Drames RuralsVíctor Català (Caterina Albert)

Aleix Bou Víctor Castejón

En els contes podem trobar els següents temes:

La duresa de la vida i les seves fatalitatssobretot la dels pagesos. En el romanticisme els pagesos, igual que la naturalesa, està

associada a la puresa. En canvi en els drames rurals això canviaradicalment: els pagesos estan associats a un massaanimalitzada que impedeix el triomf de la individualitat.

Totes les obres de Drames Rurals estan associades méso menys a aquesta temàtica, ja que com l’autora avisaen el Prec aquest llibre és un llibre dur, on ensenya lavida tal com era en aquell moment.

La vella: en aquest drama veiem com una dóna gran que no pot aportar res a una família és marginada i oblidada. Al final del llibre queda claríssim ja que es preocupen més per els animals morts que per la seva pròpia mort.

Parricidi: Conte on el marit és acusat injustament de matar a la seva dona. I el seu propi fill inconscientment amaga probes portant al seu pare a un final tràgic.

La problemàtica de les relacions humanes:

Un dels temes per excel·lència de l’obra, ja que alrepresentar-se al poble com una massa animalitzada:aquesta no és capaç de raonar. Els humans sónvíctimes i botxins.

Tots els contes inclouen aquest tema, ja que l’autoravol trencar amb la idealització de la classe pagesa. Esrepresenta el camp com a lloc on la vida es manifestaen brut, amb tota la seva violència.

Pastor: Es veu clarament que els dos homes no són capaços de raonar es basen en la venjança.

L’Explosió: També es veu clarament que en Peret, empès pel seu entorn, és incapaç de raonar amb el seu patró.

Complexitat de les personalitats humanes i comportaments individuals i socials.

Els drames rurals indaguen en les personalitats dels personatges, en tots els contes hi ha una personalitat que sobresurt o és diferent a la resta.

Met de les Conques: El protagonista es rebutjat per la societat i ell mateix es va creant el seu propi món interior per evadir-se d’una societat que li és contraria.

Ombres: La protagonista es torna boja perquè no pot suportar la situació que està vivint i que és diferent a la resta.

La situació de la dona en una societat que li és hostil. Aquest llibre fa una crítica a la societat del moment on la dona es considerava inferior a l’home.

Aquesta temàtica no està en tots els llibres la podem en: Met de les Conques, Parricidi, Daltabaix, La vella, Agonia, Ombres i “Nochebuena”

Parricidi: La dona és assassinada per un amant enfurismat.

Daltabaix: Quan Doloretes es casa amb el Verí la seva vida fa un gir, s’ha de fer càrrec de tothom i ella no rep res a canvi. A més a més, perd el seu fill, una de les úniques raons per la que vivia.

El món rural és un món tràgic, fosc on es veu la realitat més crua.

En tots els contes podem veure aquesta temàtica menys en Explosió (ja que passa a la ciutat) i en Enveja (ja que és un conte on no es veu el món rural com un món tràgic, simplement el camp àrid és una metàfora per simbolitzar la impotència.

El pastor: El camp és on passen tots els fets tràgics d’aquesta obra.

La vella: Com que la vella està invalida i no pot treballar al camp, està marginada per la seva pròpia família.

El paisatge i la naturalesa, en Drames Rurals, simbolitzen el món interior dels personatges. Aquest recurs és important en els contes perquè estan tant sintetitzats que no es poden permetre descriure un paisatge perquè sí.

Agonia: En aquest conte ens descriu un paisatge revoltat que simbolitza el món interior del marit, quan la dona li fa la confessió.

Met de les Conques: Quan en Met va a peregrinar, es posa a ploure i hi ha molt fang. amb això l’autora ajuda a fer pensar que en Met està exhaust.

En alguns drames podem trobar un instint criminal i violència gratuïta.

Exemples

Idil·li Xorc: La massa social té un instint criminal cap a la parella acabada de casar, amb l’únic objectiu d’arruïnar-los la balada.

El Pastor: El pastor permet que el remat pasturi en un camp que no és seu i a partir d’aquí comença la violència entre el pastor i el pagès.

Daltabaix: També es caracteritza per la violència extrema cap a un animal cansat.

En canvi trobem obres on els personatges creuen que la violència està justificada, però en la majoria d’ells no és així:

Exemples

El pastor: El pagès mata el ramat del pastor perquè han fet malbé el seu camp.

L’explosió: En Peret posa una bomba al mostrador del seu patró.

En els contes es parla sobre la manca de comunicació entre una parella:

Aquest tema bàsicament es tracta en els contes: L’explosió (la Quimeta vols saber que li passa al seu home però ell no vol parlar amb ella) i Agonia (on la Bet no es capaç d’explicar al seu marit que el primer fill no és d’ell, i només ho fa perquè li ha dit el mossèn).

La gent gran és rebutjada per la societat.

Podem trobar aquest tema en els contes: Idil·liXorc (en Tit es marginat per la seva família, queel maltracten, li roben els diners, el fan anar apidolar...) i a La vella (la pobre dona no es potmoure i la seva família es despreocupa d’ella).

En Drames Rurals hi ha tres contes on podem apreciar elements típics del naturalisme, lleis deterministes. Aquestes lleis diuen que un home està lligat a tres trets: l’herència, l’entorn i el context històric.

Els contes on apareix el naturalisme són: Explosió, Met de les Conques i l’Empelt.

En molts contes l’atzar té un paper determinant en el desenvolupament de la història.

Els contes on l’atzar és important són:

Parricidi: Ja que en Titet destrueix les proves que exculpen al seu pare sense voler.

Daltabaix: Ja que la mula envesteix a tota la família.

Explosió: Ja que just quan la Quimeta va a casa el patró ell posa la bomba.

L’autora en algunes obres vol crear intriga.

Ombres: En aquest conte no se sap perquè la protagonista embogeix.

Agonia: Vol crear una situació d’intriga ja que el lector no sap quin secret li amaga fins al final.

Dualitat dels personatges, aquests personatges porten una doble vida.

Agonia: La Bel li ha amagat sempre que el seu primer fill era del senyor Ramon.

Ombres: El marit de la Maleneta porta una doble vida: la que el poble coneix i la que la Maleneta descobreix.

L’explosió: En Peret per una banda porta una vida de casat, però per l’altre és un anarquista declarat que atempta a la fàbrica del seu patró.

La majoria dels contes de drames rurals, s’acaben amb un enigma. El lector no té manera de saber com acaba la història.

Per exemple:

El Pastor: El lector no sap si finalment detindran el pastor o no i per tant queda intrigat.

Agonia: No se sap si finalment l’home de la Bet perdonarà al senyor Ramon o no.

Nochebuena: No se sap si finalment atrapen a en Pere Anton o no.

Cal remarcar que en aquest llibre hi ha dos contes que en principi no haurien d’estar inclosos en aquest recull. Aquests dos contes són: l’Enveja i l’Explosió per això algunes vegades no segueixen la mateixa línia que els altres contes.

A l’inici de El Pastor l’autora ja ens adverteix que el pastor d’aquest conte no és un pastor dels Pirineus: un pastor idealitzat i associat a la pau. Al llibre el Pastor està associat a la destrucció i a la malicia.

És un pastor totalment allunyat del pastor de Terra Alta i Solitud, que són pastors totalment idíl·lics.

http://visat.cat

http://80mundos.com

Drames Rurals