Procs datenci en fisioterpia (PAF)

1. Valoraci (recollir tota l informaci)

a. Del dolor (EVA escala visual analgica)

b. Mobilitat activa

Ha de ser global

c. Mobilitat passiva

d. Postura

e. Entorn social, familiar

f. Estil de vida

g. Nivell intellectual...etc

2. Diagnstic en fisioterpia (o diagnstic funcional).

a. Interpretaci de linformaci.

3. Objectius (formulaci)

PLANIFICACI

a. Disminuir dolor

b. Augmentar fora

c. Disminuir tensi muscular

d. Augmentar ROM

4. Elecci teraputica

a. Calor

b. Gel

c. Exercicis

d. Estiraments

Manegot dels rotadors:

Supraespins

Infraespinos

Rod menor

Subescapular

e. Massatges...etc

5. Execuci

6. Avaluaci

a. Dels objectius

b. De totes les parts anteriors

PRINCIPIS DE LA MEMBRANA

1. PRINCIPI DE LA INTENSITAT

Qualsevol teixit excitable t un llindar dexcitaci.

Lestmul ha de tenir la suficient intensitat, superior al llindar per poder excitar el teixit.

2. PRINCIPI DE LACOMODACI

(nuria)

Membrana en reps: estat basal.

3. PERIODE REFRACTARI

No pot tornar a ser estimulada amb la mateixa intensitat.

Parmetre elctric: Parmetre molt lligat a la freqncia, pps (pols per segon) o Hz (hertz)

Hem de conixer les variables.

Fonaments fsics de la electroterpia I.T.F

Axons motors

Axons sensitius

Podem estimular teixit excitable aferent i eferent (motor).

Electrlisis

Aigua de laixeta amb ions (que es pot transportar). Tenim aigua (no destillada), amb ions dins i posem elctrodes amb un pol positiu i un altre negatiu amb un camp elctric de corrent continua.

Ions positius: li falten electrons

Ions negatius: li falten protons

pH concentraci dions.

Amb la C.C. farem un canvi de pH (cid i base) i podem provocar una cremada qumica, la qual pot causar efectes fsics (no necessriament al moment).

Risc ms gran de la electroterpia

Tipus de pH:

pH cid concentraci dions positius

pH bsic o custic concentraci dions negatius

VERMELL: POSITIU

NEGRE: NEGATIU

pH: neutre

CORRENT CONTINUA

Cremada qumica: provocada pel canvi de pH.

Cremada fsica:

ConstantVariable Variable

I

T

Intensitat x tempsLa I varia en funci de T No genera electrlisi no canvi pH

Galvnica

Continua

Constant

Cremada qumica per canvi de pH (mai les utilitzarem)

Corrent unidireccional Corrent bidireccionalCorrent alternes

Corrent monofsica Corrent bifsicaCorrent compensada

Corrents polars Corrent apolar

CONSTANT (continua o galvnica):

La I no varia en funci de t (temps)

Corrent ms perillosa quant ms quantitat (temps) e intensitat hi hagi.

VARIABLE:

La I varia en funci de t

T menys risc que la constant per sha de controlar la I

De la alterna: lo important s que larea sigui la mateixa amb independncia de la forma. Quan t la mateixa area diem que el pols est compensat

El risc mel dna el tipus de corrent, la quantitat (temps) i la intensitat.

Els pacients que tenen metall al cos (prtesis) poden rebre corrent alterna per no corrent constant. A part de poder cremar la pell podem crear una cremada al costat de la placa.

Eix Y:

Modificant la INTENSITAT, FREQNCIA i TEMPS donar un resultat diferent al pacient.

Puc tenir

I baixa, f baixa

I baixa, f alta

I alta, f baixa

I alta, f alta

Amplitud es pot mesurar amb:

mA (i li direm intensitat). El ms utilitzat s el mA.

volts (i li direm voltatge).

Eix X:

Temps, Anchura, Widht (dun pols).

La membrana noms dispara en la primera part, les segents cauen en un perode refractari, per tant el temps cau en la primera part.

Persones amb plaques / osteosntesis metlliques

NO = Unidireccionals

Equivalncies xQ no quema

I

T

Q= I.t

1s

1000ms

1ms

1000s

1s

10-6s

0,15ms

150s

300s

0,3ms

Pols rectangular unidireccional

Pols rectangular bidireccional simtric

Pols rectangular bidireccional asimtric

Analgsia

Electro muscular

Analgsia

Hz (perodes per segon)

Pps: pulsacions per segon

4Hz = 4pps

25Hz = 25pps

Apunts

PER QU TENEN DOLOR ELS NOSTRES PACIENTS?

Contraccions

Moviments/males postures

Per sobreesfor

Per un impuls nervis

Activem nociceptors.

QUE PODEM FER PER AJUDAR-LOS?

Interferir en la via nerviosa del dolor (per anestesia o enviant impulsos nerviosos que interrompin la via)

El pacient millora ? Fsio ?

Placebo/Context

Tractament

Evoluci natural

Assaig clnic

N= 100 (pacients) (t.s) tendinitis supraespins.

N= 50

N=50

U.S

U.S sham

E.N

E.N

Placebo

Placebo

++ 0

X

30

30

Valoraci del dolor + 200

EVA (escala visual analgica) del dolor

Lnea cega (el pacient es el que veu)

El pacient marca aproximadament quant de dolor t

La primera marca ha de constar a la histria clnica.

Desprs del tractament.

Segona lnea cega.

NO

Preguntar (al pacient): dime el nmero del 0-10 dolor? PACIENT POT RECORDAR

TENS GENERADOR PORTTIL

Estimulaci transcutanea elctrica nerviosa.

Es prioritza la via rpida (nord Frana).

Inhibici sensitiva segmentria (Alemanya).

Gate control (Canada).

s un tipus de corrent, acrnim de estimulaci elctrica de nervis a traves delctrodes. La T vol dir a travs de la pell.

FRANA Inhibici sensitiva segmentaria (ISS) o prioritzaci de la via rpida (PVR)

Gate control system (GCS).

Quan els pacients rebin aquest tipus de tractament notaran pessigolles (parestsies).

Es generen un pulsos electris que generen un potencial daccio i estimulo fibres abeta

PENS percutani, es fan servir agulles.

GENERADOR PORTTIL s el aparell

Velocitat fibres nervioses

RpidaLent

MovimentNocicepci (dolor) el que notem

Tacte- A: 20%

- C: 80%

Classificaci de las fibres nervioses (Erlanger & Gasser 1937)

Tipus de fibra

funci

Dimetre (um)

Velocitat (m/s)

A alfa

Aferencia del huso muscular y organo tendinoso de golgi

15

70 a 120

A beta

Tacto y presin de la piel

8

30 a 70

A gamma

Huso muscular

5

15 a 30

A delta

Mecanoreceptores y nocioceptores

3

12 a 30

B

Simpticas

preganglionares

3

3 a 15

C

mecanoreceptores

nocioceptores simpticas

preganglionares

1 y amielnicas

1 a 15

Ronald Melzack i Patrick Wall van parlar de la teoria del Gate Control System (teoria del control de la porta).

Al carrefour es prioritza la via rpida i tanca el pas a la via lenta.

Al ser el dolor una via lenta, quan et fas mal et toques perqu el tacte s una via rpida i aquest inhibeix la via del dolor.

Meissner

Pacinian

Ruffini

Merkel

Quan la fibra abeta arriba al carrefour genera un neurotransmissor anomenat gaba (que bloqueja la senya) a lasta posterior de la medulla.

Activadors dolor:

-Substncies P; Glutamat.

Inhibidors:

-STH (serotonina), GABA, POE, endorfinas.

Dolor nociocepci

La relaci entre nociocepci i dolor s variable

Dolor: part dun sistema sofisticat per protegir-nos de lamenaa

Asta posterior de la medulla espinal

Fibres adelta: mielniques, representen el 20%

Fibres C: amielniques, representen el 80%

Fibres abeta: informaci del tacte, pressi... dels mecanoreceptors

Neurones de amplio rango dinmic (NARD)

El menjar allibera serotonina.

Activen la senyal dolorosa: GLUT, SP

Desactiven la senyal dolorosa: GABA, POE, STH

Farem que entri menys senyals nociceptives. Quan es posa gel fa que salliberin menys GLUT i SP, amb calor tamb.

La experincia pot fer que alguna cosa faci ms dolor o menys. Els entorns laborals fan que la gent tingui ms dolor.

Els pacients tenen expectatives.

Cirurgia placebo

Placebo: es el conjunto de efectos sobre la salud que produce un acto mdico (o, en general, cualquier acto con intencin teraputica) y que no se deben al efecto especfico de dicho acto mdico

Important ho s tot, sobretot per a qui ho pateix.

En 1961 Walter Kennedy introdueix el terme NOCEBO, el qual fa lefecte contrari que un placebo.

Intenci del terapeuta s important

La distracci s el placebo ms efica.

Experincia del dolor depende del contexto:

Informacin prvia

Espectativas

Consecuencias

Creencias

Esperanzas

Miedos

Distraccin

Etc.

Todo el entrono puede modificar la respuesta a una pregunta: cuan peligrosa es esta situacin? El valor de la amenaza. El cerebro responde a esa pregunta.

En el tratamiento del dolor tambien se trata el cerebro, con inputs visuales x ejemplo en dolores de miembros fantasma.

Veurem en pacients crnics:

Sensibilitzaci perifrica

Alodinia quan una persona porta molt temps patint els nociceptors es sensibilitzen i el que hauria d ser noms tacte, presenta dolor.

Hiperalgesia tienes mucho mas dolor del que te hacen.

Sensibilitzaci central afecta a la medulla i al crtex

Per qu ens fan mal les coses?

Sistema dalerta

Potencial dacci / canvi de polaritat

Receptors sensitius

cid lctic

Mecanismes de resposta (protecci) davant una amenaa

SN nervis simptic

Paralitzaci: t muscular que no es pot controlar.

Sistema motor

Sistema endocr

Sistema nervis parasimptic (el necessitem per reparar les ferides, regeneraci...)

Sistema immunolgic (immune) all que es posa en marxa quan es estrany per nosaltres.

Dolor, part conscient dun sistema de protecci molt ampli.

Descartes (1596-1650): primer que va dir que el dolor era com una campana avui en dia no serveix.

Els primers que van dir que el dolor no era una senyal que nicament viatjava van ser Ronald Melzck i Patrick Wall.

Neuromatrix, xarxa de dolor

Neurotransmissors, que activen el dolor: substncies P, glutamat.

Neurotransmissors, que inhibeixen el dolor: OPI, GABA, noradrenalina, serotonina.

Dolor nocicepci (trajectria, via, per on passa la senyal)

La relaci entre nocicepci i dolor es variable

Dolor: part dun sistema sofisticat per protegir-os

Que pot modular el dolor?

Gel: fa que el potencial dacci vagi ms lent (disminuir).

Calor: fa que arribi menys senyals.

Experincia previa, pot modular-la.

Cultura.

Entorn social/laboral.

Contractura ==== augment del to

Expectatives.

Conseqncies.

Informaci vs catastrofisme.

NOCEBO, contrari que placebo. (empitjorament dels smptomes i signes duna malaltia per expectatives) efectes negatius duna mida teraputica.

Intenci del terapeuta.

Atenci bloqueja el dolor.

Cicle del dolor

T muscular, activa la motoneurona que altera la funci

RECORREGUT ARTICULAR

T MUSCULAR

DOLOR

IMPOTNCIA FUNCIONAL

Espasmes de defensa, primeres 24h

Corrent a aplicar

t 150s

(200s)

Cronxia: millor manera daplicar temps optim per estimular un teixit

Meissner

Paccini

Rufini

Merkel

Tamb els trobem als tendons (capsules)

A

Freqncia a aplicar

f= 80Hz (vlid entre 50-110Hz) pq les fibres A funcionen entre 50-100Hz

Nivells del tens

SI: Parestsia (formigueig) TENS

NO: Resposta motora / mai als pacients / DOLOR

Fasciculacions

Abans darribar la resposta motora (com petites contraccions).

Temps de sessi

20-30 min. No hi ha lmit!

Com posar els elctrodes

todo vale sha de posar aproximadament on el pacient noti parestsia.

(me rasco donde me pica)

La corrent es bidireccional, no importa la collocaci vermell o negre.

Pel mateix lloc on et fa mal, inhibici segmentria.

Maneres daplicar la corrent

Aplicaci bipolar (elctrodes de la mateixa mida).

Aplicaci monopolar (mides diferents: concentrar ms la corrent + sensible).

Collocaci

A la monopolar, la podem utilitzar per aplicar a un lloc ms lluny, per ha de ser al mateix segment. La parestsia sha de notar al mateix lloc on fa mal.

El moviment actiu es molt beneficis durant laplicaci.

La sensaci ha dentrar pel mateix lloc que el dolor

ON NOTA DOLOR? NOTA PARESTESIES? es posaran b

Adaptaci

El teixit deixa de ser estimulat durant un temps de estimulaci amb el TENS sense pujar lintensitat:

Lestmul deixa de fer la seva funci, deixa dalliberar-se GABA.

Hem de pujar lintensitat, ho ha de fer el pacient, es pot pujar les vegades que faci falta per notar la parestsia.

Qualsevol teixit excitable es adaptable (=intensitat) per evitar aix, hem de modular la freqncia (el pacient modula lintensitat).

Important informar al pacient correctament, ha de saber utilitzar la mquina.

Tens endorfinic

Tens LF

Tens VF

Random costar ms dadaptar-se

Altens (Apucunture like tens)

Tens endorfines, el pacient alliberar endorfina (inhibeix el dolor).

Pptid opiacedo endogen

P.O.E. engloba famlies endorfines, encefalines.

OPI: quitar el dolor y viajar desde el sitio, sin moverse.

El cos allibera endorfines per continuar lluitant.

Al menjar, alliberem serotonina

Quan ens fa mal el cos o magrada, tamb alliberem endorfina.

Fibres

- Dolor a una zona C: 80% de la nocicepci

- Discrimina molt on es troba aquest dolor A: 20% de la nocicepci

A: propiocepci, moviments

A: tacte, info mecanoreceptors

A: tipus de dolor rpid/receptors molt especfics (somatotpics)

C: tipus de dolor lent/receptors menys especfics

Somatotpic: bona delimitaci (organitzaci), les senyals dA molt ben delimitades, el dolor al punt exacte.

Tronc de lencfal

Reben informaci de les dues vies per ms de les A

Nucle del rafe Magnus: N.R.M

Substncia gris periaqedactal S.G.P

Quan pateixes les dues N.R.M i S.G.P, alliberen a lasta posterior i fa que salliberi POE.

Tipus de dolor

Dolor crnic, 3-6 meses (ms) no allibera endorfina, els 2 C i A, preferentment C.

Dolor agut, allibera endorfina, utilitza C i A, preferentment A.

Parmetres per alliberar endorfina (estimilar A)

Duraci de lendorfina:

2 4h

t 200s (300 para quedar como un seor) 0,2ms 5ms.

f= 2 8Hz la ms utilitzada 2Hz.

I= 30min. (temps ptim per alliberar endorfina)

Collocaci dels elctrodes

Collocaci bipolar (elctrodes molt grans).

Dona igual on es colloquen. On em dongui la gana pq s independent de la via sistemica

On fa mal.

Regi paravertebral dorsal o lumbar. A larrel de la qual depn on fa mal

Sherrington estiraments passius i estiraments post. Contracci

1. Si activo el fus saugmenta el to, REFLEX MIOTATIC

2. ESPORT: no estiraments lents. Quan golgi envia, BISINAPTIC (mecanisme pq no empenyi)

Diminuci del t muscular desprs del TENS.

T muscular: dificultat que ofereix un mscul a ser:

Travessat pel meu dit.

Al ser elongat.

El t es mesura en bipedestaci, posteriorment es confirma estirat.

per disminuir el t muscular farem:

3. MASATGE

4. DORMIR

5. CALOR/FRED

6. ESTIRAMENTS

7. ...

El t varia, fluctua, en funci de moltes coses. Tenim 1 rang de normalitat i 2 extrems patolgics

TO variable qualitativa

TROFIA varialbe quantitativa (atrofia, hipertrofai)

8. MOLT T HIPERTONIA

9. POC TO O RES HIPOTONIA / PARALISI

Motoneurones

Mn fibres extrafussals.

Mn fibres intrafussals.

Fus n. Muscular: detecta velocitat

Golgi: detecta tensi

Reflex miottic (del fus (activa)).

Reflex monosinaptic (activador del to).

Golgi (inhibeix)

Quan sactiva linterneurona inhibitria, el que fa es relaxar-se.

Quan actives golgi, els antagonistes sinhibeixen.

Elasticitat: capacitat de tornar al estat inicial.

Flexibilitat: capacitat de separar, origen i inserci.

PNF: facilitaci neuromuscular propioceptiva.

Collocaci dels elctrodes

Els posem a la musculatura hipertonica, allibera endorfina i baixem el t muscular.

2 electrodes del mateix tamany i grans BIPOLAR

Hi ha adaptaci per no s tan important

No hi ha fatiga pq no hi ha tetnia.

Entra per darrere

Nocicepci (quan arriba al crtex, sanomena dolor) C, A

Tacte A, Merkel, Pacini, Ruffini, Meissner.

Ta + / -

Pressi A

Vibraci A

Tensi muscular

Entra per davant

Motoneurones

Mn

Mn

Contraindicacions electroterpia

Pacients amb marcapassos.

No col.locar al cor (arteria cartida).

Pacients amb alteracions de la sensibilitat.

Dones embarassades.

Cncer.

Tumors.

Pacients amb por.

Pacients amb metalls (corrent bidireccional).

No col.locar a la regi popltia, aixella.

Infeccions.

Si el pacient es terminal, tot el que faci falta.

Efectes fisiolgics per augment de temperatura en els teixits

Temperatura, la energia cintica promig de les partcules que formen el cos.

0oK = -273oC (impossible a la terra).

0oK = a cap moviment de partcules.

Analgsia

Algogens sn substancies que fan efecte per reacci qumica com la bracodinina, substancia P...

Eliminen el dolor, sn fonts de calor que baixen en to muscular. Es pot fer baixant la temperatura del mscul o de la pell.

Absorci i penetraci

Epidermis, dermis, hipodermis, teixit subcutani (greix), fscia, tendons, mscul, os.

Absorci: capacitat dun teixit per retenir lenergia.

Penetraci: nivell al que sabsorbeix lenergia.

La capa de teixit subcutani ens indica si es alta o baixa la penetraci.

Agents fsics

Superficial: absorci al nivell de la pell (IR (infraroig), Hot pack, bany daigua calenta).

Profund: US (ultras), MO (microones), OC (ona curta), UHF (ones desimtriques),TEC (transferncia elctrica capacitiva) (indiva, tecarterpia)(radiofreqncia),TER (transferncia elctrica resistiva).

Diatermia (diathermy) = producci de calor a una zona del cos mitjanant una corrent elctrica dalta freqncia.

Parafina, est a un altre classificaci. Es com una cera, ni superficial ni profund.

Profund:

Que penetri ms enll del teixit subcutani, dels greix.

Produeixi un augment de temperatura superior/proper als 39o.

Respostes fisiolgiques

Augment de la extensibilitat del teixit conjuntiu.

Augment del metabolisme.

Augment del flux sanguini. hiperemia

Analgsia.

Flexible: capacitat de separar origen i inserci

Elasticitat: es deforma i torna al seu estat

Resposta neuromuscular.

Accions per via reflexa.

Disminuci del to muscular.

Apunts

Collagen: dna ms resistncia (dur) ms dens.

Te ponts dhidrogen i enllaos covalents

Elastina: elasticitat als teixits.

Queloide: cicatriu, molt densa provocada pel collagen.

Unitat de tropocolgen: la ms profunda, units per enllaos covalents i ponts dhidrgen.

Lligaments i msculs: sorganitzen com a malles. Collagen

Tendons: organitzaci de molla (microscpicament)

Rigidesa = frgil (got daigua cau i es trenca).

Procs de reparaci

Cicatritzaci (mscul, tendons, lligaments). bo mobilitzar

Regeneraci (fetge, crnia).

Recidiva torna a passar

Complicacions

Fibrosi excs

La T optima para augmentar la extensiblidad del colageno es 43C

Queloide (cicatriu)

Retracci de teixit conjuntiu

Al moment dun trencament muscular, no sha de fer res (massatges).

Sha de moure (caminar).

El pacient pot fer tot el que pugui mentre no hagi dolor (regla del no dolor).

Prohibit la fora explosiva (2-3 setmanes / 4 en total)

1. Estar den peus.

Tot depenent de la regla del dolor. Abans hem de preguntar.

2. Caminar.

3. Allarga els passos.

4. Trote cochinero.

5. Allargar els passos.

6. Velocitat.

El moviment afavoreix la regeneraci i baila la cicatriu.

TRENCAMENTS CONSOLIDATS + DE 1-2 ANYS

Quan augmentem la temperatura, incrementem la capacitat de extensibilitat del teixit conjuntiu.

1. Augmentar la temperatura, perqu trenqui enllaos proteics. (no arribar a la desnaturalitzaci de la protena).

La temperatura optima per augmentar la extensibilitat del collagen 43o C.

Millors resultats si al augment de temperatura es combina amb cinesiterpia (estiraments).

2. Augment de la temperatura als teixits, ms metabolisme. Ta (necessitat doxigen).

3. Augment de Ta ms flux sanguini. (vasodilataci) pell vermellosa = hipermia.

Conducci

39oC

36oC

Sigualen.

Preguntar sempre la tensi al pacient: si es baixa o alta.

10 (baixa) si apliquem microones, la sang va a la perifria per lluita i poca sang al cervell.

4. Augment de la Ta dels teixits, t un efecte analgsic.

a. pH cid lloc on hi ha dolor.

b. pH bsic normalitat (+ oxigen).

c. Dilum alggens.

5. Augmentem la Ta aconseguim alliberar endorfines.

6. Disminueix t muscular.

7. Efectes neuromusculars, via reflexa (+ Ta el to dels teixits baixa).

Dos extrems de t patolgics

Si augmentem la Ta de la pell, tamb baixa el t muscular (mscul en concret).

Reflexacremastric

No importa el greix, via reflexa, les aferencies tenen respostes per les eferncies.

El IR no serveix (fals) per res, perqu no penetra (veritat).

Baixar to muscular (superficial).

Fibrosi (profund).

PARAFINA

(agent fsic profund i superficial) derivat del petroli.

Calor especfic.

Conductivitat inferior a laigua.

A Ta ambient slida.

A Ta alta lquida.

Profund en articulacions metacarpofalngiques, interfalngiques, metatarso (mans i peus) perqu hi ha poc teixit adips i en la parafina el calor especfic i la conductivitat sn ms baixos que laigua. Bsicament sutilitza a les mans.

Superficial a altes part del cos, a la resta.

Aplicaci

Mans netes. Els pacients shan de rentar les mans amb aigua i sab.

M oberta amb els dits oberts es posa la m dins la olla. Quan traiem la m la parafina es solidifica.

Un altre cop m dins i treure-la de 8 a 10 repeticions.

Desprs:

La m dins la bossa de plstic.

Envoltem amb una tovallola (la m amb el plstic). 10 min aix.

Per conducci penetrar fins a la capsula articular a temperatures de 38o 39o.

Desprs dels 10 min:

Traiem tot (tovallola, bossa, i el guant (de parafina) que es tira a la paperera)

Mobilitzar. artritis (no en fases agudes)

Contraindicacions de laugment de la temperatura en teixits

Pacients amb alteracions de la sensibilitat (diabtics, menys sensibilitat).

Problemes vasculars.

Venes

Arteries

Sistema limftic.

Signe de fobea (pressi a la pell i la sang no retorna rpidament).

Problemes limftics

Valora: agafar la pell del 2 i 3 dit del peu i tibar, si no podem estirar problema limftic (signe de steinner).

Risc de Necrosis isqumica, mort cellular per falta doxigen. (interrupci sangunia) i cremades

Pacients amb neoplsies, tumors (si es terminal obviem).

Gnades, testicles, ovaris ni crani.

Dones embarassades

Terpies manuals

Amb les cremes, que les porti de casa

El marit la de acompanyar.

Pacient amb una lesi aguda

0 24/48hrs aguda

221 dia subaguda

+ 6 mesos crnica

Contraindicat pujar la Ta de teixits, agreugem la lesi (augment de la lesi hipxia secundria). Lesions agudes (primeres 72h) amb prdua dintegritat tissular. augmentem la lesi hipxia secundaria, es a dir, la lesi es fa ms greu.

Calor

Rubor o color de color rojo

Dolor

Tumor hinchado

Moltes patologies en fases agudes causen aix

Lesions amb prdua dintegritat tissular.

Precauci amb la gent amb hipotensi (tensi arterial baixa).

Pell amb ferides tendres (prdua dintegritat de la pell).

Cavitat amb lquids interiors (bursitis).

Infeccions

Hemoflics

Pacients amb tractament de corticoides de llarga evoluci

Color

Tumor

Dolor

Rubor

Signes lesius dinfeccions

ENERGIA ELECTROMAGNTICA

Agents fsics que utilitzen energia electromagntica

(actino terpia terpies de radiaci)

Sn energies per radiaci, energia electromagntica.

Les radiacions poden viatjar sense necessitat de que hi hagi un medi. La velocitat s una constant i sn 300.000kms-1 i depn de 2 variables la longitud dona i la freqncia.

Profunds

Microones (radar, ones centimtriques).

Ona curta.

Ones decimtriques UHF (gran absorci al mscul 42o max.)

Les energies electromagntiques no necessiten un mitj per ser transportades (els pacients no estan en contacte).

+ major longitud dona, ms la penetraci (noms en aquestes quatre):

Ona curta

Microones

Infraroig

Ultraviolat

Ona curta > microones > infraroig > ultraviolat

Molcula daigua (molcules, dipols carregats + i -, les ones fan que es moguin i augmenta la seva energia cintica augmentant la temperatura).

El mscul s el que t ms sang.

O.C f= 27,12Mhz

Os / articulac.

tend

mscul

pell

U.H.F. f=433,9Mhz

(ones decimtriques)

Menys penetraci a les primeres capes

M.O f=2450Hfz

U.S.

f=1MHz

Fonaments fsics

1. Llei de linvers del quadrat de la distncia. Lenergia decreix quan ms lluny del punt de radiaci ens trobem: 1/d2. Quan ms lluny estigui la zona de la radiaci menys energia rebr.

2. Llei de cosinus de lambert (angulaci). Lenergia que arriba a un pacient s = a lenergia que surt de la maquina multiplicada pel cos (=0 quan s perpendicular al pacient)

= angle que forma la radiaci amb la perpendicular

3. Puc fer una aplicacin continua polzada. Si s continu el pacient rebr ms energia que si es polsada.

4. Puc variar la potencia. Potencia de watts / max. Que surt 250 watts

El fisio pot variar:

Distancia.

Angle.

Continua polzada.

Potencia.

Dos tipus de radiacions

Ionitzants (no en fisioterpia). / efecte sobre el nucli cellular.

No ionitzants (les utilitzarem a fisioterpia).

Dosificaci en aparell

10 min/no mes de 15, ni menys de 5.

Microones

OC

U.H.C.

Nivells

Nivell I, pacient no experimenta sensaci trmica o si per lleu.

Nivell II, sensaci trmica moderada.

Nivell III, sensaci trmica intensa per soportable.

Aplicaci dels nivells

Patologia aguda, amb prdua tissular: MAI.

Patologia aguda, I o II.

Patologia crnica, II o III.

Tenim en compte la manera daplicar:

Angle.

Potncia.

Distncia.

Continua polzada.

Contraindicacions especfiques de la Diatermia

Pacients amb materials dosteosntesis (claus, ferros). aqu i no a Frana

Microones, OC, no irradiar raquis (columna vertebral, tronc, cap). Frana

No elements electrnics, audifons, a prop del capal.

Fora prcings, joies (zona a tractar).

Zona a aplicar despullada i neta. Sense roba i que no estigui suat, sha dafavorir la evaporaci

Marca passos (en lloc) MAI.

INFRAROIG (SUPERFICIAL PER EFECTE PROFUND)

Invisible (no color), fora de lespectre visible.

Sabsorbeix a dermis, epidermis no + de 5mm. absorci a la pell

Analgsic i disminueix el t muscular.

Es pot aplicar abans de terpies manuals, massatges, mobilitzacions...

Tems a aplicar 10/15 min.

Pot ser aplicat en pacients amb marca passos i amb material metlic.

ULTRAVIOLATS

Invisible

sabsorbeix a epidermis, no mes de 2-3 mm.

Tipus a, b, c.

Permet sintetitzar vitamina D (fixar calci als ossos).

Els hi anir b a les persones majors i gent amb osteoporosis

Sn cancergens.

TRANSFERENCIA ELECTRICA CAPACITIVA (TEC) I RECESIVA (TER) - INDIVA

Augmenta la temperatura per lefecte joule (J)

Freqncia 0,5MHZ

Agent fsic profund diatrmic (pot anar calent i fred)

Hi ha 2 tipus :

TEC

ms superficial

t com una pellcula al capal

TER

ms profund

capal metllic

ULTRAS

No sn electroterpia

No todo lo que se enchufa es electroterapia

Vibraci (saplica energia mecnica)

Treballa 1Mhz / 3Mhz

Capal del ultras (efecte piezo elctrico). Vibroterpia per compressi i descompressi.

Augmentem lenergia cintica mitjanant la compressi i descompressi.

Profunditat del tend.

1MHz

Actua en profunditat

3MHz

+ superficial (tend Aquilles)

El criteri per posar un o laltre s la profunditat

freqncia

Mxima energia a linserci del tend

Terpia de zona lmit. zones amb grans canvis de densitat

La reflexi de lultras s ms gran quan ms gran s la diferencia de densitat del medi.

Saber rea a tractar

1min-1min30s per cada 5cm2

Per cada 25cm2 serien uns 5-7,5 min.

Per utilitzar US

El capal ha de tocar la pell

Gel (lquid gelatins) per sent geners, no poc

Dins de laigua (mans i peus)pq es propagui millor la Em

Quan ms a prop est de la pell, millor (tocant).

Com saplica ?

Fent cercles concntrics, solapant el cercle anterior. O linial (per fent cercles).

Sha de moure perqu si no hi ha risc de irritar el periosti. Si deixem de moure arribem al periosti (toquem los): MAI MAI.

25cm2 de 5 a 8 min.Per cada 5cm2 s 1-1,5min

La OMS prohibeix ms de 15 min per dia.

Ultras per rees petites com insercions de tendons o fibrosis.

Lultras s una terpia de zona lmit

Per tractar: Supraespins, add i rotaci del colze i aplicar a lespai subacromial.

Contraindicacions especfiques del US

NO est contraindicat amb osteosntesis, metalls

Elements plstics.

Post quirrgic.

Fsicament el metall no augmenta la temperatura, per ens ajudar si hi ha una cicatriu a moure-la.

Lnia epifisaria oberta (per on creixen els ossos) nens no han de rebre ultras perqu pot alterar el creixement.

15 anys genoll

OSGOOD SCHLATTER

11 anys tal

SEVER

Continua Polzada

1

2

3

Polzat al 33% (P33%). Aquesta manera daplicar lultras augmenta 3 vegades menys la temperatura que la continua

Perode

P 1:2 ( 1 es actiu i 2 parts no)

En aquest cas la contnua es ms trmica que la polzada

Per en aquest altre son === trmics

Aqu mateix efecte trmic en continua que polzada.

Segons la OMS, els aparells de US no poden passar de 3W/cm2.

Depn de la intensitat de lultras la polsada pot tenir efecte trmic.

Contnua

1:1 100%

Polzada

1:2

33%

1:1

50%

1:3

25%

1:4

25%

1:5

20%

1:10

10%

1:20

5%

Dosificaci del US

Si la patologia es aguda No tractament.

Si es subaguda, aplicacions polzades de baixa intensitat. P33% o P1:2

Si es crnica, contnua o polzades dalta intensitat. 1W/cm2

Valors

Subagudes 1:3 0,5W/cm2

Crnica contnua 1W/cm2 O polzat 2,5W/cm2 1:3

Sonoforsi

Quan apliquem un gel amb propietats farmacolgiques (voltarem gel, fastum gel...) en comptes dun gel innocu.

Nosaltres els 2 per en GEL

El GEL ha de ser abundant.

No crema, No oli

CRIOTERPIA - gel (hielo)

Efectes fisiolgics per la disminuci de la Ta en els teixits

1. Si disminum la Ta, baixem el metabolisme.

2. Si disminum la Ta, menys necessitat doxigen (disminum el consum).

3. Disminueix el flux sanguini (responsable lhipotlem) hi ha una vasoconstricci.

4. Baixa la Ta t un efecte analgsic (s ms analgsic que el calor).

5. Si disminum la Ta, baixem el to muscular i lextensibilitat del teixit conjuntiu (to muscular, s una activitat elctrica).

Amb el fred fem que les senyals elctriques vagin molt ms lent. Entren menys senyals i per tant hi ha menys dolor ja que no condueix b els impulsos nerviosos.

Si laplicaci es prolongada poden passar de analgsic a anestsia.

Eritemia es possa vermell quan es baixa la temperatura. Es possa vermella per la histamina si hi ha reacci al fred

El gel tamb allibera endorfina.

No es pot posar gel en els esportistes que tornen a sortir per jugar, hi ha ms risc de lesi ja que saltera la propiocepci.

Dos maneres de baixar el to muscular

Refredant la pell, per via reflexa arribem al mscul si desprs estirem millor. (mitjanant clorotil). Esprai de fred, baixa el to del mscul de sota

Si som capaos de refredar les vies que porten informaci. Cold pack 15/20min.

DOMS delayed onset muscle soreness / dolor muscular de aparicin tardia

Coneixements previs fisiolgics

1. Pressi osmtica/onctica/coloidosmotica.

La zona amb ms concentraci de solut rebr aigua don hi hagi menys concentraci

2. Pressi hidrosttica.

Fora per unitat de superfcie que exerceix un lquid contra les parets del recipient que el cont.

Depn tamb la alada.

3. Qu li passa a la cllula quan entra en hipxia? (mort desagradable) //// (apoptsi, mort agradable).

Quan una cllula entra en hipxia primerament utilitzar la via glicoltica

El primer que falla en la cllula s la bomba Na+/K+. Llavors linterior de la cllula augmentar la concentraci de sodi, augmentar la pressi osmtica i dins de la cllula entrar aigua. La cllula sinflar fins que rebenta (mort cellular per hipxia).

4. Lleis de Starling.

Sn 5 lleis que relacionen la pressi hidrosttica i la pressi osmtica al teixit

Lasa venosa t capacitat de rebre, lasa arterial de donar i el sistema limftic de rebre.

El sistema vens recull substncies de menys pes molecular

El sistema limftic recull substncies de ms pes molecular

5. Del dany traumtic primari a la lesi hipxica secundria.

Per mecanisme directe o indirecta que el mscul perdi la seva integritat tissular.

Poden trencar-se vasos hematoma

Equimosis (cardenal) quan es veu de color lila a travs de la pell, s un hematoma subcutani. Per coagulaci es tapona el vas en uns 5 minuts si no s un gran vas.

Lhematoma no es controla amb el gel.

Edema no arriba oxigen, les cllules entren en hipxia, les cllules exploten, hi haur ms pressi osmtica i haur ms aigua, per tant ledema s aigua.

quan tens un esquin se tinfla, s un edema.

Del dany traumtic primari a la lesi hipxica secundria

Dany traumtic primari = a tall, esquin turmell.....

La sang surt fora del vas hematoma.

Sang sota la pell (teixit subcutani) equimosis.

El cos als 5 minuts pot tapar les petites ruptures dels vasos. La zona que estava irrigada per aquell vas, deixa de rebre sang i comena la hipxia, i el teixit mor (explosi), i aix provoca que quedin restes de la mort cellular, hi ha un augment de pressi osmtica de lrea on es troba, i aix atreu aigua (formaci de la pilota al turmell).

Contraindicacions (crioterpia, disminuci de la T en els teixits)

A la gent gran no li agrada el fred (metabolisme ms baix, tenen de 1 a 2 graus menys a la pell). La gent gran no vol gel.

Hipersensibilitat al fred, reaccions a la pell.

Raynaud (sndrome), dels vasos sanguinis perifrics dificultat que arribi la sang (mans i peus). Vasoconstrici a les extremitats.

Vasoespasticitat

Criogobulmia, les protenes de la sang precipiten al baixar la T (poden tapar lartria).

Tensi arterial alta (fred puja) (calor la baixa). Hipertensi no sutilitza gel.

Els pacients amb dolor crnic no toleren el fred, toleren ms el calor.

Alodimia, hiperalgesia... no fred

El gel sutilitza en:

El gel funciona perqu baixem el metabolisme de les cllules

Lesions agudes amb prdua dintegritat tissular

PRICES

Rehabilitaci

CRIOCINETICA (abans del moviment)

CRIOESTIRAMENT (abans de lestirament)

Lesi aguda amb prdua dintegritat tissular (apliquem GEL)

Mtode dactuaci P.R.I.C.E.S:

Protecci Reps - Gel - Compressi Elevaci - Estabilitzaci

Desprs dun dany traumtic primari (rotura, prdua dintegritat que pot trencar vasos i crear un hematoma) P.R.I.C.E.S

Compressi: soposa a la pressi osmtica dels teixits, es posa a favor de la pressi osmtica dels vasos.

Elevaci: disminueix la pressi hidrosttica. Per sobre del cor.

Reps per no agreujar la lesi

Estabilitzaci: fa referncia a un segment.

10-20 min. GEL

2 hores R.C.E.S. / cada 2 hores

Durant 24-48h. 24h mnim que el sistema limftic necessita.

1kg de GEL PICADO (bossa del mercadona sense dibuixos ideal).

Us del GEL dins del procs de rehabilitaci

Criocintica: apliquem el gel i desprs es fan exercicis de codman (pndol, balanceig de lextremitat).

Cub daigua mes GEL (si flota el gel la T de laigua s 0 o 5)

GEL no ms de 3-4 minuts pq si no altera la propiocepci, desprs exercicis

Crioestirament: mitjanant una mquina que baixa la T de laire a -36C. Apliquem al pacient damunt la pell 4min. I demanem faci estiraments.

GEL i moviment no passar de 5min. Si passem disminum la T i larribada dinformaci i baixa la propiocepci i augmenta el risc.

3-4 segons sprays

TRACTAMENT

SIMPTOMTIC

tracto els smptomes

ETIOLGIC

va a la causa del problema

TOTS ELS TRACTAMENTS ANALGESICS

SEMPRE QUE ES PUGUI HA DE SER AQUEST

Crioterpia

PRICES

RHB

Criocintica

crioestirament

28