1. LA PINTURA ESPANYOLA DEL RENAIXEMENT:EL GRECO Domnikos Theotokpoulos (Creta 1541- Toledo 1614)

2. INTRODUCCI - Destaca per damunt del mediocre panorama de la pintura espanyola del segle XVI. - Nascut a Creta i format com a pintor d'icones en el mn postbizant, es trasllada a Vencia en 1567 (Creta depenia en aquella poca de la Repblica de Vencia) i entra en contacte amb la pintura dels mestres de Renaixement. El 1570 viatja a Roma a conixer les obres mtiques de Rafael i Miquel ngel. Finalment, el 1576 marxa a Espanya, gresol de cultures artstiques. En 1578 s'instal.la definitivament a Toledo. - Vinculat a la pintura espanyola perqu no revela el seu talent fins posar-se en contacte amb Espanya. - Mantenia que la pintura era una activitat superior i que per tant no devia pagar impostos. 3. CARACTERSTIQUES - Cert desdeny per lo formal. - Trenca amb el dibuix, pintant a base d'amples i destrespinzellades seguint als venecians. - Extraordinari pintor de qualitats. - Allarga enormement les proporcions (bizantinisme, manierisme):intenci d'augmentar el dramatisme. Les proporcions s'alteren avoluntat del pintor, a la recerca de nous valors expressius. - Les figures s'allarguen, s'estilitzen. - Composicions complexes amb figures que adopten escoros degran intensitat, o formes serpentinates que potencien eldesequilibri i la inestabilitat. Formes inestables.- No li va interessar el domini de l'espai ni l'exaltaci del relleu. Lesfigures apareixen constretes per marcs estrets, espais tancats iagobiants, que accentuen la sensaci d'angoixa. - Colors ideals: arbitrarietat en l's del color, prefereix els colorsfreds (verds, blaus i grissos) i li agraden els contrasts forts iencesos. - Les seues pintures sn somniades, pertanyen a la regi de lesvisions. - Insuperable retratista. 4. INFLUNCIES - Icones bizantines: es va formar a Creta com a pintor d'icones. - Mestres Venecians (Tici, Tintoretto, Bassano, Il Veronese): * gust pel colorit brillant i llumins,* els models compositius, * i el moviment de les figures enquadrades en unaarquitectura. - Miquel ngel: les figures i els escoros violents. 5. GNERES - pintura religiosa - retrats - vistes urbanes 6. 1)Etapa de formaci a Creta(1541-1560) . Realitza el seu primer aprenentatge com a pintor, copiant icones (imatges religioses de lart cristi ortodox pintades sobre taula amb la tcnica del tremp).Les seves primeres obres estan marcades per la tradici bizantina, que el va impregnar dun carcter abstracte, ritual i simblic a lhora de representar una imatge religiosa. s dun cromatisme senseintervenci de la llum.La dormici de la Verge (abans de 1567) Tremp i ou sobre fusta (614 x 45 cm) 7. Trptic que sintetitza la formaci bizantina i el nou estil dItlia. Presenta una temtica religiosa fora repetida, desprs. Baptisme de Crist Trptic de Mdena(abans de Vencia) Tremp sobre fusta(24 x 18 cm) Galleria Estense, Mdena 8. 2)Etapa veneciana(1560-1570, aproximadament) . De Creta va passar a Vencia, on va perfeccionar el seu art al taller de Tici i on va conixer als altres mestres venecians. Tici el va influir en la utilitzaci dels colors clids i vius i en un dibuix gaireb impressionista, amb contorns poc definits. DIl Tintoretto va aprendre les grans composicions amb forts contrastos entre colors blancs i negres, i el nerviosisme ondulant del dibuix. LAnunciaci (1567-1570) Tremp sobre taula(267 x 20 cm) Museu del Prado, Madrid 9. Lexpulsi dels mercaders (abans de Roma,1570) Oli sobre taula (65 x 83 cm) National Gallery of Art, Washington. 10. 3)Etapa romana. Es va traslladar a Roma (1570-1576), acollit pel cardenal Farnese, on va entrar en contacte amb la pintura manierista de Miquel ngel, que influir molt en laseva obra, sobretot, en el tractament del nu i lestudi de lanatomia humana i la terribilit michelangelesca, el sentit de la composici allargada i serpentejant dels cossos. A Roma fa amistat amb alguns personatges hispnics establerts a la ciutat, circumstncia que, juntament amb l'atractiu de treballar a El Escorial i qui sap si la conscincia de l'excs de figures existents a Vencia o a Roma, cosa que dificultava l'xit, l'impuls a viatjar a la Pennsula. 11. Lexpulsi dels mercaders (1570-75) Oli sobre llen(117 x 150 cm)Institute of Arts, Minneapolis (EUA) 12. Retrat de Giulio Clovio(1570-1576) La figura es retalla sobre un fons neutre en el que s'obri una finestra, observant-se un paisatge. La influncia de Tici s significativa aix com el desig de captar la personalitat del model, com es feia a la pintura flamenca. Al rostre de l'artista s'aprecia l'orgull i el pas del temps. Minuciositat del dibuix, mostrant els detalls del vestit negre i les qualitats de les teles. Giulio, artista miniaturista, apareix retratat mirant a l'espectador i assenyalant la seua obra ms famosa: el Llibre d'Hores de la Verge que va realitzar per al Cardenal Fanesio. 13. L'Anunciaci (1573-1576) Recorda al Verons en les figures, i a Tici en la nitidesa del paviment, en la composici equilibrada i en la serenitat de l'escena. L's del color ja s el d'un mestre. 14. 4)Etapa toledana .Cap al 1575 es trasllada a Espanya a treballar per Felip II i decorar amb les seues pintures El Escorial, a Madrid.Lexpulsi dels mercaders (el mateix tema, 25 anys desprs) (vers 1600) Oli sobre llen (106 x 130 cm) National Gallery, Londres 15. Quan va arribar a la Pennsula ja coneixia tots els secrets de l'art pictric: - A Vencia s'havia impregnat de color - A Roma, observant l'obra de Miquel ngel, havia escodrinyattotes les possibilitats del dibuix. Per a Toledo el seu art va patir una profunda transformaci: - Subsitueix els paisatges per celatges amb llum de tempesta. - Les figures s'allargassen i perden tota adipositat de les robes fins a reduir-se a fileres inacabables de formes ossudes, sobre les quals suren els vestits i aguditzen encara ms la sensaci d'aprimament. - Els colors ara sn freds (gris, verd, gammes de blaus), ms adequats per plasmar les seues visions mstiques. - Composici manierista: la manca d'espai tendeix a impulsar els gestos i els cossos cap amunt. - Temes: * Fonamentalment religioses. * Retrats. * Vistes urbanes de Toledo. 16. PRIMERES OBRES A TOLEDO La Trinitat (1577)L'espoliaci (1577-1579) Martiri de Sant Maurici (1580-1581) 17. Procedeix del retaule de laltar major de lesglsia de Santo Domingo el Bueno, de Toledo (retaule format per la Trinitat i lAscenci); La Trinitat rematava ltic del retaule i aquest encrrec va ser el motiu pel qual va anar a Toledo. Mostra una clara influncia de les formesmichelangelesques(Pietat de Florncia) i del cromatisme veneci. La posiciserpentinatade Crist s un clar tret manierista, en un conjunt on predominen las lnies quebrades, en ziga-zaga, i la sensaci d horror vacui(un tret definitori del seu estil).Colors cids i una atmosfera de misticisme impregnen La Trinitat. La Trinidad (1577)Oli sobre llenMuseu del Prado, Madrid 18. 19. L'espoliaci (1577-1579) El sudari de Crist, vermell com la sang, simbolitza el seu calvari, al que es dirigeix; la multitud lacompanya amb insults i escarni. A la part esquerre, les tres Maries i la Verge. A la dreta, el personatge de verd, a punt de llevar-li la vestimenta, li da nom al quadre Espoli. Crist en el centre, amb enquadrament piramidal, mira el Cel. El vermell destaca, poderosament, sobre la multitud de figures, en un espai agobiant i desequilibrat, de forta expressivitat i dramatisme (hereu del manierisme michelangelesco i el colorisme de Vencia). 20. En el centre: Jess amb un ampli sudari, a la seva dreta una extranya figura amb armadura renaixentista, mentreque a lesquerre un botx o sicari (sayn) forada la creu, creant un marcat escor, tpicament manierista. En primer pla, les Dones Santes. Darrere Crist, la multitud amb rostres grotescos. Al fons, les llances i les piques, on destaca un enigmtic personatge que assenyala a lespectador (sha donat moltes dinterpretacions, un dels sacerdots que va acusar Jess? o, pot ser, sigui un simple espectador?, la qual cosa reforaria la intemporabilitat de lescena del quadre. 21. El rostre de Jess carregat de dramatisme, especialment els ulls, plens de llgrimes, aconseguides amb un lleuger toc del pinzell. Lampli coll i la postura dels dos dits junts sern caracterstiques tpiques de El Greco. Lestudi cromtic s perfecte, empra la taca vermella del sudari de Crist per a cridar latenci i lequilibra amb dues taques grogues, a dreta i esquerre. Per a estudiar la llum situa larmadura, en la qual saprecien clarament els reflexos vermells de la vestimenta. Iconografia: sha criticat la collocaci de les Maries i alguns caps sobre el cap de Jess. 22. 23. Martiri de Sant Maurici (1580-1581) Pintada per a decorar El Escorial amb la la finalitat destablir-se en la Cort, no va ser del gust del rei Felip II, per les excessives innovacions que va introduir, per la qual cosa es va traslladar a Toledo, on va viure i treballar fins a la seva mort en 1614. 24. Narra el martiri del general de Roma (cap duna legi egpcia), que es va negar a professar els cultes pagans. Composici:Els oficials en primer pla. La legi, en un pla mig, disposada a ser decapitada. El Cel o mn del ms Enll, on els ngels amb les palmes del martiri, presenten agitats escoros. Figures estilitzades i serenor en els rostres i actituds, expressen el misticisme i espiritualitat del pintor i del moment representat. Les tonalitats fredes i el tractament del Tema, no foren del gust del monarca, cosa que li va impedir esdevenir pintor de la Cort. 25. EL GRECO RETRATISTA 26. La dama de lermini (1577-1578) 27. *Suposat bust de Juan de Silva, del marquesat de Montemayor, cavaller de lOrde de Santiago.* Sobrietat i austeritat en els retrats, que responen a la Contrareforma: severitat i espiritualitat en el color, sense arquitectura o mobiliari.* Fina medalla i empunyadura en primer pla. *Realisme i profunditat psicolgica. *Llum concentrada en dos punts: rostre i m, que emfatitza la religiositat del personatge la Fe del cavaller. Cavaller de la m en el pit (1583-85)Oli sobre llen (81 x 66 cm) Museu del Prado, Madrid 28. Cromatisme de gran qualitat (daurat i rosat o vermells), el dibuix desapareix i deixa pas al color aplicat amb pinzellades soltes. Retrat del Cardenal Nio de Guevara (vers 1600) Oli sobre llen(171 x 108 cm) Metropolitan Museum of Art New York 29. Enterrament del senyor d'Orgaz (1586-1588) Encarregada pel rector de lEsglsia toledana de Santo Tom, que acabava de guanyar un litigi per tal de recuperar les donacions que havien de fer, a la seva parrquia, els vens dOrgaz, segons disposava el testament del senyor, mort el 1323. 30. Aquesta pinturarepresenta el miracle que el 1323 va ocrrer en l'esglsia quan s'anava a enterrar al senyor d'Orgaz. En aquest moment baixen del cel Sant Agust i Sant Esteve i l'enterren ells amb les seues prpies mans. La intenci de l'obra s informar al visitant del fet extraordinari que es va produir en aquesta esglsia al mateix temps que recordar que certes virtuts com la caritat i el res als sants sn raons de pes per poder assolir la vida eterna. 31. Obra mestra del retrat, dels personatges importants de Toledo. Presenta tots els elements propis del seu estil: nivell terrenal i celestial, fort cromatisme contrastat, agobi i confusi espacial, figures allargades i intesa espiritualitat. COMPOSICI: dos registres: Part inferior, al centre, es troba el miracle, traslladat al segle XVI, contemplat per bon nmero de nobles toledans contemporanis al Greco. Els dos sants amb riques capes cerimonials carreguen el cos del comte vestit amb una armadura lluent. 32. El cel La terra A la dreta, el rector Andrs Nnez de Madrid, desquena a lespectador, obri les mans i mira cap al Cel, i va vestit amb la roba dels trinitaris. 33. Dos capellans acompanyen el rector, un llegeix ensimismat el LLibre de Difunts i laltre du la creu processional i t la mirada perduda. A lextrem oposat dos frares amb hbits, un francisc i un altre agust (les 3 ordes ms importants de la ciutat). Lobra mostra el mn terrenal, on es celebra lenterrament i el mn celestial, al qual ascendeix lnima del difunt. 34. No nhi ha, per, cap insinuaci espacial, ni al cel ni a la terra.El cap del difunt, la seva nima i Cristconformen el nexe duni entre els dos mbits, dibuixant un subtil eix vertical, que marca el cam dels justos cap el cel. 35. En el registre superior, lnima del difunt (representada per la figura blanca dun xiquet) s portada al cel per un ngel. Cel representat amb una massa compacta de nvols, de la qual emergeixen les figures de la Verge i Sant Joan Baptista, que formen els costats del triangle, el vrtex del qual s la figura de Crist, vestit amb tnica blanca i amb un halo llumins (Deesis, habitual en lart bizant). 36. s un fris ininterromput de caps: magnfica galeria de retrats de personatges toledans amb vestits negres de gola i punys blancs. No nhi ha monotonia en els rostres: individualitat i varietat dactituds i moviments dels caps Rostres metafsics: trascendents, espirituals =fervor mstic (profund sentiment religis) 37. En el nivell terrenal, de composici horitzontal (circumscrita en un rectangle, un recurs molt emprat en el Quattrocento), els sants Esteve i Agust enterren al senyor, mentre tots els homes importants de Toledo contemplen lescena. El senyor est representat mitjanant un profund escor i vestit amb armadura. 38. Expressivitat de les mans, en difcils escoros: sn mans que parlen: transmeten emocions interiors dels personatges 39. Sn mostra duna depurada tcnica pictricala brillantor metlicade larmadura del cavalleri lefecte detransparincia de la blanca sobrepellissa del clergue sobre el color negre de la seua sotana. 40. En el nivell terrenal, de composici horitzontal (circumscrita en un rectangle, un recurs molt emprat en el Quattrocento), els sants Esteve i Agust enterren al senyor, mentre tots els homes importants de Toledo contemplen lescena. El senyor est representat mitjanant un profund escor i vestit amb armadura. 41. Al Cel aguarden per a recollir lnima del senyor, transportada per lngel, Crist, Sant Joan i la Verge (Deesis). A la dreta de Du, Sant Pere i les claus del Parads. 42. En primer pla, Sant Esteve (com a dicon) amb la seva casulla, que representa el seu propi martiri, est subjectant el mort pels peus; mentre que el fill de El Greco, Jorge Manuel (amb una torxa i un mocador inscrit amb la data 1578), ens assenyala el centre de lescena, retratat de negre i amb la mateixa severitat que els adults que assisteixen al soterrament. 43. Calobservar els expressius rostres dembadaliment (arrobo) espiritual de molts dels cavallers retratats, la pell cerlia (cerlea) de la cara i lextraordinria qualitat del detall en la casulla de Sant Agust. 44. Des del punt de vista pictric, el centre datenci ve marcat per la magnificncia dels colors de les capes dels dos sants i larmadura del cavaller, que contrasten amb el fons negre de les sbries vestimentes dels testimonis, entre les qual emergeixen unes mans bellugadisses, quasi ballarines. Grocs blaus i vermells a les robes de la Verge, de lngel i dels sants, contrasten, com a colors purs, amb el predomini de blancs i grisos, la fredor dels quals queda accentuada per una llum que sembla ms de lluna que de sol. 45. Significat i funci de lobrams famosa del Greco i, probablement, la que ms clarament expressa la religiositatcontrareformistaamb el seu missatge de salvaci de lanima a travs de les bones obres, tesi central de la doctrina catlica, enfront de la salvaci noms per la fe, que defensava Luter. FUNCI:religiosa-didctica, commemorativa, decorativa. 46. PINTURA RELIGIOSA El baptisme de Crist (1596-1600) L'Anunciaci (1597-1600) La Sagrada Familia (vers 1585) 47. La Sagrada Famlia (vers 1585) Oli sobre llen(106 x 87,5 cm) The Hispanic Society of America New York 48. LAnunciaci (1597-1600)Oli sobre llen (114 x 67 cm) Museu Thyssen-Bornemisza Madrid La forma vertical del quadre respon als dos nivell representats (el terrenal i el celestial) que, normalment, sencasta o conecta mitjanant la figura dalgun ngel o, en aquesta cas, de lEsperit Sant. 49. El Baptisme de Crist (1596-1600) Oli sobre llen (350 x 144 cm) Museu del Prado Madrid La Resurrecci de Crist (1596-1600)Oli sobre llen (275 x 127 cm) Museu del Prado Madrid 50. La Crucifixi (1596-1600)Oli sobre llen (312 x 169 cm) Museu del Prado ( Madrid) Pentecosts (1596-1600) Oli sobre llen (275 x 127 cm) Museu del Prado (Madrid) 51. Sant Andreu i Sant Francesc (1595) Oli sobre llen (167 x 113 cm) Museu del Prado. Madrid Les llgrimes de Sant Pere(vers 1605) 52. EL GRECO: LES DARRERES OBRES Lapertura del cinqu segell:la visi de Sant Joan de la resurrecci dels morts (1608-1614)Laocoont(1610) La Visitaci(1610-1613) 53. Lextranya modernitat daquesta pintura (una de les seves darreres obres), situa El Greco en el llindar dels grans per, tamb, dels inclasificables genis de la pintura. Lapertura del cinqu segell: la visi de Sant Joan de la resurrecci dels morts (1608-14)Oli sobre llen(222,3 x 193 cm) Metropolitan Museum of ArtNew York 54. La Visitaci (1610-1613) 55. Laocoont (1610)Oli sobre llen(142 x 193 cm) National Gallery of Art Washington (EUA) 56. Sobre el fons paisajstic de Toledo es narra lepisodi del sacerdot troi Laocoont, amb laparici onrica del cavall de Troia, transmutat en un cavall reial, que cavalca cap a la ciutat de Toledo, enfosquida per un cel ploms de tempesta. Els nus filiformes, el fred cromatisme, el dinamisme compositiu de lescena i la lividesa dels cossos emfatitzen el neguit (la desazn) i el drama del moment. Laocoont (1610)Oli sobre llen (142 x 193cm) National Gallery of Art Washington (EUA) 57. LES VISTES URBANES DE TOLEDO Vista i plnol de Toledo (vers 1610) Oli sobre llen(132 x 228 cm) Museu de El Greco, Toledo 58. Paisatge de Toledo que ens remet a un mn onric datmosferes angoixades i agobiants (temtica i tcnica que seran molt valorades pels pintors simbolistes dels segle XIX). Vista de Toledo (1597-1599) Oli sobre llen (121,3 x 108,6 cm) Metropolitan Museum of Art New York