de l'Exposició Universal de 1888, es conserva el restaurant, un edifici de maó vist, coronat de merlets, obra de Domènech i Muntaner, i pertanyent a la primera època del modernisme barceloní. S'anomenà popularment el Castell dels Tres Dragons.

També van ser projectats per a l'Exposició Universal de 1888 l'Umbracle, un recinte singular que integra el maó, el ferro i un enllistonat de fusta que procura ombra a espècies subtropicals, i l'Hivernacle, una construcció de ferro i vidre dissenyada per Josep Amargós l'any 1884.

La seu actual del Parlament de Catalunya, situat a Barcelona, és un edifici amb una arquitectura imponent i amb una història convulsa que es remunta al segle XVIII, quan va ser construït com a arsenal militar de la repressiva Ciutadella. Les funcions parlamentàries les va adquirir amb l'adveniment de la democràcia i la recuperació de les llibertats..

De l'antiga Ciutadella que Felip V va fer construir per controlar Barcelona, se'n conserven tres edificis: el palau del governador, ara un centre d'ensenyament; la capella, edifici que actualment és una parròquia militar; i l'arsenal, seu del Parlament de Catalunya. L’arquitectura

Comença de nou… a BCN

º 60

d’aquest edifici manté l'aire que li va donar l'enginyer militar Próspero de Verboom, entre el 1716 i el 1748. Un aire robust i imponent que li atorguen les dues plantes i golfes disposades en forma de creu, enmig de la qual s'hi alça la cúpula. La planta de creu permet, tanmateix, l'obertura de quatre patis interiors. Tot plegat és acabat amb pedra de Montjuïc i rajola vermella i decorat amb bustos de personatges relacionats amb l'art català.

Finalment, el 1932, l'Ajuntament de Barcelona va cedir-lo per què s'hi instal·lés el Parlament de Catalunya, funció que va recuperar després dels més de quaranta anys de dictadura, un cop la democràcia va tornar a donar sentit a aquest elegant espai d'història. Efectivament, l'abril de 1980, el Palau va acollir la primera legislatura del Parlament autonòmic restablert.

El zoo de Barcelona

El traçat original del parc que va realitzar Josep Fontseré l'any 1872 es va modificar per acollir l'Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el Zoo de Barcelona, un dels més importants d'Europa i que ocupa la meitat dels terrenys.

Al Zoo de Barcelona hi viuen més de set mil animals d'unes quatre-centes espècies diferents. La visita es converteix en un espectacle vivent a través d'hàbitats de tot el món, descobrint la seva fauna: primats, felins, aus tropicals, dofins... Les instal·lacions del Zoo són ideals per gaudir en família d'una jornada inoblidable.

El Zoo de Barcelona ocupa més de 14 hectàrees dins el Parc de la Ciutadella. Es tracta d'un zoològic centenari, doncs va ser inaugurat el 1892 als recintes que havien allotjat l'Exposició Universal de 1888. La fauna d'aquest primer Zoo provenia de la col·lecció particular de Lluís Martí Codolar, que els tenia a la seva finca del barri d'Horta. En aquests més de cent anys, el Zoo de Barcelona s'ha ampliat i reformulat, passant a ser prioritat el manteniment i reintroducció d'espècies en perill d'extinció i la dignificació de les condicions de vida dels animals.

Comença de nou… a BCN

º 61

Ara respon…..

1. On es troba el Parc de la Ciutadella?

2. Quan i per què es va projectar?

3. Què s’hi va fer al seu interior?

Comença de nou… a BCN

º 62

4. Quantes cases es van haver d’enderrocar per construir-lo?

5. Per què allarga la mà la “Dama del paraigua”?

6. Quina funció tenia l’actual edifici del Parlament de Catalunya?

Comença de nou… a BCN

º 63

7. Situa en aquest plànol les principals parts del Parc de la Ciutadella:

Comença de nou… a BCN

º 64

Comença de nou… a BCN

º 65

Barcelona ha estat en molts cops escenari de nombroses pel·lícules, com per exemple

El Perfume, Salvador, Todo sobre mi madre o Mapa de los sonidos de Tokyo. A

continuació et presentem la sinopsis de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona dirigida

per Woody Allen. Aquesta pel·lícula va ser rodada principalment a Barcelona durant

l’estiu de 2007. Astúries i Nova York són altres localitzacions que també apareixen a

la pel·lícula. Llegeix atentament el resum de la pel·lícula i a continuació contestes les

preguntes.

Vicky (Rebecca Hall) and Cristina (Scarlet Johansson) visit Barcelona for their summer, staying with

Vicky's distant relative Judy (Patricia Clarkson) and her

husband, Mark Nash (Kevin Dunn). A Narrator, present

throughout the film, describes the two friends:

Vicky is practical and traditional in her approach to love

and commitment, and is engaged to the reliable but

unromantic Doug (Chris Messina). She is in Barcelona

getting her masters in Catalan Identity; a project

spawned by her love of the works of Gaudí, and is

emotionally moved by Spanish guitar. Cristina, on the

other hand, is spontaneous and unsure of what she wants

in life. She is just out of a relationship and wants to get

over the bad time she had making a 12-minute film about

Love.

At an art exhibition, they meet the artist Juan Antonio

(Javier Bardem). Cristina is impressed with him at first

sight, and grows intrigued when Judy and Mark tell the

girls that the artist has suffered a violent relationship

with his ex-wife, María Elena (Penélope Cruz). Later that

night, the pair sees him across the room in a restaurant.

He and Cristina exchange glances, and he approaches

their table, asks Cristina's eye colour, and abruptly

invites them to accompany him to the town of Oviedo,

where they will sight-see, drink wine and, hopefully,

Comença de nou… a BCN

º 66

make love. Cristina accepts at once, but Vicky is sceptical and refuses. She is eventually convinced,

and the pair accompanies Juan Antonio to Oviedo on a small private plane during a storm.

At the end of the day, after some sight-seeing and a good deal of wine, Juan Antonio asks both

women to come to his room. While Vicky refuses to sleep with him, Cristina agrees, but suddenly falls

ill with an ulcer and food poisoning. For the remainder of the weekend, Vicky and Juan Antonio are

forced to sight-see alone. During their trip, he tells her about his ex-wife and his loving but violent

relationship with her. After more wine over dinner and a guitar concert in a park, Vicky succumbs to

his charms and the two make love.

The next day, Juan takes them back to Barcelona. Vicky, feeling guilty, does not confess the incident

to Cristina, and the two begin to grow apart, Vicky throwing herself into work and Cristina

experimenting with photography and poetry. Juan Antonio calls Cristina back, and they begin to go

out. Doug suddenly suggests to Vicky that they get married in Spain in a civil ceremony, assuring her

that their high society wedding will take place later in the States. She agrees, with some misgivings,

and he flies to Barcelona from New York.

Cristina and Juan Antonio grow closer and they move in together. Suddenly one night, Juan Antonio

receives a call that María Elena has attempted to kill herself. Since she has nowhere else to go, he

brings her home, and she moves into the guest room. Though initially María Elena distrusts Cristina,

she soon develops a liking for her and encourages her photography, which becomes better as a result.

Cristina soon realizes that the ex-spouses are still in love, and María Elena confides that their

relationship was always loving but unstable because they were missing something, a mystery element

neither of them figured out. As the summer winds to a close, Vicky has realized that she is

unsatisfied in her married life, and is still attracted to Juan Antonio. She sees Judy cheating on her

husband but understands why Judy can't leave her husband, and confides in the older woman. Judy,

who sees Vicky as a younger version of herself, takes it upon herself to bring the two together.

Meanwhile, Cristina realizes that she can't live in a threesome for the rest of her life and decides to

leave Juan Antonio and María Elena. María does not take the news well and breaks down. Cristina

goes to France to spend the last week of her summer. With their "missing link" gone, Juan Antonio

and María Elena break up again.

As a final attempt to pair up Juan Antonio and Vicky, Judy arranges for their meeting at a party. He

begs her to meet him the next day. After lying to Doug, Vicky, against her better judgment, goes to

Juan's home for lunch, after which Juan tries to seduce her again. She is about to allow herself to

be seduced when María Elena enters the scene with a gun and begins firing wildly. As Juan Antonio

takes the gun away from his sobbing wife, the gun goes off and Vicky is accidentally shot in the hand,

wounding her slightly. Vicky shouts at both of them, calling them insane, and that she could never live

like this, and leaves.

When Cristina returns from France, Vicky confesses the entire story to her. Doug is never told the

true version of events. As the three Americans return to the USA, Vicky goes back to her married

life and Cristina remains where she started, not knowing what she wants, but knowing what she

doesn't. As Vicky chooses to live her planned, perceived ideal life and Cristina chooses to live with no

plans for life, they end where they begin.

Comença de nou… a BCN

º 67

Activitat

Are the sentences True or False?

1. Vicky is practical and traditional in her approach to love. _____

2. Cristina is spontaneous and sure about what she wants in live . _____

3. Cristina is in a relationship. _____

4. Vicky and Cristina meet Juan Antonio in an art exhibition. _____

5. Juan Antonio invites the girls to go to Madrid. _____

6. Cristina accepts to go with the artist and Vicky refuses at once. _____

7. Juan Antonio has a good relationship with his ex-wife. _____

8. Cristina decides to leave Juan Antonio and María Elena. _____

9. Cristina goes back to the United States. _____

10. At the end, Vicky lives her planned and ideal life. _____

Comença de nou… a BCN

º 68

Comença de nou… a BCN

º 69

Comença de nou… a BCN

º 70