LA POESIA3r d’ESO

Vers: sèrie de paraules determinada pel nombre de síl·labes, pauses, accents, ritmes, etc. que sol ocupar una ratlla.El vers català més comú acaba en paraula plana, per això, a l’hora de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl·laba accentuada, sigui aguda, planxa o esdrúixola. I les

paraules esdrúixoles compten sovint com a paraula plana.

HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)

SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)

ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)

SINÈRESI: Quan es pronuncia un hiat com un diftong. Sobretot es fa per mantenir la regularitat rítmica:me-mò-ri-a........me-mò-ria.

DIÈRESI: és la transformació d´un diftong en un hiat. És rara en català:ai-gua................a-i-gua

MONOSÍL·LAB (1 síl·laba) , BISÍL·LAB (2) I TRISÍL·LAB (3)

Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs

TETRASÍL·LAB O QUADRISÍL·LAB (4)

Usat a l'edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular.

JAUME ROIG Una polidaGalant, ardida, ...

PENTASÍL·LAB( 5 )No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer

JOSEP SEBASTIÀ PONSPassen bandolers,Bandolers d'Espanya,

HEXASÍL·LAB (6 ) Força emprat, sobretot en poesia popular

TEODOR LLORENTEJoiós caçador, passa;Busca més brava caçaI deixa'm quiet a mi...

HEPTASÍL·LAB (7)El més usat de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers

ANÒNIMA l'Aragó hi ha una damaQue és bonica com un sol;Té la cabellera rossa...

OCTOSÍL·LAB (8)Molt usat també a l'edat mitjana i des de la Renaixença

ÀNGEL GUIMERÀLes fulles seques fan sardanaD'ací d'allà saltironant…

ENNEASÍL·LAB( 9 ) Poc usat

DECASÍL·LAB (10)

SENSE CESURA: accent a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l

´endecasíl·lab italià)

CARNERL'aurora tem de viure i es preservaEl llamp, el tro, la majestat revelen...

AMB CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia

antiga)

J. ROÍS DE CORELLAAb los peus verds, los ulls e celles negres,Penatge blanc, he vista una garsa...

AMB CESURA:6+4 (origen francès)

M. MILÀ I FONTANALSVoleu oir la gesta del pros Bernat,Comte de Ribagorça i de Pallars,...

AMB CESURA : 5+5 (origen castellà)

VERDAGUERTe vull sobre el pit com una corassa,Te vull sobre el cor com místic segell...

HENDECASÍL·LAB (11) Poc usat, surt al romancer

ALEXANDRÍ (12)

Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s'ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers

lliure (sense rima).

GUERAU DE LIOSTJa el ramat és a dins. La porta s'ha tancatI pel llindar balder traspua el color groc...

Alguns poemes tenen en compte la distribució de síl·labes àtones i tòniques al llarg de cada vers, creant petites unitats rítmiques dins de cada vers anomenades PEUS MÈTRICS. Provenen dels grecs i llatins, que distingien entre síl·labes llargues i breus, que per nosaltres serien tòniques ( T ) i àtones ( A ). La distribució dels accents pot estar feta de manera que hi hagi un ritme que es repeteixi, com si fos la "música" del vers.

IAMBE Àtona.tònica De dins el pit covard els mots com un estol

TROQUEU Tònica-àtona És quan dormo que hi veig clar

DÀCTIL Tònica-àtona-àtona

L’illa de l’últim adéu on es va inclinà el meu/ migdia

AMFIBRAC Àtona-tònica-àtona

S’agita la poma llanguent d’una immensa/ cortina

ANAPEST Àtona-àtona-tònica

Va passant entremig de sa gent adormida

Sobre una mar amb a penes murmuri d´escumesA A A T A A T A A T A A T Aun capvespre amb el cel tot lluent i amb uns núvolsA A T A A T A A T A A T Ad´un cop d´ala Ariel se n´anà al cim de l´aireA A T A A T A A T A A T Alas de seure a la seva carrossa de set aficionsA A T A A T A A T A A T AA T

Josep Carner Si es tenen en compte les sinalefes, el ritme és: (AAA) T AA T AA T AA T AA T (A)i s'han comptat a cada vers de forma independent. 

FIXEU-VOS EN ELS SEGÚENTS EXEMPLES:

En aquest poema de sota, perquè la successió TA continua als versos següents:

La sardana és la dansa més bellaA A T A A T A A T Ade totes les danses que es fan i es desfanA T A A T A A T A A Tés la mòbil, magnífica anellaA A T A A TA A T Aque amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.A A T A A T A A T A A T

Ara el ritme és: AA T AA T AAT A/A T AA T AA T AA T

En aquest segon cas no s’han tingut en compte els ENCAVALCAMENTS, que són les interrupcions de les frases quan acaba el vers, per continuar-les al vers següent.

Hi ha encavallaments suaus (quan continua una frase llarga) o bruscos (quan només es fa l’encavalcament de pocs mots: un o dos). El primer cas produeix un ritme lent i el segon cas dóna un ritme sincopat al poema.

L’encavallament serveix per a fer una lectura més ràpida i realçar el mot o mots encavalcats.

El recompte comença a partir de la primera síl·laba tònica. Si, per davant o darrera de l’ultima tònica , queden àtones, no es compten perquè estan en ANACRUSI.

La majoria de les paraules tenen accent: mel, sofriment, sent, arpa, però hi ha monosíl·labs àtons, com els articles, conjuncions, pronoms febles,etc: el,me,o,i,en,-nos,la (que no tenen accent)...

-Els mots compostos tenen dos accents, el principal i el secundari:ràpidament (P-S) busca-raons (S-P) carabrut (S-P)

-S’han de tenir en compte les sinalefes, elisions, hiats, etc. a l’hora de comptar les síl·labes accentuades o àtones.

No poden aparèixer més de dues síl·labes àtones seguides, si fossin tres, per exemple, una vocal àtona pot rebre un accent de suport: I així traurà meravellosa flor. (ATA T ATA T ATA)

-Els accents rítmics no poden caure en dues síl·labes tòniques consecutives. Si és així, se n'elimina un.

La rima consisteix en repetir els mateixos fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.

-Quan hi ha diftongs o hiats, es posició de rima, només es té en compte la vocal accentuada o la vocal forta. Així, rimen entesa i paciència.

-Les vocals i/u al final de paraula plana o esdrúixola s’equiparen a e/o respectivament, per mantenir la rima.

La vocal post-tònica de les esdrúixoles tampoc compta , pel que fa a la rima.

TIPUS DE RIMA

DEFINICIÓ EXEMPLE

CONSONANT

Quan es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada. Dóna la impressió de ser una rima més rica, sobretot en els versos llargs. En els curts, pot arribar a cansar una mica, o sigui que convé no usar-la.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

En lletra clara contaria el fet.Temps era tems hi hagué la

vaca cega:Jo sóc la vaca de la mala llet.

PERE QUART

ASSONANT

Quan es repeteixen només les vocals, PERÒ NO LES CONSONANTS. Remarquem que la rima té a veure amb els sons, no amb les lletres, o sigui que "afilla " i "vine" rimen, encara que hi hagi dues lletres diferents al final, perquè totes dues corresponen al so de la vocal neutra.

Al mirador del castellBlancaflor està asseguda.

Amb una pinteta d’orSos cabells pentina i nua.

ANÒNIM

TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE

MASCULINA

Aguda o oxítona (i, per extensió, vers masculí). Normalment alterna amb rimes femenines en la poesia catalana. Quan las masculines s'enllacen amb les femenines corresponents són MARIDADES: dur-dura , Obscur-obscura

Quan la passada del vent afinaLa tarda tèbia del mes d’agostPenges com una morta gavinaDalt de la pedra grisa del rost.SEGARRA

FEMENINA

Plana o paroxítona (i, per extensió, vers femení). Normalment alterna amb rimes masculines, en la poesia catalana

Quan la passada del vent afinaLa tarda tèbia del mes d’agostPenges com una morta gavinaDalt de la pedra grisa del rost.SEGARRA

TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE

ESDRÚIXOLA Proparoxítona. És poc usual

La bandera és una pàgina,D’un vell llibre sense mots,

Que passà un cicle entre llots,

Assumit per la voràgineQue un poc més ens xucla a

totsPERE QUART

INTERNA

Pot ser de molts tipus: rima el final del primer hemistiqui d’un vers amb el final del segon hemistiqui del mateix vers (rima lleonina)O bé el 1r hemistiqui d’un vers amb el 1r hemistiqui del vers següent, o bé el 2n, o altres...

Salvem esculls entre cants i traülls.

FOIX (lleonina)Li’n pren així com dona ab son

infant,Que si verí li demana plorant

MARCH¿Quin gai tremir de veus en nit

cobertaens ajuntà clement com si el morirA cada instant, i ens els segles em

mocLent, com el roc davant la mar

obscura

TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE

FÀCILO pobre: futurs, mot i compost seu, mots sinònims . Pot sonar malament

Trobarà/tornarà, contar/recontar glòria/victòria,

finalitat/-objectivitat, porta ./comporta,

ràpidament/lentament

RICA

Mateix mot amb significat diferent, rimes sorprenents, amb mots no catalans, homòfons etc.

Segur/Freud sonet/ABB

signes/cignes

TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE

DIVERSES ESTRUCTURES DE RIMA

RIMA ENCADENADA:

RIMA CREUADA.: RIMA CAUDADA: MONORRIMA: CAPCAUDADA:  

UNISSONANTS:  

ENCADENADES:

RETRONXA:

ABAB

ABBAAABBAAAACada estrofa comença amb la mateixa rima que acaba l’estrofa anterior: ABBA ACCA...

Tenen la mateixa estructura de rima a totes les estrofes: ABBA ABBA... Comencen amb la rima del mig de l´estrofa anterior: ABA BCB CDC...

Repeteix, al final de cada estrofa, un o més versos de la torna

TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLEFALSA Depèn de la pronúncia

dialectal, uns mots rimen o no rimen; i en la RIMA VISUAL no es tenen en compte els sons sinó les lletres, per culpa de la influència del castellà. Així, fa rimar o obertes amb o tancades, e obertes amb e tancades, mots on la r final sona, amb mots on és muda...

Només/mariners no rima per als valencians

en mallorquí rimen "deixar-mar"

en barceloní "insurrecte-secta",

en lleidetà "ensems-temps".

VERS SENSE RIMA O BLANC

No rimen entre ells però poden tenir mesura i ritme, cesures, etc. La variant més coneguda són els ESTRAMPS (4+6) :Tirades de versos blancs femenins (plans) que s'utilitzaren molt en l‘Edat Mitjana i en les tragèdies de la Renaixença, com Mar i Cel d’Àngel Guimerà.

Mudarà el gest la mia forma en pedra,

Quan llegiran aquest mot en la tomba:

ROÍS DE CORELLA

TIPUS DE RIMA

DEFINICIÓ EXEMPLE

VERSOS LLIURES

No rimen ni tenen mesura ni ritme, però hi pot haver certa rima assonant distribuïda irregularment

Retorno a les festes llunyanes,Quan la muralla de ponent

Plena d'estàtues blanques sobre el mar...

la primera vegada, cosins, amb marineres blaves.

ROSSELLÓ-PÒRCEL

ESTROFA: Organització rítmica de diferents versos, enllaçats per la rima, que esdevé autònoma. Un poema en té una com a mínim, o més d'una.

En l'època medieval també se'n deia COBLA. Hi ha estrofes de versos isosil·làbics, o sigui ,amb la mateixa mesura en tots ells, i estrofes de versos anisosil·làbics, que combinen versos d'una mesura i d'una altra, els parells entre sí i els senars entre sí.Tot seguit es poden veure les principals estrofes de la poesia catalana, ordenades per numero de versos i amb les característiques i variants principals:

NOM NombreVersos

MIDA DEL VERS

ESTRUCTURA DE RIMA

TIPUS DE RIMA

CARACTERÍSTIQUES-VARIANTS

APARIAT 2 qualsevol(norm 7)

aa , AAaA , Aa qualsevol

RODOLÍ: auques humorístiquesNOVES RIMADES: 8 síl. Consonants, en sèrie indeterminada . Medieval i p. popular fins el XIXCODOLADA: combina versos llargs i curts (4+ 7/8 síl.) usada pels poetes valencians del XIV-XV,p.popular i Verdaguer.

NOM NombreVersos

MIDA DEL VERS

ESTRUCTURA DE RIMA

TIPUS DE

RIMA

CARACTERÍSTIQUESVARIANTS

TERCET 3 qualsev aba,ABA Conso-nant

Sol aparèixer als SONETS,refranys de dansa, tirades i lai culte.TERCET ENCADENAT: rima encadenada ABA BCB CDC...10 síl., cons. Origen italià (Dante),introduït per A. FEBRER quan traduí Molt usat al Renaix. i Barroc,avui es fa A-A B-B o monorrim AAA BBBTERCINA: Tercet encadenat amb un vers més a la darrera estrofa:ABA,BCB...YZYZ.HAIKÚ: Popular japonesa,breu, combina dues realitats amb enginy.De moda a principis del s. XX.

NOM

Nom-bre

Versos

MIDA DEL

VERS

ESTRUCTURA DE RIMA

TIPUS DE RIMA

CARACTERÍSTIQUESVARIANTS

QUARTETA 4

art menor (norm7

)

abab abbaaaaa-a-a

Conso-nant

Una sola quarteta pot fer tot un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira. QUARTET: igual que la quarteta però amb versos de 10 síl.labes.CORRANDA: Quarteta de versos solts, en la poesia popular.SEGUIDILLA: 6-4a6-4a, de vegades de tres versos : 4a6-4a (estrofa castellana no usada en català).

NOM NombreVersos

MIDA DEL

VERS

ESTRUCTURA DE RIMA

TIPUS DE

RIMA

CARACTERÍSTIQUESVARIANTS

QUINTETA 5art me-nor

abaabababaabbabaabba

consonant

QUINTET: igual amb versos d´art major.ESTANÇA: combinació de decasíl.labs i hexasíl.-labs,però també d´altres: 8A12B12B12A12ALIRA: 5 versos de 6 síl. i de 10 síl.6A10B6B6B10B o 6A10B6A6A10B

NOM Nomb

reVersos

MIDA DEL

VERS

ESTRUCTURA DE RIMA

TIPUS DE

RIMA

CARACTERÍSTIQUESVARIANTS

SEXTETA 6

art menor

ababccabbaabababab

Conso-

nant

SEXTET: Igual, però d'art majorSEXTET ITALIÀ: igual ,art major,però tres rimes: AABCCB o ABCABC.SEXTINA: 6 sextets decasíl·labs i 1 tercet com a tornada final. D'origen trobadoresc, repeteix les mateixes paraules en posició de rima, en cada estrofa en un ordre diferent, i el darrer mot d'una estrofa marca la primera rima de l'estrofa següent. A la tornada apareixen aquests 6 mots-rima, tres a dins del vers i tres al final. Avui no es fa gaire.

NOM Nom-bre

Versos

MIDA DEL VERS

ESTRUCTURA DE RIMA

TIPUS DE

RIMA

CARACTERÍSTIQUESVARIANTS

- 7 - - -No existeixen les estrofes de 7 versos. Són combinacions de quartets/etes i

tercets.

OCTAVA 8 10 síl. cesurat

ABAB-CDCD (cadeno-

encade-nada)ABBA-CDDC

(creu-creuada)

ABAB-CCDD (cadeno-caudada)

ABBA-CDCD (creu-

encadenada)ABAB-CDDC

(cadeno-creuada)

ABBA-CCDD (creu-

caudada)

Consol-nant

Molt usada en poesia culta fins al Barroc.OCTAVA ITALIANA: -AAB-CCBOCTAVA LÍRICA: ABAB-ABBA-CCCD-CCCAOCTAVA REIAL: Vuit decasíl·labs els primers sis són encadenats i els dos darrers són apariats: ABABABCC o ABBAABCC. Va ser una estrofa introduïda també per Garcilaso i Boscán.CANÇÓ TROBADORESCA: De 7 octaves acabades amb una tornada (quartet amb la mateixa rima de la darrera estrofa, on hi havia el senhal de la dama o l'amic a qui el poeta adreçava la seva cançó, que era un nom fals o pseudònim).

NOM NombreVersos

MIDA DEL

VERS

ESTRUCTURA DE RIMA

TIPUS DE RIMA

CARACTERÍSTIQUESVARIANTS

- 9 - - -

No existeixen les estrofes de 9 versos: Són un quartet/ a i un quintet/a

DÈCIMA 10 art

menor

rima en dos grups de

cinc versos.

consonant

Ve del Barroc imitant CASTELLANA i l’ESPINELA de 7 síl: ABBAACCDDC

SONET 14 qualsev

ABBA- ABBA- CDE-

CDE ABAB-ABAB-CDC- DCD

qualsevol

El composen dos quartets i dos tercets.SONET ANGLÈS: 3 quartets i 1 Apariat

ROMANÇ indeter

qualsev

(norm 7)

-a-a-a-a-a

assonant als

parells i lliures

els imparell

s

Introduït a Catalunya el s. XVI, en la poesia popular. Després s'han fet adaptacions cultes.

NOM NombreVersos

MIDA DEL

VERS

ESTRUCTURA DE RIMA

TIPUS DE RIMA

CARACTERÍSTIQUESVARIANTS

SILVA indeter 10 i 6consonant i versos

blancs

Llibertat de col.locació dels metres. Prové del Barroc castellà.

tirallongamonorrima

indeter art major

AAAAAAAAAAAA....

consonant

Per poemes èpics i filosòfics.

versParal·lelístic

indeter art major - no rima

Es fa a partir de frases sinònimes o antònimes (Psalms, Poesia popular, Proverbis)

vers lliure indeter qualsev - no rima

Neix com a innovació per l'esgotament de les estrofes clàssiques, el s. XIX. El seu inventor és Walt Whitman i té un cert ritme intern, sintàctic o de repetició de paraules.