Desmedicalització del malestar

Una necessitat

Discernir entre diferents conceptes: analogies i diferències

• Malestar emocional• Desmedicalització• Trastorns adaptatius• Indicació de no tractament• Tractament no farmacològic• Teràpia de resolució de problemes• Tractament farmacològic adient• Desprescripció.

Diferents nivells

• Problemes de la vida vs problemes mèdics (desmedicalitzar el que no és mèdic)

• Indicació de no tractament vs tractaments reglats

• Teràpia de ressolució de problemes/teràpia de recolzament vs psicoteràpies reglades

• Tractament farmacològic: principis per a una pràctica adient

Factors de vulnerabilitatPersonalitatFamiliarsRelacions socialsProblemes sociales

Factors protectorsResiliènciaRelacions personalsRecolzament social-familiarPolítiques socials

ESDEVENIMENTS VITALS ESTRESSANTS

Nombre

Impacte

¿On es troba el límit?

Malestar

Trastorn

adaptatiu

¿Quina és la indicació de tractament?¿I la de no-tractament?

Problemes de la vida quotidiana

Codis Z

Dificultats per a la indicació de no-tractament

• Tendència a la acció: necessitat de donar resposta a tot

• Elevada reactividad emocional • Poca tolerància a la incertitud• Desig de reconeixement social• Problemes d’assertivitat: por de

decepcionar el pacient• Contratrasferència: dificultat per

establir distància professional• Formació tradicionalment

intevencionista: solucions farmacològiques per a tot

• Expectatives

• Passivitat (poca autonomia)

• Guanys secundaris

Obstacles del professional

Obstacles del pacient

Objectius de la intervencióRessignificar: Desvincular el problema i la solució de l’ámbit sanitari:

• Deconstrucció – reconstrucció (o també, significació – ressignificación

• Perspectiva biopsicosocial

• Abordaje familiar reglat

Habilitats per a la desmedicalització: habilitats de comunicació

• Disminuir la reactivitat emocional *• Contenció emocional, pròpia y del pacient• Evitar judicis de valor• No prendre travesses: prescripció simptomàtica a curt termini

• Mapa de queixes. Delimitació de la demanda• No són equivalents: atendre la queixa, acotar la demanda,

tractar si s’escau

• Escolta activa y actitud empatica *

• Exploració de creències i expectatives• Implicar en el diagnòstic: ¿Què creu que està passant?• Implicar en la conducta a seguir: ¿Què creu que podem fer?

• Normalitzar el malestar, sense minimitzar-lo• Evitar la focalització simptomàtica

Punts clau per a la prescripció adequada en salut mental

• Delimitació del motiu de consulta

• Escolta activa i actitud empàtica *

• Formació d’un judici clínic provisional. Detecció de possibles indicis de trastorn mental greu

• Informació al pacient: acord diagnòstic

• Previsió d’esforç:– Delimitació de l’espai de treball: aspectes a tractar

– Acotament i control del temps: oferiment de visites successives (programades), per tal de seguir indagant

• Aliança terapèutica *

• Monitorització dels canvis. Alertes

Requissits per desmedicalitzar Tindre present que “més” no sempre és “millor”, i que és més fàcil

iniciar un tractament que interrompre’l. Lluitar contra la desídia i les inèrcies terapèutiques. Entendre tot encontre clínic com una oportunitat per valorar

l’adequació de les prescripcions. Potenciar una relació metge-pacient terapèutica, basada en la

comunicació i en decisions compartides. Tindre en compte les preferències dels pacients, familiars i cuidadors.

Prioritzar objetius terapèutics. Advertir el paciente que cap fàrmac es “per a tota la vida”. Adaptar el ritme de desprescripció a les possibilitats reals, amb

reducció de dosis progressiva i monitorizació de la resposta.

Escolta activa

“L’escolta activa requerix, entre altres accions, la de mirar al rostre de l’interlocutor, l’orientació del cos cap el pacient i evitar realitzar altres tasques al mateix temps distintes a les d’escoltar i mantindre contacte visual, indicant tot això una implicació en la recepció de la comunicació”.

Salazar J, Sempere M. Malestar emocional: manual práctico para una respuesta en atención primaria. Valencia 2012

Actitud empàtica: contingut, no retòrica

“L’empatia suposa, per tant, la sensibilitat envers els sentimients de l’altra persona i la facilitat per comunicar la seua comprensió, en un llenguatge ajustat als sentimients de l’entrevistat…

…el professional reflectix els sentimients i les experiències del pacient, tot indicant amb això que aquestes emocions són reaccions normals i acceptables. Aquesta constatació alleugera els pacientes, en validar la seua experiència subjectiva”.

Salazar J, Sempere M. Malestar emocional: manual práctico para una respuesta en atención primaria. Valencia 2012

Sobre la gestió del temps

“L’escolta activa i l’empatia poden i deuen combinar-se amb la gestió eficaç del temps. L’enquadrament de l’entrevista en els context de la consulta, especificant els objectius i el temps disponible, així com manifestar la disponibilitat del professional per seguir abordant el procés d’ajuda en altres visites permeten una gestió eficaç del temps, que pot combinar-se perfectament amb l’escolta activa.

Salazar J, Sempere M. Malestar emocional: manual práctico para una respuesta en atención primaria. Valencia 2012

Fonament de l’aliança terapèutica

“Dos objetius fonamentals deuen tindre’s en compte en l’el.laboració de l’aliança terapèutica: construir una relació interpersonal i obtindre un compromís actiu per part del pacient, participant en la presa de decisions mitjançant acords i amb una gestió adient del temps per part del professional. S’oferix un marc d’intervenció proporcionant assistència en un procés organitzat, no pas caòtic, ni tampoc improvisat”.

Salazar J, Sempere M. Malestar emocional: manual práctico para una respuesta en atención primaria. Valencia 2012

Resum, per tant

• Discernir el que és mèdic i el que no.• Tindre una baixa reactivitat. Reduir el

intervencionisme.• Fer una escolta activa i tindre una actitud

empàtica.• Ressignificar.• Crear una aliança terapèutica.