HISTRIA DE LHOSPITAL CLNIC

DE BARCELONA Jacint Corbella i Corbella

HISTRIA DE LHOSPITAL CLNIC

DE BARCELONA

1906 1939 DES L'INICI FINS LA GUERRA

1972 2006 CAP A L'HOSPITAL MODERN

1939 1972 L'HOSPITAL DE DESPRS DE LA GUERRA

ENTORN

INICIAL

INICIS: atenci gaireb en exclusiva a les classes ms desafavorides, metges no cobraven, les tasques dinfermeria requeien en monges els seus primers directors van haver de posar diners de la seva butxaca.

1906: plena Segona Revoluci Industrial: Introducci de lelectricitat i el petroli com a fonts denergia. Incorporaci de formes de producci en cadena com a nou sistema fabril). Leconomia espanyola: tendncia general al creixement, amb una lenta per important transformaci de la seva base econmica i social. Leconomia catalana: ritme de creixement ms elevat i diversificaci de la indstria.

Desprs del desastre de 1898: superaci de la crisi. Primers anys del s. XX: Inflaci baixa. Reducci del deute pblic. Repatriaci de molts capitals augment de les relacions amb lexterior i major vinculaci amb els circuits del comer internacional.

1906 1939

Polticament s la etapa de la Restauraci, concretament lany 1906 governaven els liberals i acabaven de tenir lloc els incidents del Cu-Cut!

CREACI DE LHOSPITAL CLNIC

DE BARCELONA 1868 Sollicitud de El Compilador Mdico dun segon hospital a Barcelona.

1879 Acceptaci de la proposta dobres per part del Ministeri de Foment

amb acord de manteniment per part de la Diputaci.

1882 Aprovaci del pressupost.

1901 Finalitzaci de les obres.

1906 Creaci de la Junta Administrativa:

Guillem de Boladeras i Rom (Ministeri d'Instrucci Pblica)

Josep Collaso i Gil (Ministeri d'Instrucci Pblica)

Rmul Bosch i Alsina (Ministeri d'Instrucci Pblica)

Francesc de Sert i Badia (Ministeri d'Instrucci Pblica)

Antoni Morales Prez (Representant del rector)

Gil Saltor i Lavall (Diputaci)

Francesc Puig i Alfonso (Ajuntament)

Antonio Morales, 1906

Valent Carulla, 1918

Francesc Puig i Alfonso, 1923

1906 1939

DESPESES I INTERVENCI

INICIAL DEL SECTOR PBLIC

Insuficincia econmica fins la posada en funcionament.

LHospital Clnic requeria finanament de cadascuna de les institucions implicades,

s a dir, del diner pblic.

RESULTAT: dependncia de la caritat privada i endeutament.

Fonts dingressos:

Subvencions oficials (Estat, Diputaci Provincial i Ajuntament de Barcelona).

Actuaci petita i decreixent.

Activitat assistencial (malalts distingits i accidents de treball).

Donatius i fundacions.

1906 1939

DESPESES I INTERVENCI

INICIAL DEL SECTOR PBLIC

SUBVENCIONS DE LADMINISTRACI

ESTAT 42,29% ~ 27,05%

Del 1912 al 1922 laportaci es divideix en:

Subvenci: 167.000 ptes 316.666 ptes (34,45% - 21,58%)

Consignaci de lEstat dedicada al personal: 37.981 ptes 69.952 (8.15% - 6.16%)

DIPUTACI Estable en xifres absolutes per molt decreixent en xifres relatives:

AJUNTAMENT DE BARCELONA Creixent en xifres absolutes per decreixent en xifres

relatives: Mxim lany 1919: 17,88% Mnim lany 1934: 3,02%

1911 1916 1917 1924 1928 1934

30,21% 23% +20% 16% 10 5,79%

1906 1939

TRANSFORMACI INTERNA

INVERSIONS

1953 Constituci oficial d'una nova Junta d'Administraci:

Luis de Madariaga Espinosa (president durant ms de vint anys)

Josep Ribas Seva

Andreu Valldeperas Jov

Manuel Casado Nieto

Luis Baares Manso

Ramon Pardinas Trujillo

Javier M. Arag Trun Luis de Madariaga Espinosa, 1953

Joaquim Maluquer i Sostres, 1975

Ramon Folch i Guilln, 1980

Joan Carles Mas i Bassa, 1984

1939 1972

TRANSFORMACI INTERNA

INVERSIONS Fins 1956 lhospital seguia el model antic de dues sales de malalts:

una de dones i una dhomes.

Model dhabitacions

1939 1972

TRANSFORMACI

Gesti i pagament del dficit: DIPUTACI Propietat edifici: ESTAT

Octubre 1956: Comencen les obres pagades pel Ministeri dEducaci

Febrer 1958: Falten diners, es crea una Comissi mixta entre les Juntes Administrativa i de Clniques, la Junta dObres de la Universitat i la direcci de lhospital. Calgu demanar un pressupost extraordinari de 12 milions.

1959-1965: Obres molt lentes i falta de diners

1965: Les obres es donen per acabades per la falta de diners tot i no haver acabat el projecte de reforma.

INCREMENT DEL

PRESSUPOST GLOBAL

Evoluci de lincrement del pressupost de despeses global

de lHospital

1953 17.500

1957 24.229

1960 34.096

1965 65.936

1970 229.000

1975 1.298.000

1979 3.939.000

Dades en milers de pessetes

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1957 1959 1961 1963 1965 1967 1969 1971 1973 1975 1977 1979

Evoluci del percentatge de despeses en el pressuspost global per partides

Alimentaci Material i medicaments Personal

1939 1972

INGRESSOS DE LHOSPITAL EN LA

SEGONA ETAPA

Subvencions Ordinries

Fixes, 4.962.000 ptes. (3 milions Diputaci, 1,25 Ministeri Educaci, 0,5

Ajuntament)

Hospitalitzaci i Consultoris

Diners cobrats per serveis. Agafa fora amb l'augment de la S.S. (1977

representen 62%)

Productes i reintegraments diversos

Simblic. L'any 1977, per exemple, no arriba a l'1% del pressupost

d'ingressos.

Subvencions deficitries anivelladores

Es permet a l'Hospital tindre un cert dficit d'explotaci. 1978 hi ha un 62%

d'impagament.

1939 1972

EL CANVI I SEGURETAT

SOCIAL Principal sistema de protecci social de l'Estat Busca garantir ajudes socials.

(Regulat a l'article 41 de la Constituci i en el Reial Decret Legislatiu 1/1994.

II Repblica La primera legislaci que tracta la protecci social com a norma bsica

constitucional es crea l'any 1931, amb la constituci de la II Repblica (article 46).

Guerra Civil i Dictadura 1938: Fuero del Trabajo (noms al bndol nacional o franquista).

Representa la base de la idea que el franquisme tenia de la seguretat social. 1945: Fuero de los Espaoles: proporcionava ajudes socials (atur, mort,

maternitat..) 1963: Ley de Bases de la Seguridad Social: reforava les idees anteriors.

1966: Ley General de la Seguridad Social : mant la Ley de Bases de la S.S.

Fi de la Dictadura Constituci de 1978 Article 41 Crea un rgim pblic de seguretat social.

Seguretat Social gestionada per diversos organismes (INSS, INS, INSS, ISM, TGSS)

1939 1972

EL CANVI I SEGURETAT

SOCIAL

Modificaci al llarg del perode del la procedncia dels ingressos: Fins 1969 Subvenci anivelladora ja que arriba al 60% de dficit. A partir de 1970 Augment de Hospitalitzaci i Consultori. L'activitat dna resultats. Aqu hi juga un paper clau la Seguretat Social, ja que era qui estava a crrec de molts dels pagaments.

1957 1960 1965 1970 1975

Ingressos per activitat

25,06 23,29 28,29 46,77 65,12

Subv. anivelladora

49,1 55,86 61,14 41,89 28,27

Relaci act./anivell

0,45 0,41 0,45 1,11 2,3

1939 1972

ETAPA DE CONFLICTE

SOCIAL 1939

1972

1966: INICI DE LA SENSIBILITZACI. ASPECTES COLLEGIALS: Hi ha canvis en lorganitzaci collegial

des de Madrid i es veuen com inacceptables.

1967: PETICIONS DE REFORMES. CAP A UNA PLANTILLA: Saccepta la petici duna nova estructura

jurdica. Sacaben els metges voluntaris amb la contractaci de 164 metges.

1968: REPRESSI DIRECTA. ENTRADA DE LA POLICIA A LHOSPITAL: Arran duna assemblea

destudiants per demanar reformes el deganat va acceptar lentrada de la policia a la Facultat. La policia va

ocupar el recinte hospitalari controlant-ne lentrada i es varen tancar 4 facultats, entre elles medicina.

1971: DENNCIA DE LA POCA QUALITAT. MS PETICIONS DE REFORMA: Arriben les manifestacions i

vagues a lHospital per la situaci poltica. Es dirigeix un escrit al governador civil explicant les deficincies

del centre del qual sen fa ress la premsa. Hi hagu una vaga de deu dies al mar de 1971 demanant ms

plantilla i la millora de ledifici.

1971-1972: POSSIBILITAT DUN NOU HOSPITAL: Sencarreg un avantprojecte de la Facultat i lHospital,

que shavien de construir a la Zona Universitria de Barcelona amb una dimensi gaireb 10 vegades ms

gran que el Clnic actual. Noms es qued en projecte i no es constru.

ACTUALITAT DE LHOSPITAL

CLNIC DE BARCELONA

CAS DE LANTIC ADMINISTRADOR (1983-1984)

Al desembre de 1983 es descobr que lantic

administrador de lHospital shavia apropiat de

gaireb 100 milions de pessetes desviant al seu

compte personal interessos dels comptes de

lHospital. A finals de 1984 ladministrador

torn dAmrica del Sud, on havia emigrat, i es

lliur al jutjat.

1972 2006

DUBTES SOBRE EL PAGAMENT DE NMINES (1984)

Els rumors sobre la falta de diners a la caixa per pagar

les nmines eren freqents i la premsa sen feia ress.

Tot i aix, sempre sacabava pagant.

LES VAGUES DEL 79: DE LA NETEJA A LASSISTNCIA

- Juny: sacaba el contracte amb lempresa de neteja i

es demana lentrada a la plantilla de lHospital dels

115 treballadors de neteja.

- Setembre: vaga a lHospital de 1500 treballadors

per no poder pagar la millora del Conveni Collectiu.

- Gener 83: 45 metges demanden la magistratura per

no renovar el seu contracte.

LA REDUCCI DE PLANTILLA

Mar 95: lHospital fixa un excedent laboral de 209

persones, finalment s de 165 i se nacomiaden 55

amb lautoritzaci del departament de Treball.

CAP A LA DIVERSIFICACI

EMPRESARIAL

Corporaci Sanitria Clnic Desprs dels anys 80: la situaci varia de manera molt ms rpida: noves institucions amb nous graus de relaci i interdependncia. Per tal de reunir les diverses empreses de gesti es va crear la Corporaci Sanitria Clnic, l'any 2000: Hospital Clnic Fundaci Clnic per a la Recerca Biomdica Gesclnic S.A. TSF (Transplant Services Foundation) Barnaclnic S.A. L'any 2001 el nombre d'institucions ja s'ha doblat. Ara els integrants son: Hospital Clnic de Barcelona, Consorci de Gesti Corporaci Sanitria, Institut d'Investigacions Biomdiques Agust Pi i Sunyer, Consorci datenci Primria de Salud de lEixample, Aula Clnic i Unitat Integrada de Pediatria.

1972 2006