+Drames RuralsVíctor Català

Ares Fernández Jové i Núria Fernández Oms

+Índex L’Empelt

Justificació del títol Argument Personatges Punt de Vista

Agonia Justificació del títol Argument Personatges Punt de Vista

+L’Empelt (pàgina 206)

+Justificació del títol Empelt: “Acció d'ajuntar dues o més parts (tija, tronc,

branca, etc.) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.”

El títol del conte fa referència a “l’empelt” que va fer el vell Ordis amb la pitjor dona del poble, fruit del qual en va sortir el petit Ordis, un fill desgraciat i perdulari.

+Argument En Pau, el sereno del poble, avisa al Noi Ordis que hi ha algú que li

està intentant robar els gallines, però no li fa cas. Al matí següent al mercat, el Noi Ordis i el seu germanastre el Petit Ordis es troben i el Petit Ordis li demana al seu germanastre si li pot donar llenya i el Noi Ordis li diu que passi per casa seva a buscar la que li faci falta. Aquella mateixa nit i seguint els consells del sereno, el Noi Ordis surt a revisar els voltants de casa seva i troba que al graner hi ha una finestra que no tanca bé i que ha estat arreglada per tal de que s’hi pugui accedir des de fora. Al trobar-se amb aquesta situació el Noi Ordis decideix fer guàrdia al graner per saber qui es la persona que li vol entrar a robar el blat i descobreix que es el seu germanastre petit. El Noi Ordis tenia intenció de matar-lo però al saber que era en Petit Ordis, la seva consciència li ho va impedir i li va perdonar la vida. Quan el Petit Ordis va haver marxat, el Noi Ordis, desesperat, es va posar a plorar com una criatura amb el cap entre les mans.

+Personatges Noi Ordis: És el fill del Vell Ordis. És un home centrat i

treballador, sempre ajuda al seu germà tot i que aquest no s’ho mereixi.

Petit Ordis: És el germà del Noi Ordis i el fill de l’avi Ordis, no es gaire apreciat al poble i la gent el tracta com un desgraciat.

Pau (el sereno): Avisa a en Noi Ordis que hi ha algú que li està intentant entrar a robar al graner.

Avi Ordis: Va quedar vidu als 40 anys amb un fill de 12 (Noi Ordis) i es va embolicar amb la pitjor dona del poble amb la qual va tenir un fill el Petit Ordis.

+Punt de vista Narrador en 3ª persona, omniscient.

+Agonia (pàgina 218)

+Justificació del títol La muller d’en Minguet (la Bel) està patint una malaltia

què li acaba desencadenant la mort.

L’agonia és el període de transició entre la vida i la mort que apareix en la fase final de moltes malalties.

La frustració i els sentiments d’en Minguet quan s’assabenta de que la seva dona el va enganyar amb el metge (el senyor Ramón) i l’hereu (el gran dels seus dos fills) no és seu, sinó, fruit del senyor Ramón i la Bel.

+ArgumentLa Bel, la dona d’en Minguet, està estirada al llit, malalta

i agonitzant perquè la seva hora arriba. En un moment de lucidesa , aquesta, seguint consell del rector, decideix confessar-li al seu marit que l’havia enganyat casant-se, per obligació, amb un altre home, el senyor Ramón, el metge que cuida d’ella. A més, van tenir un fill, l’hereu (el fill gran) I en Minguet s’havia pensat tota la vida que el nen era seu.

Abans, però, la Bel demanà al seu marit que la perdonés, pel pecat, i després d’haver-li explicat el que succeí,li demanà el perdó del senyor Ramón també, que tot just arribava a la casa. Seguidament, la Bel, morí.

+Personatges (I) Principals:

En Minguet es el marit de la Bel, la dona que està malalta, és el que ha estat la víctima de la mentida. És quinze anys més gran que la seva dona, lleig i fou molt poc desitjat entre les dones.

La Bel, és la dona d’en Minguet, fou dona i amant del senyor Ramón. És una dona molt bonica, quinze anys més jove que el seu marit i havia estat molt desitjada entre els homes. Els dos fills que té, el més gran es d’en Ramón I el petit d’en Minguet.

* La Bel i en Minguet són cosins.

+Personatges (II) Secundaris:

El senyor Ramón és el metge que tracta a la Bel amb una atenció especial ja que, al llarg del conte descombrim , gràcies a la confessió de la Bel, que ell és el pare de l’hereu perquè, just abans de que aquesta és cases amb en Minguet, el senyor Ramón l’havia deixat embarassada ja que la Bel, abans de casar-se, treballava a casa del senyor Ramón.

L’hereu o fill gran és d’en senyor Ramón I la Bel. Té més comoditats que el seu germanastre petit i es fan més sacrificis per ell.

El fill petit és d’en Minguet I de la Bel. El menyspreen I no li fan gaire cas.

+Punt de vista El narrador és en 3ª persona del singular, extern,

omniscient I partidista.