Projecte d’intervenció en situació d’us indegut o infrautilització dels habitatges

Districte 6 de Sabadell

Diputació de Barcelona Ajuntament de Sabadell

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

2

Índex de continguts 1. INTRODUCCIÓ 3

Objectius del projecte 5

2. METODOLOGIA 6

Fase exploratòria 6

Fase de treball de camp 7

Fase de disseny del projecte d’intervenció 12

3. LA SOBREOCUPACIÓ AL DISTRICTE 6 DE SABADELL 14

Nivell real de sobreocupació 14

Situacions residencials: tipus de llar 18

Principals problemàtiques detectades 24

4. INFRAUTILITZACIÓ DELS HABITATGES 32

Habitatges buits 32

Gent gran 32

Famílies monoparentals 33

5. DISSENY D’UN PROGRAMA D’INTERVENCIÓ 35

Opinions recollides respecte a la possibilitat de compartir habitatge i/o

reubicació 35

Programa de reallotjament d’unitats de convivència que es troben en

situacions de sobreocupació. 36

8. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA 46

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

3

1. INTRODUCCIÓ Emmarcat en el Pla de Barris que es va aprovar al 2009 i que intervindrà al districte 6é de la ciutat de Sabadell, aquest projecte forma part de les

accions previstes per l’actuació “habitatge compartit”. Amb aquesta actuació es pretén incidir en aquelles situacions d’ús indegut dels habitatges o habitatges infrautilitzats. Ens referim per una banda a habitatges que es troben sobreocupats i que segons la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge fa referència a la “utilització anòmala dels habitatges i l’incompliment de la funció social de la propietat” tenint en compte la superfície útil mínima en m2 en relació a les persones que hi viuen. Sigui per raons econòmiques o de solidaritat amb altres familiars, amics o compatriotes, la sobreocupació no acostuma a ser una situació desitjada. Com a valor afegit, aquest projecte també pretén millorar la convivència als barris, evitant les relacions de desconfiança entre el veïnat i els possibles conflictes que poden derivar-se (queixes reals o infundades per soroll o higiene).

De fet, la pròpia Llei del Dret a l’Habitatge 18/2007 considera que aquestes situacions han de ser objectes d’intervenció deixant en mans de les administracions locals la responsabilitat de la seva detecció. Malauradament, el text resulta massa ambigu al no especificar amb claredat quins mecanisme es poden fer servir per la seva detecció i, fins i tot, limitant l’ús que per aquest efecte és pot fer del Padró Municipal d’Habitants.

(art. 41. Llei 18/2007) 3. L'administració competent, si té constància que un habitatge o un edifici d'habitatges s'utilitza d'una manera anòmala o que un immoble està en una situació anòmala, ha d'obrir l'expedient administratiu pertinent per a fer els actes d'instrucció necessaris per a determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els quals ha de dictar la resolució. 4. En la detecció de les utilitzacions i les situacions anòmales dels habitatges, s'han de tenir en compte especialment: a) Les declaracions o els actes propis del titular o la titular de l'habitatge o de l'immoble.

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

4

b) Les declaracions i les comprovacions del personal al servei de les administracions públiques que té atribuïdes les funcions d'inspecció en aquesta matèria i dels agents de l'autoritat en general. c) La negativa injustificada del titular o la titular de l'habitatge o de l'immoble a facilitar les comprovacions de l'Administració si no hi ha cap causa versemblant que la fonamenti i si, a més, consten altres indicis de manca d'ocupació. d) Els anuncis publicitaris. 5. Un cop detectada la utilització o situació anòmala, a efectes de comprovació, d'una manera justificada i aplicant criteris de ponderació en l'elecció del mitjà probatori, l'administració competent pot sol·licitar informació relativa a: a) Les dades del padró d'habitants i d'altres registres públics de residents o ocupants. b) Els consums anormals d'aigua, gas i electricitat.

Aquesta ambigüitat, ha fet que molt pocs ajuntaments estiguin realment endegant actuacions destinades a detectar i sancionar el que segons la Llei es considera una infracció greu (art. 124). I els que sí han intervingut ho han fet a través de les competències en inspecció i control d’activitats econòmiques que els hi permet intervenir en casos de pensions integrals en tant que activitats no declarades. Per altra banda, ens trobem la situació dels pisos infrautilitzats. Fem referència en primer lloc a persones que viuen soles, generalment de més de 65 anys, i que ocupen un habitatge de dimensions superiors a les seves necessitats. A més, són persones que poden presentar mancances en la dimensió més relacional o de companyia. En segon lloc, prestarem atenció als habitatges que estan buits i que no formen part de l’oferta disponible, és a dir, que no estan ni en venda ni en lloguer. Finalment, apuntar el cas de famílies monoparentals detectades al districte que es poden trobar en

una situació econòmica molt delicada vivint o sobrevivint en habitatges en males condicions o fent front a lloguers o hipoteques que sobrepassen les seves possibilitats econòmiques. Totes elles són situacions amb les que explorar noves formes de convivència compartida. Pel que fa als habitatges permanentment desocupats, la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge, també especifica la necessitat de posar en pràctica actuacions per evitar-ne un incompliment en la funció social de la propietat:

(art. 41. Llei 18/2007) 1. La Generalitat, en coordinació amb les administracions locals, ha d'impulsar polítiques de foment per a potenciar la incorporació al mercat, preferentment de lloguer, dels habitatges buits o permanentment desocupats. Amb aquesta finalitat, ha de vetllar per a evitar situacions de desocupació permanent d'habitatges i ha d'aprovar els programes d'inspecció corresponents. 2. S'han de donar garanties als propietaris dels habitatges buits o permanentment desocupats sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes. 3. S'han d'impulsar polítiques de foment de la rehabilitació dels habitatges que estiguin en mal estat per a ésser llogats, mitjançant subvencions directes als propietaris, oferta de subrogació de l'Administració en l'execució de les obres i suport públic a contractes de masoveria urbana. 4. Els habitatges buits o permanentment desocupats es poden cedir a l'Administració pública perquè els gestioni en règim de lloguer. En contrapartida, s'ha de fer un pacte relatiu al cobrament i a les altres condicions de la cessió, dins de programes específicament destinats a aquesta finalitat en els plans d'habitatge.

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

5

5. L'Administració pot adoptar mesures altres que les que estableixen els apartats de l'1 al 4, entre les quals les de caràcter fiscal, amb els mateixos objectius d'incentivar l'ocupació dels habitatges i penalitzar-ne la desocupació injustificada.

L’objectiu final d’aquest projecte és doncs millorar les condicions d’habitabilitat de nuclis de convivència on actualment es donin situacions de sobreocupació a traves de mobilitzar una oferta existent però no disponible.

Objectius del projecte Segons el context esmentat, i sota l’objectiu genèric de casar l’oferta disponible però no mobilitzada i les necessitats residencials de nuclis de

convivència en situació de sobreocupació, el present projecte pretén assolir els següents objectius específics:

Estudiar quantitativa i qualitativament els fenòmens de sobreocupació i habitatge infrautilitzat al Districte 6 amb la finalitat d’obtenir informació sobre el perfil de les persones implicades, motivacions, necessitats i opcions d’intervenció.

Detectar casos que podrien ser susceptibles de ser inclosos en una prova pilot. Implementar la prova pilot i valorar-la.

A partir de l’informe de resultats i de la proposta de la prova pilot, dissenyar una metodologia per afavorir el traspàs adequat de persones amb necessitats residencials a pisos buits o infrautilitzats (compartits). Així s'aconseguiria millorar la situació residencial d'algunes famílies.

Necessitats residencials no cobertes:

Sobreocupació

Oferta potencial no movilitzada:

Persones grans soles

Pisos buits

Famílies monoparentals

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

6

2. METODOLOGIA Tot i que a l’inici d’aquest projecte existia una planificació concreta sobre

la metodologia que es faria servir, aquesta ha experimentat canvis

substancials a mesura que ha anat avançant, coneixent amb més

profunditat la problemàtica objecte d’estudi i trobant diversos reptes pel

desenvolupament de la mateixa. Ara bé, lluny de considerar aquests

canvis de direcció com un handicap que pugui invalidar els resultats,

pensem que demostren una capacitat de reacció i flexibilitat necessària

en tot projecte d’intervenció. Fenòmens com la sobreocupació o la

infrautilització dels habitatges són força desconeguts i requereixen d’una

aproximació acurada i adaptada a la realitat existent. Es pot doferenciar

diferenciar les diverses fases del treball de camp en tres: fase exploratòria,

fase de treball de camp i fase de disseny del projecte d’intervenció. A

continuació desenvoluparem amb més detall les metodologies emprades

en cada fase del projecte:

Fase exploratòria Quadre resum de les metodologies emprades i els objectius perseguits en

aquesta fase.

Fase

Exp

lora

tòri

a

Metodologia emprada Objectius Explotació estadística del Padró Municipal d’Habitants.

Aproximació al fenomen de la sobreocupació al districte 6 de Sabadell. Principals característiques demogràfiques i ubicació.

Reunió interdepartamental: Pla de Barris, Policia local, Igualtat, Centre Cívic, Nova Ciutadania, Programa Suport a les comunitats i Programa Economia Domèstica.

Presentació dels resultats de l’explotació i cerca de complicitats per l’obtenció de contactes pel treball de camp.

Entrevistes amb entitats de persones immigrades al territori (5).

Aproximació al fenomen de la sobreocupació i cerca de complicitats per l’obtenció de contactes pel treball de camp.

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

7

Entrevistes amb Serveis Socials Explicació del projecte, aproximació al fenomen de la infrautilització (persones grans soles i famílies monoparentals) i cera de complicitats per l’obtenció de contactes pel treball de camp.

La fase exploratòria es va desenvolupar durant la primera etapa del

projecte i tenia un doble objectiu:

Primera aproximació al fenomen de la sobreocupació i

infrautilització: abans de la confecció dels guions d’entrevista i

enquesta era necessari fer una primera aproximació als fenòmens

estudiats. L’explotació estadística del Padró Municipal d’Habitants

ens va permetre l’establiment de tipologies de sobreocupació (en

funció de graus de sobreocupació i composició de les llars,

aplicant per això les tècniques estadístiques de segmentació i

clusterització de casos). Per altra banda, les entrevistes amb

entitats ens van permetre aproximar-nos qualitativament al

fenomen (motivacions, problemes de convivència, coneixement

de les situacions...).

A més, calia intercanviar impressions sobre les principals

reticències que ens podíem trobar alhora d’entrevistar a les

persones objecte d’estudi. Així, es podria definir millor la

metodologia a emprar i, sobretot, el protocol per la presentació

de l’estudi. En aquest últim aspecte, la principal preocupació

existent era crear falses expectatives i evitar la difusió de rumors

entorn al projecte.

Establiment de complicitats per l’obtenció de contactes pel

treball de camp: en un primer moment de l’estudi es va plantejar

la possibilitat de realitzar entrevistes en profunditat a persones

que visquessin en habitatges sobreocupats o infrautilitzats.

L’obtenció de contactes a través d’entitats i professionals que

treballen al territori es va plantejar com la primera via de captació.

No obstant, la resposta obtinguda no va ser la dessitjada. En el cas

de la sobreocupació, per la dificultat en la detecció dels casos. Els

professionals que treballen al territori desconeixien les condicions

d’habitabilitat dels seus usuaris donat que no eren objecte

d’intervenció pels diferents programes. Per altra banda, la

saturació de feina de departaments com Serveis Socials va

impossibilitar realitzar un treball conjunt en l’aproximació als

habitatges infrautilitzats (famílies monoparentals i gent gran sola).

Fase de treball de camp A continuació presentem un quadre resum amb les principals

metodologies emprades en aquesta fase i els objectius que s’han

perseguit en cada cas. Val a dir, com a aspecte transversal, que per la

realització es van conformar equips mixtes tenint en compte el gènere

(home i dona), garantint una presència constant de professionals del Pla

de Barris de l’Ajuntament de Sabadell.

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

8

Quadre resum de les metodologies emprades i els objectius perseguits en

aquesta fase.

Fase

de

tre

bal

l de

cam

p

Metodologia emprada Objectius Enquestes a habitatges sobreocupats.

Coneixement del fenomen de la sobreocupació. Detecció de casos susceptibles de participar en una prova pilot.

Grups de discussió (3): Famílies nombroses, habitatges plurinuclears, homes sols.

Coneixement qualitatiu i en profunditat del fenomen de la sobreocupació.

Entrevistes a persones grans soles.

Coneixement del fenomen de la infrautilització. Detecció de casos susceptibles de participar en una prova pilot.

Entrevistes a famílies monoparentals .

Coneixement del fenomen de la infrautilització. Detecció de casos susceptibles de participar en una prova pilot.

Entrevistes a propietaris d’habitatges buits.

Coneixement del fenomen de la infrautilització. Detecció de casos susceptibles de participar en una prova pilot.

Enquestes a habitatges sobreocupats

Tal com ja s’ha mencionat, en el primer disseny del treball de camp es

plantejaven les entrevistes en profunditat com la metodologia més idònia.

No obstant, donat la dificultat per aconseguir casos, es va optar per la

realització d’una enquesta prenent com a referència els casos detectats a

través del Padró Municipal d’Habitants.

Segons les dades proporcionades pel PMH, el Districte 6 de Sabadell

compta amb un total de 271 habitatges en situació de sobreocupació.

Aquesta consideració surt de creuar les dades del total d’empadronats en

un domicili amb les dades de superfície en m2 de l’habitatge, segons el

Cadastre.

Pel càlcul de la mostra es va fer servir la fórmula de poblacions finites:

Com a valors de P i Q (variança) es van prendre els que ens donaven un

marge de seguretat més gran, ja que no coneixíem els valors reals:

P= 0’5

Q= 0’5

El nivell de significació ε i la constant k (de l’error típic) les fixàvem els

investigadors: en aquests cas, ε serà 0’07 (el que representa un marge

d’error del 7%). La k la fixàvem en 2.

Segons aquests paràmetres fixats, la mostra quedà fixada en 116 unitats.

Les enquestes realitzades durant el mes de desembre ens han permès no

només assolir la mostra, sinó amplia-la fins a 118 enquestes. Així, en

termes estadístics podríem parlar d’una mostra que ens ha permès arribar

al 93% de fiabilitat amb un 7% de marge d’error.

La distribució de les enquestes per barris reflecteixen de forma molt fidel

el que trobem al conjunt del Districte 6, un factor més que reforça la

fiabilitat de la mostra aconseguida.

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

9

Gràfic 1: Distribució de les enquestes realitzades per barris. Sabadell desembre

2010.

Font: Enquesta realitzada a Sabadell. Desembre 2010

Gràfic 2: Distribució per barris de les llars sobreocupades segons Padró

Municipal d’Habitants. Sabadell juny 2010.

Font: Padró Municipal d’Habitants

Contràriament al que ens esperàvem en un inici, cal destacar l’alt grau de

resposta que ens varem trobar alhora de fer les enquestes. Així mateix,

volem posar de manifest l’experiència positiva que ha suposat per

nosaltres realitzar aquestes enquestes a porta freda. Primer per

l’oportunitat que suposa poder parlar directament amb les persones

implicades en aquesta problemàtica i conèixer de primera mà les

dificultats a les que han de fer front. I el més important, pel trencament

de prejudicis que ha suposat per nosaltres. En contra del que pensàvem

en primera instància, hem trobat a una població oberta i disposada a

realitzar l’enquesta. En tot moment ens hem sentit molt ben tractats i

Termes27%

Espronceda5%

Campoamor22%

Creu de Barberà

46%

Termes26%

Espronceda6%

Campoamor23%

Creu de Barberà

45%

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

10

l’amabilitat d’alguns d’ells ens ha permès entrar i conèixer els seus

habitatges i famílies.

La població enquestada no ha mostrat reticències per contestar

l’enquesta ni ha formulat suspicàcies pel fet de que l’Ajuntament hagués

encarregat l’estudi. Els habitatges que per contra no han estat enquestats

han mostrat, a grans trets, les següents casuístiques:

Habitatges on no hem obtingut resposta, bé perquè estan buits,

bé perquè els seus residents no hi són presents en aquell moment.

Aquesta ha estat la situació més habitual per les “no resposta”. En

contades ocasions s’ha preguntat als veïns sobre les persones que

resideixen en aquells habitatges, majoritàriament perquè el

contacte es feia per l’intèrfon.

Habitatges descartats. En la majoria de casos es tractava

d’habitatges pels que no es comptava amb superfície i, per tant,

comptabilitzats per defecte com a habitatge sobreocupat per les

estadístiques del Padró. No obstant, van estar descartats per

comptar amb menys de 4 persones empadronades. En alguns

casos puntuals, també ens hem trobat amb locals comercials on

apareixien empadronades varies persones però que no mostren

cap tipus d’activitat (persiana baixada). Per tant, es de preveure

que realment no resideix ningú.

Habitatges dels que hem obtingut una resposta negativa, és a dir,

que la persona que ha contestat, casi sempre per l’intèrfon, ha

manifestat la negativa a contestar l’enquesta, bé perquè

directament era contrària, bé perquè en aquell moment no

comptava amb disponibilitat. Val a dir que aquests han estat

casos esporàdics.

Durant el treball de camp realitzant, les impressions més subjectives dels

enquestadors ens fan dubtar, en canvi, dels resultats obtinguts. Així,

l’enquesta pot considerar-se una eina que ens ha permès aproximar-nos a

la realitat i conèixer algunes de les problemàtiques amagades en aquestes

situacions. Però en cap cas els resultats numèrics podran considerar-se

fidels a la realitat. En els següents apartats intentarem explicitar quines

són les raons per les que presentem aquestes reticències.

Grups de discussió amb persones que viuen en habitatges

sobreocupats

Tot i que en el disseny original del projecte no es contemplava la

realització de grups de discussió, les reticències mostrades per confiar

plenament amb els resultats de l’enquesta ens van fer plantejar aquesta

opció com a metodologia complementària. No només per una qüestió

d’engany en les respostes dels enquestats, sinó principalment perquè

pensem que les problemàtiques que es tracten en el projecte són massa

complexes com per entendre-les sota la metodologia de l’enquesta. Per

aquest motiu es va plantejar que la plena comprensió del fenomen

requeria la complementarietat amb alguna altra tècnica qualitativa.

En aquest sentit, varem pensar que els grups de discussió permetrien

apaivagar la percepció de control que podien sentir els entrevistats i

permetre una major relaxació i sinceritat en les respostes. A més, la

discussió entre els participants també podria ser beneficiosa per fer

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

11

emergir opinions de vegades contraposades sobre el fenomen de la

sobreocupació. La captació dels participants es va realitzar a partir dels

resultats de l’enquesta seleccionant a cada persona en funció dels perfils

prèviament dissenyats.

Respecte als objectius assenyalarem dos de principals en funció de dos

dimensions:

Diagnosi: aprofundir en el coneixement de les situacions

analitzades (què s’entén per sobreocupació, quines formes de

sobreocupació es donen de forma temporal o permanent, perquè

es donen aquestes situacions, problematització de la situació...).

Propositiva: conèixer l’opinió dels participants entorn a les

possibles solucions que es podrien donar (escenari desitjat,

possibles alternatives a la situació actual i a la situació desitjada,

diferents formes de convivència...).

La composició del grup (entre 5 i 8 persones) va tenir en compte tant

variables d’homogeneïtat (allò que comparteixen els participants a cada

grup), com variables d’heterogeneïtat (allò que diferencia als participants

de cada grup i que ens permetrà tenir una certa representativitat).

Variables d’homogeneïtat (allò que comparteixen)

Un grup amb llars sobreocupades del tipus “família extensa i

nombrosa”.

Un grup amb llars sobreocupades de tipus “diversos nuclis

familiars”.

Un grup amb llars sobreocupades del tipus “homes sols”.

Variables d’heterogeneïtat (allò que els diferència)

Barris (Creu de Barberà, Espronceda, Campoamor i Termes).

Nacionalitat (diverses nacionalitats. En el cas d’homes sols

diverses nacionalitat africanes).

Sexe (homes i dones exceptuant el cas d’homes sols).

Els grups de discussió es van acompanyar de breus entrevistes individuals

(10 min. Aprox.), per recollir les particularitats de cada cas i repassar

algunes preguntes per si, de forma privada, apareixien noves respostes.

Entrevistes a persones grans soles i a famílies monoparentals

En un primer moment, el canal de contacte per aquests dos perfils va ser

Serveis Socials. La raó principal és que ens ajudessin a captar els perfils

més idonis per les entrevistes, és a dir, persones que podrien estar més

disposades a viure en habitatges compartits (situació econòmica

vulnerable, possible predisposició i sense problemàtiques socials

associades). No obstant, l’elevat volum de feina i l’establiment d’altres

prioritats per part d’aquest departament ens va fer plantejar-nos noves

alternatives de captació.

Gent gran: l’opció escollida per la captació va ser els casals d’avis

(dos al territori). Es va entrar en contacte amb les directores dels

Casals demanat la seva col·laboració per al detecció d’aquests

casos. Finalment, les entrevistes (11) es van realitzar a les

dependències dels propis Casals.

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

12

Famílies monoparentals: prenent com a referència el Padró

Municipal d’Habitants, es van visitar els habitatges que coincidien

amb aquest perfil, demanant la col·laboració per realitzar una

entrevista amb posterioritat. Aquelles persones que van acceptar

van ser citades a les oficines del Pla de Barris del Districte 6 o al

seu propi municipi (8 entrevistes realitzades).

Els objectius que es van perseguir en aquesta fase del treball de camp van

ser els següents:

Gent gran:

o Conèixer les problemàtiques derivades de viure sols o

amb altres persones grans.

o Conèixer l’estat dels habitatges on viuen i les dificultats

que aquests comporten per gent amb dificultats de

mobilitat o autonomia.

o Conèixer les necessitats econòmiques d’algunes

d’aquestes persones.

o Conèixer la predisposició a compartir pis amb alguna altra

família.

Famílies monoparentals:

o Conèixer les dificultats derivades de ser famílies

monoparentals.

o Conèixer l’estat dels habitatges on viuen i les principals

problemàtiques que tenen.

o Conèixer les necessitats econòmiques d’algunes

d’aquestes persones.

o Conèixer la predisposició a compartir pis amb alguna altra

família.

Habitatges buits

El canal de captació inicialment plantejat va se el creuament de dades del

Padró amb l’Impost de Bens Immobles on apareixen les dades relatives als

propietaris de l’habitatge. No obstant, les dificultats legals per fer servir

aquestes dades va impossibilitar aquesta opció. Com alternativa es van

plantejar dos opcions:

Visites in situ als habitatges.

Contactes amb Associacions de Veïns per la detecció de casos.

Val a dir que cap d’aquestes dues opcions va ser efectiva donat que la

majoria dels habitatges detectats estaven ja en mans d’agències

immobiliàries i, per tant, en lloguer o compra, o eren propietat d’entitats

bancàries.

Fase de disseny del projecte d’intervenció La última de les fases desenvolupada va ser el disseny d’un projecte

d’intervenció que especifiqués els principals aspectes a tenir en compte

en la posada en marxa d’un programa que tingues com a objectiu la

millora de les condicions d’habitabilitat de les persones en situació de

sobreocupació.

Per aquesta fita es va realitzar una recerca interna sobre els principals

programes d’habitatge que actualment s’estan finançant des de la

Generalitat. Per complementar la informació més oficial i tenir un punt de

vista més pràctic es va realitzar una entrevista en profunditat al municipi

Projecte d’Intervenció en situació d’ús indegut o infrautilització dels habitatges.

13

de Vilafranca del Penedès on es van tractar els aspectes més relacionats

amb la quotidianitat del projecte que des d’allà s’està duent a terme.

Finalment, es van realitzar diverses reunions de treball entre l’equip

redactor i diversos professionals de l’Ajuntament de Sabadell i Diputació

de Barcelona per tal de dissenyar un programa propi d’acord amb els

resultats obtinguts al llarg de la recerca.