FES-TE JOSEP FERRATER...ara.catDILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012 JOSEP FERRATER MORA FES-TE FILÒSOFAMB...

ara.cat DILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012

JOSEPFERRATER

MORA

FES-TEFILÒSOF AMB

SUPLEMENT ESPECIAL PEL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JOSEP FERRATER MORA 23 D’ABRIL DEL 2012CÀ

TED

RA

FER

RAT

ERM

OR

A

2 PUBLICITAT DILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012 ara

3caracriaturesara DILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012

04

JFM

Al capdamunt de cada pàgina trobaràs una definició i quatre paraules.Endevina quina paraula correspon a la definició. Fes-te filòsof amb JFMLA SOLUCIONS A LA PÀGINA 62

SUMARI!

El filòsofcatalàmésimportantdelse-gleXXvanéixerarafaunseglealcar-rer Princesa de Barcelona, “en unbarride treball”,un fet,deiaellma-teix, que “imprimeix caràcter”. Ai-xí ho va explicar a Josep Pla, com

aquestvarecollira l’homenotdedicatal savidelBrynMawrCollege (EUA). La impressionantfeinadafilosòficaquevaferJosepFerraterMo-ra, tantquantitativamentcomqualitativament,és inversament proporcional al coneixementpopular de la seva figura aCatalunya.Més en-llà de lamagnífica tasca de la càtedra univer-sitàriagironinaqueduel seunom,dirigidaper

Josep-Maria Terricabras,el recordde l’autordelmo-numentalDiccionario defilosofía, i de tantes obresmés, ha quedat desdibui-xat. No forma part ni del’imaginari col·lectiunideles biblioteques de gairescatalans cultes.

Iésunallàstima,perquèJFMvasertantescoses!Vaser un pensador original,un filòsof enciclopèdic iprecís,unintel·lectualgensestiratdotatd’unaperma-nent espurna d’ironia, unprofessorestimat,uncine-asta diletant, unnovel·lis-ta notable, un poliglot in-

saciable,uncuriósuniversal,unhomesenzill...Tot això és el que expliquemen aquest suple-ment especial que commemora el centenaridel seu naixement. Ho femde lamà dels seusllibres, dels que el van conèixer, de la seva ví-dua i companya d’obres filosòfiques, PriscillaCohn, dels que l’han estudiat. És un reconei-xement coral i sentit. Segur quemerescut.

JFMésundels grans personatges de l’exilicultural català, un home sencer al qual escaua la perfecció un concepte que ell mateix, alsuggerent assaigLes formes de la vida catala-na, va encunyar per descriure el curiós com-portamentdels seuscompatriotes: elquixotis-me assenyat. En el seu cas, quixotisme de quitot sol, lluny de casa, amb les butxaques bui-des, decideix compilar tots els coneixementsde lahistòriade la filosofiaenunaobraqueaca-baria tenintquatrevolums.Senydequi vaen-tendre la vida comun regal, però també comuncompromís.!

DIRECTOR ADJUNT

IGNASIARAGAY

El quixotismeassenyatde JFM

PRESENTACIÓ!

Tot sol, al’exili, vafer un grandiccionarisobre lafilosofiade tots elstemps. Itambé vafer cine,literatura.I encarava pensarCatalunya

Director Carles Capdevila Director adjunt Ignasi Aragay Redacció i edició Daniel Romaní Disseny Ricard MarfàFotografia Càtedra Ferrater Mora, Fons Priscilla Cohn Llengua Albert Pla Nualart Edita Edició de Premsa Periòdica ARA, SLPresident Oriol Soler Directora general Marta Marrón Adreça C. Diputació 119 / 08015 Barcelona Telèfon 93 202 95 95

Web www.ara.cat Suplement Especial. N’està expressament prohibida la venda

EL JOC DE LESDEFINICIONS

EL PERSONATGERecorregut per la vida i l’extensa obra del filòsof

10 OPINIÓ. JOSEP-MARIA TERRICABRAS‘El meu Ferrater’

12 ENTREVISTA A PRISCILLA COHNVídua de Ferrater Mora, filòsofa i defensora dels drets dels animals

18 FERRATER MORA I CATALUNYA‘’Les formes de la vida catalana’ i altres reflexions sobre el país

22 EPISTOLARICartes d’emocions, interrogants filosòfics, preocupació pel país...

28 EL NOVEL·LISTANovel·les i llibres de relats

32 EL CINEASTADirector, guionista, fotògraf, muntador i actor

36 L’OPINIÓ DELS EXPERTSValoració dels especialistes sobre JFM

58 LA CÀTEDRA FERRATER MORAPreservació del llegat i promoció del pensament contemporani

A PARTIR DEL DICCIONARI DE FERRATER MORA

c4 aracriatures DILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012 ara

Josep Ferrater Mora (1912-1991)

1912 Neix el 30 d’octubre a Barcelona

01 Branca de la ciència que tracta dels organismes

A. FÍSICA B. ANTROPOLOGIA C. BIOLOGIA D. EVOLUCIONISME E. QUÍMICA

EL PERSONATGE!

JFM

El filòsof català més prominent del segle XXés un ‘home del Renaixement’. Va conrearamb èxit l’assaig, la narrativa i el cinema

“JosepFerraterMora?Ah, sí!Eldeldiccionaridefilosofia!”Aquestaéslareaccióhabitu-ald’ununiversitari, d’unes-criptor... si li preguntemso-bre aquest català universal

nascutara fa centanys.Peròsi femlamateixapreguntamésenllàd’aquestreduïtcercle, laresposta,enmoltsca-sos, serà probablement el silenci. Elpropòsit d’aquest suplement és queaquestesrespostesbreus iaquestssi-lencisminvinsubstancialment.Perai-xò ens capbussemen la vida i l’obrad’aquestgenialpersonatgequevasermoltmésquel’autord’unmonumen-

Ferrater Mora,l’home de lacuriositatinexhaurible

DANIEL ROMANÍ

talDiccionariodefilosofía,pelqualésreconegutarreudelmón.FerraterMo-rava serun filòsofdeprimeradivisióquevaexplorarelstemesexistencials,la ironia i lamort... Amés, empèsperuna inexhauriblecuriositat, va fer ci-nema–unatrentenadepel·lícules,al-gunesdemoltpocsminuts,d’altresdemésd’unahora–ivaescriurealgunesnovel·les (Claudia,miClaudia, el vo-lumdenarracionsVoltaire enNuevaYork...). Tambéva escriure sobre as-pectes fonamentals de la idiosincrà-siadeCatalunya.

Nascut aBarcelona el 1912–quinanymésfèrtilpelquefaaleslletresca-

InèditaEl filòsof JosepFerrater Mora,

de ben jove,en una imatgepoc coneguda.

CÀTEDRA JFM


Fa estudis de comerç al Col·legi de Santa Maria del Collell (Pla de l’Estany)

Treballa en diferents empreses i també com a traductor lliure. Fa el batxillerat

Es llicencia en !loso!aa la Universitat de Barcelona

Participa com a soldat republicà en la Guerra Civil Espanyola. És ferit i passa a fer feines

administratives a la rereguarda

1939 S’exilia a París

Estada a Cuba, traduint i ensenyant

1941 Es publica Diccionario de !losofía, en un volum, a Mèxic

Professor de !loso!a a la Universitat de Santiago de Xile

1922-1925

1925-1932 1936-1939

1932-36

1941-1947

1939-1941

02Relació que s’estableix entre dues proposicions de manera queno poden ser totes dues certes o falses alhora

A. CONTRARIETAT B. IMPOSSIBILITAT C. CONTRADICCIÓ D. EXCEPCIÓ E. IMAGINACIÓ

JFM

!!

talanes:PereCalders,JoanSales,Tís-ner–,JosepFerraterMoravaestudiarfilosofiaalaUniversitatdeBarcelona.Enelsseusanysdeformacióuniversi-tàriavaser influït sobretotpelpensa-mentd’Eugenid’Orsid’OrtegayGas-setitambéperladocènciadeJoaquimXirau.Va interessar-seespecialmentperlafilosofiadeZubiri iSartre.

El jove FerraterMora va lluitar alaGuerraCivil, al frontrepublicà.Laretiradade les tropesrepublicaneselvaempènyercapaFrança. “Lesrefu-giés espagnols; en bas!”, no paravendedir tot justpassada la frontera.Pe-rò ell no en va fer elmínim cas. I vaarribaraParís,desd’onvaaconseguirunvisatperanaraCuba fent-sepas-sar per actor d’una companyia espa-nyola. Les següents parades del seuperiple d’exili sónSantiago deXile i,finalment,elsEstatsUnits,onvapas-sar lamajor part de la seva vida pro-fessional,concretamentalBrynMawrCollege (Pennsilvània), des del 1948finsa laseva jubilació, el 1981.Allàesva casar ambuna de les seves alum-nes, PriscillaCohn.

“L’exili, per amoltes persones, ésdepriment iestèril, comhopotéssernomoure’s de casa”, deia JosepFer-raterMoral’any1963aJosepPla.L’es-criptorempordanèsvarecollir-hoenun dels seusHomenots. “Quan es téalgunacosaafer,quans’estàdominatper la il·lusió d’arribar a realitzar al-guna cosa concreta i determinada,l’exili en unmedi favorable a aques-tarealitzaciónoéspasdesfavorable.Enelmeucas,perexemple,eldespla-çament i l’estada en aquest país hanestatmoltpositius.Aquestpaísm’haofertelementsdetreball compotsercap altrem’hauria pogut proporcio-nar. És un tòpic dir que els EstatsUnitsésunpaís fetexprésperalsho-mes d’ambiciómaterial. Almeu en-tendreés igualmentapropiat,potsermés,perals intel·lectuals”, comenta-vaFerrater aPla.

FerraterMoravaacabarassumintlasevasituaciód’exiliatambtotana-turalitat. Aquell era simplement elseu destí, va considerar. No noméshavia de plantar-hi cara, sinó tambétreure’nprofit.Enrealitat, l’atzarsem-pre va ser vist per Ferrater com uncomponent fonamental per enten-dre la vidad’unapersona.

Què hauria succeït si Ferrater nos’haguésexiliat?S’hauriadistretaCa-

talunya i lasevaproducciónohauriaestat tan àmplia i profunda?És certqueelseutarannàtreballadorera in-nat,que treballava fins i totensitua-cionsd’allòmésadverses–perexem-ple a Cuba, ambuna calor asfixiant,deiaell, que limolestavamolt,opas-sant gana–, però el fet d’estar fora liva permetre concentrar-se en la fei-na i tenir accésagrans fonsbibliote-caris, i això,enunaèpocaenquènin-gú pronunciava paraules comCDniencaramenys internet, eraessencial.I li va permetre accedir també a unventalldeconeixements i interessosinusuals i inassolibles per a lamajo-riadefilòsofsespanyolsde lasevage-neració. Amés, el va empènyer, comamolts altres exiliats, a “fer algunacosapelpaís”:el seu llibreLes formesdelavidacatalana,enquèexposacomsomelscatalans, reeditatunmuntdecops,és lasevaprincipalaportacióenaquest camp.

Ferraterexplicavaquedepetitnopodia suportar veure els llumins or-denats en direccions diferents dinsde la capseta i que es dedicava a po-sar-losenlamateixadirecció.Paral·le-lament a l’afany de conèixer, l’afanydeperfecció iclaredatguia tota lase-va obra. “Una de les coses que troboqueencaraaquínecessitencorreccióés l’absència de claredat. Tinc la im-pressió que,moltes vegades, els es-criptors i els polítics posen interèsque no se’ls entengui”, va dir en unaocasió.Sihaguésarribatacentenari,avui continuariadient elmateix!

La derrota de la GuerraCivil el va portar a París,després a Cuba i a Xilei finalmentes va instal·lar als EUA

A Barcelona. Ferrater Mora a la capital catalana el 1988.CÀTEDRA JFM.


03Teoria general o doctrina general sobre el món en la seva totalitat

A. IDEOLOGIA B. COSMOLOGIA C. ASTRONOMIA D. ASTROLOGIA E. METAFÍSICA

!!!!

1962

Es publica El ser y la muerte: bosquejo de una !losofía integracionista

1968

Es publica El ser y el sentido, que després passarà a ser Fundamentos de !losofía (1985)

1944 Es publica Les formes de la vida catalana i Unamuno: bosquejo de una !losofía

1945 Es publica Cuatro visiones de la historia universal: San Agustín, Vico, Voltaire, Hegel

1949-1981 Professor al Bryn Mawr College (Pennsilvània)

1947-1948 Obté una beca Guggenheim. Resideix a Nova York

1948-1949 Resideix a Princeton i Baltimore

Homed’una intel·ligència aguda,perspicaç,beninformat,dememòriaprodigiosa,mentanalítica,ordenadai pulcra, capaçd’establir connexionsfecundesentreideesallunyadesi finsi totaparentmentantagòniques,Fer-raterMorava tenir lavoluntatde ferunmunt de feines, amés de les acti-vitats “paral·leles” ja esmentades denovel·listaicineasta.Vafer,perexem-ple, de traductor d’obres alienes –vatraduir per encàrrec llibres de l’ale-many,el francèsi l’anglès–, laqualco-sa el va impulsar a voler traduir elsseuspropis textos, sobretotentre lesllengüesquemésvausar–elcastellà,el català i l’anglès–; així evitava quefosunaltrequidecidís sobre les ver-sionsdefinitives;alhora,quanrepas-sava un text per a una nova edició,acostumava també a retocar-lo, so-vintenprofunditat.Defet, lamajoriade les seves obres presenten canvis,matisos i transformacions. Ferrater

3. FRONT, GUERRA CIVIL 1. BARCELONA

2. PLA DE L’ESTANY

5. PARÍS

3. FRONT, GUERRA CIVIL

5. L’HAVANA

6. SANTIAGO DE XILE

9. PENNSILVÀNIA

7. NOVA YORK

8. PRINCETON/BALTIMORE

1949-1991

1948-1949

1947-1948

1941-1947

1939-1941

1936-1939 1912

1922-1925

1939

ENTRE CATALUNYAI AMÈRICA

Curta estada a les ciutats universitàries

Una beca Guggenheim el trasllada als Estats Units

Fa estada a Cuba traduint i ensenyant

Participa com a soldat al front republicà

Ferrater Mora neix a Barcelona ara fa 100 anys

Estudia comerç a Santa Maria del Collell

S’exilia a la capital francesa

Fa de professor de !loso!a a la universitat de la capital

Prolí!ca etapa de maduresa professional

Catalunya i els Estats Units, van serels dos principals països de residència

de Josep Ferrater Mora

noho feia per a ampliar-les sinó perpolir-les i aprimar-les, perseguintl’ideal,mairealitzat,d’arribararepu-blicar les seves obres, segons les se-vespròpiesparaules,ambl’expressió“Edició revisada idisminuïda”.

ElDiccionario de filosofía (1941,del qual s’han fet nombroses reedi-cions) és el segon llibre de FerraterMora, després del seu adolescentCóctel de verdad. Va fer-lo ell tot sol,sensecapcol·laborador.Ferraterde-ia sovint que feia ombra a tota la se-vaobra.Novolia ser conegutnoméspelDiccionario. Però, esclar, era –icontinua sent– la sevaobramés lle-gida, o si més no consultada; els lli-bres tenienmenys ressò, i és que lafilosofia no ha estat mai una disci-plina gaire popular. El poeta JoanOliver, amb qui es cartejava sovint,li deiadebromaqueescriguésun lli-bre d’aforismes per obtenir un èxitfàcil entre el públic.

El 1969vapublicarLafilosofíaac-tual, queera laposadaaldiadeLa fi-losofía en elmundo de hoy, aparegu-da deu anys abans i que l’autor, comeraelseucostum,vaseguirmilloranten les edicions posteriors. Hi intro-dueix els que ell considera els tres“imperis filosòfics”d’aquestaèpoca:els “russos”, els “europeus” iels “an-gloamericans”. La perspicàcia i cla-rividènciadeFerraterquedenclara-ment de manifest no només quandibuixa ambmà ferma els contornsdels problemes filosòfics, sinó tam-béquan,perexemple,enelcapítol ti-tulat “Rasgos de la sociedad contem-poránea” descriu com a tres tretscomunsaaquestasocietat la interde-pendència, lamassificació i la tecni-ficació. “Ferrater no només vamos-trar sempre un gran interès pelllenguatge, per l’estil, per lesmane-resdedir idepensar, sinóquetambéva estar sempre atent a la complexi-

Als Estats Units. Ferrater Mora aPennsilvània l’any 1970. CÀTEDRA JFM.

FerraterMora ésconegutarreudel mónpel seumonu-mental‘Dicciona-rio defilosofía’

FONT:ELABORACIÓ PROPIA / GRÀFIC: R. MARFÀ

JFM

PUBLICITAT 7ara DILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012


04Producció divina d’alguna cosa a partir del no-res o a partir d’un caos preexistent

A. EVOLUCIÓ B. EMANACIÓ C. PROJECCIÓ D. CREACIÓ E. REVELACIÓ

!! "

1991

Mor el 30 de gener a BCN. Llegat de l’arxiu personal a laCàtedra de la UdG. Doctor honoris causa (pòstum)

per la Universitat Santiago de Compostel·la1985

És nomenat premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats

1988

Es publica Joc de cartes (1948-1984).La novel·la El juego de la verdad,!nalista del premi Nadal 1987.Doctor honoris causa per la UB

1989

Es crea la Càtedra Ferrater Móra de pensament contemporani

1979

És nomenat doctor honoris causa per la UAB1981

Es publica Ética aplicada. Del aborto a la violencia, amb Priscilla Cohn

1982

Es publica Claudia, mi Claudia (novel·la)

1984

Rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

1949-1981 Professor al Bryn Mawr College (Pennsilvània)

tat de la realitat, que va voler enten-dre i ajudar a entendre”, diu Josep-Maria Terricabras, director de laCàtedraFerraterMoradePensamentContemporani.

Capal 1970Ferratereraunfilòsofreconegut que començava a prodi-gar-se pelsmitjans de comunicaciód’Espanya. En les dues dècades se-güents, la sevaproduccióésespecta-cular ivariada.I lasevainfluènciaen-tre els estudiants de filosofia aEspanya,creixent.Totsells jaestudi-aven l’integracionisme, una de lesprincipalsaportacionsdelpensador.Però què és l’integracionisme? Elsoposatsreal i idealensajudaranaen-tendre-ho.L’integracionismenovoldefinir una entitat sinó que ens volajudar a situar-la, a entendre, perexemple, finsaquinpuntunaentitatés real (física, posemper cas) i fins aquinpuntés ideal (construïda, inter-pretada).Hopodemaplicara totselsàmbits, també al del llenguatge, quetéalhoraestructura (sintaxi, semàn-tica) i execució o pràctica (dimensiópragmàtica).Sóntermesoposats,pe-rònocontradictoris.L’integracionis-menoésreduccionista, sinóqueaju-da a entendre el paper de doselements, aparentmentoposats,quehandeserconsiderats–peraixòesvade l’una l’altreconstantment–sensequees confonguinni s’anul·lin.

FerraterMora era també un bonmestre.HorecordaMartaMasergas,llicenciadaenfilosofia,quevatenirelprivilegi d’assistir l’any 1989 a les lli-çons inaugurals que el filòsof va im-partir a la càtedra que porta el seunom. “Pels estudiants de filosofiad’aquellaèpocaconèixerFerratereracomconèixer el Sr. Google de la filo-sofia, ja que elDiccionario era la Bí-blia que ens informava de tot el quenecessitàvem saber”, diuMasergas.“Enaquelles lliçonsvamdescobrirelfilòsofquehihaviadarrerel’autordeldiccionari. Ens va impressionar co-nèixer un home tan català, tan pro-per,moltallunyatdelperfild’intel·lec-tual afrancesat distant i afectat.S’expressavaambclaredat iambunaironiamolt fina.Ensparlavadelare-cercade laveritat fugintdelsdogma-tismes i els relativismes. Els estudi-antsdeprimercursencaraéremmolttendres perquè la seva filosofia ensconquerís, però la sevamanerad’ex-plicar-laeraaclaparadoraenunsen-

tit: la filosofia d’alta volada es podiaentendre sense que et donessin gatper llebre”.MartaMasergas ens ob-sequiaambunaanècdotamolt il·lus-trativasobreelpersonatge,quetothoqüestionava, la qual cosa és un delsrequisits per ser unbon filòsof: “Re-cordoqueenunaconferènciad’unal-tre ponentFerrater, assegut entre elpúblic, es va girar i es vadirigir ami iaunacompanyapermanifestar-nos,ambdesconcerti ironia,queelponentnosabiaelqueesdeia.Totesduesvamriureivamsentir-nossorpreses iafa-

lagadesdeserobjectesd’aquestacon-fidència!”IMartaMasergascontinua:“Recordoquevamassistir a la sessiód’alguna de les seves pel·lícules i vapresentar una de les seves novel·les.Vaig arribar a plantejar-me si aquellhome s’havia cansat de la filosofia osi realmentestàvemdavantd’unho-medelRenaixement”.

Sí,vaserunhomequevaferelquemés li vaplaureenmolts àmbits.Unhomelliure,d’una intel·ligènciaagu-daiunaimmensacapacitatdetreball.Un il·lustreoblidat."

El fotògrafGaleria de foto-grafies fetes perFerrater Mora, alcentre, en elsseus viatges pelmón. CÀTEDRA JFM

Ferrater ens ha deixatuna obra filosòficasòlida, atractiva iestimulant

JFM


05 Ésser suprem que exerceix el seu poder sobre el món i els homes

A. SUPERMAN B. ESPERIT C. ÀNGEL D. DÉU E. ÍDOL

OPINIÓ!

tenien una certa distància, no sola-ment per admiració sinó pel temorque la seva reacció inesperada, pot-ser irònica, potser àcida, els deixéssensecapacitatderesposta,ambmésinseguretats i interrogants dels quevoldrien. Perquè Ferrater era ràpiden el diàleg i sovint feia servir la iro-niaperdonarungirnouaunplante-jament, aunaqüestió.

N’ésunbonexempleelquevapas-sarenunaconversaambelpresidentPujol.Aquest, preocupatper lapocaimatgedeCatalunyaa l’exterior, li vapreguntar: “Professor Ferrater, quèpodemferperquèesparlideCatalu-nya?”Larespostavasercontundent:“Posin bombes”. Amb aquella apa-rentboutadeFerraterproposavaunareflexió:nosempreés importantqueparlin de tu si n’handeparlarmala-ment.Mésencara:benmirat,valmésque no s’hagi de parlar de tu, enaquest cas, deCatalunya, perquè ai-xò voldrà dir que el país funciona ique funciona bé, que és un país quetérutina inaturalitat.Certament,valmés que els països –sobretot els pa-ïsospetits–nohagindesortirper for-çaa laprimeraplanadelsdiarisodelstelenotícies.

QuanFerraterfeiacomentarissor-prenents–iels feiasovint–noerapasperganesdesorprendre,comquidiuper fer-senotar opermolestar, sinóperquè,més enllà del tòpic evident,volia presentar algun aspecte més

amagat,mésocult, que també fosbode tenir en compte. De fet, Ferratertambéera integracionista en la sevavida quotidiana, i no sé fins a quinpuntellmateixn’eraprouconscient.L’integracionisme–elnomnoliagra-dava ni a ell– reclama que no es re-dueiximai la realitat amb una visiórígida, escanyada, sinó que semprees tinguiencomptequeallòques’es-tudia–oallòquepassa–pot ser con-sideratdesdeposicionsmoltcontrà-ries; el ques’hade fer, doncs, és anard’unextremal’altre,unavegadaiunaaltra, per anar descobrint tota la ri-quesa de pensament i de vida quese’nsescapariadefinitivamentsino-més ens quedéssimambun clixé fixd’allòqueveiemopensem,d’allòqueens passa. Per això l’integracionis-me de Ferrater convida sempre a lanovetat, a ladescoberta i a la sorpre-sa. Iperaixòell resultavasorprenent,obert, divertit.

Unbonexempled’aixòés l’escenaque es va produir famolts anys a laRambla de Barcelona. Ell passejavaamb la sevadona i els veniende caradosmarinersnord-americansquede-vienferescalaa laciutat.Desobte,vaaparèixerunratolí iundelsmariners,ambungestmolt ràpidde lasevabo-ta, realment poderosa, va enxamparelpobreratolí i elvaestampircontraun embornal. L’escena va deixar pa-ralitzada laPriscil·la,defensoraaul-trançadels animals.Ambel seubraç

vatocareldeFerrater i livadir:“I,da-vantd’això,nofaràsres?”Ferrateresvadirigir almariner i, enel seumag-níficanglès, li vadir: “Hohauries fet,això, sino fosunratolí sinóun lleó?”Elmarinervaabaixarelsulls, confósidesorientat.L’ataccontraelratolí jaera fet; Ferrater volia que aquell ho-mes’adonésquehaviaactuatd’aque-llamaneraperpuraprepotència,quesimplement havia abusat de la sevasuperioritat. La lliçómoral és ines-perada,peròescaient.Si tambéésefi-caç, nohopodemsaber.

Segonscom,espodriadirqueFer-rater no era un home d’acció. Però,segons com, l’acció era l’objectiu fi-nal de tota la seva vida: no solamentva actuar demanera, ara sí, eficacís-sima,enel terrenydel coneixement,sinóque tambévolia ajudar a actuaren la vida pública ambmés reflexió,ambmésresponsabilitat.Elsseusar-guments sempre venien ajudats peruns coneixements tan amplis queeren senzillament espectaculars. Esqueixavaque el seuDiccionario aca-bava tapant la seva pròpia obra filo-sòfica.Aixòvasernomésparcialmentveritat, perquè sense el substrat deconeixementsproporcionatpelDic-cionario, ellnos’hauriapogutmoureen elmóndel pensament amb la co-moditat iambl’elegànciaambquèhova fer. El meu Ferrater és el filòsofdocumentat, incisiu i elegant. I ésl’amic enyorat.!

El meu Ferrater

No tinc cap dubte queFerraterMora és el fi-lòsofcatalàmésimpor-tantdelsegleXX,elquedeixa més feina feta imésgruixd’obra,elque

connectamillor amb el pensamentcontemporani, el queestàmésatentalsnous correntsde les ciències i deleshumanitats.Ferratereraunaper-sonaextraordinàriamentben infor-mada, ambunamemòriaespectacu-lar, amb una capacitat expositivamolt destacada i amb una ironia di-fícil de trobar en la filosofia saberu-da i engominada.

Ferraternoerarígidperòerarigo-rósiexigent,eraintel·ligentenelsen-tit més bonic de la paraula. Algunsl’han pogut veure comunhomedis-tant. Potser era a l’inrevés: he tingutocasió de comprovar personalmentcom,enel tracteambell,moltsman-

DIRECTOR DE LA CÀTEDRA FERRATERMORA DE PENSAMENT CONTEMPORANIUNIVERSITAT DE GIRONA

JOSEP-MARIATERRICABRAS

Fa 23 anysD’esquerra a dre-ta, Josep-MariaTerricabras, di-rector de la Càte-dra Ferrater Mo-ra; Heribert Bar-rera, aleshorespresident de laCIRIT; Josep Fer-rater Mora; Ra-mon Pascual,aleshores rectorde la UAB, i JosepM. Nadal, alesho-res coordinadorde l’Estudi Gene-ral de Girona enla inauguració dela Càtedra Ferra-ter Mora el 2 denovembre del1989.CÀTEDRA JFM

JFM


06 Ciència que s’ocupa dels objectes morals en totes les seves formes

A. DRET B. SOCIOLOGIA C. HISTÒRIA D. ÈTICA E. POLÍTICA

ENTREVISTA!

JFM

DANIEL ROMANÍ

PRISCILLA COHN

L’ALUMNA PREFERIDA,LA VÍDUA DEL FILÒSOF

Com que les seves germanes nohavien tingut els estudis que ell síque havia tingut, el físic Joseph W.Taylor va decidir, a finals del segleXIX, fundar el Bryn Mawr College“per a l’educació avançada de lesnoies”. Situat a l’estat nord-americàde Pennsilvània, amb el temps elBryan Mawr College ha adquirit

molt prestigi. Ja en tenia quan s’hiva inscriure Priscilla Cohn. Un delsseus professors era Josep FerraterMora. Per al filòsof, era la sevaalumna preferida. Uns anys méstard s’hi va casar. Priscilla Cohn haestat professora de filosofia a laUniversitat Estatal de Pennsilvàniai ha escrit especialment sobreètica, ètica aplicada i sobre elsdrets dels animals. En va dirigirdurant tres anys un curs a l’Escola

d’Estiu a la UniversidadComplutense (Madrid). Ha publicatarticles i llibres amb Josep FerraterMora, entre els quals hi ha Éticaaplicada. Del aborto a la violencia(Applied Ethics), del 1981. La sego-na edició d’aquest llibre, del 1988,inclou un capítol nou sobre el mediambient. El 1981 va assumir l’edi-ció de Transparències, un impor-tant conjunt d’assajos filosòfics enhonor a Ferrater Mora.”

“El Josep podiainterrompre lafeina... però noel pensament”


07Aquell que té amor pel saber o per la saviesa

A. SAVI B. SOFISTA C. FILÒSOF D. ERUDIT E. TEÒRIC

JFM

!!

Com va conèixer Josep FerraterMora?Joestudiava lacarreraalBrynMawrCollege.Noteniani ideadequèeralafilosofia,hoassociavaallibresempol-segats. Vaig fer un curs de lògicama-temàtica. El professor que impartiaaquell curs s’havia agafat un any sa-bàticielJosepFerraterMoravasubs-tituir-lo.Recordocomsi fosahirquequan vaig entrar a l’aula, allà, rient ixerrant amb les alumnes, hi haviaaquell homeprim, d’aspecte juvenil,de cabells foscos i ambunsullsmoltnegresquelibrillavenplensdepicar-dia. Sapcomvacomençar la classe?

Com?Dient-nos que havíem tingutmoltmala sort de no tenir LeBlanc –aixíesdeiaelprofessoraqui substituïa–,tot i quealhorahavíemtingutmoltasortdetenir-loaell, i això,vadirambun somriure, era una contradicciólògica. Així va ser comvaig conèixerel Josep.

I se’n va enamorar.Sí, però abansm’havia enamorat dela filosofia.

JosepFerraterdeviaserunbonpro-fessor.Sí. I molt popular: malgrat que lesestudiantsnosabienqueenunaoca-sió havia afirmat que era “molt fe-minista”,notavenquecreiaqueelleseren iguals que els seus homòlegsmasculins, cosa que no es podia dirde tots els professors. Perdescomp-tat, les alumnes s’adonavende la ca-pacitat intel·lectual del Josep, peròtambéels agradava la seva ironia, elseuenginy, i aprofitaven la sevapre-disposició i paciènciaperquèels ex-pliqués fora de classe temes filosò-fics difícils.

Crec que els agradava sobretot lasevamancadepetulància:semprees-tavamoltactiu,peròalhoraeramoltaccessible. Per exemple, les estudi-antsd’últimcurs i lesdepostgraute-nienelprivilegideprendrecafèalde-ganat, una caseta petita i pintorescaamb finestres de vidres emplomatsquehihaviaalcampus.L’alumnatpre-niaelcafèenunahabitaciógran,men-trequese’nreservavaunademéspe-tita per al professorat. El Josepacostumavaaferelcafèambelscol·le-gues, però sovint es reunia amb lesalumnes. Podies veure’l en un sofàmolt antiquat amb la tassa de cafè alamà, envoltat d’estudiants assegu-des en cadires o fins i tot a terra,mi-rant-se’l embadalides.

El BrynMawr College tenia unasèrie de tradicions, una de les qualserenelscistellsde florsde l’1demaig,que es deixaven a la porta del des-patxdelprofessor favorit.Cadapro-fessorenteniacomamínimunodos,però el Josep en tenia tants que eradifícil passar per davant de la portadel seu despatx. Recordo que el Jo-sepcomençava les classes explicant

“Josep Ferraterimpartia un curssobre Kantgairebé cadaany; mai el vafer de la mateixamanera”

sentenarguments,mentrequeelsseussónprofundamentfilosòfics.Jonoelshauriapogutescriure.

¿I en elDiccionario de filosofía vaparticipar-hi, vostè?Sí,emvaigencarregarde laversióre-duïdadelsquatrevolumsdelDiccio-nario i de fer-ne la traducció a l’an-glès, mentre que ell escrivia novesentradesperafegir-lesa lesantigues.Jo vaig escollir les entrades que emsemblavaques’haviend’incloureenla versió reduïda, i ell va revisar-lestotes. Treballàvem tant i amb unaconcentració tan intensaqueal finaldel dia ambprou feinespodíempar-lar; ens costavamolt desconnectardelmóndeldiccionari.Lasolucióeraposar-nos a veureuna sèrie televisi-vad’humor.Ensserviaperalliberar-nos de les urpes del diccionari i tor-nar almónnormal.

Eldiccionarienanglèsnos’haarri-bat apublicar.No.Johavia firmatuncontracteambHarper TorchBooks per publicar laversióenanglès resumidaendosvo-lums, però l’editorial va canviar dedirector i alnouno li va interessarelprojecte.Amiaixòemvasemblarnosols una tragèdia per ami sinó tam-bé per al Josep, perquè jo pensavaque el seu diccionari havia d’existiren anglès.

Quinmètode de treball tenia Fer-raterMora?Solia dir que havia treballat el dicci-onari amb “frenesí sostingut”, i eraveritat, amb el benentès que aquestfrenesí l’administrava ambdestresaicontrol.Teniaunacapacitatdecon-centració immensa. Podia respon-dre’m tranquil·lament a les pregun-tes que li feia sobre elmeu treball ointerrompre la seva feina per anar asopar, veureunapel·lículaoescoltarun concert sense que el curs del seupensamentquedésinterromput.Maino vaig arribar a entendre com s’hofeia, finsquealgúvasuggerirquepot-serenrealitatnointerrompiaelpen-sament, sinóquenomésel “submer-gia” lleugerament.

A casa, treballava cada dia senseparar.De lamateixamaneraque lle-gia 4 o 5 llibres alhora, també escri-viadiversoscapítolsd’un llibrealho-ra, en comptes de fer-ne un darrerel’altre.Deiacosescomara:“Jaheaca-batelscapítols4,5 i6,peròencaranom’heposatambel2,queéselmésdi-fícil”.Tot iqueeradel’opinióquel’ac-temateixd’escriurecomportaelpen-sament,d’altrabandafeialaimpressióde tenir tot el llibre al cap, planejat iacabat, abansdeposar-seaescriure.

Quins temes filosòfics està estudi-ant ara vostè?Dedicolamajorpartdel tempsal’èti-ca i,enespecial,al tracteèticdelsani-mals.M’interessa sobretot el lligamentre les conductes legals opública-

històries divertides i després, quanexposava el problema en qüestió,parlava tandepressa queningúpo-diaarribaraescriure-ho.Gairebéca-da any impartiauncurs sobreKant,però, que jo sàpiga, mai el va fer delamateixamanera.

Ellvadirigir-li la tesi, oi?Sí, lavaig fersobreHeidegger.

I anys després va escriure el llibreÉtica aplicada juntament amb elJosep.Sí.Crecqueell va suggerir fer aquestllibreperquèvoliaajudar-meapubli-car alguna cosa. Al principi deia quenoteniaresadirsobreètica,peròaixíquevacomençaresvaadonarquete-niamoltadir-hi, i finsitotesvahaverdecontenir.

¿Icomesvanorganitzarperescriu-re’l aquatremans?D’entrada,ellvadonarperfetquees-criuríemtotel llibre junts,peròjote-miaquesihofèiemaixíningúescreu-ria que johi havia escrit alguna cosa.Vaigpensarquelespartsescritespercadascú havien de ser totalment in-dependents,iaixívanéixerlaidead’es-criureelluncapítol i jounaltresobreelmateixtema.Cadascúescriviasol idesprésllegíemelquehaviafet l’altre.Elsnostrespuntsdevista coincidienentotselstemes, tot iqueelscapítolssón força diferents. Elsmeus doneninformació i en algunmoment pre-

Defensora dels animals Priscilla Cohn és una de-fensora els drets dels animals. FONS PRISCILLA COHN


08 Ciència que estudia les lleis del raonament vàlid i les relacions entre enunciats

A. ESTRUCTURALISME B. MATEMÀTICA C. FILOSOFIA D. LÒGICA E. RETÒRICA

!! "

Col·laboradorade FerraterMora PriscillaCohn –a la imatgede ben jove– haestat una estretacol·laboradoradel gran filòsofcatalà. FONS

PRISCILLA COHN

ment acceptades que perjudiquen ifins i totmatenels animals–comlescorridesdetoros, lacaçaielsrodeos–i lesconductesantisocials i lesagres-sions contra éssers humans. És uncampquecadavegadainteressamés.

La contracepció aplicada als ani-mals salvatges també és un aspecteque m’interessa força, perquè emsembla una alternativa a pràctiquescomlacaçaoelsacrificiselectiud’ani-mals.Lacontracepció implica l’úsdela ciència per resoldre el problemaètic de la caça, que és cruel (l’animalsol tenir unamort lenta) i alhora in-eficaçperreduirelnombred’animalsd’una espècie, a causa de factors in-trínsecs–comaralareproducciócom-pensatòria–queinflueixenenelcrei-xementde lapoblació.

Vostèvaescriureunacartaconjun-taambelpremiNobelJohnM.Co-etzeeperdemanar laprohibiciódeles corridesde toros aCatalunya.Sí. I veigque s’ha aconseguit.Hoce-lebro! Jo fa temps que lluito per ladefensadelsdretsdels animals.Vaigdirigir cursos sobreaquest temaa laUniversidad Complutense deMa-drid.Recordoquequanvaig criticarles corrides de toros, un home quedeia ser el capd’unaorganitzaciódetauròfils es va enfadar. Estavamoltenutjat i emvadir quemolts propi-etaris havienvist comels cremavenel negoci per haver dit cosesmenysgreus. Com que jo no tenia cap ne-goci,noemvaigpreocupar.Lesame-naces verbals emmolestenmenysque no pas tenir un cervatell mortdavant meu com a conseqüènciad’una batuda de caçamajor.

L’any1991,al curssobredretsani-mals, la reina Sofia ens va fer una vi-sitaper, segonsvadir,mostrarel seu“suport”. La reina va dir que ella eracontràriaa lescorrides;vaafegirqueal rei li agradaven.Lavisitade la rei-naa l’escolad’estiuvagenerarmoltapublicitat, potser perquè era la pri-mera vegada que la visitava; però al’informeoficial de la universitat noes feia cap esment de quin curs con-cretament va visitar la reina i nom’hantornataconvidarperauncurs.Per cert, una de les primeres cosesque li vaig preguntar al Josep era siell anava a les corrides de toros. Emvarespondrequeniellniningúde laseva famíliahi havia anatmai.

A la resta d’Espanya no estan pro-hibides les corrides.Crec –espero– que és només unaqüestió de temps, perquè les corri-des de toros no són altra cosa que latortura d’uns animals innocents amansd’unshomes encotillats i ambvestitscapriciosos.Crec,d’acordambKant i ambmolts sociòlegs i psicò-legs contemporanis, que participaren aquestamenad’activitats o el solfet de presenciar-les “ens endureixel cor” i fa disminuir la nostra com-passió i empatia com a humans; els

Sí. Si nohi ha cap contratemps seréa Girona, a Barcelona i a SantiagodeCompostel·la per celebrar el cen-tenari del naixement de JosepFer-raterMora.

Quèopinade l’actual situaciópolí-tica alsEUA?És una situació kafkiana, absurda.L’anomenatTeaParty ha empès elsrepublicans tan a la dreta que, a es-cala nacional, tots els precandidatsrepublicans a la presidència coinci-deixenadir queunòvul fecundat ésunapersona, cosaquevol dir queunòvul fecundat hauria de tenir totesles proteccions legals i els dretsd’una persona. Això, si es reflectísen una llei, probablement conver-tiriamoltes formes de control de lanatalitat en il·legals.

En l’àmbit dels estats, els repu-blicans ataquen implacablement lesorganitzacions de defensa de la sa-lut de les dones, també introduei-xen lleis per dificultar els avorta-ments legals i fins i tot arriben apretendreobligar lesdonesaunpro-cediment d’obtenció d’imatges delfetus amb ultrasons utilitzant unasonda que s’introdueix a la vagina.Els estats controlats pels republi-cans també aproven lleis que faranmoltmésdifícil posardemandesperexigir un sou igual per un treballigual. La “guerra contra les dones”només és la punta de l’iceberg. Elsrepublicans volen afeblir o fins i totprohibir els sindicats i també pre-tenen eliminar programes públicscomara elMedicare [sistemanaci-onal d’assegurança de salut] i la se-guretat social. Molta gent pensavaque l’elecció d’Obama significariaqueelsEstatsUnitsdeixariende serracistes, però ara és clar que el ra-cisme continua viu. En resum, elsEUA es precipiten cap enrere a to-ta velocitat.

L’aficiódeFerraterMoraa la foto-grafia ha permès tenir un bon ar-xiu d’imatges seves, algunes de lesquals es reprodueixenenaquestespàgines.Sí, allà on anava s’enduia una càme-ra fotogràfica o una càmera de cine-ma,ototesduescoses.Quananavadeviatge a lamaleta hi portava instru-mentalde fotografia idegravació,noroba.Deixi’mdirunaúltimacosadelJosep, tal com joel recordo...

Digui...Molts diuen que el Josep era irònici enginyós, és cert, peròésmenysco-negut el fet que era juganer i queli agradava fer broma sobre temesseriosos. Tot i que en alguns mo-ments de la seva vida es va sentirmarginat i sol, veia la vida com ungran regal.Moltes vegadesdeia: “Lavida és un sospir. Seria una estupi-desa, fins i tot pecat, malbaratar-lai deixar que s’escolés entre els ditscom si fos aigua”."

quemostren poca preocupació pelpatiment animal moltes vegadestambémostraranpocapreocupaciópel patiment humà.

Quin any va venir a Barcelona perprimera vegada?Tot i que ja havia visitat Espanyaabans, laprimeravegadaquevaigve-nir aBarcelonava ser l’any 1971.

Quina va ser la seva primera im-pressió?Emva semblar una ciutat encanta-dora. Em va impressionar la granquantitatd’exemplesdemagnífic fer-roforjat ielsmosaics.Vaigquedarad-miradapelscarrersamples ielegants—tan diferents dels de Filadèlfia— ipels carrers estrets i tortuosos delCascAntic, i emvameravellar labar-reja harmoniosa dels edificis del se-gleXIXi lesestructuresmodernesdevidre.Tambéemvaencantarelmen-jard’unsquants restaurants.

¿Té previst venir a Barcelona en-guanyambocasiódel centenaridelnaixementdeJosepFerraterMora?

“La reinad’Espanya emva dir que eracontrària a lescorrides; vaafegir que al reili agradaven”

JFM


‘Una mica de tot’, 1961!

“En el cinema no hi ha ‘idees’.La ‘idea’ s’esvaneix i és substituïda

per l’expressió concreta de la imatge”

‘Joc de cartes’, 1951 !

JFMPENSAMENTS

“Partir un cabell en quatreés un passatemps massa freqüentat

pels filòsofs”‘Homenatges’, 1955!

“Passo mesos sencers sense parlaro llegir en català: el francès, l’espanyol,l’alemany, l’italià –gairebé semioficialsen aquesta Facultat–, afegits a l’anglèsomnipresent, produeixen un garbuix

que s’espesseirà si em dedicoa reprendre el rus”

JFM


09 Estudi que tracta de Déu, de la seva existència, naturalesa i atributs,així com de la seva relació amb el món

A. METAFÍSICA B. TEOLOGIA C. TELEOLOGIA D. ONTOLOGIA E. MÍSTICA

CATALUNYA!

Josep FerraterMora és un delspensadors quemés hareflexionatsobre Catalunya

Ferrater Mora: “Els catalan

“El problema catalàés, crec, unproble-made llibertat. Enaquest sentit estàlligat al problemade les altres naci-

onspeninsulars.Els catalansneces-siten ser lliures –nonomés lingüís-ticament sinó també socialment–,però també ho necessiten «els al-tres». Recolzar-se els uns als altresen això no emsembla cedir gens delapròpiapersonalitathistòrica i cul-tural. Els no catalans, d’altra banda,noseranmai lliures sinodeixen lliu-res els catalans; això semblaunapa-radoxa, peròésunaveritat de sen-

tit comú”, afirmava l’any 1972Josep Ferrater Mora a la re-vistaTeorema.Malgrat la dis-tància física –nopas emocio-nal– ambel seupaís, FerraterMora va reflexionar força so-

bre Catalunya. El llibre en què ex-posa amb detall el seu pensamentsobre lamanerade ser dels catalansésLes formesde la vidacatalana, pu-blicat el 1944,deuanysabans, doncs,de la publicació d’un dels altres lli-bresmítics de reflexió sobre la per-sonalitat de Catalunya,Notícia deCatalunya (1954), de JaumeVicensVives.

Les formesde lavidacatalana, unllibre que probablement hauria es-tat més adequat titular-loAlgunesformesde la vidacatalana, segonsvadir elmateixFerrater uns anysdes-prés, s’estructuraenquatrecapítols,quecorresponena lesquatre formeso elements que formen la persona-litatdels catalans,d’acordambelcri-teri de FerraterMora: la continuï-tat, el seny, la mesura i la ironia.FerraterMoravaescriureaquest as-saig a l’exili, inicialment per “mos-trar alguns dels trets essencials deCatalunya i del seu viure” als no ca-talans. “Però, a mesura que l’escri-via –confessa ell mateix–, l’autors’adonavaquetambéperalcatalàpo-dia tenir sentitposaraldescobert les

DANIEL ROMANÍ

seves relsmésocultes.Àdhucpoblescom el nostre, que s’orienten en laclaredat i en la consciència, viuengranpart de llur vida comsomnàm-buls”.Les formesde la vida catalanano ens parla pas de les estructurespolítiques o econòmiques del país,sinódecomsomelscatalans,decomho érem famés de cinquanta anys.Però,hemcanviat enalgunaspecte?Potser sí. Una de les opinions sor-prenents que expressa Ferrater enaquest llibre té a veure amb l’auto-estima dels catalans: “Els catalansens hem repetit tan sovint que somuns éssers excepcionals que convéde tant en tant adonar-nos i pene-dir-nos dels nostres vicis”, diu l’au-torde l’assaig. ¿Tindriaavuiunaopi-nió singularment diferent?Genuïnament català“FerraterMora és un filòsof genuï-nament català”, recorda UlissesMoulines, catedràtic de filosofia dela ciència a laUniversitat deMunic.TeniaCatalunya al cor,malgrat queen tota la seva etapa de maduresaprofessional va residir alsEUAique,per raonshistòriques i geogràfiques,bona part de la seva obra és en cas-tellà.Moulinesposademanifestqueésun filòsof genuïnament catalàpertresmotius: “Enprimer lloc perquèla seva llengua materna era elcatalà –vanéixer aBarcelona, on vapassar la joventut fins que es va ha-ver d’exiliar, com tants altres in-tel·lectuals catalans, arrande la ca-tàstrofe franquista; al llarg de totala vida va mantenir forts lligamsambCatalunya.

”En segon lloc, perquè és el filò-sof quemés sistemàticamentha re-flexionat sobre la idiosincràsia delscatalans i la identitat deCatalunya,i la seva relació amb Espanya, Eu-ropa i el Mediterrani, tal com po-dem comprovar en els seus escritsLes formes de la vida catalana iTresmundos.Cataluña,España,Europa,entre d’altres. I, finalment, és un fi-lòsof autènticament català en unsentit encara més profund perquèel seu tarannà filosòfic, la sevama-nera d’abordar les qüestions i con-trovèrsies filosòfiques, el seu inte-gracionisme, com ell l’anomenava,em semblen indubtablement mar-cats per unamaneramolt catalanade pensar i actuar: la prudència, larecercade l’equilibri, l’aptituda«po-sar-se en el lloc dels altres», la tole-rància i l’antidogmatisme”.!

“Poblescom elnostreviuengran partde la sevavida com asomnàm-buls”

JFM


10Conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vidacaracterístiques d’un poble o d’una societat

A. NATURALESA B. HISTÒRIA C. VALORS D. CULTURA E. EDUCACIÓ

!!

ns han de ser lliures”ELS QUATRE PRINCIPALSTRETS DELS CATALANS

1 “La mesura penetra la vida del catalàde punta a punta, sense deixar es-cletxa per on pugui insinuar-se l’acti-tud oposada. Això no vol dir, natural-ment, que tots els catalans siguinsempre i necessàriament mesurats;vol dir només que, mentre s’abando-nin a llur natural inclinació, tendirangairebé sempre i sense esforç exces-siu a la mesura”, diu Ferrater Mora aLes formes de la vida catalana. Cal te-nir en compte que aquest assaig el vaescriure en plena Segona GuerraMundial, la qual cosa probablementexplica aquest plantejament: “No hiha pobles mesurats. Tots els pobles,pel sol fet d’ésser-ho, per la senzillaraó de constituir una col·lectivitat,

2EL

SENY

tenen una irreprimible tendència a laviolència i a la desmesura. Això és en-cara més cert quan es pertany a l’in-quiet eixam dels pobles europeus, elsquals semblen no poder subsistir mésque en el desassossec, en la torbaciói en el canvi. En participar del móneuropeu, del món mediterrani i delmón hispànic, el català participa de laviolència que en cada un es manifes-ta. Però quan de la figura col·lecti-va passem a la privada, el seuperfil se’ns modifica de ma-nera ben sensible. Alesho-res podem dir ja, sensemassa probabilitats d’equi-vocar-nos, que ens les ha-vem amb un home mesurat”.

“El seny és una manera d’ésser i de viu-re que no sols tenyeix amb el seu colo-rit particular tots els continguts de laconsciència sinó que és, a més, una deles arrels d’aquesta consciència. Per ai-xò no es pot posseir seny durant unsinstants i abandonar-lo en altres”, diuFerrater Mora, que recorda com la pa-raula seny és un dels mots tan “prego-nament arrelats” en el vocabulari delnostre poble que, com diu la conegudasentència, traduir-la és trair-la. El com-para a expressions associades a altresnacions com la paraula saudade per alsportuguesos i la paraula morriña perals gallecs. Després de Ferrater Mora,Jaume Vicens Vives va definir ambgran èxit la psicologia col·lectiva delscatalans amb el binomi “seny i rauxa”.

LA ME

SU

RA

JFM


11 Doctrina que afirma que tot coneixement ve de l’experiència,i en particular de l’experiència dels sentits

A. ESCEPTICISME B. RACIONALISME C. EMPIRISME D. EXPERIMENTALISME E. POSITIVISME

!""

LA

IRONIA3 4LACONTINUÏTAT

“Ironia és aquella actitud que renunciaa la drecera, que deixa d’expressar-sedirectament per dir el mateix a travésd’un rodeig. Tal és poc més o menys elsentit que donava a la ironia el mésil·lustre de tots els irònics: Sòcrates. Ellsabia que no tot es pot enunciar direc-tament, que hi ha veritats que han dedissimular-se, d’encobrir-se per esde-venir després més transparents i mésclares. Perquè la ironia no és una ma-nera de velar i ocultar el que vol dir-se,sinó cabalment una manera de fer-homés evident, més patent encara. Laironia no és una vel·leïtat del senti-ment: és una necessitat de la raó”, es-criu Ferrater Mora.

“Quan ironitzem, deixem de creureuna mica en la cosa sobre la qual s’abo-ca la ironia; deixem de creure, no en laseva veritat, però sí en la seva veritatabsoluta”, subratlla. I recorda que “laironia pertany només als pobles i alshomes que posseeixen experiència ique refusen dipositar llur fe en la pri-mera realitat que se’ls brinda”.

“La continuïtat és una realitat de tots els po-bles, però que a Catalunya forma part, segura-ment més essencialment, de la seva manerade ser. No és simplement una evolució pausa-da sinó que també inclou la mutació descon-certant. Perquè és respecte al passat –volentque perduri–, però sempre al servei de la vida,tant individual com col·lectiva”. Segons JosepFerrater Mora, la continuïtat “si en altres po-bles es revela també com una de les for-mes essencials de llur existència, esde-vé a Catalunya tan evident que finspodríem dir que, de les quatre for-mes de vida escollides, ésaquesta la que senyoreja perdamunt de totes”.

LAIRONIA

JFM


12 Conjunt de doctrines i corrents que subratllen el caràcterhistòric de l’home i fins i tot de la naturalesa sencera

A. NATURALISME B. HISTORICISME C. ESPIRITUALISME D. POSITIVISME E. FUNCIONALISME

EPISTOLARI!

JFM

Un munt de cartes van travessar l’Atlàntic amb elnom de Ferrater Mora com a destinatari o remitent.Són missives plenes d’emocions, d’interrogantsfilosòfics, de preocupació per Catalunya

Les cartes quecreuaven l’Atlàntic

Emocions,confessionsínti-mes,interrogantssobrelesgrans qüestions filosòfi-ques, preocupació per unpaís sotmès a la inacaba-bledictadurafranquista...

Aquestssónalgunsdelsaspectesqueomplen l’extens epistolari de JosepFerraterMora, integrat per gairebésetmil cartes!Hi trobemnoms comelcineastaNéstorAlmendros,el filò-sof JoséLuisL.Aranguren, el tambépensadorJuliánMarías,elpolíticco-munista JoaquimMaurín, el profes-sorManuel Sacristán, l’historiadorJaumeVicensVives i la filòsofaMa-ríaZambrano,entremoltsd’altres.Caldestacar especialment la correspon-dència ambJoanOliver,PereQuart.El poeta i el filòsof eren amics “per-què sí, d’unamanera completamentgratuïta”,enparaulesdelmateixFer-raterMora.Totsdosvanhaverd’exi-liar-seel 1939 ivan ferpenyaambal-tres, comDomènecGuansé i XavierBenguerel, aSantiagodeXile.!


13Mirada interior per mitjà de la qual un subjecte potinspeccionar els seus propis actes psíquics

A. REFLEXIÓ B. INSPECCIÓ C. INTROSPECCIÓ D. PERCEPCIÓ E. AUTOGNOSI

JFM

!!

Amic i assessorNéstor Almendros va assessorar JFMsobre com fer cinema. EFE

"¿La meva opinió sobre lesseves pel·lícules? Aquí la té:no tinc curiosament cap

retret a fer de la fotografia, que emsembla esplèndida, sobretot tenint encompte la seva poca experiència i elspocs mitjans. El primer tràveling a lapel·lícula de ficció abans del généri-que no el podria millorar un professio-nal. La il·luminació de tots els plansdel principi a l’habitació de la protago-nista, amb els seus tons pastel, em vaentusiasmar. Al documental espanyolsón les escenes del mercat les que emsemblen més reeixides. Esclar que sivostè tingués un trípode, o, més bendit, un cap de trípode més fluid,podria haver aconseguit panoràmi-ques sense sotracs com en aquell plaque segueix el fil del receptor del telè-fon fins a la boca de la persona queparla. Però això no és culpa seva.

DENÉSTORALMEN-DROSAJFM

París, 18 de maig del 1973


14 Característica d’un concepte, d’un terme o d’un significat que notenen arestes ben definides i perfilades, que no estan ben circumscrits

A. INCOMPRENSIBLE B. ABSURD C. VAGUE D. ARBITRARI E. IMPROPI

JFM

!!

ConfidènciesJoan Oliver, pes-

simista de mena,feia per carta un

munt de confi-dències a Ferra-

ter Mora. EFE

"Vaig acollir amb els meus jano prou robustos braços elteu gravidíssim present

nadalenc: els dos massissos volumsdel magne diccionari. Novament vaigquedar literalment esbalaït. Duesvegades esbalaït, aquesta vegada! Deseguida vaig llegir el pròleg, perquèels teus pròlegs són sempre lleugers isovint divertits com si provessind’invitar-nos a entrar dins les àrduesmatèries dels teus llibres nets detemor i de recel. M’ha agradat molt elparàgraf on desoeixes el prudent con-sell dels qui et recomanen de reclutarun equip de col·laboradors especialit-zats en les diverses escoles i els diver-sos períodes.

DEJOANOLIVER(PERE QUART)AJFM

7 de desembre del 1965

"Has de saber que gràcies aaquestes fotudes eleccionsparlamentàries he fet polí-

tica per primera vegada en ma vida.He anat, naturalment, amb els quihavien de perdre. Fa més de seixantaanys que vaig amb els perdedors, comescau a una persona mínimamentdecent. El meu nom, seguit del meupseudònim, ha figurat a la candidatu-ra d’una coalició formada a darrerahora, els Nacionalistes d’Esquerra,formada sobretot per gent jove, estu-diants, universitaris, escriptors, poe-tes, cantants. El nostre líder ha estaten Jordi Carbonell. Ha estat un èxit,tot i que el moviment té quatre mesosde vida només; tot i que no teníemdiners, hem obtingut 45.000 vots […].Ha guanyat en Pujol, banquer i mis-saire, però no té prou majoria pergovernar sol.

Barcelona, 10 d’abril del 1980

“Jo mateix em tanco els camins,m’encerclo estretament”, “lesmeves idees són negres o tiren anegres”, escriu Joan Oliver, PereQuart, a Josep Ferrater Mora.“Les teves cartes, especialmentles més pessimistes, m’emple-nen de confiança que al món hiha encara intel·ligència subtil”,escriu Josep Ferrater Mora a JoanOliver. El poeta, habitualmentpessimista, i el filòsof, optimistai escèptic, es van cartejar durant36 anys. Els seus escrits, publi-cats a Joc de cartes (1948-1984),constitueixen un document quetestimonia una amistat autènti-ca, a prova de dictadura.

36 ANYS DECORRESPONDÈNCIA


15Segons Kant, allò que agrada universalment i sense necessitat de concepte: finalitat sense fi

A. ALLÒ QUE APAREIX B. ALLÒ QUE ÉS ÚTIL C. ALLÒ QUE ÉS BELL D. ALLÒ QUE CONVÉ E. ALLÒ QUE ÉS AVANTATJÓS

JFM

!!

"“Mi buen amigo Ferrater:hace siglos que queríaescribirle; a veces el no

escribir a un amigo, lejos de signifi-car olvido y distanciamiento, es locontrario y hasta el remordimientode no hacerlo contribuye a mantenervivo el recuerdo. El ansia de hablarcohíbe el escribir y los estados deánimo, claro está, ajenos a la amistadprovenientes del amplio y complica-do mundo que nos rodea. Leí Las for-mas de la vida catalana y me encan-tó. Creo que es lo más bello que ustedha publicado. Tiene una harmonía yuna gracia que lo hará perdurar, creo.Pues cada día creo más en la virtuddel número y la medida. Y a veces loque no se dice hace que una obra seamejor. ¿Será que la edad me va acer-cando a las virtudes de lo clásico? Nosé, pero ese libro tiene mucho delogro, de serenidad, de perfección, yestá muy, muy bien escrito”.

DEMARÍAZAM-BRANOAJFM

L’Havana, 3 de juny del 1945

"“[En relació al Diccionariode filosofía.] Vull dir-liabans de tot que m’ha

omplert de satisfacció i d’orgull. L’hetingut molts dies a la taula com si emrequés de separar-me’n [...] Lamentovivament no estar a prop de vostè i nopoder col·laborar com ens proposà-vem fer-ho a Barcelona. Espero queles circumstàncies ens permetran defer-ho un altre dia. Faci-ho tot com siaquest dia hagués de venir. Jo nodubto que vindré. Les coses no es fanen va. I la República espanyola i elmagnífic gest de la seva defensa hau-ran de donar molt de joc al món enter.Hem d’estar preparats per quan eldestí ens torni a cridar. No deixi dedonar-me notícies detallades de laseva vida i obra. M’interessa moltexcepcionalment. Escrigui’m sovint.L’estima i l’abraça”.

DEJOA-QUIMXIRAUAJFM

Mèxic, 17 de juny del 1941


16 Relació que uneix un element antecedent i un element consegüent

A. ABSURD B. PARADOXA C. ENUNCIAT D. CONFIRMACIÓ E. CONDICIONAL

!""

#“La muralla de l’ambientm’ha fet estar desconeixe-dor de la vostra obra fins no

fa gaire temps. I tant com la muralla,les preocupacions personals per referuna vida enmig de l’ensorrada generaldel país, mantenir una nombrosafamília i crear i orientar un equip derecercadors de la nostra història.Sense penjarolls de cap mena, haestat una tasca titànica, en la qual hedeixat moltes forces, part de la salut,però cap mena d’il·lusió. Jo sócd’aquells que em vaig quedar –potser

DEJAUMEVICENSVIVESAJFM

Barcelona, 19 de març del 1954

no ho hauria fet si hagués previst laduresa de la lluita– perquè creia que elpaís tenia remei i que era absoluta-ment necessari que tots poséssim elcoll a la tasca de redreçar-lo. No emplanyo ni de la decisió ni del fet queles circumstàncies, més que la modès-tia de la meva obra, m’hagin posatmolt més amunt del que podia pre-veure en els meus somnis d’historiai-re professional. De la mateixa maneraque d’altres han salvat la continuïtatdel país en les lletres i en la ciència, johe aconseguit que no s’estronqués eldoll de la nostra historiografia. Esticcontent d’aquest petit èxit, que per-metrà, juntament amb els dels altres,redreçar el país comptant amb lesseves pròpies forces.

”Però per al dia de demà calen moltsmés concursos, si de veritat volemguanyar la batalla de la nostra cultura,que és la batalla, ininterrompuda, de lanostra personalitat. I crec que enaquesta circumstància us correspon avós un lloc de primer ordre. Els vostresescrits m’han impressionat fortament,tant Les formes de vida com El llibredel sentit, i així mateix els articles quehe pogut llegir en algunes revistes

americanes. Em planyo de no haver-losllegit abans per tal d’incorporar algunpensament vostre al llibre que ara es-tic a punt de publicar, sota el títol No-tícia de Catalunya. (Abans s’anomena-va Nosaltres, els catalans, però la cen-sura no el va deixar passar). És un llibreempíric, pastat amb suors d’història id’experiència col·lectiva, i les sevesconclusions són menys optimistes queles que es desprenen de la lectura delsvostres treballs. No obstant, per ca-mins tan diversos com els que hem em-prat respectivament, arribo a conclu-sions molt aproximades a les vostres:continuïtat, seny i… relatiu sentit de lamesura col·lectiva. El nostre revoluci-onarisme infantil, antihistòric, ens hafet perdre les millors de les nostresocasions”.

‘Notícia de Catalunya’ Vicens Vivesva fer saber per carta a Ferrater quepreparava també una reflexió sobreel país, ‘Notícia de Catalunya’. ACN

JFM


17 Col·lecció en un tot d’objectes determinats i distints de la nostra intuïcióo del nostre enteniment, objectes que són anomenats ‘elements’

A. BLOC B. COL·LECTIU C. CONJUNT D. UNITAT E. APLEC

EL NOVEL·LISTA!

JFM

Ferrater Mora va escriurecinc novel·les i dos llibresde relats en la seva etapade maduresa, als anysvuitanta i principis delsnoranta.

SÍLVIA GRAU

Escriptor demaduresa pelplaer de jugaramb les paraules

vel·la,HechoenCorona (1986), assa-ja un nou gènere literari: la docuno-vel·la (barrejadenovel·la idocumen-tal). Hi ha qui opina que les sevesprimeresnovel·lesnosóndel tot re-eixides. Per contra, no hi ha dubteque les dues últimes,Regreso del in-fierno (1989) i La señorita Goldie(1991), estan ben travades, escritesamb destresa i eficàcia narratives.Tant lesesmentadesHechoenCoro-na iEl juego de la verdad, com tam-béLa señoritaGoldie, es desenvolu-pen en un país imaginari anomenatCorona,una illa situadaa lacostaestdelsEstatsUnits.

Vaninfluiren lesnovel·lesdeFer-rater escriptors comEugeni d’Ors iJosepPla,elscontesfilosòficsdeVol-taire, les reflexions delMarquès deSade, lesal·legoriesdeKafka i les fal-sesutopiesd’Orwell.

DurantunavisitaqueFerraterMo-ra va fer aCatalunya per donar a co-nèixer la seva últimanovel·la,La se-ñoritaGoldie, va patir un atac de corque se’l va endur. Va poder experi-mentarelplaer,però,deteniraques-ta novel·la entre lesmans poc abansdemorir.!

Quan l’any 1981 Josep Fer-raterMoraesva jubilardeprofessor del BrynMawrCollege, va dir en forçaocasions que no s’avorri-ria pas: “Ara tindré més

tempsper jugaramb lesparaules”. Iésque jugaramblesparauleseraunade les sevespassions, ja fos fentore-visant el seu famósDiccionario, es-crivint filosofia, guions de cinemaotambé novel·les. FerraterMora vapublicar, al llarg dels anys vuitanta iprincipisdelsnoranta, cincnovel·lesi dos llibres de relats. Les seves pri-meresnovel·lespertanyenaunFer-raterMoraambiciós i experimental.Per exemple, en la seva segona no-


Com qualificaria la literatura deFerrater?És, eminentment, una literatura deseny.Éscontinguda,mesurada,iròni-ca, compacta,precisa, elegant idiàfa-na.Laironiaferrateriana,sibéencertsmomentspotdesembocarensarcas-meosornegueria,noésmaiagranires-sentida.Ésuna ironiaobjectiva, ten-dra, perspicaç i ponderada, maivisceral, que nomena cap a la burlamaliciosao capal grotesc caracterís-ticdelatradicióhispànica,sinócapalqueésconcret,bendimensionat,per-fectament identificable–mediterra-

ni,siesvol–.FerraterMoradefuig els efectismes,la grandiloqüència, l’ex-pansió lírica, l’amanera-ment, la deformitat, la re-tòrica i l’abstracció. Per

contra,buscasem-pre l’equilibri, laconcreció i laclaredat, cosaque fa que laseva prosade vegadessigui unamicafreda.

18Assenyalar, fixar els límits d’una cosa o el sentit d’un terme

A. INDICAR B. IMAGINAR C. TRADUIR D. OBSERVAR E. DEFINIR

JFM

!

DAMIÀ BARDERA

“Ho revisavatot, i més dedues i tresvegades,si calia”

Comafilòsoferamoltexigent, i re-visava sovint el que feia.Tambéhofeia comaescriptor?No és que revisés sovint el que feia,sinóquehorevisavasempre.Imésdedues i tresvegades, sicalia.Feselquefes (assajos,articles, llibresdefiloso-fia, etc.), sempre revisava els textos.De fet, pel seu epistolari sabemquerefeiaunavegadaiunaaltraparàgrafssencers i frasesde lessevesnovel·les.En algunes cartes afirma que és unescriptor lent, molt lent, metòdic ipulcre. I que li costamolt escriure.Llegint aquestes cartes, no semblaque FerraterMora fos un escriptorprolífic de cap de lesmaneres. Peròhova ser.

Quina és la seva novel·la preferidadeFerraterMora?Emquedo amb el seu primer llibrederelats:VoltaireenNuevaYork, pu-blicat l’any 1985, en el qual trobemset relats que ja havien estat publi-cats anteriorment,més dues narra-cions inèdites fins al moment. Sónrelatsdesencantats, irònics i sorpre-nents, capaçosd’interpel·lar-nosen-cara avui dia.!

”Damià Bardera és llicenciat enfilosofia per la Universitat deGirona. Actualment està fentla tesi doctoral sobre l’obranarrativa de Ferrater Mora.


“Submergit en un medianglocosmopolita, tinc oportunitat

de practicar diverses llengüesoccidentals. Malauradament, el

català n’està exclòs per manca derepresentants de la raça”

‘Joc de cartes’, 1951!

“La catalanitat de la filosofia del’Ors resideix en la tenaç fidelitata aquestes dues virtuts: el seny

i l’harmonia”‘El llibre del sentit’, 1955 !

JFMPENSAMENTS

“Els sentits que ha tingut el terme‘filosofia’ van assolir només la seva

maduresa a Grècia”‘Diccionario de filosofía’, 1941!

JFM


19 Doctrina que afirma que les expressions ètiques no parlende fets sinó que manifesten sentiments

A. SENSUALISME B. MORALISME C. INTUÏCIONISME D. EMOTIVISME E. DESCRIPTIVISME

!!EL CINEASTA"

En una època en quèno era habitual que elsintel·lectualss’interessessinpel cinema, JosepFerrater Moras’hi va abocar de ple.

“El cinema ha estatper a mi, des de lamevaadolescència,o unamicamenys,unartenormementatractiu. [...]Novaig

néixer, comRafaelAlberti escriu enunpoema, «ambel cinema», però sípelsvoltants.Dosdelsmeusprimersassajos versen sobre el cine, i en und’ells tracto«l’essènciadel cinema».Lavida, comdiuenels tangos, emvaportarpercamins filosòfics iprofes-sorals, cosa que de capmanera de-ploro, peròel cinemam’hacontinu-at interessantsempre.Fins i totcomunespectador,noel vaig considerarmai com un mer entreteniment–tampoccomunfiúltim i suprem,ouna panacea–. Durant força tempsmolts intel·lectuals hanmenyspre-

at el cinemaamblamateixa intensi-tatambquèbastants l’idolatren.Sen-se explícitament proposar-s’ho, heevitat aquestsextrems”, escriviaJo-sepFerraterMora l’any1974al llibreCine sin filosofías.

FerraterMoravatenirungran in-terèspelcinemaquannoeragensha-bitualqueels intel·lectuals s’hi inte-ressessin. Va exercir una intensa iapassionada activitat cinematogrà-fica, sobretot durant la dècada delsanys 70. Amés, va voler fer cinemasense filosofia, cinepelmateix inte-rès de fer cine, i experimentant lespossibilitats del llenguatge (literarii fílmic), perquèencaraquevolia fercine sense filosofia, sempreque feiacine també el feia amb idees. Va ar-ribaraproduircapaunatrentenadepel·lícules, algunesdemoltpocsmi-nutsdedurada ialgunademésd’unahora. N’hi ha dues que van guanyarpremis al Rochester InternationalAmateurFilmFestivaldeNovaYork,el que actualment s’anomena TheRochester InternationalFilmFesti-val. SónEverydayness, de l’any 1973,iTheSuite of theNight. A filmpoem,del 1974.

FerraterMorava ferpel·lículesdediversesmenes,algunesambpreten-sionscinematogràfiques,d’altrescoma exercicis temàtics (sobre la neu, laterra, les florsoelsanimals), ambin-tencióreivindicativa(endefensadelsanimals) o coma records ocasionals

(casaments,aniversaris, festesdeNa-dal,manifestacionscíviques).Algunsfilmsseussónvídeosdomèsticsitam-béallòqueFerrateranomenava“mi-niatures”, pecesmolt curtes, sovintde caràcter satíric, amb comentarisdelmateixautor(comaraLavidaco-tidiana,Devueltaal pelotónde ejecu-ción iLa llamada).

Hihaduespel·lículesqueFerraterno va fermai, tot i tenir-ne el guió apunt i perfectament titulades:Unapassió inútil iUnapel·lículademilmi-lions de dòlars. Els dos guions delsfilmsnorealitzats es van incorporarcomacontesenel seu llibreSiete re-latos capitales.

“Ferrater valorava especialmentels seusguions.Ésperaixòqueenvapublicar alguns, que adquireixenunvalor autònommésenllàde lapel·lí-cula; la major part deguionstenenuncaràc-terliterari iunaestruc-turacircular,no linealni expansiva”, explicaMariona Bruzzo, capdel Centre de Conser-vació iRestauraciódela Filmoteca deCatalunya. Bonapart de les pel·lí-culesdeFerraterMora són avuia la Filmote-cadeCatalu-nya."

Cinema sense filosofia?

SÍLVIA GRAU

Quines facetes específiques teniaelFerraterMoracineastaamateur?Feia dedirector, guionista, fotògraf imuntador. Tots els guions de les se-ves pel·lícules són seus. Pel que fa alvessant tècnic, estava especialmentinteressat en el so, l’enquadrament ilaposadaenescena.

Va ferd’actor?AlfilmAheroofourtime,del1969.Hiapareixenunpetitpapercomavene-dordediaris.

Quins eren els seus referents en elcinema?LuisBuñuel,JeanLuc-GodardiNés-torAlmendros–ambaquestúltimhiteniaunarelaciód’amistat–.Vallape-naesmentartambéJavierAguirrei lasevapropostad’anticine,malgratqueFerraterMoraconsideravaqueel ci-nemaexperimentalpersenoportavaenlloc.

LaFilmotecaharecuperat algunesde les filmacions de FerraterMo-ra que estavenmolt deteriorades.Sí, a causadelmal estat deThe shapeof things to come iCarminaVaria, laFilmoteca s’ha encarregat de fer-neuna preservació digital enHD i unacorrecció de color. D’aquestamane-ra, hem garantit la conservaciód’aquestsdos films.

Està previst que la Filmoteca facialgunaactivitat enel centenaridelnaixementdeFerraterMora?Sí,debensegurquea la tardor faremalgunaprojecció en elmarc del cen-tenari de la mort d’aquest filòsofamantdel cine."

ESTEVE RIAMBAU

“En cine va serde tot: guionista,director,muntador...Fins i tot actor””

Esteve Riambau és directorde la Filmoteca de Catalunya

Tècnica i artFerrater Moras’interessavatant per la tècni-ca cinematogrà-fica com pels as-pectes artístics.1. Darrere d’unacàmera, l’escenahabitual de Fer-rater dels 70.2. Fotograma deThe shape ofthings to come,de Ferrater Mora.3. Fotograma deCarmina Varia.CÀTEDRA JFM /

FILMOTECA DE

CATALUNYA.

JFM

1 2

3


“La vida és un sospir. Seria unaestupidesa, fins i tot un pecat,

malbaratar-la i deixar que s’escolésentre els dits com si fos aigua”

Priscilla Cohn, la seva dona, recorda que ho deia sovint!

“El català té, en general, la moraldel treball. Concretament la de

l’artesà. El català té un fonsd’artesà. Jo he nascut al carrer

Princesa, en un barri de treball.El fet imprimeix caràcter”

Frase recollida per Josep Pla a l’‘homenot’ sobre JFM, 1963 !

JFMPENSAMENTS

“Si es poguessin conjuminarsempre el cor gran amb el cap clar,

potser el món aniria més bé”Carta de JFM al metge gironí Pompeu Pasqual, 1959!

JFM


10expertsens parlende FerraterMora

20 Posició optimista sobre el poder de la raó i sobre la possibilitat de reorganitzarla societat amb principis racionals, així com de conèixer i dominar la naturalesa

A. IL·LUSIÓ B. IL·LUMINACIÓ C. IMAGINACIÓ D. UTILITARISME E. IL·LUSTRACIÓ

OPINIONS!

10 experts valoren la dimensió de l’obra de Ferrater Mora il’empremta que ha deixat a Catalunya, a Espanya i al món.Fan una tria de les seves millors obres i ens acosten alpolifacètic i genial personatge a través d’anècdotes, la majorpart de les quals les van viure personalment amb el pensador.PREGUNTES: PER QUÈ JFM ÉS IMPORTANT? // QUINA EMPREMTA HA DEIXAT? // QUINA ÉS LA SEVA OBRA PREFERIDA DE JFM? // QUINA ANÈCDOTA PERSONAL RECORDA?

JFM


21Procés de raonament que va d’allò que és particular(o més específic) a allò que és universal (o més general)

A. REDUCCIÓ B. DEDUCCIÓ C. INDUCCIÓ D. SIL·LOGISME E. PREDICCIÓ

JFM

Per què és important?Enprimerlloc,perquèenllaçaambelbrillant desenvolupament de la filo-sofia aCatalunya abansde laGuerraCivil,quel’exili i ladepuració internavanestroncar demanera tràgica. Ensegonlloc,per lasevacuriositat inex-haurible, que el va portar a conrear,sense limitacionsniescolasticismes,bonapartde lesgransqüestions filo-sòfiques del segle passat, en profun-dasintoniaambelsgranscorrentsdela filosofia internacional,desdela fe-nomenologiafinsalafilosofiadelllen-guatge, sempreambunsegellperso-nal inconfusible i una envejablevoluntat comunicativa.Obra preferidaÉs difícil triar-ne només una: asse-nyalaréquatrepublicacionssevesqueemsemblenemblemàtiquesde lase-vamanera d’entendre el pensamentfilosòfic. En primer lloc, el gegantíDiccionariodefilosofía,unaobrasen-secomparacióenelpanoramainter-nacional, iuna introduccióúnicaperendinsar-seenlesqüestions filosòfi-quesmésrellevantsdelamàdelahis-tòriade la filosofia.Ensegonlloc,Lesformes de la vida catalana, potser elmillor assaig, entre d’altresmèrits,sobreelpaper i l’abastde la ironiaca-talana.Entercer lloc,Éticaaplicada.Del aborto a la violencia, escrit ambPriscillaCohn, ique, enunpaíson latemptació de lamoralina i l’homiliatenyeix sempre qualsevol discussióètica, constitueix, encara avui, unexercicideracionalitzaciódelsgrans

DOCTOR EN FILOSOFIA I PROFESSOR D’ESTÈTICA A LAUdG, ON DIRIGEIX EL MÀSTER EN COMUNICACIÓ ICRÍTICA D’ART. HA ESTAT DIRECTOR DEL PROGRAMAD’ESTUDIS INDEPENDENTS DEL MACBA. DES DELNOVEMBRE PASSAT ÉS PRESIDENT DEL PATRONAT DELA FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES.

XAVIERANTICH

debatsèticsde lanostraèpocasensecomparacióen la filosofiadelnostrepaís. I, finalment, l’entranyable Jocde cartes 1948-1984, el volumamb lacorrespondència que Ferrater vamantenir amb Joan Oliver, PereQuart, durant gairebé quatre dèca-des,undelsgransepistolarisde l’exi-li i, amés, unmonumentde lucidesaque, avui, caldria rellegir.Una anècdotaNoel vaig conèixerpersonalment.AlaUniversitatdeBarcelona,onjovaigestudiar filosofia, durant la primerameitatdelsanysvuitanta lasevapre-sència,comlad’aquellsaltres filòsofscatalansque s’havienexiliat, era en-cara, suposo,unanosamésaviatmo-lesta per amolts dels que n’hauriend’haverparlat ique,comentantesal-tres coses, preferienel silenci.!

“La seva curiositatinexhaurible el va portar

a conrear les gransqüestions filosòfiques

del segle XX”

A la universitatTant JosepFerrater Moracom XavierAntich vanestudiar a laUniversitat deBarcelona.FRANCESC MELCIÓN


22 Ciència que s’ocupa de les significacions de les paraules

A. GRAMÀTICA B. LINGÜÍSTICA C. SEMÀNTICA D. ORTOGRAFIA E. ANALÍTICA

!!!!

Per què és important?L’aportaciódeFerraterMoraéssobre-tot filosòfica. I dinsde la filosofia, di-dàctica. És el gran professor quenovamtenir aCatalunya.Els estudisdefilosofiaa lanostrauniversitathauri-enanatd’unaaltramanerasin’haguésestatprofessor.Coneixiabéelstemesi sabia exposar-los. Però amb talent icreativitat.Sihihaprofessors“explo-tadors”del saberdels altres, i profes-sorsque“exploren”perellsmateixosel saber, enFerrater recollia les duesfacetes.Espremiaelsaberalièmentredestil·lavaelpropi.Nosolses limitaa

CATEDRÀTIC D’ÈTICA, DEGÀ DE LA FACULTAT DEFILOSOFIA I DIRECTOR DEL MÀSTER DE CIUTADANIAI DRETS HUMANS DE LA UB

NORBERTBILBENY

“És el granprofessor queno vam tenira Catalunya”

estudiariexposar,quejaésprou,sinóaanalitzar el queexposa i adonar-neel seuparer.Aixòho fadevegadesdi-rectament,enelsseusassaigsi llibresde compilació, però generalmenthofaperviatàcita,pelmateixordredelaseva anàlisi i exposició.Enaltres pa-raules, recull i ordenael pensament,dónaorientacions.NohovaferelseumestreXirau, que eramés assagista,però síCrexells, per bé que vamorirtan jovequenovapodermostrar-hodeltot.L’empremtaquehadeixatFer-rater és ladel filòsof coneixedorde lahistòriadel pensament, rigorós enelllenguatgeil’anàlisi filosòfica, i impli-cat ellmateix en les granspreocupa-cionsdel pensament contemporani.Tépensamentpropi.Amim’interes-sa el seu integracionisme, perònoelvadesenvoluparprou.Potserno li vainteressar. Enel seu temps els granstemesde fonseren–i encertamane-raencarahosón–:llenguatge,món,ac-ció.S’hiposà, i ensajudàacapir-los.Obra preferidaSóndues: elDiccionario de filosofía,injustament no traduït a la llengua

anglesa, i l’exquisit Les formes de lavida catalana. Però cada obra sevaés bona. És clara, rigorosa, sempreactual, i demolta talla. JosepFerra-ter Mora té fusta de mestre, sensesemblarmai alliçonador ni pedant.Cal, doncs, llegir Ferrater.Hi ha ar-ticles del seu diccionari que, si mésnoper la forma, sónpeces d’antolo-giaperaqui vulgui escriure sobre fi-losofia.Una anècdotaValoro que respongués les mevescartes, quan en la meva joventut livaigdemanar si empodiaajudarperserprofessor alsEstatsUnits. Tam-bé recordo la seva proximitat en eltractepersonal: sempre taneducat,i a la vegada amb aquella mirada iaquell posat franc i cordial. Emsen-tia bé parlant amb ell. Amés, sem-blavaqueconeixia lameva feina i emva felicitar i animar.Disculpin la im-modèstia, però això és impagable.També em fa gràcia recordar que siera la sevadona,PriscillaCohn,Fer-rater semblava gelós d’ella. És en-cantador, no?"

JFM


23 Allò que permet explicar per què s’ha produït un efecte determinat

A. PRINCIPI B. RAÓ C. ARGUMENT D. CAUSA E. HIPÒTESI

!!!!

Per què és important?FerraterMora va ser un filòsof poli-facètic i ambuna cultura extraordi-nària. Va ser sobretot un filòsof, pe-rò també va escriure ficció i va feralguna pel·lícula. Va contribuir a di-vulgarelpensamentespanyolalsEs-tats Units.Malgrat haver fet tota lacarrera acadèmica forade l’Estat, vatenirespecialcuraamantenirvinclesforts ambCatalunya i Espanya, noperdent el contacte ni la curiositatper la gentd’aquí.Ho llegia tot i s’in-teressavapel que es feia aquí. L’obramés divulgada i coneguda de Ferra-

CATEDRÀTICA DE FILOSOFIA MORAL I POLÍTICA DE LAUAB. PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ VÍCTOR GRÍFOLS ILUCAS I DEL COMITÈ DE BIOÈTICA D’ESPANYA.

VICTÒRIACAMPS “És una llàstima que

no tinguem encarauna edició de les seves

obres completes”

“A Ferrater no li agradava ser identificat coml’autor del diccionari, sinó com el creadord’un sistema filosòfic propi que vaanar elaborant amb el nomd’«integracionisme»”

terMora és elDiccionario de filoso-fía, quevacomençar comunaediciópetita,d’unsolvolum,ivaacabarsentunaobra immensadequatrevolums.És sens dubte el diccionari filosòficméscomplet, important iconegutenllengua espanyola. AFerrater, però,noliagradavaseridentificatcoml’au-tor del diccionari, sinó comel crea-dor d’un sistema filosòfic propi quevaanarelaborantambelnomd’inte-gracionisme.Ambaquesttítolespro-posava superar les grans oposicionsconceptuals (subjecte/objecte,ma-tèria/raó, absolut/relatiu) i fer unafilosofia que integrés els extrems imostrés la continuïtat que hi ha en-tre ells. Tant el diccionari com l’es-forç per construir una filosofia prò-piaelsituenentreelsgranspensadorsen llengua castellana i catalana delsegleXX.Ésuna llàstimaquenotin-guemencara una edició de les sevesObres completes.Obra preferidaDelamateriaalarazónésel llibrequeculmina la filosofia integracionista i,des delmeupunt de vista, elmés in-

teressantdeFerraterMora. Interes-santcomasíntesidelseupensamenticomapropostad’unamaneradeferfilosofia que vol superar les escoles,els ismes i les separacions excloents,totmostrant lacontinuïtatquevadesde lamatèria a la raó, des de la físicaa l’ètica.

Una anècdotaUnavegadalivaigpreguntarcoms’hohavia fet per elaborar una obra tanenciclopèdicacomelDiccionaride fi-losofía iquinamenad’equiphaviane-cessitat per escriure-la. Emva con-testar: “Ho he fet tot jo sol. Ésmoltmés ràpid”."

JFM

CÀTEDRA FERRATER MORA


24 Procés pel qual una cosa superior en produeix una d’inferior persuperabundància, sense que el primer perdi res en el procés

A. DIFUSIÓ B. TRANSMISSIÓ C. EMANACIÓ D. CAPTACIÓ E. EXCRESCÈNCIA

!!!!

Per què és important?JosepFerraterMoraéselfilòsofcata-làmésimportantdesdeRamonLlull.Siensmirem,però,lasevaobradesdela perspectiva general de la filosofiacontemporània, és el filòsof queméss’haesforçatperdesenvoluparunafi-losofia capaç d’integrar els diversosgranscorrentsdelmónd’avui.Elabo-rard’unamaneraconvincentunasín-tesientre la filosofiaanalítica (predo-minantment anglosaxona) i la ques’anomena filosofiacontinentalhaes-tatuna tascadificilíssimaquenomésespodiaferamblasevaabsolutamentextraordinària erudició i el coneixe-mentqueteniadelestradicions.

La seva empremta almón hispà-nichaestatdifusa.Hihaunúsincon-fessat peròmassiu del seu dicciona-ri, evidentment.Noconec, però, capgrup o escola ferrateriana, tot i queem consta que alguns joves filòsofscatalans estudien i coneixen la sevaobra.Enelmónanglosaxó,vaserge-neralmentignorada:perexemple,unllibre important,L’home a la cruïlla–ell sempre deia el títol en català–,queésunacomparació forçaconvin-cententre lacrisicultural i credenci-al delmónclàssic i la crisi del nostretemps, va passar desapercebut, tot iser publicat en anglès. El seu esforçper ferdepontentre la filosofiaana-lítica i la continental no va ser entèsallà.Els intentsde traduir el seudic-cionaria l’anglès,malgrat lesrecoma-nacionsd’alguns filòsofsdestacadís-simsdelmón,novandonarcapfruit.Obra preferidaElserylamuerte.Perfectamentcons-cient de la crisi, per no dir desapari-ció,de lametafísicadelpanoramafi-losòfic, Ferrater va fer un esforç perreconstruir-la,osimésnoperrecons-truirunaontologia,apartird’uname-ditaciósobrelacessaciódel’ésser,queés lamort. L’estudimanté totes lescaracterístiquesde la filosofia ferra-teriana–unaconsciènciadediversestradicions, inclosa lamés existenci-alista, tot i que ell no ho era–, ja quesempres’esforçavapercopsarelquefilòsofsd’altrestendènciespodienha-ver dit. Ferrater potser discrepariaunxicdemiaquí, jaque, comellma-teix deia, el seu tractat cabdal sobrelanaturadelmón–sobreelsdiversosnivells de la realitat en una anàlisievolucionista o, en paraules seves,

PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. ÉSAUTOR DEL LLIBRE, AMB ESPERANZA GUISÁN, ‘JOSÉFERRATER MORA: EL HOMBRE Y SU OBRA’.

SALVADORGINER

emergentista– ésDe lamateria a larazón més que no pas a El ser y lamuerte.Elseuemergentismeés inte-ressant,peròcomatalésunaideanogens nova: algunes filosofies atribu-eixen als diversos nivells de la reali-tat propietats que provenen del ni-vell inferior,peròquenosónreduïblesaell.Desd’unaltreangle, tincunaal-traobrapreferida:Lesformesdelavi-dacatalana.Ésundels tresgransas-sajos sobre Catalunya del segle XX–juntamentambNosaltres, elsvalen-ciansdeJoanFuster, iNotíciadeCa-talunyadeJaumeVicensVives– iemsembla fonamental per entendre elpaís, tot i que és un treball volguda-ment idealista, despullat conscient-mentdeconcrecionsiexcepcionsquenopermetrienquesesostingués l’ar-gumentprincipal, queésdefinir allòqueensfaserelquesomcomapoble.Ésunestudicorprenedorsobremen-talitat iactituds–mésenllàdela llen-gua–d’allò que fa lanostrapàtria.Una anècdotaFerratervaserpartdelavidadelame-vafamíliaidelamevavida.Emvaveu-renéixer i joelvaigacompanyarenlasevamort, al costatde la sevagerma-naMercè.Heconviscutambell,amicde l’ànimadelmeupare, a casa sevaaVillanova, aPennsilvània, a casame-vaalcarrerProvençaienmoltsaltresllocs. La conseqüència paradoxal ésqueentincmassa,d’anècdotes,inosa-briaquinatriar.Hepublicatunaobracol·lectiva sobre la seva filosofia i hecol·laboratenunaaltra,enanglès.Tan-mateix,enalgunaocasióhefetunades-cripciópersonal–comenelcasd’unaestranyaconferènciapúblicaqueemvademanarmolt amablementno fagaire la SocietatCatalanadeFiloso-fia–, irecordoquetothoms’hovapas-sar d’allòmésbé.Esperoquedes delllocdelcosmosonestrobielseuespe-rit ell també somrigués escoltant elquehideiaelseuamic.Sipogués,lien-viaria un gotet deMalvasia Robert,d’AromesdeMontserrat odel seu li-cor preferit –que em va fer dur-li aAmèrica!–, l’EstomacalBonet."

“Ferrater Mora ésel filòsof catalàmés important

des de Ramon Llull”

Ramon Llull, escriptor i filòsof, con-tinua sent avui un referent. ARA

JFM


“El ‘Diccio-nario defilosofía’continuasent lamillor en-ciclopèdiafilosòficaescritaper un solautor”

!!!!

Per què és important?LaimportànciadeFerraterMoracon-sisteixenl’amplitudilaprofunditatdela sevaproducció intel·lectual. Lava-rietatdels seus interessoselvancon-vertir,enparaulesdelseuamic,elcrí-tic JuanMarichal, en l’espanyol ambméslecturesdetotelsegleXX,laqualcosa arriba a la seva dimensió méscompleta en elmonumentalDiccio-nariode la filosofía, unaobraqueen-cara continua sent lamillor enciclo-pèdiafilosòficaescritaperunsolautor

PROFESSOR DE FILOSOFIA DE LA UNIVERSITAT DECANTÀBRIA. ENTRE ELS SEUS MÚLTIPLES TREBALLSSOBRE EL PENSAMENT CONTEMPORANI DESTACA ‘LACONCIENCIA LINGÜÍSTICA DE LA FILOSOFÍA’. ÉSESPECIALISTA EN FERRATER MORA, SOBRE EL QUALHA PUBLICAT UNA DOTZENA D’ASSAJOS.

CARLOSNIETO

enqualsevol de les llengües conegu-des. Sensedescuidareldesigd’explo-rar,enelsdarrersanysdelasevavida,unaantigavocacióliterària, laimpor-tànciadeFerratersecentraenl’àmbitfilosòfic.El seunomcompleta l’esco-llitgrupdefilòsofsespanyolsdelsegleXX, l’obradelsqualshaestat influenti ha traspassat les nostres fronteres,comUnamuno,Ortega yGasset, Zu-biri i Zambrano, amb laqual va com-partiramistatiexili,aquestexilirepu-blicà queFerrater va saber convertirenunaoportunitatperinternaciona-litzarlasevaperspectivafilosòfica.Fer-raterMoraenshallegatunestildepen-sarsolidariamblariquesadelarealitat,laqualcosarequereixunaactitudca-paçde comprendre i fer dialogar au-tors i tradicions diferents, integrantposicions iconceptesoposatsperquèfuncionindemanera complementà-ria–demaneraconjuntivainodisjun-tiva–, una fórmulaque avui dia seriasaludadacomuntributalacomplexi-tat del que és real. I almateix temps,demanerainseparable,unaescriptu-radiàfana,queflueixambmestriaana-líticasubtil i transparent.

Obra preferidaL’escolliriadelatetralogiaformadaperElserylamuerte,Elseryelsentido,DelamateriaalarazóniFundamentosdefilosofía.Aquestsllibresformenelnu-cli filosòficmésgenuíde l’autor, l’ela-boraciódelqualestàpresididapelpro-pòsitdeferunaobraoriginal,o,comesdeiaencaranofagairesanys,peldesigdecrearunsistemafilosòficpropi,es-tenent-sepertoteslesdisciplines,pe-ròdescansant enuna filosofia fona-mentaloontologia.D’aquestesobreslamésatractivaemcontinuasemblantElseryelsentido, escritaenunaprosafilosòficabrillant, queFerrateraban-donariaperreemplaçar-laperunaal-trademésaustera. Però comquecaloptarperuna,laméscompletaésDelamateriaalarazón, jaque,senseaban-donarelmarcteòricdel’obraanterior,completael seudiscurs filosòfic ambunrepertoriformatpernovescatego-riesontològiques.D’altrabanda,ésunaobramésexplícitapelque faa l’auto-definició teòricadel seuautor, enelstermesd’unnaturalismedebasesotala fórmulad’unmaterialismeemer-gentista,alhoraqueofereixtambéuna

filosofiade l’acció, iunaètica, i tambéunareflexiómetafilosòfica.Una anècdotaLamevarelacióambJFMesremun-ta al 1981, a Oviedo, on presidia undels jurats de la primera edició delspremisPríncepd’Astúries.Allíelvaigretrobar quan el premiat va ser ell;vamreprendreel contacteaMadrid,i en una ocasió aGirona, en la inau-guracióde la càtedra.Enduesocasi-onsensvamreuniraSantander.Delsdeuanysqueelvaig tractarenrecor-do la senzillesa, que feiamés enllu-ernadora la seva saviesa, l’exquisidapromptitud amb què responia a lescartes –com hauria gaudit en l’erad’internet,vist l’entusiasmeambquèsaludava les noves tecnologies, comla seva atracció pel fax!–, la seva ge-nerositat, ladesimboltura i sentitdel’humorperbaixara laTerra lesqües-tionsmés abstruses. Però també laironia, amblaqualvasaberdistanci-ar-se fins i tot de simateix, negant-seelvalorquenosempreelmóncul-tural i filosòfic espanyol va saberreconèixer-li comesmereixia."

JFM

25 Potència intel·lectual completa, que s’organitza en diversos graus

A. PERCEPCIÓ B. ENTENIMENT C. INTUÏCIÓ D. JUDICI E. IMAGINACIÓ


“Ferrater cediala seva càmera

a activistes perquèpoguessin filmar

anònimamentl’explotació animal”

26 Procés gradual i ordenat que pot afectar qualsevol realitat

A. EXPLICITACIÓ B. REVOLUCIÓ C. EVOLUCIÓ D. EXPLICACIÓ E. CAUSALITAT

!!!!

Per què és important?Amésde la rellevànciaque l’obradeJosepFerraterMorava tenir al llargdel segle passat, cal destacar el fetque va ser un avançat en el seutemps. Va ajudar a introduir en elnostre context la filosofia analítica,i tambéva fercontribucionsmolt in-novadores en diversos punts. Enl’àmbit de l’ètica, les seves aportaci-ons van anticipar posicions que esvandesenvoluparendècadesposte-riors.Enparticular,m’agradariapo-sar de relleu la seva contribució en

PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE SANTIAGO DECOMPOSTEL·LA I EXPERT EN ÈTICA APLICADA IDRETS DELS ANIMALS. ÉS AUTOR DEL LLIBRE ‘LAFILOSOFÍA MORAL DE J. FERRATER MORA’ I VA SERPREMI FERRATER MORA 2007

ÓSCARHORTA

unàmbitque, tot iqueavuidiahi tre-ballem cada vegadamés, era inèditenel seu temps: la consideraciómo-ral dels animals.Enel seuDicciona-riode filosofíavaestablirunparal·le-lisme entre les discriminacionssofertes permolts éssers humans il’opressió dels animals, i va fer ser-vir el terme especisme, anàleg al deracisme, per designar aquest tipusdepatiment.L’obradeFerraterMo-ravaobrir el camíamolts investiga-dors posteriors preocupats peraquests problemes.Obra preferidaSuposo que la majoria de gent res-pondria que la preferida és elDicci-onario de filosofía, i que el mateixFerrater afirmaria queDe la mate-ria a la razón. Per part meva, emquedo amb la seva Ètica aplicada,escrita juntament amb PriscillaCohn.Ambaquestaobra, davantdelmodel d’intel·lectual de saló senseinterès pels problemes pràctics delseumoment, Ferrater es vapresen-tar com un pensador compromèsambaquestes qüestions. Aquest lli-

brevamostrar lanecessitatdepren-dre’s seriosament problemes coml’eutanàsia i l’avortament, el que jahe esmentat abans de la considera-ció dels animals i d’altres, el tracta-ment dels quals hauria de tenir un

lloc molt més important del que téavui en la reflexió filosòfica.Una anècdotaEndiréduesque il·lustrenel seuca-ràcter. Ferrater, amésd’escriure, esva dedicar al cinema i va filmar di-versespel·lícules.Uncop, enunaen-trevista per aTVE, li van preguntarsobre això. Ferrater va respondreambmodèstia i ironiaqueell inten-tava fer documentals, peròquemésaviat hauria d’anomenar-los “con-fusionals”, jaquemésquedocumen-tar el que realment feien era “crearconfusió”. Per descomptat, no eragens així, però ensmostra l’esperitautocrític de Ferrater. D’altra ban-da, una cosa queno se sap és que alsinicis, fadècades, delmovimentpelsdrets dels animals, Ferrater cedia laseva càmera a activistes perquè po-guessin filmar anònimament l’ex-plotació animal en llocs comels es-corxadors. Si haguessin estatdescoberts, la càmera,molt cara, elshauria estat confiscada. Però ell elshicontinuavaoferint igualment, comasuport aunacausaqueveia justa."

JFM


“Més que unafilosofia, ha deixat

una manera defilosofar que

dinamita tota formade dogmatisme i

boicotejal’eclecticisme”

27 Doctrina que sosté el valor superior de la persona enfrontde l’individu, de la cosa o d’allò que és impersonal

A. INDIVIDUALISME B. PANTEISME C. PERSONALISME D. IMPERSONALISME E. EGOISME

!!!!

Per què és important?M’agrada considerar el conjunt de lasevaobra comunagranaventura in-tel·lectual, d’Europa aAmèrica, desd’una concepció molt continental(existencial, hermenèutica, amb te-mes com lamort, les crisis històri-ques...)finsaunademarcadamentan-glosaxona,determinadasobretotpelseuinterèspel llenguatge. Iel trànsittambéanàde la filosofia a la narrati-va(cinematogràfica i literària). Isen-se tallarmaidel tot ambres, ja que la

AUTOR DEL LLIBRE ‘FERRATER MORA’ DE LACOL·LECCIÓ ‘GENT NOSTRA’. VINCULAT A LAINSTITUCIÓ DE L’OMBUDSMAN (DEFENSOR DELPOBLE) DES DE FA MÉS DE VINT ANYS, HATREBALLAT A KAZAKHSTAN I A ARMÈNIA PERCONTRIBUIR AL SEU ESTABLIMENT.

ANTONIMORA

continuïtatéslagranpràctica, l’expe-rimentació, i undelsmàximsmotiusde reflexió deFerrater.Més queunafilosofia, ha deixat unamanerade fi-losofar que dinamita tota forma dedogmatismeiboicotejal’eclecticisme,

tot icaracteritzar-seper lasevaaten-ció a les diferents possibilitats d’en-cararunproblemadonat.L’emprem-taquehapogutdeixarnodepèn tantde la seva qualitat intrínseca comdela capacitat de ser rebuda, heretada.Siaquínomésse’nconeixeldicciona-ri,altramentmagnífic,doncsmira, jaésmolt. Si elpaísnodónapermés...Obra preferidaNomésuna?De lamateriaa la razónéselseugranllibredefilosofia.Lase-vaprimeranovel·la,Claudia,miClau-dia,emsemblalamésreeixida,queespot llegir comun insòlit autoretrat,irònicisegonscomunamicacruelambellmateix. I, en fi, tincunagrandebi-litatperl’epistolariquevaintercanvi-arambJoanOliver,PereQuart, reco-llitambeltítolJocdecartes.Estractad’unexcepcionaldocumentdetocon-fidencialassolitentredoshomesmoltdiferents,amésdeserunllibrequevalperuntractatsobre l’amistat.Una anècdotaExplicaré una anècdota d’ascensor.Abansde res, hededirque laprime-

ravegadaquevaigmantenirunaxer-rada amb ell li vaig fer la inevitablepregunta de si es plantejava tornaraviureaCatalunya, i ellm’haviacon-testat amb una immediata i rotun-danegativa.Doncsbé, ascensoravall–un trajecte inevitablement curt–,jo l’acompanyava a donar una lliçóinaugural d’uns cursosd’estiu.Eraaprincipis de la dècada dels 80. Ensguiavael rectorde launiversitatquel’havia invitat,unapatumde laTran-sició.Decop, aquest rector li vapre-guntar si haviapensatde tornar, i vaafegir quearaquemanaven, “ells” lihopodrien facilitaracadèmicament.Ferrater Mora va fer uns ulls comunes taronges.Esnotavaquemainol’hi havia dit així de clar i directe, itot just va poder balbucitar quatreparaules: “Bé, jo... ara que ho diu...N’hauríem de parlar”. Allò va que-dar en no res. Però si d’algunama-nera va tornar, va ser a través de lacàtedra gironina que porta el seunom, per obra de Josep-Maria Ter-ricabras: una institució viva i que téunformatrealment ferraterià,obert,interdisciplinari..."

JFM


28 Argument en què, un cop establertes certes coses, a partird’aquestes coses n’obtenim necessàriament una altra de diferent

A. INDUCCIÓ B. SIL·LOGISME C. DIVISIÓ E. GENERALITZACIÓ E. REDUCCIÓ

!!!!

Per què és important?FerraterMora va ser el filòsof espa-nyolmés importantde lapostguerrai el principal filòsof català del segleXXper la qualitat i la quantitat de laseva obra. Amés, va ser un dels pro-tagonistesdelpasdela filosofiaesco-làsticaal’analítica,queellvadurater-me des de la seva posició als EstatsUnits,mentrequelamajoriadelscon-readors de la filosofia a Espanya esdebatienentreeltomisme,elmarxis-meoelconfúsheideggerianisme.Fi-nalment, tenia un peculiar i enveja-blesentitde l’humor,pochabitualenaquestes latituds.Obra preferidaRespondréaunpreguntasimilarpe-ròpotsermés interessant: quinaeral’obra preferida de FerraterMora?La resposta és: la seva obra preferi-daeraDelamateriaa larazón.AFer-rater l’atordia la famadel seuDicci-onario de filosofía. Hauria preferitser conegut per les seves obresmésoriginals. Ell va plasmar el seupen-sament en llibres com El ser y la

JESÚS MOSTERÍN ÉS PROFESSOR D’INVESTIGACIÓDEL CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONESCIENTÍFICAS (CESIC).

JESÚSMOSTERÍN “En l’exposició de la seva

filosofia sempre brillavala tolerància, l’autoironia

i el sentit de l’humor”

muerte, El ser y el sentido (desprésFundamentos de filosofía) i, sobre-tot, De la materia a la razón. Enaquests llibres presenta un sistemafilosòfic propi, basat enunmateria-lisme emergentista de gran abast,peròmatisat per la presa en consi-deració demúltiples perspectives,dades, opinions i problemes.

L’obra que resumeix més bé elpensamentoriginaldeFerraterMo-ra (almenys en la seva opinió i en lameva)ésDelamateriaa larazón, pu-blicada el 1979, i que representa laculminació i el resumde la sevacos-movisió, lasevaontologia i lasevaèti-ca.L’ontologiadeFerraterresultaserunmaterialisme emergentista (re-peteixo aquesta expressió, que a ellli agradavarepetir), quearticula totsels sistemes reals en quatre nivells:el físic, l’orgànic, el social i el cultu-ral, cadascun dels quals depèn delsanteriors, encara que també posse-eixpropietatsemergentspròpies.Enespecial, els actesmentals s’identi-fiquen amb processos neurals decerts organismes. L’ontologia finalde Ferrater coincideix en gran partamb ladeMarioBunge, però la sevapresentació imetodologia són dife-rents.Ferraterpropugnaunameto-dologia que ell anomena integracio-nista, considerant les tesisoposadesenconflictecomacasos límit, cadas-cunade lesquals corregeix la insufi-ciència de l’altra. I en l’exposició delaseva filosofiasemprebrillava la to-lerància, l’autoironia i el sentit del’humor, cosesquenosempreespo-dendirdeBunge.Aquestmateixany1979enquèvaaparèixerel llibre,vaig

escriureaTeoremaunaextensa iunamica crítica recensió deDe lamate-riaalarazón,queFerrateresvapren-dremolt seriosament. Jo li retreia lafaltadeprecisiódelsnousconceptesque introduïa (sistema, nivell, etc.) iel fetqueno figuressinenel seuDic-cionario, alhora que elogiava l’abastdel llibre, la renovació del seu pen-sament i les seves tesis fonamentals.En les freqüents trobades que vamtenir després, ell sempre tornava acomentarelspuntsassenyalatsen larecensió.

Delamateriaalarazóncontétam-bé la concepció ferrateriana de l’èti-ca. Els codismorals no són deduïtsd’unprincipideontològicabsolut, si-nó que emergeixend’activitats soci-als i culturals.Moral i bo s’utilitzen

per localitzar tendències que esma-nifestenenlasocietathumanaenfor-ma de programes, propostes, ideals,etc.Atravésd’ells s’aspiraatransfor-mar elmón, és a dir, a realitzar sen-tits. En ètica, Ferrater adoptava unamoral teleològica, racional i antian-tropocèntrica, que ell acoblava a lasevapròpiaontologia.Una anècdotaAlasevagrancasaaVillanova(Penn-silvània), una fronteramarcada se-paravaprecisament lazonadelsani-mals, que incloïa la cuina (habitadapervuitgats iungos,quanjovaigser-hi), sota l’influxdePriscilla,de lazo-nademàquines icàmeres(queinclo-ïa vuit televisors i tres ordinadors),sota l’influxdirectedeFerrater."

Càmeres i ani-mals A casa deFerrater hi haviaun munt de cà-meres i animals,ben separats. EFE

JFM


29Objecte físic, de determinada extensió, que causa impressions o estímuls

A. ESPERIT B. EMISSOR C. COS D. ORGANISME E. FIGURA

!!!!

Per què és important?

No em sembla exagerat considerarque, després d’Ortega yGasset, Fer-raterMora és l’autormés influent alllargde lasegonameitatdel segleXXdel’àmbit filosòfichispànic. Inotantperquè els filòsofs espanyols o llati-noamericanshagin integratenelseupensament tesis filosòfiquesespecí-fiquesdeFerraterMora, sinóperquèvaserelnostre filòsofquielsvaobrirles portes vers nombrosos correntsfilosòficspassats icontemporanis,es-pecialment alemanys i anglosaxons,imés particularment encara vers lafilosofia analítica.La floridade la fi-losofia analítica aEspanya i a l’Amè-rica Llatina a partir dels anys 1970probablementnohauriaestat tanac-celeradani tanextensivasenseobresferraterianes com elDiccionario defilosofía oCambio demarcha en filo-sofía, entre d’altres. Però tambéaquells filòsofshispànicsmésafinsalatradicióalemanyanoanalítica(he-gelianisme, fenomenologia, vitalis-me,existencialisme),elsqualsenge-neral tenien dificultats per llegir elstextos en l’original, van aprofitar laportad’entradaqueels oferiaFerra-terMoraenlessevesanàlisisdelsau-tors alemanys. Però FerraterMorano és només undels filòsofsmés in-fluentsdintreelmónhispànic.Tam-béés, sensdubte,el filòsofcatalàmésprominentdelsegleXXiundelsme-tafilòsofsmésoriginals i interessantsa escala internacional.

Obra preferida

FerraterMora va publicar una sèriedellibresquehellegitnosolsambin-terès per la temàtica tractada, sinótambéambveritableplaerper lacla-redat de l’exposició (FerraterMorafouungranestilista):Elsery lamuer-te,El ser y el sentido,Cambiodemar-chaen filosofía,Delamateriaa lara-zón... Però la seva obra que mésadmiro i a la qual tornouna vegada iunaaltraéssensdubteelDiccionariode filosofía.Ésunaobrasimplementmonumental, incomparable. No co-nec res de semblant de cap altre au-tor,encapaltrallengua.Naturalment,existeixenenelmercatungrannom-bredediccionaris i enciclopèdiesdefilosofia, unsmés extensos que d’al-tres, unsmés informatius que d’al-tres.Peròencapd’ellshitrobaremles

CATEDRÀTIC DE FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA A LAUNIVERSITAT DE MUNIC. ÉS MEMBRE DE L’ACADÈMIABAVARESA DE LES CIÈNCIES I MEMBRECORRESPONSAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

ULISSES

MOULINES

característiquestanespecialsdeldic-cionari deFerraterMora.

ElDiccionario de filosofía deFer-raterMoraésel resultat insuperabled’un esforç demolts anys, que amipersonalmentemplantejadosenig-mes:un,¿coméspossiblequeunho-metotsolhagiacomplert latascaambtant d’èxit? I, dos, ¿com és possiblequeunaobra tanvaluosanohagi es-tat traduïdaaaltres llengües,especi-almentl’anglès(tenintencomptequeFerraterMoraerabenconegutalsEs-tatsUnits)?

Una anècdota

Maivaigtenirelplaer i l’honordeco-nèixer Josep FerraterMora perso-nalment.Malauradament, les breusestances que jo feia a Catalunya enl’èpocaenquèjojahaviainiciat lame-vacarrera coma filòsofprofessionalmai van coincidir amb els pocs viat-gesqueFerrater feiaa lanostra terraal finaldel franquismeidesprés.Pucrelatar,però, lasegüentanècdotaper-sonal. Amitjans dels anys 60, jo ha-viacomençataestudiarciències físi-ques a la Universitat de Barcelona,

Ortega y GassetAl segle XX, des-prés d’Ortega, elfilòsof més influ-ent al món hispà-nic és JFM. EFE

peròcadavegadam’interessavamésper la filosofia.Així,doncs,vaigdeci-dir inscriure’mparal·lelamentalaFa-cultat de Filosofia i Lletres. El cursintroductori de filosofia el donavaaleshores FrancescGomà. Estàvemencaraenplenaeraobscuradel fran-quisme, i l’ensenyamentde la filoso-fiaestavabencontrolatperl’OpusDeii retrògrads semblants.EnGomànoera un escolàstic (més aviat era unbergsonià); però sens dubte per ra-ons de pressions polítiques es veiaobligatabasarel cursenuntotxo in-suportable, expressió de lamés ràn-ciaescolàstica,elsFundamentosdefi-losofíad’un talMillánPuelles.

Amitjansdecurs, enGomàensvaanunciar que ens faria un examenparcial sobreels temesquehavia im-partit finsaleshores.Amiemvasem-blarquelimitar-meala lecturade lesestèrilsniciesesdeMillánPuelleserasimplementindigne.Aixíquevaigde-cidir anar a la Biblioteca deCatalu-nyaper veure si trobavaalgunaobrad’introduccióalafilosofiaquefosmésinteressant.EmvaigtoparambelDic-cionario de filosofíadeFerraterMo-ra.Vasercomveure la llumdelsolensortir d’un túnel. Entusiasmat, emvaig posar a estudiar els articles deldiccionariqueerenpertinentsperalstemes tractats enel cursd’enGomà.

El dia de l’examen, les preguntesqueensvaplantejarenGomàlesvaigcontestarbasant-meexclusivamentenl’obradeFerraterMora, i ignorantolímpicamentelsinistreMillánPue-lles(nosenseunacerta inquietudperles conseqüències que podia teniraquesta rebel·lia).

La setmana següent, enGomà vacomentarels resultatsdelsexàmensdavant tota la classe. Va preguntarqui erauntalUlissesMoulines.Vaigaixecar el braç, tot atemorit. EnGo-mà emva demanar quem’aixequés.“Ai, mare, ara sí que has begut oli!”,vaigpensar.Peròpersorpresameva,va dir en públic que feia molt detempsquenohavia llegitunexamentanexcel·lent.Vaserunmomentes-tel·lar en lamevavida, queemva ferdecidird’unavegadapertotesapros-seguir a fons els estudis de la carre-ra de filosofia."

Com és possible que unaobra tan valuosa com el‘Diccionario de filosofía’no hagi estat traduïda

a altres llengües?

JFM


!""

Per què és important?Mésqueempremta,hadeixatunaten-dència,unamanerademirarlescosesalhora serena i irònica; crec, així, queell ha influït fins i totmolta gent quenohosap.FerraterMoraensvaajudaramirarlesteoriesi lescosesmateixescomatendènciesmésquecomasubs-tàncies, comaprocessosdecontami-naciómútua.Amiemfapensarsovinten l’Escola deWarburg i en l’obrade

XAVIER RUBERT DE VENTÓS HA ESTAT CATEDRÀTICD’ESTÈTICA A L’ESCOLA D’ARQUITECTURA DEBARCELONA, SANTAYANA FELLOW DE LAUNIVERSITAT DE HARVARD I MEMBRE FUNDADORDEL NOVA YORK INSTITUTE FOR THE HUMANITIES.HA ESTAT PARLAMENTARI DE LES CORTSESPANYOLES I DEL PARLAMENT EUROPEU. TÉ UNAEXTENSA OBRA SOBRE FILOSOFIA, ÈTICA I ESTÈTICA.

XAVIERRUBERTDE VENTÓS

Heimsoeth: a partir d’aquí vadesen-voluparunamenade formalismedi-nàmicmoltmésoriginal del que s’hareconegut, i que li va permetre inte-grar la filosofiaanalíticaanglosaxonai lametafísicacontinental.Obra preferidaEncaraqueaell li feiaràbiahaverque-datmarcatper lasevaobramagna,elDiccionariodefilosofía, jocitariacomundelsmeuspreferitselmateixdic-cionari,Les formes de la vida catala-na iEl ser y lamuerte, en el qual res-sona Unamuno sense les sevesextravagàncies.Jovaigserambell eldia de la sevamort –vaig ser l’últimapersona amb qui va parlar; elsmet-ges emvandir: “Té el cor trinxat”–, iquanemvaigacomiadar,ell sabiaqueesmoria però vamantenir el seu ta-rannàirònic:“Bé,sí,passademàixer-remunamica; jod’aquínoensortirépas, passa a l’horaquevulguis”.Una anècdotaApartdelasevamort,recordolasevaexplicació de comva començar a es-criure el seu diccionari aCuba, a 34

grausdetemperatura,menjantnoméspatates bullides i quedant-se quasisempre ambgana. I aixòm’ho expli-cavaambunaabsolutanaturalitat,sen-seunmínimdeixdeploramiques.Calafegir a la seva obra la institució que

d’ellan’hasabutferJosep-MariaTer-ricabras, laCàtedraFerraterMoradePensamentContemporani,quehadutaGirona els pensadorsmés impor-tants ivariats,comlihauriaagradataFerraterMora.!

“Ha influïtfins i tot molta

gent queno ho sap”

A Cuba JosepFerrater Mora vacomençar a es-criure el ‘Diccio-nario de filosofía’a Cuba. GETTY

JFM

30 Doctrina filosòfica que es col·loca abans de qualsevol creença o judici, per explorarsimplement i netament allò que és purament donat; vol ser un positivisme absolut

A. METAFÍSICA B. FENOMENOLOGIA C. IDEOLOGIA D. METODOLOGIA E. PSICOLOGISME


“Les meves experiències de la vidacatalana es poden reduir a quatre

fonamentals maneres de ser:continuïtat, seny, mesura i ironia”

‘Les formes de la vida catalana’, 1944!

“Hi ha tants i tants argumentscontra les corrides de toros

que un es pregunta compoden encara tenir efecte

els arguments a favor”‘Mariposas y supercuerdas’, 1994 !

JFMPENSAMENTS

“La unitat ‘Espanya’ pateixdes de fa molt de tempsd’una curiosa inquietud”

‘Reflexions sobre Catalunya’, 1955!

JFM


31 Ciència que té com a finalitat explicar la conductad’humans o d’animals en la seva interacció o vida social

A. ANTROPOLOGIA B. SOCIOLOGIA C. BIOLOGIA D. PSICOLOGIA E. CONDUCTISME

CÀTEDRA FERRATER MORA!

JFM

La Càtedra Ferrater Morapreserva el llegat delprestigiós filòsof català iimpulsa activitatsrelacionades amb elpensament contemporani

FerraterMoranoeranomésfilòsof. A les pàgines pre-cedents n’hem parlat abastament.De lamateixamanera, SalvadorDalí noera només pintor. Per bé

que és conegut arreu delmónper lasevagenialpintura,Dalítambévades-tacarcomaescriptor ipensador,du-es disciplines d’una gran importàn-ciaperal’artistacatalàquehanquedatposposadesenunsegonpla.La figu-ra avantguardista deDalí va ser ob-jecte d’estudi fa ben pocs dies, el 16 iel 17d’abril, al simposi internacionalLiteratura i pensament en SalvadorDalí,quevacelebrar-sealMuseuGa-la-SalvadorDalí ialMuseudelJoguet

D.R.

El pensamentcontemporanis’enforteix ambla CàtedraFerrater Mora

de Figueres. El simposi va ser orga-nitzat per laCàtedraFerraterMora.Aquestamateixacàtedrahaorganit-zatfinsarasenglessimposissobreJo-aquimXirau,Eugenid’OrsiJoanMa-ragall, entred’altres.

Es tracta de personatges que hanfet aportacions al pensament, amésdeconrearunaactivitatespecífica–o,mésbendit,el fetdeserpensadorshatenyit totalment lasevaactivitat–.Elprimer simposi que va organitzar lacàtedravaestardedicat aJosepFer-raterMora.Aquestestrobadesdeca-ràcter internacional són una de lesactivitatsmés vistoses de la càtedragironina,creadal’any1989ambelpro-pòsit de preservar el llegat del granfilòsofcatalà,dedivulgar lasevamag-na obra, però també d’impulsar elpensament contemporani.

Es va plantejar, ja des dels inicis,nocomunacàtedraestrictamentdefilosofia, sinódepensament, ambelpropòsit d’acollir-lo i difondre’l entotes les seves formes imanifestaci-ons. Així, per exemple, entre altresactivitats consolidades, la càtedraorganitza intermítings, que són tro-badesdirectament adreçades a aca-


32Doctrina segons la qual tot el que existeix es redueix a la consciència pròpia

A. SOLIPSISME B. NIHILISME C. EGOISME D. EXISTENCIALISME E. ESPIRITUALISME

JFM

!!

dèmics i professionals molt diver-sos però units per alguna ocupacióopreocupació. “Els intermítingsvo-lenafavorir la connexióde launiver-sitat amb la societat i promoure lacol·laboració dels diferents àmbitssocials”, explicaJosep-MariaTerri-cabras, directorde laCàtedraFerra-terMoradePensamentContempo-rani de la Universitat de Girona(UdG).Algunsdels intermítingsques’hanrealitzat finsara són: Informa-ció, educació i empresaa l’eradigitaliLa seguretat i el risc.

La Càtedra FerraterMora alber-ga una biblioteca personal que el fi-lòsof li va llegar poc abans demorir.Els llibres i lesrevistesanavenacom-panyats de nombrosos documents id’unaextensacorrespondència, queha estat digitalitzada i que avui és al’abast dels estudiosos. “La genero-sitat de Priscilla Cohn, la vídua deFerraterMora, ha estat inestimableentotaquestprocés”,destacaJosep-MariaTerricabras.D’altrabanda, l’ar-tistaJoanBrossavaobsequiar la cà-tedraambunlogomoltexpressiuquereproduïmenaquestamateixapàgi-na. “A Ferrater li agradava designar

La càtedrava néixerambvocacióinter-nacional:continuacomplintaquestobjectiu

el seu pensament com un sistemaobert. Per això volemque la càtedrano sigui només per als experts, sinótambé per als no especialistes i peralsestudiants.Aixòéselquevamvo-lermostrar públicament en l’expo-sicióque,de finalsdel2010 i comen-çaments del 2011, va ocupar l’antigaFontana d’Or, l’actual CaixaForumdeGirona.Eraunaexposiciópensa-danoperretenir i congelaractivitatso esdeveniments passats, sinó perimpulsar, convidar, a formes diver-ses de pensament present i futur”,explicaTerricabras.Prestigiosos professorsLacàtedravanéixerambvocació in-ternacional iavui,23anysdesprésdelasevacreació,continuatenintaquestpropòsit.Enaquestsanyshihan im-partit docència, entre d’altres, pro-fessors de prestigi comaraRicoeur,Quine,Chomsky,Hobsbawm,Prigo-gine, Bunge, Rorty i Boff, tots provi-nents de disciplines i orientacionsbendiverses.TambéhihanpassatAn-gelopoulos, Cavalli-Sforza,Morin,Singer, Benhabib, Nyman, Stiglitz,Vattimo,Moneo i Sloterdijk.

20 anysUna exposició varepassar el 2010els 20 anys de laCàtedra FerraterMora. CÀTEDRA JFM


33 Allò que pot ser i que pot no ser

A. NECESSARI B. CONTINGENT C. DEPENENT D. LLIURE E. IMPREVISIBLE

!""

La càtedra només ha tingut con-vidats quatre professors catalans: apartdelmateixFerraterMora,elma-temàtic Santaló i els historiadorsBatllori i Fontana.

Aquestany2012 lacàtedraconce-diràel IIPremid’AssaigFerraterMo-ra, un guardó que premia la recercasobrequalsevol aspectede l’obradelfilòsofcatalà.El IPremid’AssaigFer-raterMora se’l va endurÓscarHor-ta,professordelaUniversitatdeSan-tiago de Compostel·la i expert enètica aplicada i drets dels animals.D’altrabanda, almesde juliol tindràllocunsimposiquedirigiràel sociò-leg JohnUrry, de la Universitat deLancaster, expert en qüestions demobilitat i de turisme.Seminari sobre Francesc PujolsEl pròxim simposi internacional delaCàtedraFerraterMora esdedica-rà a estudiar el pensament de Fran-cescPujols, enel cinquantenaride lasevamort.Tindrà llocelsdies 13 i 14dedesembreaMartorell.Aquestsim-posienllaçaambelques’acabadede-dicar a Dalí per uns quantsmotius:elpintor reconeixiaquePujolserael

seugranmestre.Peraixòa l’entradadelMuseu de Figueres li va dedicarunmonument, ambla inscripció su-perlativa“l’emperadorTrajàde la fi-losofia catalana”.

Tot i quePujols és sobretot cone-gut per les seves dites, és autor denombrosos llibres, perexemple l’as-saigremarcableLavisióartística i re-ligiosadeGaudí–enelqualvaprofe-titzar la glòria de l’arquitecte, unassaig que fou traduït al francès perSalvador Dalí–;Catalunya i elMar-roc; La solució Cambó;El pintor Pi-delaserra, iEl problema peninsular,entremolts altres.

“Ferrater insistiamoltenl’exigèn-ciadequalitatde les lliçonsquegransespecialistes internacionals haviend’impartir a la càtedra. A ell li va fermoltíssima il·lusióaquestacàtedra iva participar activament en la pre-paracióde la llistadelsprimerscon-vidats”, destaca Josep-Maria Terri-cabras. Poc després d’aquellaarrencada, demanera inesperada,FerraterMoramoriaaBarcelona, laciutat en què havia nascut i que enaquellmoment visitava per presen-tar-hi la sevaúltimanovel·la.!

La càtedratancaràaquestanyamb unsimposisobreFrancescPujols

El llegatPoc abans de mo-rir, Ferrater vadonar els seusdocuments a lacàtedra de laUdG. CÀTEDRA JFM

JFM

c62 ara- DILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012 araJFM

Si has encertat de 0 a

9 definicions

Llàstima, la filosofia noestà feta per a tu. Mira

les pel·lícules i llegeixles novel·les de FerraterMora; els seus llibresde filosofiaet costaran d’entendre.

EL JOC DE LESDEFINICIONSA PARTIR DEL DICCIONARI DE FERRATER MORA SOLUCIONS

Si has encertat de 10 a

25 definicions

Llegeix els llibres defilosofia de Ferrater Morai en gaudiràs.

Si has encertat de 26

a 33 definicions

No cal que facis la carrera

de filosofia: t’avorriries.Apunta’t directamental doctorat.

! 1. Branca de la ciència quetracta dels organismes: biologia! 2. Relació que s’estableixentre dues proposicions demanera que no poden ser totesdues certes o falses alhora:contradicció! 3. Teoria general o doctrinageneral sobre el món en la sevatotalitat: cosmologia! 4. Producció divina d’algunacosa a partir del no-res o a partird’un caos preexistent: creació! 5. Ésser suprem que exerceixel seu poder sobre el món i elshomes: déu! 6. Ciència que s’ocupa delsobjectes morals en totes lesseves formes: ètica! 7. Aquell que té amor pelsaber o per la saviesa: filòsof! 8. Ciència que estudia les lleisdel raonament vàlid i les relaci-ons entre enunciats: lògica! 9. Estudi que tracta de déu,de la seva existència, naturale-sa i atributs, així com de la sevarelació amb el món: teologia! 10. Conjunt de les coneixen-ces, tradicions i formes de vidacaracterístiques d’un poble od’una societat: cultura! 11. Doctrina que afirma que

tot coneixement ve de l’experi-ència, i en particular de l’experi-ència dels sentits: empirisme! 12. Conjunt de doctrines i cor-rents que subratllen el caràcterhistòric de l’home i fins i tot de lanaturalesa sencera: historicisme! 13. Mirada interior per mitjàde la qual un subjecte pot ins-peccionar els seus propis actespsíquics: introspecció! 14. Característica d’un con-cepte, d’un terme o d’un signifi-cat que no tenen arestes bendefinides i perfilades, que noestan ben circumscrits: vague! 15. Segons Kant, allò queagrada universalment i sensenecessitat de concepte: finalitatsense fi: allò que és bell! 16. Relació que uneix un ele-ment antecedent i un elementconsegüent: condicional! 17. Col·lecció en un totd’objectes determinats i distintsde la nostra intuïció o del nostreenteniment, objectes que sónanomenats “elements”: conjunt! 18. Assenyalar, fixar els límitsd’una cosa o el sentit d’unterme: definir! 19. Doctrina que afirma queles expressions ètiques no par-

len de fets sinó que manifestensentiments: emotivisme! 20. Posició optimista sobre elpoder de la raó i sobre la possi-bilitat de reorganitzar la socie-tat amb principis racionals, aixícom de conèixer i dominar lanaturalesa: il·lustració! 21. Procés de raonament queva d’allò que és particular (omés específic) a allò que és uni-versal (o més general): inducció! 22. Ciència que s’ocupa de lessignificacions de les paraules:semàntica! 23. Allò que permet explicarper què s’ha produït un efectedeterminat: causa! 24. Procés pel qual una cosasuperior en produeix unad’inferior per superabundància,sense que el primer perdi res enel procés: emanació! 25. Potència intel·lectualcompleta, que s’organitza endiversos graus: enteniment! 26. Procés gradual i ordenatque pot afectar a qualsevol rea-litat: evolució! 27. Doctrina que sosté el valorsuperior de la persona enfrontde l’individu, de la cosa o d’allòque és impersonal: personalisme

! 28. Argument en què, un copestablertes certes coses, a partird’elles obtenim necessàriamentuna altra cosa diferent d’elles:sil·logisme! 29. Objecte físic, de determi-nada extensió, que causaimpressions o estímuls: cos! 30. Doctrina filosòfica quees col·loca abans de qualsevolcreença o judici, per explorarsimplement i netament allòque és purament donat; volser un positivisme absolut:fenomenologia! 31. Ciència que té com a fina-litat explicar la conductad’humans o d’animals en laseva interacció o vida social:sociologia! 32. Doctrina segons la qualtot el que existeix es redueix ala consciència pròpia: solipsisme! 33. Allò que pot ser i que potno ser: contingent

FES-TE JOSEP FERRATER...ara.catDILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012 JOSEP FERRATER MORA FES-TE FILÒSOFAMB...

Documents

Transcript of FES-TE JOSEP FERRATER...ara.catDILLUNS, 23 D’ABRIL DEL 2012 JOSEP FERRATER MORA FES-TE FILÒSOFAMB...