Curs habitatge 2011-David Soler

UN CURS D'HABITATGEAprenent a modelar l'espai existent

Projectes VII/VIIIDAVID SOLER REDONDO

UN CURS D'HABITATGEAprenent a modelar l'espai existent

DAVID SOLER REDONDO

PROJECTES VII/VIIIUdG 2010-11

Portada.

Edifici d’habitatges TOKIO, Barcelona 1957FRANCESC MITJANS MIRÓ, arquitecte

Edifici d’habitatges MITRE, Barcelona 1959-63BARBA CORSINI, arquitecte

Edifici d’habitatges AMIGÓ, Barcelona 1942FRANCESC MITJANS MIRÓ, arquitecte

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 05

PUNT DE PARTIDA 07

LLUM 19

RELLEU 27

BU IT I PLE 37

TRANS ICIONS 45

CEL·LA 49

3

INTRODUCCIÓ

A cada curs de projectes se'ns proposen noves formes d'enfocar i

treballar l'arquitectura. En aquest curs s'ha plantejat treballar en

l'àmbit de l'habitatge, no pensant en projectar mitjançant

l'aplicació d'una sèrie de regles com per exemple, definir una zona

de dia i una zona de nit, agrupar de les zones humides o buscar la

orientació idònia de les estances segons la seva funció, el que

anomenaríem una recepta sobre com dissenyar habitatges; si no

que s'ha proposat que els alumnes treballéssim per conèixer noves

formes i conceptes sobre els que analitzar i projectar habitatge.

Amb aquest objectiu, aquest llibre, tal i com indica el seu títol,

exposa el treball que s'ha realitzat sobre com es pot modelar l'espai

existent. En el primer apartat s'exposa com l'actual situació requereix

noves formes de intervenir de l'arquitectura en la ciutat, mentre que

els següents tracten sobre com projectar tenint en compte uns

conceptes com són: la llum, el relleu, el buit i ple i les transicions;

idees que es troben molt sovint relacionades entre si tal i com

podrem veure en aquestes pàgines. L'últim apartat que tanca el

llibre és una petita reflexió sobre l'habitació, la unitat mínima de

l'habitatge que és el tema principal del curs. El motiu de treballar

sobre aquests conceptes sorgeix de la voluntat d'aprendre a

treballar aspectes que tenen moltíssima transcendència en la nostra

professió, però en no som conscients.

S'ha de tenir en ment que aquest llibret no vol ser una guia sobre

com projectar a partir d'aquestes idees, únicament és un recull de

reflexions sobre elles, que formen part d'un procés d'aprenentatge,

llarg i continu que no acaba amb la obtenció d'un títol. Per tant, les

reflexions de les que parlaré, són personals d'un estudiant, de forma

que poden estar plantejades de forma incorrecte o tenir

mancances a causa d'una experiència molt curta, certament, però

que en tot cas han ajudat a millorar i a crear nous punts de vista

sobre els que entendre l'arquitectura per poder aproximar-nos i

comprendre les inquietuds que tenien o tenen aquells que admirem.

5

PUNT DE PARTIDAEl respecte per les preexistències

Tots els projectes tenen un punt de partida des d'on començar a

treballar. En les darreres dècades aquest punt de partida era

generalment un solar on poder construir, no importava que estigués

edificat o no, si feia falta s'enderrocava i s'hi tornava a construir de

nou. Aquest fet era fruit d'un model econòmic basat en el

consumisme i on l'arquitectura s'utilitzava com instrument per mostrar

el poder.

Arran dels esdeveniments dels últims anys on l'especulació

immobiliària a portar a exhaurir el sòl urbà, i les noves idees sobre el

consum i el desenvolupament sostenible han creat un canvi de

paradigma. Aquest canvi afecta de ple a la nostre professió,

haurem de reconsiderar la idea de plantejar els projectes

arquitectònics a partir d'un paper en blanc, perquè anirà

desapareixent i cada cop serà més normal haver d'enfrontar-se a

unes preexistències.

En aquest curs d'habitatge, s'ha proposat treballar tenint en compte

aquest canvi i ha sigut el punt de partida dels treballs realitzats

durant el curs, amb un objectiu molt clar, aprendre a modelar

l'espai, en concret dels habitatges, partint d'uns condicionants

pre-establerts pels propis edificis, i com s'ha exposat a la introducció,

fer-ho des d'un punt de vista establert pel propi alumne en aquest

cas a partir de la llum, el relleu , el buit i ple, i els espais de transició.

Els treballs consisteixen en plantejar reformes i ampliacions a partir

de l'estat actual dels edificis. Per aquesta raó ha estat necessari

realitzar una sèrie de treballs previs per tal de poder conèixer les

característiques d'uns edificis, que com veurem tot seguit han estat

escollits precisament com a bons exemples de proposta

d'habitatge. Aquest primer pas no només s'ha basat en els edificis

que són objecte de reforma si no que també s'ha analitzat altres

exemples per tal d'entendre millor alguns aspectes.

7

Plànol de la ciutat de Girona;

Situació dels diversos edificis

treballats durant el curs

e 1/10.000

1.

3.

2.

4.

6.

5.

7.

El marc de treball d'aquest curs de projectes ha sigut la ciutat de

Girona, en concret s'ha treballat sobre set edificis de la ciutat: El Bloc

Domènech i la Casa Ruyra situats al Barri Vell, el Bloc Mascort i la

Torre Catalunya que es trobem a la zona del Mercadal, i per últim el

Bloc Pla Cargol, el Conjunt d'Habitatge de l'Eixample i el Garatge

Forné Ponsa emplaçats a l'eixample de la ciutat. Mentre que el

primer ha sigut únicament objecte d'anàlisi, sobre el sis restants s'ha

plantejat propostes de reforma i/o ampliació. En el cas dels edifici

de la Torre Catalunya i el Bloc de l'Eixample l'exercici ha consistit en

un primer anàlisi comparatiu entre els dos i una segona part on s'ha

plantejat una proposta de reforma en un del dos, en aquest cas en

el segon.

1. BLOC DOMÈNECH, 1855

c/escola pia, 2

arq: J. Roca i Bros

Edifici d'estil neoclàssic que en la seva composició reflexa els

diversos estaments de la societat de l'època, destaca per la

ornamentació clàssica amb grans volutes i arcs. En el seu interior el

després de pujar l'escala de l'entrada s'arriba a la magnífica escala

de cargol on el seu recorregut i forma genera diverses sensacions a

l'usuari mida que va pujant. Seguint ascendentment l'escalinata del

costat podem trobar el seu germà bessó el Bloc Codina.

2. CASA RUYRA, 1848 c/sant josep, 3

ref. 1956 arq: Josep Esteve

ref. 1990-92 arq: Salvador Bagudà

Es tracta d'un edifici que trenca amb l'esquema urbà gràcies al jardí

elevat que el precedeix. La façana d'estil neoclàssic on destaquen

els arcs situats entre les pilastres, que creen un espai porxat per els

habitatges. La reforma de la casa Ruyra consisteix en una actuació

en façana concretament a la part superior a la terrassa de la

segona planta, de forma que s'ha de tenir en compte com afectarà

a la coberta de la casa i quin tipus de relació s'estableix en l'estil

clàssic existent i la reforma.

9

3. BLOC PLA CARGOL, 1928-30 c/lorenzana, 38

arq: Gaietà Cabanyes

L'edifici s'emplaça en uns dels xamfrans de l'eixample de la ciutat. En

façana l'edifici mostra un aspecte culte i de sobrietat sense caure

en l'exageració que tenen molts edificis classicistes. En el seu interior

conté habitatges de grans dimensions, dos per planta, tot i que en

les plantes superiors les dimensions d'aquests es redueixen per poder

encabir un tercer. L'actuació es centra en les primeres plantes

d'habitatges del Pla Cargol, consisteix en reformar l'espai interior de

l'edifici, en concret els espais de rebedor, pas i hall amb l'objectiu de

crear un espai central que no sigui únicament de pas, si no que

esdevingui un nou espai central per a l'habitatge.

4. BLOC MASCORT, 1952

c/nou, 39 i c/st. Francesc

arq: Joan M. de Ribot

El Bloc Mascort en façana mostra diferents tractaments segons la

orientació, en el carrer Nou remarcar les grans obertures, mentre

que a l'avinguda de Sant Frances fa front a l'insolació per mitjà

d'uns grans balcons. En planta destaca l'escala helicoïdal a partir de

la qual es distribueixen els habitatges de grans dimensions, que es

distribueixen seguint les pautes marcades per l'estructura i també la

façana. L'actuació en el bloc consisteix en reformar i ampliar la

planta àtic juntament introduint el sobreàtic per albergar el

programa d'un habitatge-taller d'alta costura.

5. TORRE CATALUNYA, 1964

pg. del General Mendoza

arq. Josep Ros i Casadevall

Un dels reductes de pla de downtown que es volia dur a terme a la

ciutat de Girona. La torre adjacent a la riba del riu Onyar, consta de

16 plantes col·locades sobre un sòcol de dues que li confereix unes

visuals privilegiades. L'edifici ha estat objecte d'un estudi comparatiu

juntament amb el bloc de l'eixample.

6. CONJUNT D'HABITATGES A L'EIXAMPLE, 1965

c/Emili Graït

arq. Joan M. de Ribot

Edifici d'alçada que podria ser considerada d'abusiva per

l'urbanisme. L'arquitecte crea una planta de claredat mitjana i

composició solemne, amb cert aire classista. En façana defuig dels

volums tancats col·locats a l'exterior i que distorsionen l'alineació, i

també de les mitgeres cegues que fan desaparèixer la relació amb

la ciutat. L'ús del recurs de les balconades corregudes es remarca

en coberta per el doble coronament. La contraposició a la

horitzontalitat de les balconeres per part de les gelosies encara la

reforça més.

L'edifici ha estat objecte d'anàlisi comparatiu amb la Torre

Catalunya en primer lloc, i posteriorment s'ha plantejat la reforma

d'una planta per acollir-hi habitacions satèl·lits per complementar els

habitatges del bloc.

7. GARATGE FORNÉ PONSA, 1956

c/ Barcelona

arq. Joan M. de Ribot

Un edifici amb un ús diferent a habitatges amb el tret característic

de la rampa d'accés per vehicles. En planta, destaquen les grans

llums de l'espai interior proporcionades en relació a l'alçada lliure.La

façana compta amb una composició solemne d'aquest tipus

d'edificis amb una remarcada horitzontalitat que es trenca amb el

nucli de la rampa. La proposta de reforma ha consistit en plantejar

un canvi d'ús per habitatges, on la tipologia i programa que s'ha

plantejat en aquest cas en concret ha estat un conjunt d'habitatges

petits de lloguer d'una i dues habitacions situats en la primera i

segona plantes, en total 16 habitatges. La planta semisoterrani es

conserva per albergar-hi els aparcaments, mentre que la planta

baixa es destina a locals per empres o comercials. En el cas de la

coberta també s'ha replantejat el seu ús en el qual s'ha prescindit de

conservar l'habitatge que hi havia donat el seu mal estat.

11

Maqueta estat actual

CASA RUYRA, 1848

Estat actual planta segona

BLOC PLA CARGOL, 1928-30

BLOC MASCORT, 1952Maqueta estat actual Estat actual planta tipus

Maqueta c/Nou, estat actual Estat actual planta àtic

Maqueta av. St. Francesc, estat actual Condicionants projecte

13

Secció tipus estat actual

Alçat c/Nou estat actual

Secció transversal als carrers estat actual Alçat av. Sant Francesc estat actual

Secció estat actual

Façana estat actual

Estat actual planta tipus

TORRE CATALUNYA, 1964

Alçats estat actual

CONJUNT D 'HAB ITATGES A L' EIXAMPLE , 1965

GARATGE FORNÉ PONSA, 1956

Estat actual plantes 1-4 Estat actual plantes 5-10

Estat actual planta baixaEstat actual planta semisoterrani

Estat actual planta segonaEstat actual planta primera

A B

15

Alçat del conjunt estat actual

Alçat estat actual Secció estat actual

Secció A estat actual Secció B estat actual

L'anàlisi de les preexistències ha sigut important en tots els projectes

per poder desenvolupar les propostes superant el condicionants que

representen l'estructura existent, obertures, passos d'intal·lacions,

entre d'altres elements. Cal destacar el cas dels edificis de la Torre

Catalunya i el Bloc d'Habitatges de l'eixample on l'anàlisi no es va

quedar únicament en els elements sinó que també es va realitzar un

estudi numèric per tal d'escollir quin dels dos edificis era objecte del

projecte i com s'actuava sobre aquest.

L'anàlisi que s'observa resumit a la pàgina del costat consistia en

revisar quin era l'estat actual de l'edifici, nombre de pisos superfícies,

i a partir d'aquestes dades desenvolupar hipòtesis sobre el nombre

d'habitacions satèl·lit, l'objecte del projecte, es plantejaven en una

planta en relació del nombre total d'habitatges de l'edifici.

Finalment l'elecció de l'edifici va ser el Bloc de l'Eixample i el nombre

d'habitacions plantejat és de 26 habitacions per tant com indiquen

les hipòtesis entre un 40 i un 47% dels habitatges disposaria

d'habitació, mentre que en el cas de la Torre amb una sola planta

podriem plantejar entre 11 i 14 habitacions que representarien entre

un 39 i un 47% del total dels 23 habitatges.

A més, de la selecció de l'edifici sobre el que s'actuaria també

s'havia de tenir en compte en quina planta es situaven les

habitacions. A la Torre Catalunya era important tenir en compte que

l'edifici tenia un edifici més baix adjacent motiu que podia

representa tenir vistes en unes habitacions o no. En el cas del Bloc

de l'Eixample era important tenir en compte que fins la planta 4

aquestes disposaven de 6 habitatges i 2 estudis, mentre que de la 6

a la 10, només hi ha 6 habitatges per planta.

Finalment la elecció va ser col·locar la planta d'habitacions satèl·lits

a la plata 5 per tal de trobar-se mes o menys equidistant de tots els

habitatges, a més de poder aprofitar l'espai que deixava en planta

el fet de reduir el programa de les plantes, per tal d'introduir a la

planta un espai de pati per als usuaris de l'edifici.Anàlisi dels condicionants del

Bloc d'Habitatges de l'Eixample

Anàlisi dels condicionants de la

Torre Catalunya

17

TORRE CATALUNYA

NOMBRE TOTAL HABITATGES 23

SUPERFÍCIE BRUTA 436,00 m²PIS 1SUPERFÍCIE ÚTIL 135,77 m²SUPERFÍCIE ARMARIS 2,55 m²SUPERFÍCIE TERRASSES 31,39 m²SUPERFÍCIE TOTAL 169,71 m²

PIS 2SUPERFÍCIE ÚTIL 141,72 m²SUPERFÍCIE ARMARIS 3,03 m²SUPERFÍCIE TERRASSES 41,82 m²SUPERFÍCIE TOTAL 186,57 m²

ESPAIS COMUNSSUPERFÍCIE 17,21 m²

HIPÒTESI 1No es te en compte la superfície deles terrasses ni espais comuns.

S. ÚTIL + ARMARIS PIS 1 138,32 m²S. ÚTIL + ARMARIS PIS 2 144,75 m²S. TOTAL 283,07 m²

S. HABITACIÓ SATÈL·LIT 25,00 m²S. TOTAL / S. HABITACIÓ 11,32 ≈11 HABITACIONSHABITATGES/HABITACIONS 47,82 %


HIPÒTESI 2Es te en compte la superfície de lesterrasses però no els espais comuns.S. TOTAL PIS 1 169,71 m²S. TOTAL PIS 2 186,57 m²S. TOTAL 356,28 m²



BLOC HABITATGES DE L'EIXAMPLE

SUPERFÍCIE BRUTA 1095,76 m²PIS 1SUPERFÍCIE ÚTIL 112,63 m²SUPERFÍCIE ARMARIS 2,30 m²SUPERFÍCIE TERRASSES 13,70 m²SUPERFÍCIE TOTAL 128,63 m²

PIS 2SUPERFÍCIE ÚTIL 122,70 m²SUPERFÍCIE ARMARIS 5,06 m²SUPERFÍCIE TERRASSES 34,09 m²SUPERFÍCIE TOTAL 161,85 m²

ESPAIS COMUNSSUPERFÍCIE 20,28 m²

HIPÒTESI 1No es te en compte la superfície deles terrasses ni espais comuns.

S. ÚTIL + ARMARIS PIS 1 114,93 m²S. ÚTIL + ARMARIS PIS 2 127,76 m²S. ÚTIL + ARMARIS PIS 3 122,47 m²S. TOTAL ESTUDI 54,78 m²S. TOTAL X2 -120 m² 719,88 m²



NOMBRE TOTAL HABITATGES 60PIS 3SUPERFÍCIE ÚTIL 118,08 m²SUPERFÍCIE ARMARIS 4,40 m²SUPERFÍCIE TERRASSES 23,92 m²SUPERFÍCIE TOTAL 146,39 m²

ESTUDISUPERFÍCIE ÚTIL 54, 78 m²SUPERFÍCIE ARMARIS 0 m²SUPERFÍCIE TERRASSES 0 m²SUPERFÍCIE TOTAL 54,78 m²

HIPÒTESI 2Es te en compte la superfície deles terrasses però no els espaiscomuns.

S. TOTAL PIS 1 128,63 m²S. TOTAL PIS 2 161,85 m²S. TOTAL PIS 2 146,39 m²S. TOTAL ESTUDI 54,78 m²S. TOTAL X2 -120 m² 863,30 m²

S. HABITACIÓ SATÈL·LIT 25,00 m²S. TOTAL / S. HABITACIÓ 34,53 ≈34 HABITACIONSHABITATGES/HABITACIONS 56,66%

S. HABITACIÓ SATÈL·LIT 30,00 m²S. TOTAL / S. HABITACIÓ 28,77 ≈28 HABITACIONSHABITATGES/HABITACIONS 46,66%

LLUM

Buscant la i l · luminació natural

La llum des de sempre ha tingut molta rellevància dins l'arquitectura,

ja que és el que ens permet observar-la i definir-la, tal i com deia

Antoni Gaudí, "l'arquitectura és l'ordenació de la llum" .

Existeixen moltes maneres i punts de vista sobre els que tractar la

llum, durant molts anys va tenir connotacions simbòliques com per

exemple a l'època medieval representava la divinitat, o el propi

Gaudí utilitzava la llum per representant els diferents estaments de la

societat en les seves obres. En el Palau Güell a la part inferior del

Palau col·locava les sales de servei amb escassa llum, desprès

creant sales o la il·luminació de les obertures que donaven al carrer

per mitjà de vidrieres i cortines que únicament permetien el pas a la

llum difusa, reflex de la societat burgesa dedicada al comerç, i per

últim la sala principal on la llum entrava a través del sostre

mitjançant llanternons que representava la proximitat de la

aristocràcia al cel. La llum, té tanta presència en l'arquitectura que

sovint esdevé l'eix vertebrador de la proposta. Per exemple Peter

Zumthor és un arquitecte que a tractat la temàtica de la llum en

molts dels seus projectes, un exemple en seria com utilitza les

entrades de llum zenital de la coberta a les Termes de Vals, tant

com per crear l'ambientació adequada amb una llum que llisca per

les parets il·luminant de forma difusa l'espai, com per marcar els

recorreguts interns dins les termes.

El tractament de la llum, ja sigui necessari per captar-la o per

protegir-se'n, es pot realitzar a través de molts i diferents sistemes,

lluernaris, persianes, lamel·les, etc; gràcies això ens dona molt de joc

perquè la llum no és constant, va variant durant tot el dia i aprofitant

aquesta característica podem crear diverses escenes que s'aniran

reproduint. La llum es un recurs que s'ha de tenir molt present a l'hora

de projectar.

19

La llum marca el recorregut.

Termes de Vals, Peter Zumthor.

Tractament diferent de la llum

segons l'espai, a dalt, sala

principal, a baix, bodegues i

cotxeres.

Palau Güell, Antoni Gaudí.

Bloc Domènech, a la dreta,

fotomuntatge que mostra com a

mida que pujem per l'escala la

intensitat de la llum creix, a sota,

imatge de l'accés al pis principal

on l'escala es retorça per

alinear-se amb la porta.

Precisament la llum apareixia amb força en un dels primers exercicis

plantejats en el curs; era representar mitjançant una perspectiva

axonomètrica l'escala de l'edifici Domènech, que caracteritza

l'edifici per la seva forma elíptica que culmina a la part superior amb

un gran lluernari que la il·lumina. La llum que penetra a través del

lluernari crea una gradació, a mida que pugem la il·luminació va

creixent, aquest efecte marca el recorregut ascendent de l'escala.

A més, l'efecte de lluminositat es remarca, ja que a l'alçada de la

planta del pis principal l'escala es retorça per tal de alinear l'escala

amb la porta, aquest nus únicament deixa passar una llum molt

difosa a la part inferior de l'escala, de manera que comencem a

pujar dins de la penombra i en arriba al principal apareix de cop el

lluernari enfortint el seu efecte.

En el moment de plantejar les propostes la llum ha tingut molta

importància en tots els projectes, sobretot en la casa Ruyra i el bloc

Mascort. En el Pla Cargol, tot i no ser el punt més important la llum

que aporten els patis unida al relleu, com veurem posteriorment,

crea diferents escenes jugant amb l'alçada del sostre interior.

A la casa Ruyra tenia molta importància com protegir-se del sol, ja

que al troba-se orientada a oest, la llum arriba a una altura molt

baixa. Tenint en compte això, la proposta planteja crear una zona

porxada que funcioni com una prolongació del diferents espais

interiors, per exemple un espai de treball relacionat amb el despatx,

de manera que cal protegir-se sobre l'enlluernament que pot

generar el sol. Es proposa una estructura vertical de suport del porxo

composada per pilarets dobles, on l'espai entre cada parell de pilars

es pugui controlar la quantitat de llum que es vol a través d'unes

persianes enrotllables, del mateix tipus que les que trobem al pis

inferior. La proposta contempla que l'espai entre els dos pilarets

quedi obert de forma que quan les persianes estiguin baixades total

o parcialment, la franja de llum que penetri a través de l'espai entre

els dos pilarets remarqui la separació dels diversos espais del porxo

sense necessitat d'utilitzar altres elements. D'aquesta forma

s'aconsegueix un joc d'espais amb llum i espais en penombra

canviants, ja que l'usuari pot modificar-lo a plaer.21

Axonometria de l'escala de

l'edifici Domènech.

Perspectiva de l'espai porxat de

la casa Ruyra.

Planta àtic, habitatge-botiga

Planta sobreàtic, habitatge-taller

Secció C - C'

Secció B - B'

Secció A - A'

Secció apartaments Unité d'Habitation. Le Corbusier

Esquemes sobre l'entrada de llum

A - A' B - B' C - C'

En el cas de bloc Mascort la llum te una importància en el moment

de plantejar com es dividiran les diverses zones del programa,

habitatge-taller-botiga. En observar la planta podem veure

fàcilment que l'habitatge s'ha ubicat en dos plantes agrupant-lo a la

façana d'avinguda de St. Francesc que correspon a la orientació

sud, mentre que la botiga i el taller es col·loquen orientats a nord,

per aconseguir una il·luminació indirecta per treballar. Aquest, però,

no es el punt més important on ha incidit la llum. En el plantejameny

dels espais la llum ha sigut un element important ja que a conduït a

obrir el màxim la franja del mig de l'edifici per tal de donar llum

natural als espais interiors, mentre que a la zona de l'escala on això

no es possible s'ha plantejat que la llum arribi als espais interiors a

través dels dobles espais plantejats en façana, tal i com passa a la

biblioteca de l'habitatge. La idea de treballar la llum d'aquesta

forma en aquest espai sorgeix d'analitzar com Le Corbusier planteja

els apartaments de les Unité d'Habitation al haver de plantejar-lo en

dos plantes per poder encabir el corredor central.

També observant Le Corbusier es com apareix la idea de crear un

brisolei en la façana de l'avinguda St. Francesc per tal de protegir a

l'estiu de la llum d'est i oest, que arriba amb poc angle, evitant que

entri a l'interior pugui provocar enlluernament i escalfar en excés

l'habitatge. el brisolei es col·loca seguint la franja de balcons de

l'edifici que es correspon amb les principals estances de l'habitatge,

a més, d'aquesta forma el brisolei indica que alguna cosa diferent

passa a la part superior de l'edifici sense trencar amb la composició

inicial de la façana. Com s'ha vist anteriorment la protecció de la

llum també es podria haver realitzat per mitjà d'una gelosia amb

lamel·les per protegir-se de la llum de sud, però es va desestimar al

considerar que els balcons amb una amplada d'un metre i mig eren

suficients com a elements de protecció.

Com es pot observar la llum permet crear jocs i seqüencies

lumíniques, i al projectar es important tenir-ho en compte a l'hora de

plantejar com fer arribar la llum als espais interiors, esdevenint una

de les bases per projectar habitatges.

23

Unité d'Habitation Marsella.

Le Corbusier

Maqueta bloc Mascort. Proposta

façana avinguda Sant Francesc.

De la mateixa forma que en el B loc Mascort es crea un

br i solei per protegi r-se del so l, aquest plantejament

també es segueix en el bloc de l 'e ixample en el d isseny

de la façana. La façana pr incipal es t roba or ientada a

sud de manera que està exposada al so l, en observar el

bloc ex i s tent i d 'al t res que es troben en la mateixa

banda del carrer es veu com en la major part dels

balcons apareixen elements de protecció solar afegits a

poster iori. Aquest és un dels motius per al que es planteja

un tancament exter ior del balcó amb lames vert icals per

tal de protegi r les habitacions de l 'excés de soleiament.

Es proposa un s i s tema fo rmat per dues part una per

infer io r amb lames f ixes de 10 cm. d 'ample i separades 10

cm. que és el màxim normatiu. A la part superior es

planteja el mateix s i s tema però amb lames mòbils de

forma que es poden or ientar per evi tar que quan el sol

incideix amb un angle molt perpend icular a la façana

evi t in que penetr i. Aquestes lames super iors també es

troben separades entre el les per 10 cm, però la seva

amplada és 12 cm. per tal que es puguin so lapar

permeten tancar totalment.

Detall de la secció i la planta on

es poden observar les dues files

de lames i la seva separació.

Imatge protecció solar de lames

fixes i mòbils.

En aquest cas l 'e lement de protecció forma part

important de la composició de la façana i co l · labora de

la idea de crear una f ranja hor i tzontal que d iv ideixi

l 'edi f ici en dos, ja que, la actuació es co l · loca a la

planta 5 per aprof i tar que es troba més o menys en el

centre. D'aquesta forma es crea un joc a través de les

dues f ranges de les gelosies vert icals que acaben

generant fo rmalment dues creu unides.

En relació a les façanes laterals, part del balcó ex i s tent

queda ocupat al fer arr ibar les habitacions de la façana

f ins el l ím its laterals. És mante el mateix s i s tema de

tancmanet del balco ja que a l t ractar-se de lames

vert icals també són út i ls per protegi r-se del sol d 'est i

oest a l 'estiu quan al vespre el sol va baix. Per donar

uni tat a tota la f ranja en tot l 'alçat es proposa pintar els

parament de les zones que no d isposen de terrassa amb

un co lo r fosc per tal de acabar de donar continuïtat.

25

Apunt de la façana proposada,

la façana que composada en

dues creus que remarquen la

vertical i la horitzontal de l'edific.

Fotografia de la façana actual.

RELLEU

Superposic ió de d iverses capes

Sovint pensem en la façana com un element pla i el representem

d'aquesta forma que en dibuixem l'alçat, però realment no és pla

sinó que esta format per una sèrie de plans que li atorguen una

certa tridimensionalitat. aquest gruix juntament amb la llum crea un

joc d'ombres sobre la façana que li aporten una energia, una vida,

que sovint no és plasma en els alçats que dibuixem. Com

arquitectes que volem ser hem de reflexionar sobre noves formes de

representar les façanes dels nostres edificis d'aquesta manera a

l'hora de projectar pensarem a través del relleu, en lloc de fer-ho

únicament amb el pla.

Es interessant observar algunes obres d'arquitectes, pintors o

escultors que han treballar amb el relleu. Un cas és el de l'escultor

Eduardo Chillida, en un dels seus treballs anomenat "gravitaciones

de papel" reflexionava sobre els materials les seves textures, la seva

superposició i les ombres, a través d'emprar diversos tipus de paper

amb rugositats diferents. Un exemple d'arquitectura on el relleu

tingui molta importància el podríem trobar a qualsevol edifici d'Otto

Wagner, amb això no vull dir que haguem de tornar a cobrir els

nostres edificis amb ornamentació, sinó en treball amb els colors i les

textures per crear ambients tant a l'exterior com a l'interior dels

edificis, ja que, la façana pot crear pautes a l'interior.

Per tal, de donar relleu a la façana podem plantejar crear gelosies

que funcionin com una segona pell que a més de donar qualitat a

la façana en permeten generar espai intermedis de relació entre

l'espai interior i l'espai exterior, com poden ser porxos o galeries.

Un exemple molt conegut és la façana de l'edifici de l'Ajuntament

de la ciutat de Múrcia de Rafael Moneo, on la façana te dos plans

que creen un espai intersticial. Els elements verticals situats a diferent

distància juguen amb la llum, un reflex de la relació tant estreta que

hi ha entre el relleu i la llum.27

"Elogio del agua", 1987.

Eduardo Chillida

Discretització del relleu de les façanes

En els projectes el recurs del relleu de la façana ha tingut un molta

importància, ja que partim d'unes façanes existents, tant en el bloc

Mascort com en la casa Ruyra.

En el bloc Mascort es va fer un treball d'anàlisi de les façanes a partir

de realitzar maquetes de les façanes emprant materials poc usuals,

però que permetessin entendre per mitjà del seu color, textura i guix

com estaven composades i que passava amb la llum al incidir sobre

el relleu.

La façana del carrer Nou està formada per una seqüencia de plans,

un que emmarca creant una graella sobre la façana, el pla

principal on es juga amb dos materials per diferenciar la part dels

habitatges de la part dedicada al comerç, i desprès diversos plans

que emmarquen les obertures i creen un joc de parts transparents i

opaques. El relleu de la façana reflexa la pauta dels diversos pisos i

les tres franges que organitzen transversalment la planta, ens permet

comprendre que a les dues franges la laterals passa alguna cosa

diferent que al mig amb el joc de part transparent i opaques en les

obertures que en planta es corresponen a les habitacions, mentre

que les que són tot transparent referencien les sales d'estar. A la

façana de l'avinguda Sant Francesc, tot i tenir una composició

diferent, també seguint la planta, el tractament es similar utilitzant

també el joc de part opaques i transparents; canvia la forma amb

que es marquen els diversos pisos, mitjançant els balcons que al

mateix temps serveixen de protecció solar .

En el projecte de la casa Ruyra encara te major importància el

relleu de la façana, ja que la proposta de reforma es centra en

aquest punt. En aquest cas el relleu de façana esdevé més

complex, tenim el pla corresponent a la ornamentació (volutes,

capitells,...), el pla de les pilastres superposat sobre el pla dels grans

arcs i el pla interior on tenim les obertures i la porta d'accés. En

aquest entre els diversos plans es crea un espai porxat. El relleu no

esdevé únicament en una composició a l'exterior sinó que es

prolonga també fins l'interior.

29

Croquis del plans de la façana

de la casa Ruyra

La proposta de reforma de la casa Ruyra busca seguir amb aquest

joc de plans que s'enretiren uns respecte els altres creant diversos

ordres dins la façana. En la façana existent les pilastres tenen un pes

molt important, per aquest motiu es busca donar continuïtat a les

pilastres per mitjà de la col·locació d'uns pilarets dobles formats amb

perfils d'acer en U, que donen una sensació de lleugeresa, i

juntament amb la coberta es contraposen a la sensació i l'aspecte

massiu que transmeten les pilastres amb els grans arc inserits i al

mateix temps enretirats del pla d'aquestes. La proposta te l'objectiu

de fer entrar el relleu cap a l'espai porxat de manera que sigui

aquest que reflecteixi la distribució que es pot observar a l'interior,

amb aquest propòsit els pilarets estan col·locats sobre una base que

sobresurt del pla interior del parapet de la terrassa, i per enfatitzar-ho

més sobre cadascun dels pilarets recolza una biga de secció

variable que sobresurt de la coberta remarcant la divisió d'espais.

D'aquesta manera s'entén que passem d'un àmbit a un altre sense

introduir cortines ni portes, fet que encara es realça més amb el joc

d'obres que es poden crear mitjançant les persianes enrotllables,

que permetran adequar la llum de cadascun dels espais segons la

seva funció.

Proposta casa Ruyra. A dalt,

maqueta de la proposata; a

baix, planta, alçat i secció amb

el relleu proposat.

L'objectiu és que mentre que els pilarets donen continuïtat a les

pilastres i la línia horitzontal que crea la coberta remarqui el final del

primer pla de l'alçat, d'aquesta forma quant es miri frontalment la

façana sembli que el pla de les pilastres es trobi inserit dins un marc

que és el pla interior que sobresurt per darrere. Per donar aquesta

sensació es crear un volum simètric al del ascensor situat al costat

dret de forma que tanquen els laterals de la façana.

En relació a l'aspecte constructiu, aquest projecte requeria pensar

tant en com composar les noves parts del relleu de façana de

forma que els materials i els sistemes constructius fossin coherents

amb la part existent. Els sistemes constructius proposat busquen

dona lleugeresa a la façana utilitzant la fusta per cobrir el porxo i

l'acer com a mitjà per als suports. Els recolzaments i reforços

necessaris per poder col·locar el porxo s'integren per formar part del

relleu i esdevenir elements separadors dels espais.

31

Detall maqueta, s'observen els

pilars doblats sobre on es

recolzen les bigues també

desdoblades.

Detall constructiu. Podem veure

el sostre format per un entramat

de biguetes i recobert que es

recolza sobre el sistema biga de

fusta - pilar metàl·lic.

Proposta de reforma del Pla

Cargol. A dalt, planta de la

proposta on es pot observar el

relleu creat pel mobiliari inserit a

les divisòries. A baix, fotografia de

la maqueta de la proposta d'un

dels dos habitatges, s'observa

com el relleu indica el recorregut

a seguir.

Esbós sobre com es plantegen els

passos d'una sala a una altre.

Hem vist que el relleu es un recurs important a l'hora de projectar les

façanes, però el relleu com s'ha comentat no només afecta a

l'exterior sinó que també es un recurs a tenir en compte a l'interior

dels edificis. El relleu en els espais interior fa referència a les divisòries;

quan sentim la paraula divisòria ràpidament la relacionem a les

parets i els envans interiors, però seria interessant plantejar-se que

aquestes no tenen perquè ser únicament parets i que poden estar

formades per diversos elements o plans. Hi ha arquitectes que per

dividir els espais creen parets de molt gruix que poden encabir

armaris, lleixes, bancs; que a més de dividir l'espai modifiquen la

volumetria de l'espai interior. Adolf Loos va utilitzar aquest recurs en

múltiples de les seves obres, com per exemple en les cases Moller i

Müller, on gran part del mobiliari es troba encastant en les parets i el

pas d'un espai a un altre es remarca per el gruix que agafen les

divisòries. També te molta importància quan el relleu en el interior es

en façana de forma que la llum que entra per les obertures es

reflexa sobre els brancals.

En el projecte del Pla Cargol es planteja utilitzar el relleu per crear

divisòries arquitectòniques que caracteritzin l'espai i estableixin una

relació entre el rebedor, el nou espai central que és un espai de

lectura i la sala d'estar. Aquest nou espai es caracteritza perquè a

més de ser un espai de pas disposa de llibreries i seients encastats en

les parets de forma que podem agafar un llibre i seure al costat de

la finestra a llegir.

Mitjançat el relleu es crea uns recorregut principal que queda

marcat per el gruix i les dimensions que agafen els passos i ens

mostra el mobiliari amb la seva forma indicant cap on dirigir-se.

També al mateix temps apareixen una sèrie de recorreguts

secundaris a través dels espais de servei (cuina, rebost, aseo,

vestidor) que es comuniquen a través d'unes portes corredisses que

passen desapercebudes per les llibreries. D'aquesta manera podem

anar d'una estança a una altre a través de diferents recorreguts

segons ens interessi. El relleu que creen les llibreries que remarcat per

la llum que entra a través dels patis de llum adjacents a l'escala.

33

Esquema de dels recorreguts

interiors en un dels pisos de la

proposta del Pla Cargol.

Imatge del despatx amb el

mobiliari encastat a les parets.

Casa Moller, Adolf Loos.

En el cas del bloc de l'eixample el recurs de relleu s'utilitza per crear

en el passadís que distribueix a les habitacions uns nuclis on

s'agrupen diversos accessos de les habitacions, aquest recurs unit a

la disposició de les habitacions i a la creació d'alguns espais que

donen a l'exterior permeten crear un recorregut ordenat però que

trenca amb la linealitat i enclaustrament del passadís. En aquestes

agrupacions d'accessos es puja la cota de falç sostre de 2,2 a 2,55

metres i juntament amb l'espai que crea el retranqueig de

l'habitació ens marca que estem passant per un punt d'entrada. A

més, per donar més èmfasi a l'accés a les habitacions satèl·lit la

porta es situa en un marc de 30 cm. en el que s'incorpora la

il·luminació de l'espai que ens remarca la porta d'entrada.

En aquest projecte el relleu creat al passadís i a l'interior de

l'habitació en el nucli del bany te com a objectiu a més de crear un

tipus d'espai concret, facilitar el pas de les instal·lacions.

La secció mostra el relleu que es

crea al llarg del corredor que

dona accés a les habitacions

satèl·lit.

Imatge detall porta d'entrada

amb la il·luminació integrada en

el brancal.

En el Garatge Forné Ponsa també s'utilitza el relleu però en aquest

cas el que passa es que la linealitat del corredor que dona accés es

modifica perquè la cuina de l'habitatge i els passos d'instal·lacions

queden embeguts a l'interior del mur modificant el seu perfil en el

passadís, d'aquesta manera els passos d'instal·lacions són

accessibles des dels espais comuns, facilitant el seu manteniment.

l'interior dels habitatges, el que es fa es jugar amb l'alçada interior

per tal de diferencia el que són les zones de servei del que són les

zones de dia i nit. Per aquest motiu les estances que s'agrupen

adjacents al corredor que són banys i cuina tenen el sostre a una

cota de 2,4 metres mentre que a les habitacions i a la sala

d'estar-menjador l'altura és 2,7 metres. En el cas de la sala d'estar i la

cuina com estan en un espai únic el canvi de cota del sostre ens

indica en quin àmbit ens trobem i a més permet amagar els difusors

de les instal·lacions de climatització.

Com es pot veure el relleu es un recurs important no només en

l'aspectes formals com són la divisió d'espais, sinó que és un element

important des del punt de vista tècnic.

35

A dalt, secció per la zona de les

habitacions i els banys, a baix,

secció per el conjunt de la cuina

sala d'estar. La secció mostra

com la cota del sostre varia

segons l'estança.

Planta primera, s'observa com les

zones de servei s'agrupen entorn

el passadís

BUIT I PLE

Modelar e l volum interior

L'espai és el material del que està feta la arquitectura. Quan ens

torbem en una sala percebem unes sensacions que ens transmet

l'aire, o més ben dit el buit. Quan projectem sovint ens oblidem

d'això i pensem únicament a través de traçar una sèrie de línies

sobre el paper que acaben convertint-se en capses ficades l'una al

costat de l'altre, definim quins són els límits però oblidem que hi ha a

l'interior, i que és el que la gent percep. Un exemple molt clar és

quant temin una capsa a les mans, aquesta ja pot ser la millor capsa

del món, que quan la obrim és el que hi ha a dins el que transmetrà

una sensació o una altre. Amb l'arquitectura podem dir el mateix, és

més important el contingut que el continent, es a dir l'espai interior.

Quan projectem hem de ser conscients que el que dibuixem és un

volum, el buit. Per aquest motiu es interessant observar un dels

treballs realitzats per Luigi Moretti que consisteix en fer la maqueta

de l'espai buit que hi ha entre les parets, el volum interior. Aquesta

idea la va aplicar a diverses obres, com per exemple una de les

esglésies projectades per Guarino Guarini o amb la Basílica de Sant

Pere del Vaticà, i que va ser publicat a la revista italiana "Spazio"als

anys cinquanta. Aquest exercici ens fa reflexionar sobre la

importància de l'espai, entenent que l'espai interior no només es

defineix a través de quatre parets sinó que és molt més complex,

l'espai interior pot estar format per diversos volums que es relacionen

d'una manera determinada per fer-nos percebre unes sensacions

concretes.

Per tal de modelar l'espai interior podem utilitzar elements com

parets, portes, baranes, escales o falçs sostres o plantejar que no

necessàriament tenen que dividir i separar els espais, també poden

fer que dos espais adjacents es relacionin de forma que funcionin

com un de sol, o bé que un espai únic tingui diversos àmbits amb

funcions diferents.37

Maqueta de l'espai buit de la

Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Luigi Moretti, "Strutture e sequenze

di spazi ", revista Spazio

En el projecte del bloc Pla Cargol un dels treballs previs que es va

plantejar va ser realitzar una maqueta del volum interior, tal i com

feia Luigi Moretti extraient el buit que deixa la part construïda. de

l'àmbit sobre el que havíem de treballar per tal d'entendre com

funcionava la seqüència d'espais corresponents al rebedor, el hall i

els espais de pas, dels dos pisos que hi ha a la planta.

Ràpidament a través de la maqueta s'entén que aquests espais són

un conjunt de capses que únicament serveixen per conduir-nos a les

diverses estances però que per les seves dimensions i al no tenir cap

altre ús relacionat generen molt d'espai perdut. A més, com s'ha

comentat al tractar-se únicament de capses no aporten cap

qualitat a l'espai interior. Podem dir que en aquest cas pel motiu que

fos, només es va pensar a través de la planta i no de forma

tridimensional.

Amb aquest objectiu es planteja l'exercici de reformar aquests

espais amb el que es denomina un Pla director, per tal de

transformar aquests espais un nou centre de l'habitatge, però no

solament des del punt de vista funcional de la planta, perquè

també sigui un espai que aporti una riquesa arquitectònica a tot el

conjunt d'espais.

A dalt, àmbit d'actuació, a baix,

maqueta del volum interior

actual.

L'actuació que es planteja consisteix en crear un espai central que

consisteix en un espai de biblioteca i lectura, també serveix de peça

de distribuïdor. Aquest espai es planteja no com un gran espai que

engloba diversos usos, es busca que sigui un complement de la sala

d'estar, com es veu en planta, creant un recorregut principal que

ens condueix a aquest i al mateix temps creant recorreguts

secundaris amb les estances del seu voltant.

En aquest cas l'espai interior modificant el buit mitjançant el treball

amb els sostres. A la biblioteca es planteja un sostre que remarca les

llibreries i els passos que ens porten d'una sala a l'altre. Per tal de

crear la relació esmentada amb l'estar estar es proposa que la

forma que adopta el sostre a l'estar sigui similar al de la biblioteca

però amb una alçada diferent, tal i com es pot observa en les

seccions.

39

Imatge de la maqueta de la

proposta, on es veu com la

biblioteca dona pas a la sala

d'estar.

Axonometria que mostra la forma

del fals sostre del nou espai i de

la sala d'estar.

B - B'

A' - A

Secció A - A'

Secció B - B'

Secció C - C'

Secció D - D'

C - C'D - D'

1. Imatge general de la maqueta

interior, al davant es situa

l'habitatge i a la part posterior la

botiga-taller.

2. Imatge del doble espai de

l'habitatge que es relaciona

fortament amb els espais de

terrassa i la biblioteca.

3. Imatge del doble espai de la

botiga que permet veure des de

les sales de treball el showroom.

1

2

3

En el Mascort es plantegen dos grans espais buits corresponents als

dos dobles espais que hi ha en el centre de l'habitatge i del conjunt

botiga-taller. A partir d'aquests dos grans espais s'articulen la resta

d'elements.

Es treballa amb les relacions visuals entre l'espai central i la resta de

sales. L'objectiu d'utilitzar aquest recurs no es eliminar les portes per

creat tot un espai comú i continu, el que es vol es establir una

relació diferent de segons la funció de cada sala respecte aquest

l'espai principal. En l'habitatge l'únic espai que es troba adherit

directament amb el principal és la biblioteca per raons de

il·luminació. Aquest gran espai buit es treballa perquè no acabi

esdevenint simplement una sala a doble alçada, per aquesta raó

s'utilitza per ubicar l'escala que enllaça amb el pis superior i es

planteja una forta relació visual amb la terrassa coberta. En la

botiga s'utilitza aquest gran espai interior com a reflex de la

importància que se li atorga al showroom motiu pel qual es busca

relacionar-lo amb el taller de forma visual augmentant la seva

alçada i introduït divisòries transparents.

Els conceptes de buit i ple no són recursos únicament per modificar

l'espai interior, també poden emprar-se com idees per modificar la

volumetria exterior dels edificis. En el bloc Mascort s'obre una franja

central per tal de crear buit exterior que servei d'espai de filtre entre

l'habitatge i el taller que al mateix temps permet millorar l'entrada

de llum als espais situats a l'interior.

41

Alçats de la proposta. A dalt, la

façana c/nou busca donar

èmfasi del doble espai però

sense definir-lo. A baix, la façana

de l'avinguda de sant francesc.

Imatge de la maqueta de la

proposta, mostra la volumetria

de la coberta.

En el projecte del Garatge Forné Ponsa la idea principal del projecte

parteix d'aquesta idea del buit i el ple. En aquest cas l'edifici disposa

d'una important element preexistent, la rampa que donava accés

als vehicles. El programa del projecte planteja utilitzar les plantes

primera i segona per establir-hi petits apartaments de lloguer

pensant en la zona on es troba a prop de l'estació internodal i pot

ser un ús interessant davant la demanda de la gent que visqui de

forma estacional a la ciutat. Amb aquest proposi es col·loquen 4

habitatges amb una habitació i 4 amb dues habitacions, a la planta

baixa es proposa com espai comercial per empreses o es disposa

de dos locals.

La idea de projecte es eliminar la rampa conservant el nucli central

d'accés vertical que distribuirà les plantes a través d'unes

passarel·les que uniran el nucli amb el cos de l'edifici. Per mitjà

d'aquesta actuació es busca crear un contrast entre la

contundència de la rampa que hi havia i l'espai de pati interior

obert que es crea. Cal esmentar que es manté la última part de la

rampa que unia el carrer amb el semisoterrari que seguirà

utilitzant-se com a aparcament.

El pati interior que es crea en el buit que deixa la rampa s'utilitza per

donar llum als apartaments i crear un espai verd recollit del carrer.

La idea es que el buit que deixa la rampa tingui la mateixa

importància que tenia la rampa de forma que per aquesta raó es

manté el nucli vertical de forma que quan la gent entri o surti del seu

habitatge passi per aquest espai. A més, els locals comercials que es

proposen en planta baixa estan oberts a aquest pati també pe

aprofitar-ne l'asoleiament. En relació a l'espai de la coberta el nucli

vertical es preveu que permeti l'accés a la coberta de forma que es

considera com un espai d'esbarjo per als usuaris de l'edifici de forma

que nucli vertical ens uneixi aquests dos espai verds que es

preveuen.

Aquest projecte representa la importància que pot tenir un espai no

construït, és a dir, el buit dins la volumetria d'un edifici.Imatge del nucli d'accés vertical.

Maqueta proposta canvi d'ús del

Garatge Forné.

43

Planta semisoterrani estat actual

Planta baixa estat actual

Planta primera estat actual

Planta segona estat actual

Planta semisoterrani proposta

Planta baixa estat proposta

Planta primera i segona proposta

Planta coberta proposta

TRANSICIONS

Espais d 'art iculació entre l 'exterior i l ' interior

Les relacions entre els espais són molt importants en l'arquitectura,

cada vegada que sortim d'un espai per accedir-ne a un altre sigui

interior o exterior, es produeix un canvi en la forma que tenim de

percebre l'espai. Jugar amb els elements d'interstici entre els espai

pot permetre'ns crear sensacions diferents sobre la gent.

Generalment quan parlem de transicions únicament pensem en la

relació entre l'espai exterior i l'interior, però també es pot aplicar

entre espais interiors. Es tracta d'una eina que es pot confondre amb

el relleu, en a quest cas es considera que el relleu es el treball sobre

una superfície que aportar unes característiques a l'espai mentre

que els espais de transició són en sí mateixos un espai i per tant

poden desenvolupar una funció ells sols.

Un exemple que pot ser interessant per il·lustrar aquests espais de

transició esdevé en la Biblioteca Pública d' Estocolm de l'arquitecte

Gunnar Asplund. L'accés de des l'espai d'entrada a la sala principal

de la biblioteca es realitza a través d'una llarga escala que recorre

un espai vertical de reduïda amplada. En arribar a l'extrem hom es

troba que apareix en el mig d'una gran sala tota envoltada de

llibres. Aquest joc amb l'exageració del canvi de dimensions entre

un espai o un altre és una forma de donar més importància a

l'element final.

En el cas dels projectes realitzats aquesta idea d'un element pont

entre dos espais apareix es desenvolupa en el projecte de la casa

Ruyra on l'espai portxat far d'impàs entre l'interior i l'exterior i

juntament amb l'eina del joc del relleu de les superfícies permet

crear un element de relació entre l'exterior i l'interior. Igualment

aquesta transició l'interior i l'exterior el trobem en el Bloc Mascot amb

la terrassa que es troba inserida en la planta baixa de l'habitatgei

donat el seu caràcter d'espai semi exterior unes possibilitats d'ús molt

diferents a una habitació tancada.

45

Escala d'accés a la sala principal

de la Biblioteca Pública de

Estocolm, Gunnar Asplund.

Espais de transició entre l'interior i

l'exterior del Garatge Forné.

Aquesta relació entre l'espai exterior i l'espai interior també es

planteja en el projecte del Garatge Forné on es busca crear un

espai intermedi entre l'habitatge i el carrer que en aquest cas es

tracta d'una zona porxada que fa de filtre amb el carrer

enretirant l'habitatge, però que al mateix temps pot ser utilitzada

com una prolongació de la sala d'estar o les habitacions. A més,

aquest espai permet crear noves circulacions interiors. Aquest

espai de filtre e manté en la façana fins hi tot en la zona que

queda adjacent al pati interior de l'edifici per tal de diferenciar

l'espai privat l'espai públic.

Espais de filtre amb el carrer. a

dalt, en relació al pati interior, a

baix, respecte els habitatges.

47

En el plànol de l'esquerre es

representen les agrupacions

d'accessos del Bloc de l'eixample.

En el cas del projecte del Bloc de l'Eixample es planteja un espai

de transició entre dos espais interiors però un és públic, el

passadís que distribueix la planta, l'altre privat, les habitacions

satèl·lit. Aquest espai té com a objectiu emmarcar l'accés a les

habitacions per mitjà d'un retranqueig cap a l'interior de les

estances de forma que a més de remarcar l'accés evita que

s'interrompi el pas. A més, com hem vist s'aprofita del relleu,

interior més baix del passadís amb una alçada 2,20 metres

modificant-lo per crear una franja més elevada que lliga amb

l'accés.

També es treballa aquets espai d'accés per mitjà la utilització

d'un material diferent en la paret de les portes, que mentre que

la resta del passadís es proposa un acabat remolinat i pintat de

les parets, els panys de les portes estan folrats amb fusta per tal

de donar-li més èmfasi, a més de que aquestes es troben

enretirades del pla i queden il·luminades per la llum integrada en

el brancal. En aquest cas la solució adoptada juga tant amb la

creació d'un espai concret per l'accés o accessos, ja que en

alguns casos es troben agrupats per tal crear nuclis puntualment

en el recorregut, i el relleu del sostre com hem vist en l'apartat

anterior.

Perspectiva de l'espai de transició

entre el passadís i la habitació.

CEL·LA

La habi tació com a uni tat mínima autònoma

L'arquitectura es pot considerar com una eina que agrupa una sèrie

de cel·les per tal de crear un conjunt capaç de desenvolupar una

funció de forma completa, ja sigui per viure, treballar, divertir-se,...

Per aquest motiu tant simple, busquem viure en habitatges que

disposin dormitori, sala d'estar, cuina, bany, entre d'altres, on cada

sala està equipada per desenvolupar una funció en concret. Per

tant és interessant plantejar-se, i més en l'època actual, quina és la

unitat mínima en la que seria possible viure-hi, i quin equipament

hauria de tenir.

Le Corbusier és un dels arquitectes que més va tractar aquest tema,

i es reflexa en diversos dels seus projectes, per exemple en la seva

proposta que va plantejar per la ciutat universitària de París amb

conjunt residencial per artistes, on la cela estava formada per una

aseo, una cuina i un altell on col·locava el dormitori.

Aquest afany per trobar la unitat perfecte geomètrica i precisa, el

va portar a plantejar i construir Le Cabagnon , una cabana de

troncs que té una superfície quadrada de 3,66 metres de costat i

una altura de 2,26 metres. Les mides les obté en treballar a partir de

una composició de la planta en forma d'espiral centrípeta que

resulta invisible en la evident senzillesa del lloc. L'espai interior es

redueix a un passadís d'entrada, un sanitari situat en un dels laterals,

un volum en el que es disposen dos llits individuals, una taula i un

lavabo. Les obertures també queden reduïdes al mínim, només dues

petites obertures quadrades i dues de verticals estretes amb la

funció de ventilar. A més, no treballa únicament amb el mínim espai

sinó que busca optimar el màxim el material amb el que treballa

íntegrament, la fusta.

Le Cabagnon de Le Corbusier es una mosta de com jugar amb les

dilatacions i contraccions de l'espai.49

La petita superfície ordena el seu

espai i elements a través d'una

espiral centrífuga.

Le Cabanon 1951, la unitat

mínima de Le Corbusier.

La reflexió sobre com pot ser aquest espai autònom es presenta en

l'exercici del Conjunt d'habitatges de l'eixample. Es planteja la

remodelació d'una planta o diverses plantes de l'edifici per tal de

col·locar-hi habitacions satèl·lit, es a dir, una sala fora del límit del

propi habitatge que el doti d'un nou espai. Aquesta unitat tot i que

es troba lligada a un habitatge ha de ser capaç de funcionar de

forma autònoma, motiu per al qual ha de disposar d'un equipament

mínim: sala, bany complet, armariet, moble-cuina i terrassa. Una

altre condició era que les habitacions fossin similars treballant amb

una o dues tipologies però que seguissin un mateix patró, perquè les

habitacions pertanyen cadascuna a un habitatge.

Un dels factors en el moment de plantejar l'habitació que es va tenir

en compte és el fet que havia de poder desenvolupar una sèrie

d'usos molt diferents, des de poder funcionar com un dormitori per

les visites esporàdiques, fins a funcionar com espai de treball. Per

aquesta raó es proposava una distribució de l'espai el màxim obert

possible on el mobiliari fix no representes impediments.

La sala de bany es planteja com una unitat tancada situada a la

part posterior, cavalcada entre l'entrada i el corredor. L'objectiu de

col·locar-la en la part posterior era per poder aprofitar la màxima

amplada de la habitació, que ronda els 3,1 metres per

condicionants de l'estructura, a la part del davant per tal de dotar

amb la màxima llum l'espai útil. Una altre raó per la qual es col·loca

el bany a la part posterior es el fet d'aprofitar el falç sostre del

corredor d'accés com a pas d'instal·lacions d'aquesta manera es

buscava reduir el màxim l'extensió de les canalitzacions fins als

baixants generals, la distància màxima és de 10 metres per les

habitacions en cantonada.El moble de cuina es disposa adjacent al

bany per tal d'aprofitar el nucli d'instal·lacions.

La composició de l'espai també respon a la voluntat de crear un

recorregut lineal des de l'entrada fins a la terrassa, de manera que

quan un entra no veu tot l'espai de l'habitació però si pot veure

l'exterior a través del vidre de la porta de la terrassa.Vista de la terrassa des de

l'entrada de l'habitació.

Fotografia de la maqueta de

l'habitació satèl·lit tipus.

51

En la planta es troben dues

tipologies bàsiques d'habitació

unes que es desenvolupen

perpendicular- ment a la façana

i unes altres que ho fan

paral·lelament.

A la planta de la part inferior es pot observar com la tipologia

d'habitació inicial acaba derivant segons si l'eix de l'habitació es

planteja perpendicular o paral·lelament al pla de façana, o si la

habitació disposa de terrassa o no.

També es poden observa algunes de les possible combinacions que

es poden realitzar mitjançant la incorporació de mobles i

complementant-los amb als que són propis de les habitacions.

Com hem vist un altre aspecte important de l'habitació satèl·lit és

com es planteja el mobiliari interior per tal que sigui versàtil i permeti

desenvolupar activitats molt diferents segons les necessitats de

l'usuari.

En a quest cas el mobiliari fix de l'habitació està format per dues

peces. Una primera que consisteix en un moble baix que es col·loca

en façana dins el retranqueig cap a dins que fa el mur, amb la

funció de crear un espai intermedi entre l'interior i l'exterior. El moble

de 40 cm. d'altura es pot utilitzar tant com tauleta, o com a sofà o llit

donada la seva superfície mínima de 190x80 cm. permet col·locar

un matalàs, ja que, la mida més reduïda que fan els fabricants és de

182x80 cm. Aquest moble al trobar-se enrassat amb la obertura el

permet que podem seure a la finestra i llegir tranquil·lament un llibre

o bé descansar observant l'exterior.

El segon moble que es planteja es un moble de fusta integrat el

lateral de sala de bany que està format per 3 mòduls de 60x40x207

cm. La idea del moble sorgeix en observar alguns dissenyadors de

cuines incorporen elements abatible per tal de crear zones de

treball en obrir-los. En la seva part inferior els mòduls funcionen

d'armaris amb prestatges amb una alçada total de 90 cm.

A la part superior del moble trobem en els laterals dues portes en

un costat prestatges i l'altre el més pròxim al passadís la porta

porta adossada una estanteria de forma que en obrir-la

aconseguim que el mòdul es pugui utilitzar com a superfície de

treball. En el mòdul situat al centre el tancament de la part

superior consisteix en uns panells abatibles que en obrir-los creen

una taula de 60x120 i 93cm. d'altura que es pot utilitzar tant com

a barra de cuina com a taula de treballa segons la necessitat. A

l'interior d'aquest mateix mòdul tenim un microones integrat a la

part inferior i unes lleixes al damunt. Amb aquest moble podem

realitzar diverses composicions donat a que el podem fer servir

únicament com emmagatzematge, zona de cuina si

despleguem la taula.

Moble que desenvolupa diverses

funcions exposat a la fira de

Construmat 2011.

A dalt, moble tauleta inserit en

façana que pot servir de base

per al llit, a baix, moble

armari-cuina en ús.

53

Una altre característica del moble es el fet que en el mòdul de

l'extrem proper a la paret en el primer espai de la part superior hi ha

un forat que es pot obrir i que connecta amb la zona del lavabo de

la sala de bany, que es troba separada de la resta del bany,

d'aquesta forma es pot utilitzar i passar els objectes a l'espai de la

cuina.

Aquest exercici amb l'equipament de la sala acaba generant una

reflexió que ens condueix a pensa que es millor que tot

l'equipament es trobi junt en un nucli per tal de reduir el màxim el

seu espai, però que també un bon disseny ens permetrà utilitzar

l'equipament de diferents formes sense esta lligat a una única

funció.

Planta i alçats de l'habitació amb

el moble de cuina obert o

tancat.

Maqueta del moble de cuina, a

baix a l'esquerra s'observa

l'obertura que connecta amb la

pica.

Curs habitatge 2011-David Soler

Documents

Transcript of Curs habitatge 2011-David Soler