VIDA SUBMARINA14

El projecte ECOS Vida submarina per a Secundària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor SL / Santillana Educación SLU, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració hi ha participat l’equip següent:

DISSENY PEDAGÒGIC I TEXTOSDepartament d’Educació Fácil e ingenioso SL:Rosa Blanco MartínezIsaac Francés SánchezGonzalo Silió Saiz

DIAGRAMACIÓ I INFOGRAFIAMartín León BarretoVicky Marzani

EDICIÓLídia Gil FernándezLourdes Herrera ÁlvarezInés Reyes Ferrero

DIRECCIÓ DEL PROJECTEMercedes Rubio Cordovés

ECOSProjectes

Aprenentatge-Servei Secundària

Punt de partida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Coneixes els ODS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Suma’t al repte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Sigues el canvi que vols veure al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Em comprometo amb l’ODS 14 a... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Do your best . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Un quadern per a l’acció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Pla d’acció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Tasca 1. Cada gota compta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Tasca 2. Un mar de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Tasca 3. Oceans de coneixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Tasca 4. La mar de canvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Tasca 5. Mar sa, tothom hi guanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

Tasca 6. L’oceà és un tresor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Tasca 7. Marea viva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

Tasca 8. Oceans protegits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

Servei 1. Conscienciar

Servei 2. Analitzar

Servei 3. Conèixer

Servei 4. Actuar

Índex

Introducció

I ara què?

Passaport

3

Els nostres orígens i el nostre futur com a espècie estan lligats als mars i oceans. La seva salut i la nostra estan íntimament connectades: la temperatura i el nivell d’acidesa de les aigües, els corrents i la vida que contenen afecten directament la nostra alimentació, l’aigua que bevem, el clima i fins i tot l’aire que respi-rem. La riquesa del món marí i la seva biodiversitat no paren de sorprendre’ns i ens ofereixen nous i valuosos recursos. Sabies que s’han descobert organismes a les profunditats del mar que permeten accelerar la detecció de la COVID-19? Recentment, el xef Ángel León ha donat a conèixer un «cereal marí» nou, semblant a la quinoa i a l’arròs, que pot revolucionar l’alimentació de tot el planeta, especialment d’aquells llocs amb menys recursos.Però els nostres mars i oceans ja no gaudeixen de la salut de fa un parell de segles perquè cada vegada estan més contaminats. Cada any s’aboquen a les aigües marines més de dotze milions de tones de plàstic. Una part important dels residus sòlids són objectes de rebuig d’un sol ús, com ara ampolles, envasos, palletes, bosses i, darrerament, mascaretes. Però no tots els residus sòlids abocats al medi marí són visibles: els microplàstics i les microfibres estan presents a tot arreu i són ingerits pels peixos i altres espècies marines, i poden arribar al nostre organisme a través de la cadena alimentària i de l’aigua que bevem.Els mars i els oceans constitueixen un veritable pulmó per a la Terra, ja que regeneren gran part de l’aire que els éssers humans contaminem amb la nostra activitat frenètica. Malauradament, les emissions actuals de CO2 són tan altes que superen la capacitat dels mars i els oceans per absorbir-les i estan modificant el pH de les aigües, amb greus conseqüències sobre l’ecosistema.La gran quantitat de residus sòlids que hi ha al mar i l’oceà va inspirar dos surfistes australians, Andrew Turton i Pete Ceglinski, per crear un contenidor de deixalles flotant capaç de capturar plàstics i de succionar petites quantitats de combustible. A Anna Du, una estudiant estatunidenca de tretze anys, se li va ocórrer dissenyar un robot submarí per netejar els microplàstics del mar, i el jove irlandès Fionn Ferreira va ser premiat el 2019 a la Google Science Fair pel seu projecte per descontaminar l’oceà mitjançant ferrofluids.La nostra pròpia supervivència depèn de la salut del planeta. Comptem amb tu per sanar els mars i els oceans? El mar i l’oceà són vida, són la nostra vida!

Punt de partida

«L’aigua és la força motriu de tota la naturalesa.»

Leonardo da Vinci

Introducció

4

Coneixes els ODS?

Introducció

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són la continuació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), que van finalitzar l’any 2015 amb èxit. Ho sabies?Reduir la mortalitat infantil a la meitat, disminuir la pobresa en el món, portar aigua potable a més persones i garantir que més nens i nenes romanguin escolaritzats durant més temps que en cap altra època, no et sembla tot un èxit? Aquests van ser els grans èxits dels ODM.

Ara és l’hora dels ODS. Saps per què?A la seu de l’Organització de les Nacions Unides, el 25 de setembre de 2015, 193 països van acordar per primera vegada en la història una sèrie d’objectius comuns relacionats amb tres àmbits: l’economia, la societat i el medi ambient. Com veuràs a conti-nuació, es tracta de 17 objectius i 169 metes que tracten qüestions com la cura de la Terra i els mars, la qualitat de l’educació, la defensa de la igualtat o l’anhel de viure en un món on ningú passi fam.

Els ODS plantegen a tots els governs, a totes les cultures i persones del món, un compromís global per respondre a les emergències i problemes que hem de resoldre com a planeta. L’ONU insta tothom a construir un món millor.Des del 2015, persones i entitats de tot arreu s’han unit per fer realitat els seus objectius. El 2019, a Espanya, un 86 % de les empreses de l’IBEX35 van incloure en les seves memòries de sostenibilitat un compromís amb els ODS.Vosaltres, el jovent, esteu demostrant la vostra capacitat d’acció i heu posat en evidència la urgència que els governs i les entitats assumeixin les responsabilitats que tenen perquè el canvi sigui possible. Vosaltres sou les i els protagonistes de les intervencions actuals i trobareu les fórmules per assolir els ODS.

Et sumes al canvi?

5

Aquest quadern d’acció és la pedra angular del projecte ECOS, i tu n’ets la o el protagonista. Té com a missió contribuir a la causa dels ODS i amb ell treballaràs les tasques proposades des d’assignatures diferents. Abans teu, dones i homes de totes les èpoques han contribuït al desenvolupament social i ambiental amb la seva implicació i determinació per aconseguir un planeta més habitable i sostenible. Coneix el seu llegat i recorda que hi ha disset ODS i cent seixanta-nou metes. Un repte immens i un llarg camí a recórrer.Comencem?

Marie TharpGeòloga, oceanògrafa i cartògrafa. Va ser la precursora de la teoria de la tectònica de plaques i la creadora del primer mapa científic dels fons marins.

«Jo tenia un llenç blanc per omplir ambextraordinàries possibilitats, un trencaclosques fascinant per muntar. Va ser una oportunitat per a qualsevol persona, però especialment per a una dona de la dècada de 1940.»

1920-2006

Walter MunkOceanògraf. Va ser pioner en l’estudi de les onades i les marees, i va desenvolupar un mètode per calcular a llarg termini les variacions en la temperatura de l’oceà.

«Em preocupa molt que no es posi més atenció a l’escalfament dels oceans. [...] Si no hi haguessin oceans en aquest planeta, l’escalfament de l’atmosfera hauria estat tres vegades més gran.»

1917-2019

Sylvia EarleBiòloga i exploradora. És una de les lluitadores més actives per ampliar la xarxa global d’àrees marines protegides. El 2018, va rebre el Premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia.

«Amb cada gota d’aigua que prens, cada vegada que respires, estàs connectat al mar. No importa on visquis del planeta.»

1935

Josefina CastellvíBiòloga i oceanògrafa. Va ser la primera dona en dirigir la base antàrtica Juan Carlos I i ha aportat molt en el camp de la bacteriologia marina. És reconeguda per la seva lluita per conservar el desert de gel.

«Els pingüins em criden molt l’atenció, per la seva capacitat de construir una societat igualitària.»

1935

Carlota EscutiaGeòloga i investigadora, especialitzada en paleoclima. Des del 1998, ha participat i liderat diverses expedicions per estudiar la formació i l’evolució de l’Antàrtida.

«L’Antàrtida és el millor laboratori natural per saber què ha estat i què serà del planeta.»

1959

Hugo TagholmSurfista i activista mediambiental. Lidera Surfers Against Sewage, una de les organitzacions per a la protecció marina més populars del Regne Unit.

«El plàstic és l’únic contaminant que ha mobilitzat de debò tots els sectors de la societat.»

1975

Suma’t al repte

Introducció

6

Introducció

No, no va ser Gandhi qui va dir la frase que acabes de llegir en el títol. A Internet l’hi atribueixen, però és fals. El que sí va dir Gandhi va ser:

I té raó. Com ja has vist, tenim referents en la lluita perquè totes les persones disposem dels recursos i serveis necessaris per estar sanes i felices. Entre totes i tots, estem a temps d’aconseguir una societat més justa.En aquest repte no hi ha superheroïnes ni superherois que ens vinguin a rescatar. Totes i tots som part del problema o de la solució. El que fem i el que no fem contribueix a modelar o no un món millor. De quina banda estàs?

«Som el reflex del món. Totes les tendències actuals en el món exterior es troben en el món del nostre cos. Si poguéssim canviar nosaltres mateixos, les tendències en el món també canviarien.

De la mateixa manera que un ésser humà canvia la seva pròpia naturalesa, també ho fa l’actitud del canvi mundial cap a ell.

Aquest és el misteri suprem i diví. És una cosa meravellosa i la font de la nostra felicitat. No ens cal esperar per veure el que fan els altres.»

Sigues el canvi que vols veure en el món

8

Reduir les emissions

de CO2 i el meu

consum d’energia. Evitar el consum d’aigua envasada en plàstic.

Jo

Cuidar i netejar les platges perquè estiguin lliures de deixalles.

Donar suport

a les organitzacions

que protegeixen

el mar i l’oceà.

Fer servir productes

lliures de microplàstics

i de substàncies químiques

que perjudiquen la vida

marina.

Practicar esports nàutics de manera responsable amb el medi ambient.

Introducció

Em comprometo amb l’ODS 14 a...

Participar en accions

per tenir cura dels mars,

dels oceans i dels éssers

que hi viuen.

Menjar aliments locals d’origen sostenible.

Buscar alternatives als plàstics d’un sol ús.

9

Introducció

Com ja has pogut comprovar, aquest no és un quadern de text normal i corrent. És un quadern per a l’acció i es basa en una forma d’ensenyar anomenada Aprenentatge-Servei (ApS), que té una premissa clara: les persones aprenem més quan hem de resoldre reptes complexos i posar-los en pràctica.Exercir una ciutadania conscient i participativa t’enfronta possiblement a un dels reptes més importants de la teva vida: conviure amb els altres de manera plena i responsable. Per això, l’Aprenentatge-Servei t’ofereix una forma d’aprendre pràctica, fent alguna cosa de valor per a d’altres persones.El jovent teniu habilitats creatives diferents de les dels adults. Per això, us necessitem per resoldre els problemes globals als quals ens enfrontem en l’actualitat. Us necessitem més a vosaltres que vosaltres a nosaltres. Amb les activitats que us plantegem aquí, marcareu la diferència.Aquestes són algunes de les habilitats que t’animem a posar en pràctica:

Do your best

PREN DECISIONS

Has de protagonitzar les activitats, fer-les

teves i plantejar les teves opinions

i propostes.

EXPLICARelatar fets i explicar

històries és una activitat intrínsecament humana, tan antiga com el foc. Comparteix els teus

coneixements i les teves opinions.

PENSA DE MANERA CREATIVA I CRÍTICA

L’ApS implica que reflexionis. Si no penses per tu mateixa o per tu mateix, algú ho farà

per tu! Pensa de manera diferent, en gran i fora de

la teva zona de confort, per veure més enllà del que

és evident.

FESLes persones

estem dissenyades per a l’acció, per

al moviment. Transformem la realitat fent i creant relacions. El que fem condiciona

el que pensem.

COOPERASi vols arribar lluny, i els ODS impliquen

un llarg camí, has de fer-ho en equip. Ofereix ajuda

i demana-la. Així aprendràs més i les teves accions

tindran un major impacte.

ESCOLTAL’empatia comença

amb l’escolta. Escolta els altres,

el món i a tu mateixa o a tu mateix per saber com aprendre i actuar

millor.

SUMAFes teves les paraules d’Eduardo Galeano: «Molta gent petita,

en llocs petits, fent coses petites,

poden canviar el món.»

10

Introducció

Un quadern per a l’accióCom puc ser una o un agent de canvi?En aquest quadern tindràs l’oportunitat de fer-te preguntes com aquesta. Les teves respostes dependran del que facis a la classe amb les companyes, els companys i els docents. Diem «facis» perquè aquest quadern està creat per a l’acció i et tocarà fer per aprendre.

Molts dels canvis que urgeixen en l’actualitat estan a l’abast de les nostres mans. Per exemple, saps que el 30 % dels residus plàstics que produïm el constitueixen objectes d’un sol ús, com palletes, ampolles o bosses de plàstic? Això significa que els gestos, com ara portar la teva pròpia bossa per anar a comprar, ja sigui reutilitzable o de roba, poden tenir un gran impacte per crear un món millor. Encara creus que amb petits gestos no podem millorar el nostre món? Suma’t al canvi.

En aquest quadern d’acció trobaràs quatre serveis per actuar en benefici de l’ODS 14. Cada servei presenta dues tasques, que es desenvolupen a través de diverses activitats, en les quals tu seràs la protagonista. Un cop hagis finalitzat una tasca, podràs fer una autoavaluació per prendre consciència dels èxits assolits i els aspectes que encara pots millorar. Per cada tasca acabada, posaràs un adhesiu en el passaport que hi ha al final d’aquest quadern, com a reconeixement de la feina feta, però pensa que amb la teva participació en aquest projecte t’estàs sumant a una acció global per millorar el món que habitem. Contribueixes a un món millor, pots dir-ho ben alt.

Aquest serà el teu quadern de bitàcola, que recollirà els teus passos cap al canvi. A més, en el portal web col·laboratiu tindràs accés a diferents fonts i eines de treball (marcades amb la icona ) i podràs compartir els èxits, els aprenentatges i les accions que duguis a terme amb la resta del grup. Desperta l’interès dels altres amb les teves publicacions al portal. Fes que d’altres vulguin sumar-se al repte.

Recorda que una o un veritable agent de canvi adquireix notorietat tant per les seves accions com pels seus pensaments: és una o un referent per als altres. Promou el canvi i genera canvi. Què esperes?

11

Introducció

Servei 1 Conscienciar

Vivim en un planeta cobert en la seva majoria pels mars i els oceans. La salut del planeta

és clau per al benestar de les persones i el desenvolupament de les societats. Tots

els nostres actes tenen un impacte en el mar. Estalviar energia i reduir la petjada de carboni són

accions vitals per combatre el canvi climàtic i evitar l’augment del nivell del mar. Que el mar i l’oceà

siguin saludables no és una opció, és una necessitat.

TASCA 1. Cada gota compta

TASCA 2. Un mar de vida

Servei 4 Actuar

Què es pot fer amb l’après? En aquest servei tindràs l’oportunitat de posar en marxa iniciatives orientades a restablir la salut dels mars i dels oceans i a reduir de manera significativa la contaminació que tenen. Liderar el canvi implica adoptar accions concretes

per protegir i conservar els ecosistemes marins i la seva biodiversitat, ja que són essencials

per garantir la bona salut del planeta i dels seus habitants. És el moment d’aplicar el que saps

per impulsar la sostenibilitat dels mars, dels oceans i els seus recursos, i contribuir així a l’equilibri

del planeta.

TASCA 7. Marea viva

TASCA 8. Oceans protegits

Servei 4 Actuar

T8

A4A3

A2 A1

A5A4

A3

A2 A1

T7

Servei 1

Conscienciar

A 5 A 6A 4

A3A2

A1

T1

A 5 A 6A 4

A3A2

A1

T2

Vida submarinaServeis, tasques i activitats

Pla d’acció

12

Hi ha unes 200.000 espècies identificades als oceans i als mars, però la magnitud de la seva biodiversitat és encara desconeguda.

Permetràs que hi hagi més plàstics que peixos?

ConscienciarServei 1

16

SERVEI 1 TASCA 1 Cada gota compta

ACTIVITAT 1 Una realitat tèrbola

El mar i l’oceà estan més contaminats que mai i avui s’enfronten a amenaces sense precedents com a resultat de l’activitat humana. La salut i la capacitat del mar i de l’oceà per sustentar la vida depenen de les mesures que adoptem individualment com a persones i, col·lectivament, com a societats. Sabem que els recursos naturals són limitats i, si volem continuar gaudint-ne, hem de modificar urgentment la manera com ens hi relacionem.

Esbrina de quins tipus de residu plàstic n’hi ha més al mar.

Llegeix la primera meta de l’ODS 14, investiga, reflexiona i respon.

• Quines activitats humanes en terra ferma contaminen més els mars i els oceans?

• Què són els detritus marins?

• Quins nutrients s’aboquen a les aigües?

Meta 14.1Prevenir i reduir de forma significativa la contaminació marina de tot tipus, en particular la contaminació produïda per activitats terrestres, inclosos els detritus marins i la contaminació per excés de nutrients.

4

2

5

3

1

17

SERVEI 1 TASCA 1 Cada gota compta

ACTIVITAT 2 El mar i l’oceà són vida

La temperatura de les aigües marines, la seva composició química i la vida que hi ha són el motor dels sistemes globals que fan que la Terra sigui un lloc habitable per als éssers humans.

Pensa, defineix i completa.

Mar:

Oceà:

On es troba l’illa o l’abocador flotant més gran del món? Investiga quines són les zones més contaminades dels mars i els oceans i encercla-les en el mapa.

L’Organització Hidrogràfica Internacional estableix que hi ha cinc oceans i setanta-set mars. Escriu sobre el mapa els noms dels mars i els oceans que coneguis.

Per a mi, els mars i els oceans són...

18

ACTIVITAT 2 El mar i l’oceà són vida

SERVEI 1 TASCA 1 Cada gota compta

Crea una infografia a partir de la informació següent i inclou-hi alguna dada més sobre la importància dels mars i els oceans per a la nostra vida.

Analitza les dades següents i comparteix-ne la teva opinió amb la resta de la classe. Planteja propostes per divulgar aquesta informació.

• Els nivells actuals d’acidesa de l’oceà han augmentat un 26 % des del començament de la Revolució Industrial, al segle xviii.

• Cada any arriben a l’oceà 13 milions de tones de plàstic.

• El 2050 els oceans tindran més plàstics que peixos.

• El 80 % de tota la contaminació marina prové d’activitats realitzades en terra.

• Aproximadament, 1,5 milions d’ocells, peixos, balenes i tortugues moren a l’any per les restes de plàstics en el mar.

• Hi ha almenys cinc illes de residus plàstics i deixalles en els oceans Pacífic, Atlàntic i Índic.

Publica la teva infografia i el resultat de les investigacions que has fet sobre les zones més contaminades en els mars i els oceans. Comparteix les idees que han sorgit a la classe per divulgar-ne l’estat actual i les principals amenaces. Publica-ho amb les etiquetes #ProteccióMarsiOceans i #StopContaminació.

Tips per publicar en el portal

Els mars i els oceans cobreixen més del 70 % de la superfície de la Terra. Això representa el 90 % de l’espai habitable del planeta, que a més conté el 96 % de l’aigua que hi ha. A més, els mars i els oceans absorbeixen al voltant del 25 % del diòxid de carboni produït per l’activitat dels éssers humans, fet que esmorteeix l’impacte de l’escalfament global.

23

ACTIVITAT 5 La salut dels mars i els oceans

SERVEI 1 TASCA 1 Cada gota compta

Sabies que la meitat del plàstic que fem servir té un sol ús abans d’acabar a les escombraries? El 27 de març de 2019, el Parlament Europeu va prohibir la comercialització de productes plàstics d’un sol ús a Europa a partir del 2021.

Reflexiona sobre la importància que tenen en el nostre dia a dia aquests productes de plàstic d’un sol ús, i debat amb la teva classe com podem evitar-ne l’ús.

Descobreix el treball de la fotògrafa Mandy Barker on investiga restes plàstiques marines. En col·laboració amb científiques i científics, té com a objectiu sensibilitzar sobre la contaminació per plàstics als mars i els oceans del món. Selecciona una de les seves fotografies i una dada que reflecteixi la contaminació que pateixen els mars i els oceans. Després, comparteix-les amb la teva classe.

Plàstics oxodegradables

Bastonets per sostenir globus

Bastonets per a les orelles

Ampolles, gots, plats, coberts i palletes

Recipients per a aliments i tasses de poliestirè

«El plàstic el trobem flotant a mar obert, als sediments profunds, a la zona costanera, a les praderies de posidònia i a les zones de bany.»

Anna Sanchez Vidal, investigadora del Grup de Recerca Consolidat

en Geociències Marines de la UB.

Foto seleccionada:

Dada:

26

SERVEI 1 TASCA 1 Cada gota compta

El mar a l’estómacACTIVITAT 6

La demanda de peix no ha parat de créixer al món. El 1961 el consum mitjà anual per persona era de 9 kg, mentre que el 2020 ha arribat als 20,5 kg. Si mengem més peix que mai, hem de Tenir cura dels mars i els oceans com mai!

Pensa i completa la fitxa.

Llegeix, reflexiona i coneix com els aliments del mar beneficien la nostra salut.

Vitamina DÉs crucial per a la salut mental, l’absorció correcta del calci, i regula el sistema immunològic.

CalciÉs un dels minerals necessaris per mantenir les dents i els ossos forts.

ZincEnforteix el sistema immunològic, entre moltes altres funcions. Els aliments més rics en aquest mineral són els mariscos.

IodeAfavoreix el desenvolupament neuronal i el funcionament correcte de la glàndula tiroides. Els mariscos en són l’única font natural.

FerroAjuda a produir l’hemoglobina, que permet transportar l’oxigen per tot el cos. És especialment necessari durant l’embaràs.

Àcids grassos omega 3Són essencials per al desenvolupament òptim del nostre cervell.

Consum setmanal de peix:

El peix que més m’agrada:

El peix que m’agrada menys:

El peix que menjo més:

27

SERVEI 1 TASCA 1 Cada gota compta

ACTIVITAT 6 El mar a l’estómac

Segons el Programa de l’ONU per al Medi Ambient, si continuem contaminant els mars i els oceans al ritme actual, el 2050 hi haurà més plàstics que peixos. Les espècies marines acumulen microplàstics de maneres diferents: els musclos i les ostres en alimentar-se per filtració; els crancs i els peixos, a través de les brànquies i de la boca. Les conseqüències d’utilitzar el mar i l’oceà com un abocador de plàstics estan presents a tot arreu, des de les platges d’Indonèsia fins al fons de l’oceà al Pol Nord, i això afecta la cadena alimentària fins arribar a les nostres taules.

Estem menjant plàstic? Busca un estudi que alerti de la presència del plàstic en la fauna marina i comparteix amb la teva classe la informació recollida.

Títol:

Autoria:

Data:

Dades més rellevants:

• El % de poblacions de peixos són capturades de manera no sostenible.

• El % del peix procedeix de poblacions biològicament sostenibles.

• El % del peix comercialitzat prové de països en desenvolupament.

• El % de la població mundial té com a mitjà de vida la pesca o l’aqüicultura.

• El % del peix que es consumeix a Catalunya prové de pràctiques il·legals.

• El % d’espècies estan sobreexplotades.

Investiga sobre aquesta informació i completa les dades.

Saps què és la pesca INDNR? Esbrina-ho, explica quina relació té amb la meta 14.4 de l’ODS 14 i com afecta aquestes espècies: el bacallà, l’halibut, el llagostí, el rap, el lluç, el llenguado, la tonyina o el peix espasa. Comenta-ho amb la resta de la classe.

«El peix i els productes pesquers no només es consideren un dels aliments més saludables del planeta, sinó també els que produeixen un menor impacte en el medi ambient.»

Qu Dongyu, director general

de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació

i l’Agricultura (FAO).

Conec la meta fonamental de l’ODS 14 i identifico les activitats humanes més contaminants per als mars i els oceans, així com els tipus de plàstics amb major presència al mar.

Conec la meta fonamental de l’ODS 14 i identifico les activitats humanes més contaminants per als mars i els oceans.

Conec la meta fonamental de l’ODS 14.

Conec alguna meta de l’ODS 14.

Defineixo mar i oceà, expresso la importància que tenen a la meva vida, localitzo en un mapa els mars i els oceans que conec i investigo sobre la contaminació marina.

Defineixo mar i oceà, expresso la importància que tenen a la meva vida i localitzo en un mapa els mars i els oceans que conec.

Defineixo mar i oceà i expresso la importància que tenen a la meva vida.

Sé definir mar i oceà.

Conec organitzacions que protegeixen la biodiversitat dels mars i els oceans, les presento a la classe i consulto bases de dades per conèixer noves espècies marines.

Conec organitzacions que protegeixen la biodiversitat dels mars i els oceans i en presento una a la classe.

Conec organitzacions que protegeixen la biodiversitat dels mars i els oceans.

Reconec la importància de protegir la biodiversitat dels mars i els oceans.

EXPERT 4 AVANÇAT 3 APRENENT 2 NOVELL 1 NOTA

ACTIVITAT 1 Una realitat

tèrbola

ACTIVITAT 2 El mar i l’oceà

són vida

ACTIVITAT 3Un món

per conèixer

SERVEI 1 TASCA 1 Cada gota compta

Autoavaluació

28

30

ACTIVITAT 1 El mar no està sa

SERVEI 1 TASCA 2 Un mar de vida

Els nostres mars i oceans estan sent degradats per activitats que perjudiquen la vida marina, les comunitats costaneres i també la nostra salut. Cada any arriben al mar al voltant de dotze milions de tones de plàstic i és necessari tractar aquest problema amb urgència.

Ernest Hemingway va dir: «El mar és el mateix des d’abans que l’ésser humà pogués navegar-hi en bots». Hi estàs d’acord?

El cert és que Hemingway no va viure prou per veure els efectes del plàstic al mar i l’oceà, ja que aquest material només va començar a fabricar-se i a utilitzar-se a gran escala a partir de la dècada de 1950. Esbrina les dades i les estimacions sobre la producció mundial de plàstic en els anys següents.

Fonts dels residus sòlids del mar

2017

2 milions de tones mètriques

1950Una balena blava pesa entre 100 i 170 tones.

2050

Aigües residuals

Residus sòlids urbans

Vessaments de productes químics industrials

Vessaments que arriben accidentalment al mar

Vessaments intencionats al mar

Estris de pesca

Transport de mercaderies

1

2

3

4

5

6

7

1

%

%

3

%

%

6

%

%

%

Investiga quin percentatge de cada tipus de residus sòlids arriba a les aigües marines.

4

5

2 7

I ara què?

I ara què?Ara que has comprovat que assolir els ODS depèn de l’esforç per conservar els mars i els oceans i fer servir de manera sostenible i responsable els recursos que ens ofereixen, què faràs tu per sumar-te al repte?

Fes servir aquests fulls per expressar lliurement

els teus pensaments mitjançant textos, gràfics,

esbossos, imatges o tot el que et vingui de gust.

Si fossis presidenta

o president, alcaldessa o

alcalde, directora o director

d’una empresa o d’un centre

educatiu, quines mesures

prendries per protegir

els mars i els oceans?

Quin món t’agradaria deixar a les generacions futures?

Què creus que és el més important de tot el que has fet?

Quin consell donaries

a una persona que

volgués tenir cura

del medi marí?

Si et concedissin tres desitjos, en faries servir algun per incidir en la salut i la protecció

dels mars i dels oceans?

110

I ara què?

notes

111

118

Passaport

• Cognoms

• Nom

• Nacionalitat

• Data de naixement

• Lloc de naixement

Fotografia

PassaportPassport

119

TASCA 1 TASCA 2

TASCA 5

TASCA 3

TASCA 6

TASCA 7 TASCA 8

TASCA 4

Adhesius per al teu passaport

01/01

N I UN PLÀS T IC MÉS

SABER-NE LA MAR

NAVEGA CAP AL CANVI

CUIDEM ELS OCEANS

SENSE OCEÀ NO HI HA FUTUR