11 de Setembre de 2017, ara més que mai

Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 356, setembre del 2017

GENT DEL MASNOUNO TINC POR

Per la pau, la llibertat i la convivència. El Govern de Catalunya condemna amb tota la

contundència els atemptats de Barcelona iCambrils, que tenien per objectiu acabar amb lavida del màxim nombre de persones innocents, itrasllada el seu condol més sentit a les víctimes ials seus familiars. El Cos de Mossos d’Esquadra,

els seveis d’emergència i els equips mèdics,juntament amb la resta de forces de seguretat iprotecció civil, han demostrat, un cop més, la

seva professionalitat. El Govern els vol agrair laseva tasca i compromís, així com donar les

gràcies a la ciutadania per l’actitud i el civismeexhibits durant aquelles hores tràgiques.

Catalunya és un país de pau, llibertat,convivència i acollida, I ho continuarà essent. Elterror no aconseguirà imposar la por al nostre

país ni coartar els nostres valors.

Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.

Comanda mínima 15€

93 555 78 94

Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

Barcelona, 2 · T 93 555 02 01 · El Masnou

Mas VellR E S T A U R A N T P I Z Z E R I AMENÚS DIARIS · SERVEI A LA CARTA ·

MENJARS PER EMPORTAREL DILLUNS TANCAT

Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou

R E S T A U R A N T

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

EN VENDAPARTICIPACIÓ DEPLOMA D’AIGUA

AL MASNOU (MINA CRESTA)

Condicions a convenirContacte:

618 69 61 39, MercèHorari: dilluns a divendres

de 10 a 13 i de 17 a 19

Advocats

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls

Portada: No tenim por!

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL........................................................................................................ 3GENT AMB GENT Ma Lluïsa Cortada Noguero ........................................... 4JO SÍ QUE TINC POR Joan Camps ............................................................... 7EL LLARG PROCÉS Joan Camps .................................................................. 8ELS SEGADORS Himne Nacional Joan Muray ................................................ 10CRÒNIQUES ........................................................................................................ 12 LLUÍS MILLET I EL MASNOU Esteve Pujol ................................................... 13 SOM Oriol Lugo .................................................................................................... 14LA PUNTA DE LA LLENGUA (89) Esteve Pujol .............................................. 14TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ..................................................................... 15HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ................................ 16PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran .......................................................... 18VIVÈNCIES Pep Parés ......................................................................................... 18NOBRES Joan Maresma Duran ........................................................................ 19LA LLEGENDA DʼEXCÀLIBUR Josep Condeminas.......................................... 20LA RAMBLA DE BARCELONA Esteve Pujol .................................................. 20ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 21LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ....................................................................... 21GENT DEL MASNOU INFORMA . ................................................................... 22IN MEMÒRIAM GERARD ROSÉS I ROSÉS Joan Muray................................ 22

Davant la proximitat de l’anunciat referèndum de l’1-O, la Diada d’a-quest proper 11 de Setembre no serà una Diada més. Tots tenim ben presents i vives les Diades multitudinàries dels darrersanys, com ho va ser l’esclat de la cadena humana que va enllaçar ambles mans Catalunya de nord a sud, o la imponent V baixa que va ferconfluir la Gran Via i la Diagonal en un vèrtex comú a la plaça de lesGlòries de la Ciutat Comtal, o el punter que va travessar com unasageta gegant l’avinguda de la Meridiana de dalt a baix, o les magnífi-ques concentracions descentralitzades a cinc punts del país:Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona, talment com les cinc puntesd’un estel.Entre tots hem de fer possible que la Diada d’enguany passi a la his-tòria com la més reeixida i espectacular de totes, tant pel que fa alnombre de participants com per la continuïtat del caràcter festiu-reivin-dicatiu que, de sempre, ha fet d’aquesta celebració un exemple enve-jable de civilitat arreu del món. Hem de fer possible que aquesta siguila Diada del SÍ a la democràcia, la Diada del SÍ al Dret a Decidir. L’organització d’enguany ens emplaça a concentrar-nos a la confluèn-cia del carrer d’Aragó amb el Passeig de Gràcia de Barcelona, tot for-mant un signe “+” monumental, amb el seu moment àlgid a les 17.14hores. Per a una major eficàcia i distribució dels participants en lesdiferents zones en què s’ha organitzat l’espai, se’ns convida a inscriu-re’ns-hi prèviament, tal com ja s’ha fet en ocasions anteriors. No espe-rem a darrera hora.No hi ha dubte que, del resultat d’aquesta Diada, en depèn, en bonapart, l’empenta definitiva per a l’èxit del referèndum del dia 1 d’octubrei que contribuirà a dissipar els dubtes dels més escèptics i temerosos.Cal que tots els qui creiem en la democràcia i en l’exercici del Dret aDecidir hi siguem presents o bé hi donem suport explícit si per diferentsraons no podem ser-hi in situ.Davant l’horitzó que se’ns ofereix ple d’expectatives, siguem-hi conse-qüents.Bona Diada a tothom!

El President

Consternats per les tràgiques conseqüències del sagnant atemptat terrorista queva sotraguejar Barcelona i Cambrils, Gent del Masnou s’adhereix a totes les

mostres de condol i suport a les víctimes, així com al rebuig inqüestionable atota mena d’actes de violència i fonamentalismes de qualsevol ordre.

Gent del Masnou vol fer-se ressò amb la portada d’aquest butlletíu de lesparaules i sentiments amb què el Govern de la Generalitat va condemnar els

fets tràgics del dia 17 d’agost i ensems va manifestar el compromís de fermesa iesperança per la pau i la convivència.

Editorial NO SERÀ UNA DIADA MÉS

Ofrena floral dilluns11 de setembre del

2017, a les 12.Pl. 11 de Setembre.

Actuació de la Coral XabecSocis i simpatitzants de

Gent del Masnouhi sou convidats.

3

GENT DEL MASNOU

T’AGRADARIA CANTAR ENUNA CORAL?

Et proposem de venir a cantar a laCoral Xabec; hi seràs ben rebut.Hi tindràs lloc com a tenor, baix,

soprano o contralt. Vine a provar laveu qualsevol dimarts de 9 a 2/4 de

deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!

ET CONVIDEM A FER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Tu hi sortiràs guanyant i lanostra vila també

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20www.gentdelmasnou.cat

gentdelmasnou@gmail.com

...???La meva relació amb el Masnou em veper estar casada amb en Lluís; comsabeu, el seu pare era Lluís Maria Milleti l’avi era Lluís Millet, fill predilecte delMasnou, aleshores molt popular quantothom el coneixia com a Mestre Millet,gran fundador de l’Orfeó Català. Quanvam començar a festejar, jo ja haviavingut alguna vegada abans al Masnou.Va ser quan el pare es va jubilar,desitjós de comprar una casa prop delmar per als cap de setmana. En estaraquesta casa en venda, just en visitar-la i contemplar aquesta panoràmica almar, ens vam decidir a quedar-nos-laamb molt d’encert. El pare finalment hiva passar els últims anys de la vida iestà enterrat al cementiri d’aquí.

Així, tu i en Lluís, on us vau conèixer?La mare es va morir quan jo tenia 19anys, però el pare, a la seva manera, vafer tot el que era al seu abast perquè noafectés el meu desenvolupament. Noérem rics, ell treballava a les oficinesdel port amb un sou correcte, però nopatíem mancances; la meva mare sem-pre s’havia cuidat de la llar i no haviahagut de treballar. El pare era amant dela música i anava a l’Associació Obrerade Concerts, l’Orquestra Pau Casals; i,al sortir-li jo amb afició, no em van faltarmai estímuls per seguir la carrera. El meu home i jo ens vam conèixer através de la música; jo vaig començaren el Conservatori Superior del carrerValència i, el solfeig, el vaig fer amb el

seu pare. En aquella època, jo tambévaig entrar com a cantaire a l’OrfeóCatalà; aleshores va ser la seva mareque un dia em va dir: Com que tutoques el piano, podries acompanyar elmeu fill, que s’examina de viola...D’aquí va començar la nostra relació.Quan vaig dir-li al pare que volia casar-me amb un músic, no m’hi va posar capobjecció, al contrari; tot i que li doliaquedar-se sol, va afavorir que enscaséssim en acabar els estudis en elConservatori.

Us vau casar sense tenir feina remu-nerada fixa?Anàvem molt justos de diners, és clar!Havíem obtingut dues beques per estu-diar a Alemanya i ens vam ins-tal·lar aMunich; en realitat va ser tota una aven-tura romàntica. Allà a la Hochschule enLluís va estudiar direcció d’orquestra i jovaig estudiar clavicèmbal, i vaig apro-fundir en la música històrica.

Com es passa del piano modern a uninstrument antic com el clavicèmbal?Jo m’hi vaig interessar sobretot perquèhavia acompanyat sovint amb el pianouna orquestra de cambra que dirigia enLluís. També havia fet un curs moltestimulant amb Joan Gibert Camins,gran coneixedor dels instruments demúsica antiga i magnífic . Però, tot i quejo ja m’havia graduat en el piano, vaigdecidir aprofundir el clavicèmbal. Unavariant que comportava fer molta músi-ca de cambra. De la literatura del cla-

vicèmbal, el baix continu és un elementimportant, un espècie d’estenotípia enla qual el xifrat és una part impres-cindible que dóna molta llibertat creado-ra a l‘intèrpret. Van ser quatre anys moltben aprofitats, fins que ens va arribar elmoment d’haver d’escollir entre quedar-nos allà o tornar a casa i buscar-nos lavida aquí.

Una decisió valenta! Aquí no deviaser tan fàcil guanyar-se la vida ambla música?Sí! Evidentment que era una decisióplena d’incerteses, però vam fer bé. Alpoc temps d’arribar em van demanard’entrar al Liceu com a acompanyant;vaig participar en moltes representa-cions com El Barbero de Sevilla, peròsobretot recordo l’escàndol de l’obraThe Rake’s Progress (La carrera delllibertí) d’Igor Stravinsky que mai nos’havia fet aquí. En tot això van oferir-me un lloc fix alLiceu com a correpetitor, com anome-nen els alemanys els acompanyants oassistents a cantants d’òpera. A mi m’a-treia molt la bohèmia del teatre perquèés un ambient fascinat amb gent moltdivertida, però finalment vaig optar perfer oposicions per entrar de professoraen el Conservatori. La docència, en sermés seriosa i més reglada, m’obria pos-sibilitats més acadèmiques.

Es fa difícil imaginar-te ensenyantmúsica a una bandada d’adolescents?N’he aguantats molts, de nens, al’Escola, sobretot els qui hi venien a lestardes cansats de tot un dia de col·legi;en realitat he preferir sempre ensenyarjoves amb decisió pròpia amb bonsindicis de vocació per la música. Aixòm’ha confortat de moltes coses, no tenirfills no m’ha significat cap frustració; lamúsica, com qualsevol art, és un campd’infinites possibilitats de realitzacióplena. No sóc contrària a les criatures,però, de ben segur que amb fills lameva vida no hauria estat tan emocio-

4

Maria Lluïsa Cortada i Noguero Clavicembalista, Doctora en MusicologiaProfessora jubilada del Conservatori Municipal de Música de BarcelonaL’hem anada a trobar a casa seva a la tarda de juliol més calorosa dels últims anysi, just obrir-nos la porta, ens hem sentit acollits pel seu somriure jovial afavorit pelcorrent d’aire que, venint del mar, ens ha reanimat de la calorada asfixiant del car-rer; a la terrassa del davant hem pogut saludar el seu marit, que ens ha acompa-nyat una estona a la balconada mentre contemplàvem admirats la impressionantpanoràmica que agafa tota la costa que va des de la piscina del Club Nàutic delMasnou fins a la Barcelona perfilada per la Sagrada Família, les torres Agbar iMapfre, l’Hotel Vela i la muntanya de Montjuïc. De bones a primeres no ha calgutpreguntar-li-ho, la Maria Lluïsa té una mirada intuïtiva penetrant i una espontaneï-tat que l’ha anticipada a respondre la nostra curiositat:

Ma. Lluïsa Cortada i NogueroUna masnovina de Barcelona

...la meva vida ha estat emocionant i trepidant

GENT AMB GENT

CONVERSES

nant i trepidant com la que he viscut alcostat d’en Lluís, que amb la seva intro-versió i moderació ha estat un equilibria la meva extraversió. M’agrada la be-llesa; bellesa i una mica d’hedonisme emsón necessàries per crear bon rotllo al’entorn de la gent que aprecio i estimo.

Se’t veu molt guerrera; la docènciaper a tu devia semblar-te com un anysabàtic; no et vas equivocar?Al Conservatori hi vaig fer de tot: ense-nyar solfeig, piano i finalment vaig ense-nyar clavicèmbal i música de cambra onem vaig realitzar plenament fins a jubi-lar-me i assolir un nivell de classe per ami molt satisfactori amb alumnes declavicèmbal i de baix continu. Vam feròperes, vam organitzar conjunts instru-mentals entre altres activitats. Pa-ral·lelament vaig començar a fer con-certs com a solista o formant part d’unconjunt instrumental. Al Conservatori, lameva energia estava a un nivell màximi ara em reconec l’esforç que vaig fer.La música ho exigeix; si vols ser algunacosa hi has d’hipotecar disciplinada-ment moltes hores diàries per mantenirel nivell assolit i a la vegada progressar.El meu ritme de treball era frenètic...Recordo que un dia l’Oriol Martorell emva preguntar Vols dir que ho aguan-taràs, això?, però jo no era malaltissa ino parava: feia classes, feia concerts,portava la casa... Per ampliar coneixe-ments vaig poder assistir a cursosbecats... Siena, París, Colònia, Zurich,Innsbruck, Bremen... amb mestres comRuggero Gerling, Kenneth Gilbert iGustav Leonhardt.

I enmig de tanta activitat, d’on vastreure el temps per a la tesi doctoral? En tornar de Munich, tenia ganes de ferFilologia Catalana, però vaig decantar-me per la Història de l’Art a la Universi-tat de Barcelona on em vaig llicenciaramb la intenció de prendre’m un anysabàtic, la llicenciatura durava cincanys. Però em feia por tornar-me unadona conformista i potser gandula; val adir que el fet d’estudiar clavicèmbal o uninstrument antic comporta la necessitatde fer recerca, d’aprofundir la matèria…Va ser el doctor Francesc Bonastre queem va convèncer d’iniciar la tesi doctor-al que ell mateix em va dirigir. Va ser

publicada al 1998 a Montserrat com apart de la “Biblioteca Abat Oliba” amb eltítol “Anselm Viola, Compositor, Peda-gog, Monjo de Montserrat (1738-1798)”Vaig triar una figura propera, una d’es-trangera m’hauria obligat a viatjar.

Tot i estar jubilada és cert que el 16d’octubre faràs una conferència en elmarc del 150è aniversari del naixe-ment del Mestre Lluís Millet? He estat tan distreta a fer el que jo voliaque, sense adonar-me’n, vaig arribar alpunt de dir-me: Ja tinc edat per jubilar-me. Qui em coneix sap molt bé quesempre he estat molt curosa d’actuarevitant de dir que estic casada amb elnet del Mestre Millet. Però per a mi ésun gran honor que el meu marit sigui elseu net i jo també estimo i admiro laseva gran obra: l’Orfeó Català. La con-ferència que faré a l’octubre és un acteorganitzat pel Departament de Culturade l’Ajuntament del Masnou en el marcdel 150è aniversari del naixement delMestre Lluís Millet i Pagès.

He escollit parlar d’Enric Granadosperquè ambdós artistes, Millet iGranados, van néixer el 1867 i bonapart de l’obra de Granados es va estre-nar al Palau de la Música Catalana. El24 de març de 2016 es van commemo-rar els 100 anys de la seva trista mort,quan el vaixell en el qual tornava deNova York amb la seva dona va ser tor-pedinat per un submarí alemany. Morttràgica, però a la vegada sublim.

Pel que veiem, et queda molta ener-gia, experiència i coneixement. He tingut molts mestres al llarg de lameva carrera; anomenar-los a tots dememòria em seria impossible, però síque a vegades em surt un record cap almeu pare dient Quina sort d’haver-meinfluït la música com a professió. He passat nervis, eh? Examinant-me,sí, també he sentit pànic escènic o tràn-gols d’inseguretat o tensió abans d’unconcert. No he deixat mai de fer el que volia fer,ni dels estudis ni de la vida, no tinc caprecança d’haver deixat cap assignaturapendent, estic contenta de tot el que hefet i gens frustrada per res del que nohe fet. La sensació d’haver-m’ho treba-llat sense que ningú m’hagi regalat res,sí que la tinc. Però sobretot reconecque, de mala sort, no n’he tinguda. Aestones m’he deixat portar pels esde-veniments. Ara, en aquest moment,penso: Estic viva, per què aturar-me!? Conjuntament amb una amiga grega,llicenciada en clàssiques, estic pre-parant un curs a dues bandes sobre latragèdia grega i l’òpera.

5

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Setembre 2017 --

-- Octubre 2017 --

2930

123456789

10111213141516171819

divendresdissabte

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

FàbregasViayna

ViaynaAymarOcataRieraFàbregasViaynaDominguezDominguezOcataRieraAymarAymarDominguezRieraRieraAymarViaynaDominguezFàbregas

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

123456789

10111213141516171819202122232425262728

ViaynaDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymarFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraAymarViaynaDominguezRieraOcataFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRiera

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

11 de Setembre

7

això no és por institucional, només potser pànic constitucional. Des que Bush júnior i el gran Aznarvan congeniar a mentir i justificar laguerra de l’Iraq any 2004, d’estrallscom els de Barcelona i Cambrils,n’hem coneguts de molt més greusque han passat a diari arreu del món,sense immutar-nos. Però fem memò-ria històrica, molt pitjor catàstrofe vapatir Barcelona l’11 de setembre de1714, quan Felip V, el rebesavi deFelip VI, va enviar la carta a Berwickindicant amb subtil precisió fins a quinpunt interessava al monarca Borbó laconquesta de la ciutat comtal, vet aquíla traducció d’aquesta perla subtil dela monarquia espanyola:

Havent de prometre molt enbreu la rendició de la plaça deBarcelona, he jutjat convenient adver-tir-vos de les meves intencions.Aquests rebels com a tals estan i sónsotmesos en el major rigor de la guer-ra. Qualsevol gràcia que experimentinserà un simple efecte de pietat i com-miseració, per la qual cosa, si, pene-dits del seu error, recorrin abans d’o-brir la trinxera demanant misericòrdia,no la concediu promptament, però elssentireu i, fent-los present la sevarebel·lia, i com d’indignes són demisericòrdia, els esperançareu d’ella,oferint interposar-vos amb mi perquè

aconsegueixin ben bé les seves vides,exceptuant si es pot d’aquesta gràcia(que serà només el que oferireu i resmés) els caps principals. Si no esdonessin per entesos i deixen aixecarterra i obrir bretxa, ja en aquest cas noels sentireu més capitulació que la derendir-se a discreció. I si encara i toten aquest cas mantinguin rebels i arri-bés el cas d’assalt, ja en ell no sóndignes, com comprendreu, de lamenor pietat, i han d’experimentar l’úl-tim rigor de la guerra a què han dequedar subjectes qualssevol dels ofi-cials espanyols que es troben dins”.Felip V de Castella – 1714Resultat: 30.068 bombes sobreBarcelona i amb por o sense por6.850 catalans morts. La por és inherent a la naturalesahumana, és davant dels esdeveni-ments injustos quan cal tenir el capfred i el cor fort. És bo que penseminteriorment NO TINC POR! Als mésporucs ens ajuda a potenciar les for-ces de feblesa i els més assenyatsacaben sent els més valents. L’11 deSetembre tots a la cruïlla del CarrerAragó i Passeig de Gràcia per donar-nos ànims i veure-les venir! I al matíde l’1 d’octubre confiem a despertaren un país normal on, sense capmotiu per tenir por, tothom pugui votarlliurament!

Són molts els esdeveniments de lavida que torben la consciència, queens causen sentiment d’inquietud icommocions psicofisiològiques queinevitablement hom experimentadavant d’un perill imaginat. El primerantídot contra la por és tenir-ne cons-ciència i preguntar-te si estàs disposata morir per evitar el dolor dels altres.Quasi totes les morts heroiques de lahistòria han estat per la força, quan elcondemnat ja es troba davant la creu,del paredón, el garrot, la forca, lafoguera, la guillotina, la cadira elèctri-ca, el gas cianhídric o qualsevolmanera de linxament avalat per la llei,en no tenir res més per perdre que lavida i la dignitat de ser innocent, pot-ser val la pena en l’última instància cri-dar: Pare, perdoneu-los!, o més pro-per i patriòtic: Per Catalunya!La veritable heroïcitat és a l’abast detothom, només cal preguntar-nos: Sifossis compatible, donaries un delsteus ronyons per salvar la vida d’undesconegut?... del teu millor amic?... del teu germà?... de la teva pare-lla?... del teu pare o la teva mare?...Vet a saber! I si fos per a en Rajoy, enFelip VI o en Puigdemont? Total ambun ronyó sa ni tan sols arriscaries lavida; però, en última instància, si di-guessis que no a tots, per què creusque seria?, per egoisme o per por!Per a mi els minuts de silenci de laplaça de Catalunya, seguit del clam:NO TINC POR! van mostrar que el80% dels catalans que volem votar enun referèndum vencerem la por inevi-table que vam partir en conèixer lesconverses entre el ministre FernándezDíaz i De Alfonso, que provaven laconspiració del govern, un joc brut declaveguera d’Estat contra el dret adecidir dels catalans. NO TINC POR!ha estat crit precís perquè se n’assa-bentessin totes les papallones arriba-des a corre-cuita de l’altiplà, del quilò-metre zero, imposant la primera filadel protocol. Diguem-ho clar! L’accióantiterrorista, ja la teníem al grau 4; si

JO SÍ QUE TINC PORJoan Camps i Ortiz

8

això d’afavorir okupes, vagues salvat-ges, excessos de zel i bajanades pelbroc gros fent la guitza als més feblesque diuen defensar? Per quins setsous es dediquen a sacrificar-los fent-los arribar tard als treballs precaris demerda o fotre’ls les vacances enlaireenclaustrant-los a l’aeroport deBarcelona, com si els seus propis fos-sin el govern que, privatitzant feinespúbliques, unta els seus lucrant el par-tit, quan amb imaginació tenen a l’a-bast l’única vaga que acollonariaRajoy?: una crida a deixar buits elsestadis del futbol de primera divisió, lapandèmia que fa estralls sumant-se al’alcoholisme constitucional i la dro-goaddicció consentida. Ja sé que elfutbol té molts addictes diaris, i si novan als estadis hauran d’acudir alscentres de desintoxicació per atenuarla síndrome d’abstinència. És clar que hauria de ser un activismeinvestit de constitucionalitat legal, sino el PP, el PSOE i Cs acudiran alTribunal Constitucional, i aquestsdotze personatges ja sabem com lesgasten. Ep! Que no voldria donarmales idees! Però ja ho podem pre-veure: igual que han declarat FestaNacional l’espectacle sanguinari detorturar un toro fins a matar-lo, si enssurten futbolers com en Rajoy, segurque el futbol mereixerà tots els ets iuts que consagra la Constitució. El que sí caldria és fixar les raonsmorals del boicot al futbol mafiós, que

és part dels poders fàctics que defor-men la piràmide social, afavorint quel’esclavatge dels més pobres enriquei-xen els que són més rics. Fer la guit-za a la màfia del futbol no hauria decomportar cap remordiment moral,però millor fer-ho amb arguments èticsque ho justifiquin. La gent socialmentfeble s’hauria d’acostumar a afavorirl’economia d’aquells que són mésfebles que ells, aleshores la cadenad’enriquiment de la societat s’equili-braria. Us imagineu que a unBarça–Madrid o un Madrid–Barça nohi acudís cap aficionat amb ingressosinferiors al que cobren de mitjana i al’any els vint-i-dos jugadors titulars iels suplents junts? Només aplicantaquesta mesura, ja no s’omplirien lesllotges, ni la del Real Madrid ni la delFutbol Club Barcelona. Estava escrit, ahir a les 23:00 el Barças’ha endollat al partit de revenja sensesaber ben bé on tenia el curtcircuit i, alcap de deu minuts escassos, un gold’Asensio els ha fos els ploms i, peracabar-ho d’adobar, ja de bon matí, alllevar-me he sabut que un segon golde Benzema ha deixat el Barça ambllum d’espelmes. Més o menys com elmeu rentaplats, que, en voler aprofi-tar-lo per no comprar-me’n un de nou,m’ha fotut enlaire tota la instal·lacióelèctrica. Canviar el rentaplats emserà fàcil, però posar el Barça al diaper guanyar el Real Madrid, això niamb en Pep Guardiola és factible

Falten 12 hores perquè els mercenarisdel Barça ens sorprenguin remuntantl’1 a 3 contra els mercenaris del RealMadrid. És clar que m’agradaria laremuntada. Mal començament delBarça havent fet la temporada triomfalprèvia comptant amb Neymar, l’engra-natge indispensable i insubstituïbledel trident davanter mai no vist sobrela gespa. Valverde deu sentir-se frus-trat com jo el dia que necessitava elrentavaixelles més que mai quan, unavegada ple de plats, olles, vidre i totl’einam de cuinar, començà el procésfins arribar al punt màgic d’esbandir ideixar-ho tot sec i brillant. Però la ma-leïda andròmina s’aturà a causa d’uncurtcircuit irreparable i em deixà senseelectricitat i, en obrir la porta, lamàquina s’havia quedat plena d’aiguabruta, la pastilla a mig desfer i tota lavaixella enllardada. El meu fanatisme futbolístic, que eltinc, m’imposa ineludibles limitacionsètiques, atès que un Barça que noméspot créixer a base de talonari, havent-hi Castors fallits i Autopistes ruïnosesque afavoreixen les arques madridis-tes, el millor que podem fer és accep-tar humilment aquesta derrota, ja que,si continuem a l’Espanya indivisibleque ens ofereix el castís Madrid deRajoy, tard o d’hora pel que fa al futbolnomés podem aspirar a perdre. Ellstambé! Perquè a la llarga, el futbolespanyol sense el Barça serà mésavorrit que veure la desfilada del diade les Fuerzas Armadas Españolas,tot i incloent-hi la cabra, la mascotaque dona el toc de gràcia a la LegiónEspanyola, la força armada fundadapel feixista José Millán-Astray. Pensoque si avui perd al Barça, seria un béper al futur de Catalunya. Si Carl Marxfos viu, pregaria a Déu perquè ens alli-berés de l’opi del poble: no ens aniriamalament una intervenció divina pereliminar el futbol professional i el seutinglat corromput i mafiós.Els partits d’esquerra i els sindicats,en lloc de mirar-se el melic i anar a laseva, s’ho haurien de fer mirar: què és

EL LLARG PROCÉSJoan Camps i Ortiz

Festes de la veremaAlella 20178, 9 i 10 de setembre

Veniu a la festa!CavesBrut

Brut NatureBrut Nature 5*

VinsRosat “Merlot”

Blanc “Xarel·lo”“Sauvignon blanc”

Negre Coupage Tres ceps

Merlot

Vall de Rials s/n · 93 352 74 56 · Alella · www.roura.es · roura@roura.es

VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT

VINS D’ALELLA

Àngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41 ferranaymar@ferranaymar.net

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

Obert de 7’30 a 18

Dissabte de 8 a 12

Materials per a la construcció i la decoració

www.materialshoms.cat

NOVETAT!Et podem fer

qualsevol color amb pintura

Joan XXIII, 93 555 81 56 el Masnou (Ronda del Masnou (sobre l’autopista)

Tota mena de materials per a la construcció, decoració, reforma i bricolatge o jardí. Pintura Av. J.R. Suárez de Llanos, 43. 93 540 37 69 Teià. Totes les novetats a la nostrabotiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i

electrodomèstics

10

Lletra de la cançó eròtica dels tres segadors ila dama

Primer veurem la cronologia històricadel nostre himne, que té més de tres-cents anys. Després, d’algunes deles dates més interessants, en faréuna explicació més llarga i aclaridora.

CRONOLOGIA:• Abans de 1640, hi havia una cançópopular sobre «tres segadors i ladama», de caràcter eròtic; sembla quela tonada es va aprofitar per a can-çons amb lletres diverses.• 1640. Guerra dels Segadors.D’aquell temps és la primera lletraconeguda, reivindicativa, tot i que se-ria adaptada de la cançó popular ante-rior.• 1863-65. Jacint Verdaguer anota eltext de la balada històrica que li cantala mare.• 1867-68. Jaume Collell i l’Esbart deVic canten la balada eròtica.• 1871. L’entitat Jove Catalunya fa unacrida per a un himne. Anselm Clavépublica La Marsellesa en català.• 1891. Amadeu Vives i Lluís Milletfunden l’Orfeó Català.• 1892. Francesc Alió publica ElsSegadors amb la tornada d’ErnestMoliné i Brasés.• 1895. Enric Morera funda la coralCatalunya Nova.• 1897. El 6 de març arriba l’ocasió: ellliurament de la carta al cònsol deGrècia. Enric Morera harmonitza ElsSegadors per a veus d’homes i amb lanova lletra d‘Emili Guanyabens. Lluís Millet harmonitza Els Segadorsper a veus mixtes.• 1899. Enric Morera estrena Cata-lònia, epigrama simfònic.La revista La Nació Catalana convo-ca un concurs per a una nova lletra:queda desert.• 1900. Els Segadors és el cant contrala visita del ministre Dato a Catalunya.L’Orfeó Català canta Els Segadors alLiceu. Primer enregistrament, a càrrec de

Catalunya Nova.• 1902. Santiago Rusiñol estrena ElsJocs Florals de Canprosa.• 1905. Banquet de la Victòria de laLliga Regionalista i crema del ¡Cu-Cut!.• 1907. Enric Morera estrena La SantaEspina.Solidaritat Catalana.• 1909. La Setmana Tràgica.• 1914-18. Els Segadors i La Mar-sellesa a favor dels aliats• 1916. Victòries de la Lliga i expansiód’Els Segadors• 1917. L’any de la crisi política i social• 1919. La campanya per l’Estatut. ElsSegadors a tots els gramòfons.• 1922. Els Segadors en la inaugura-ció del camp de futbol de les Corts• 1923. La dictadura de Primo deRivera prohibeix Els Segadors.• 1931-32. L’any dels himnes: LaMarsellesa, l’Himne de Riego, El cantdel poble i Els Segadors.• 1935. El govern fa callar ElsSegadors.• 1936. El 13 d’abril, cinquè aniversaride la proclamació de la República, secelebra al Liceu, i es canta ElsSegadors. • 1936. Els Segadors, La Internacionali A las barricadas, himnes de guerra.• 1939. Els Segadors es prohibeix is’obliga a cantar el Cara al sol.• 1960. El Cant de la Senyera protago-nitza «els fets del Palau»• 1968. A la sortida de l’enterrament del’abat Escarré es canta Els Segadors.• 1975. Rafael Subirachs canta labalada històrica a les Sis Hores deCanet.• 1976. Oriol Martorell dirigeix ElsSegadors a Sant Boi en el primerOnze de Setembre autoritzat.• 1977. Gran manifestació de l’Onze deSetembre i retorn de Tarradellas, queentona Els Segadors.• 1980. La primera sessió delParlament de Catalunya es clou amb

Els Segadors.• 1980-81. Comissió per establir ElsSegadors himne nacional.• 1983. Publicació del llibre ElsSegadors. Himne nacional de Catalu-nya.• 1992. Els Segadors en la inaugura-ció dels Jocs Olímpics de Barcelona• 1993. Els Segadors és declarat unà-nimement himne nacional pel Par-lament de Catalunya.• 2001. Resolució per a l’ensenyamentd’Els Segadors a les escoles

ELS SEGADORSHimne Nacional, diferents lletres i musicalitzacionsJoan Muray

Nʼhan baixat tres segadors dʼaquí dalt de la muntanya,nʼhan baixat a baix al pla per segar una quinzenada.Sega a lʼarran tres pams enlaire, sega a lʼarran.Lʼun porta la falç dʼor, lʼaltre la porta de platai el més petit de tots la porta sobredauradaSega a lʼarran tres pams enlaire, sega a lʼarran.Ja seʼn anat a pixar en una cantonada,la mestressa que la vist, nʼha quedat enamorada.Sega a lʼarran tres pams enlaire, sega a lʼarran.Lʼenviaʼt a buscar per una seva criada,Segador, bon segador, voleu segar un camp de civada?Sega a lʼarran tres pams enlaire, sega a lʼarran.Civada segaria jo, si sabés on és plantada,no nʼhe sembrat en cap pla ni tampoc en terres aspres.Sega a lʼarran tres pams enlaire, sega a lʼarran.Lʼhe sembrada en un pomar, al mig la riera hi passaNʼés a sota el davantal, la camisa mʼhe lʼamaga.Sega a lʼarran tres pams enlaire, sega a lʼarran.Segador, bon segador, quantes garbes nʼheu lligades?trenta set o trenta vuit, trenta nou la que faig ara.Sega a lʼarran tres pams enlaire, sega a lʼarran.I a quaranta arribaré , si el garrot no seʼm aplana.ja teʼl faré aixecar jo amb força nous i cansaladaSega a lʼarran tres pams enlaire, sega a lʼarran.

Trobador del segle XVII

11

Portada d’Els Segadors, harmonització deLluís Millet.

Portada del setmanari L’Atlàntida

• 2006. El nou Estatut declara ElsSegadors l’himne de Catalunya.

I ara, d’algunes d’aquestes dates, tantles més interessants com les quetenen vinculació amb el Masnou i elsseus fills, fem-ne una explicació mésexhaustiva.

1863-65. La mare de Mn. Cinto,Josepa Santaló, li cantava aquestacançó que explicava les malvestatsque la guerra havia dut al nostre país. 1867-68. El canonge Jaume Collell iBancells cantava, junt a Verdaguer, lacançó eròtica; també la va transmetrea Milà i Fontanals. L’Esbart de Vic, dela mateixa època, també ho feia.1892. El 31 de juliol, encara no feia unany de la inauguració de l’OrfeóCatalà, que ja Millet, en una audició alPalau de Ciències, va incorporar ElsSegadors al seu repertori.1897. En aquesta data veieu que esva fer entrega d’una carta al cònsol deGrècia a Barcelona. Fou amb motiudel retorn a Grècia d’un dels seus ter-ritoris històrics, l’illa de Creta, finsaleshores en poder turc.Doncs bé, en aquest acte hi intervin-

gueren tres masnovins: Lluís Millet iPagès, el seu germà Joan i AntoniSunyol i Pla, tal com ja s’ha escritanteriorment en unes Històries... (1).S’hi va cantar, en ple carrer, ElsSegadors, i ho feren els corsCatalunya Nova i Orfeó Català, dirigitsrespectivament pels mestres Morera iMillet.1897-98. El cor del Centre Coral delMasnou, que s’havia inaugurat aquellany, interpreta l’himne Els Segadors ala nostra vila (2).1905. Al banquet de la Victòria, cele-brat al Frontó Condal, per haver gua-nyat les eleccions la LligaRegionalista, s’hi va cantar ElsSegadors. Ho feren l’Orfeó Català, elNova Catalònia i l’Orfeó Canigó.Després hi hagué l’acudit del setma-nari ¡Cu-Cut!, amb el consegüentempresonament dels seus dirigents il’assalt a la redacció, i també als de LaVeu de Catalunya.1936. A la celebració del cinquè ani-versari de la República, que es feu alGran Teatre del Liceu, s’hi va interpre-tar l’himne Els Sega-dors. Ho feren elscors de l’Orfeó Català i l’OrfeóGracienc, dirigits pels mestres Millet iBalcells respectivament, tots sota ladirecció del Mestre Pau Casals. A partir del 1939, ja heu vist que denou torna a ser prohibit, i no es permetcantar-lo de nou fins al 1976, a laManifestació de l’Onze de Setembre aSant Boi. A Barcelona, fins a l’anysegüent.Aquest himne, al llarg de la història,ha estat com aquell riu peninsular queapareix i desapareix intermitentment.Amb la diferència que allò és obra dela natura, i el nostre himne és segonsqui mana a l’altiplà.

NOTES1. Vegeu «Històries de la Vila del Masnou».De Joan Muray. Volum I, pàg. 3342. Després, el 1902, per una escissió ambl’entitat, va passar a La Calàndria, a la seude l’entitat El Circo. Vegeu «Històries de laVila... del Masnou». De Joan Muray. VolumII, pàgina 118

FONS CONSULTATS• Els Segadors, Himne Nacional deCatalunya. J. Massot i Muntaner, S. Pueyoi O. Martorell. Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya. Bcn 1983• Sàpiens núm. 173. Un himne amb moltahistòria.• «Bon cop de fal·lus» http:/www.naciodigi-tal.cat/noticia/36085/bon/cop/fallus• Els Segadors De cançó eròtica a himnenacional . De Josep Ayats. L’Avenç.Barcelona 2011• Els Segadors. Himne Nacional deCatalunya. 1899-1999 Cent anys de la lle-tra actual. De Joan Muray. Gent delMasnou, núm. 144, abril 1999

Programa del concert Festes de la República,celebrat al Liceu, amb l’Orfeó Català, l’OrfeóGracienc i Pau Casals.

Local del Centre Coral, a la plaça de la Llibertat

12

Cròniques

Cròniques

CONCERT DE FESTA MAJOR DE LA CORAL XABECEsteve Pujol i Pons

XVI Marató de veus líriques amb un finalinesperatJoan Muray. Vocal de Cultura

Ha agradat molt!; Us ha sortit un con-cert rodó!; En sortir-ne, la gent ens hafelicitat!; Quin goig de concert, haagradat molt!; Va ser molt bona idead’incorporar-hi els poemes!; Ha estatun veritable concert de Festa Major!; Ala gent li ha agradat molt!… … Frasesd’aquesta mena ens van omplir degoig en sortir del concert amb què lavila cloïa la Festa Major d’enguany, alvespre del diumenge 2 de juliol.La Montserrat Llagostera, la directora,va fer-hi una presentació en la qual vadestacar perfectament el lligam detota la música d’aquesta cantada ambel 150è aniversari del naixement delMestre Lluís Millet. Res no hi ballava;tot hi encaixava: Amb aquest concertus proposem compartir música i can-çons, temps i paisatge, l’univers catalàque acompanyaren Lluís Millet. Unviatge per la música catalana de la pri-mera meitat del segle vint.Muntanyes del Canigó (Trad.catalana/ N.Puig), L’emigrant (J.Verdaguer /A.Vives), Cançó de taverna(A.Mestres), El majo discreto(F.Periquet / E.Granados), Matinet

me’n llevo jo (Trad.catalana /E.Toldrà), Sota el pont d’or (Trad.cata-lana / E.Toldrà), La rondalla de lesones (F.Ramentol / G.Maristany /M.Llagostera), Dansa de Castellterçol(Trad.catalana / J.Serra/ M.Oltra), Elcant de la Senyera (J.Maragall /L.Millet). Tot això vam cantar, i amb

quin goig!I encara més: el Quartet In Nobis, queens hi acompanyava, va interpretar elmoviment Allegro con brio del quartetVistes del Mar, del Mestre EduardToldrà.I encara més: Seguint la pauta indica-da pel mateix Toldrà, van ressonarquatre poemes de Joan Maragall quevan subratllar i eixamplar tota la líricaintensa d’aquest concert: Excelsior,La ginesta, Allà a les llunyanies i Lamar estava alegre. Conjuminacióesplèndida de música i poesia.Al piano Bàrbara Llacay, als violinsAlba Codina i Satenik Lalayan, a laviola Ferran Vilanova i al violoncelAnna Berruezo. Els rapsodes van serAina Ripol –per partida doble–, EnricBadal i Esteve Pujol.Any Lluís Millet, Festa Major 2017...música i més música, cançons i méscançons... i que duri!Gràcies, veïns i amics del Masnou,gràcies a tots els qui hi éreu i vauomplir la parròquia de Sant Pere, grà-cies als qui gaudiu de la bellesa i ensen feu gaudir.

Després d’un any sense poder gaudird’una vetllada musical com a les queens tenen acostumats, enguany hempogut tornar a escoltar l’esplet de can-tants que dirigeix Montserrat Aparici.Tot i que alguns dels qui hi estavenprogramats no pogueren acudir a lacita per problemes de gola.El recital va començar amb un seguitd’àries operístiques d’autors italians,francesos i alemanys, que ens oferi-ren, per ordre d’aparició: Carlota deHaan, Miracle Pujol, José F. Serra,

Blanca Santigosa, Jesús Navarro iSalvador Molins, i al piano CarlesPuig, que no ha fallat mai en totes

aquestes maratons.La segona part fou la sarsuela la queens oferiren els mateixos cantants,

13

amb peces conegudes d’autorsespanyols, que clogueren amb tresàries de la sarsuela catalana «Cançód’amor i de guerra», molt i molt aplau-dides.I com a cloenda, a tall de tercera part,tenint en compte que enguany cele-brem el 150è aniversari del naixementdel Mestre Lluís Millet i Pagès, la pro-fessora i cantant Montserrat Aparicihavia preparat unes cançons de Millet,que estava previst que ens oferís ellamateixa, però que també per proble-mes vocals no va poder interpretar.Ho feu la Miracle Pujol, amb dues

peces, la primera «Al cel blau» i lasegona, amb lletra i música de Millet,«Jovenívola».Tots ells, no cal dir-ho, estigueren al’altura requerida; però cal reconèixerque tres d’ells, a causa de la seva pro-fessionalitat, tant per estudis com peractuacions, volem destacar: BlancaSantigosa, Jesús Navarro i SalvadorMolins, tal com feu el nombrós públicassistent que els dedicà llargs aplau-diments i els més forts bravos.Però encara em queda una cosa altinter, el final inesperat, que va consis-tir en l’obsequi que feren els cantants

a la seva professora, un magníficdibuix del Mestre Lluís Millet, quehavia fet als anys trenta del passatsegle una deixebla seva, la pianista,cantant i dibuixant Antònia Pich iSantasusana (1910-1990), però queper modèstia no s’atreví a fer-l’hi amans. Una bonica obra que ara podràlluir una altra professora, que al seumoment fou alumne de Lluís M. Milleti Millet, fill del mestre. En fi, una vetllada d’aquelles de laqual tothom va sortir satisfet i que con-servarem a la nostra memòria. Mercèsa tots per la vostra presència.

EL GRUP RAUXA FA UNA ATURADAEsteve Pujol i Pons

Francesc Fàbregas, director i coordi-nador molt eficient del Grup Rauxa deGent del Masnou, ens deia no fa gairesdies: D’acord amb la reunió que vammantenir per parlar de la continuïtat del“Diumenge amb lletres”, vam acordarfer un any sabàtic i procurar, entre tots,renovar-nos i poder presentar una pro-gramació, si pot ser diferenciada del’actual, pel setembre del 2018.El Grup Rauxa ha mantingut durantvuit anys dues activitats culturals a lanostra vila: cada darrer diumenge de

mes a la tarda el Diumenge amb lletres,de poesia, música i cant, monòlegs,fragments escènics, acudits, dansa,màgia, literatura, humor… al nostrelocal social; i de tant en tant obres deteatre d’envergadura a l’espai escènicde Ca n’Humet.Vuit temporades són un bon rècord pera afeccionats, que vol dir voluntarisplens de bona voluntat, i amb una tascaprou humil i propera sobretot pel que faal Diumenge amb lletres.El Grup Rauxa no plega pas; suspèn

temporalment les activitats a fi de reno-var-se i millorar. Hi ha la idea en fermd’una actuació extraordinària entorn deSant Jordi; ja us la farem saber.Acabo aquestes ratlles tal com ho feiael Francesc Fàbregas: Moltes gràciesper la vostra assistència i col·laboració.Una abraçada.Aquesta agraïment afectuós tant va perals qui heu participat com a actors enles vetllades o en les representacionsteatrals com per als qui hi heu assistitcom a públic.Com diu la cançó, no és un adéu persempre, és sols l’adéu per un instant,és a reveure, si a Déu plau… i fins benaviat!

Cròniques

El Mestre Lluís Millet s’expressava aixíen un escrit datat al febrer del 1913; iaixí consta a la pàgina 399 del llibrePEL NOSTRE IDEAL. Recull d’escrits

de Lluís Millet. Barcelona, 1917.Com estimava la seva vila nadiua, laseva família, el seu mar, els seus car-rers d’infantesa i els arbres que l’en-voltaven!:

DE CARA AL SOL I ALA MAR BLAVA

Del balcó de ma casa pairal.La música de la Costa de Llevant hauriade tenir una serenitat tota salabrosa, totad’harmonia harmoniosa; temperant elssentits i obrint l’esperit a la llum esplen-dorosa de la blavor forta del mar, i del cela la llum blava i esblaimada.Hauria de cantar cançó de mare, d’escal-foreta enyorada de la mare, i tonada purad’infants, germanets i amics nostres, que

corren jugant en els llargs carrers assole-llats de cases encantades a la remorbressolant de les onades.Hauria de ser música oblidadissa de lestonades ciutadanes i de les modes totxespels enginys superbiosos de civilitzacionsmalejades.Hauria de tenir l’alegria dels tarongersfruitats, i la puresa blanca dels ametllersflorits, i la patriarcal vetustat del garrofercentenari, que en el suau ondulat terreramplament estén la brancada del fruitnegre carregada.La Costa de Llevant és un vas de l’infinit;un vas clarificat, a la llum del sol totencantat.Els acords han de sonar amb una perfec-ció novella i tota plena de sentit de me-ravella.

Masnou, febrer 1913

Lluís Millet i el Masnou Esteve Pujol i Pons

Dies de setembre de 2017, per amolts la fi de les vacances, per a unsaltres l’inici d’una nova etapa. Hi hanervis per totes parts... Però també hiha moltes altres emocions, com perexemple: curiositat, il·lusió, alegria,valentia, diversió i esperances... És un punt clau, un episodi molt impor-tant a les vides de les persones. Algunsfins i tot el comparen als moments decanvi transcendentals com són elcomiat de Cap d’Any i el començamentde l’any. Hi ha persones que el conside-ren el fet de tornar a la rutina, peròtambé n’hi ha d’altres que el sentencom un principi en les seves vides:nens i nenes que comencen l’escola,estudiants universitaris que comencenla carrera, adults que inicien una novaetapa laboral, gent que s’apunta al gim-nàs o a noves activitats... Sigui, el sigui per a tu, torna amb unsomriure.Amb un somriure?Sí, ho has llegit bé. No ho facis perquè ho dic jo. Fes-hoen primer lloc per a tu.

Sempre busquem excuses o píndolesmàgiques per ser feliços. Doncs bé,ara disposes de totes dues. Tens unaexcusa, que es diu inici del curs o denou trimestre. I a més a més, disposesd’un recurs la mar de fàcil per podercomençar amb bon peu i sentir-te béamb tu mateix: es diu somriure. Ambaquest simple acte ets capaç de can-viar la teva neuroquímica cerebral igenerar tot un seguit de canvis hormo-nals en el teu cervell i en el teu orga-nisme. Tots ells positius. Amb benefi-cis tan renovadors com: canviar el teuhumor, reduir l’estrès, respirar ambplenitud, millorar el teu sistema immu-nològic, reduir la pressió sanguínia...És fàcil, és gratuït i és poderós.Però igual que és fàcil de fer, tambéés fàcil de no fer-ho.Ara que has conegut els beneficis quepots obtenir-ne, tingues present elsbeneficis en els altres.

Somriure farà que es contagiï el teubon estat d’humor amb la gent quet’envolta, ja siguin: els teus familiars,amics i coneguts; els pares i maresdels companys dels teus fills i filles,els teus companys de feina, els nousalumnes de la classe de gimnàs o d’i-diomes...Tornar no serà igual aquesta vegada,serà una nova experiència, perquè elteu estat d’ànim haurà canviat. Ja noserà una insatisfacció com els anysanteriors, sinó que hauràs creat elprecedent de viure el millor inici decurs o trimestre de la teva vida.I qui sap, potser l’acte de somriure esconverteix en una pràctica habitualcom aquell qui fa dieta, surt a córrer, oqueda amb els amics i amigues perprendre alguna cosa en qualsevol baro granja del poble.Tu pots tornar amb un somriure, tupots tornar a somriure!

14

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliçosi gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo RealPsicòleg & Coach Executiu i PersonalExpert en Teràpies Neurocientífiqueswww.oriolugoreal.com / http://owlinstitutpsicologic.com/

TORNAR AMB UN SOMRIURE

La punta de la llengua (89) Esteve Pujol i Pons

Hi ha paraules que s’assemblen i ens ofereixen ocasió per crear confusió, deia al butlletí del mes passat –parlava decomplert-complet i de compondre-composar–; i ara hi torno. Ens passa també amb assenyalar i senyalar. Tots dosverbs venen de senyal, però amb sentits ben diferents.Assenyalar significa mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal, mostrar alguna cosa, determinar unadata una quantitat, distingir-se, fer-se remarcar… Mentre que senyalar vol dir fer o posar un senyal, fer una ferida quedeixa un senyal…Així direm, per exemple, Caldrà assenyalar el dia de la reunió, És una festa assenyalada, Assenyala’m qui és el teucosí, El baròmetre assenyala bon temps, Aquest rètol assenyalava el camí, El president es va assenyalar per la sevavalentia, Assenyalar amb el dit és una falta d’urbanitat…En canvi, caldrà dir Li van senyalar el front amb un cop de roc, Tenia les mans totes senyalades d’esgarrapades d’es-barzer, Si bades cauràs i quedaràs ben senyalat als genolls i al nas…Resumim: assenyalar és indicar; senyalar és deixar senyal.

15

CALARITER@SHEM FET 50 ANYS!

Des del Facebook us mantindrem informats.

Celebració pels alumnes, ex-alumnes i persones

vinculades als 50 anys de vida de

Ca la Rita.

El Safareig de Ca la Rita

Un munt de mots!!

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Setembre. Mes de la Mercè (22-25 set) a Barcelona. Mesdel tret de sortida de la nova Temporada Teatral 2017/2018.Anem-hi!!Acorar, de Toni Gomila, torna a la Ciutat Comtal. Del 6 al10 de setembre es representa a La Seca (c/ Flassaders,40), tot tocant a la Via Laietana. Identitat, poble, reflexionar.La bohèmia, a càrrec de La Catenària, es programa a Àtic22 (Teatre Tantarantana) del 7 al 24 de setembre. Llibertat,anhel.Del 7 al 10 de setembre la Sala Beckett (Pere IV, 228;Poblenou) presenta Fantasmes (Històries de Pau iJustícia). Ruta, micropeces.El dia 13 Toni Gomila ofereix una altra peça seva a LaSeca. Aquest cop li toca el torn a Peccatum (fins al 8 d’oc-tubre). Rondalles, pecats.Des del 13, després de veure-la al Grec, torna Un tret alcap de Pau Miró, a la Sala Beckett, amb Emma Vilarasau,Imma Colomer i MarUlldemolins (quin triod’asos!). Data límit:l’1 d’octubre. No us laperdeu. Dones, víc-times, censura.També el dia 13comencen les fun-cions d’Hivern de l’autor noruec Jon Fosse a La Seca.Matrimoni, hotel.El 14 de setembre (fins al 17) Raclette, de SantiagoCortegoso, fa parada a la Nau Ivanow (c/ Hondures, 28; LaSagrera). Acumula premis: Premi Álvaro Cunqueiro 2014,Premi María Casares 2017 al Millor text original. Mots:diferències, canvis.El 15 de setembre, amb la primera prèvia, s’inicia La visitainesperada d’Agatha Christie al Teatre del Raval (c/ SantAntoni Abad, 12; prop del Mercat de Sant Antoni).Suspenssss!El musical Cabaret aterra al Teatre Victòria el 16 de setem-bre. Berlín!El 20 de setembre arriba l’excel·lent i suggeridora compa-nyia La Zaranda al Teatre Romea, amb Ahora todo esnoche. Fins al 15 d’octubre. Excel·lència escènica: agen-deu-los!!El 22 de setembre l’actor Marc Martínez comença les fun-cions (de divendres) del seu Mal Martínez al Jove TeatreRegina. Humor i bufes!El mateix dia 29 (i el 30) el Festival l’Estació Escènika télloc al Parc de l’Estació del Nord. Joves creadors, talentjove.Tenim claríssim que el setembre doncs ja un bon grapatd’artistes ens ompliran d’energia, joia i reflexió la ciutat!!Motors i endavant!! Benvinguda, nova temporada!!

Fo

to D

avid

Ru

ano

16

Pau i Treva

L’alta edat mitjana, en territoris on elfeudalisme va arrelar amb força, va serun període caracteritzat per la violènciasovint arbitrària.Els comtants catalans no n’eren unaexcepció. Les lluites privades entresenyors i els abusos a la població erapreocupant; la impunitat i la justícia afa-voria per norma els poderosos. Davantaquesta realitat la mateixa monarquia il’església tenien certa legitimitat per aintentar aturar aquest drama.Per afrontar aquesta situació algunseclesiàstics hi van intervenir. Und’aquests fou Oliba, bisbe de Vic i abatde Santa Maria de Ripoll i Sant Miquelde Cuixà. Després d’algunes media-cions, l’any 1022, va fer públic el seuprojecte de Pau i Treva de Déu a Elna,i cinc anys després es cristalitzava aToluges davant la presència de mem-bres de l’església i de la noblesa militar.Entre d’altres acords es va establir queels monjos i clergues que anavendesarmats no podien ser assaltats nirobats, ni els laics que anaven o tor-naven de l’església. També es vaestablir un acord molt important en elqual les esglésies i temples i els seusperímetres de seguretat quedaven pro-tegits de qualsevol tipus de violència.A banda, també a l’assemblea, es vanprohibir l’ús d’armes des del vespre deldissabte fins a primera hora del matí deldilluns. D’aquesta manera es protegiatot el diumenge als ciutadans queanaven a l’església per accedir a missa,que en una població disseminada era eldia òptim per assaltar les persones quecirculaven pels camins.Cal tenir en compte que en aquestaprimera assemblea hi havia un acord

entre totes les parts implicades d’iniciarun cessament de la violència en deter-minats llocs i períodes de temps i, tot ique els mecanismes de l’esglesia per afer complir l’acord era espiritual i nomaterial, lentament es va anar accep-tant. La corona hi tenia un paper moltimportant i al mateix temps els monar-ques catalans hi veieren un mecanismede control de pau i un element de limi-tació de poder feudal.Amb el pas del temps en les assembleses ratificaven antics acords i se’n feiende nous, com allargar els períodes detemps de pau o fixar les penes i lesmultes per infracció. Per exemple encas de robatori o saqueig la pena erarestituir a la víctima pel doble del ques’havia robat i en cas d’assassinat,l’exili perpetu.Cada cop s’allargaven més elsperíodes en els quals es prohibia la vio-lència fins que els nous acords pas-saren a establir-los els comtes deBarcelona i altres comtats. Els monar-ques havien entès que el progréseconòmic passava per la seguretat itambé les elits urbanes emergents horeclamaven. La pau al territori esdeve-nia un poder reial en detriment delssenyors feudals fins i tot en els seuspropis dominis. Malgrat tot alguns com-tats lluny de Barcelona es resistienacceptar la Pau i Treva de Déu i la vio-lència va persistir-hi fins molt més tard.Tot i que la pau havia passat a ser unprojecte reial, les assembles de Pau iTreva de Déu no van desaparèixer i el1173 es van celebrar sota la presènciad’Alfons I que fixava tots els dies delcalendari sota l’empara de Treva deDéu i que especificava totes les perso-nes i institucions que quedaven prote-gides. Totes aquestes normes i acords

amb el temps es van anar incorporant alcodi legislatiu català o als Usatge deBarcelona*.Les Assemblees de Pau Treva de Déuvan consolidar el poder de l’església almarge del poder polític i militar. Per amolts pagesos l’església era una garan-tia contra els abusos i una de les conse-qüències d’aquesta confiança fou quel’edifici i els seus voltants van passar aser indrets de seguretat. La sagrera,que era un espai de trenta passes entotes direccions que envoltava els tem-ples, va passar a ser una zona on no espodia guerrejar sota pena d’excomuniói fou el lloc predilecte per a aixecar-hi lallar o construir-hi magatzems d’ali-ments. És en aquest moment quan lesesglésies es convertiren, fins als nos-tres dies, en el centre de molts pobles iviles de Catalunya. Així ens trobem queel nucli del municipi de Vilalba Sasserrava rebre el nom, durant segles, deTrentapasses.

*Usatge de Barcelona: Els Usatges deBarcelona (en llatí: Usatici Barchinonae)foren una recopilació dels Usatges que for-maven el dret consuetudinari barceloní; amesura que es feren noves recopilacionss'hi recolliren també normes jurídiques dediferents procedències que acabaren for-mant la base del Dret consuetudinari ca-talà.

Els primers textos encatalàLa caiguda de l’imperi romà va provocarla desaparició sobtada de la xarxa po-líticocultural on el llatí era la llengua quees feia servir per tot. La manca d’autori-

No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Tothom ha desaber per què fem el que fem i diem el que diem. Capítols anteriors: Abril17 (1)Els ibers. (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització(4)Indíbil i Mandoni. Juny17(5)Terra de Gots (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17(7)El Pare de la pàtria (8) La primera independènciaContinuem.

50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls

La sagrera, creada al voltant dʼal-gunes esglésies, impedia la violència

17

tat política i lingüística va provocar ladegradació i fragmentació del llatí vul-gar, parlat per la majoria de la gent. Elllatí, emprat per les elits socials i ecle-siàstiques, era viu però el poble s’ente-nia amb el romanç, que era el pont entreel llatí vulgar i el català arcaic.Aquesta llengua rudimentària no noméses va desconnectar d’Itàlia sinó que varebre dues influències decisives: elvisigot i l’àrab. Els visigots, tot i que vanser foragitats pels musulmans, vaninfluenciar, amb les llengües ger-màniques, als comtats de la CatalunyaVella. Per contra els musulmans quevan fixar el seu límit al Llobregat vaninfluenciar, amb la seva parla, a laCatalunya Nova.Alguns historiadors afirmen que en elsegle VIII un català rudimentari ja eracomú en el sector nord-est de laPenínsula Ibèrica. Una bona prova n’ésel fet que l’any 813 en el concili de Tourses va aprovar que les homilies i altrestextos religiosos es poguessin traduir ales llengües romàniques perquè lapoblació els pogués entendre.

La llengua catalana però encara vahaver d’esperar per a poder ser escritaen un document. Als segles IX i X vanaparèixer alguns mots arcaics barrejatsamb el llatí. No eren textos en catalàperò els autors es veien obligats aemprar-los per la degradació del llatí iper anomenar nous conceptes del’evolució social, política i econòmica.No va ser fins a meitat del segle XI queno aparegueren textos íntegrament encatalà i sense presència del llatí.Aquests textos partanyien al món feudaldoncs els documents de l’església s’es-crivien en un perfecte llatí clàssic. Percontra molts nobles dominaven més elcatalà incipient que no pas el llatí i ésper aquesta raó que tots els documentses redactaven en la nova llengua.Els textos més antics pertanyen al 1011

amb el govern del comte Ramon IV isón textos que fan referència a actes devassallatge. Molts d’aquests textos sóndel bisbat d’Urgell que és d’on prove-nen les primeres mostres de catalàescrit.A partir del segle XII els textos es vanmultiplicar i no només per qüestionsfeudals sinó que ja abarcaven totamena de documents socials. I és alsegle XIII quan l’ús del català es va con-solidar per tot el país. Les Homiliesd’Organyà, que erròniament es pensa-va que eren les primeres mostres delcatalà, van ser escrites en aquest segleXIII si be és molt possible que siguin unatraducció d’un text previ en llengua oc-citana. La seva importància és moltnotable perquè és un text literari i no undocument de caracter jurídic.

Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, 1080-1095

ElPetit Vailet

Esco la bresso l

ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!

Ventura i Gassol, 29, el Masnou

www.petitvailet.com · 93 555 57 11

OBERTA LA MATRÍCULA PERAL CURS 2017 - 2018

A PARTIR DELS QUATRE MESOS

18

L’altre dia exalumnes del col·legi MixtOcata del Masnou van organitzar unsopar i ens hi van convidar els profes-sors que encara campem per aquí.Eren la generació del 67, tots feien 50anys i ho volien celebrar.Com a professor de català designat perla Generalitat només hi vaig estar un solcurs (1979-80). Després d’aquestparèntesi, vaig tornar a fer teatre pro-fessional.Però havia exercit de mestre de catalàsis anys abans, mentre estudiava, a

Badalona i a Vallvidrera, gràcies alsesforços d’Òmnium Cultural, que hoorganitzava i ens abonava un sou. Unexemple més de la tenacitat de la socie-tat civil en defensa de la nostra llenguai cultura.A l’escola nacional Mixt Ocata entravaen un camp verge. “Tu vas ser el primerprofessor a qui sentíem parlar català”,em comentava una exalumna durant elsopar. Aleshores jo era l’únic mestre decatalà de tot el col·legi!

Poca cosa podia fer per ensenyarcatalà als més grans si mai no l’havientocat. Però em vaig esforçar perquè lesclasses fossin amenes i entre pronomsfebles i normes ortogràfiques hi incloïamim, cançons, l’escenificació d’històri-es; lectures en veu alta i un conte quem’inventava per al final de la classe ique sempre quedava tallat –oh, casua-litat!– en el moment més àlgid... I fins ala classe següent! Tot era entrar ambbon peu en una llengua que mai nohavien estudiat.Tornant a la trobada, abans del soparvam visitar l’escola tots plegats. Elles iells, que hi van passar tants cursos,veien més petites les classes, els pas-sadissos, el pati... És ben bé la distorsiódels anys i la mida que prenen lescoses quan som petits.Al mig d’aquella riuada d’alumnes

VivènciesPep Parés

De mica en mica s’omple la pica

Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959)escriptora ben coneguda tant en el campdel guionatge i la literatura, amb obresper a adults i per a infants i joves. L’any2015 va publicar La noia de la mitjanit,una novel·la juvenil guardonada amb undels premis de la crítica Serra d’Or2016, amb tota justícia, val a dir-ho, jaque la novel·la és una petita obra mes-tra en què l’autora mostra el seu dominide la llengua i dels recursos literaris,juntament amb la seva capacitat decrear intriga i d’enganxar els lectors, dequalsevol edat gosaria dir. Es tracta d’una doble història, fins i totmarcada tipogràficament, que gira alvoltant de la protagonista i narradora enprimera persona, la Sira Burg i Llach,una adolescent que fa un viatge aBerlín que li canvia la vida: “Fer-se granno era únicament deixar que passessinels dies, els mesos i els anys. Fer-segran era aprendre a viure i una sola set-mana a Berlín m’havia convertit en unaaltra persona.” (p, 160). La primerahistòria, la que dona títol a l’obra, és labusca, gairebé detectivesca, i amb unfinal d’allò més inesperat, d’una donade 95 anys, Gertrud Grass, que l’àvia

de la protagonista havia conegut a lesacaballes de la II Guerra Mundial i quehavia estat tastadora dels menjars deHitler. Les vivències de la Gertrud esde-venen un al·legat contra la guerra i tot elque comporta: “La guerra converteix elshomes en bèsties.” (p. 150), “La guerraera una mà despietada que ho arrabas-sava tot.” (p. 151) I no són només fra-ses que ens poden semblar tòpiquesfora de context, no. Són frases contun-dents que sintetitzen vivències d’allòmés doloroses, d’allò més cruels, d’allòmés reals en qualsevol escenari bèl·lic. La segona història és de creixementpersonal, de trobar-se a si mateixa id’aclarir les relacions amb els éssersmés propers i de vegades més desco-neguts: la mare, una actriu enamoradade Shakespeare i dedicada completa-ment a la seva feina; l’amiga mésamiga, la Daniela, fins que un noi, l’ÀlexGiró, s’hi posa entremig; el Nico Vidal,l’amic de la infantesa que retroba pre-cisament en el viatge a Berlín i que l’a-judarà en tants moments durs i dedesànim, que li fan donar la raó al pare,que sempre deia: “Quan les coses vanmalament, encara poden anar pitjor” (p.

130 per exemple). I sí, li van malamentles coses, a Berlín, a la Sira, tant que enun moment determinat diu: “Jo m’haviaconvertit en una experta a col·leccionardesastres.” (p. 130). Però se’n sortirà,no cal dir-ho, perquè en la LIJ(Literatura Infantil i Juvenil) sempre hiha d’haver una sortida, sempre hi had’haver una porta oberta. La Gisela Poula hi obre, però ho fa amb realisme,amb versemblança, sense ensucra-ments que ens poguessin fer perdrel’interès per l’obra. La noia de la mitjanit de Gisela Pou.Editorial: Edebé. Col·lecció: “Periscopi”, 48Barcelona, 2015. 163 pàgines

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Un viatge a Berlín molt especial

19

omplint el passadís del col·legi sentia lasucció del temps, 38 anys passatsd’una tacada, ara envoltat d’homes idones amb les vides traçades, un bullird’èxits i fracassos; d’acceptacions irebel·lies, d’amors i de morts, també.“Profe, te’n recordes de mi? Era unabona peça, oi? Em vaig trencar el braçsaltant per la finestra! Els professors emvan suspendre una assignatura i vaigperdre un any! Tampoc no em cal bus-car els culpables d’allò, però ho pregun-taré als mestres que heu vingut. I saps,profe, als vint i tants anys, descobrí queera dislèxic. Després d’anar a classesespecials, el meu repte va ser l’examendels 25 anys d’entrada a la universitat.Vaig acabar la carrera i un màster. Aratinc un càrrec de responsabilitat en unagran empresa. Què et sembla?” “Em

sembla fantàstic –li vaig dir–, però pot-ser no demanis gaires explicacions al’escola ni als profes! En aquell tempsno hi havia ni mestres especialistes nipsicòlegs ni pressupost per a res d’ex-traordinari... I menys en una escolanacional acabada de transferir a laGeneralitat!”Els alumnes inquiets d’aleshores sónels inquiets d’ara. Com a tot arreu, sem-pre hi destaca la minoria que idea, pla-neja i du a terme els projectes. El soparestà molt ben organitzat. Han escrit untext bonic de remembrança de tot elque havien viscut. I un vídeo de fotogra-fies dels setanta, amb la música adient,és clar. Al final, fotos del clàssic viatgede final d’estudis. Com sol passar, totsse’n riuen de com n’eren de prims, dejoves, dels cabells que lluïen, de com

vestien...Els mestres, al cap de taula, fentmemòria per endevinar el nom delsalumnes 38 anys més vells. Aquestestrobades ens assenyalen frontalment elpas del temps, sempre referenciat enels altres. “Nosaltres” som aquells quecada dia ens mirem al mirall, per afaitar-nos o per treure’ns les lleganyes, enuna evolució física retratada al minut,tènuement perceptible –i acceptada ono– en el camí inexorable a la vellesa.Al final, uns exalumnes se m’acosten,agraïts, per recordar-me que encaraconserven la novel·la que els vaig ferllegir: De mica en mica s’omple la pica,de Jaume Fuster. I m’expliquen de quèanava. El primer llibre en català de l’es-cola que havia arribat a les seves mans!Ah, quants bons records!

Nobres és una petita ciutat conegudacom la capital de la pedra calcària. Diesenrere vam poder tenir la sort de visitar-la. Es troba a l’estat de Mato Grosso iarribar fins aquí no és fàcil: no hi ha voldirecte des de Rio fins a la capital del’estat, Cuiabá, i després és aconsella-ble llogar un cotxe, ja que el transportpúblic no funciona gaire bé.Sóc conscient que alguns –m’hi incloc–vivim el millor moment de la humanitat,almenys materialment. a sé fins quandurarà, ja que penso que aquest estil devida va cap a la decadència. Demoment, sóc afortunat de poder fer viat-ges de cap de setmana que, fins no fagaire temps, eren impensables: viatjaren avió és relativament barat, llogar uncotxe també i encara em puc permetreprendre unes cerveses picant quatrecoses. Estic segur que una gran part dela gent del planeta no ho pot fer… Ésuna societat per a pocs…Nobres és un d’aquells llocs que sem-bla que no són al mapa… Només hi haun banc, el mòbil no funciona bé perquèa molts llocs no hi ha senyal i tot sem-bla estar controlat per unes poquesfamílies… El que és important, no obs-

tant, és aprofitar el temps, perquè exis-teixen indrets espectaculars per aquí.El gran potencial d’aquest petit poble ésel turisme. Una font de riquesa recentque lluita entre el fràgil equilibri natural ila cobdícia humana: més turistes vol dirmés diners, però també més escombra-ries, més contaminació, més destrucciód’hàbitat natural… El primer lloc que vam visitar va serl’Aquário Encantado, que és un delsprincipals atractius: aigües transparentsplenes de peixos com Dourados,Pirapitungas i Piaus, que viuen enaquest paradís i que estan acostumatsals humans. Aquest lloc té uns 90metres quadrats i té forma de piscinagran. El lloc més profund té 6 metres ies por observar l’aigua que surt d’a-quest brollador.Posteriorment vam anar al Rio Salobra,un riuet en el qual se segueix el correnten un recorregut d’un quilòmetre i migsurant acompanyat de bancs de peixos

i envoltat de bosc espès. A la tarda vam fer el que en diuenboia-cross… Baixar un riu en unpneumàtic gros… La baixada del Rio Quebó, d’aigüesverdes i tranquil·les, no exigeix gaire.Després de les instruccions vam pujar ala boia i ens vam deixar anar… Un delsmoments més esperats és creuar laCaverna da Cerquinha, una cova fluvialon no es veu res, però on amb una llan-terna és possible veure una munió deratpenats que ens sobrevola.El dia va acabar amb una visita a laLagoa das Araras, un lloc pantanós queal capvespre és ple de vida, els ocells ivan per pasar-hi la nit.Realment aquest lloc és per tornar-hi…

PD. Atemptat a Barcelona. Avui. Dia en elqual acabo l’article. Què escriure? Som ani-mals de costums i ens acomodem i vivimamb el que és inevitable? Neymar és alPSG... 222 milions. El futbol ja no té cap con-nexió amb la realitat. Món de bojos.

NobresJoan Maresma Duran

20

Molt s’ha escrit sobre la famosa espasaExcàlibur atribuïda al mític rei Artús deBritània. La veritat, però, és que la sevaexistència és tan bromosa com l’origendel rei Artús i Camelot. La font més anti-ga que parla de l’espasa del rei delsBritons es remunta a l’any 1130 del lli-bre Reis de Britània, de Geoffrey deMonmouth. També existeixen diversesteories sobre l’origen del nom de l’arma.Una de les més acceptades és que vedel llatí, Ex Calce Liberatus, i que pottraduir-se com Alliberat de la pedra.També hi ha diverses versions de comel rei Artús va posseir la mítica espasa.Al morir el rei Uther Pendragon, el magMerlí va forjar una espasa, Excàlibur, ila va clavar en una pedra que hi haviaal costat d’una església de Londres.L’escriptor anglès Sir Thomas Malory,però, assegura que l’espasa de lapedra no era Excàlibur, ja que Artús lava trencar lluitant contra Sir Pellinore.Es diu que aleshores Merlí va portarArtús fins a un llac màgic on una miste-riosa donzella, la Dama del Llac, va sor-gir de les aigües i va entregar l’espasaal rei Artús, junt amb la beina, que elprotegiria de tota ferida.Tots sabem que les llegendes són prin-cipalment per sublimar uns fets o perso-natges, ja que la realitat acostuma a serpoc emotiva o d’escassa informació, ique cal omplir amb imaginació. Segonsla llegenda, Artús va néixer al castell deTintagel, Cornualla, i que va governar

LA LLEGENDA D’EXCÀLIBURJosep Condeminas

pal dubte sobre l’existència d’Artús ésque no ha quedat cap document con-temporani del segle V que parli d’ell;però, si és veritat el que assegura elmonjo gal·lès Nennio, l’històric Artús vaser un influent líder britó que va derrotarels invasors anglosaxons a la batalla deBadon a final del segle V, després de ladefinitiva marxa de les últimes legionsromanes de Britània.La literatura i el cinema han presentatArtús com un guerrer de l’Alta EdatMitjana, en un context de cavalleria igalanteria, quan el més segur és queportava una armadura a l’estil romà, i laseva espasa devia tenir l’aparença dela popular espasa romana Gladius.L’al·lusió més antiga de Camelot com acort del rei Artús apareix en el poemade Chrétien de Troyes a l’any 1180, ique més tard seria adoptada per molts

escriptors, encara que sense especifi-car-ne l’emplaçament. Tot indica que afinal del segle V les ciutats més impor-tants d’Anglaterra no eren Londres niLincoln ni York, sinó Viroconium, quepel seu emplaçament podria ser molt béla seu del rei Artús, en el suposat queels cabdills residien sempre a la ciutatmés important. Avui dia, deViroconium... Camelot?, només en que-den les romàntiques ruïnes d’unesmuralles al mig del camp, a vuit quilò-metres al sud-est de Shrewsbury.Nombroses n’han estat les versionscinematogràfiques. La il·lustració d’a-quest article pertany a la pel·lícula dedibuixos animats Merlí, l’encantador, deWalt Disney.

Fonts consultades: el llibre En busca delSanto Grial i Internet

des de la mítica ciutat de Camelot, laqual cosa sembla ser totalment falsa, jaque el castell va ser construït sis seglesmés tard de l’època d’Artús. Britàniahavia format part de l’Imperi Romàdurant més de tres segles, i l’estructu-ra de govern depenia del suportmilitar romà. La desintegracióde l’Imperi Romà va sumirinexorablement l’illa enl’anarquia i l’obscuran-tisme, víctima propíciad’invasions per part depictes, irlandesos ianglosaxons. El princi-

Un text de Lola Anglada i Sarriera(Barcelona 1892-Tiana 1984) en el seullibre El més petit de tots, publicat per laGeneralitat de Catalunya l’any 1937.Trobem aquest fragment en el capítol Elspobles canten.M’ha semblat avinent de reproduir-loperquè sigui un record a les víctimes deldia 17 d’agost pels fets tràgics de laRambla de Barcelona:

La Rambla dels Ocells és concorregudai plena [… …] La música parla i el poblela segueix amb el ritme a flor de llavi, il’endinsa en el seu esperit. Les melodiess’eixamplen per totes les Rambles i

semblen arribar fins a l’estel que brilla enaquest vespre d’hivern. Hom diria quetota la ciutat canta. [… …]Aquesta via sempre atenta a les penes ialegries de la nostra Barcelona inquieta,és tothora plena de brogit, música ifestes. La vida l’omple en tots moments.Les Rambles són l’ànima i el cor delsbarcelonins; per això hi acudim sempre.I al cor de la ciutat, la “Via sacra” barce-lonina, és on el poble ve a riure i a plorar;i és per a aquest cor que guardem totesles festes. En aquestes Rambles,sadollades de llum i de sentors, elsocells hi canten […].

LA RAMBLA DEBARCELONAEsteve Pujol i Pons

21

Arran de sòl

Al meu escrit de juliol us parlava dels diferents enginys queestan de moda, i de la meva dèria, si més no, per estar al diade què s’hi cou. Ja ho he demostrat en escrits anteriors,especialment quan a ciutat fan aquells grans esdevenimentsdel ram, on pots veure, i gaudir, de mil i un enginys que abanshauríem qualificat d’impossibles, i segles enrere els seusinventors haurien anat a la foguera.Bé doncs, ara us vull parlar d’una altra moda, o millor en plu-ral, de dues modes d’aquest estiu que hem patit. Mentre unaera per aclarir un lloc, l’altra era perquè el seu entorn agafésel mateix punt de color que la resta de l’espai.A hores d’ara ja us deureu preguntar per on carai vol anaravui aquest quisso; doncs vull anar per dos fets que s’hanposat de moda durant l’estiu i que, segons com es miri, sem-bla que siguin contraris.Comencem pel primer, que va sorgir encara durant la prima-vera, però que ja s’ensumava l’estiu, que és quan els quivolen lluir a les platges ja es comencen a preparar.Es un tractament corporal que no sé a quin lloc havia d’anarel qui s’ho volgués fer. No sé si a una estéticienne, a un ser-vei mèdic o a un tatuador. És l’aclariment del tercer ull (no elde les religions hindús), ja m’enteneu, el del darrere. Es veuque és massa fosc, i s’ha d’aclarir (potser ho fan amb un d’a-quells sabons per a rentadores que ho deixen tot ben blanc).Tampoc no sé quina finalitat té per als qui ho han practicat,però per a la majoria, que pel que veig el porteu tapat, no n’hiveig cap. Com no sigui per als qui practiquen el nudisme; toti amb això, si no és per quan els cau el sabó, no ho entenc.Vaig llegir que deien que era per als qui van amb tanga. Sí,això ja és més entenedor, ja que deu ser que tothom s’hi deufixar més i, és clar, fa molt lleig ensenyar l’»ullera» com aquellqui té un ull de vellut, o de pa moreno com també se’n deia.Bé, ja s’ho faran. De nosaltres els de quatre potes, n’hi ha quel’ensenyen i qui no, segons si som més o menys peluts, i siportem la cua enlaire o tapant el forat.Anem per la segona moda, o li hauríem de dir segona boge-ria, perquè sembla que es tracti d’això. Potser és que nosaben com distreure’s o tenen poca feina.La segona consistia en una mena d’andròmina petita, ambdues capçaleres més amples (els més grans recordareuaquells rodets de fil que eren de fusta, doncs com això), queper una molla interior s’anaven eixamplant. I ara em direuquina utilitat té aquesta cosa, doncs tot al revés de l’altra. Siaquella era per fer més clar l’entorn de l’anus, aquesta era perseparar les galtes posteriors i així permetre que els raigs desol arribin al fons, i així puguis lluir una morenor total, fins i toten aquella canal (que no és pas el del Midi). Tant en una moda com en l’altra, tot era dirigit als darreres.Només falta que s’hi posin un retrovisor per veure si tenenalgú a prop i poden tirar-se una gansa sense problemes.Apa, bup, bup, i que els aprofiti.

Pledebuit

Ingredients:3 albergínies llargues, oli d’oliva, 50 gr de pinyons6 tomàquets secs adobats amb oli, 3 anxoves, un

ramet d’alfàbrega, 10 llesques de pernil, 2 boles demozarella de 125 gr cada una

1. Tallem les albergínies en làmines ben fines; la pellfosca dels costats ens servirà de decoració. Les pin-

tem amb oli i en una planxa calenta, les marquem uns 3minuts per cada banda. Les separem.

3. Torrem els pinyons en una paella i els posem algot de la batedora amb els tomàquets secs, les

anxoves, mitja cullerada d’oli d’oliva i la majoria deles fulles d’alfàbrega.

4. Ho amanim al nostre gust amb sal i pebre i hobatem fins a obtenir-ne una pasta.

5. Sobre una làmina d’albergínia, n’hi posem una depernil, vigilant que no sobresurti gaire pels costats.

Hi estenem una mica de la pasta que hem fet.

6. Trenquem la mozarella en petites parts i enposem un tros en cada un dels costats amb una fulla

d’alfàbrega. Ho enrotllem i, perquè no s’obri, hopunxem amb un escuradents llarg.

Ja està llest per servir! Bon profit!

La cuina de l’AntòniaEl cullerot

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Embolcalls

ExposicionsFins al 14/9EL PROCÉS CREATIU, de Joan CondalDel 16 del 9 al 19 del 10ROSALIA RAMENTOL Pintures

I n f o r m a

22

GENT DEL MASNOU

Ens ha deixat un masnoví, que, tot i nohaver-hi nascut ni mort, ho era pervocació i nissaga familiar, nissaga decapitans de la nostra marina de vela.Ens ha deixat una persona, educada iculta. Ens ha deixat un amic. Ens ha dei-xat un artista, un artista de cap a peus.Un artista d’aquells que deixen petja, nosols per la seva sensibilitat i mestratge,sinó perquè a més ho era amb una sin-gularitat aclaparant, una singularitat d’a-quelles que, si veus una obra seva, siguion sigui, i encara que no estigués signa-da, sabries que és seva sense cap menade dubtes. I això pocs artistes tenen lacapacitat innata que ell tenia, i sabiaplasmar a les seves obres.El 1980 comença la seva etapa de pintori creador, després d’uns anys de provarel seu talent al món de la joieria creativa,i el 1984 fa la seva primera exposició, ésa la Galeria Almirall, de Barcelona.

Des d’aleshores i fins al seu darrer alè nova parar de fer-ne. Des de la mateixaBarcelona fins a Düsseldorf, des deGirona a Colònia, des de Colòmbia aGranollers, des de Teià a Hamburg, Ma-taró, Vic, Figueres, París, Cannes, Lo-gronyo, Lleida, Cornellà de Llobregat,Perpinyà, Heidelberg, Nova York, SanFrancisco, etc. La darrera, feta enguanya Vilassar de Mar, al Museu Monjo. La seva obra, de colors vius i pinzelladaràpida, reflex de la vida quotidiana.Qualsevol moment era bo per a ell per

deixar plasmada la seva visió de la vida,normalment crítica.D’aquesta visió tan peculiar, també enpoguérem gaudir a la nostra Sala d’Artl’any 2010 amb la magnífica exposicióque hi presentà. Obra que realitzava amb volums, relleusfets de cartó i sobre cartó; una obra quea voltes volia escapar del quadre, comen alguns autoretrats, on té la cama forade l’obra, com per començar a córrer.Potser el que volia era escapar, sensesaber, potser, cap a on. No tots els artistes són singulars, com ellera o, millor dit, la seva obra, obra queens acompanyarà sempre, ara que ellens ha deixat.

In memòriam Gerard Rosés i Rosés1944-2017Joan Muray. Vocal de Cultura

L’enigma V.D.R.

Un altre problema d’embús, més real que el de juliol.Ens trobem en un carrer estret, però de dos sentits. Elscotxes 1 i 2 van cap a la dreta, i els 3 i 4 van cap al’esquerra. Al mig del carrer hi ha un aparcament per aun cotxe. Com s’ho faran per passar tots els cotxes?

Solució:

Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,

respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de

Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),

tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9

Vocalia RecreativaMés info: ivet@latercerapell.com · 607 74 74 99

VOLS FER TEATRE?Tʼagradaria descobrir el que ets capaç

dʼexpressar amb el teu cos i la teva veu?Ets dels qui agrada jugar a ser un altre?

NO HO DUBTIS. VINE A GENT DEL MASNOU

I... ACTUA!Telèfon de contacte: 627 63 00 82 (Oriol Colomer)

<http://www.webdelsi.cat/>

El govern envia la llei del refe-rèndum a les cancelleries delmón.

El Govern avisa Rajoy que igno-rarà la suspensió de la llei delreferèndum

La Hisenda catalana assumirà lagestió dels impostos cedits apartir de l'1 de setembre

Rull assegura que sʼaplicarà lanorma per convocar lʼ1-O encaraque el Constitucional la veti

El diari escocès 'The National'diu que els catalans marxarand'Espanya "amb o sense con-sentiment".

Pere Miret: la República Catalanapodrà continuar utilitzant lʼeuro i també elBanc Central Europeu que no podrà servetat per lʼEstat espanyol.

Raül Romeva assegura que "el governcatalà avançarà en l'exercici efectiu de laseva sobirania", ja que "no hi ha hagutveus a Madrid favorables a trobar vies denegociació amb Catalunya".

Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no ladespengis! Convida la teva gent també a fer-ho.

Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t

ANC-Al Masnou Decidim · Stb17 · elmasnou@assemblea.cat

Totes aquestes notícies les podeu contrastar o ampliar posant el titular de la notícia al buscador de google.

Entitats dʼimmigrants defensenel model de convivència endiversitat: “Vam escollir aquest país perviure i conviure i ens en sentim orgullo-sos”. La Pau és el camí.

Vicenç Partal: La gent, les insti-tucions i els Mossos han fet moltmés fort el país

El diari Frankfurter AllgemeineZeitung, el més influent d'Ale-manya, ha manifestat que, ambla desarticulació de grup giha-dista, "Catalunya gairebé ha ac-tuat com un Estat independent".

El capital estranger no temCatalunya. Hard Rock, Amazon o Nestlé han anunciatpartides milionàries

Carles Puigdemont.Catalunya ha estat, és i serà, terra de pau.La democràcia i els seus valors estan persobre de la violència. Entre tots doblega-rem aquells que intenten confrontar civilit-zacions.

Suso de Toro: "Després del refe-rèndum, l'interlocutor seràAngela Merkel". Rajoy, no pot ser uninterlocutor creïble perquè ha ofès reite-radament Catalunya

+11 de Setembre

ARA

QUE MAI

11 de Setembre de 2017

ara més que maiInscriu-t’hi a: si.assemblea.cat