Es pòbles de PujòloBaishèren en processon:

Es uns baishen per hartèraE es auti per devocion.

Fa molts i molts anys, els pobles aranesos de tocar del riu van ser testimonis d'un gran prodigi nocturn: la imatge d'un santcrist de fusta pujava per la Garona, nedant a contracorrent, com les truites.

Anava tot esporret, sense la creu, però envoltat d'una aurèola de llum i de músiques celestials. La imatge, que procedia de més avall de Les, va passar de llarg dels principals pobles del Baix i del Mig Aran. Finalment, es va aturar davant de Salardú, demostrant la voluntat de quedar-se per sempre en aquest poble.

Poc temps després va passar per Salardú un jove foraster, el qual en veure que la imatge no tenia creu, li'n féu una de fusta i va desaparèixer misteriosament. La gent va suposar que era un àngel enviat directament del cel.

Avui el santcrist presideix l'altar major de l'església, darrere un reixa de ferro, feta amb les espases i llances que els aranesos van arrabassar als gavatxos en una batalla.

Els sants i santes aranesos estan sempre alerta, amatents des del cel per actuar a la vall de llàgrimes pirinenca.

En pic senten el crit de súplica d'un devot, davallen del cel com un llamp i amanseixen una camarilla de llops a punt de cruspir-se una criatura, o bé, es planten davant d'una ramada de vaques desbocades cap a l'abisme. La mateixa rapidesa solen mostrar quan es tracta de castigar algun descregut que no celebra com Déu mana el dia de la seua festa, o de ventar les campanes per delatar la presència de lladres al poble.

el Crist de SalardúSalardú (Vall d'Aran)

tercera etapaSenet >> Salardú

Sant Andreu de Salardú

Església romànica de transició del segle XII i XIII, situat a la part alta, en una terrassa tancada per un mur, del municipi de Naut Aran a la Vall d'Aran.

Alberga la talla del Crist de Salardú, una de les obres més representatives del romànic aranès.

La portada lateral, oberta al mur de migdia, té cinc arquivoltes treballades que descansen sobre columnes i capitells. Al mateix mur està ornat amb dues arcades. El campanar és octogonal i afegit, de dos pisos (segle XV), forma un cos a part de l'angle sud-oest, és molt esvelt i està proveït de sageteres que li donen un caràcter defensiu. La capçalera està formada per tres absis semicirculars ornats amb permòdols i coronada per un campanar de cadireta.

A l'interior, la planta és basilical, rectangular, de tres naus, la central coberta per volta apuntada sostinguda per pilars i les laterals, per voltes de quarts de cercle reforçades amb arcs torals.

Salardú

El 1968 fou creat el nou municipi de Cap d'Aran o Alt Aran, del cual ostenta la capitalitat, amb una superfície de 248,9 km2.

Modernament ha adquirit importància la funció de la vila com a centre de turisme i estiueig; a part, hom ha bastit les importants instal·lacions per a esports d'hivern de la Vaquèira.

La vila (208 h agl i 19 h diss [1981]; 1 268 m alt) és a la confluència de l'Unhòla amb la Garona, en situació enlairada. Estigué fortificada i conserva part de les muralles, amb la notable porta de Pallars, d'arc apuntat (s XIII); al costat de l'absis de l'església resten les ruïnes de l'antic castell de Salardú, de planta quadrada.

la garona

Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l'aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d'Eth Joèu, a la Vall d'Aran.