Habitatge i col·lectius vulnerables Juliol de...

5è estudi

Habitatge i col·lectius vulnerables Juliol de 2013

Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Rojaa Catalunya

..........................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................

Habitatge i col·lectius vulnerables

Edita:Observatori de VulnerabilitatCreu Roja a Catalunyac. Joan d’Àustria, 120-12408018 Barcelona

Data de publicació: juliol de 2013

Edició: Òscar Velasco, Anna Sabaté i Pilar Millán

Equip de redacció: Irene Peiró i Patty Ortín

Assessorament científic: Anna Espinal i Oliver Valero

Realització d’enquestes telefòniques: Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya

Fotografies: Cedides per Fernando de la Rosa i pel voluntariat, els àmbits i les diferents assemblees de la Creu Roja

Guió i edició del vídeo: Vidal Sabater i Patty Ortín

Infografia: Raúl Camañas

Disseny, maquetació i impressió: Gràfiques APR

Dipòsit legal: B. 19182-2013

© Creu Roja, 2013

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d’ús de l’exemplar, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.

L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

295kg d’escombraries

55kg de CO2

552km en un cotxe europeu estàndard

5.784litres d’aigua

545kwh d’energia

480kg de fusta

C02

Imprès sobre Cocoon offset 100% reciclat

Agraïments:

A totes les persones usuàries dels projectes de Lluita contra la Pobresa i l’exclusió social i a totes les persones receptores dels kits d’ajuda a la gent gran que han participat en l’estudi.

A tot l’equip tècnic i de voluntariat del Call Center del Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya que ha realitzat les enquestes, a l’equip de Sistemes d’Informació i a la col·laboració dels membres de la Comissió de Projectes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya.

Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en l’àmbit estatal i internacional a través d’accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador i de desenvolupament, realitzades essencialment per voluntariat.

LA MISSIÓ

La Creu Roja, com a organització humanitària i d’acció voluntària arrelada a la societat, donarà respostes integrals des d’una perspectiva de desenvolupament a les víctimes de desastres i d’emergències, a problemes socials, de salut i mediambientals.

LA VISIÓ

SUMARI

1. Presentació 7

2. Introducció 8

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi 9

2.2. Antecedents 9

3. Resultats de l’enquesta 10

3.1. Perfil de les persones enquestades 11

3.2. Habitatge 13

3.2.1. Règim de tinença i tipus d’habitatge 13

3.2.2. Canvis de l’habitatge en els darrers quatre anys 14 3.2.3. Característiques de l’habitatge: deficiències i mancances 16

3.2.4. Cost mensual i dificultats per afrontar-ne el pagament 18

3.3. Desnonaments 22

3.3.1. Persones desnonades en els darrers quatre anys 22

3.3.2. Alternatives a la pèrdua de l’habitatge 23

3.3.3. Ajudes durant el procés de desnonament 24

3.4. Subministraments 24

3.4.1. Costos mensuals i dificultats per afrontar-ne el pagament 24

3.4.2. Pobresa energètica 28

3.5. Despeses totals de l’habitatge 31

3.6. Afectació a la salut 32

3.7. Ajuts per habitatge 34

3.7.1. Tipologia dels ajuts rebuts 34

3.7.2. Ajuts sol·licitats a la Creu Roja 36

4. Conclusions 39

5. Accions de la Creu Roja 43

6. Annexos 45

Annex 1. Metodologia de l’estudi 46

Annex 2. Qüestionari telefònic 47

Annex 3. Marc referencial 53

Annex 4. Bibliografia 56

Annex 5. Glossari 58

1PRESENTACIÓ

1. PRESENTACIÓ

Benvolgudes i benvolguts,

Amb el document que teniu a les mans, ja arribem a la publicació del cinquè estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat, un projecte que vam iniciar el 2011 a fi d’identificar les necessitats de les persones beneficiàries de diversos projectes de la Creu Roja a Catalunya.

Després d’analitzar en cinc estudis consecutius les necessitats de les persones que reben ajuda de la Creu Roja i com han evolucionat enmig del context socioeconòmic actual, es pot dir que l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja ha acomplert abastament els objectius per als quals es va concebre.

D’una banda, és ja una eina essencial per detectar necessitats creixents de les persones que reben l’ajuda directa bàsica de la Creu Roja. Això permet que la Creu Roja pugui respondre millor a les seves necessitats, així com innovar continuadament en els seus projectes, creant-ne de nous per pal·liar les mancances més urgents de les persones que atén.

De l’altra, els estudis de l’Observatori són ja documents bàsics per explicar a l’opinió pública com la pobresa s’estén silenciosament entre la societat catalana. D’aquesta manera, la Creu Roja pot incidir sobre els responsables polítics i d’altres agents socials que puguin prendre decisions que afectin la vida dels col·lectius socials més vulnerables, intentant revertir la tendència, que a voltes sembla inexorable, en què ens ha sumit el context econòmic actual. Aquesta és la voluntat de la Creu Roja d’exercir la diplomàcia humanitària en els diferents àmbits de presa de decisions a fi de combatre la vulnerabilitat de les persones amb major risc d’exclusió social, ara, més que mai.

Després de l’experiència adquirida i les dades obtinguts amb els quatre estudis anteriors, l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja ha decidit centrar el cinquè en les condicions de l’habitatge de les persones ateses per l’entitat. L’estudi s’ha elaborat mesurant i analitzant els resultats de l’enquesta realitzada a persones usuàries dels programes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social de la Creu Roja i a la gent gran receptora de productes de suport personal (alimentació, higiene, parament de la llar...)

L’estudi, a més d’emmarcar les necessitats i mancances que pateixen les persones ateses per la Creu Roja en relació a l’habitatge, fa una aproximació a la xacra social dels desnonaments i a l’anomenada pobresa energètica, un fenomen els estudis de la qual comencen a ser incipients al nostre país.

Josep Marquès i BaróPresident de la Creu Roja a Catalunya

2INTRODUCCIÓ

2. INTRODUCCIÓ

9

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi

En el present estudi, s’ha comptat amb un univers mostral de 16.059 usuaris/àries, corresponents als programes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social i als receptors de productes de suport personal (alimentació, higiene, parament de la llar...) per a la gent gran, que tinguin habitatge (no s’han inclòs en l’univers mostral les persones sense llar).

En aquest estudi es vol donar a conèixer la situació de l’ha-bitatge d’aquest col·lectiu, per poder observar les característi-ques del seu lloc de residència, el seu règim de tinença i les despeses derivades d’aquest. També es volen apreciar les afectacions que es deriven de les mancances que poden tenir els habitatges i les seves conseqüències envers a la salut, tant física com emo-cional, de les famílies residents.

Per poder donar resposta a l’objectiu inicial, s’han validat un total de 820 en-questes telefòniques, amb una precisió del 3,3%, a partir d’un qüestionari on es demanen les característiques prin-cipals de l’habitatge, així com les des-peses que suposa el seu manteniment (lloguer/hipoteca, costos dels submi-nistraments com electricitat, gas, ai-gua...) Una altra part que s’ha inclòs en el qüestionari és el tema de les per-sones que han patit un desnonament, preguntant els motius i les conseqüèn-cies d’aquest procés, així com l’ajuda rebuda per part d’entitats i altres insti-tucions per aquest motiu. També s’han inclòs preguntes relacionades amb les afectacions per a la salut que tenen les característiques de les seves llars i les despeses que origina el seu habitatge.

2.2. Antecedents Com a conseqüència d’aquests anys de crisi econòmica, el perfil dels usu-aris/àries de la Creu Roja ha variat al llarg del temps. La població de refe-rència al llarg dels 5 estudis han estat

sempre els usuaris/àries atesos per la Creu Roja a Catalunya als programes de Lluita contra la pobresa i de gent gran. Això en permet poder contrastar les dades obtingudes i veu-re l’evolució de molts dels indicadors.

En anteriors estudis de l’Ob-servatori, es mostrava que 4

de cada 10 persones afirma-ven no haver necessitat mai cap

ajut amb anterioritat a l’any 2010, un col·lectiu al que anomenàvem

“persones nouvingudes a l’exclusió social”. Aquest nou perfil d’usuari no havia patit problemes greus per cobrir les despeses bàsiques de la seva llar abans de l’inici de la crisi econòmica.

En el 1r estudi de l’Observatori, s’apreciava que un 10% de les per-sones que havien hagut de canviar el seu habitatge entre 2009 i 2011 havien patit almenys un procés de desnonament. El 70% dels ingres-sos familiars-cal recordar que el 68% d’ingressos provenen de prestacions públiques- es destinaven al pagament de les despeses d’habitatge (lloguer o hipoteca). A aquestes despeses, calia afegir els costos dels subminis-traments (aigua, llum, gas...). Així, la quantitat total que una família destina a les despeses de l’habitatge suposa-va al voltant de 500 euros mensuals de mitjana (cal recordar que la mitjana d’ingressos es situava en els 550 eu-ros mensuals).

Univers mostral16.059 usuaris/àries

820enquestes

telefòniques

Marge d'error del 3,3%

Enquestes per demarcacionsNombre d'enquestes

% sobre el total

Barcelona275

33,5%

Girona157

19,1%Lleida

14117,2%

Tarragona247

30,2%

Comparativa dels perfils de les persones enquestades per al 1er i 5è estudi

60%dones

60%dones

Gènere

40%homes

40%homes

1er estudi / Juliol de 2011 5è estudi / Juliol de 2013

Edat(segons universde la mostra)

40 anys41 anys

Mediana d’ingressos familiars mensuals

De 400 a 600 eurosDe 300 a 500 euros

Persones que cobrenla Renda Mínima d’Inserció

Percentatge de persones que cobra la Renda Mínima d'Inserció

17,5%11,2%

Convivència

4 membres 4 membres

Població activa

82%a l’atur

83,6%a l’atur

18%assalariats

16,4%assalariats

Persones a l’atur que cobren prestacions contributives o no contributives

37,5%

50,1%

Nacionalitat(segons universde la mostra)

40,1%51,6%espanyola

espanyola


820enquestes

telefòniques



% sobre el total

Barcelona275

33,5%

Girona157

19,1%Lleida

14117,2%

Tarragona247

30,2%


60%dones

60%dones

Gènere

40%homes

40%homes



40 anys41 anys





17,5%11,2%

Convivència

4 membres 4 membres

Població activa

82%a l’atur

83,6%a l’atur

18%assalariats

16,4%assalariats


37,5%

50,1%


40,1%51,6%espanyola

espanyola


820enquestes

telefòniques



% sobre el total

Barcelona275

33,5%

Girona157

19,1%Lleida

14117,2%

Tarragona247

30,2%


60%dones

60%dones

Gènere

40%homes

40%homes



40 anys41 anys





17,5%11,2%

Convivència

4 membres 4 membres

Població activa

82%a l’atur

83,6%a l’atur

18%assalariats

16,4%assalariats


37,5%

50,1%


40,1%51,6%espanyola

espanyola

3RESULTATS DE L’ENQUESTA

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

11

3.1. Perfil de les persones enquestades

Fa dos anys, es van iniciar els estudis de l’Observatori analitzant la situació de les persones que acudien a Creu Roja per tal de sol·licitar ajuda bàsica. Ara, l’Observatori torna a centrar el seu cin-què estudi en el mateix col·lectiu, però amb una base de dades molt més àm-plia. Això permet detectar si hi ha hagut algun canvi en el perfil-tipus de les per-sones que atén l’entitat.

Entre el primer i el cinquè estudi, no s’observen diferències respecte al sexe i a la situació laboral de les perso-nes entrevistades. Pel que fa a l’edat, cal tenir en compte que, en base als resultats del 1er i, especialment, del 3er estudi, que analitzava l’afectació de la crisi en el col·lectiu de gent gran, la Creu Roja va endegar un projecte d’ajut bàsic a domicili entre les perso-nes en situació de vulnerabilitat majors de 65 anys. Aquest col·lectiu s’ha in-clòs a la mostra d’aquest 5è estudi, en el qual hi ha un augment significatiu de les persones enquestades en aquesta franja d’edat. Malgrat això, es man-té la mediana al voltant dels 40 anys. També, confirmant la tendència que ja s’apuntava en els anteriors estudis, la majoria de persones ateses són de na-cionalitat espanyola (51,6%).

On sí trobem diferències significatives és en tres aspectes socioeconòmics que fan palesa la situació més precària en què es troba aquest grup de pobla-ció respecte a fa dos anys:


820enquestes

telefòniques



% sobre el total

Barcelona275

33,5%

Girona157

19,1%Lleida

14117,2%

Tarragona247

30,2%


60%dones

60%dones

Gènere

40%homes

40%homes



40 anys41 anys





17,5%11,2%

Convivència

4 membres 4 membres

Població activa

82%a l’atur

83,6%a l’atur

18%assalariats

16,4%assalariats


37,5%

50,1%


40,1%51,6%espanyola

espanyola

El perfil-tipus de les persones usuàries no ha canviat respecte el primer estudi, però hi ha un empitjorament de la seva situació socioeconòmica

5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

12

• Prestacions: un 72,5% de les per-sones que es troben a l’atur no co-bren prestació ni subsidi, enfront del 49,9% de fa dos anys. El percentatge de persones enquestades que co-bra la Renda Mínima d’Inserció (RMI) passa a l’11,2 % i se situa 6,3 punts per sota del primer estudi (17,5%), L’exhauriment de les prestacions, que ja s’apuntava en el segon estudi (de desembre de 2011), s’agreuja en-cara més en el cas del cinquè estudi.

• Ingressos familiars: fa dos anys, la mediana d’ingressos d’aquestes fa-mílies era de 550€ al mes, que prove-nien majoritàriament de prestacions. En aquest estudi, la principal font d’ingressos de les persones enques-tades segueix sent la mateixa, però les famílies que ingressen menys de 500€ suposen més del 60% del total. La mitjana d’ingressos se situa entre 301 i 500€ mensuals.

Persones que conviuen

14,7%

Una

Dues

Tres

Quatre

Cinc

Sis o més

10,5%

12,5%16,4%

23,7%19,2%

20,0%21,9%

15,9%16,1%

13,2%16%


Composició dels nuclis familiarsNo és sumatori

Persones que viuen soles

Nuclear, cònjuge més fill/s

Monoparentals

Amb altres membresde la família (extensa)

Amb altres personesque no són de la família

10,5%

48,4%

22,5%

11,3%

9,7%

Persones que conviuen

14,7%

Una

Dues

Tres

Quatre

Cinc

Sis o més

10,5%

12,5%16,4%

23,7%19,2%

20,0%21,9%

15,9%16,1%

13,2%16%


Composició dels nuclis familiarsNo és sumatori

Persones que viuen soles

Nuclear, cònjuge més fill/s

Monoparentals

Amb altres membresde la família (extensa)

Amb altres personesque no són de la família

10,5%

48,4%

22,5%

11,3%

9,7%

• Convivència: respecte al 1er estu-di, es manté la mitjana de persones que conviuen a la mateixa llar: 4. Però, el percentatge de persones que viuen soles baixa del 14,7% al 10,5% i les franges conformades per més de 4 persones augmenten lleugerament. Aquest fet pot indi-car una tendència a la reagrupació familiar, condicionada per la situa-ció econòmica.

El tipus de família predominant és la nuclear formada pels 2 cònju-ges més fill/s. Cal destacar que el 22,5% són famílies monopa-rentals. D’altra banda, un 11,3% conviu amb d’altres membres de la seva família (extensa) com ara pares, mares, germans i d’altres. A més, un 9,7% viu amb d’altres persones amb les quals no hi ha lligams familiars (de les quals no-més el 3,8% són amics o amigues).

Hi ha un increment del nombre de persones que conviuen en un mateix domicili. Cal destacar que prop del 10% dels enquestats/ades conviuen amb d’altres persones que no formen part de la seva família


13

Tipus d’habitatge on viu

Percentatge sobre 820 respostes

58,7%Pis en lloguer

7,7%Pis en propietati pagat

16,9%Pis en propietatamb hipoteca

6,4%Lloguer d’unahabitació

4,4%Conviu al domicilid’un familiar

2,9%Conviu al domicilid’un amic

1,1%Ocupaciód'habitatge

0,8%Cessió gratuïta2

0,7%Infrahabitatge3

0,4%Altres tipus

Cada habitatge representa un 1%,arrodonit en els casos necessesaris

3.2. Habitatge

3.2.1. Règim de tinença i tipus d´habitatge

6 de cada 10 persones viuen en habi-tatges de lloguer, un 16,9% en pisos de propietat, pagant hipoteca, i no-més un 7,7% disposa de pis en pro-pietat pagat.

Pel que fa a la resta, almenys un 8,4% presenta una situació objectiva d’ex-clusió residencial1, atenent al seu lloc de residència. Es tracta de les perso-nes i famílies que ocupen un habitat-ge, que viuen en infrahabitatges o una habitació llogada. Es considera també exclusió residencial el fet de compar-tir habitatge amb d’altres persones de manera forçada i bàsicament per mo-tius econòmics.

1 S’entén per exclusió residencial la impossibilitat d’accedir a un habitatge o el no compliment d’unes mínimes condicions (contractuals, de seguretat, d’adequació al nombre d’ocupants...) del lloc on es viu.

2 Cessió gratuïta: es la cessió d’una llar a una familia de forma gratuïta des de l’administració pública o des d’una entitat, per a un període de temps determinat.3 Infrahabitatge: és el lloc on viu una persona/família que està fora de les normes establertes per les autoritats encarregades de l’ordenament urbà. Alguns exemples són:

assentaments de caravanes, barraques, naus, ...

El 17% té pis en propietat amb hipoteca, fet que pot suposar una causa d’exclusió en el futur


14

Percentatge segons franges d'edat

SÍ

50061,0%

20,2%Ns/nc

31838,8%NO

Ns/nc Total

19 44Fins a 25 anys1943,2%

2556,8%

0 199Entre 25 i 36 anys9648,2%

10351,8%

1 284Entre 36 i 45 anys12243%

16156,7%

50921 143Entre 46 i 55 anys 35,3%64%

150 43Entre 56 i 65 anys 35,8%

2764,2%

0 94Mes de 65 anys1313,8%

8164,2%

Percentatge sobreel total de respostesNombre de respostes

Ha canviat d’habitatge?

Motius de canvi d'habitatge

208Estava de lloguer i he buscat un lloguer més econòmic

19

No podia pagar lloguer i m’han fet fora del pis

6%

17

No podia pagar hipoteca i he anat a un pis de lloguer

5,2%

19

No podia pagar lloguer/hipoteca i va anar a viure a casa d’un familiar

6%

6

No podia pagar hipoteca i m’han fet fora del pis

1,9%

4

No podia pagar lloguer/hipoteca i estic ocupant un pis

1,2%

65,5%

45Altres motius

14,1%

SÍNO


SÍ

50061,0%

20,2%Ns/nc

31838,8%NO

Ns/nc Total

19 44Fins a 25 anys1943,2%

2556,8%

0 199Entre 25 i 36 anys9648,2%

10351,8%

1 284Entre 36 i 45 anys12243%

16156,7%

50921 143Entre 46 i 55 anys 35,3%64%

150 43Entre 56 i 65 anys 35,8%

2764,2%

0 94Mes de 65 anys1313,8%

8164,2%





19


6%

17


5,2%

19


6%

6


1,9%

4


1,2%

65,5%

45Altres motius

14,1%

SÍNO

14

Un 38,8% de les persones enquesta-des han hagut de canviar d´habitatge en els darrers quatre anys per motius econòmics. En el primer estudi de l´Observatori (juliol 2011), les perso-nes que ho havien fet des de l´inici de la crisi eren el 31,4%. Aquest indica-dor ha augmentent de 76,4 punts

Per franges d’edat, les persones d’en-tre 26 i 35 anys són les que més han canviat de domicili (un 48,2% del total de persones d’aquesta edat), enfront de les persones de més de 65 anys, de les quals només el 35,8% ho ha hagut de fer.

De les persones que han hagut de canviar de domicili, el 65,5% estava de lloguer i han anat a un habitatge amb un lloguer més econòmic. Poc més del 5% deixen de ser propietaris i van a un pis de lloguer i, en molts dels casos (altres motius 14%), han hagut de llogar una habitació.

Un 6% d’aquestes persones s’han vist obligades, a més, a modificar la seva convivència anant a viure a casa de familiars, un altre indicador clar d’exclusió residencial1.

1 Es considera exclusió residencial el fet de compartir un habitatge aliè amb d’altres persones de manera forçada i bàsicament per motius econòmics.

Prop del 40% de les persones enquestades han hagut de canviar d’habitatge en els darrers 4 anys per motius econòmics

3.2.2. Canvis d’habitatge en els darrers quatre anys


15


SÍ

50061,0%

20,2%Ns/nc

31838,8%NO

Ns/nc Total

19 44Fins a 25 anys1943,2%

2556,8%

0 199Entre 25 i 36 anys9648,2%

10351,8%

1 284Entre 36 i 45 anys12243%

16156,7%

50921 143Entre 46 i 55 anys 35,3%64%

150 43Entre 56 i 65 anys 35,8%

2764,2%

0 94Mes de 65 anys1313,8%

8164,2%





19


6%

17


5,2%

19


6%

6


1,9%

4


1,2%

65,5%

45Altres motius

14,1%

SÍNO

En referència al primer estudi de l’Observatori, l’indicador de canvi d’habitatge en els darrers 4 anys per motius econòmics, ha incrementat 7,4 punts


16

3.2.3. Característiques de l’habitatge

En referència a les condicions de l’ha-bitatge, la principal mancança detecta-da és la manca de calefacció (43,1%), seguida de la manca d’espai o d’ha-bitacions, en un 15,6% i un 12% dels casos, respectivament.

Cal destacar que el 20,7% té proble-mes de goteres o humitats. A més a més, el 7,5% diu tenir altres problemes per reparar o reposar electrodomèstics espatllats. D’aquí es desprèn que totes les despeses afegides pel manteni-ment de les condicions òptimes de la llar representen una dificultat de la qual difícilment es poden fer càrrec.

Mancances i deficiènciesContesti si la llar on viu té(pregunta multiresposta)

Les combinacions més freqüentsPercentatge a partir de les personesque tenen alguna mancança

Manca d’espai15,6%128

Manca d’habitacions12,0%99

Manca de calefaccióamb goteresi humitats55 casos

Manca d’espaiamb mancad’habitacions24 casos

Manca d’espaiamb mancad’habitacionsi amb falta decalefacció 23 casos

Falta de calefaccióamb absència de llumnatural o goteresi amb humitats16 casos

Falta d’aigua3,0%24

Falta de llum2,7%22

Absència de llum natural5,4%45

Goteres o humitats20,7%170

Falta de seguretat2,7%22

Altres característiques7,5%62

Capproblema40,8%335

NS/NC0,1%1

Manca decalefacció43,1%354

En Joan Peris havia estat empleat de banca, però es va haver de prejubilar als 60 anys amb una pensió de 630 euros mensuals, després d’una operació en una cama que el va deixar amb una discapacitat del 38%. Fins aquell moment, sempre havia disposat dels recursos necessaris per poder viure amb normalitat. “Quan jo treballava no hi havia cap problema; pagàvem el lloguer, els subministraments, menjàvem de tot i vestíem bé. I ara, amb el que m’ha quedat, no puc fer res”, explica Peris.

Amb la pensió que li va quedar, no li arribava per cobrir les despeses necessàries del dia a dia i, per això, fins avui en Joan acumulava un deute de 6.000 euros de lloguer amb el propietari del pis on resideix.

Quan es va veure en aquesta situació, en Joan va anar als serveis socials per demanar ajuda, però, en un principi, li va ser denegada. “Vam fer números i em van dir: vostè, amb el que cobra de pensió ja pot pagar el lloguer i encara li queden 4 euros diaris per anar fent, però això no és pas així” - assegura Peris. Per intentar compensar la despesa, en Joan ha estalviat de qualsevol manera, canviant els seus hàbits domèstics i arribant a prescindir d’algunes necessitats bàsiques. “La roba que portem, té més anys que nosaltres i si compres sabates és perquè ja hi entra l’aigua. O sigui, ens

estem de tot el que podem i, tot i així, no arribem a cobrir despeses”, afirma.

Un dels problemes més habituals amb les persones amb pocs recursos econòmics són les conseqüències en el manteniment del seu habitatge. Segons el 1er estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja, el 42% de les persones enquestades pateixen pobresa energètica i, en el cas de les persones grans en situació vulnerable, el percentatge arriba al 54%. És el cas d’en Joan i la seva parella. “La casa no està climatitzada i a l’hivern, el fred et mata, mentre que a l’estiu, la calor es fa realment insuportable. Ara mateix, és irrespirable la situació en aquest pis”, comenta aquest pensionista.

Però la situació d’en Joan canviarà en les properes setmanes. A base d’insistir amb els serveis socials, ha pogut aconseguir un pis de lloguer social a Torelló, 200 euros més barat que l’actual i amb opció a compra. D’altra banda, abans de marxar del pis on resideix, ha pogut arribar a un acord amb el propietari, que li ha condonat el deute que tenia acumulat.

Tot i això, el fet d’haver de marxar del pis de Gràcia, on fa més de 20 anys que resideix, ha estat un trasbals emocional per a ell. “El canvi de casa representa per a mi un cop molt fort perquè portava vivint en aquest barri mitja vida i ara, per

un tema econòmic, ens veiem obligats a desplaçar-nos a un poble a 80 km de Barcelona”. Així i tot, espera que el nou preu del lloguer i el millor estat en què es troba el pis li permeti assumir el cost dels subministraments i “viure dignament”.

Just quan se li va presentar aquesta oportunitat de canvi de residència, en Joan va veure per televisió les ajudes que Antena 3 oferia a través de la Creu Roja, mitjançant la campanya adreçada a persones amb problemes per fer front a les despeses de l’habitatge, i hi va trucar. D’aquesta manera, ha pogut beneficiar-se d’una mensualitat del lloguer destinada a pagar l’entrada i la fiança del nou pis, a més de rebre kits de suport social higiènics i alimentaris, de l’entitat humanitària. “Em va sorprendre la rapidesa i l’eficàcia amb què va actuar la Creu Roja amb mi, i m’ha estat de gran ajut per poder començar de nou”, afirma Peris.

A partir d’aquí, en Joan Peris comença una nova vida per a ell i la seva parella, en una llar en condicions que s’adapta a les seves necessitats econòmiques i amb bones perspectives de futur.

El canvi de residència representa per a mi un cop molt fort perquè portava vivint al barri de Gràcia mitja vida i ara, per un tema econòmic, ens veiem obligats a desplaçar-nos a un poble a 80 km de Barcelona

“”

TESTIMONI

JOAN PERIS65 ANYS

HA REBUT AJUDA ECONÒMICA PER AL LLOGUER DEL SEU HABITATGE I KITS DE SUPORT SOCIAL

ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A BARCELONA


18

% sobre el totalNombre de respostes

Menys de 15 m2

Entre 16 i 30 m2

Entre 31 i 50 m2

Entre 51 i 70 m2

Entre 71 i 90 m2

Entre 91 i 110 m2

Entre 111 i 130 m2

Més de 130 m2

Ns/nc

6,5%

2,4%

11,6%

37,7%

24,0%

9,3%

2,7%

1,9%

3,8%

54

20

95

310

197

76

22

16

30

Sí34,8%285

Ns/nc3,8%31

No61,4%504


Variable calculada a partir dels m2 del'habitatge i el nombre de personesque conviuen

Càlcul de l'indicador d'amuntegament1

Metres quadrats de l’habitatge

No tédespeses

Cost mensualde l’habitatge

Per frangesd’edat

Menys de25 anys

De 26a 35 anys

De 36a 45 anys

De 46a 55 anys

De 56a 65 anys

Més de65 anys

Menysde 100€

De 201a 300€

De 101a 200€

De 301a 400€

De 401a 500€

De 501a 800€

Mésde 800€

Ns/nc

15,2%

1,8%

12,7%

24,7%

20,7%

12,2%10,2%

1,3% 1,2%

Dades en percentatge sobre 820 respostes

Cost de l’hipoteca o el lloguer

20,4%0,0%0,0%

1,0%1,0%

1,1%1,1%

2,1%2,1%

8,4%8,4%

0,0%0,0%

0,0%0,0%

1,5%1,5%

2,1%2,1%

0,7%0,7%

0,0%0,0%

0,0%0,0%

2,3%2,3%

1,5%1,5%

0,7%0,7%

2,0%2,0%

0,7%0,7%

0,0%0,0%0,0%0,0%

12,1%

8,4%

11,4%

13,1%

14,7%

11,4%

11,1%

9,2%

23,9%

14,0%

20,4%

25,1%

26,8%

27,8%

26,5%

29,4%

22,7%

25,1%

24,6%

13,9%

14,8%

11,8%

11,4%

12,6%

15,5%

9,8%

12,4%

14,7%

11,4%

10,0%

11,6%

8,4%

10,1%

29,4%

1515

3030

5050

7070

9090

110110

130130


Menys de 15 m2

Entre 16 i 30 m2

Entre 31 i 50 m2

Entre 51 i 70 m2

Entre 71 i 90 m2

Entre 91 i 110 m2

Entre 111 i 130 m2

Més de 130 m2

Ns/nc

6,5%

2,4%

11,6%

37,7%

24,0%

9,3%

2,7%

1,9%

3,8%

54

20

95

310

197

76

22

16

30

Sí34,8%285

Ns/nc3,8%31

No61,4%504





No tédespeses


Per frangesd’edat

Menys de25 anys

De 26a 35 anys

De 36a 45 anys

De 46a 55 anys

De 56a 65 anys

Més de65 anys

Menysde 100€

De 201a 300€

De 101a 200€

De 301a 400€

De 401a 500€

De 501a 800€

Mésde 800€

Ns/nc

15,2%

1,8%

12,7%

24,7%

20,7%

12,2%10,2%

1,3% 1,2%



20,4%0,0%0,0%

1,0%1,0%

1,1%1,1%

2,1%2,1%

8,4%8,4%

0,0%0,0%

0,0%0,0%

1,5%1,5%

2,1%2,1%

0,7%0,7%

0,0%0,0%

0,0%0,0%

2,3%2,3%

1,5%1,5%

0,7%0,7%

2,0%2,0%

0,7%0,7%

0,0%0,0%0,0%0,0%

12,1%

8,4%

11,4%

13,1%

14,7%

11,4%

11,1%

9,2%

23,9%

14,0%

20,4%

25,1%

26,8%

27,8%

26,5%

29,4%

22,7%

25,1%

24,6%

13,9%

14,8%

11,8%

11,4%

12,6%

15,5%

9,8%

12,4%

14,7%

11,4%

10,0%

11,6%

8,4%

10,1%

29,4%

1515

3030

5050

7070

9090

110110

130130

1 Amuntegament: és quan els membres d’una llar viuen en menys de 15 metres quadrats per persona. La ràtio d’amunteament és de 15m2 / persona

3.2.4. Cost mensual i dificultats per afrontar-ne el pagament

COST MENSUAL DE LA LLAR (hipoteca/lloguer)

La mediana de la despesa pel paga-ment del lloguer o hipoteca és d’entre 201 i 300€ al mes (el 24,7% de les persones enquestades).

Un 15,2% afirma no tenir cap despe-sa (cal recordar que el 7,7% té el pis en propietat pagat /el 4,5% viu a casa d’un familiar/1,1% ocupació il·legal/ 0,8% cessió gratuïta).

Del total de persones enquestades, un 66,5% estan en un habitatge de lloguer o amb càrrega d’hipoteca. A la taula seguent s’indica el cost d´hipoteca o lloguer.

Prop del 35% de les personesviu en situació d’amuntegament, és a dir, amb menys de 15m2 per persona

6 de cada 10 persones afirmen tenir dificultats per fer front al pagament de la hipoteca o del lloguer

El 41,5% de les persones que viuen en règim de lloguer o subjectes a hipoteca acumulen deutes per impagament


19


Menys de 15 m2

Entre 16 i 30 m2

Entre 31 i 50 m2

Entre 51 i 70 m2

Entre 71 i 90 m2

Entre 91 i 110 m2

Entre 111 i 130 m2

Més de 130 m2

Ns/nc

6,5%

2,4%

11,6%

37,7%

24,0%

9,3%

2,7%

1,9%

3,8%

54

20

95

310

197

76

22

16

30

Sí34,8%285

Ns/nc3,8%31

No61,4%504





No tédespeses


Per frangesd’edat

Menys de25 anys

De 26a 35 anys

De 36a 45 anys

De 46a 55 anys

De 56a 65 anys

Més de65 anys

Menysde 100€

De 201a 300€

De 101a 200€

De 301a 400€

De 401a 500€

De 501a 800€

Mésde 800€

Ns/nc

15,2%

1,8%

12,7%

24,7%

20,7%

12,2%10,2%

1,3% 1,2%



20,4%0,0%0,0%

1,0%1,0%

1,1%1,1%

2,1%2,1%

8,4%8,4%

0,0%0,0%

0,0%0,0%

1,5%1,5%

2,1%2,1%

0,7%0,7%

0,0%0,0%

0,0%0,0%

2,3%2,3%

1,5%1,5%

0,7%0,7%

2,0%2,0%

0,7%0,7%

0,0%0,0%0,0%0,0%

12,1%

8,4%

11,4%

13,1%

14,7%

11,4%

11,1%

9,2%

23,9%

14,0%

20,4%

25,1%

26,8%

27,8%

26,5%

29,4%

22,7%

25,1%

24,6%

13,9%

14,8%

11,8%

11,4%

12,6%

15,5%

9,8%

12,4%

14,7%

11,4%

10,0%

11,6%

8,4%

10,1%

29,4%

1515

3030

5050

7070

9090

110110

130130


20

Sí48,2%395

Ns/nc2,7%22

No49,1%403


Risc de perdre la llar on viu

Percentatge total(Pis amb hipotecai en lloguer)

21,3%

26,1%

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen alguna mensualitat pendent (N=258/41,54%)

22,5%

9,4%

4,8% 4,1%

10,1%

1,7%

76,74%

Pis en lloguer

Pis en propietatamb hipoteca

12,27%

7,90%

92,10%17,89%

82,11%

19,28%

80,72%

53%

47%

38,37%

61,63%33,33%

66,67%

87,73%

Deute de les quotes impagades segons el règim de tinença de l’habitatge

Quantitatdel deute

Menysde 500€

Entre 501i 1.000€

Entre 1.001i 2.000€

Entre 2.001i 3.000€

Entre 3.001i 5.000€

Entre 5.001i 10.000€

Més de10.000€ Ns/nc

23,26%

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

7 mesos

8 mesos

9 mesos

10 mesos

11 mesos

12 mesos

Més de 12

Ns/nc

21,7%

17,2%

14,5%

8,9%

9,7%

2,1%

2,2%

3,5%

0,8%

0,4%

1,9%

14,8%

2,4%

Percentatges calculats a partir del totalde persones que tenen alguna mensualitatpendent (258)

Mensualitats pendents

Ha aconseguit/està negociant amb el propietari/finca/banc

Té els comptes bancaris embargats

El propietari/finca l’ha denunciat

S’ha iniciat procés d’execució hipotecària

Té data de desnonament

El propietari/finca li ha comunicat que el farà fora de la casa

Ha demanat ajuda econòmica per poder saldar el deute

Altres solucions

NS/NC

73,2%

4,4%

1,2%

9,0%

1,2%

6,2%

12,4%

0,5%

Solució de les mensualitats pendents

189

11

3

23

3

16

15

32

1

5,7%

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen alguna mensualitat pendent

% sobre 820 respostes

Com fa front alpagament mensualde lloguer i hipoteca?

No el pot pagar11,7%

Té dificultats per pagar66,8%

Sense problemes7,7%

No té aquestesdespeses13,4%

Ns/nc0,4%

% sobre el totalde persones queviuen en règimde lloguer o paganthipoteca (N=621)

Té pendent de pagar alguna mensualitat d’hipoteca o lloguer?

41,54%del totalté mensualitaspendents

Sí48,2%395

Ns/nc2,7%22

No49,1%403




21,3%

26,1%


22,5%

9,4%

4,8% 4,1%

10,1%

1,7%

76,74%

Pis en lloguer


12,27%

7,90%

92,10%17,89%

82,11%

19,28%

80,72%

53%

47%

38,37%

61,63%33,33%

66,67%

87,73%


Quantitatdel deute

Menysde 500€

Entre 501i 1.000€

Entre 1.001i 2.000€

Entre 2.001i 3.000€

Entre 3.001i 5.000€

Entre 5.001i 10.000€


23,26%

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

7 mesos

8 mesos

9 mesos

10 mesos

11 mesos

12 mesos

Més de 12

Ns/nc

21,7%

17,2%

14,5%

8,9%

9,7%

2,1%

2,2%

3,5%

0,8%

0,4%

1,9%

14,8%

2,4%










Altres solucions

NS/NC

73,2%

4,4%

1,2%

9,0%

1,2%

6,2%

12,4%

0,5%


189

11

3

23

3

16

15

32

1

5,7%






Sense problemes7,7%


Ns/nc0,4%




Sí48,2%395

Ns/nc2,7%22

No49,1%403




21,3%

26,1%


22,5%

9,4%

4,8% 4,1%

10,1%

1,7%

76,74%

Pis en lloguer


12,27%

7,90%

92,10%17,89%

82,11%

19,28%

80,72%

53%

47%

38,37%

61,63%33,33%

66,67%

87,73%


Quantitatdel deute

Menysde 500€

Entre 501i 1.000€

Entre 1.001i 2.000€

Entre 2.001i 3.000€

Entre 3.001i 5.000€

Entre 5.001i 10.000€


23,26%

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

7 mesos

8 mesos

9 mesos

10 mesos

11 mesos

12 mesos

Més de 12

Ns/nc

21,7%

17,2%

14,5%

8,9%

9,7%

2,1%

2,2%

3,5%

0,8%

0,4%

1,9%

14,8%

2,4%










Altres solucions

NS/NC

73,2%

4,4%

1,2%

9,0%

1,2%

6,2%

12,4%

0,5%


189

11

3

23

3

16

15

32

1

5,7%






Sense problemes7,7%


Ns/nc0,4%




Sí48,2%395

Ns/nc2,7%22

No49,1%403




21,3%

26,1%


22,5%

9,4%

4,8% 4,1%

10,1%

1,7%

76,74%

Pis en lloguer


12,27%

7,90%

92,10%17,89%

82,11%

19,28%

80,72%

53%

47%

38,37%

61,63%33,33%

66,67%

87,73%


Quantitatdel deute

Menysde 500€

Entre 501i 1.000€

Entre 1.001i 2.000€

Entre 2.001i 3.000€

Entre 3.001i 5.000€

Entre 5.001i 10.000€


23,26%

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

7 mesos

8 mesos

9 mesos

10 mesos

11 mesos

12 mesos

Més de 12

Ns/nc

21,7%

17,2%

14,5%

8,9%

9,7%

2,1%

2,2%

3,5%

0,8%

0,4%

1,9%

14,8%

2,4%










Altres solucions

NS/NC

73,2%

4,4%

1,2%

9,0%

1,2%

6,2%

12,4%

0,5%


189

11

3

23

3

16

15

32

1

5,7%






Sense problemes7,7%


Ns/nc0,4%




Sí48,2%395

Ns/nc2,7%22

No49,1%403




21,3%

26,1%


22,5%

9,4%

4,8% 4,1%

10,1%

1,7%

76,74%

Pis en lloguer


12,27%

7,90%

92,10%17,89%

82,11%

19,28%

80,72%

53%

47%

38,37%

61,63%33,33%

66,67%

87,73%


Quantitatdel deute

Menysde 500€

Entre 501i 1.000€

Entre 1.001i 2.000€

Entre 2.001i 3.000€

Entre 3.001i 5.000€

Entre 5.001i 10.000€


23,26%

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

7 mesos

8 mesos

9 mesos

10 mesos

11 mesos

12 mesos

Més de 12

Ns/nc

21,7%

17,2%

14,5%

8,9%

9,7%

2,1%

2,2%

3,5%

0,8%

0,4%

1,9%

14,8%

2,4%










Altres solucions

NS/NC

73,2%

4,4%

1,2%

9,0%

1,2%

6,2%

12,4%

0,5%


189

11

3

23

3

16

15

32

1

5,7%






Sense problemes7,7%


Ns/nc0,4%





21

Sí48,2%395

Ns/nc2,7%22

No49,1%403




21,3%

26,1%


22,5%

9,4%

4,8% 4,1%

10,1%

1,7%

76,74%

Pis en lloguer


12,27%

7,90%

92,10%17,89%

82,11%

19,28%

80,72%

53%

47%

38,37%

61,63%33,33%

66,67%

87,73%


Quantitatdel deute

Menysde 500€

Entre 501i 1.000€

Entre 1.001i 2.000€

Entre 2.001i 3.000€

Entre 3.001i 5.000€

Entre 5.001i 10.000€


23,26%

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

7 mesos

8 mesos

9 mesos

10 mesos

11 mesos

12 mesos

Més de 12

Ns/nc

21,7%

17,2%

14,5%

8,9%

9,7%

2,1%

2,2%

3,5%

0,8%

0,4%

1,9%

14,8%

2,4%










Altres solucions

NS/NC

73,2%

4,4%

1,2%

9,0%

1,2%

6,2%

12,4%

0,5%


189

11

3

23

3

16

15

32

1

5,7%






Sense problemes7,7%


Ns/nc0,4%




Sí48,2%395

Ns/nc2,7%22

No49,1%403




21,3%

26,1%


22,5%

9,4%

4,8% 4,1%

10,1%

1,7%

76,74%

Pis en lloguer


12,27%

7,90%

92,10%17,89%

82,11%

19,28%

80,72%

53%

47%

38,37%

61,63%33,33%

66,67%

87,73%


Quantitatdel deute

Menysde 500€

Entre 501i 1.000€

Entre 1.001i 2.000€

Entre 2.001i 3.000€

Entre 3.001i 5.000€

Entre 5.001i 10.000€


23,26%

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 mesos

5 mesos

7 mesos

8 mesos

9 mesos

10 mesos

11 mesos

12 mesos

Més de 12

Ns/nc

21,7%

17,2%

14,5%

8,9%

9,7%

2,1%

2,2%

3,5%

0,8%

0,4%

1,9%

14,8%

2,4%










Altres solucions

NS/NC

73,2%

4,4%

1,2%

9,0%

1,2%

6,2%

12,4%

0,5%


189

11

3

23

3

16

15

32

1

5,7%






Sense problemes7,7%


Ns/nc0,4%




DEUTE DE LES QUOTES IMPAGADES

Un 21,3% deu menys de 500€. Un 26% deu entre 500 i 100€. Un 22,5%, entre 1000-i 2.000€.

SOLUCIÓ DE LES MENSUALITATS PENDENTS (MULTIRESPOSTA)

De les persones que tenen pendents de pagament algunes mensualitats, el 73,2% ha aconseguit negociar amb el propietari o el banc l’ajorna-mentdel deute.

En el 9% dels casos, ja s’ha iniciat el procés d’execució hipotecària i, en el 6,2%, el propietari ja li ha comunicat la data del desnonament.

RISC DE PERDRE LA LLAR ON VIU

Gairebé la meitat de persones perce-ben el risc de perdre la llar on viuen (per pèrdua de prestacions, ingressos...), en general, tenen sentiment d’inestabi-litat i inseguretat econòmica.

El 10% de les persones amb quotes d´habitatge impagades acumulen un deute de més de 10.000€ per aquest concepte


22

3.3. Desnonaments

Un desnonament s’entén com el fet de treure les persones de la llar on viuen, ja sigui un habitatge de propietat o de lloguer. D’entre les persones enquesta-des, un 15,3% (125 persones amb les seves famílies) han estat desnonades en els darrers quatre anys o n’estan actualment en procés, la majoria (67%) per no poder pagar l’import de l’arren-dament. En el primer estudi, la xifra de persones desnonades sobre el total de persones enquestades era del 3,6%. Així, aquest percentatge s’ha incre-mentat d’11,7 punts en només 2 anys, un augment força notable.

Els resultats del següent bloc fan refe-rència a les persones que han patit un desnonament (N = 125).

3.3.1. Persones desnonades en els darrers quatre anys

El règim de l’habitatge condiciona la xifra dels desnonaments. Entre les persones enquestades, hi ha pocs propietaris, la qual cosa facilita bus-car alternatives (lloguers més econò-mics, reagrupació familiar....), abans que es produeixi l’execució.

Els motius per haver arribat a aquesta situació estan directament relacionats amb la pèrdua de la feina remunerada i/ o d’ingressos de la unitat familiar.


Hi ha tantes persones com respostesi la quantitat és equivalent al percentatge

Alternativa a la pèrdua de l'habitatge

Lloguer pis/més econòmic/social46,6%

Viu al mateix domicili(en procés de desnonament)30,9%

Lloguer d'una habitació/ocupació/ infrahabitatge16%

Viu amb familiars(temporal opermanentment)5,6%

Temporalment,a casa d'un amic0,8%

Ha estat desnonat en els darrers quatre anys

No84,6%694

Sí, en els darrers quatreanys pel lloguer5,3%44

Sí, en els darrers quatreanys per hipoteca4,8%39

Sí, actualment pellloguer (en procés)3,9%32

Sí, actualment perl’hipoteca (en procés)1,3%10

Ns/nc0,2%1

Percentatges calculats a partir del total depersones que han patit un desnonament(125). (resposta multiresposta)

Pensa que el desnonament ha tingut altres impactes?

Sí, sobre el detoriament de la convivència

Sí, sobre les relacions socials

No

Sí, en l’adaptació dels infants

Sí, en l’adaptació al nou entorn

Sí, altres

Ns/nc

49,9%

4,2%

14,7%

1,6%

28,3%

41,1%

35,7%

62

5

18

2

35

51

45

El 15% de les persones enquestades han patit un desnonament –majoritàriament en règim de lloguer– entre 2009 i 2013 o hi estan en procés. El percentatge s’ha multiplicat per quatre des de 2011


23










No84,6%694





Ns/nc0,2%1





No



Sí, altres

Ns/nc

49,9%

4,2%

14,7%

1,6%

28,3%

41,1%

35,7%

62

5

18

2

35

51

45










No84,6%694





Ns/nc0,2%1





No



Sí, altres

Ns/nc

49,9%

4,2%

14,7%

1,6%

28,3%

41,1%

35,7%

62

5

18

2

35

51

45

L’alternativa més freqüent davant la pèrdua de l’habitatge (si s’exclou el 30,9% que encara hi viuen per-què es troben en procés de des-nonament) passa per la recerca d’un lloguer més econòmic. En el cas de les persones que ja han es-tat desnonades, el suport familiar, en forma d’oferiment d’habitatge, és del 5,6%. Superior és el per-centatge de persones que ocupen un habitatge, viuen en infrahabi-tatges (caravanes, magatzems...)

o en habitacions llogades (aques-tes tres situacions representen el 16% de les persones desnonades enquestades).

D’aquestes dades, es desprén que la majoria de persones desnonades que formen part d’aquest estudi no compten una xarxa familiar capaç de donar-los suport.

El futur d’aquestes persones és real-ment incert. D’una banda, acumulen

deutes de pagament de l’habitatge que no podran afrontar i nous pa-gaments (en els casos dels lloguers, encara que siguin més econòmics), que fan preveure que la seva situació es reproduirà.

Més enllà de l’impacte econòmic, el desnonament incideix de manera negativa en les relacions familiars i socials. El 64% de persones desno-nades i les seves famílies han patit un o més efectes.

3.3.2. Alternatives a la pèrdua d’habitatge

Només al 5,6% els ha acollit la família, mentre que el 16% han ocupat un habitatge, viuen en infrahabitatges (caravanes, magatzems) o han llogat una habitació

La xarxa familiar no pot prestar suport davant situacions tan extremes com un desnonament


24

3.3.3. Ajudes durant el procés de desnonament

Més de la meitat (61%) d’aquestes persones van rebre o estan rebent al-gun tipus d’ajut durant el procés de desnonament, majoritàriament en for-ma d’ajuda de primera necessitat per part d’entitats com ara la Creu Roja. Els ajuts econòmics i en forma d’ofe-riment d’habitatge se situen en els darrers llocs.


Com fa front al pagament mensual dels suministraments per al mantenimentde l’habitatge?

No el pot pagar6,3%


Sense problemes8,0%


Ns/nc0,9%

% sobre el total (pregunta multiresposta)Nombre de respostes

Durant el procés, va tenir o està rebent alguna de les següents ajudes?

Sí, ajuda de primera necessitat1

Sí, assesorament2

Sí, mediació3

Sí, suport emocional

Sí, suport econòmic

Sí, altres

oferiment de vivenda

4938,9%

13461,1%

NO SÍ

No tédespeses

Cost mensual delssuministraments

Menysde 100€

De 101a 200€

De 201a 300€

De 301a 400€

De 401a 500€

No té aquestesdespeses

Ns/nc

2,9%

35,4%

41,5%

4,2%0,5% 0,5%

12,6%

2,4%

Dades en percentatgesobre 820 respostes

Cost mensual dels subministraments

pregunta multiresposta

Rebuts de subministraments pendents

Electricitat23,7%

Aigua17,5%

Cap66,1%

Ns/nc2,0%

Gas9,8%

40%

4,8%

9,1%

0,8%

10,4%

21,6%

13,1%

6

11

1

13

27

50

16

1 Ajudes de primera necessitat: és el conjunt d’ajudes que des d’una entitat pública o social es donen a les persones que ho sol·liciten i que es troben en especial vulne-rabilitat. En aquest sentit, cal destacar ajudes com els kits d’alimentació, els kits de roba o els kits d’higiene personal.

2 Servei d’assessorament: és el servei d’entitats públiques i/o socials per tal d’aconsellar i vetllar pels interessos de les persones afectades en un procés de desnonament.3 Servei de mediació: és l’acció d’una entitat pública o social al llarg d’un procés de desnonament per evitar el desallotjament de la família que hi viu i renegociar la seva

situació amb l’entitat bancària.

3.4. Subministraments

3.4.1. Cost mensual dels subministraments i dificultats per afrontar-ne el pagament

El 41% de les famílies destina entre 100 i 200€ al mes a les despeses de sub-ministraments (mediana), i el 35,4%, menys de 100€.

El 71% de les persones enquestades tenen dificultats per pagar les factures dels subministraments, mentre que el 6% no les pot pagar



No el pot pagar6,3%


Sense problemes8,0%


Ns/nc0,9%




Sí, assesorament2

Sí, mediació3



Sí, altres


4938,9%

13461,1%

NO SÍ

No tédespeses


Menysde 100€

De 101a 200€

De 201a 300€

De 301a 400€

De 401a 500€


Ns/nc

2,9%

35,4%

41,5%

4,2%0,5% 0,5%

12,6%

2,4%





Electricitat23,7%

Aigua17,5%

Cap66,1%

Ns/nc2,0%

Gas9,8%

40%

4,8%

9,1%

0,8%

10,4%

21,6%

13,1%

6

11

1

13

27

50

16


25



No el pot pagar6,3%


Sense problemes8,0%


Ns/nc0,9%




Sí, assesorament2

Sí, mediació3



Sí, altres


4938,9%

13461,1%

NO SÍ

No tédespeses


Menysde 100€

De 101a 200€

De 201a 300€

De 301a 400€

De 401a 500€


Ns/nc

2,9%

35,4%

41,5%

4,2%0,5% 0,5%

12,6%

2,4%





Electricitat23,7%

Aigua17,5%

Cap66,1%

Ns/nc2,0%

Gas9,8%

40%

4,8%

9,1%

0,8%

10,4%

21,6%

13,1%

6

11

1

13

27

50

16

Cal destacar que el 71% de les per-sones enquestades manifesten tenir dificultats per pagar les factures dels subministraments, ja siguin aigua, llum o d’altres serveis. El 6% reconeix que no les pot pagar i prop del 14% no té aquests tipus de despeses.

Malgrat les dificultats manifestades per fer front a les factures dels sub-ministraments, el 66,1% de les perso-nes no tenen cap rebut pendent de pagament. Fins a 1 de cada 3 perso-nes, en canvi, acumulen deutes pels subministraments bàsics.

S’ha calculat el número de rebuts de subministrament pendents. Hi ha 90 persones (l’11%) que en tenen dos i 29 persones (el 3,5%) que tenen tres rebuts pendents. De les persones que tenen dos rebuts pendents, 64 tenen pendents la llum i l’aigua, 19 la llum i el gas, i 7 el gas i l’aigua.

1 de cada 3 persones enquestades no poden pagar els subministraments bàsics, com ara l’aigua, la llum o el gas


26

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen rebuts pendents d'electricitat/gas o aigua. (Pregunta multiresposta)

Rebuts de suministrament pendents

Tipus desuministrament

Mesos pendents Quantitat pendent

Electricitat

Gas

1 mes 2 mesos 3 mesos 4 mesos 5 mesos 7 mesos 8 mesos 9 mesos 12 mesos Més de 12 Ns/nc Fins a200€

Entre 201i 500€

Més de501€

Ns/nc

Ha aconseguit tornar a pagar

Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica de familiars

Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica d’amics/veïns

Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica de la Creu Roja

Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica d’altres entitats

Ha aconseguit arribar a un acord sobre els terminis per al pagament de subministres

Li han comunicat que tallaran el subministrament

Ja li han tallat el subministrament

Li han embargat els comptes

Altres situacions

Ns/nc

1,1%

2,2%

0,4%

1,9%

1,5%

35,9%

7,9%

34,3%

1,0%

2,2%

Situació de pobresa energètica

3

6

1

5

4

96

75

21

6

92

3

27,8%

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen pendent el pagamentd'algun rebut de submistrament (N=267)

Aigua

38,8%

40,1%

35,9%

33,4%

27,3%

17,4%

10,3%

8,7%

26,4% 4,9%

0,5%2,1%

1,2%5,0%

1,2%

1,4%2,1%

1,0%

2,5%

0,9%

3,1%

2,6%

2,5%

2,3%

6,3%

9,1%5,0%

6,0%4,4%

70,2%

57,8%

75,2%

17,5%

26,1%

13,9%

9,8%

13,6%

8,6%

0,5%

0,7%

4,1%

MESOS PENDENTS D’ELECTRICITAT

Els percentatges estan calculats a par-tir del total de persones que tenen re-buts pendents d’electricitat (N = 195).

A l’hora d’interpretar aquestes dades, cal tenir en compte que a les persones enquestades se’ls preguntava quants mesos de pagament tenien pendents, (malgrat que no tots els rebuts són de caràcter mensual).

El tret més destacable és que més de dos terços dels enquestats que tenen rebuts d’electricitat pendents deuen menys de 3 mesos i el 82,5% tenen un deute entre 1 i 3 mesos. D’aquí, es pot desprendre que la seva situació d’endeutament és molt recent i fruit de l’empitjorament de la seva situació econòmica.

QUANTITAT PENDENT D’ELECTRICITAT

En un 70% dels casos, la xifra pendent de pagar la factura elèctrica arriba fins els 200€. El segon grup més nombrós (17,5%) són les persones que deuen entre 201 i 500€ (17,5%).

MESOS PENDENTS DE GAS

Els percentatges estan calculats a partir del total de persones que tenen rebuts pendents de gas (N=81). En el cas dels deutes pel pagament del gas, el 67,4% de les persones enquestades que tenen factures pendents deuen entre un i dos mesos.

QUANTITAT PENDENT DE GAS

Pel que a la quantitat que deuen les persones que tenen pendents factu-res del gas, cal destacar que és infe-rior o igual a 200 euros en més de la meitat dels casos. Però paga la pena destacar que, en prop del 20% dels casos, aquest deute és major a 500€.

1 de cada 3 persones enquestades que té alguna factura de subministraments pendent de pagament ja li han tallat o li han comunicat el tall


27

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen rebuts pendents d'electricitat/gas o aigua. (Pregunta multiresposta)

Rebuts de suministrament pendents

Tipus desuministrament

Mesos pendents Quantitat pendent

Electricitat

Gas

1 mes 2 mesos 3 mesos 4 mesos 5 mesos 7 mesos 8 mesos 9 mesos 12 mesos Més de 12 Ns/nc Fins a200€

Entre 201i 500€

Més de501€

Ns/nc

Ha aconseguit tornar a pagar

Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica de familiars

Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica d’amics/veïns

Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica de la Creu Roja

Ha aconseguit tornar a pagar amb ajuda econòmica d’altres entitats

Ha aconseguit arribar a un acord sobre els terminis per al pagament de subministres

Li han comunicat que tallaran el subministrament

Ja li han tallat el subministrament

Li han embargat els comptes

Altres situacions

Ns/nc

1,1%

2,2%

0,4%

1,9%

1,5%

35,9%

7,9%

34,3%

1,0%

2,2%

Situació de pobresa energètica

3

6

1

5

4

96

75

21

6

92

3

27,8%

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen pendent el pagamentd'algun rebut de submistrament (N=267)

Aigua

38,8%

40,1%

35,9%

33,4%

27,3%

17,4%

10,3%

8,7%

26,4% 4,9%

0,5%2,1%

1,2%5,0%

1,2%

1,4%2,1%

1,0%

2,5%

0,9%

3,1%

2,6%

2,5%

2,3%

6,3%

9,1%5,0%

6,0%4,4%

70,2%

57,8%

75,2%

17,5%

26,1%

13,9%

9,8%

13,6%

8,6%

0,5%

0,7%

4,1%

MESOS PENDENTS D’AIGUA

Els percentatges estan calculats a partir del total de persones que tenen rebuts pendents d’aigua (N=144). La majoria de persones enquestades que tenen pendents rebuts de l’aigua de-uen menys de 3 mesos.

QUANTITAT PENDENT D’AIGUA

És molt significatiu que el deute pel rebut de l’aigua sigui, gairebé en el 80% dels casos, de fins a 200€.

Quan no es pot fer front al pagament d’una quota, en termes generals, les persones enquestades afirmen que solen arribar a un acord per a fer-ne el pagament a terminis. Per contra, prop d’un terçun terç dels que tenen alguna mensualitat d’aigua pendent ha rebut la notificació que li tallaran el subministrament.


28

3.4.2. Pobresa energètica

Les persones enquestades manifesten tenir dificultats per mantenir les seves llars a una temperatura adequada, ja que, a grans trets, afirmen que no dis-posen ni d’un bon sistema de calefac-ció a l’hivern, ni de refrigeració a l’estiu.

El 57,8% afirma tenir problemes per mantenir unes condicions de tempera-tura òptimes a l’interior dels seus ha-bitatges. Aquest percentatge supera en 15 punts al de l’estudi de fa 2 anys, quan el percentatge era de del 42%. Al tercer estudi, centrat exclusivament en les persones grans, un 54,3% dels enquestats en situació de vulnerabilitat deia tenir aquesta dificultat.

La pobresa energètica, dins de l’anàlisi de les condicions de vida de l’habitatge és un factor que influeix, no només en la situació econòmica de les persones que la pateixen, sinó també en altres aspectes vinculats a la salut tant física com emocional.

Les causes principals de no poder mantenir la temperatura adequada a casa són no poder fer front al paga-ment dels subministraments (45%), o no disposar de sistema de calefacció a dins la llar (60%).

El 58% té problemes per mantenir l’interior de la llar a una temperatura òptima, una xifra superior en 15 punts a fa 2 anys, quan el percentatge era del 42%

La principal causa de no poder mantenir la temperatura adequada a la llar és no disposar de sistema de calefacció

Percentatges calculats a partir del total de persones que tenen dificultats per mantenirla temperatura (N=475).(Pregunta multiresposta)

Motius de les dificultats per mantenir una temperatura adequada a la llar

No disposar de calefacció

No poder pagar els subministraments

Manca de productes de refrigeració

Mal estat dels tancaments

Ns/nc

60,6%

0,2%

8,4%

44,9%

39,1%

288

213

186

40

1

Dificultat per a mantenir la llar a una temperatura adequada

Sí, a l’estiu1,3%11

Sí, a l’hivern26,0%214

Sí, a l’estiui a l’hivern30,5%250

No téproblemes42,0%344

Ns/nc0,1%1


Per franja d’edat

Fins a 25 anys

Entre 26 i 35 anys

Entre 36 i 45 anys

Entre 46 i 55 anys

Entre 56 i 65 anys

Més de 65 anys

Ns/nc

Total respostes

Sí, estiu Sí, hivern Sí, estiui hivern

No téproblemes

Ns/nc Totalrespostes

% sobre el total segonsfranja d'edat

1,0%

2,3%

1,4%

2,1%

1,7%

26,6%

30,3%

21,1%

34,9%

13,3%

14,7%

34,1%

34,7%

28,2%

37,6%

26,2%

25,1%

26,5%

20,4%

37,7%

40,1%

39,2%

38,9%

59,9%

58,8%

43,2%

10 214 250 345 1

44

199

284

143

43

94

13

820







Ns/nc

60,6%

0,2%

8,4%

44,9%

39,1%

288

213

186

40

1






Ns/nc0,1%1


Per franja d’edat

Fins a 25 anys

Entre 26 i 35 anys

Entre 36 i 45 anys

Entre 46 i 55 anys

Entre 56 i 65 anys

Més de 65 anys

Ns/nc

Total respostes


No téproblemes



1,0%

2,3%

1,4%

2,1%

1,7%

26,6%

30,3%

21,1%

34,9%

13,3%

14,7%

34,1%

34,7%

28,2%

37,6%

26,2%

25,1%

26,5%

20,4%

37,7%

40,1%

39,2%

38,9%

59,9%

58,8%

43,2%

10 214 250 345 1

44

199

284

143

43

94

13

820


29

El 42% afirma que no té problemes per a mantenir la llar a una temperatura de confort. La franja menys afectada és la de majors de 65 anys







Ns/nc

60,6%

0,2%

8,4%

44,9%

39,1%

288

213

186

40

1






Ns/nc0,1%1


Per franja d’edat

Fins a 25 anys

Entre 26 i 35 anys

Entre 36 i 45 anys

Entre 46 i 55 anys

Entre 56 i 65 anys

Més de 65 anys

Ns/nc

Total respostes


No téproblemes



1,0%

2,3%

1,4%

2,1%

1,7%

26,6%

30,3%

21,1%

34,9%

13,3%

14,7%

34,1%

34,7%

28,2%

37,6%

26,2%

25,1%

26,5%

20,4%

37,7%

40,1%

39,2%

38,9%

59,9%

58,8%

43,2%

10 214 250 345 1

44

199

284

143

43

94

13

820

143

43

94


30

“La majoria de persones que tenen problemes amb l’habitatge o amb el pagament de lloguers han optat per fer la mudança a casa dels pares o altres familiars on poden mantenir les seves necessitats bàsiques” -comenta en Carles Romera, tècnic d’intervenció social a l’assemblea local de la Creu Roja a Argentona-Dosrius-Òrrius. En Carles coneix de prop els problemes dels usuaris amb l’habitatge i en fa una descripció del perfil aproximat: “Majoritàriament són persones de mitjana edat, gairebé tots amb fills a càrrec, que han esgotat totes les seves prestacions o es troben a l’atur des de fa més de dos anys”.

Des de la Creu Roja, s’ofereixen diverses ajudes a les persones que es troben en aquesta situació. Un dels problemes més habituals relacionats amb l’habitatge és el pagament dels subministraments i la institució està buscant maneres de solucionar-los. “Ens hem trobat amb casos de persones que no poden assumir el cost dels subministraments i, abans que es produeixi un tall, la Creu Roja ha pagat el deute directament als

proveïdors”. Romera preveu que, de cara al futur, aquesta prestació “anirà en augment”.

La institució humanitària s’adapta a les necessitats específiques dels usuaris i, en aquest sentit, està variant el tipus d’ajuda alimentària que els distribueix. “Estem donant aliments fàcils de preparar ja que molta gent no té gas a casa seva” - diu en Carles. La situació de pobresa energètica és molt comuna en les persones amb problemes d’habitatge i afecta d’una forma més greu a les persones d’edat més avançada. “Molta gent gran que s’adreça a la Creu Roja no pot garantir la temperatura de la seva llar per no poder assumir el cost de la calefacció o la ventilació, i això els acaba comportant problemes de salut”, segons Romera.

El tècnic d’Argentona comenta que aquestes persones es troben en un estat emocional complicat, ja que la difícil situació que viuen sovint les desmotiva. A més de l’aspecte psicològic, les persones amb pocs recursos també

pateixen mancances importants en algunes necessitats bàsiques. “Ens trobem amb el fet que prioritzen el seus ingressos en el tema de l’alimentació i deixen de banda coses tan importants com pot ser la higiene personal”. Per això, a més de l’increment del nombre de kits d’alimentació repartits, també ha augmentat el nombre de kits d’higiene personal que es distribueixin des de la Creu Roja.

Davant d’aquesta realitat, la institució humanitària ha incrementat les ajudes per a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i està creant prestacions especifiques per contrarestar les mancances que neixen arran dels problemes d’habitatge. En Carles explica que, des de la Creu Roja, s’està pensant en noves formes d’actuació de cara al futur: “Estem estudiant la possibilitat d’implantar tallers d’economia domèstica, per tal de poder ensenyar a les persones a prioritzar les seves despeses en coses tan bàsiques com són l’alimentació i la higiene”- conclou.

Les persones amb pocs recursos prioritzen el seus ingressos en l’alimentació i deixen de banda coses tan importants com pot ser la higiene personal“ ”

TESTIMONI

CARLES ROMERA33 ANYS

TÈCNIC D’INTERVENCIÓ SOCIAL

ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A ARGENTONA-DOSRIUS-ÒRRIUS


31

Despeses totals de l'habitatge i ingressos de la unitat familiar

El 78,5%no pot pagaro té dificultats

El 77,4%no pot pagaro té dificultats

El 86%no pot pagaro té dificultats

Mediana despesestotals de l'habitatge

300-500€

Mediana d’ingressosunitat familiar

300-500€

Medianacost de la llar,

hipoteca o lloger

200-300€

Mediana costsubministramentAgua, electricitat

i gas

100-200€

3.5. Despeses totals


32

3.6. Afectació a la salut

El 84% de les persones tenen la percepció que la situació actual de precarietat afecta la seva salut, sigui emocionalment o amb problemes físics.

El 82% manifesta que es veu afectada la seva salut emocional, un 23% està en tractament mèdic i/o psicològic per ansietat o depressió.

Prop d’1 de cada 3 pateix també d’algun tipus de dolència física. Només el 15,8% del total diu que la seva situació econòmica no els provoca cap afec-tació a la seva salut.

Respecte de fa dos anys, al primer estudi, eren el 55% de les persones enques-tades les que vinculaven els seus problemes econòmics amb afectació de la salut. Un increment, per tant, de 27 punts en tan sols dos anys.


% sobre el total (pregunta multiresposta)

La situació econòmica afecta la salut?

Sí, emocionalment (sense tractament)

Sí, emocionalment (en tractament)

Sí, problemes físics (en tractament)

No li provoca cap anomalia

Sí, problemes físics (sense tractament)

Altres afectacions

NS/NC

58,9%

5,1%

12,9%

0,3%

15,8%

23,2%

19,4%

483

42

106

3

130

191

160

No rep cap ajuda

Lloguer jove

Lloguer social 1

Renda Bàsica d’Emancipació 2

Prestació econòmica d’urgència 3

Prestació econòmica de pagament del lloguer 4

Bo social 5

No rep cap ajuda de les anteriors perquè les desconeix

Ajut econòmic de familiars

Ajut econòmic d’amics

Ajut econòmic d’entitats

NS/NC

73,4%

0,2%

1,6%

0,1%

5,1%

0,5%

0,2%

15,3%

5,7%

2,6%

0,5%

Rep alguna ajuda per fer front a les despeses de l’habitatge?

602

PercentatgeNombre

de respotes Tipus de resposta

2

13

1

42

4

2

126

47

21

2

738,9%

201384,2%

201155%









Altres afectacions

NS/NC

58,9%

5,1%

12,9%

0,3%

15,8%

23,2%

19,4%

483

42

106

3

130

191

160

No rep cap ajuda

Lloguer jove

Lloguer social 1




Bo social 5





NS/NC

73,4%

0,2%

1,6%

0,1%

5,1%

0,5%

0,2%

15,3%

5,7%

2,6%

0,5%


602

PercentatgeNombre


2

13

1

42

4

2

126

47

21

2

738,9%

201384,2%

201155%

El 82% de les persones considera que la situació els afecta emocionalment

La percepció d’afectació dels problemes econòmics en la salut per part de les persones enquestades ha crescut del 55% al 84% respecte el desembre de 2011

Comparativa salut de les persones enquestades per al 1er i 5è estudi

1er estudi / Juliol del 2011 5è estudi / Juliol del 2013

La majoria de les vegades quan porto els nens a l’escola, torno a casa meva, tanco les persianes i em poso a dormir. Ja no tinc ganes de res“ ”

TESTIMONI

MARIA JOSEFA ALBACETE50 ANYS

REP KITS DE SUPORT SOCIAL, BECA DE MENJADOR ESCOLAR PER A DOS DELS SEUS FILLS I AJUDA PER AL PAGAMENT DE L’AUTOBÚS ESCOLAR

ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A L’ALT MARESME

La Maria Josefa Albacete està separada i té 7 fills, 5 d’ells –de 21, 19, 17, 12 i 9 anys– a càrrec. Aquesta mare de família, a l’atur des de fa anys, percep 350 euros de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i 250 euros de la pensió d’invalidesa del seu fill de 12 anys, que té la Síndrome de Down. Però, tot i això, 600 euros no són suficients per poder pagar la manutenció i les despeses de la seva gran família. “Al principi, m’anava endarrerint a poc a poc amb el pagament de la hipoteca. Si havia de pagar 400 euros, anava posant 200 euros o el que podia, fins que la pilota es va fer massa gran”, explica.

La Maria Josefa, que viu en una casa prefabricada, està rebent avisos d’embargament del banc perquè no pot fer front a la hipoteca del terreny on està construïda aquesta casa. El passat mes de gener va rebre una carta sobre la subhasta del terreny i va demanar un advocat d’ofici, que li va aconsellar que pagués almenys 200 euros al mes al jutjat per demostrar la bona voluntat de mantenir la seva llar. “Em costa moltíssim, moltíssim, però el que no vull és perdre casa meva. Fa dos mesos que estic pagant aquesta quantitat” - assegura. Amb els 400 euros restants, ha de pagar la manutenció dels seus cinc fills, els subministraments de la llar i el telèfon. “Vaig a comprar amb la cistella en ment: pa, llet, ous, arròs...coses bàsiques i d’aquí no surto”, explica resignada. “De vegades, els nens em demanen algun pastisset o un

làctic, però no els ho puc comprar, quan això hauria de ser una cosa normal en totes les cases amb nens”.

A més de rebre kits de suport social d’alimentació, d’higiene i de neteja de la llar i veure cobertes les despeses del transport escolar, la Creu Roja li subvenciona també des de fa sis mesos ajudes per al menjador escolar de dos dels seus fills, dins del projecte de beques menjador que l’entitat humanitària ha posat en marxa aquesta tardor a Catalunya.

Però a la Maria Josefa no li agrada dependre de les ajudes externes, i l’únic que desitja és una feina que li permeti sortir d’aquesta situació de dependència econòmica que pateix. “Un miracle és el que jo demanaria. Una feina que s’adeqüi a mi, que jo puc fer alguna cosa, jo puc treballar!”, exclama. Abans d’estar a l’atur, la Maria Josefa treballava netejant un bar i com a cambrera eventual en un altre. “Si anava a netejar dues vegades per setmana a 10 euros l’hora i treballava tres hores, ja tenia 30 euros al dia que em permetien anar tirant”. Però, en arribar la crisi, la Maria Josefa es va quedar sense feina i amb els diners que ara té no pot fer front a totes les despeses, de manera que ha hagut de prescindir d’algunes necessitats. “He hagut de renunciar al cotxe necessitant-ho” - explica resignada. “Visc a 7 km del poble i necessito un

vehicle per a metges i per a compres, ja que no hi ha comerços en aquesta urbanització”.

Malauradament, tota aquesta situació d’incertesa econòmica, li ha acabat passant factura. Des que va rebre la carta d’avís d’embargament del banc, el seu estat emocional ha anat empitjorant dia a dia. “La majoria de les vegades quan porto els nens al col·legi, torno casa meva, tanco les persianes i em poso a dormir. Ja no tinc ganes de res”, explica.

Ha contactat amb la Plataforma d’Afectats per a la Hipoteca, però sense cotxe ni possibilitat de desplaçar-se, no té forma d’arribar-hi. “He estat amb ells una vegada i m’agradaria poder participar en les seves reivindicacions, però no hi he anat més perquè no puc desplaçar-me per falta de recursos”, explica Albacete. A hores d’ara, continua sense notícies del judici sobre l’embargament del terreny on viu, però creu que aquest any en sabrà alguna cosa. “M’han dit que pot sortir el judici d’aquí a sis o vuit mesos, però jo crec que em tocarà anar al jutge ben aviat”, conclou.


34

1 Lloguer social: és el lloguer a un preu just i raonable per a una persona o família que té uns ingressos insuficients per fer front als preus del lloguer del mercat. Aquest lloguer té una gran flexibilitat amb els terminis de pagament per oferir seguretat a les persones que hi viuen.

2 Renda Bàsica d’Emancipació: és un ajut del Ministeri de Foment adreçat als joves per ajudar-los a pagar el lloguer del seu habitatge habitual. Va adreçat als joves d’entre 22 i 30 anys que s’hagin emancipat amb un habitatge de lloguer (aquesta ajuda ha estat derogada i, des de l’1 de gener de 2012, no es pot sol·licitar, encara que els que tinguin l’ajut el poden gaudir fins a exhaurir-lo).

3 Prestació econòmica d’urgència: són prestacions que s’atorguen a persones que han contret deutes en relació amb l’habitatge, amb la finalitat de garantir un habitatge a la persona sol·licitant. Va dirigit a persones amb rebuts impagats del lloguer o de la hipoteca i també a persones que han estat desnonades, o que hagin efectuat la dació en pagament.

4 Prestació econòmica pel pagament del lloguer: Són ajuts per fer front al pagament del lloguer de les famílies que tinguin ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial, amb especial atenció a les famílies monoparentals i a dones en situació de violència de gènere. Aquestes prestacions s’atorguen amb caràcter permanent i es mantenen sempre que les persones beneficiàries continuïn reunint els requisits.

5 Bo social: és un ajut al pagament dels subministraments elèctrics, que es basa en la congelació dels preus de l’electricitat en les tarifes de l’any 2009 per a persones en especial vulnerabilitat com ara: els clients amb residències amb una potència contractada inferior a 3 KW, els pensionistes amb prestacions mínimes, les famílies nombroses i les llars en les quals tots els seus integrants es troben en situació de desocupació.

3.7. Ajuts per l’habitatge 3.7.1. Tipologia dels ajuts rebuts

Entre les persones que tenen ajuts per fer front a les despeses d’habitat-ge (254 del total), més de la meitat (53,6%) els reben per part de fami-liars i/o amics i només 1 de cada 4 rep algun tipus d’ajut públic malgrat tenir-ne els requisits d’accés atesa la seva especial vulnerabilitat.

Segons es veia els punts 3.2.4 i 3.4.1, el 86% de les persones enquestades diu no poder pagar o tenir dificultats per fer front a les despeses del seu ha-bitatge. D’aquests, el 72% no rep cap ajuda per fer-hi front. El 9% del total no coneix les ajudes públiques ni privades a què podria accedir.









Altres afectacions

NS/NC

58,9%

5,1%

12,9%

0,3%

15,8%

23,2%

19,4%

483

42

106

3

130

191

160

No rep cap ajuda

Lloguer jove

Lloguer social 1




Bo social 5





NS/NC

73,4%

0,2%

1,6%

0,1%

5,1%

0,5%

0,2%

15,3%

5,7%

2,6%

0,5%


602

PercentatgeNombre


2

13

1

42

4

2

126

47

21

2

738,9%

201384,2%

201155%

7 de cada 10 persones que necessiten ajuda per fer front a les despeses de l’habitatge no reben cap suport per aquest concepte

A més de les ajudes directes que ofereix la Creu Roja, les persones més vulnerables davant de la situació actual de crisi també necessiten suport per poder millorar la confiança en elles mateixes per a que puguin aconseguir els seus objectius. Així ho veu en Josep Culebra, voluntari de coaching a l’assemblea de la Creu Roja a Gandesa-Móra d’Ebre-Ascó.

“El que faig és oferir un acompanyament a les persones amb problemes que ho necessiten, marcant-los objectius concrets per motivar-se i seguir endavant amb la seva vida”, explica.

El Josep Culebra és voluntari de l’entitat humanitària i ofereix el seu servei de coach “a gent sense recursos que no es podrien pagar un procés de coaching, però que els és molt necessari i beneficiós”. Els usuaris fan sessions individuals d’una hora, cada 15 dies a l’assemblea comarcal de la Creu Roja. Amb voluntaris com el Josep, la Creu Roja vol contribuir a que les persones amb problemes relacionats amb la manca de recursos millorin el seu autoconeixement i el seu creixement personal.

En la primera sessió, Culebra defineix els objectius als quals vol arribar amb l’usuari perquè aquest aconsegueixi la motivació, es faci responsable de la seva vida en aquest moment difícil per a ell i lluiti per a un objectiu concret.

“Els faig veure totes les potencialitats que tenen, estudiem plegats els obstacles i planifiquem les accions necessàries per aconseguir els reptes que es marquen”.

En Josep explica com amb la crisi han augmentat els casos de persones amb problemes emocionals i afectacions en la seva salut. “La realitat d’una persona que s’ha hagut de mudar per qüestions econòmiques és molt dura.

A nivell emocional, això provoca una gran angoixa, estats depressius... “i el més important en aquest moment és que aquesta persona aixequi el cap i tingui nous objectius de futur”, afirma Culebra. “El que faig amb aquestes sessions de coaching és treballar les emocions, i això, d’alguna manera es complementa amb les ajudes directes d’aliments i productes bàsics que es fan través de la Creu Roja”.

A la seva consulta arriben casos extrems com, per exemple, persones o famílies que acaben de perdre la seva residència. “Òbviament, l’ajuda material és molt important perquè es troben en un moment econòmic dramàtic, però també és essencial l’acompanyament per a que aquella persona no s’enfonsi”, explica el coach.

En una sessió de coaching, el 80% del temps parla la persona afectada: “el més important a les sessions, és escoltar allò que diu l’usuari participant, per a que la persona pugui parlar de la seva situació i treure tota l’angoixa que té a dins i que la fa sentir malament”, diu el Josep. Quan aquesta persona se sent plenament escoltada i compresa i ha pogut abocar totes les seves pors i angoixes, és quan es pot començar a treballar amb ella. “A partir d’aquí, ja es poden començar a dibuixar petits reptes a assolir, perquè les seves emocions vagin evolucionant, de mica en mica, cap a millor”, conclou.

La realitat d’una persona que s’ha hagut de mudar per qüestions econòmiques, és molt dura. A nivell emocional, això provoca una gran angoixa, estats depressius, i el més important en aquest moment és que aquesta persona aixequi el cap i tingui nous objectius de futur ”

TESTIMONI

JOSEP CULEBRA47 ANYS

VOLUNTARI DE COACHING

ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A GANDESA-MÓRA D’EBRE-ASCÓ

“


36

3.7.2. Ajuts sol·licitats a Creu Roja

Davant de la pregunta formulada en el tancament del qüestionari, “En quin aspecte la Creu Roja el pot ajudar més i millor?”, cal destacar, com a prin-cipal, la recerca d’una feina. Això confirma la idea que el suport més valorat per les persones enquestades és allò que els dóna major autonomia i dignitat personal, com és el fet d’estar actius laboralment i, per tant, comptar amb l’entrada mensual d’un sou que els permeti fer front a les diverses despeses derivades de la llar.

En segona instància, la demanda més sol·licitada és la d’aliments i ajuts direc-tes per a la infància i per al manteniment de la llar, tant pel que fa al pagament de les despeses dels subministraments, com a les despeses directes vinculades al pagament d’una mensualitat del lloguer o hipoteca.

A partir de les respostes a la pregunta oberta, s’ha creat el següent núvol de paraules (la mida de les paraules és proporcional a la freqüència de la seva aparició):

AJUDAALIMENTSTROBAR

SUBMINISTRAMENT

SUBMINISTRAMENTSBOLQUERSTELEASSISTÈNCIANENS ROBAVIVENDAPIS

ECONÒMICA

FEINAPAGARECONÒMICALIMENTACIÓ

LLOGUER


37

La Farly Marcey, d’origen veneçolà, es va quedar a l’atur juntament amb el seu marit ara fa quatre anys, arran de la crisi i estant embarassada de la seva filla. “El que més em preocupava en aquell moment, era el benestar de la meva filla i el fet de no poder cobrir les seves necessitats bàsiques i no poder explicar-li el que estava passant”, comenta amb certa angoixa.

Abans de la crisi, tenien una situació totalment normalitzada; la Farly és llicenciada en història de l’art i disseny gràfic i el seu marit treballava d’enginyer informàtic. “Tots dos teníem feina, viatjàvem, visitàvem la família de manera regular i podíem cobrir totes les despeses bàsiques, a més de permetre’ns alguns capricis”, recorda.

A causa de la crisi, ella i el seu marit van perdre la feina en un període de temps molt curt. A finals de l’any passat, la Farly i la seva família van haver de deixar el pis on vivien perquè no podien assumir la despesa del lloguer i van anar a viure a casa d’uns amics. “Era un favor molt gran el que ens estaven fent, però amb moltes limitacions, sobretot per a una nena petita, el no tenir un espai propi on jugar... “. Aquest tipus de situacions tenen efectes en la salut psicològica de les persones i va acabar afectant la salut

de la seva filla. “Es va posar malalta, per l’estrès”, i “tot i que varem intentar que no se n’adonés, els nens són molt sensibles”, explica la mare.

A la Farly li preocupava transmetre a la seva filla l’angoixa per la qual ella i el seu marit estaven passant. “És una nena molt desperta, demana molt i el que no se li respon, ho esbrina”. Reconeix que, precisament, el que va fer que tiressin endavant va ser la nena. “Hem passat moments realment durs, però la nostra filla ha estat sempre la motivació per no deixar-nos caure. És el nostre bastó, allò que ens ha permès tirar endavant”.

Com moltes de les persones amb fills a càrrec que es troben en una situació similar, la Farly va acabar demanant ajut als serveis socials per poder cobrir les necessitats més bàsiques de la seva família.

Quan al febrer d’aquest any van esgotar totes les ajudes possibles i es van trobar sense ingressos per poder pagar el lloguer del seu pis, la Farly va decidir-se a demanar ajuda. En aquells moments, una campanya conjunta entre Antena 3 i la Creu Roja per ajudar a famílies amb problemes per fer front al cost de l’habitatge, s’emetia per televisió. “No em vaig animar a trucar fins el darrer dia. Per

mi va ser una gran sorpresa la rapidesa amb què van actuar; al cap de tres dies ja rebia una trucada de la Creu Roja”, assegura.

A partir d’aquí, van poder sortir del pis que compartien amb el seus amics i començar de nou. “La Creu Roja va cobrir una part important de les despeses de l’habitatge i també em van ajudar amb l’alimentació i donant-me uns kits de neteja”, explica la Farly. “Vam passar de no tenir res a tenir de nou un lloc on viure: casa nostra”. El suport psicològic ofert per la entitat humanitària és una de les coses que més valora Marcey. “Sentir-te escoltada i amb recolzament, és bàsic per superar aquest tipus de situacions”, afirma.

Des de fa uns mesos, la Farly ha trobat una feina sense contracte cuidant a persones grans i encara que el seu marit continua a l’atur, no oblida els moments viscuts. Actualment està en seguiment pel Punt de Suport a les Famílies de la Creu Roja a Barcelona i rep suport emocional de la institució.

Hem passat moments realment durs, però la nostra filla ha estat sempre la motivació per no deixar-nos caure. És el nostre bastó, allò que ens ha permès tirar endavant”

TESTIMONI

FARLY MARCEY 47 ANYS

HA REBUT AJUDA DE LA CREU ROJA PER PAGAR L’HABITATGE

ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A BARCELONA

“


Passar de tenir-ho tot a no tenir ni tan sols un plat per posar a taula, és psicològicament horrorós”

TESTIMONI

LAURA GARCIA CAMINERO33 ANYS

HA REBUT AJUDA DE LA CREU ROJA PER COBRIR LA QUOTA DEL MENJADOR ESCOLAR, ELS SUBMINISTRAMENTS DE LA LLAR I PER A ALIMENTACIÓ

ASSEMBLEA DE LA CREU ROJA A RIPOLL

La Laura Garcia Caminero viu a Ripoll amb la seva filla d’11 anys en un pis de renda baixa sufragat per la seva mare. Sense feina des de fa 4 anys, actualment només percep 300 euros de la Renda Mínima d’Inserció, i es treu un petit sou de 100 euros treballant com a ajudant del servei de transport adaptat de la Creu Roja a Ripoll. “Amb els ingressos que tinc, pago algun rebut d’aigua o de llum i em queden només 80 euros per passar tot el mes. No m’arriba per comprar llet ni aliments frescos i evidentment, de luxes ja ni en parlem”, explica.

Com passa amb moltes persones que disposen de pocs recursos, la Laura ha hagut de prioritzar les despeses per quedar-se amb allò més essencial per subsistir. “He hagut de retallar en tot, fins i tot en allò més bàsic com l’alimentació o el vestuari de la meva filla”, relata. Quan va arribar l’hivern, la Laura disposava de subministrament de gas, però no podia pagar els rebuts, de manera que la companyia va acabar per tallar-li el subministrament. En aquell moment, la Creu Roja li va proporcionar una estufa i bombones de butà durant tots els mesos de fred. “Allò em va canviar la vida. Vaig passar de tenir la meva filla tapant-se amb

mantes i passant fred, a poder tenir la casa calenta durant tot l’hivern”, explica aquesta mare.

Abans de quedar-se sense feina, la Laura duia una vida normalitzada, i no havia passat mai per cap situació de falta de recursos per fer front a les despeses bàsiques. Ara que la seva situació ha canviat radicalment, admet que el més dur ha estat el canvi en el nivell de vida. “Passar de tenir-ho tot a no tenir ni tan sols un plat per posar a taula, és psicològicament horrorós”- afirma. “Se’t treuen les ganes de llevar-te al matí, de buscar feina i de tirar endavant”. Hi ha moments durs en què la Laura ha tingut ganes de rendir-se, “però quan la gent que t’envolta t’ajuda i et fa veure que pots tirar endavant i arribar-hi, treus les forces d’allà on sigui”, puntualitza.

Reconeix que la seva feina al servei de transport adaptat de la Creu Roja, més que beneficis econòmics, li proporciona un enriquiment personal. “Aquesta feina em fa veure altres realitats molt més dures que la meva. Veig famílies amb nens i nenes malalts que tiren endavant d’una forma extraordinària, i això m’encoratja a seguir lluitant”, assegura Caminero.

La Laura encara acumula deutes d’impostos municipals, rebuts de menjador sense pagar del Consell Comarcal i té, a més, un avís d’embargament del terreny on vivia amb anterioritat. Fins ara, la seva filla disposava d’una beca concedida per la Creu Roja per cobrir la quota del menjador escolar, però ara que la seva filla acaba l’educació primària i comença l’Institut, aquest ajut desapareix, i la mare es lamenta que tindrà “una despesa més d’alimentació”. Conclou exposant que les ajudes “t’animen per poder tirar endavant”, però assegura que s’haurien de trobar solucions estructurals, més enllà de les ajudes que proporcionen les entitats humanitàries, per ajudar a totes les persones amb fills menors a càrrec que es troben en la mateixa situació que ella.

“

4CONCLUSIONS

40


4.1. Més empobrits i amb un sostre més precari

Enmig del context de recessió econòmica, l’increment de per-sones ateses en el projectes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja a Catalunya ha estat del 42,86% entre els anys 2010 i 2012, passant de 188.284 a 268.974 persones recep-tores d’ajuda bàsica.

A l’estiu de 2011, el primer estudi de l’Observatori de Vulne-rabilitat sobre l’impacte de la crisi en la infància i les famílies ja va traçar el perfil tipus de les persones beneficiàries d’ajuts bàsics de la Creu Roja.

Dos anys després, però, aquest perfil no ha variat, però sí que ho han fet, i com era previsible a pitjor, les seves condi-cions socioeconòmiques. La manca d’oferta laboral, l’incre-ment de la taxa d’atur i la dependència d’unes prestacions (atur, renda mínima) que es van exhaurint han fet disminuir els ingressos de la unitat familiar de manera significativa en només dos anys. Si fa dos anys la mitjana d’ingressos fami-liars era a l’entorn de 550€ mensuals, ara més del 60% les famílies han de subsistir amb menys de 500€ (mitjana entre 300€ i menys de 500€).

Amb aquestes condicions, mantenir un sostre es fa pràctica-ment inassolible. Només un 7,7% de les persones entrevis-tades tenen un pis en propietat totalment pagat -majoritària-ment, es tracta del col·lectiu major de 65 anys-, percentatge molt similar al de les persones que es troben en una situació més extrema (infrahabitatge, lloguer habitació o ocupació de vivenda). Els lloguers són l’opció majoritària però la fluctuació dels preus del mercat ha provocat que prop d’un 40% de les persones enquestades hagi hagut de canviar d’habitatge en els darrers quatre anys, bàsicament a la recerca d’un lloguer més econòmic.

Malgrat aquesta itinerància i la tendència moderada a la baixa dels preus del lloguer, les persones enquestades continuen pagant més del que poden –el 66% té dificultats mentre que l’11% no pot pagar l’habitatge– per mantenir un habitatge que en la majoria dels casos presenta greus deficiències.

4.2. Impagaments que aboquen a l’exclusió residencial

Al llarg de l’estudi apareixen dades que fan palesa l’exclusió resi-dencial que pateix bona part del col·lectiu de persones que atén la Creu Roja. Són persones i famílies que no tenen llar –el 8% viuen en habitacions llogades, infrahabitatges o ocupen un pis–,

que no compten amb electricitat i/o aigua corrent -5,5%-, que viuen en condicions d’amuntegament -34%- o que per motius econòmics es veuen obligades a conviure amb persones que no formen parta de la seva família -10%-.

El percentatge de desnonaments arriba al 15,3% i se situa 11 punts per sobre respecte a l’estudi d’ara fa dos anys. 125 de les persones enquestades, amb les seves famílies, han estat expulsades en els darrers quatre anys del seu habitatge per impagament de les quotes de lloguer –majoritàriament– o d’hi-poteca. El 39% no va disposar de cap tipus de suport durant el procés de desnonament i les famílies que viuen ara aquest tipus de procés reben suport majoritàriament a través de les entitats en forma d’ajuda bàsica (la Creu Roja i altres) i asses-sorament o mediació (la Creu Roja, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o Càritas, entre altres).

Es constata de forma clara, a més, que la xarxa familiar, que tan-ta contenció ha estat oferint de forma sostinguda a les persones més afectades directament per la crisi, ja no pot fer front –pel volum econòmic i pel trasbals vital que suposa- a una situació tant extrema com és el desnonament d’un habitatge.

Molt superior és el percentatge de persones que han de fer front a pagaments del lloguer –i en menor proporció al de la hipote-ca- i que no poden fer-se’n càrrec. Més del 41% d’aquestes famílies acumulen deutes per impagament de l’habitatge de tres mensualitats i de 2.000€ de mitjana. Destaca també la franja de persones que tenen deutes de dotze mesos o més (14,8%) i d’un import igual o superior als 10.000€ (10%).

Amb l’actual sistema de lleis hipotecaries i d’arrendament, i te-nint en compte la fragilitat de l’economia d’aquestes famílies, l’augment dels desnonaments i la permanència de la càrrega del deute tindrà conseqüències molt negatives no només sobre el moment actual sinó també sobre el seu futur més immediat.

Segons com s’apliquin les directives europees en la modifica-ció de la legislació hipotecària espanyola perquè s’eliminin les possibles clàusules abusives dels contractes, aquesta situació podria revertir cap a un escenari més favorable envers les fa-mílies més endeutades.

A destacar també que la moratòria que els jutjats estan aplicant en els processos de desnonaments oberts fins que no es produeixi una reforma legislativa de la matèria és un baló d’oxigen momentani que evita un factor de greu risc d’exclusió social com significa la pèrdua de l’habitatge per impagament.

Tot seguit, s’exposen les principals conclusions que es poden desprendre de les enquestes realitzades amb les persones usuàries dels programes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social corresponents a aquest cinquè estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat.

41

4. CONCLUSIONS

4.3. Deutes en els subministraments i pobresa energètica

Si el cost de l’habitatge -malgrat la tendència a la baixa dels preus del lloguer- és una càrrega pesada, en ocasions inassolible per a moltes famílies, l’augment dels preus dels subministrament i dels impostos sobre el consum provoca un increment de les persones que pateixen pobresa energètica.

El cost dels subministraments suposa entre el 20 i el 40% -me-diana mensual entre 100 i 200€- del total d’ingressos familiars, ja de per sí minsos, de les persones enquestades. En aquestes condicions, no és estrany, doncs, que el 71% dels enquestats tingui dificultats greus per poder-ne pagar els rebuts i que 1 de cada 3 acumuli deutes per aquest concepte. Moltes d’aquestes famílies ja han patit el tall de subministraments o han rebut la comunicació que ho faran de manera imminent.

D’altra banda, les persones que encara poden pagar les factu-res de gas, aigua i/o llum es veuen obligades a rebaixar-ne el consum fins a mínims per sota del nivell de confort. El 58% de les persones no poden mantenir la seva llar a una temperatura ade-quada, mentre que en la meitat dels casos per no poder fer front a les factures de subministrament. Això suposa un increment de 16 punts en els darrers 2 anys.

Un altre aspecte vinculat també amb la pobresa energètica a destacar és la impossibilitat de reparar i/o renovar els electrodo-mèstics quan deixen de funcionar.

Per combatre aquesta situació, cal determinar acords amb les empreses proveïdores dels subministraments bàsics a fi de po-tenciar el bo social o els fons de solidaritat, com a eines d’in-tegració i de protecció de les persones que es troben en una situació de greu risc d’exclusió social.

Alhora, també cal incentivar i promoure una major eficiència energètica i dels consums dels subministraments entre les persones beneficiàries d’aquests ajuts amb la difusió de con-ductes i hàbits que ajudin a reduir els consums o l’aposta per electrodomèstics i aparells més eficients i més respectuosos amb el medi ambient.

4.4. Augment generalitzat de les afectacions psicològiques i en la salutEl 82% de les persones enquestades manifesten que la situació de precarietat té una incidència negativa en la seva salut, influ-int en el seu estat d’ànim i situació emocional. Un 23% està en tractament mèdic i/o psicològic per ansietat o depressió que, segons les pròpies persones afectades, són conseqüència di-recta de les dificultats econòmiques en les que es troben. Altres han hagut d’abandonar el tractament que estaven seguint per no poder fer-hi front.

A l’estudi del 2011, eren el 55% de les persones enquestades les que vinculaven els seus problemes econòmics amb afectació en la seva salut. Un increment de prop de 30 punts en menys de dos anys afavorit, sense dubte, per l’empitjorament de la situa-ció, per la durada del context de crisi i per la pèrdua de suports que, com el familiar, actuaven com a contenció.

El cost de l’habitatge i dels subministraments supera els ingres-sos que, en el millor dels casos, tenen aquestes famílies que atén la Creu Roja. A banda de les persones que no disposen d’una llar, el 48% de les persones enquestades manifesten estar en situació de risc de perdre la seva vivenda.

Entre les persones que ja han estat desnonades o que es troben en aquest procés, les afectacions van més enllà de la salut. El 65% reconeixen l’impacte que ha provocat sobre el deteriora-ment de la convivència i de les relacions socials i en l’adaptació dels infants, entre altres.

Les mancances i deficiències que acusen molts habitatges, l’amuntegament i la situació de pobresa energètica a bona part de les llars tenen, sens dubte, una incidència negativa en la salut de les persones que hi viuen.

També, el fet d’haver de compartir habitatge de manera forçada per motius econòmics pot comportar tensions en les relacions personals i un deteriorament de la convivència, així com també pot suposar mantenir situacions no volgudes per la impossibilitat de fer front a les despeses de manera separada.

42


42

4.5. Els ajuts, uns grans desconeguts

Malgrat l’extrema precarietat de les persones enquestades, només el 7% rep algun tipus d’ajut públic per les despeses de l’habitatge. De nou, apareix la xarxa familiar i d’amics com el principal suport, per bé que, de manera menys intensa en com-paració a altres tipologies d’ajudes. Les ajudes específiques per habitatge que provenen de les entitats socials representen un 2,6% del total. El suport econòmic per a fer front a les despeses d’habitatge, principal cavall de batalla del col·lectiu de les perso-nes ateses per la Creu Roja, és doncs, poc més que anecdòtic.

Pel que fa als ajuts públics, cal destacar el desconeixement de bona part de les persones enquestades de l’existència de les diferents línies d’ajuts existents. Però el que crida més l’atenció és l’escàs percentatge de persones que se’n beneficiïn malgrat tenir-ne tots els requisits d’accés.

Les entitats socials que lliuren ajuda humanitària han prioritzat en aquest context socioeconòmic un altre tipus d’ajudes bàsi-ques, com són l’alimentació, la higiene o el vestuari sota la forma d’entrega de béns bàsics. No obstant, no han abordat de ple les causes i les conseqüències directes de la manca d’habitatge dels perfils anteriorment normalitzats i que ara es veuen aboca-des a l’exclusió social per causes residencials, tret de l’atenció a les persones sense sostre. L’ajuda econòmica ha estat ocasional i per a situacions extremes. Darrerament aquesta tendència està canviant. La Creu Roja va endegar el mes de febrer una nova línia d’ajuts econòmics per fer front a les despeses d’habitatge i subministraments de les persones més desafavorides que ja ha arribat al lliurament de més de 700 ajuts de tot Catalunya amb un pressupost destinat d’uns 200.000 euros.

A banda que les entitats puguin oferir ajuts econòmics d’ur-gència, el paper principal que han de poder tenir davant la problemàtica de l’habitatge passa fonamentalment per la me-diació i l’acompanyament. La mediació amb empreses i parti-culars per aconseguir uns lloguers assequibles, uns bons soci-als per al consum de subministraments, la informació sobre els diferents ajuts disponibles i la implantació de fórmules d’estalvi energètic a les llars.

És apressant que el problema de l’habitatge sigui abordat també pels diferents actors socials i pel mercat. No és acceptable, davant els elevats índexs d’exclusió residencial, que hi hagi una bossa de 450.000 pisos deshabitats i només el 2013 s’hagin executat 25.400 desnonaments a Catalunya, amb la conseqüent necessitat imperiosa d’habitatge. Les lleis de l’oferta i la demanda s’han de poder autoregular més enllà dels interessos del mercat i cal una revisió de l’actual llei hipotecària. Tot plegat, potser passa per renunciar a l’enriquiment provocat per uns preus abusius, o a la promoció de la dació en pagament per tal d’evitar que moltes famílies s’empobreixin indefectiblement.

Cal treballar també per trencar amb el gran desconeixement dels ajuts públics als quals tenen dret les famílies afectades que com-pleixen de ple amb els requisits d’accés. El paper de la família i el suport de la xarxa i de les entitats socials ha ser servir, des de la militància activa, per reforçar el paper en la mediació i acompa-nyament, així com també incidir encara més en el desplegament d’una política que promogui els lloguers socials.

Des de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya s’aposta per una millora en ferm de la gestió del parc de lloguer públic d’habitatges a Catalunya. Cal incentivar, segons les demandes de les entitats socials, una política d’habitatge “ben fonamentada i estable” a partir de la qual es pogués oferir lloguers socials a costos raonables i adequats al nivell d’ingressos de les persones que es troben en situació d’exclusió residencial atès que, actu-alment a Catalunya, només hi ha disponible un 2% (uns 60.000 habitatges) del parc total de lloguers assequibles impulsats per les administracions, quan el 2013 hi ha inscrites 69.000 perso-nes al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial.

Segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Xarxa d’Ha-bitatge d’Inclusió es podria disposar de 60.000 habitatges de lloguer assequible, però aquesta és una xifra encara insuficient respecte a la demanda actual. Només en el Pacte Nacional d’Habitatge de Catalunya 2007-2016 s’identifiquen 65.000 fa-mílies en risc d’exclusió, mentre que el nou Pla per l’habitatge de 2013-2016 es manifesta la voluntat d’invertir 200 milions d’euros per potenciar la construcció d’habitatges públics.

43

5. ACCIONS DE LA CREU ROJA

5ACCIONS DE

LA CREU ROJA

44


1. AJUDES DIRECTES

• Ajudes directes per evitar la pèrdua de l’habitatge

Són ajuts econòmics puntuals per a les famílies més desfavorides per fer front a despeses de lloguer o d’hipoteca a fi d’evitar, en els casos en què sigui pos-sible, la pèrdua de l’habitatge.

• Ajudes per fer front al pagament dels subministraments de la llar

Com en l’anterior tipologia d’ajuts, són ajudes per evitar el tall de subministra-ments de la llar i/o prestar-ne suport en el pagament.

• Fons especial per ajudes socials d’emergència

Per a aquells casos excepcionals amb un alt grau de vulnerabilitat que reque-reixen una intervenció integral de la seva problemàtica a nivell humanitari.

• Tallers d’economia domèstica i d’estalvi energètic

Pretenen dotar d’eines i consells per millorar la gestió dels ingressos i des-peses familiars, així com per reduir i optimitzar els consums de la llar (llum, aigua, gas,…)

• Campanya de sensibilització i captació de fons

Arrel de la campanya de sensibilització i captació de fons portada a terme en col·laboració amb Antena 3 TV el febrer de 2013 dirigida a pal·liar els efectes de la crisi en les famílies amb elevat risc de pèrdua del seu habitatge, des de la Creu Roja, a les diferents demarcaci-ons catalanes i a través de les assem-blees locals i comarcals, s’ha pogut atendre, tant les mostres de solidaritat de les persones que han volgut aportar un donatiu, com a les que han sol·licitat ajuda per solucionar o reduir el risc de pèrdua del seu habitatge.

Només arrel d’aquesta campanya, s’han atès des dels diferents progra-mes de Lluita contra la pobresa a Ca-talunya a més de 2.000 famílies, de les quals s’han valorat prop de 1.000 sol-licituds d’ajuda directament relaciona-des amb l’habitatge, s’han recollit més de 200.000€ de donacions particulars i s’han facilitat prop de 700 ajudes fins al 15 de juny 2013.

Per tipologia d’ajudes, del total d’ajuts s’han concedit:

- 68% per subministraments de la llar (aigua, llum, gas,...)

- 23% per lloguers o rebuts d’hipoteca

- 5% per fiances, impostos, etc.

- 4% per altres (medicaments, roba, parament, alimentació,...)

2. AJUDES INDIRECTES

• Punt de Suport a les Famílies

Espais d’acollida i acompanyament a les famílies amb necessitats socials que es troba en procés d’implantació arreu del territori i que compta amb el volun-tariat com agent principal de proximitat.

• Programes de suport a l’alimentació

Es tracta de programes concrets, com ara el Programa d’aliments, els de su-port social, les beques de menjador escolar, l’alimentació infantil, etc. Con-figuren el ventall de projectes que la Creu Roja impulsa per ajudar a pal·liar les necessitats alimentàries dels col-lectius més vulnerables.

• Ajudes de suport a la escolarització

Són ajuts directes per al vestuari, ma-terial escolar, llibres, etc. Esdevenen elements imprescindibles de normalit-zació en l’accés a l’escola, especial-ment pels nens i nenes de famílies amb menys recursos materials.

• Atenció i suport emocional

Les accions de suport emocional i d’enfortiment de l’autoestima resulten eines molt efectives per ajudar a su-perar les situacions de dificultat per les que passen les persones ateses per la Creu Roja.

La Creu Roja duu a terme un seguit d’iniciatives, ajuts i activitats dirigides a evitar la precarització de les famílies, a donar suport d’emergència a les despeses domèstiques i a evitar la pèrdua de l’habitatge.

Les principals accions endegades per pal·liar l’exclusió residencial són:

6ANNEXOS

46


ANNEX 1. METODOLOGIA DE L’ESTUDI

SELECCIÓ DE LA MOSTRA

En aquest estudi, la població de referència són principalment els usuaris del programa de Lluita contra la pobresa (el 89%). A les províncies de Barcelona i Tarragona, també hi ha alguns usuaris del programa de Gent gran (l’11%). Entre els dos col·lectius, la població de referència és de 16.000 usuaris.

La mostra es va realitzar estratificant per sexe, zona i programa. En total, es van realitzar 1.058 trucades, de les quals 820 van acceptar fer l’entrevista. La precisió obtinguda amb aquesta mostra és del 3,3%.

Les enquestes es van realitzar telefònicament assistides per ordenador (CATI, Computer Assisted Telephone Interviewing) entre el 15 d’abril i el 27 de maig de 2013.

En la següent taula, hi ha els motius pels quals no es va fer l’entrevista.

Vol fer l’entrevista Freqüència Percentatge

Sí 737 86.8%

No vol 4 0.5%

No és l’usuari (telèfon erroni)

42 4.9%

No entén l’idioma 28 3.3%

No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta

10 1.2%

No, perquè no té coneixement de l’ajut donat

15 1.8%

No ha rebut l’ajut/Ha rebutjat l’ajut

12 1.4%

NS/NC 1 0.1%

QÜESTIONARI

El qüestionari està estructurat en els següents blocs:• Bloc 1: Dades personals.• Bloc 2: Ingressos econòmics.• Bloc 3: Habitatge. - Convivència- nucli familiar. - Característiques de l’habitatge. - Despeses de l’habitatge. - Pobresa energètica. - Salut.• Bloc 4: Persones desnonades.• Pregunta oberta.

Addicionalment, a partir de la informació recollida en la base de dades de l’Observatori, s’han pogut obtenir les següents variables:

• Programa.• Data d’alta en el programa.• Entitat derivada.• Data de naixement.• País de naixement.

Altres variables que es podrien obtenir a partir de la base de dades de l’observatori, però que actualment tenen un percentatge molt elevat de missings són:

• Fills al seu càrrec.• Persones al seu càrrec.• Persones dependents al seu país.• Nivell d’estudis.• Professió.

MÈTODES ESTADÍSTICS

L’anàlisi de les preguntes del qüestionari s’ha realitzat segons el tipus de variable:

• Variables quantitatives: Per a les variables quantitatives (edat, nombre de persones que conviuen...), s’han obtingut taules amb els estadístics de resum: nombre d’observacions vàlides (N), nombre de dades que manquen (N Miss), Mitjana, Mediana, Mínim i Màxim.

• Variables categòriques i multiresposta: Tant pel que fa a les variables categòriques (sexe, país de naixement, situació laboral, etc.) com per a les variables multiresposta (prestacions que rep, persones amb qui conviu, etc.) s’han obtingut taules amb les freqüències relatives i absolutes. S’han representat gràficament mitjançant diagrames de barres o gràfics de sectors. Per a les variables categòriques ordinals (ingressos mensuals, metres quadrats de l’habitatge, etc.), la categoria que conté el valor de la mediana s’ha marcat en negreta.

ANÀLISI ESTRATIFICAT PER DEMARCACIONS

Demarcació Freqüència Percentatge

Barcelona 275 33.5%

Girona 157 19.1%

Lleida 141 17.2%

Tarragona 247 30.2%

MATERIAL I MÈTODES

47

6. ANNEXOS

QÜESTIONARI 5è ESTUDI DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT

“HABITATGE I COL·LECTIUS VULNERABLES”

1. Codi usuari

2. Vol fer l’entrevista?SíNo volNo és l’usuari (telèfon erroni)No entén l’idiomaNo, per manca de temps després d’haver iniciat

l’enquestaNo per no trobar-se en el lloc Defunció.No viu en el domicili.

3. SexeHomeDona

4. Demarcació BarcelonaTarragonaLleidaGirona

BLOC 1: DADES PERSONALS

1. On viu (règim de tinença)Pis de lloguerTinc pis en propietat (pagat)Pis en propietat pagant hipoteca mensualLloguer d’una habitacióConviu al domicili d’un familiar Conviu al domicili d’un amicOcupació il·legal de l’habitatgeCessió gratuïtaInfrahabitatge (caravana, barrca, etc...)Altres (posar quina: resposta oberta)NS/NC

BLOC 2: INGRESSOS ECONÒMICS

2.1. Ens pot indicar en quina situació laboral es troba vostè (fa referència a la persona enquestada)?En actiu, contracte indefinitEn actiu, contracte temporalAutònomAturat (inscrit a l’atur)PensionistaAltres (posar quina: resposta oberta)NS/NC

2.2. Ens pot indicar els ingressos mensuals aproximats de la unitat familiar?No tenim cap ingrésTenim un ingrés de menys de 300 eurosEntre 301-500 eurosEntre 501-700 eurosEntre 701-900 eurosEntre 901-1200 eurosMés de 1201 eurosNS/NC

2.3. Ens pot indicar la procedència majoritària d’aquests ingressos? Salari

Prestacions (jubilació,viduïtat,dependència, compensatòria..)

Economia informal

Ajuda de familiars

Ajuda d’amics/veïns

Altres (posar quina: resposta oberta)

NS/NC

2.4. Ens pot indicar quines prestacions rep (fa referència a la persona enquestada)? (multiresposta)

No rebo cap prestacióRMI (Renda Mínima d’Inserció)

Prestació per atur

Pensió per viduïtat

Pensió jubilació

Prestació per la dependència

Pensió compensatòria fills (en cas separació cònjuges)

Pensió malaltia


NS/NC

ANNEX 2. QÜESTIONARI TELEFÒNIC

A continuació es mostra el qüestionari telefònic que ha servit com a eina per tal de desenvolupar la recollida de la informació per a l’estudi.

48


BLOC 3: HABITATGE

3.1. Convivència- nucli familiar

3.1.1. Nombre total de persones que viuen habitualment en el mateix domicili (total incloent persona entrevistada) desplegable de l’1 al 10 i més de 10

3.1.2. Relació de la persona entrevistada amb la resta de persones que conviuen (amb desplegable)

1- Cònjuge - columna amb caràcter

numéric (desplegable)

2- Fill/a de 0-3 anys 3- Fill/a de 4-9 anys 4- Fill/a de 10-16 anys 5- Fill/a de més de 16 anys 6- Pare 7- Mare 8- Germà/germana 9- Altres familiars10- Amics11- Altres (posar quina: resposta oberta)

3.1.3. En els darrers 4 anys, i per motius econòmics, ha hagut de canviar d’habitatge?

Sí

No

NS/NC

3.1.4. Sí a la pregunta 3.1.3. ha respòs 3.1.3.1 -SÍ-. Ens pots indicar el/els motius d’aquest/s canvi/s

Estava de lloguer i he buscat un lloguer més econòmic


No podia pagar lloguer i he anat a viure a casa d’un familiar

No podia pagar hipoteca i he anat a viure a casa d’un familiar



No podia pagar lloguer i estic ocupant un pis

No podia pagar hipoteca i estic ocupant un pis


NS/NC

3.1.5. En els darrers 4 anys, ha patit algun desnonament o està actualment en procés de desnonament?

Sí, en els darrers quatre anys per hipoteca

Sí, en els darrers quatre anys pel lloguer

Sí, actualment, per l’hipoteca, (en procés) Sí, actualment pel lloguer, (en procés) No NS/NC

3.1.6. Actualment considera que està en risc de perdre la llar on viu?

SíNoNS/NC

3.2. Característiques de l’habitatge

3.2.1. Contesti si la llar on viu té (multiresposta)

Manca d’espai

Manca d’habitacions

Falta de calefacció

Falta d’aiguaFalta de llumAbsència de llum natural Goteres o humitatsFalta de seguretat (al barri hi ha molta

delinqüència, robatori a vivendes...)Altres (posar quina: resposta oberta)Cap problemaNS/NC

3.2.2 El seu habitatge/allotjament ens pot dir quans metres quadrats té aproximadament: (ràtio amuntegament de 15 metres quadrats per persona)

Menys o igual a 15 metres quadrats

Entre 16 i 30 metres quadrats






Més de 130 metres quadrats

NS/NC

49

6. ANNEXOS

3.3. Despeses de l’habitatge

3.3.1. El cost mensual de la llar on viu és de (lloguer/hipoteca, sense subministraments)

No tinc despeses

Menys de 100 euros

Entre 101-200 euros

Entre 201-300 euros

Entre 301-400 euros

Entre 401-500 euros

Entre 501-800 euros

Més de 801 euros

NS/NC

3.3.2. El cost mensual dels subministraments de l’habitatge (aigua, llum, gas) és de més o menys

No tinc despeses

Menys de 100 euros

Entre 101-200 euros

Entre 201-300 euros

Entre 301-400 euros

Entre 401-500 euros

Més de 501 euros

Jo no pago aquestes despeses

NS/NC

3.3.3. Com afronta el pagament mensual de lloguer/hipoteca de la seva llar

No el puc pagar

Tinc dificultats per pagar

Sense problemes

No tinc aquestes despeses

NS/NC

3.3.4. Com afronta el pagament mensual per al manteniment de la seva llar (subministraments: aigua/llum, gas...)

No els puc pagar

Tinc dificultats per pagar

Sense problemes

No tinc aquestes despeses

NS/NC

3.3.5. Actualment té pendent de pagar alguna mensualitat d’hipoteca o lloguer del seu habitatge? (una única resposta)

Sí. D’hipoteca

Sí. De lloguer

No

NS/NC

3.3.6. Si a la pregunta 3.3.5. ha respòs –SÍ– Ens podria dir quants mesos deu? (si són anys, traduir-ho a mesos)

Desplegable:

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 ...

5...

6...

7...

8...

9...

10...

11...

12...

Més de 12 mesos

NS/NC

3.3.7. Si a la pregunta 3.3.5. ha respòs –SÍ– Ens podria quantificar el deute actual per quedar-se “al dia” (el deute de les quotes impagades):

Menys de 500

Entre 501 i 1.000

Entre 1.001 i 2.000

Entre 2.001 i 3.000

Entre 3.001 i 5.000

Més de 5.001

Més de 10.000

NS/NC

50


3.3.8. Si a la pregunta 3.3.5. ha respòs ha respòs –SÍ–Ens pot dir si actualment: (multiresposta)

He aconseguit/estic negociant amb el propietari/finca/banc

Tinc els comptes bancaris embargats

El propietari/finca m’han denunciat

S’ha iniciat procés d’execució hipotecària(pas previ al desnonament)

Tinc data desnonament

El propietari/finca m’ha comunicat que em farà fora de la casa

He demanat ajuda econòmica per poder saldar el deute

He aconseguit la dació en pagament

Altres(posar quina: resposta oberta)

NS/NC

3.4. Pobresa energètica

3.4.1. Actualment té pendent de pagar algun rebut de subministrament? (llum, gas, aigua) (multiresposta)

3.4.1.1.Sí. D’electricitat

3.4.1.2. Sí de gas.

3.4.1.3. Sí. d’aigua

3.4.1.4. No

3.4.1.5. NS/NC

3.4.2. Si a la pregunta 3.4.1. ha respòs 3.4.1.1.- 3.4.1.2.- 3.4.1.3. Ens podria dir quans mesos deu (si són anys traduir-ho a mesos)

Desplegable:

1 mes

2 mesos

3 mesos

4 ...

5...

6...

7...

8...

9...

10...

11...

12...

Més de 12 mesos

NS/NC

3.4.3. Si a la pregunta 3.4.1. ha respòs 3.4.1.1.-3.4.1.2. - 3.4.1.3. Ens podria quantificar el deute?

Fins a 200

Entre 201 i 500

Més de 501

NS/NC

3.4.4. Si a la pregunta 3.4.1. ha respòs 3.4.1.1.-3.4.1.2- 3.4.1.3. Ens podria dir en quin moment està? (multiresposta)

He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments:

He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Sense ajuda econòmica de ningú

He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Amb ajuda econòmica de familiar

He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Amb ajuda econòmica d’amics/veïns

He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Amb ajuda econòmica de la Creu Roja

He aconseguit tornar a pagar / donar d’alta els subministraments Amb ajuda econòmica d’altres entitats


He aconseguit arribar a un acord de plaços pel pagament de subministres

M’han comunicat que em tallaran el subministrament (el que sigui)

Ja m’han tallat el subministrament

M’han embargat els comptes

NS/NC

3.4.5. Té dificultats per mantenir la seva llar a una temperatura adequada? (multiresposta)

3.4.5.1. Sí, tinc problemes per a mantenir-la a l’estiu

3.4.5.2. Sí, tinc problemes per mantenir-la a l’hivern

3.4.5.3. No tinc problemes per mantenir-la a l’estiu

3.4.5.4. No tinc problemes per mantenir-la a l’hivern

3.4.5.5. NS/NC

3.4.1.1.S�

51

6. ANNEXOS

3.4.6. Si a la pregunta 3.4.5. ha respòs 3.4.5.1.- 3.4.5.2. Ens podria indicar els motius: (multiresposta)

Manca de productes de refrigeració (aire condicionat/ventiladors...)

No disposar de calefacció (elèctrica, de gas, de gas butà...)

Mal estat dels tancaments (aïllants, males condicions de les finestres, portes...)


NS/NC

3.4.7. Actualment, Rep alguna ajuda /Pla/bonificació econòmica per fer front a les despeses del seu habitatge? (multiresposta)

Lloguer jove (públic)

Lloguer social (públic)

Renda Bàsica d’Emancipació (públic RBE joves)

Prestació econòmica d’urgència

Prestació econòmica de pagament del lloguer


Ajut econòmica d’amics


Bo social

No rebo cap ajuda

No rebo cap ajuda de les anteriors perquè les desconec

NS/NC

3.5. Salut

3.5.1. Degut a la seva situació actual , vostè creu que es veu afectada la seva salut? (multiresposta)

Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat, etc) i sense tractament

Sí, afectacions físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera etc), sense tractament

Sí, emocionalment (Angoixa, depressió, ansietat,etc). En tractament

Sí, afectacions físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera...), en tractament



NS/NC

BLOC 4: PERSONES DESNONADES

SI A LA PREGUNTA 3.1.5 HA RESPÒS 3.1.5.1. -3.1.5.2-3.1.5.3.- 3.1.5.4.

4.1. Per quins motius no va poder fer front als pagaments de la seva hipoteca /lloguer? (multiresposta)

Vaig perdre la feina

Vaig perdre les prestacions

Vaig deixar de rebre l’ajut per part d’un familiar

Van disminuir els ingressos a la unitat familiar

Van augmentar les despeses a la unitat familiar

Motius no econòmics (especificar el què, resposta oberta)

Altres (especificar) (posar quina: resposta oberta)

NS/NC

4.2. Actualment, com ha pal·liat la manca d’habitatge?Viu temporalment a casa d’un familiar

Viu temporalment a casa d’un amic

Viu de forma permanent a casa d’un familiar

Viu de forma permanent a casa d’un amic

Habitació llogada.

Pis de lloguer

Pis lloguer social

Ocupació de l’habitatge


4.3. Un cop desnonat, creu vostè que la seva situació econòmica:Va empitjorar

Va seguir igual

Va millorar

NS/NC

4.4. Si a la pregunta 4.2. ha respòs “ Va millorar”, indiqueu-ne els motius: (multiresposta)

Alliberament de les despeses de la llar (viure a casa d’un familiar/amic...)

Disminució del cost de l’habitatge (lloguer reduït)

He aconseguit dació en pagament

Rebre ajuda familiars/amics

Entitats/serveis socials...


52


4.5. Pensa que el desnonament /procés de desnonament ha tingut altres impactes? (multiresposta)

Sí, sobre la salut física

Sí, sobre la salut emocional (angoixa, depressió...)

Sí, sobre el deteriorament de la convivència


Sí, en l’adaptació nou entorn/comunitat (nou barri...)

Sí, en l’adaptació dels infants (distància a escola, canvi d’hàbits, costums, pèrdua d’espai, relació amb companys/amics...)

Sí, altres (especificar)

No

NS/NC

4.6. Durant el procés, va tenir/està rebent alguna de les següents ajudes? (multiresposta)

Sí. Mediació

Sí. Assessorament

Sí. Suport econòmic

Sí. Suport emocional

Sí, ajuda de primera necessitat (alimentació,productes higiene/neteja)

Sí. Oferiment d’habitatge

Sí. Altres (posar quina: resposta oberta)

No vaig tenir cap ajut

NS/NC

4.7. Si a la pregunta anterior ha respòs –SÍ–, qui li va prestar aquest ajut/suport?

Familiars

Amics

Serveis professionals (metge, advocat, etc)

Veïns

Creu Roja

Entitats

Plataforma d´Afectats per la Hipoteca


5. Pregunta oberta (núvol de mots) a tots els enquestats) En quin aspecte pensa vostè que la Creu Roja el pot ajudar més o millor?

(resposta oberta, només una sola resposta, la que consideri més important. Exemple: més aliments, ajuda per pagar subministraments, ajuda per trobar feina ...)

53

6. ANNEXOS

ANNEX 3. MARC REFERENCIAL

En el present estudi s’emmarquen les problemàtiques a l’entorn a la llar que pateixen els col·lectius més vulnerables que atén la Creu Roja, en un context en què l’habitatge i les despeses que s’hi generen amb els serveis bàsics ha esdevingut un dels principals problemes de la ciutadania enmig de la situació de recessió econòmica generalitzat. Per a moltes persones, fer front a les despeses de l’habi-tatge -com la hipoteca, el lloguer o les despeses originades per els subministraments- és avui un dels principals cavalls de batalla de l’economia familiar.

EXECUCIONS, DACIÓ EN PAGAMENT I DESALLOTJAMENTS

Segons l’estudi “Impagos hipotecarios de vivienda 2012”, realitzat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, Béns Mobles i Mercantils d’Espanya el 2012 es van registrar l’inici de 66.000 execucions d’hipoteques, 39.000 adjudicacions per execucions d’hipoteques i més de 14.000 dacions en pagament. Per comunitats autònomes, el major nombre de procediments d’execució hipotecària iniciats s’han produït a Andalusia (13.177), Catalunya (12.123), la Comunitat Valen-ciana (11.607) i la Comunitat de Madrid (6.885). A destacar que el 75% dels casos d’execucions hipotecàries es pro-dueixen en la residència habitual, fet que augmenta encara més l’impacte social que té la pèrdua de la llar. El 76% de les execucions d’hipoteca iniciades s’han processat a persones amb nacionalitat espanyola, mentre que el 24% restant s’han fet a persones d’altres nacionalitats, entre les quals destaca l’equatoriana, amb el 6% del total.

D’altra banda, les comunitats autònomes que presenten un major nombre d’adjudicacions per execució d’hipoteca – el 77% sobre l’habitatge habitual. s’han realitzat, sobretot, a Andalusia (7.284), la Comunitat Valenciana (7.018), Catalu-nya (6.960) i la Comunitat de Madrid (4.925). Per nacionali-tats dels titulars als quals s’executa la hipoteca, el 63% és espanyola i el 37% a altres nacionalitats.

Una normativa recent que ha pogut pal·liar els efectes de la problemàtica de l’habitatge ha estat l’entrada en vigor de la dació en pagament. Tot i que representa el 36% de les adjudicacions inscrites, al 2012 se n’han registrat 14.229 sobre habitatges pertanyents a titulars físics, majoritària-ment de nacionalitat espanyola. El reglament s’ha plantejat,

no obstant, de forma selectiva; és a dir, és l’entitat financera qui accepta la sol·licitud de dació en última instància i, se-gons les circumstàncies personals del deutor, si admet que l’afectat lliuri l’habitatge per saldar el deute. Les comunitats autònomes que inclouen un major nombre de dacions en pagament són: la Comunitat Valenciana (2.937), Andalusia (2.363), Catalunya (2.349) i la Comunitat de Madrid (2.262). A destacar que el 80% de les dacions en pagament s’aplica en habitatges habituals1.

Catalunya és la comunitat autònoma on més desallotja-ments s’han produït -25.422-, molt per sobre de Madrid (14.549), Andalusia (13.638) i el País Valencià (13.199), tripli-cant en cinc anys les execucions hipotecaries.* També s’ob-serva que la majoria de processos de desnonament són ori-ginats per d’impagament del lloguer enfront a la hipoteca. Així per exemple la ciutat de Barcelona, el 80% de desnonaments són deguts a problemes amb el pagament del lloguer2.

POBRESA ENERGÈTICA

La pobresa energètica és també un altre dels principals pro-blemes que pateixen els usuaris de la Creu Roja en relació a les despeses per a mantenir els subministraments de la llar. Com ja es va detectar en el primer estudi de l’Observatori, el 43% dels usuaris no poden mantenir la seva llar a una tem-peratura adequada (de 18 a 20 graus durant l’hivern i a 25 graus a l’estiu). A Catalunya el 12% de la població declara no poder mantenir l’habitatge a la temperatura adequada, fet que pot derivar en problemes de salut i amb conseqüències sobre el confort i el benestar personal.

Existeixen tres causes principals que provoquen la pobresa energètica: un baix nivell de renda, baixa qualitat constructiva de l’edificació que no permet retenir la temperatura i, per tant, es fa necessari disposar de recursos energètics addicionals; i l’increment en el preu de l’energia, que en els darrers 10 anys s’ha encarit més del 50%, molt per sobre de l’augment de l’IPC i, en conseqüència, del poder adquisitiu de la ciutadania.

Les principals conseqüències derivades de la pobresa energètica es vinculen amb la salut, la degradació dels edi-ficis i l’endeutament de les famílies que es veuen abocades a establir dinàmiques de subsistència diària que dificulta encara més abandonar la situació de la precarietat3.

1 Registradores de España (12 de abril de 2013): Nota de premsa “Panorama registral de Impagos Hipotecarios de Vivienda”, inclòs descàrrega pdf.

2 EUROPA PRESS (22 de març de 2013): Article “Catalunya és la comunitat que registra més desnonaments”, a El Periódico. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/catalunya-comunitat-que-registra-mes-desnonaments-2346604

3 Taula d’Entitats del Tercer Sector (febrer de 2012). La pobresa energètica a Catalunya: situació actual i propostes d’acció. http://www.tercersector.cat/admin/repositori/file/2013/Dossier_del_butllet_/Dosier--La-pobreza-energ-tica-en-Catalu-a-.pdf

54


Algunes investigacions recents determinen que al voltant de 4 milions de persones pateixen pobresa energètica, xifra que re-presenta el 10% de la població –quan el 2008 era de 5,8%-4.

Es calcula que la pobresa energètica podria ser una de les causes de més de 2.000 morts prematures a Espanya, més que les morts per accidents de trànsit (1.480 el 2011).

Altres estudis exposen que en els últims quatre anys el per-centatge d’ingressos de la llar que es destinen a les factu-res energètica s’ha incrementat d’un 25%. En el període 2006-2010, el 9% dels habitatges espanyols que es troben en situació de pobresa energètica presenten consums de subministraments per valor del 12% del total de les despe-ses. A més, a Espanya, el 2012 el 15% d’habitatges pateix pobresa energètica. Viure habitualment sota temperatures inadequades pot afectar el rendiment escolar i el benestar de l’infant, la salut mental dels adolescents, o afavorir un major risc de patir malalties respiratòries i cardiovasculars5.

AJUTS A L’HABITATGE

Existeixen un seguit d’ajuts per als col·lectius més vulnera-bles de la societat puguin fer front a les despeses derivades del seu habitatge, principalment els destinats al pagament del lloguer i dels subministraments de la llar.

La Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Ha-bitatge, proporciona ajudes, beques i subvencions per l’ha-bitatge6. A través del Servei d’Ofideute7, en marxa des de gener de 2010, s’intercedeix entre les famílies amb deutes hipotecaris sobre pisos de residència habitual i els bancs titulars dels préstecs.

Amb l’objectiu d’ajudar els col·lectius més vulnerables a pagar les rendes de lloguer, existeixen dos programes dels quals es poden beneficiar que consisteixen en oferir prestaci-ons a fons perdut per al pagament del lloguer. Es tracten de

la Renda Bàsica d’Emancipació, i les prestacions permanents per al pagament del lloguer8. A més, amb l’objectiu evitar la pèrdua de l’habitatge, s’ofereixen prestacions econòmiques d’urgència, així com també l’accés a pisos protegits.

Per tal de poder fer front al lloguer de l’habitatge, hi ha di-verses fórmules d’ajut:

- La prestació econòmica de pagament del lloguer, també denominat “Lloguer just”. Són ajuts a fons perdut per fer front al pagament del lloguer de les unitats de convivèn-cia que tinguin ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residen-cial, amb especial atenció a les famílies monoparentals i a dones en situació de violència de gènere. Aquestes prestacions s’atorguen amb caràcter permanent i es mantenen sempre que les persones beneficiàries conti-nuïn reunint els requisits. Aquesta prestació va ajudar a 18.000 persones.

- La Renda Bàsica d’Emancipació, que va ser derogada l’any 2011, va facilitar l’accés al lloguer d’un habitatge a 31.606 persones joves.

- Les prestacions econòmiques d’urgència són prestaci-ons a fons perdut que s’atorguen a persones que han contret deutes en relació amb l’habitatge, amb la finalitat de garantir un habitatge a la persona sol·licitant i a la seva unitat de convivència. Aquesta prestació va benefi-ciar 1.882 persones.

- L’Avalloguer és un règim de cobertures aplicable al lloguer d’habitatges permanents a Catalunya durant tot el termi-ni de vigència del contracte. Les persones arrendadores poden percebre una quantitat màxima de sis mesos de lloguer en el cas d’instar un judici per a l’obtenció de la sentència de desnonament per impagament de la ren-da de lloguer. Per a tenir dret a la cobertura, la persona propietària ha d’haver sol·licitat inicialment d’acollir-s’hi mitjançant la presentació d’un document de compromís

4 VIDALES, Raquel (4 d’abril de 2013): Article “Con la luz a medio gas”, a El País. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/04/actualidad/1365095235_788934.html

5 Associació de Ciències Ambientals (ACA) (desembre de 2012): Pobresa energètica a Espanya: Potencial de generació de treball derivat de la rehabilitació ener-gètica d’habitatge. http://www.cienciasambientales.org.es/docpublico/repex/Estudio_pobreza/REPEX_Estudio_Pobreza_Energetica_ACA.pdf

6 Generalitat de Catalunya: Ajuts, beques i subvencions per l’habitatge. http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.7a6af294a091d47aaea8c810b0c0e1a0/?vgnextoid=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&tipus=bdd465bdb952e110VgnVCM1000000b0c1e0a

7 Generalitat de Catalunya. Agència de l’Habitatge de Catalunya (19 de juny del 2013). Article “El servei de mediació hipotecària Ofideute arriba a Sant Andreu de la Barca”. http://www.agenciahabitatge.cat/wps/portal/!ut/p/c5/04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3hHS0dXRyMvYwN_P0M3A89AfyfTUDMvI_dAM6B8pFm8AQ7gaEBAdzjIPrz6_Tzyc1P-1C3IjDHQdFRUBKMKpFA!!/dl3/d3/L0lDU0lKSWdra0EhIS9JTlJBQUlpQ2dBek15cUEhL1lCSlAxTkMxTktfMjd3ISEvN19BOUFFQTJKMzBPTjFGMElRT0I1VTZKMkdFNw!!/?PC_7_A9AEA2J30ON1F0IQOB5U6J2GE7000000_WCM_CONTEXT=/wps/wcm/connect/ca/ahc/web/agencia/premsaicomunicacio/saladepremsa/noticies/19-06-13+np+conveni+ofideute+sant+andreu+de+la+barca

8 Generalitat de Catalunya: Ajuts, beques i subvencions per l’habitatge. http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.7a6af294a091d47aaea8c810b0c0e1a0/?vgnextoid=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&tipus=bdd465bdb952e110VgnVCM1000000b0c1e0a

55

6. ANNEXOS

d’acceptació de l’Avalloguer signat també per la part ar-rendatària, registrar el contracte de lloguer i dipositar la fiança a l’Institut Català del Sòl. Aquest ajut s’ha distribuït fins a 17.648 beneficiaris9.

En tot el territori català, s’han distribuït 52.655 ajuts, si se sumen tots els ajuts públics per al pagament del lloguer.

D’altra banda, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha obert una nova línia d’ajuts especials per a famílies desno-nades. Els ajuts atorgats a les famílies seran d’un màxim de 3.000 euros anuals i tenen per objectiu ajudar-les a pagar el lloguer durant un any. Amb aquesta nova línia d’ajuts es podrà atendre entre 1.700 i 2.000 famílies. El lloguer social busca la mediació entre habitatges buits i futuribles inqui-lins i un preu just donada la situació de les persones en risc d’exclusió social.

AJUTS PER ALS SUBMINISTRAMENTS

Hi ha diverses modalitats d’ajuts que s’atorguen per fer front a les despeses dels subministraments de la llar en cas de risc d’exclusió, tant les de l’aigua corrent, com les de l’electricitat.

Quant a la tarifa de l’aigua, Aigües de Barcelona ofereix el Fons de Solidaritat a través de la Fundació Agbar, una ini-ciativa gestionada en col·laboració amb els serveis socials municipals dels ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Bar-celona i dirigida al col·lectiu de persones que estan en pre-carietat econòmica, amb l’objectiu de contribuir a superar la situació de risc en la qual es troben10.

Si, durant el 2012, Agbar va concedir 1.200 ajudes que van beneficiar a 5.000 persones; ara, la intenció per al 2013 és atorgar 6.000 bonificacions que en beneficiïn a 25.000. Enguany, hi hauran dos tipus d’ajudes: una per a famílies acollides a Càritas i, l’altra, per a la resta de la ciutadania en situació de pobresa. A destacar la recent línia encetada

d’ajuts econòmics destinats a la població de majors de 65 anys en la qual la Creu Roja hi té un paper central de me-diació, identificació i canalització d’aquests ajuts cap a les persones en una situació de major risc d’exclusió social.

Per la seva part, la Generalitat de Catalunya atorga el cànon social, que consisteix en el fet que es , en un habitatge ha-bitual, es manté la tarifa del primer tram del cànon de l’aigua amb el preu de l’any 201011.

En parlar de les tarifes elèctriques, existeix el bo social, una tarifa social determinada pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per a subministraments domèstics de baixa tensió. És una mesura de caràcter social dissenyada per afavorir als col·lectius més vulnerables i es concreta en la congela-ció de la tarifa vigent des de l’any 2009. Aquesta ajuda ha estat perllongada fins a l’1 de gener de 2014. En els seus inicis es va calcular que beneficiaria uns 5 milions de consu-midors en el conjunt de tot l’Estat, tot i que en la pràctica, el 2012, van acabar beneficiant-se’n 2,6 milions de persones. Tot i que aquest decalatge en el còmput dels beneficiaris potencials, es calcula que el bo social de llum permet estal-viar 155 euros a l’any a famílies nombroses, pensionistes i llars amb tots els seus membres actius a l’atur12.

9 Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat: Habitatge i millora urbana. http://www20.gencat.cat/portal/site/habitatge

10 Fundació AGBAR, Aigües de Barcelona (març de 2013): Aigües de Barcelona es compromet a bonificar el consum de l’aigua a les famílies més desfavori-des. http://www.fundacioagbar.com/ca_ES/home;jsessionid=q-UaIhrArVuzMncnhUhHz32I.undefined?p_p_id=list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-5&p_p_col_count=1&_list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INS-TANCE_AutXNd9geCb7_articleId=71910&_list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7_groupId=69435

11 Generalitat de Catalunya: Cànon social de l’aigua. http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=47a8978e7779a310978e7779a3108d0c1e0aRCRD

12 Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, Govern d’Espanya (abril de 2013): Tarifa d’últim recurs i el bo social. http://www.minetur.gob.es/energia/tur/bonosocial/paginas/bonosocial.aspx

http://www20.gencat.cat/portal/site/territori

56


ANNEX 4. BIBLIOGRAFIA

• Creu Roja a Catalunya (juliol de 2011): 1r estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i les famílies. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primer-informe-observatori-creu-roja

• Creu Roja a Catalunya (desembre de 2011): 2n estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/2n-estudi-observatori?from_search=4

• Creu Roja a Catalunya (juny de 2012): 3er estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones grans. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/3er-estudi-pdf

• Creu Roja a Catalunya (gener de 2013): 4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudi-de-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja

• Cruz Roja Española (abril de 2012): Boletín sobre vulnerabilidad social. Núm.5 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/Boletin5versioninteractivaFINAL.pdf

• Cruz Roja Española (abril de 2013): Boletín sobre vulnerabilidad social. La situación de la juventud vulnerable atendida por Cruz Roja. Núm.6 http://www.sobrevulnerables.es/sobrevulnerables/ficheros/boletines/Bol6.pdf

• Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, Govern d’Espanya (abril de 2013): Tarifa d’últim recurs i el bo social. http://www.minetur.gob.es/energia/tur/bonosocial/paginas/bonosocial.aspx

• Generalitat de Catalunya: Ajuts, beques i subvencions per l’habitatge. http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.7a6af294a091d47aaea8c810b0c0e1a0/?vgnextoid=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2b9153c2d8638110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&tipus=bdd465bdb952e110VgnVCM1000000b0c1e0a

• Oficina Virtual de Tràmits, Generalitat de Catalunya (abril de 2013): Cànon social de l’aigua. http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=47a8978e7779a310978e7779a3108d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES

• Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya (abril de 2013): Ajuts per al pagament del lloguer. http://www20.gencat.cat/portal/site/habitatge/menuitem.2a306332d1857a0e27286f10b0c0e1a0/?vgnextoid=2c925dc95efd7310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2c925dc95efd7310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

• Departament de Territori i Sostenibilitat, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Generalitat de Catalunya (abril de 2013): Informe continu sobre el sector de l’habitatge a Catalunya. http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Departament/Estadistica/Estadistiques%20dhabitatge/Informe/Informe%20continu%20sobre%20el%20sector%20de%20lhabitatge%20a%20Catalunya/docs/Informe_continu_1304.pdf

• Agència de l’Habitatge de Catalunya (19 de juny del 2013). Article “El servei de mediació hipotecària Ofideute arriba a Sant Andreu de la Barca”. http://www.agenciahabitatge.cat/wps/portal/!ut/p/c5/04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3hHS0dXRyMvYwN_P0M3A89AfyfTUDMvI_dAM6B8pFm8AQ7gaE-BAdzjIPrz6_Tzyc1P1C3IjDHQdFRUBKMKpFA!!/dl3/d3/L0lDU0lKSWdra0EhIS9JTlJBQUlpQ2dBek15cUEhL1lCSlAxTkMxTktfMjd3ISEvN19BOUFFQTJKMzBPTjFGMElRT0I1VTZKMkdFNw!!/?PC_7_A9AEA2J30ON1F0IQO-B5U6J2GE7000000_WCM_CONTEXT=/wps/wcm/connect/ca/ahc/web/agencia/premsaicomunicacio/salade-premsa/noticies/19-06-13+np+conveni+ofideute+sant+andreu+de+la+barca

• Consejo General del Poder Judicial, Boletín de Información Estadística (juny de 2013): Una aproximación a la conciliación de los datos sobre ejecuciones hipotecarias y desahucios. http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:zI-ZlBHOrO0J:www.poderjudicial.es/stfls/CGPJ/ESTAD%C3%8DSTICA/DATOS%2520DE%2520JUSTICIA/FICHERO/20130611%2520Bolet%C3%ADn%2520n%C2%BA%252035%2520-%2520Concilacion%2520datos%2520ejecuc%2520hipot%2520y%2520desahucios.pdf+20130611+Bolet%C3%ADn+n%C2%BA+35+-+Concilacion+datos+ejecuc+hipot+y+desahucios&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es

• Lloc web oficial de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la Proposició de Llei de regulació de la dació en pagament, de paralització dels desnonaments i de lloguer social: Que no te hipotequen la vida, http://www.quenotehipotequenlavida.org/

http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primer-informe-observatori-creu-roja

http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primer-informe-observatori-creu-roja

http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/2n

http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/3er-estudi-pdf

http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudi-de-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja

http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudi-de-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja

http://www.minetur.gob.es/energia/tur/bonosocial/paginas/bonosocial.aspx

http://www.minetur.gob.es/energia/tur/bonosocial/paginas/bonosocial.aspx

http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d7d25665971bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=47a8978e7779a310978e7779a3108d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES






http://www20.gencat.cat/portal/site/habitatge/menuitem.2a306332d1857a0e27286f10b0c0e1a0/?vgnextoid=2c925dc95efd7310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2c925dc95efd7310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD





http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Departament/Estadistica/Estadistiques

http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Departament/Estadistica/Estadistiques

Informe_continu_1304.pdf

http://www.agenciahabitatge.cat/wps/portal/!ut/p/c5/04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3hHS0dXRyMvYwN_P0M3A89AfyfTUDMvI_dAM6B8pFm8AQ7gaEBAdzjIPrz6_Tzyc1P1C3IjDHQdFRUBKMKpFA!!/dl3/d3/L0lDU0lKSWdra0EhIS9JTlJBQUlpQ2dBek15cUEhL1lCSlAxTkMxTktfMjd3ISEvN19BOUFFQTJKMzBPTjFGMElRT0I1VTZKMkdFNw!!/?PC_7_A9AEA2J30ON1F0IQOB5U6J2GE7000000_WCM_CONTEXT=/wps/wcm/connect/ca/ahc/web/agencia/premsaicomunicacio/saladepremsa/noticies/19-06-13+np+conveni+ofideute+sant+andreu+de+la+barca












http://www.quenotehipotequenlavida.org/

6. ANNEXOS

57

• Registradores de España (12 d’abril de 2013): Nota de premsa “Panorama registral de Impagos Hipotecarios de Vivienda”. http://www.registradores.org/detalle_nota_prensa.jsp?DS48.PROID=21679

• Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) (21 de juny del 2013): Article “Reunión con el Presidente de la Generalitat Artur Mas para exigir que se decrete la emergencia habitacional en Catalunya”. http://afectadosporlahipoteca.com/2013/06/21/reunion-artur-mas-decrete-emergencia-habitacional-catalunya/

• Integrants de la Plataforma pel Dret a l’Habitatge Digne (13 de febrer de 2013): Article “Un 80% dels desnonaments que es produeixen a Barcelona són per manca de pagament d’habitatges de lloguer”, a Catalunya Press. http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/02/el-80-dels-llancaments-que-es-produeixen-a-la-ciutat-de-barcelona-son-deguts-a-desnonaments-per-man-77155.php

• Fundació AGBAR, Aigües de Barcelona (març de 2013): Aigües de Barcelona es compromet a bonificar el consum de l’aigua a les famílies més desfavorides. http://www.fundacioagbar.com/ca_ES/home;jsessionid=q-UaIhrArVuzMncnhUhHz32I.undefined?p_p_id=list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-5&p_p_col_count=1&_list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7_articleId=71910&_list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7_groupId=69435

• Taula d’Entitats del Tercer Sector (febrer de 2012). La pobresa energètica a Catalunya: situació actual i propostes d’acció. http://www.tercersector.cat/admin/repositori/file/2013/Dossier_del_butllet_/Dosier--La-pobreza-energ-tica-en-Catalu-a-.pdf

• Taula d’Entitats del Tercer Sector (2013): Posicionament de les organitzacions socials davant la reforma del mercat de lloguer, una reforma que atempta contra la seguretat jurídica dels llogaters. http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2013/Comunicat_lloguer_def.pdf

• Associació de Ciències Ambientals (ACA) (desembre de 2012) Pobresa energètica a Espanya: Potencial de generació de treball derivat de la rehabilitació energètica d’habitatge. http://www.cienciasambientales.org.es/docpublico/repex/Estudio_pobreza/REPEX_Estudio_Pobreza_Energetica_ACA.pdf

• Asociación 500x20 (2012): Tot sobre Ajuts a l’Habitatge i Lloguer Públic 2012. http://prouespeculacio.org/tot-sobre-ajuts-a-lhabitatge-i-lloguer-public-2012

• Agencia EFE (22 de març de 2013): Article “Els jutjats de Catalunya van acordar 25.442 desnonaments el 2012”, a El Punt Avui. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/630524-els-jutjats-de-catalunya-van-acordar-25422-desnonaments-el-2012.html

• Agencia EFE (13 de febrer de 2011): Article “Espanya, setè país de la UE on el consumidor més li costa la electricitat”, a La Razón. http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_358562/1711-espana-septimo-pais-de-la-ue-donde-al-consumidor-mas-le-cuesta-la-electricidad#.UWafVaKmFAI

• BADRINES, B. (12 de maig del 2013): Article “La banca va pactar 14.200 dacions en el pagament el 2012”, a El Punt Avui. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/636077-la-banca-va-pactar-14200-dacions-en-pagament-el-2012.html

• VIDALES, Raquel (4 d’abril de 2013): Article “Con la luz a medio gas”, a El País. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/04/actualidad/1365095235_788934.html

• SALVADOR, Rosa (12 d’abril de 2013): Article “Els impagaments d’hipoteca van deixar sense habitatge 39.000 famílies el 2012”, a La Vanguardia. http://www.lavanguardia.com/economia/20130412/54372280024/impagos-hipotecas-sin-vivienda-familias-2012.html

• EUROPA PRESS (22 de març de 2013): Article “Catalunya és la comunitat que registra més desnonaments”, a El Periódico de Catalunya. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/catalunya-comunitat-que-registra-mes-desnonaments-2346604

• Taula d’Entitats del Tercer Sector (març de 2013): Un parc d’habitatges de lloguer social. Una assignatura pendent a Catalunya. http://www.tercersector.cat/admin/repositori/file/2013/Dossier_del_butllet_/Dossier--Un-parc-d-habitatges-de-lloguer-social-.pdf

http://www.registradores.org/detalle_nota_prensa.jsp?DS48.PROID=21679

http://www.registradores.org/detalle_nota_prensa.jsp?DS48.PROID=21679

http://afectadosporlahipoteca.com/2013/06/21/reunion-artur-mas-decrete-emergencia-habitacional-catalunya/



http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/02/el-80-dels-llancaments-que-es-produeixen-a-la-ciutat-de-barcelona-son-deguts-a-desnonaments-per-man-77155.php



http://www.fundacioagbar.com/ca_ES/home;jsessionid=q-UaIhrArVuzMncnhUhHz32I.undefined?p_p_id=list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-5&p_p_col_count=1&_list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7_articleId=71910&_list_webcontent_WAR_list_webcontentportlet_INSTANCE_AutXNd9geCb7_groupId=69435









http://www.tercersector.cat/admin/repositori/file/2013/Dossier_del_butllet_/Dosier--La-pobreza-energ-tica-en-Catalu-a-.pdf



http://www.cienciasambientales.org.es/docpublico/repex/Estudio_pobreza/REPEX_Estudio_Pobreza_Energetica_ACA.pdf



http://prouespeculacio.org/tot-sobre-ajuts-a-lhabitatge-i-lloguer-public-2012

http://prouespeculacio.org/tot-sobre-ajuts-a-lhabitatge-i-lloguer-public-2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/630524-els-jutjats-de-catalunya-van-acordar-25422-desnonaments-el-2012.html



http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/636077-la-banca-va-pactar-14200-dacions-en-pagament-el-2012.html



http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/04/actualidad/1365095235_788934.html

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/04/actualidad/1365095235_788934.html

http://www.lavanguardia.com/economia/20130412/54372280024/impagos-hipotecas-sin-vivienda-familias-2012.html



http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/catalunya-comunitat-que-registra-mes-desnonaments-2346604



58


ANNEX 5. GLOSSARI

EN RELACIÓ A ON VIU LA FAMÍLIA

Cessió gratuïta: és la cessió d’una llar a una família per part de l’administració pública o des d’una entitat social, per a un període de temps determinat i sense cap cost.

Infrahabitatge: és el lloc on habita una persona o família que està fora de les normes establertes per les autoritats encar-regades de l’ordenament urbà. Alguns exemples en són: els assentaments de caravanes, les barraques, etc.

Exclusió residencial: és la impossibilitat d’accedir a un habitatge o el no compliment d’unes mínimes condicions (contractuals, de seguretat, d’adequació al nombre d’ocu-pants...) del lloc on es viu.

EN RELACIÓ A LES PRESTACIONS PÚBLIQUES

Pensió compensatòria (fills): prestació que se li dóna a un dels cònjuges després del divorci, si la posició mantinguda durant el matrimoni té més efectes negatius pels seus ingres-sos econòmics.

Renda Mínima d’Inserció: és una prestació de caràcter universal per a persones amb greus dificultats econòmiques i socials amb el propòsit d’atendre les necessitats bàsiques per viure en societat, amb els recursos convenients per mante-nir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral.

Pensió per la dependència: és una pensió no contributiva, que si li dóna a una persona per la impossibilitat que té per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària, a causa de l’edat, la malaltia i/o la discapacitat, i lligada a la manca o pèrdua d’au-tonomia física, mental, intel·lectual o sensorial de la persona.

Procés de desnonament: és l’avís que existeix un deute pendent per l’impagament de la hipoteca o el lloguer i es dóna un termini per pagar-la, abans de procedir a l’execució hipotecària.

Desallotjament: un cop transcorregut el termini establert entre l’entitat bancària i el deutor per al pagament del deute, si no s’ha cancel·lat el deute pendent, es procedeix al desa-llotjament de l’habitatge.

Execució hipotecaria: és la fase final d’un procés de des-nonament i, si la persona a qui s’ha notificat el deute amb l’entitat bancària no l’ha saldat, es procedeix al seu desallot-jament. L’habitatge es posa posteriorment a subhasta per a possibles compradors.

Amuntegament: és un indicador que es dóna quan els membres d’una llar viuen en menys de 15 metres quadrats per persona (amuntegament).

Dació en pagament de l’habitatge: és l’acció per la qual una persona lliura el seu habitatge a l’entitat bancària a canvi de posar fi al deute a causa de la hipoteca o lloguer.

EN RELACIÓ ALS SUBMINISTRAMENTS DE L’HABITATGE

Subministrament de l’habitatge: són els serveis d’aigua, llum i gas que té un habitatge.

Productes de refrigeració: són els productes que en una llar permeten tenir la temperatura de la llar freda. Poden ser ventiladors, aire condicionat...

Productes de calefacció: són els productes que permeten tenir la casa a una temperatura adequada quan fa fred a l’exterior. Poden ser la calefacció elèctrica, de gas, amb butà...

Tancaments: són totes les possibles entrades d’aire o calor en un habitatge., per exemple, portes, finestres... En funció del seu bon o mal estat, es pot passar més fred o més calor a l’habitatge del que seria normal.

6. ANNEXOS

59

EN RELACIÓ A LES AJUDES AL PAGAMENT DE LA LLAR

Lloguer social: és el lloguer a un preu just i raonable per a una persona o família que té uns ingressos insuficients per fer front als preus del lloguer del mercat. Aquest lloguer té una gran flexibilitat amb els terminis de pagament per oferir seguretat a les persones que hi viuen.

Renda Bàsica d’Emancipació: és un ajut del Ministe-ri de Foment adreçat als joves per ajudar-los a pagar el lloguer del seu habitatge habitual. Va adreçada als joves d’entre 22 i 30 anys que s’hagin emancipat en un habitat-ge de lloguer. Aquesta llei ha estat derogada i, des de l’1 de gener de 2012, no se’n poden fer sol·licituds, encara que els que tinguin l’ajut el poden gaudir fins a exhaurir-lo.

Prestació econòmica per al pagament del lloguer: són ajuts per fer front al pagament del lloguer de les famílies que tinguin ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial, amb especial atenció a les famílies monoparentals i dones en situació de violència de gènere. Aquestes prestacions s’atorguen amb caràcter permanent i es mantenen sempre que les persones beneficiàries continuïn reunint els requisits.

Prestació econòmica d’urgència: són prestacions que s’atorguen a persones que han contret deutes en relació amb l’habitatge, amb la finalitat de garantir un habitatge a la per-sona sol·licitant. Va dirigit a persones amb rebuts impagats del lloguer o de la hipoteca i també a persones que han estat desnonades, o que hagin efectuat la dació en pagament.

EN RELACIÓ ALS PAGAMENTS DELS SUBMINISTRAMENTS DE L’HABITATGE

Bo social: és un ajut al pagament dels subministraments elèctrics, que es basa en la congelació dels preus de l’electricitat a tarifes de l’any 2009 per a persones en especial vulnerabilitat com ara: a) els clients domèstics amb residències amb una potència contractada inferior a 3 Kw; b) els pensionistes amb prestacions mínimes; c) les famílies nombroses; d) les llars en els quals tots els seus integrants es trobin en situació de desocupació.

EN RELACIÓ AL PROCÉS DE DESNONAMENT

Servei de mediació: és l’acció que duu a terme una entitat pública o social (la Creu Roja, Càritas, PAH, entre altres) al llarg d’un procés de desnonament per evitar el desallotjament de la família que hi viu i renegociar la seva situació amb l’en-titat bancària.

Servei d’assessorament: és el servei d’entitats públiques i/o socials per tal d’aconsellar i vetllar pels interessos de les persones afectades en un procés de desnonament.

Ajudes de primera necessitat: és el conjunt d’ajudes que, des d’una entitat pública o social, es donen a les persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de d’alimentació, de roba o d’higiene personal.

Kits de suport social: són ajudes de primera necessitat que la Creu Roja dóna a famílies que ho sol·licitin i que es trobin en situació de vulnerabilitat Es tracta de d’alimentació, de roba o d’higiene personal.

Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH): entitat cívica i social que ajuda amb serveis de mediació i assessorament a famílies amb risc de perdre la seva llar o que l’hagin perdut per no pagar la hipoteca o lloguer.

EN RELACIÓ A LA CONSEQÜÈNCIA D’UN PROCÉS DE DESNONAMENT

Afectacions a les relacions socials: són totes les pèrdues de contacte amb familiars, amics, o contactes laborals que es poden produir com a conseqüència de la pèrdua de l’ha-bitatge i del nou domicili que té la família.

Adaptació dels infants: tots els canvis d’hàbits (distància fins a l’escola, pèrdua de contacte amb els amics...) que produeix sobre la infància la pèrdua de l’habitatge i del trasllat de la família.

ALTRES

Mediana: és el punt mig. Representa el valor de la variable de posició central en un conjunt de dades ordenades.

HUMANITATEL Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja s’ha creat per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el pati-ment de l’ésser humà en totes les circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer res-pectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.

IMPARCIALITATNo fa cap distinció per nacionalitat, raça, religió, con-dició social o credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb el seu pati-ment, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.

NEUTRALITATAmb la finalitat de conservar la confiança de tothom, el Moviment s’absté en tot moment de prendre part en les hostilitats i en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós o ideològic.

INDEPENDÈNCIAEl Moviment és independent. És auxiliar dels poders públics en les seves activitats humanitàries, activitats que estan sotmeses a la legislació que regeix en els països respectius, no obstant això, les societats nacio-nals han de conservar una autonomia que els permeti actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.

VOLUNTARIATÉs una institució de socors voluntari i de caràcter desinteressat.

UNITATA cada país només pot existir una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser acces-sible a tothom i ha d’estendre la seva acció humani-tària a la totalitat del territori.

UNIVERSALITATEl Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si del qual totes les societats tenen els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament, és universal.

ElS 7 PRINCIPIS FONAMENTALS

Habitatge i col·lectius vulnerables Juliol de...

Documents

Transcript of Habitatge i col·lectius vulnerables Juliol de...